GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió 26-VI-1992 802
Comissió de Govern
Actasessió 10-VII-1992 816
Acords sessió 10-VIII-1992 821
Disposicions Generals Acords delsòrgans degovern
Modificacions decrèdit 823
Consells Municipals de Districte
Districte 1. CiutatVella. Acordssessió 28-IV-1992 830
Disposicionsd'interès per a l'Ajuntament
Juny 1992
831
Anuncis
Notificacions 833
Anuncis publicats en el Butlletí Oficial de la
Província dels dies 1 al 31 d'agost de 1992 . 834
Ajuntament
de
Barcelona
802 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 26 20-IX-1992
CONSELL
PLENARI
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de juny de
1992 i aprovada el dia 17 de juliol de
1992.
AlSaló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat deBarcelona, el dia vint i-sis de juny de mil nou-cents
noranta-dos, es reuneix el Consell Plenari en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren els ll·lms. Srs.
Tinents d'Alcalde Lluís Armet i Coma, Joan Clos i Matheu, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regidors Marta Mata i Garriga, Joaquim de Nadal i Caparà, Juan José Ferreiro i Suàrez, Joan Torres i Carol, Antoni Santiburcio i Moreno, Enric Truñó i Laga¬ res, Albert Batlle i Bastardas, Guerau Ruiz i Pena, Xavier
Valls i Serra, Oriol Bohigas i Guardiola, Carolina Homar i Cruz, Núria Gispert i Feliu, Francesc Narvàez i Pazos,
Joan Fuster i Sobrepere, Xavier Casas i Masjoan, Fran¬
cesc Trillas i Jané, Josep M. Vegara i Carrió, Antoni
Lucchetti i Farré, Francesc Vicens i Giralt, Josep M. Cullell i Nadal, Josep Caminal i Badia, Artur Mas i
Gavarró, Josep M. Samaranch i Kirner, Sara M. Blasi
i Gutiérrez, Jordi Bonet i Agustí, Joan Colldecarrera i
Ortiz, Teresa Perelló i Domingo, FèlixAmat i Parcerisa,
Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Modest Batlle i Girona, Joan Puigdollers i Fargas, Joan
Antoni Audet i Novell, Josep L. Olmedo i López, Jaume
Alsina i Oliva, Enric Lacalle i Coll, José Alberto Fernán¬
dez i Díaz, Emilio
Àlvarez
i Pérez, assistits per l'llim Sr. Secretari General, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.Excusa la seva assistència I'll lm Sr. Aleix Vidal-Quadras i Roca.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les nou hores i quaranta-cinc mi¬ nuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 demaig de 1992, l'esborranyde la qual haestattramès a totsels membres del Consistori; i s'a¬
prova
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda-. Ratificaries decrets de l'Alcaldia pels quals, en virtut de concurs es nomena:
a) amb data 15 de maig, el Sr. Francesc Xavier
Sánchez i Just Cap de la Divisió de Serveis Generals del Districte d'Horta-Guinardó (P-533); i Núria Sáiz i del
Olmo, Directoradel Casal d'Avis Fort Pienc (P-534). b) amb data 25 de maig, laSra. Maria Lluïsa Lópezi
Robles Assessora Jurídica de la Divisió de Serveis Tècnics del Districte de Sant Martí (P-589); el Sr. Fran¬ cisco Javier Bobi i García Director del Centre Cívic de Sant Martí (P-590); el Sr. Ignacio Oliva i Contreras
responsable del Control de Reparacions de Vehicles del
Parc MòbilMunicipal (P-592); i la Sra. Carmen Martorell i Martínez GestoraPressupostària del
l'Àrea
de Projectes i Obres(P-593).c) amb data 1 de juny, la Sra. Maria Eugènia Sán¬
chez i Carreté Capdel Nucli Intersectorial de la zonadel
casc antic del Districte de Ciutat Vella (P-630); la Sra.
Maria José Calvo i Padilla Cap de la Divisióde Serveis
Personals del Districte d'Horta-Guinardó (P-631); el Sr. Joan Bladé i Duró Cap del Nucli Orgànic de Salut Pública del Districte de les Corts (P-632); el Sr.
Heliodo-ro Lozano i Fernández de Pinedo Cap del NucliOrgànic de Llicències d'Obres i Activitats del Districte de Ciutat Vella (P-633).
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 19 de
juny de 1992, que informa, en el tràmit d'audiència,
sobre el recurs de reposició presentat per Catalana de Gas contra l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de 19 demaig de 1991, relatiu al Plaespecial de reforma interior del sector nord de la Barceloneta, en
el sentit expressat en l'informe de
l'Àrea
d'Urbanisme de 9 de juny de 1992, que precisa i modifica el text refósaprovat per acord plenari de 3 demarç de 1991, itramet l'esmentat text refós modificat al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
El Sr. Bonet anticipa l'abstenció dels membres del
seu Grup perquè entre la documentació examinadano
figuren ni el recurs de reposició ni el Conveni de 1990 amb Catalana de Gas, elements que resulten indispen¬
sables per formar-se un judici i perquè, entrant en el
fons de l'assumpte, l'informe dónaviabilitat a la requali-ficació com aoficines d'unsterrenys destinatsaserveis tècnics, decisió que exigiria tramitar la pertinent modifi¬
cació del Pla General Metropolità. Pregunta, alhora,
quines previsions hi ha sobre els costos de les expro¬
piacions que s'estan practicant ala zona.
El Regidor de Planejament i Gestió Urbanística i Control de l'Edificació, Sr. Lucchetti, s'ofereix afacilitar
al Sr. Bonet la documentació indicada i assenyala que la proposta s'ajusta al Conveni signat en el seu mo¬ ment.
El Sr. Bonet demana formalment que se li faci arribar
unacòpia del Conveni de 1990 i del recursde Catalana
de Gas, per poder avaluar-ne totes les implicacions. S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batllle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva del Re¬ glament de funcionament de la Junta Arbitral de Con¬
sum de Barcelona, en no haver-s'hi presentat reclama¬ cions durant el període d'informació pública.
Quedar assabentat de l'aprovació definitiva de les modificacions de l'article 65 i la disposició transitòria de
l'Ordenança sobre el Control de la contaminació per
agents físics, en no haver-s'hi presentat reclamacions durant el període d'informació pública.
Quedar assabentat que el Consorci Sanitari de Bar¬
celona ha de realitzar una operació de crèdit pervalor
de 340.014.000 pessetes perfinançar, en part, el
capí¬
tol d'inversions del pressupost de l'Institut Muncipal d'Assistència Sanitària; i incloure en els Pressupostos de l'Ajuntament els crèdits necessarisper atendre
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 4 i
18 dejuny de
1992 (EF-260 i 273),
que aprovensenglesreconeixements de crèdit per import de 7.709.660 i 120.555.900 pessetes respectivament.
Quedar assabentatque l'Alcaldia demana al Departa¬
ment d'Ensenyament de la Generalitat la formalització
del corresponent conveni entre l'Administració educati¬
va i l'Administració local pel que fa als conservatoris i
escoles de música, tal com preveu el decret389/1992,
de 15 d'abril, que desplega la Llei Orgànica d'Ordena¬
ció general del
Sistema educatiu;
i adherir-sea lapetició
de la Federació de Municipis de Catalunya tramesa alConseller d'Ensenyament per tal que el Govern de la
Generalitat es defineixi davant la implantació de la
LOGSE el proper curs; que elabori un conveni-marc;
quela
Generalitat assumeixi el
costtotal dels
conserva¬toris mitjà i superior i lapart corresponentdels Conser¬ vatoris elementals i de les escoles de música, i que estableixi un calendari per al compliment d'aquestes
mesures.
Sol·licitar del Departament de Benestar Social de la
Generalitat de Catalunya, la concessió de subvencions per a la supressió de barreres arquitectòniques, de
conformitat amb la resolució de 5 de març de 1992 i
d'acord amb els diversos programes municipals d'ac¬
cessibilitat als edificis d'ús públic de titularitat de l'Ajun¬
tament de Barcelona (o sobre els quals disposi, per
qualsevol títol, del dret d'ús), els pressupostos dels quals figuren a les partides corresponents dels Pressu¬ postos Generals de 1992 d'aquest Ajuntament, i que
representenuntotal de 79.175.624 pessetes,que supe¬
ra ambescreix, l'1 % aquè es refereix l'acord de 17 de febrer de 1992 del Govern de la Generalitat.
Ratificar el text dels Convenis següents:
A) Amb l'Instituto Nacional de Empleo i COOB'92
per a la implantació del Programa de Col·laboració so¬ cial.
B) Amb la Unió Sindical de Comissions Obreres del
Barcelonès i la Unió General de Treballadors per al desplegament de la Plataforma sindical prioritària dins l'Àmbit de Benestar Social.
C) Amb el Patronat Metropolità del Parcde Collsero-la, per a la construcció d'un camí entre l'Escola Munici¬ pal de Vil·la Joana i el Centre d'Informació del Parc de
Collserola.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos
al'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 19
dejuny de 1992 pels quals s'aprova:
A) inicialment: 1) l'Estudi de detall de l'illa compresa entre elscarrers de Robador, de Sant JosepOriol, de la
Cadena, i de Sant Rafael del barri del Raval; 2) el Pla especial d'equipament docent a la part baixa del Barri Gòtic; 3) l'Estudi de detall d'ordenació de les instal·la¬
cions esportives municipals del Camp de futbol del
Club Esportiu Europa; i 4) l'Estudi dedetall de
reajusta-ment d'alineacions i ordenació de volums al Camp de
futbol Narcís Sala.
B) provisionalment: 1) la Modificació puntual de les
Normes Urbanístiquesdel Pla General Metropolità relati¬
vaaltipus d'equipamentcomunitari: cinemes i teatres, i concreció dels sòls ques'afectena aquesta destinació,
al terme municipal de Barcelona; 2) el Pla especial de
protecció i millora de teatres i cinemes; 3) la Modifica¬
ció del Plaespecial de reforma interior del Ravalperala ubicació de la Universitat en l'illa de la Misericòrdia i
descongestió del Pla central del Raval; i 4) la Modifica¬
ció del Pla General Metropolità que té per objecte l'ordenació detallada de l'àmbit definit pels carrers de
Numància, en projecte, del DoctorIbáñez, d'Anglesola,
i de Vilamur i pel límit amb la zona 14-a fins alcarrerde
Numància, en el terme municipal de Barcelona.
El Sr. Fernández, referint-sea l'Estudi de detall dels
carrersde Robador, deSant Josep Oriol, de laCadena i
de SantRafael, observaque no quedaclara ni
l'edifica-bilitat màxima ni l'ajustamenta laconfiguració geomètri¬
calazonaverda; que, segons un delsinformes tècnics,
pot comportarunadistorsió del Plaespecial de reforma
interior del Raval; i que en l'expedient no consta l'infor¬
me del Districte: en conseqüència, el seu Grup es
decanta perl'abstenció amb laconfiançaque abans de l'aprovaciódefinitivaes podran corregir tots aquestsas¬
pectes.
El Sr. Bonet indica que el seu Grup, en canvi, votarà negativament el mateix Estudi de detall perquè s'hauria
de refer tant pel que fa a l'ordenació de volums i a l'ordenació de la zona verda provinent de l'illa de la Misericòrdia com també pel que fa a l'edificabilitat, i
perquè manté unacongestió que el barri del Raval no
pot continuar suportant.
El Sr. Lucchettiexplicaque el documenten discussió
trasllada al cor del Raval una zona verda de 3.000 m2
provinents de l'illa de la Misericòrdia i, per tant, no acaba d'entendre com pot densificar el barri; que
l'ordenació pot ser discutible, però ha estat a basta¬
ment discutida en ei Consell d'Administració de
Proci-vesa; que les especificacions de l'Estudi de detall parlen d'.un sostre edificable de 30.678,37 m2, si bé
admeten que el projecte pugui modificar superfícies i
sostre sempre que no se superin els 35.000 m2 de
sostre edificable màxim previsten el Pla especial i se'n
respectin els paràmetres i les alineacions; i que un informe tècnic posterior rectifica el citat pel Sr. Fernán¬
dez.
El Sr. Casas, en la seva condició de President del Districte, remarca que l'Estudi de detall comporta una veritable descongestió i està molt lligat amb el de l'illa de la Misericòrdia, el qual implica la transformació en
equipament de 3.000 m2 d'espai verd, que ara es resituen en la zonadelimitada pels carrers de Robador, de Sant Josep Oriol, de la Cadena i de Sant Rafael, on inicialment hi haviauna edificabilitat de 45.000 m2, que l'Estudi de detall rebaixaa35.000 i el Projecte construc¬
tiu rebaixarà encara fins a 30.000; que tot això queda
ben palès en l'amplada del carrer de
Robaçjor
que passa de 4 a 12 metres; i que el Districte dóna el seuple suport a l'esmentat document urbanístic.
El Sr. Bonet insisteix que tal Estudi de detall transva¬
sa una zona verda d'un indret a un altre, però no en
crea pas cap de nova.
El Sr. Armet replica que, en tot cas, es tracta d'una operació urbanística molt brillant, ja que permet la
construcció d'unequipament docent de primera magni¬
tud, i, alhora, situa espai verd en el puntmés conflictiu
del barri del Raval amb un saldo favorable; i que la gestió urbanística no resulta
fàcil perquè
ha d'atendreles necessitats de reallotjament dels veïns afectats per
aquest nou model.
S'aprova l'apartatA-1) del dictamen núm. 1 de l'ordre
compre-804 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 26 20-IX-1992
sa entre els carrers de Robador, de Sant Josep Oriol,
de la Cadena i de Sant Rafael, amb el vot en contra dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch,
Blasi, Bo¬
net, Colldecarrera,Perelló,
Amat, Marcet,Fabregat,
Batlle i Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo, i
Alsina, i
ambl'abstenció delsSrs. Lacalle,Fernández, i Alvarez.
El Sr. Batlle i Girona expressa el seu
acord amb
l'equipament docent
previst al
carrerde Rull, però
nopas amb el del carrer
de Boltres, l'amplada
del qual
s'hauria d'ampliar dels 2,5 fins
als 20
metres pertal de
connectar la plaça de la
Mercè amb el
passeig de
Colom, sobretot quan a la zona hi ha
molts altres
edificis que poden oferir digne estatge ales
dependèn¬
cies universitàries previstes en l'edifici que es
pretén
salvar de l'enderrocament.
ElSr. Casas no creulògic obrirun gran carrer per
unir
laplaçade laMercè amb el passeig de
Colom, i afegeix
que l'edifici que elSr. Batlle i Girona
propugnaender¬
rocar és molt noble, està ben conservat i amb la seva
rehabilitació
dignificarà
el Rectoratde la
Universitat
Pompeu Fabra.
El Sr. Batlle i Girona insisteix que, com a
mínim,
s'hauria de mantenirl'afectació actual de l'immoble pergarantir la permeabilitat entre
el passeig de
Colom i la
plaça de la
Mercè,
sobretothavent-hi
alternatives
per ala ubicació de lesdependències universitàries.
El Sr. Armet subratlla que la Universitat Pompeu
Fabra ha optat per un model
d'ubicació
dispersaenel
teixit de la Ciutat(part baixa de la Rambla,plaça de la
Mercè, carrer de Wellington) que servirà com a factor
de regeneració urbana; i que l'Ajuntament aposta
deci¬
didament per aquest model.El Sr. Alcalde observa que, contemplada des de la
Barceloneta, lafaçana
marítima
del passeigde Colom,
apareix perfectament equilibrada i obrint-hi el trauque el
Sr. Batlle propugna, no compensat a banda
i
banda,l'edifici de Capitania General ballaria.
S'aproval'apartatA-2) del dictamen núm. 1, queesel
relatiu al Pla especial d'equipament docent a la part baixa del Barri Gòtic, amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdo¬ llers, Audet, Olmedo, i Alsina.
S'aproven per unanimitat els apartats A-3) i A-4) del mateix dictamen.
El Sr. Fernández reiterant el posicionament exposat
en anteriors sessions sobre la normativa i planejament relatius als teatres i cinemes, expressa el seu acord
amb la conveniència de protegir les sales teatrals i cinematogràfiques pel seu paperdins l'activitat cultural de la Ciutat i, alhora, lasevapreocupació per l'escassa
col·laboració que tal iniciativa ha suscitaten els propie¬
taris de cinemes, animats per l'expectativa de veure
reconegudes jurisdiccionalment les seves pretensions,
de manera que, tot i admetre com a premissa la
necessitat de protegir els teatresi cinemes de la Ciutat
pel seu caràcter de béns culturals, el Grup Popular optarà per l'abstenció perquè els instruments legals i urbanísticspresentats tenen diverses imperfeccions jurí¬
diques, resulten incomplets i haurien d'ésser comple¬
mentats amb mesures fiscals.
El Sr. Bonet avançatambé l'abstenció del seu Grup respecte a ambdós documents perquè no s'han resolt
els inconvenients explicitats en sessions anteriors i
perquèno s'assegura l'objectiu de protegir elsteatres i
cinemes de la Ciutat: s'hi constata un afany proteccio¬
nista-intervencionista desmesurat que no és el més
adequat per aconseguir el manteniment de les sales, especialment quan el Pla
General
Metropolità
ja
garan¬teix el manteniment d'uns espais
emblemàtics
a laCiutat i quan les successives
rectificacions
introduïdesenla llista de sales demostren incertesesque noajuden
atenirunaopinió favorable. Lamenta,
també,
que no se li hagitramès
encaral'informe
jurídic
sobre la legalitat
de la proposta en debat, fet queha dificultat l'accés
dels Grups de l'oposició a unainformació,
a la qual tenen dret.Diu, en conclusió, que totes aquestes raons aconse¬ llen el seu Grup -que no creu en els afanys proteccio¬
nistes i intervencionistesdel Pla- a mantenir un posicio¬
nament eclèctic davant una proposta feta de cara a la galeria, que no
assolirà
els seusobjectius.
El Sr. Lucchetti significa que
ambdós
instruments urbanístics són condició necessària, però no suficient,peral mantenimnt de les sales
teatrals i cinematogràfi¬
ques; quelaprotecció
a laindústria
cinematogràfica
és
competència d'altres
Administracions,
però
el
manteni¬ment de determinades sales, atesos la sevasituació, el
seu valor urbanístic, les seves dimensions, la seva
significació
tradicional,la
sevavinculació
al barri i el
seucaràcterrepresentatiu, pottambé contribuir-hi, des de la perspectiva municipal, a pesar
del
caràcter
innovador
iriscsjurídics, queval lapena
córrer, de l'urbanisme tridi¬
mensional.S'aproven els apartats B-1)
i B-2) del dictamen
núm.
1 de l'ordre del dia, relatius a la modificació de les
Normes urbanístiques del Pla General
Metropolità
pel quefa a cinemes i teatres i al Plaespecial de
protecció
d'aquestes sales, amb
l'abstenció
dels Srs. Cullell,
Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdo¬
llers, Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Fernández, i Alva¬
rez.
S'aproven perunanimitat els apartats
B-3) i B-4) del
mateix dictamen.Ratificareis acords de laComissió de Govern, de 19
de juny de 1992 pels quals, respectivament:
A) S'aprova inicialment el Pla especial
de reforma
interior de la plaça de Sant Cugat, i es prorroga,amb
el
mateix contingut, la suspensió dellicències acordada
pel Consell Plenari el 27 de març de
1992, precisant
que la durada màximaserà
de dos anys acomptardes
de l'11 d'abril de 1992.B) S'aprova inicialment el Pla especial de
remodela-ció de l'illa delimitada pels carrers de l'Energia,
de la
Foneria, de la Mecànica, habitatgesdequatre plantes
al
barri de laSEAT, ies prorrogalasuspensió
dellicències
acordada pel Consell Plenari el 24 d'abril de1992,
precisant que la durada màxima
serà
de dos anys a comptardes del 14 de maig de 1992.El Sr. Batlle i Girona fa notar que el Pla corresponent
a la plaça de Sant Cugat comporta
l'enderrocament
d'un edifici encara catalogat quan és
inadmissible
l'a¬
provació del Pla sense haver-se procedit
prèviament
ala descatalogació; que les operacions fetes a
Ciutat
Vellapresentenel perill de despersonalitzar la imatgede
la Ciutat; i que es poden trobar altres solucions accep¬
tables que no facin necessari l'enderrocament.
El Sr. Lucchetti fa notar que elPla de la plaça de
Sant
Cugat pretén aconseguir un espai significatiu en una
zonad'edificació moltdegradada, millorar la
connectivi-tat global, incrementar els equipaments del
barri
i,
endefinitiva, dignificar-lo augmentant les zones
verdes
pot ser
estudiat
més acuradament abans de l'aprovació
inicial.
S'aprova
el dictamen
amb el
vot
en contradels Srs.
Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet,
Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers, Audet,
Olmedo,
i Alsina, pel que faa l'apartat A),
relatiu al Pla
especial
de la plaça de
Sant
Cugat.
Ratificarl'acord de la Comissió de Govern, de 19 de juny
de
1992, pel qual s'estima parcialment el
recursde
reposició
presentatpel
Sr. José Enrich i
Trill,
en nomi
representació de l'entitat mercantil Picusa Piel,
SA,
i
enconseqüència, es modifica
l'Estudi
de detall d'ordena¬ció devolums de l'illa delimitadaperlaplaça de Mossèn
Clapés, i els carrers de
Baixeras,
enprojecte i Gran de
Sant Andreu, aprovat definitivament el 21 de juliol de 1989, pel que fa al'ordenació
de volums de la fincasituada a l'interior de l'esmentada illa i propietat de
l'empresaPicusa Piel, SA, amb el contingut resultant de
l'estimació parcial del recursde
reposició
esmentat. S'aprova perunanimitat.ALCALDIA
QUALITAT DE VIDA
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori, disposa el debat conjunt dels tres
dictàmens
següentsde l'ordre del dia atesa la seva interconnexió temàtica.
Informe sobre l'evolució de laqualitat del medi atmos¬ fèric de Barcelona.
Ratificació del Pla d'actuacions per a situacions ex¬
cepcionals d'alta contaminació atmosfèrica.
Aquest enunciat de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Ratificar la proposta de revisió i actualització del Pla d'actuacions per a situacionsexcepcionals d'altaconta¬
minació atmosfèrica, que consta en el document ad¬ junt.
Aprovar la modificació dels Títols V i VI i també de
l'annex III de l'Ordenança de
Protecció
de l'atmosfera, amb la redacció que consta a l'expedient, per tald'actualitzar-la i adequar-la a les noves circumstàncies actuals d'emissió i immissió, que es produeixen a Bar¬
celona.
El Regidor de Salut Pública, Sr. Casas, referint-se
primerament a l'Informe sobre la qualitat del medi at¬ mosfèric, comenta que s'hi fa un resum i una sistema¬
tització de l'evolució a la Ciutat de la contaminació
atmosfèrica, que és una de les variables que
més
ha preocupat els darrers anys en els medis urbans iindustrials del món occidental;que enguany escomplei¬
xen vint-i-cinc anys de la instal·lació del primer aparell
de mesurade la qualitat del'aire a lanostra Ciutat i deu
anys de l'aprovació de l'Ordenança de
Protecció
de l'atmosfera; i que tant les dades objectives, cor¬responents als indicadors tradicionals (diòxid de sofre, partícules en suspensió i fums)com les subjectives,
és
adir, lapercepció
queté lapoblació del problema de la contaminació, reflecteixen una notable millora de l'am¬
bient atmosfèric de la Ciutaten els darrers anys.
Informa que pel que fa als estàndards de qualitat de l'aire fixats perla Comunitat Europea i l'Estat Espanyol,
si es consideren els valors mitjans, les concentracions
registrades són inferiors als valorslímits des de1982en
el cas del diòxid de sofre, i des del 1984 en el cas de
les partícules-fums; que, en canvi, els valors guia són
superats finsa1983en elcasdel diòxiddesofreifinsa 1987en el cas de les partícules-fums; que en els anys 1990 i 1991 les partícules-fums s'han mantingut entre els valors guia inferior i superior i el diòxid de sofre no ha ultrapassat el valor guia inferior; que considerant individualment cadascuna de les estacions de mostreig, els valors límits de partícules-fums no han estat supe¬ rats encapde les estacions excepte la del Pla de Palau en el període comprès entre l'1 d'abril de 1989 i el 31 de marçde 1991 perlagran
acumulació
de trànsit que s'hi registrava; que quant a l'evolució global d'altres indicadors mesurats en les estacions automàtiques, lesmitjanes globals de diòxid de nitrogen i ozó es mante¬
nen estables, mentre que els hidrocarburs totals pre¬ senten unacerta tendència al'augment; que els
mesu-raments del plom han estat sempre per dessota del nivell fixat com a mínim en el Decret 717/1987, i el
monòxid de carboni, en canvi, que experimentà un considerable increment el 1989, ha recuperat els nivells inicials en el bienni 1990-1991.
Subratlla que l'Ajuntament ha tingut un paper desta¬ catenla millora dels indicadors bàsicsde la contamina¬
ció mitjançant el desenvolupament de diversos plans,
principalment el Pla de Descontaminació, aprovat el
novembre de 1982 i el Pla de Millora de qualitat de l'ambient atmosfèric, aprovat el 1987, però també hi han incidit altres factors: la terciarització de la Ciutat, l'augment de la consciència mediambiental i les noves
tecnologies; i que el Pla de Millora de la qualitat del
medi ambient atmosfèric, actua en una doble vessant:
millorant el coneixement de la qualitat de l'aire i la capacitat de diagnòstic, controlant els principals focus
contaminants i fomentant la substitució de determinats combustibles per altres de més nets tant en l'àmbit
domèstic com en el comercial i industrial, accionstotes
que en el període 1986-1991 han comportat la transfor¬
mació de 812 instal·lacions i la inspecció de 359.000
vehicles, en els quals, mentre el 1984 es detectaven
anomalies en un 24 % dels motors de benzina i un 8 %
de motors de gas-oil, el 1991 aquests percentatges
baixaren al 6 % i 4 % respectivament.
Fa avinent que la millora del coneixement de la qualitat de l'aire de la capacitat de
diagnòstic
de lacontaminació ha estat possible gràcies a diversos mit¬ jans: l'estació meteorològica
automàtica, l'estació
radio-facsímil de cartesmeteorològiques, el sistema visual de dues videocàmeres per al seguiment d'emissions pun¬ tuals i la determinació del grau d'opacitat de la capa ambiental urbana, la unitat mòbil d'anàlisi de la contami¬
nació atmosfèrica; que ja ha entrat en funcionament la
nova estació automàtica de Sant Andreu i abans de finald'any ho faran també dues
més
que sesituaran en el Districte de Sants-Montjuïc i una altra que se situaràen el Districte d'Horta-Guinardó, i es reubicarà en un
altre lloc de l'Eixample la situada a la plaça de Catalu¬
nya; i que l'atmosfera de Barcelona es
troba
a unsnivells que, considerats globalment, estan inclosos dins
els objectius de qualitatque marca
la normativa vigent,
però els canvis soferts en la
mobilitat de la Ciutat
(mitjançant l'obertura de les
Rondes, especialment), la
implantació i
substitució
de sectorseconòmics
i l'em¬
penta definitiva en la
substitució
dels combustibles
sòlids i líquids per gas i electricitat ha comportatla
modificació, en quantitat i qualitat, dels indicadors
quí¬
mics i el trànsitd'automòbils és avui la font contaminant806 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 26 20-IX-1992
Indica, després, que la
política preventiva d'aquest
Ajuntament en
matèria
de
contaminació ha d'estar
preparada per a
les
situacions excepcionals
que es puguin produir, com araels
episodis d'alta contamina¬
ció atmosfèrica, l'últim dels quals, produït el 1985, provocà
l'aprovació
del Pla
d'actuacions
per asitua¬
cions excepcionals d'alta
contaminació
atmosfèrica,
aprovat per la
Comissió
deGovern el
17 de setembre
de 1986; que tanmateix la profundatransformació
de
la Ciutat produïda d'aleshoresençà, fa necessari
ac¬tualitzar-lo permillorar-ne
l'operativitat i adaptar-lo
ales
noves circumstàncies; que, per
això,
en lareunió
constitutiva de la Comissió d'Emergències tinguda elproppassat 13 de maig,
s'aprovà
la Proposta
d'actua¬
lització que avui se sotmet a la
ratificació plenària
perquè segueixi ulteriorment
la
tramitació
adient;
que,concretament, alguns dels
paràmetres definits
respo¬nien a unasituacióenquè les proporcions de contami¬
nants emesos pels focus fixos i pels
mòbils
erenmolt
diferents d'ara, i, peraltra banda, cal tenir en compte
lacontaminació secundàriad'origen fotoquímic, afavo¬
rida per les radiacions solars i les altes temperatures;
que també cal millorar-hi la capacitat de
diagnòstic
de situacions tant en els paràmetres meteorològics comen els químics i recollir els canvis normatius operatsa
nivell europeu, estatal i autonòmic; i que, pertant, és el moment adequat per al'actualització dels instruments
a l'abast de l'Administració municipal per a la millora
de l'entorn urbà i atal preocupació respon la proposta de modificació de l'Ordenança de Protecció de l'at¬ mosfera.
El Se Fernández després d'assenyalarque la política municipal relativa al medi ambientatmosfèrichade tenir
dos objectius, la reducció dels contaminants emesos i l'ús més racional de l'energia, valora positivament l'in¬ forme presentat pel Regidor de Salut Pública i, amb ànim de millorar-lo, hi formula les observacions se¬
güents:
a) sortir al pas de les estratagemes comercials per eludir el sobrepreu que comporta la instal·lació de catalitzadors que la normativacomunitàriafaobligatoris
a partir de determinada cilindrada;
b) promoure l'ús de la gasolina sense plom procu¬ rantl'ampliació de les benzineresque en subministren, i informant els conductors que la majoria de vehicles poden consumir-ne;
c) prendre mesures perquè els autobusos no siguin més un exemple d'agents contaminants;
d) establir un impost mediambiental que es nodriria
d'unapart de larecaptació obtingudaamb el preudels carburants;
e) incrementar les inspeccionsdels forns industrials i
motors fixos;
f) prosseguir la política de creació de zones verdes
per contrarestar les conseqüències de l'augment del
trànsit urbà, i abandonar la pràctica de recobrir amb
asfalt les zones de vianants com s'ha fet a l'avinguda
de Josep Tarradellas i a les Rondes;
g) vigilar el compliment de la normativa sobre extrac¬
ció de fums en els establiments de concurrència pú¬
blica; i
h) arbitrar, seguint l'exemple donat en el cas de la plaça de Mossèn Clapés, mesures per alliberar l'interior
de determinades illes de cases de les naus industrials,
construïdes amb infracció de les ordenances vigents, des d'on s'emeten gasos ifums que perjudiquenel veï¬
nat.
El Sr. Puigdollers recordaquel'any 1989, en resposta
a unes preguntes del seu Grup, l'equip de govern es
comprometé a redissenyar la xarxa d'estacions de
control de la contaminació determinant-ne el nombre i les condicions òptimes peraconseguir la màximarepre¬ sentative dels mostratges, a reubicar l'estació situada
a la plaça de Catalunya i a augmentar fins a cinc el nombre d'estacions fixes, però res d'això no s'ha fet.
Creu que és un greu error valorar l'evolució de la
qualitat de l'atmosfera a la Ciutat
només
en funció dels paràmetres del diòxid de sofre i de partícules-fums ifer-ho adduint mitjanes perquè els valors existents a la
vora de Collserola difícilment seran iguals que els de l'Eixample, on no hi ha cap cabina de mesurament
automàtic en temps reals: consegüentment, no es po¬
den fer valoracions positives o negatives sobre l'evolu¬ ció de la contaminació atmosfèrica perquè no es dispo¬
sa de les dades adequades.
Demana després, com a element previ al posicio-nament del seu Grup, aclariments sobre l'abast de
l'actualització del Pla d'actuacions per a situacions excepcionals d'alta contaminació atmosfèrica en vis¬
ta que la documentació lliurada fixa el 31 de gener
com a data per a la finalització del Pla i el 15 de
novembre com a data límit recomanable per a l'inici
dels treballs.
Observa, finalment, que la modificació de l'Ordenan¬
ça de Protecció de l'atmosfera incorpora
paràmetres
reals, però cau novament en l'error de valer-se de mitjanes, motiu pel qual el seu Grup s'abstindrà en
l'aprovació inicial tot confiant que abans de la definitiva
es corregiràaquest plantejament.
El Sr. Casas recull els suggeriments formulats pel Sr.
Fernández, molts dels quals quedaran incorporats al
futur Pla de millora de la qualitat del medi atmosfèric. Respecte a laintervenció del Sr. Puigdollers, puntualitza
que es recullen mitjanes i dades diàries i en punts
concrets: per tant, es coneix la situació encara que hi hagi aspectes perfectibles; que no tan sols s'analitzen mitjanes, sinó medianes i percentils; que el diòxid de
sofre i les partícules-fums continuen essent contami¬
nants de primera magnitud en el món com ho demos¬ tren els debats de la conferència de Rio de Janeiro,
encara que, sortosament, a Barcelona ja no reclamin una atencióprioritària, la qual s'ha de dirigir aravers la
contaminació provocada pel trànsit urbà; que l'actua¬ lització del Pla sobre les situacions d'altacontaminació
s'ha d'interpretar en el sentit que implica unaautovalo¬
ració per arribar a unes propostes definitives en un
termini determinat; i que, efectivament, la
modificació
de l'Ordenança de Protecció de l'atmosfera s'aprova amb caràcter inicial i subjecte a eventuals rectificcionsen funció de les al·legacions que es presentin durant
la
informació pública.El Sr. Amat apressa el trasllat de l'estació de
control
de la contaminació situada a la plaça de Molina;el Sr.
Alcalde suggereix dedesplaçar-la al costat del'estació
del ferrocarril; i el Sr. Amat insisteix que valdriamés
trobar un altre indret per lesmigrades dimensions
de
la
plaça.
El Sr. Puigdollers afegeixque cal disposarde totauna
xarxa d'estacions perquè la plaça de Molinano es pas el punt més contaminat de la Ciutat i, per tant,
són
incorrectes lesextrapolacions que esfan a partirde les
dades que s'hi obtenen; i que lesafirmacions sobreels
paràmetres dels hidrocarburs es basen en dadesacon¬
El Sr. Vegara matisa que les mitjanes són un primer
element de valoració de les coses quantificables, però
les estadístiques relatives als extrems i a la distribució
exigeixen mostres
superiors.
El Sr. Casas puntualitza que es disposad'una xarxa decontrol manual perfectament distribuïdaperlaCiutat,
i d'una altra de control automàticdissenyada en el seu moment per la Corporació Metropolitana, avui Entitat Metropolitana dels Serveis
Hidràulics
i Tractament de Residus, perquè el mesurament automatitzat dels con¬ taminants atmosfèricsnoté sentit enel reduït àmbit delterme municipal; i queel nombre d'estacions s'augmen¬ tarà, com ja ha dit, per tenirun diagnòstic no pas més
fiable, sinó més ràpid.
S'aproven el dictamen núm. 5 per unanimitat; i el
dictamen núm. 6 amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdo-llers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Aprovar definitivament l'Ordenança municipal sobre
Condicions de protecció contra incendis en els edificis,
d'acord amb l'informe de l'Àrea d'Urbanisme de 8 de
maig de 1992, sense modificacions en el seu text respecte de l'aprovat inicialment el 24 de desembre de 1991; i desestimar l'única al·legació presentada en el període d'informació pública pel Col·legi d'Arquitectes
de Catalunya, també d'acord amb el mateix informe. El Sr. Fernández expressa les seves reserves a la
desestimació de l'al·legació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya perquè, en la seva opinió, es podria vulnerar el principi de la irretroactivitat dels textos le¬ gals. S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Lacalle, Fer¬ nández, i Alvarez, per les seves reserves a la desesti¬
mació de l'al·legació del Col·legi d'Arquitecets de
Catalunya.
ÀMBIT D'ORGANITZACIÓ I ECONOMIA
Direcció de Serveis de Relacions Laborals
Aprovaciódel Pla d'incentiusalajubilació voluntària. Aquest enunciat de l'ordre del dia es concreta en la següent proposta:
AprovaréI Pla d'Incentiusalajubilació voluntària,que consta en el document adjunt.
El Sr. Àlvarez expressa el suport del seu Grup a
aquest Pla, el qual, seguint les experiències d'altres
empreses privades i de l'Ajuntament de Granada, pot
contribuir a la reducció de les despeses fixes i al
sanejament de les finances municipals, però, en vista
que beneficia especialment els funcionaris del grup A,
tem que pugui servir per a la recol·locació del personal
del COOB'92: per tant, demana que es faci un segui¬
ment de l'execució.
El Sr. Mas avança l'abstenció del seu Grup, malgrat compartir l'objectiu final de reducció de la despesa
corrent, perquè li manquen elements fonamentals: no s'ha presentat cap estudi sobre els serveis que poden resultar més afectats, ni tampoc es fa cap
previsió
sobre lamaneracom se n'atendranpressupostàriament els costos, que s'han avaluat en 1.500 milions depessetes si té l'èxit esperat.
El Sr. Clos contesta que, tractant-se d'unes jubila¬
cions voluntàries, no es.podrà saber la gent que s'hi acollirà fins al mes d'octubre, moment en què ja es
podrà comptar amb una plataforma
d'avaluació
(se¬gons les experiències d'altres Ajuntaments podria ar¬ ribar a un 30 % de la plantilla afectada) i es podran
acordar les transferències pressupostàriespertinents.
S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Cu¬ llell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecar¬ rera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Negociat de Règim Disciplinari
Desestimar eIrecurs dereposició interposat pelGuàr¬
dia urbà Sr. Francesc Xavier Fortuny i Priu, contra l'acord del Consell Plenari, de 3 demarçde 1992, que li denegà la compatibilitat sol·licitada entre la seva activi¬
tat com a Guàrdia urbà i l'activitat privada declarada, d'acord amb l'article 6.7 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i cossos de seguretat, ja que l'activitat privada que pretén compatibilitzar amb la de Guàrdia urbà no es troba dins les activitats exceptua¬ des a la legislació sobre incompatibilitats, d'acord amb els articles 2 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre i l'article 322 del Reglament del Personal al servei de les Entitats locals aprovat pel Decret 214/90, de 30 de ju¬ liol.
Desestimar els recursos dereposició interposats pels Guàrdies urbans Srs. Carlos Lorente i Lozano, i Fran¬
cesc Pérez i Mercado, contral'acord del Consell Plena¬
ri, de 3 de marçde 1992que els denegà la compatibili¬
tat sol·licitada entre la seva activitat de Guàrdia urbà i
l'activitatprivadadeclarada, d'acord amb l'article6.7 de la Llei Orgància 2/1986, de 13 de març, de Forces i
cossos de seguretat, ja que els arguments al·ludits no desvirtuen els fonaments fàctics ijurídics de l'acord del Plenari que, basant-se a l'esmentat article de la Llei de
Forces icossos de seguretat, els denegà lacompatibili¬ tat que l'any 1985, amb anterioritat a aquesta Llei
Orgànica, els havia atorgat.
DesestimareI recursde reposicióinterposat pel Guàr¬
dia urbà, Sr. Andrés Hernández i Plumed, contral'acord
del Consell Plenari de 3 de març de 1992, pel qual se li denegà la compatibilitat entre la seva activitat de Guàr¬
dia Urbà i la segona activitat privada de professor a l'Escola Daliana, ja que les al·legacions de caràcter formal no són acceptables d'acord amb els articles 79,
punts 2 i 3, de la Llei de Procediment Administratiu, de
17 de juliol de 1958, i les al·legacions de fons no •desvirtuen en cap moment els arguments fàctics i
jurídics de l'acord del Consell Plenari, de 3 de març de 1992, pres a l'empara de l'article 6.7 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març, de Forces i cossos de segure¬ tat.
S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬ dents.
Resolució d'expedients sobre compatibilitat d'activi¬
tats del personal municipal.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la següent proposta: autoritzar al Sr.
José Ramón
Ubieto iPardo i a la Sra. Carmen Català i Galofré, la compatibili¬
tat sol·licitada entre la seva activitat municipal, amb la
categoria que en cada cas s'indica, i l'exercici de
l'activitat privada que cadascun d'ells declara, ja que
aquesta activitat no figura compresa entre les causes
d'incompatibilitat previstesenels articles 2, 11 i 12 de la
808 GASETA MUNICIPAL DE
BARCELONA
NÚM. 26 20-IX-1992del Personal al Servei deles Entitats Locals aprovat pel
Decret 214/1990, de
30 de
juliol, i
noresulta afectat
l'interès públic, si
bé la present
autorització
està
condi¬
cionada a l'estricte compliment dels seus
deures
pú¬
blics i al manteniment de la dedicació a l'activitat privada dintre
dels
límits establerts
perl'article
11 de
l'esmentada Llei i l'article 330 de l'esmentatReglament,
i pot deixar-se sense
efecte
permodificació de les
circumstàncies relatives al lloc de treball, per
variació
del règimd'incompatibilitats,
o perinterès públic.
S'aprovaper
unanimitat aquesta
proposta.
ÀREADE FINANCES
Assessoria de Pressupostos i Comptes
Aprovarles
modificacions
de crèdits dins del Pressu¬
post General de
1992, de
conformitat amb la documen¬
tacióadjunta.
S'aprova amb
l'abstenció
dels
Srs. Cullell, Caminal,
Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera,
Perelló,
Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona,
Puigdollers,
Audet, Olmedo, Alsina, Lacalle, Fernández, i
Àlvarez.
Departament de Finançament
Autoritzar la contractació d'una
operació
depréstec
per import total de2.000 milions de pessetes,
amb The
Sakura Bank, destinada a cobrir parcialment el finança¬
ment de les inversions pressupostades per a
1992;
autoritzar l'Excm. Sr. Alcalde i el Regidorde Finances,II Im Sr. Joaquim de Nadal i
Caparà,
l'atorgamentde la
documentació necessària i la signatura del'operació.
El Sr. Àlvarez observa que aquesta nova
operació
s'aplicarà a pagar endeutament
municipal
quecreix
com una bola de neu; i que aquesta política dóna un mal exemple als ciutadans perquè l'Ajuntament gasta
més d'allò que realment pot gastar, és
contrària
a la política, propugnada pel Ministerid'Economia i Hisenda,
de contenció de la despesa pública, ha fet arribarl'endeutament municipal a un punt límit de 350.000
milions de pessetes, que equivalen a 1,5 vegades al Pressupost consolidat, i implica que 28 de cada
100
pessetes recaptades s'hagin de destinar
al
pagamentd'interessos.
Creu, doncs, arribada l'hora d'aplicar una política de sanejament i no gastar una pesseta
més d'allò
que espot gastar i reduint l'endeutament, sobretot quan l'es¬ forç fiscal dels ciutadans de Barcelona
duplica el
quefan els de Madrid.
El Sr. Mas puntualitza que aquesta nova operació
d'endeutament ha decomptar, com assenyala l'informe
de l'Interventor, amb el vist-i-plau del Departament d'E¬
conomia i Finances de laGeneralitat.
S'aprova el dictamen amb el vot en contra dels
Srs.
Cullell, Caminal, Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i Girona, Puigdollers, Audet, Olmedo, i Alsina.
Negociatd'Administració de Béns Immobles
Cedir al Departament d'Ensenyament de la
Generali¬
tat de Catalunya, (com a continuació dels acords de la Comissió Municipal Permanent de 10 de juliol de 1991 ide la Comissió de Govern, de 15 de febrer de 1981)
l'ús de l'edifici i els espais situats dins el
recinte
de lafincaconegudacom a
Patronat Ribas,
afi de destinar-la
a Centre de Batxillerat unificat i polivalent i a Escola de
Formació professional, per un
període
de trenta
anysacomptar des d'aquest
acord,
i
cànon
anual
de
15.000.000 depessetes,
révisable anualment amb les
variacions de l'Index de preus al consumdel
conjunt nacional, i amb subjecció a les condicions annexes,que s'aproven.
El Sr. Alcalde significaque el
cànon
de lacessió és
purament
simbòlic,
però
l'Ajuntament
nopodrà
conti¬
nuar mantenint aquest tracte si les altres
Administra¬
cions no compleixen les seves
obligacions morals
res¬pecte al finançament
de
l'educació
i d'altres
serveis.
S'aprova amb
l'abstenció dels Srs.
Cullell, Caminal,
Mas, Samaranch, Blasi, Bonet, Colldecarrera, Perelló, Amat, Marcet, Fabregat, Batlle i
Girona, Puigdollers,
Audet, Olmedo, i Alsina.
ÀREA D'ECONOMIA I EMPRESES
Informe sobre les Empreses i Institucions
municipals
en l'exercici de 1991.
El Sr. Clos destaca d'antuvi la complexitat d'aquest
Informepel nombre d'Empreses
i Organismes
integrats
en el grup, per la
quantitat de
recursos quemobilitza i
per l'extraordinari
esforç
inversorfet
enl'exercici; i
també el fet que per primera vegada s'hi
ofereix infor¬
mació addicional, succinta però fidedigna, d'altres enti¬tats (les Societats on l'Ajuntament
té
unaparticipació
minoritària, la Fira de Mostres, el Consorci de la Zona
Franca i el Consorci d'Hospitals de Barcelona) i que,
perprimera vegada
també,
s'inclou
informació consoli¬
dada sobre les empresesvinculades al
Holding
Olímpic
(IMPUSA, AOMSA,
VOSA, NISA i POVASA).
Explica que la xifra
d'activitat de les
empresesvincu¬
lades al Grup supera els
160.000
milions de pessetes (suma que equival a l'importdel Pressupost
municipal),
dels quals uns 94.000 milions corresponen a
inversió,
mentre que l'activitat
ordinària
d'explotació
sesitua
entorn dels 71.000 milions; que les entitats integradesen el Consell d'Empreses i Institucions
Municipals (les
cinc Societats de capital exclusivamentmunicipal, les
altres dues amb participació municipalmajoritària i
els
tretze Organismes autònomsmunicipals) han tingut
unsingressos
d'explotació
d'uns25.000 milions
de
pesse¬tes mentre que la sumadels de la Fira i dels
Consorcis
superaels27.000 milions, xifra que
creixerà
en unfutur
a mesuraque, seguint la
recomanació
de laIntervenció
General de l'Estat,es consolidintambé altresConsorcis
amb participació municipal; que la
inversió de les
Em¬
preses i Instituts integrades en l'esmentat
Consell ha
estat de 24.000 milions i les Societats amb
participació
municipal minoritària, la Fira i els Consorcis
n'han
inver¬
tits 10.000 i 9.000, que donen una
inversió
global de
43.000 milions i, sumant-hi els 50.000 milions invertitsper Holsa, s'arriba als 94.000 milions que
abans
ha
esmentat; que, de cara al futur, es
propugnarà la
continuïtat d'Holsa com a mecanisme de col·laboracióinterinstitucional per al finançament de les
infrastructu¬
res urbanes.
Centrant-se en les vint entitats integrades en
el
Con¬
sell d'Empreses i Institucions Municipals, exposa que sumantelsingressosd'explotació i la
inversió han
tingut
cash-flow de 2.900 milions de pessetes, i uns resultats positius
de 1.647 milions; i
quel'esforç inversor desple¬
gat en
l'exercici ha
estat
la
causa queles xifres del
cash-flow no seguissin els ritmes dels darrers anys.
Tocant, més en concret, a les set Societats consoli¬
dades, indica que han tingut una xifra d'activitat de
22.000 milions de pessetes(el 43 % més que l'exercici
de 1990) dels quals 10.894 corresponen a inversions,
que es concentren
principalment
enla Societat
Munici¬
pal d'Aparcaments
i
Serveis amb 4.800
milions de
pessetes
(els
quals s'han materialitzat
en un augmentde l'oferta d'aparcaments amb l'inici de 20 nous apar¬
caments, que significaran 10.000 noves places, i amb
l'acabament d'altres dos amb una cabudaconjunta de
600vehicles) i Procivesa, amb una quantitat similar, de
laqual s'han destinat
2.000 milions de
pessetes aobrapública i altres
2.800
arehabilitació
d'habitatges;
quela
plantilla totalitza
1.172
persones,26
menys quel'any
anterior; que el total d'actiu i passiu assoleix, amb un increment del 48 % respecte a l'anterior exercici, els
38.800 milions de pessetes, dintre dels quals l'actiu permanent i el passiu permanent
equivalen al 58 i al 74
per 100, respectivament; i queel
comptede pèrdues
iguanys reflecteix uns ingressos
d'explotació d' 11.643
milions de pessetes, uns resultats positius, després d'impostos, de 1.380 milions depessetes(el 12 % dels ingressos totals) i uncash-flow
de2.012
milions (el17 % dels ingressos totals).
Respecte als Organismes
autònoms,
comentaque la xifra d'activitat ha assolit els 26.000 milions de pessetes(el 38% més que l'any abans) dels quals 13.000
corresponen a inversió que es concentra en l'Institut Municipal d'Urbanisme(8.700 milions), el Patronat Muni¬ cipal de l'Habitatge (1.848 milions) i l'Institut Municipal
de Serveis Funeraris (1.730 milions); que la plantilla
totalitza 1.775 persones, amb un increment de 109 que
es deu a la incorporació de les Escoles Bressol al Patronat Municipal de Guarderies, i a la
integració
del Casal infantil i Escola-taller Can Tunis dins la FundacióAvillarChavorros; queel balanç consolidat denotaunalt
índex de solvència amb un actiu de 42.000 milions de
pessetes, dels quals un 43 % està invertit en actius permanents mentre que els recursos d'igual naturalesa representen el 75 % i resulta un fons de maniobra positiu de 16.500 milions; que l'endeutament financer
es manté estable perquè l'esforç inversor s'ha finançat amb transferències de capital de l'Ajuntament, de ma¬
nera que darrera d'aquests Organismes no s'amaga
pas, com alguna vegada s'ha dit, endeutament munici¬ pal; que els ingressos totals han estat d'uns
13.600
milions de pessetes, dels quals 6.000 corresponen atransferències de l'Ajuntament; que el diferent grau
d'independència econòmica de les Empreses i dels Organismes autònoms queda ben
palès
en el fet quementre les primereses financenambingressos aconse¬
guits de la sevapròpia activitaten elmercat, elssegons
depenen més de les transferències municipals que, en el darrer exercici, sumaren 6.000 milions de pessetes
per ales despeses corrents i altres 8.000 milions per a les despeses de capital.
Remarca, en conclusió, que l'exercici s'ha caracte¬
ritzatperl'extraordinari esforç inversor, pel manteniment
dels resultats positius, amb una lleugera baixaenelcas
dels Organismesautònoms i amb una petita puja en el
cas de les Empreses;
que la informació lliurada no reflecteix la diversitat de serveis i funcions que desen¬ volupen el conjunt d'entitats analitzades, les quals en
determinats casos tenen per objecte la captació de
recursos externs per a la prestació de determinats
serveis; que aquesta fórmula de gestió ha demostrat la
seva eficàcia i, per tant, la conveniència d'ampliar-la (com s'ha fet en el present exercici mitjançant la crea¬ ció de l'InstitutMunicipal de Mercats i l'Institut Municipal de Parcs i Jardins) arabé, paral·lelament s'ha fet també
palesa la necessitat d'establir mecanismes de control
més eficaços i una organització més vinculada als
Àmbits i de procedira unasimplificació de les estructu¬
res de govern per enfocar la nova etapa, que es caracteritzarà per una desacceleració de la inversió i l'assumpció d'unafunció de promoció que estimuli les
altres institucions i el sector privat a cooperar amb l'Administració municipal i aprendre'n el relleu.
El Sr. Àlvarez adverteix d'antuvi que en la seva intervenció nofarà unaanàlisi econòmicadetallada,que
ja es féu en el si del Consell d'Empreses i Institucions Municipals, sinó que qüestionarà l'activitat empresarial de l'Ajuntament. En aquest sentit manifesta que l'Ajun¬ tament no ha de fer d'empresari perquè té uns altres objectius; i que convé, doncs, defensar la privatització
no per raons de caràcter ideològic, sinó d'eficàcia que
vingui a trencar el deteriorament dels comptes de les
Societats i Organismes autònoms municipals
perquè:
a) si bé la inversió ha estat de 24.000 milions, el passiu, deduïts els fons propis, ha estat de 26.000 i la
diferència entre unai altra quantitatcorrespon a despe¬
sa corrent;
b) entre 1990 i 1991 el passiu ha pujat de 38.000 a 65.000 milions amb un increment del 68 %, mentre que les inversions han importat els 24.000 milions indicats;
c) la facturació ha augmentat un 13 %
però,
deduintla inflació, l'increment ha estat força migrat;
d) els resultatscomptables han disminuïten un 40 % i la plantilla, en canvi, s'ha incrementat en 100 perso¬
nes;
e) el fons de maniobra (o sia, la
diferència
entrel'actiu circulant i el passiu circulant) que reflecteix la
capacitat per fer front als deutes, s'ha reduït en 3.000
milions de pessetes.
Remarca que l'Ajuntament ha de limitar laseva des¬
pesa a causade la insuportable
acumulació
dedèficit
i endeutament; que malgrat els lloables i altisonants principis invocatsperdefensarl'acumulació
de serveis iactivitats afavor del sectorpúblic, l'eficàciade lagestió
no millora; i que, en
conseqüència,
per disminuir la pressió fiscal i augmentar els nivellsd'eficàcia,
cal privatitzar empreses, que contracten personal, adjudi¬quen obres i contrauen endeutament sense estar sub¬ jectes als mecanismes de control vigents per al'Admi¬
nistració municipal centralitzada, i que fan una
competència deslleial a la iniciativa privada.
Recorda que el mateix Tinent
d'Àlcalde
d'Organitza¬ció i Economia el novembre de l'any passatreconegué la necessitat de reorganitzar les Empreses municipals i el febrer d'aquest any, en presentar el Programa d'ac¬
tuació municipal, anuncià el llançament de paquets d'accions d'aquestes Societats al mercat borsari per diversificar-ne la propietat sense perdre'n la
gestió;
ique tal anunci
portà
al seuGrup
a preguntarquina
erala relació d'empreses a privatitzar, quina
proporció
decapital resultaria afectada, quins mecanismes
s'aplica¬
rien en el procés i si s'havia previst la possibilitat dedeixar deprestaralgun servei, preguntesque encara no ha contestat el Tinent d'Alcalde interpel·lat i seria arael
