Núm
m. 3 / Any XCI
M
G
Comissio Comiss vitat Comiss vent Comiss Acta Comiss Acta Comisssió 1
Comiss Acta Acords Session IX
MU
GA
ons del Cons
sió de Cultura t i Innovació. sió de Qualitat tut i Esports. A sió de Presidè a sessió 14/12 sió de’Econom a sessió 14/12 sió de Seguret 15/12/2011 .. sió d’Hàbitat U a sessió 15/12
ns del mes de
UN
A
sell Municipa
, Coneixemen Acta sessió 13 t de Vida, Igu Acta sessió 13 ncia i Règim I 2/2011 ... mia, Empresa i 2/2011 ... tat i Mobilitat. ... Urbà i Medi Am 2/2011 ...
e gener de 201
N
AS
S
al nt, Creati- 3/12/2011 . altat, Jo- 3/12/2011 .. Interior. ... i Ocupació. ... . Acta ses- ... mbient. ... 12 ...NIC
SE
SUMA
210 239 266 305 338 367 405CI
E
ARI
DisposicionDecrets de l’A
Fe d’errate Denomina Modificació
de Prog
Internac Creació i M
gans de
tat i Mo
Cartipàs
Designació General
celona .
P
ET
ns generals
’Alcaldia
es ... ció d’espais p ó de la denom rama de Solid cional ... Modificació de e la Gerència d
bilitat. ...
ó de membres l del Consorci ...
PA
TA
... públics ... minació de la D
daritat i Coope ...
les funcions d de Prevenció, ...
s suplents de de l’Habitatge ...
30 de gene
AL
A
... ... Direcció eració ... dels òr- Segure- ... la Junta e de Bar-...
Designació de representants a la Comissió de seguiment del conveni amb l’Entitat l’Oli-
vera SCCL ... 419
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió de llocs de treball i concurs de mobilitat
horitzontal ... 420 Cap d’Oficina d’Atenció al ciutadà ... 422 Bases generals que han de regir la convoca-
tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball de l’ICUB ... 426 Responsable de Formació i Selecció ... 428
Lliures designacions
Lloc de treball de director/a de la Direcció de
Serveis de Llicències i Espai Públic ... 431 Lloc de treball de director/a de Serveis
Territori ... 433 Lloc de treball de lletrat consistorial espe-
cialista de la Sots direcció dels Serveis
Jurídics ... 435 Lloc de treball de cap d’Àrea Econòmica, del
Patronat Municipal de l’Habitatge ... 437
Nomenaments funcionaris de carrera
Tècnic/a Superior en Art i Història ... 440
Anuncis
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Actes
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Acta de la sessió del dia 13 de desembre de 2011, aprovada el 17 de gener de 2012
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 13 de desembre de 2011, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Joan Trullén Thomàs, Belén Pajares Ribas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero que actua per delegació del Secretari General de la Corporació, i certifica.
També hi és present el Sr. Manel Blasco, gerent del Consorci d’Educació.
Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Sònia Recasens i Alsina i Ángeles Esteller Ruedas.
S’obre la sessió a les 9,10 h.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents: 1. Districte de l’Eixample
Del gerent municipal, de 10 de novembre de 2011, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de la gestió de serveis públics, modalitat concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Ateneu Fort Pienc i casal infantil Fort Pienc, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 389.920,00 euros.
2. Districte de l’Eixample
Del gerent municipal, de 10 de novembre de 2011, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de la gestió de serveis públics, modalitat concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Sagrada Família i casal infantil Sagrada Família, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 706.266,90 euros.
3. Districte de l’Eixample
4. Districte de l’Eixample
Del gerent municipal, de 10 de novembre de 2011, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de la gestió de serveis públics, modalitat concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Golferichs i espai fotogràfic Francesc Català Roca, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 368.064,40 euros.
5. Districte de l’Eixample
Del gerent municipal, de 10 de novembre de 2011, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte de la gestió de serveis públics, modalitat concessió, per a la gestió i explotació del centre cívic Cas Elizalde, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 270.845,80 euros.
6. Districte de Sants-Montjuïc
Del gerent municipal, de 17 de novembre de 2011, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per al servei de dinamització Casa Rellotge i Pepita Casanellas, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 388.973,20 euros.
7. Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Del gerent municipal, de 21 de novembre de 2011, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte relatiu al subministrament i lloguer d’infraestructures per a actes del districte, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 150.000,00 euros.
8. Districte de Gràcia
Del gerent municipal, de 23 de novembre de 2011, que aprova inicialment el Plec de clàusules que ha de regir el contracte per a la gestió i explotació del servei de bar cafeteria del Centre Cívic La Sedeta del Districte de Gràcia, el sotmet a informació pública i, en cas de no presentar-se al·legacions s’entén aprovat definitivament.
9. Districte de Gràcia
Del gerent municipal, de 23 de novembre de 2011, que aprova els Plecs de clàusules i autoritza la despesa del contracte per al servei d’impressió de material per a la difusió o divulgació d’activitats, actes i altres manifestacions del Districte de Gràcia, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 90.000,00 euros.
10. Districte de Sant Andreu
Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2011, que aprova els Plecs de clàusules i el contracte que té per objecte la gestió del projecte musical del Centre Garcilaso i autoritza la despesa per un import de 83.072,00 euros durant l’exercici 2012.
11. Districte d’Horta-Guinardó
Del gerent municipal, de 29 de novembre de 2011, que disposa la despesa del contracte per a l’adjudicació a Progress Projectes i Gestió Serveis Social, per a la gestió i animació del pre-taller Carmel, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 81.652,50 euros.
12. Districte d’Horta-Guinardó
Del gerent municipal, de 2 de desembre de 2011, que adjudica a Taller de Cultura, SL, el contracte per a la Cavalcada de Reis, del 5 de gener de 2012, per als exercicis 2011-2012, i per un import de 25.370,00 euros.
b) Mesures de govern c) Informes
1. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar de la retirada de la Generalitat de Catalunya del projecte de la Casa de les Llengües, detallant les aportacions realitzades per les diferents administracions que participen en el Consorci, així com del calendari de dissolució del Consorci i dels usos previstos per l’equipament de Can Ricart.
La llegeix el President i tot seguit dóna la paraula al cinquè Tinent d’Alcalde, Sr. Ciurana que confirma que la Generalitat de Catalunya, motivada per les dificultats pressupostàries, s’ha retirat del projecte de la Casa de les Llengües i puntualitza que la decisió es va comunicar al Govern municipal el passat 2 de desembre durant la reunió del Consell de Direcció al Palau March.
A continuació, llegeix la proposta de dissolució del Consorci: «A partir del mes de gener del 2011, les mesures de disciplina pressupostària adreçades a esmenar el desequilibri dels comptes públics han obligat a replantejar la viabilitat financera de molts projectes, entre els quals s’inclou el de Linguamón, Casa de les Llengües. Les finances del Consorci es nodrien a partir de les aportacions de la Generalitat de Catalunya amb càrrec als pressupostos. Conclusió: que el Consell de Direcció del Consorci acordi la dissolució de l’ens, atesa la impossibilitat de l’Administració de la Generalitat de proveir els fons que en puguin assegurar la continuïtat. I que es nomeni una comissió liquidadora que assumeixi la tasca de determinar la destinació de béns i drets romanents». Destaca que no va ser una dissolució per mutu acord, sinó forçada per la retirada del Govern de la Generalitat del projecte.
Com que el Consorci de la Casa de les Llengües es consolidava amb la Generalitat, recorda que l’acta de dissolució formal correspon a la Generalitat, però haurà de ser ratificada posteriorment pels diferents ens consorciats (Ajuntament i Govern de la Generalitat). Es compromet a intentar que la ratificació tingui lloc en el proper ple o en el ple de gener, i informa que la dissolució serà efectiva l’1 de gener. Exposa, també, que la comissió liquidadora nomenada està formada per cinc representants de la Generalitat i un representant de l’Ajuntament (la Sra. Marta Clari, gerent de l’Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació). És previst que els treballs de la comissió liquidadora s’allarguin com a mínim fins al juny de 2012, moment també de tancar els comptes de 2011.
Aclareix que l’Ajuntament participava en el Consorci amb la cessió del dret de superfície de la finca de Can Ricart per a un període de 75 anys. És per això que la dissolució del Consorci no representarà una pèrdua patrimonial per a l’Ajuntament, ja que la finca revertirà de nou al consistori, amb la inversió de prop de cinc milions d’euros que ha fet el Govern de la Generalitat de consolidació i arranjament de la finca.
Pel que fa al possible ús de Can Ricart, recorda que l’edifici està catalogat com a bé cultural d’interès nacional, és a dir, amb unes implicacions de conservació i restauració molt exigents. Per tant, en funció dels treballs de la comissió liquidadora i dels recursos que s’hagin d’acabar d’esmerçar per tal de consolidar l’edifici, se’n començaran a valorar els usos. Subratlla que, lògicament, no es podran desvincular de l’eix que s’està configurant de patrimoni industrial —Oliva Artés, Can Saladrigas, la mateixa Fabra i Coats—, ni del nou eix que es vol generar al voltant de Pere IV, per la qual cosa haurà de tenir un ús vinculat al món de la cultura, la tecnologia o la innovació.
Finalment, respecte del «software» del projecte de Linguamón i la Casa de les Llengües, remarca que es tracta d’un sector estratègic de la ciutat i assegura que estaran amatents per veure si des del punt de vista municipal poden col·laborar en el seu progrés, tenint en compte l’alt interès del multilingüisme i la innovació vinculada a processos de traducció automàtica o d’altres aspectes del multilingüisme. També tindran molt en compte el grup d’empreses que s’havia començat a configurar al voltant d’aquest projecte.
que era de 14 milions d’euros, i la Generalitat assumia un cost addicional de la inversió que es preveia de 18 milions d’euros.
Quant a Can Ricart, sol·licita el detall dels projectes referents a possibles usos d’aquest equipament, com també una còpia del document oficial de retirada, del 2 de desembre de 2011. Seguidament, demana explicacions sobre l’afirmació que la retirada «no era de mutu acord»: el Grup del PP vol saber si realment alguna de les parts no està d’acord amb aquesta retirada del projecte, que insisteix que té d’un cost elevadíssim considerant la situació actual de Catalunya, Barcelona i la Generalitat.
Entén que el juny de 2012 es tancaran els comptes i, per tant, reitera la sol·licitud de concreció del calendari de dissolució del Consorci de la Casa de les Llengües.
Finalment, pregunta quina mena de repercussió econòmica pot tenir aquesta retirada per a l’Ajuntament de Barcelona.
El Sr. Martí lamenta la pèrdua d’aquesta iniciativa, sorgida bàsicament de la Generalitat de Catalunya, malgrat la implicació de l’Ajuntament a través de la cessió de Can Ricart.
Al seu entendre, el projecte tenia una singularitat especial: no era una de les clàssiques infraestructures culturals que té una ciutat, però en canvi sí que era una tipologia d’equipament que necessita tota ciutat que aspira ser capital cultural. A més a més, la Casa de les Llengües se situava en un dels eixos crucials de l’ecosistema cultural actual, la diversitat cultural, i d’una manera interessant havia anat creixent a mesura que madurava el projecte.
Des del punt de vista municipal, considera greu la decisió d’aturar la iniciativa: Can Ricart havia esdevingut el símbol de la recuperació de les antigues fàbriques com a patrimoni industrial barceloní i era un projecte emblemàtic per a Barcelona que ha quedat encallat. Té la sensació, doncs, que caldria buscar-hi una solució i recuperar-ne les inversions i el desenvolupament en la major brevetat possible, pel fet que es tracta d’un projecte central i cabdal. Recorda la resta d’equipaments situats en la mateixa ubicació, entre ells Hangar, i apunta que l’entorn quedarà molt desballestat. També indica que malgrat la consolidació de l’edifici, l’estat de Can Ricart és molt lamentable i destaca l’excepcional qualitat del projecte arquitectònic d’EMBT (Benedetta Tagliabue), per la qual cosa suggereix recuperar-lo en els futurs usos que pugui tenir Can Ricart.
Per acabar, proposa conservar la idea de la diversitat cultural i les llengües i aprofitar el que s’ha fet fins ara en l’entorn de Can Ricart, i, encara que les obres puguin endarrerir-se per causa de la situació econòmica, insta a prendre decisions aviat sobre Can Ricart per tal que el complex no perdi centralitat.
La Sra. Ribas anuncia que no comparteix la decisió del Govern de la Generalitat de Catalunya i afirma que el Grup d’ICV-EUiA s’oferiria a discutir o a acceptar una nova planificació, o una periodificació de la temporalitat, però mai una renúncia, entre altres coses perquè la Casa de les Llengües és un projecte que situa en una nova centralitat la cultura i la llengua catalana des d’una visió plural, oberta, diversa, de riquesa universal del patrimoni de les llengües i la seva preservació. Coincideix que és un projecte important per a la capital cultural de Barcelona i per a la defensa de la diversitat lingüística, sobretot en el context actual de globalització i en la necessària lluita contra la uniformització imperant.
Qualifica aquesta renúncia, juntament amb la d’Oliva Artés, de molt mala notícia per al patrimoni industrial barceloní, ja que són referències històriques i de futur que haurien de permetre explicar i construir el futur de la ciutat i la societat en funció del coneixement i el reconeixement del passat col·lectiu.
En definitiva, coincideix que s’ha d’estudiar la manera de reconstruir aquest projecte en un altre marc i trobar una nova etiqueta a Can Ricart com a centre d’un projecte que serveixi per revitalitzar el complex i tota la zona del seu voltant.
de les societats i les noves tecnologies. A més a més, al seu entendre permetia desenvolupar tota una àrea cultural econòmica de primera magnitud que Barcelona estava en bones condicions de liderar mundialment. Afirma, doncs, que el projecte tenia valor per ell mateix.
Pel que fa a la valoració feta pel Grup del PP, segons la qual el projecte era de difícil viabilitat econòmica des d’un bon començament, s’hi manifesta en desacord i no la considera oportuna. Argumenta que el projecte sorgeix a partir de l’exposició «Veus» de 2004, una època que no estava afectada per cap crisi, i que el 2006 se signà l’acord entre Generalitat i Ajuntament, en virtut del qual el consistori cedia Can Ricart a canvi que la Generalitat creés i mantingués aquest centre de difusió i d’impuls de la diversitat lingüística. Afirma, doncs, que el projecte no va néixer coix.
Coincideix que l’espai és molt singular. Recorda que el recinte, declarat bé cultural d’interès nacional l’any 2008, gaudeix de la màxima protecció prevista per la Llei de patrimoni i fa que la singularitat de l’edifici se sumi a la singularitat del projecte. A més, des del punt de vista econòmic, la inversió és quantitativament rellevant, per tant insta l’Ajuntament a trobar-li ràpidament una nova funció per tal que l’esforç per salvar Can Ricart no caigui en l’oblit i tingui continuïtat, si és possible amb el mateix projecte.
El Sr. Ciurana apunta que la interrupció del projecte és conseqüència dels 8.700 milions d’euros de dèficit de l’anterior Govern de la Generalitat el darrer any, de la situació actual de manca de recursos econòmics i de l’espoli fiscal de les finances catalanes.
Tot seguit, aprofita per subratllar l’interès de l’Ajuntament per Can Ricart i compromet la intervenció del consistori sobre la finca un cop la comissió liquidadora hagi acabat la seva feina a partir del juny de 2012. A més, confirma també el màxim interès del Govern municipal en el concepte de multilingüisme i les tecnologies que s’hi refereixen.
A continuació assegura al Sr. Mulleras que remetrà al seu grup l’acta definitiva de la reunió del 2 de desembre un cop enllestida. Pel que fa als informes de la Generalitat, aconsella que es demanin a través del Parlament. En tot cas, aclareix que si aquesta qüestió arriba al Plenari, formarà part de l’expedient al qual tindran accés tots els grups.
Assegura que l’Ajuntament de Barcelona hauria continuat endavant el projecte, però explica que el Consorci es dissol automàticament quan es retira una les dues administracions consorciades, que a més és l’Administració que paga i lidera el projecte.
Referint-se al calendari, reitera que l’1 de gener el Consorci queda dissolt i entra en funcionament la comissió liquidadora, que està previst que acabi la seva feina al voltant del juny de 2012, moment en què s’aprovaran els comptes de 2011 si no sorgeixen problemes. Assenyala la possibilitat que encara quedi pendent alguna execució d’obra ja licitada, i que cal consolidar l’obra perquè sigui lliurada amb les màximes condicions possibles.
Quant al cost de la reversió de la finca, garanteix que no n’hi haurà cap, i aprofita per confirmar que el contingut del projecte (el software) el consideren encara d’un gran interès: multilingüisme, traduccions automàtiques, etc.
Al seu parer, Barcelona necessita guanyar musculatura de capital cultural internacional. En aquest sentit, esmenta algunes actuacions pendents, com ara el Museu de la Mobilitat o el Museu de les Cultures del Món, i assenyala la necessitat de configurar un clúster editorial o tot el que fa referència a les smart cities. Creu, doncs, que el futur de Can Ricart s’ha de moure en alguna d’aquestes grans qüestions. Seguidament, especifica que l’edifici es retorna amb unes obres fetes i amb un projecte executiu, i tot i que admet que caldrà veure si s’adaptarà o no als nous usos que l’Ajuntament decideixi donar a l’equipament, afirma que la ciutat podrà aprofitar i gaudir el projecte de la Sra. Tagliabue.
Can Ricart seria retornat, però afirma que no s’hi ha renunciat, malgrat que puntualitza que els ritmes amb què es podrà treballar seran diferents.
El Sr. Mulleras puntualitza que la concreció del projecte va ser aprovada en el Plenari del 30 d’octubre de 2008, i que els estatuts del Consorci van ser publicats al BOP del 24 de novembre de 2008, en plena crisi econòmica.
En segon lloc, lamenta que l’Ajuntament no estigués d’acord amb aquesta dissolució. Al seu parer, la retirada és encertada, perquè en temps de crisi pensa que tothom ha de tenir molt clares les prioritats d’una ciutat. Afirma que un projecte en el qual s’havien d’invertir 32 milions d’euros (18 milions per part de la Generalitat, i 14 milions l’Ajuntament, que era la valoració del dret de superfície) no és un projecte adequat en moments de recessió.
Finalment, demana al Govern municipal que, després d’un any d’inactivitat, recuperi al més aviat possible l’ús d’aquest edifici i el converteixi en un equipament per a la ciutat, atès el seu gran potencial social i cultural. Sol·licita, també, que l’equipament s’obri als veïns del barri.
El Sr. Martí rebat la justificació emprada pel Sr. Ciurana a fi d’argumentar la decisió de la Generalitat: el dèficit econòmic acumulat. En primer lloc, li sembla que la xifra que apuntava el Sr. Ciurana està molt per sobre de la real. En segon lloc, com a força política entén que es pugui defensar les accions que fa un Govern encapçalat per la mateixa força política. Però critica que si en les negociacions entre l’Ajuntament i la Generalitat, pel que fa a la cultura i pel que fa a qualsevol altra qüestió, es parteix de la base que l’Ajuntament està en una posició que no pot fer res, això és començar havent perdut la partida d’entrada. Ho considera una mala estratègia i una manca d’exigència, entre altres coses perquè hi ha més opcions, com ara endarrerir el projecte o segmentar la inversió de manera que es pugui allargar en el temps.
D’altra banda, opina que disposar d’un equipament que vincula la importància de la diversitat cultural amb la diversitat lingüística en el planeta, des d’un país que té una llengua com la catalana, de demografia petita però d’una gran importància cultural, aportava un valor indiscutible a la defensa de la llengua catalana, sobretot pel que fa a la seva capacitat de projecció a escala internacional. Per tant, lamenta que es perdi aquesta iniciativa. Al seu parer, el nou projecte ha d’incorporar ineludiblement el tema de la diversitat cultural i lingüística, i caldria perfilar-lo immediatament per tal de mantenir l’energia que el projecte necessita i evitar que decaigui, com afirma que pot passar si queda en la indefinició.
La Sra. Ribas recorda que en una de les comissions es va dir que l’Oliva Artés no era una prioritat, per la qual cosa després de consolidar l’edifici el projecte quedaria paralitzat. És arran d’això que ha establert un paral·lelisme amb el cas de Can Ricart. En tot cas, li complau que el projecte continuï en marxa i es miri de trobar una sortida igual o encara millor a l’anterior.
El Sr. Portabella demana que el projecte Can Ricart es defensi amb molta fortalesa i, sobretot, que no quedi en l’entorn de la incertesa.
Té la sensació que de sobte no es pot pagar res (ni sistema sanitari, ni sistema educatiu ni transport públic) i rebutja que sigui així. Per això, aposta per tirar endavant projectes emblemàtics com aquest, que ho és tant des d’una perspectiva cultural com lingüística, arquitectònica o històrica, i que pot posicionar la ciutat internacionalment.
El Sr. Ciurana demana que la Sra. Ribas li indiqui l’acta on figura que va dir que Oliva Artés quedava paralitzat. Especifica que en realitat va exhortar a fer una reflexió sobre aquests espais, preveient el futur de Can Ricart, ja que en cas d’haver d’abandonar un projecte, preferia que no fos un relatiu a un bé cultural d’interès nacional.
Barcelona d’esdevenir un pol en aquest àmbit, tampoc de la qüestió de la capitalitat editorial ni dels nous mitjans per oferir continguts.
Assegura que considera molt adequat tot el tema de la recerca i la innovació, així com la tecnologia vinculada al món de les llengües i de l’escriptura.
Per acabar, referint-se al tema de la diversitat cultural, recorda que també hi ha pendent l’evolució de l’actual Museu Etnològic cap a un museu de les cultures del món, i garanteix que es valoraran totes aquestes qüestions i es decidirà l’ús de l’edifici quan el tinguin retornat.
El Sr. Colomé, fent ús del torn de paraula per al·lusions, comenta que el dèficit històric de la Generalitat en el moment d’entrar el tripartit és de 1.500 milions. Del 2003 al 2007, un dèficit 1.500 milions. Apunta que la caiguda d’ingressos el 2008 en el moment de l’esclat de la bombolla immobiliària és una baixada d’ingressos de 3.000 milions. I que aquest és el dèficit real de la Generalitat, 4.500 milions, que s’entrega al nou Govern del president Artur Mas. Els 8.700 milions sorgeixen d’un canvi comptable en el qual s’obliga a posar el dèficit de l’ICF dins del dèficit de la Generalitat, que són 4.200 milions. El diferencial s’explica perquè la Generalitat de CiU va deixar l’ICF en 1.500 milions per crèdits a les empreses, i el tripartit, en 6.000 milions.
Per tant, subratlla que el dèficit són 4.500 milions i que el Govern tripartit va tenir greus problemes comptables però que mai no va fer retallades similars.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
2. Aprovar definitivament, donada la inexistència d’al·legacions durant el període d’informació pública, de la modificació de l’article 7.1.b) dels estatuts de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, amb el redactat següent: 1. El Consell Rector estarà integrat per: b) Un representant de cada Grup Municipal, també en representació de l’Ajuntament, designats per l’Alcalde a proposta de cadascun dels grups.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
3. Ratificar el Decret d’Alcaldia, de 28 de novembre de 2011, pel qual es resol: 1er) Acceptar la subvenció per un import total de 653.200,00 euros atorgada pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació titular de les escoles de música, segons acord de govern de data 8 de novembre de 2011, destinada al sosteniment de les despeses de personal docent i de funcionament de les escoles de música, corresponents al curs 2010-2011. 2on) Acceptar el conveni entre l’administració de la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament d’Ensenyament i l’Ajuntament de Barcelona, per al sosteniment del funcionament de les escoles de música de titularitat municipal per al curs 2010-2011. 3er) Declarar que aquesta corporació no incorre en cap dels supòsits que estableix l’article 13.2. de la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions. 4rt) Declarar que ni aquesta corporació local ni cap organisme d’aquesta rep de la Generalitat i els seus organismes autònoms cap altra subvenció pel mateix concepte.
La Sra. Andrés comunica el posicionament contrari del Grup del PSC a la mesura. Equipara aquesta situació amb la de la subvenció que la Generalitat atorga per al sosteniment de les escoles bressol públiques municipals a Barcelona, i afirma que no està en condicions d’acceptar aquesta subvenció, que representa una davallada de 178.000 euros respecte del curs anterior.
prevista era de 600 euros per plaça. Assegura que tant el 2009 com el 2010 la Generalitat va aportar aquests 600 euros/plaça, però que l’any 2011 s’ha reduït a 400 euros per alumne, una quantitat que el seu grup considera insuficient.
La Sra. Pajares expressa la reserva de vot del Grup del PP i comunica que substanciaran el vot final en el Plenari que pertoqui.
El Sr. Gomà expressa el vot contrari de la seva formació. Exposa que les subvencions per a les escoles de música els anys 2009 i 2010 van ser, respectivament, de 816.000 euros i 831.000 euros. En comparació, la proposta d’acord actual és de 653.000 euros, un 23,4% inferior. A més, puntualitza que es tracta novament d’un trencament unilateral del Govern de la Generalitat, aplicat amb retroactivitat per al curs 2010-2011, una retallada que el setembre del 2011 va ser denunciada per l’ACEM (Associació Catalana d’Escoles de Música).
A continuació, reflexiona que de les quatre comissions d’Educació celebrades durant aquest mandat, n’han sorgit quatre retallades educatives: les beques menjador, la supressió del servei d’acollida matinal, la retallada en la subvenció a les escoles bressol i la retallada en la subvenció a les escoles de música, un total d’un 20% que equival passar de 18 milions de despesa educativa a 14,4 milions. Assegura que mai no s’havia retallat tant en tan poc temps a l’escola pública a Barcelona i que cada retallada té un cost molt superior en termes de fractura social, a més de posar en risc la convivència i la cohesió social en els barris. Clou la intervenció demanant fins quan durarà aquesta dinàmica i quan es presentarà una mesura d’enfortiment de l’educació i de l’escola pública a la ciutat.
El Sr. Portabella hi vota en contra. Confirma que en el curt període històric de les comissions d’aquest nou mandat, se succeeixen les retallades, al seu parer amb l’única intenció d’estalviar. No posa en dubte que l’estalvi sigui necessari, però es qüestiona quina és la direcció que s’està prenent amb aquestes mesures i si realment el Govern no es pot permetre de pagar res. Critica que s’incrementi artificialment el dèficit de l’anterior Govern de la Generalitat i assegura que el 90% dels economistes el fixen en 4.500 milions.
Assegura que el seu grup viu aquesta situació amb molta tristesa i preocupació, perquè la retallada sistemàtica del pressupost no comporta una visió ni una esperança de futur d’enfortiment de l’àmbit educatiu, que afirma que mai no ha arribat a l’excel·lència.
El Sr. Ardanuy aclareix que el que es proposa és la ratificació d’una subvenció per a les escoles de música. Critica que alguns grups es posicionin en un àmbit més filosòfic i adverteix que la no-acceptació d’una subvenció de la Generalitat de Catalunya posa en risc el model. Afirma que les famílies i les criatures usuàries d’aquests serveis, així com els professionals (professors, directors, etc.), no han notat aquesta reducció en el seu funcionament ordinari ni en el servei, perquè la retallada de subvenció afecta els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, i recorda que els ajuntaments ja van negociar amb el Govern de la Generalitat perque la retallada no fos tan dràstica com es pretenia. D’altra banda, l’Ajuntament garanteix que els serveis a les escoles de música de Barcelona es continuaran prestant amb la mateixa eficàcia. Per això, demana responsabilitat a l’oposició, que ha estat governant el país i que en major o menor mesura és responsable de la situació actual.
Més enllà d’això, assegura que l’Ajuntament de Barcelona no es desmarcarà de les entitats municipalistes, tal com demanen Grup del PSC, el Grup d’ICV-EUiA o el Grup d’ERC, perquè creu que han d’estar units. Com que l’Ajuntament de Barcelona té més recursos que altres ajuntaments, al seu entendre la situació còmoda seria que es desmarqués de la negociació col·lectiva i unitària de tots els ajuntaments de Catalunya. En aquest sentit, però, es remet als treballs i a les negociacions de l’Associació de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya per intentar mantenir aquest model. Denuncia, per tant, que votar en contra de les subvencions és un acte d’irresponsabilitat per part de partits i de grups municipals que han governat la ciutat fins ara.
la mort del sistema. Afirma que renunciar a la subvenció suposarà 653.000 euros més de pèrdues per al sistema.
La Sra. Andrés reivindica l’actuació de l’oposició com un acte de responsabilitat. Afirma que no estan disposats a acceptar menys diners, quan l’any passat el mateix Sr. Ciurana o el Grup del PP van afirmar que 600 euros era poc per als ensenyaments artístics. Per això, demanen al Govern municipal que defensi el municipalisme. En tot cas, el seu grup traslladarà aquesta voluntat a l’Associació i Federació de Municipis, sense la interpretació que feia el Sr. Ardanuy, que no és la de no acceptar una subvenció, sinó la de posicionar l’Ajuntament i el Govern municipal davant la Generalitat en relació amb una prioritat com és l’educació, independentment de qui governi.
El Sr. Gomà contesta que la irresponsabilitat és acceptar aquesta degradació galopant del mecanisme de finançament d’un servei públic tan important com pot ser una escola de música o una escola bressol o qualsevol altra prestació del sistema educatiu. Considera importantíssim plantar cara per defensar la integritat del mecanisme de finançament d’un servei. Creu que el Govern Municipal ho hauria de fer i que el Sr. Ardanuy, com a responsable polític, hauria d’adoptar decisions fonamentades en valors, en orientacions estratègiques i en defensa de models.
Finalment, pel que fa a les associacions municipalistes, suggereix que el Govern Municipal alteri substancialment el seu rol i adopti un paper d’exigència, tot liderant el clam del municipalisme català contra les retallades.
El Sr. Ardanuy afirma que si els 600 euros l’any anterior els va semblar poc, haurien d’haver-ne reclamat més o haurien d’haver liderat el municipalisme de Catalunya a favor d’un model d’excel·lència. Com a responsables polítics, assegura que ells sí que estan defensant aquest model i posant-hi recursos. Tot seguit afirma que Barcelona és respectuosa amb tots els ajuntaments de Catalunya i, per tant, no anirà per lliure.
Entén el paper de l’oposició, però critica la seva manca de responsabilitat, i afirma que en situacions de dificultat el Govern municipal continuarà buscant complicitats amb la resta de municipis de Catalunya, que tenen problemes més greus que Barcelona.
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, amb el posicionament contrari del PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP.
4. 1) Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Òmnium Cultural pels seus cinquanta anys d’intens i ininterromput treball a favor de la llengua i la cultura catalana.
El Sr. Ciurana assenyala que entre les persones que promouen l’atorgament de la medalla hi ha, entre altres, el Molt Honorable President Jordi Pujol; el Sr. Josep Maria Álvarez, secretari general de la UGT; el Sr. Francesc Cabana, com a president de l’Ateneu Barcelonès; el Sr. Josep Maria Espinàs, escriptor; el Sr. Sandro Rosell, com a president del Futbol Club Barcelona, i també el Sr. Vicenç Villatoro. Espera poder comptar amb el suport de tots els grups, i deixar la intervenció per al Plenari.
La Sra. Pajares reserva el vot per expressar el seu posicionament al Plenari. El Sr. Portabella informa que la resta de posicions són favorables a la proposta.
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP.
IV) Part decisòria / Executiva a) Ratificacions
b) Propostes d’acord
Judit Carrera i Escudé, la Sra. Sílvia Muñoz d’Imbert, la Sra. Isona Passola, el Sr. Alex Salmon Cabello i la Sra. Montserrat Vendrell Rius i com a membres del Ple del Consell de la Cultura de Barcelona d’acord amb l’article 6.3.g) de l’esmentat Reglament com a persones de reconeguda vàlua al Sr. Antoni Casares Roca i al Sr. Daniel Giralt-Miracle.
El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova.
c) Proposicions V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal PSC:
6. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Que els representants municipals al Consorci del CCCB proposin que l’elecció de la direcció general sigui triada a partir d’un concurs públic i a pactar les bases del concurs i el jurat amb tots els grups polítics.
El Sr. Martí exposa que intel·lectuals notabilíssims d’arreu del món han expressat la importància de l’aportació cultural que el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha fet en el debat i l’escena cultural internacional durant l’etapa en què ha estat dirigit pel Sr. Josep Ramoneda. Des del seu punt de vista, probablement ha estat un dels centres amb una trajectòria més destacada pel que fa a la capacitat de lligar el fet local amb el fet global. Recorda, també, que el CCCB ha posat l’accent en la cultura més emergent de Barcelona i en l’entorn urbà en general, i que ha estat incubadora de grans projectes culturals a la ciutat: va acollir per primera vegada el Sónar, el Festival de Cinema Independent, etc. Assenyala, a més, que ha tingut una aportació destacadíssima en la producció d’exposicions, i fins i tot en la generació d’un llenguatge expositiu que després ha estat copiat arreu. Destaca, també, l’estil CCCB de presentar exposicions, i en el terreny del debat —en són prova les mostres de suport de gent com Bauman o Todorov— opina que segurament ha estat l’àgora on ha tingut lloc el debat internacional a Barcelona i una de les finestres de projecció de la cultura de Barcelona d’una manera més potent arreu del món.
Exposa tots aquests fets perquè considera que canviar el director d’una institució d’aquestes característiques hauria de ser un procés portat amb una delicadesa extrema, atès que hi ha en joc un patrimoni intangible d’una presència, una visibilitat i un prestigi guanyats a força de molts anys i de feina de moltes persones, i evidentment com a encarnació de la persona que dirigeix la seva potència cultural. Al seu entendre, però, el procés actual s’oposa al procés curós que defensa: no es pot dir a un director d’un centre d’aquestes característiques que se li acaba el contracte sense que s’hagi cobert la seva plaça i sense que s’hagi aclarit qui serà la persona que encapçali el CCCB en aquesta nova etapa. Aventura que si el Centre de Cultura Contemporània perd el pols i el múscul cultural que ha tingut durant aquests anys, independentment de qüestions ideològiques i de l’acord o el desacord en la línia encapçalada pel Centre durant aquests anys, s’està posant en perill un dels béns més preuats del sistema cultural públic català.
de continuïtat amb qualitat. 2) Un motiu conjuntural: que tothom a qui l’actual Govern ha proposat la direcció fins ara ha dit que no.
A més a més, suggereix trobar l’acord de tots els grups polítics i recuperar l’esperit de la proposta de pacte cultural que es va votar en el darrer Plenari. Tanmateix, aclareix que no s’hi oposarà si el Govern prefereix convocar el concurs d’acord amb el Govern de la Diputació de Barcelona, comptant només amb les forces polítiques que donen suport al Govern.
Finalment, creu indispensable i bàsic resoldre aquesta qüestió amb la màxima brevetat possible i amb la major transparència i la major qualitat possible, d’acord amb la importància que el CCCB té per a Barcelona.
El Sr. Mulleras fa palès que el nomenament del director del Centre de Cultura Contemporània, segons els estatuts, és responsabilitat del president del Centre de Cultura Contemporània, que és també el president de la Diputació de Barcelona, institució que aporta el 75% del pressupost anual del Centre de Cultura. Subratlla que en els més de 22 anys des de la creació del Consorci del Centre de Cultura (1989) els socialistes han estat incapaços de nomenar el director per concurs, ni tan sols quan gaudien de majoria a la Diputació i al CCCB i podien haver canviat els estatuts. Per això, no entén que ara defensin el consens i el diàleg. No considera que tinguin legitimitat per proposar aquest nou procés i reclama coherència, que és el principi de la credibilitat política.
La Sra. Ribas vota a favor de la proposició. Recorda que el tinent d’alcalde va justificar en la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació el fet de nomenar a dit el director del Grec per la manca de temps de fer un concurs públic, a causa del poc temps que feia que s’havia format el nou Govern. En canvi, assenyala que en el cas del CCCB els responsables municipals de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació fa temps que ocupen els seus càrrecs i fa temps que se sap que calia renovar o canviar el director. Tot seguit elogia el paper del Sr. Ramoneda al capdavant del projecte del CCCB, que ha fet del centre un equipament cultural amb compromís, vocació i projecció, i que ha esdevingut un equipament d’acollida, reflexió, divulgació, de pensament, de cultura, amb clara voluntat internacional.
Al seu parer, la proposició demana als representants municipals del CCCB que facin una aposta per la transparència i per la democràcia, també en els equipaments públics, i que apliquin el codi de bones pràctiques internacionals esmentat pel Sr. Martí a través de la convocatòria d’un concurs públic obert i transparent. Assegura, finalment, que això garantiria poder fer un seguiment dels projectes.
El Sr. Portabella manifesta que veuen amb bon ulls el fet que hi pugui haver un concurs, que permetrà una contraposició de projectes i de diferents concepcions per a un projecte del CCCB. També creu que els concursos afavoreixen la transparència, malgrat que són conscients que de vegades es convoquen sabent qui guanyarà.
Amb tot, pensa que cal tenir en compte alguns aspectes. En primer lloc, que el 80% del CCCB és finançat per la Diputació, per la qual cosa seria encertat portar la proposició a la Diputació, on tots els grups polítics també són representats. Reconeix que allà els grups de l’oposició hi tenen minoria, però conceptualment donen suport a la idea i a la possibilitat de debat. Així doncs, pensa que el lloc més adequat per al debat és el lloc on es prenen les decisions, i que l’Ajuntament ha d’adoptar, bàsicament, una posició de caràcter simbòlic.
D’altra banda, fa referència al document de bones pràctiques de museus i centres d’art, promogut per l’Instituto de Arte Contemporáneo, que és una associació espanyola de professionals, i que recull la figura dels concursos públics per a l’elecció del director de la institució. Aquest document estava signat pel Canòdrom, el MACBA, el MNAC, el Picasso i la Virreina, però no pel CCCB. Creu que el CCCB hauria de subscriure aquest document de bones pràctiques a museus i centres d’art que determina que els presidents d’aquestes institucions s’escullin mitjançant concurs públic.
positius en la construcció cultural de la ciutat. És per això, que comparteix la idea de convocar un concurs per contrastar projectes i escollir el successor de la direcció.
El Sr. Ciurana coincideix amb el Sr. Portabella a reclamar respecte institucional. I insisteix que la principal responsabilitat sobre aquest equipament és de la Diputació, que hi aporta 80% del pressupost.
Quant a les intervencions del Sr. Martí i la Sra. Ribas, critica el to apocalíptic de la primera, i el conservadorisme i immobilisme de la segona.
Tot seguit desafia al Sr. Martí a fer públic quina ha estat la proposta formal del president de la Diputació per dirigir el centre que ha estat rebutjada, i adverteix que aquesta mena d’afirmacions es poden anar consolidant sense que hi hagi un fonament.
Fent al·lusió a l’elogi que s’ha fet de la gestió del Sr. Ramoneda, reflexiona que si l’elecció del Sr. Ramoneda per mitjà d’un determinat procediment va ser encertada, no s’ha de prejutjar el futur i assumir que una elecció no sotmesa a concurs serà errònia. Insisteix que la seva postura envers els concursos no és apriorística, ni a favor ni en contra, sinó en funció de la circumstàncies, però considera que l’Administració pública ha de tendir a la realització de concursos per segons quins tipus d’equipaments culturals.
A continuació, subscriu les paraules del Sr. Mulleras i el Sr. Portabella, i subratlla que el Grup del PSC ha governat la Diputació amb majories absolutes durant molts anys sense haver modificat els estatuts malgrat les oportunitats que n’ha tingut.
Tanmateix, el més important al seu parer és tenir en compte que el mandat dels representants municipals als consorcis no és imperatiu, sinó representatiu. Dit d’una altra manera, quan s’obre la participació de tots els grups municipals en diversos consorcis on l’Ajuntament té representació, els representants de cada un no hi porten la veu de l’Ajuntament, perquè si fos així una determinada majoria podria imposar posicions a la totalitat dels representants municipals.
Per tots aquests motius, manifesta el vot contrari de la seva formació i convida al Sr. Martí a presentar al proper Consell del CCCB una proposta de modificació dels estatuts en aquesta línia.
El Sr. Martí destaca que la substància de la proposició és organitzar o no un concurs públic que permeti triar un nou director d’una institució cultural tan important com el Centre de Cultura Contemporània. Assegura que respecta l’autonomia de la Diputació i que sap que un acord pres en aquesta Comissió no passaria automàticament a ser executable en un consorci on l’Ajuntament de Barcelona només té el 25%. Per tant, és conscient que s’hauria de discutir en el Consorci i elevar la proposta al Plenari de la Diputació, i allà on fes falta.
Afirma que en cap moment ha proposat ni proposarà canviar els estatuts. És partidari que el concurs públic dibuixi el camí per escollir el responsable d’una institució cultural i, atès que el tinent d’alcalde també s’ha declarat partidari dels concursos, l’exhorta a aplicar-ho en tots els casos. Explica que en la major part de concursos públics el nomenament no és automàtic ni estatutari, sinó que és el mètode de què es dota un organisme que ha de nomenar una persona per tal que li arribi una proposta a través d’un concurs.
Al Sr. Ciurana li respon que ell ha reconegut, públicament i privadament, que en línies generals el nou Govern ha establert moltes línies de continuïtat en projectes i iniciatives que havien estat impulsades pel Govern anterior, i ho lloa. Però també pensa que el Sr. Ciurana de vegades es deixa portar. Si el Consorci es reuneix abans que es triï el nou director, assegura que proposarà que hi hagi concurs públic per nomenar el director. I diu que si per respecte institucional ha de canviar el procediment perquè l’aprovació tingui lloc allà on més pertoqui, ho farà.
El Sr. Mulleras ratifica el respecte del Grup del PP per la Diputació i el seu dret a establir les regles de funcionament.
A continuació, ratifica les paraules de la seva primera intervenció i demana coherència política a un partit que mentre ha governat seguia un procediment i ara que és a l’oposició el vol canviar.
Finalment, confirma el vot contrari del seu grup municipal.
La Sra. Ribas rebutja que qualifiquin la seva postura de conservadora. D’entrada, perquè es tracta del CCCB, que no té res de conservador, i alhora perquè està d’acord a canviar el director amb l’objectiu d’aportar idees noves i revitalitzar els projectes.
Conclou que, malgrat la legitimitat que atorga al president de la Diputació, caldria revisar la manera de triar la nova persona al capdavant del centre, tot i que s’adona que no hi ha cap voluntat de transparència.
El Sr. Ciurana aprofita per fer un reconeixement a la feina que ha fet i que està fent amb molta professionalitat el Sr. Ramoneda.
Quant al tema dels concursos, repeteix que, en línies generals, l’Ajuntament té voluntat de convocar concursos en aquelles institucions on té un pes determinant. Posa els exemples de L’Auditori, el MNAC o el Picasso, però insisteix que s’han de respectar les institucions que tenen el pes principal, no només per estatuts, sinó des del punt de vista pressupostari.
Per acabar, demana explícitament que entre tots siguin capaços de no menystenir la propera direcció del CCCB. Pensa que si s’escampa la imatge a la ciutadania que la persona que ocuparà la direcció del CCCB en el futur no està legitimada no s’estarà fent cap favor a aquesta persona ni al centre, ni a la institució, ni a la cultura de Barcelona, ni al nom de la ciutat.
El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Crear i posar en funcionament un únic abonament tant individual com familiar per tota la xarxa de museus.
La Sra. Pajares veu l’oferta i l’activitat cultural com a factors clau per a la projecció de Barcelona i manifesta que el seu objectiu és convertir la marca Barcelona en un referent de qualitat. A aquest fi hi ha de contribuir la millora de l’explotació de la xarxa de museus per tal d’afavorir la competitivitat, tenint en compte que el sector cultural és un sector econòmic important amb capacitat de generar riquesa. També defensa el fet d’aconseguir atraure el públic barceloní.
Pel que fa a la proposta presentada, esmenta les diferents modalitats de tiquets que actualment existeixen a Barcelona per poder gaudir de descomptes en les entrades individuals als museus i fundacions artístiques. Anomena l’Arqueoticket, l’Artcoticket i l’Articket Barcelona, tres opcions no combinables. Defensa, per tant, la importància d’estudiar un nou model de tiquet combinat que permeti accedir a un nombre determinat de museus, dins dels 18 museus que integren els tres tipus d’abonament, per un preu raonable.
dels museus. Sense intenció d’estendre’s en qüestions tècniques de màrqueting museístic, li sembla que la Comissió no és l’espai adequat per tractar el tema.
La Sra. Ribas també manifesta l’abstenció del seu grup. Aclareix que el Grup d’ICV-EUiA troba interessant la proposta, que vol facilitar i estimular l’ús dels museus com a porta d’accés a la cultura i la creativitat, però tampoc no veu clar que la proposta sigui fàcilment factible, ja que coexisteixen moltes tipologies de museus, amb varietat de titularitats, de preus, de costos i de serveis museogràfics. Si més no, no els semblaria responsable aprovar aquesta proposta sense uns estudis tècnics que l’avalin i que posin de manifest com, quan, de quina manera, amb quin cost i qui l’assumeix. Puntualitza que l’abstenció del seu Grup s’hauria d’interpretar com una petició al Govern municipal perquè estudiï aquesta proposta i porti el resultat de l’estudi a la Comissió, juntament amb altres propostes possiblement més factibles (ampliació entrada gratuïta, tarifació social, etc.).
El Sr. Portabella manifesta l’abstenció del seu grup. El Grup d’UpB veu positivament que la proposta busqui la possibilitat de fidelitzar el públic, promoure la cultura i promoure l’accés als museus. Malgrat això, constata que l’experiència dels tiquets que permeten accedir a més d’un museu és molt baixa. Explica que ha tingut l’oportunitat de veure com es promocionen aquesta mena de tiquets fora de Barcelona, en actes de promoció econòmica fets per l’Ajuntament o la Cambra de Comerç, i especifica que és un producte que la gent en general no compra perquè sap que no l’utilitzarà. Per tant, no està convençut que aquesta sigui la línia i atorga més importància al fet de trobar la manera de promoure i facilitar l’accés als museus.
D’altra banda, assenyala que aquest tiquet únic hauria de cobrir una diversitat tant temàtica com econòmica molt gran i personalment no té clar si s’ha de proposar un sol tiquet per a públic i privat conjuntament ni si tindria com a finalitat l’abaratiment de l’accés. En resum, no té clara la manera de fer-ho bé per no perjudicar ni el públic ni els museus.
Per acabar, demana quina era la intenció amb el preu i si s’hi incorporarien públics i privats o només s’aplicaria a l’entorn dels privats.
El Sr. Ciurana vota favorablement la proposta i convida els grups que s’han abstingut a canviar el seu vot, a fi d’aconseguir una major accessibilitat als museus.
Explica que en les ordenances fiscals que es van aprovar el 28 d’octubre, des de l’ICUB es va fer introduir un paràgraf que diu textualment: «l’Institut pot oferir entrades combinades a diferents museus a partir de combinacions relacionades amb el seu àmbit temàtic o territorial, també podrà oferir passis anuals, individuals o familiars que abastin diversos museus». Amb això vol deixar palès que actualment l’ICUB està treballant la qüestió tarifària. La principal complexitat és la diversitat de titularitat dels diferents centres: museus 100% municipals, consorciats i privats.
Dit això, assenyala que les ordenances fiscals també recullen que els museus municipals estan oberts els diumenges a la tarda i cal fer-ne la difusió corresponent. A més a més, segons les ordenances fiscals aprovades el 28 d’octubre, els museus actuals disposen d’unes determinades franges horàries (14-16.30 h i 18-22 h) en què es poden aplicar descomptes de fins al 50%. Apunta, per tant, a tota una evolució que hauria de facilitar el procés.
A continuació explica que en aquests moments l’ICUB considera les experiències d’altres ciutats europees (Berlín, Londres, Roma, París i Viena), així com d’algunes ciutats espanyoles. Paral·lelament, diu que s’estan plantejant altres qüestions que no van estrictament relacionades amb el centre, com ara el projecte de convertir el carnet de Biblioteques en un carnet franc per accedir als equipaments culturals de la ciutat, bàsicament els museístics, i que permetria discernir entre ciutadans de Barcelona i turistes. Igualment, s’està estudiant la qüestió del màrqueting cultural: on es podria comprar aquest abonament, amb quin cost, quina validesa tindria, etcètera. Perquè si és la suma de les entrades individuals assegura que no té cap lògica.
Finalment, considera imprescindible fer publicitat o comunicar les opcions que avui ja ofereixen les instal·lacions culturals barcelonines. Posa el cas del Museu Picasso, on molta gent desconeix que pagant un euro més sobre el preu de l’entrada es permet l’accés durant tot un any.
La Sra. Pajares agraeix les intervencions i el suport del Grup de CiU. Admet que la proposta pot semblar molt tècnica, però està convençuda que l’impuls de l’acció de govern podrà posar en marxa petites accions que facilitin l’accés de les persones a la cultura. A tall d’exemple, esmenta l’opció que facilita l’Ajuntament de Madrid d’oferir un llistat de tots els museus de la ciutat a través de la seva pàgina web, una opció inexistent a Barcelona. Repeteix que les fórmules són diverses i que, a partir de l’aprovació d’aquesta proposta, es traslladarà als tècnics la manera més convenient o més factible de dur-la a terme.
Quant a la titularitat, està segura que es podria arribar a acords, també pel tema de les entrades, de manera que el tiquet comú fos econòmic, atractiu per a les persones que el compressin i no fos deficitari per a qui ho posa en marxa. Acaba il·lustrant la qüestió de les titularitats amb l’exemple de la sanitat catalana. No entén per què hauria de ser diferent per als museus.
El Sr. Martí es compromet a estudiar, analitzar i exposar els pros i els contres de la proposta de millora de l’accessibilitat a la cultura que presenti el Govern, però demana que no sigui amb mesures puntuals com aquesta, sinó veient-ne la globalitat.
Clou la intervenció manifestant la sensació que la Comissió fa olor de pacte, i exhorta el Govern a no caminar cap a un model cultural com el de Madrid.
La Sra. Ribas manté l’abstenció del seu Grup i demana que el Govern presenti una mesura més concreta, alhora que valora positivament la proposta del Grup del PP.
El Sr. Portabella suggereix presentar una esmena in voce, de manera que en lloc de «crear i posar en funcionament» la proposta digui «estudiar», atès que no hi ha la certesa que l’opció proposada sigui la bona, però tampoc no hi ha motius per rebutjar-la. Aprofita, també, per denunciar l’augment del 10% en les entrades a museus que comportaran les noves ordenances fiscals.
El Sr. Ciurana exposa que el Grup del PP ha llegit les ordenances fiscals, que ha advertit que s’estava estudiant la possibilitat de les entrades combinades i ho ha aprofitat per presentar una proposta que ja estava considerada com a Govern.
Expressa, també, que no tindria cap inconvenient amb qualsevol esmena in voce, i especifica que no té perquè ser excloent, que bé podria ser «estudiar, crear i posar en funcionament». Afirma que el Govern està disposat a fer una cosa en què totes les parts estiguin d’acord i mira de convèncer l’oposició perquè s’hi sumi, amb el benentès que sigui sostenible i que es puguin mantenir els avantatges actuals.
El Sr. Portabella rebutja l’esmena «estudiar, crear i posar en funcionament» perquè no es pot demanar estudiar una cosa i alhora afegir-hi la conclusió del resultat final del que s’estudia. A més, li sembla molt arriscat proposar que es creï i es posi en funcionament aquest sistema quan hi ha dubtes substancials a l’entorn de la seva eficàcia. Amb tot, remarca que entén la finalitat constructiva de la proposta.
La Sra. Pajares indica al Sr. Portabella que si accepta l’esmena in voce que feia el Sr. Ciurana d’«estudiar, crear i posar en funcionament», el seu grup també acceptaria l’esmena a favor del consens. En canvi, si la rebutja, no acceptarà la primera perquè entén que desvirtua la proposta que ha presentat el Grup del PP.
El Sr. Portabella explica que, al seu entendre, és el fet d’«estudiar» que permet arribar a la conclusió i, per tant, manté l’abstenció del seu grup. Aclareix que no es tracta d’una posició política, sinó que en aquest cas es tracta d’una proposició que s’ha fet i presentat en moltes ocasions, fos o no fos en el PAM o en el programa electoral, i sobre la qual els posicionaments han anat canviant. Malgrat tot, no veu que es pugui executar ara per ara.
El Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU, el Sr. Martí Grau expressa l’abstenció del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, la Sra. Ribas expressa l’abstenció d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l’abstenció d’UpB.
Del Grup Municipal ICV-EUiA:
8. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: Instar al Govern municipal a garantir la continuïtat i l’ampliació progressiva dels camins escolars assegurant, al llarg del mandat, les dotacions pressupostàries necessàries per a la programació i la coordinació del conjunt d’accions que tenen lloc en el marc de l’esmentat projecte.
El Sr. Gomà anuncia que el redactat de la proposició canvia. Es manté el primer punt tal com tenen tots els grups i el Sr. Ardanuy, en nom del Govern, hi ha afegit un segon paràgraf que, al seu parer, només no altera sinó que reforça la proposició. El llegeix: «Prioritzar el desenvolupament d’una estratègia d’acció educativa al territori que valoritzi els projectes educatius als barris i districtes de la nostra ciutat». Interpreta que l’esmena ofereix el context en què s’ha d’emmarcar la consolidació i l’ampliació dels camins escolars al costat de moltes altres iniciatives de caràcter territorialitzat que reforcen el projecte educatiu d’una ciutat que fa del territori un element fonamental per vertebrar i desenvolupar aquest projecte educatiu.
Recorda que la iniciativa dels camins escolars va néixer el 1998 en el marc del Projecte educatiu de ciutat i que actualment aglutina més de 60 escoles, 25.000 infants i 15.000 famílies. Seguidament, exposa que els camins escolars tenen un triple objectiu: 1) Reforçar el binomi autonomia personal-responsabilitat en el procés de creixement dels infants. 2) Impulsar la participació, l’acció comunitària i la implicació en el programa dels agents del territori, les entitats, el comerç, les famílies, les AMPA i el col·lectiu professional. 3) Aportar el projecte d’una ciutat sostenible. Creu que és molt significatiu que l’entitat internacional d’autoritats locals per la sostenibilitat, consideri que el primer indicador d’una ciutat sostenible és el percentatge de famílies que fan desplaçaments a peu entre el lloc on viuen i el lloc on treballen o van a l’escola, i en aquest sentit, Barcelona està ben posicionada com a ciutat. I tot això —afegeix— articulat per una sintonia de fons educativa: la idea que les escoles i les famílies eduquen, però que també eduquen els barris, l’espai públic, la ciutat. A més a més, més enllà del programa en sí i de la seva dimensió educativa, creu que els camins estan cridats a seguir tenint un efecte molt important sobre les polítiques d’urbanisme, la humanització de l’urbanisme, la configuració de l’espai públic al servei de les persones, i també de polítiques de mobilitat més humanes a la ciutat.
En definitiva, demana al Govern un compromís explícit per consolidar els camins escolars, per aprofundir-los i ampliar-los en el conjunt de la xarxa educativa i, evidentment, perquè hi hagi també les assignacions pressupostàries corresponents que així ho garanteixin. De la mateixa manera, demana que cap política urbanística o cap política de mobilitat posi en risc els camins escolars, i que siguin defensats amb molta prioritat i convenciment polític pel regidor d’Educació com a responsable polític de la matèria a la ciutat.
La Sra. Andrés dóna el suport del seu grup a la proposició perquè neix i està molt lligada al model de proximitat que han defensat en els governs municipals anteriors.
Afirma que els camins escolars no serien una realitat si no estiguessin lligats al model d’escola de proximitat, i que responen a una realitat i una necessitat de Barcelona, que és que el 70% d’escolars van sols a l’escola i han d’anar-hi segurs. La proposta, al seu entendre, facilita que els infants guanyin autonomia, amb una educació compartida des de la ciutat per tots els agents i entorns de l’escola.
La Sra. Pajares vota favorablement la proposta del Grup d’ICV-EUiA. Afegeix que avui dia només 77 centres porten a terme el projecte de camí escolar, un 9,7% del total de centres educatius de Barcelona; és a dir, que encara hi ha nombrosos camins escolars per desenvolupar, tot i que molts actualment es troben en fase de projecte.
aquest projecte va molt més enllà de la mobilitat a Barcelona, perquè tracta la seguretat viària, com també la seguretat dels menors i la cohesió social en aquells districtes on s’ha produït un desequilibri en el seu desenvolupament.
El Sr. Portabella hi vota a favor i puntualitza que el vot del seu grup també hauria estat favorable sense l’esmena. Tot i així, la consideren molt adequada.
El Grup d’UpB entén que la proposta va relacionada amb el tema dels plans d’entorn que sempre ha defensat i creu que té sentit global en l’àmbit de ciutat i local en l’àmbit de barri, atès que defensa el model de proximitat, el model relacional en el qual la gent bàsicament va a peu, parla pel carrer, té cura de l’espai públic i li dóna valor, considerant l’espai públic com a seu i, per tant, intentant mantenir-ho net i agradable.
A més a més, destaca també el vessant educatiu de la proposta, que també comparteixen.
El Sr. Ardanuy vota favorablement la proposició presentada pel Grup d’ICV-EUiA, juntament amb l’esmena, que des del seu punt de vista posa en valor encara més la iniciativa. Aprofita, també, per felicitar els professionals que des de l’Institut Municipal d’Educació porten a terme i dinamitzen, juntament amb les AMPA, les direccions dels centres i les estructures associatives i socials de cada barri i cada districte, l’acció dels camins escolars. Assegura que el Govern municipal intentarà posar en valor tota l’acció educativa en els territoris i donar-hi coherència, i també l’acció que duu a terme el Consorci d’Educació de Barcelona en el territori.
Assegura que l’Ajuntament té unes línies d’actuació molt clares i que vol teixir estratègies educatives en el territori. Es mostra convençut que és una competència inherent a l’Ajuntament i recorda que hi ha projectes d’àmbit i acció territorialitzats que s’han anat desenvolupant en els últims anys. Al seu parer, doncs, cal avançar en aquesta direcció i incrementar l’esforç i l’interès de l’Ajuntament per fer aquests projectes més presents i posar-los en valor. Anuncia que un primer pas consistirà a vertebrar els patis oberts com un element no només perquè les famílies comparteixin temps amb els seus fills en instal·lacions municipals, sinó també que se’l dotarà encara més d’un contingut purament educatiu. Creu que la proposició del Grup d’ICV-EUiA els dóna una possibilitat, estalviant esforços, d’aportar com a Govern un valor que ajudarà a treballar amb més força a favor d’aquesta ciutat educadora.
Per acabar, recull el discurs del Grup del PP, en el sentit de que s’ha d’intentar donar eines als districtes per desenvolupar aquesta acció de proximitat en el territori. Opina, doncs, que és necessari teixir aquesta estratègia educativa de barri, de districte, que contribueixi a fer ciutat educadora.
El Sr. Gomà agraeix el suport dels grups i se suma a l’agraïment i el reconeixement del col·lectiu de persones, professionals i agents que han fet possible l’actual situació dels camins escolars i camins amics a la ciutat. Tal com apuntava el Sr. Portabella, qualifica els camins escolars de projectes vertebradors dels plans educatius d’entorn, i es mostra convençut que s’han produït sinergies entre plans educatius d’entorn i camins escolars, i que és bo que així sigui i es mantingui.
Coincidint amb la Sra. Andrés, remarca que els camins escolars i la resta d’iniciatives educatives en el territori s’han d’emmarcar en el convenciment que l’educació de proximitat ha de seguir vertebrant el model educatiu de Barcelona i aprofita per defensar-ne la seva millora i redefinició, però mai la supressió. Insta, també, al responsable d’Educació a ser proactiu i defensar el conjunt de camins escolars que existeixen a la ciutat, sobretot en els casos en què es posen en dubte les polítiques de pacificació d’alguns barris.
El Sr. Portabella declara que la proposició s’aprova per unanimitat.
El Sr. Ardanuy expressa el vot favorable de CIU, la Sra. Andrés expressa el vot favorable del PSC, la Sra. Pajares expressa el vot favorable del PP, el Sr. Gomà expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa el vot favorable d’UpB. S’aprova amb el redactat següent:
per a la programació i la coordinació del conjunt d’accions que tenen lloc en el marc de l’esmentat projecte. Prioritzar el desenvolupament d’una estratègia d’acció educativa al territori, que valoritzi els projectes educatius als barris i districtes de la nostra ciutat.
Del Grup Municipal UpB:
9. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: instar a l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de la seva participació en el Consorci d’Educació de Barcelona, a garantir la seguretat dels infants i la resta de membres de la comunitat educativa en les instal·lacions de l’Escola dels Encants, i en conseqüència: 1. S’adeqüin les instal·lacions del pati per tal que no s’inundi amb les pluges. 2. S’identifiquin les propietats que representen un perill evident pel seu estat de ruïna i es procedeixi a la incoació d’expedients de declaració de ruïna i ordre d’enderroc. 3. Es requereixi als propietaris de les edificacions que no presentin un estat ruïnós a fer-hi les millores pertinents per posar fi als problemes d’insalubritat i de seguretat que ocasionen al centre. 4. Es desenvolupi amb urgència la segona fase del Pla Especial i de Millora Urbana que afecta aquesta part de l’illa compresa entre l’avinguda Diagonal i els carrers de Cartagena, Consell de Cent i Castillejos, per aturar la degradació física i social de la zona. 5. S’agilitzi la compra del solar reservat per a l’Escola dels Encants per tal de construir-hi l’edifici definitiu.
El Sr. Portabella comenta que en aquest cas es donen unes circumstàncies molt pejoratives en relació amb l’Escola dels Encants. Recorda que va néixer el curs 2009-2010 en una situació i un emplaçament que eren provisionals, perquè el compromís de les Glòries aprovat en el Ple de l’Ajuntament de Barcelona el 2007 era donar-hi un emplaçament definitiu el 2013 i que es pogués inaugurar el 2013. Planteja, però, que d’ençà d’aleshores l’Escola dels Encants ha patit les vicissituds més increïbles i la degradació més destacable.
Puntualitza també que el Grup del PSC ha sol·licitat entrar una esmena en el punt cinquè, que ha estat incorporada: substituir «s’agilitzi la compra del solar reservat» per «s’agilitzi l’instrument urbanístic adequat per tal de consolidar la propietat del solar». El motiu del canvi és que el Pla especial preveu un instrument anomenat ocupació directa que permet adquirir l’ús dels terrenys ara, mentre que els propietaris rebrien la compensació quan es desenvolupés la resta del polígon. Es tracta d’un instrument que evita que l’Ajuntament faci despesa, alhora que es pot continuar avançant.
Finalment, sol·licita que mentre no es duu a terme el Pla, s’exigeixi a l’entorn que faci un bon manteniment dels seus edificis per evitar la mena d’accidents que s’han produït fins ara.
La Sra. Andrés vota a favor de la proposició. Entén que el Grup d’UpB trasllada a la Comissió una proposició similar del seu grup que es va votar per unanimitat en el Districte de l’Eixample, a fi de reforçar aquesta mateixa voluntat.
També manifesta que els sembla de sentit comú i necessari que es conservin i es facin les ordres de conservació de les finques que envolten l’escola, i que també es tiri endavant el projecte urbanístic de la unitat d’actuació de les Glòries, que està inclòs en el pla que va presentar el tinent d’alcalde d’Hàbitat Urbà. En definitiva, creu que tot l’entorn és prioritari i encara més donar resposta a les necessitats d’aquesta escola.
El Sr. Mulleras vota a favor de la proposició. Qualifica de vergonyosa la situació del CEIP Encants i declara que és deguda a incompliments del Govern anterior (l’incompliment, per exemple, del compromís per Glòries, el març de 2007 o del Pla d’equipaments 2008-2011, on es recollien 12 CEIP dels quals únicament en van inaugurar quatre).
