Índex
1. El Consorci Sanitari de Barcelona1.1. Estructura territorial i població
1.2. Estructura funcional/model organitzatiu
2. Línies estratègiques
2.1. Estructurar l’atenció sanitària a partir de les necessitats de salut de la població
Ampliació de la cartera de serveis PIUC
2.2. Garantir la gestió eficient de les prestacions: equitat, eficàcia i eficiència Llistes d’espera
Intervenció en residències geriàtriques
2.3. Millorar la qualitat de servei a la ciutadania, a la recerca de l’excel·lència L’atenció al ciutada: reclamacions, enquestes, RCA
Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris
2.4. Vetllar per la sostenibilitat econòmica i financera del sistema de salut Sistema de compra en base poblacional
2.5. Incorporar els representants del territori en la governabilitat del sistema de salut
Govern territorial de salut
2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis
2.7. Salut pública
2.8. Projectes d’inversions
2.9. Fomentar la participació activa dels professionals Premi de Recerca en Atenció Primària
Jornades Butlletí E-farma
3. Atenció primària 3.1. Recursos i activitat 3.2. Avaluació
5. Atenció sociosanitària 5.1. Recursos i activitat 5.2. Avaluació
6. Atenció a la salut mental 6.1.Recursos i activitat 6.2. Avaluació
7. Altres línies d’atenció 7.1. Transport sanitari
7.2. Atenció a les drogodependències 7.3. Rehabilitació
7.4. Diàlisi
8. Atenció farmacèutica i prestacions complementàries 8.1. Atenció farmacèutica
8.2. Prestacions complementàries
Annexos
Glossari d’abreviacions
El Consorci
Sanitari de
Barcelona
1.1. Estructura territorial i poblacióEstructura territorial i població
Estructura territorial
La Regió Sanitària Barcelona (RSB) comprèn 164 municipis englobats en 7 comarques: l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i l’Oriental, i es configura, des del punt de vista de serveis sanitaris, en 15 governs territorials de salut (GTS). La població de l’RSB (5.102.967 persones assegurades l’any 2007) comprèn a l’entorn del 68% de la població de Catalunya, amb comarques totalment urbanes i d’altres amb un component més rural.Pel que fa al Consorci Sanitari de Barcelona, correspon a un govern territorial de salut, que s’estructura en 10 districtes i 73 barris des del punt de vista municipal, i des del punt de vista de la gestió en 4 àrees integrals de salut (AIS).
Figura 1. Governs territorials de salut de l’RSB, 2008
Figura 2. Àrees d’atenció integral de salut del CSB
L’RSB s’estructura en 15 governs territorials de salut
Barcelona Nord
Barcelona Esquerra
Estructura funcional
L’estructuració territorial de l’RSB va anar acompanyada d’una reestructuració funcional que, internament, va pretendre compatibilitzar eficàcia amb
desconcentració en el territori. A més, buscava garantir una harmonització en els criteris d’actuació i en la relació amb els serveis matrius del CatSalut amb uns àmbits funcionals únics, amb responsables de projectes concrets.
Cal destacar l’aposta que es va fer per un model de descentralització en el qual es treballa per àmbits funcionals i s’apropa l’estructura al ciutadà, destacant-hi la figura del director de sector com a interlocutor de l’RSB al territori, el desplegament de les secretaries tècniques com a estructura de suport i el manteniment de quatre seus diferents (Badalona, Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Cugat del Vallès) per afavorir l’accés a l’RSB.
Figura 3. Organigrama d’RSB i del CSB
RSB Corporació Sanitària de Barcelona Secretaries tècniques dels Sectors
Adjunta a la Gerència Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf
Mònica Almiñana
CSB
Adjunt a la Gerència del CSB
Jaume Estany Assessoria Jurídica Jordi Goixens Estratègia i Comunicació Aina Plaza Planificació Compra i Avaluació
Àlex Guarga
Farmàcia
Corinne Zara Atenció al CiutadàJoan Lluís Piqué
Econòmica i de Serveis
Ivan Puig
Gerent Enric Mangas
Adjunta a la Gerència Barcelonès Nord, Maresme, Vallès Occidental
i Vallès Oriental
Carme Esteve
Alt Penedès
Núria Puig
Baix Llobregat Centre, Fontsanta, l'Hospitalet i el Prat de Llobregat
Daniel Fernández
Baix Llobregat Litoral
Rosamaria Serrasolsas
Baix Llobregat Nord
Josep L. Lanau
Garraf Núria Puig Barcelonès Nord Vicenç Perelló Maresme Aurora Dueñas Vallès Occidental Joan Parellada Vallès Oriental Aurora Dueñas
Direccions de sector Direccions de sector Direccions de sector
Ciutat Vella, Sant Martí, Montcada i Reixac i La Mina
Sofia Ferré
Eixample i Gràcia
Vacant
Sants-Montjuïc, Les Corts i Sarrià-S. Gervasi
Xavier Altimiras
Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu
Pel que fa a l’àmbit de la ciutat de Barcelona, el Consorci Sanitari de Barcelona continua exercint les funcions que la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) atribueix a les regions sanitàries, d’acord amb el que preveu la
Disposició addicional segona del Decret 105/2005, de 31 de maig. Això significa que, si bé el territori de la ciutat de Barcelona ha passat a integrar-se en l’àmbit de l’RSB, l’ens que exercia les funcions de regió sanitària en aquest àmbit, el CSB, continua exercint-les en el marc de l’RSB. D’aquesta manera es compatibilitza l’existència del CSB i el respecte a la Carta Municipal de Barcelona amb la incorporació del CSB al projecte RSB.
Figura 4. Estructura del CSB
Territori i població
La Regió Sanitària Barcelona concentra al voltant del 68% de la població de Catalunya. Té una superfície de 3.179 km2 i una població de 5.105.555 habitants, segons el registre central de persones assegurades (RCA) de gener de 2008. Això suposa una densitat de població d’uns 1.606 habitants per km2 (vegeu taula 1).
Taula 1. Dades sociodemogràfiques de l’RSB
Les dades corresponen a les àrees bàsiques de salut (ABS) que pertanyen a l’RSB, per tant, en el cas del GTS on participin municipis que tenen ABS de fora de l’àmbit de l’RSB, les dades poblacionals que apareixen en aquest document reflecteixen només les ABS que estan dins el territori de l’RSB. De la mateixa manera, als mapes de la memòria també marquen amb colors diferents el límit de l’RSB i el conjunt de municipis de cada GTS.
Taula 2. Evolució de la població de l’RSB per GTS i AIS, 2007-2008
Dades estructurals Definició/paràmetre
Població 5.105.555
Extensió 3.179 km2
Densitat de població 1.606 h./km2
Població Govern territorial de salut
2007 2008 Variació
07-08%
Alt Maresme – Selva Marítima 125.276 129.679 3,5
Alt Penedès 89.116 92.361 3,6
Baix Llobregat Centre - Fontsanta 291.699 296.001 1,5
Baix Llobregat Litoral 296.689 302.845 2,1
Baix Llobregat Nord 143.449 147.861 3,1
Baix Montseny 47.123 49.447 5,0
Baix Vallès 97.774 99.983 2,2
AIS Barcelona Litoral - Mar 303.735 308.461 1,6
AIS Barcelona Esquerra 547.573 551.347 0,7
AIS Barcelona Dreta 424.388 428.435 1,0
AIS Barcelona Nord 421.548 425.634 1,0
Barcelonès Nord – Baix Maresme 437.741 444.565 1,6
Garraf 137.895 143.667 4,2
L’Hospitalet i el Prat de Llobregat 338.645 343.172 1,3
1.2.
L’RSB té una població de
Població per àrees integrals de salut
Taula 3.1. Total Barcelona ciutat
Anys Homes Dones Total
<15 109.588 103.992 213.580
15-44 371.498 356.492 727.990
45-64 200.574 226.139 426.713
>65 135.079 210.508 345.587
s/e* 6 1 7
Total 816.745 897.132 1.713.877
*Persones sense especificar l’edat.
Taula 3.1.1 AIS Barcelona Litoral Mar
Anys Homes Dones Total
<15 21.267 19.911 41.178
15-44 77.457 64.595 142.052
45-64 35.488 35.214 70.702
>65 21.721 32.808 54.529
Total 155.933 152.528 308.461
Taula 3.1.2. AIS Barcelona Esquerra
Anys Homes Dones Total
<15 34.615 33.163 67.078
15-44 115.208 114.732 229.940
45-64 65.153 76.057 141.210
>65 43.784 68.635 112.419
Total 258.760 292.587 551.347
Taula 3.1.3. AIS Barcelona Dreta
Anys Homes Dones Total
<15 25.542 23.951 49.493
15-44 87.515 89.300 176.815
45-64 50.929 59.850 110.779
>65 34.250 57.097 91.347
Total 198.237 230.198 428.435
Taula 3.1.4. AIS Barcelona Nord
Anys Homes Dones Total
<15 28.164 26.967 55.131
15-44 91.318 87.865 179.183
45-64 49.004 55.018 104.022
>65 35.324 51.968 87.292
s/e* 1 5 6
Total 203.815 221.819 425.634
Línies
estratègiques
2.1 Estructuració de l’atenció sanitària a les necessitats de salut de lapoblació
Ampliació de la cartera de serveis PIUC
2.2 Gestió eficient de l’accés a la cartera de serveis Llistes d’espera
Projecte de Farmàcia
2.3. Millora de la qualitat de serveis a la recerca de l’excel·lència
Atenció al ciutadà: reclamacions, enquestes
Avaluació de la compra de serveis sanitaris i sociosanitaris
2.4. Sostenibilitat econòmica i financera del sector
Sistema de compra en base poblacional
2.5. Governabilitat del sistema de salut
Govern territorial de salut
2.6. Implantar els plans directors i els plans de serveis
2.7. Salut pública
2.8. Projectes d’inversions
2.9. Fomentar la participació activa dels professionals
Premi de Recerca en Atenció Primària
Jornades
Butlletí E-farma
Estructurar l’atenció sanitària a partir
de les necessitats de salut de la
població
Ampliació de la cartera de serveis
L’abast de l’ampliació en l’atenció assistencial que s’ha produït aquest any 2008 a l’RSB s’ha centrat en l’extensió de projectes ja endegats i en la contractació de tècniques existents a nous centres que fins ara no en disposaven, ja que no s’han aprovat noves tècniques ni tractaments ni programes.
A) Noves accions més rellevants
El 2007 es va implantar el Programa per al tractament de la lipoatròfia facial associada al VIH. Aquest any, un cop analitzats els registres d’activitat, s’ha replantejat el seu sistema de pagament (fins ara de pagament fix mensual) i passa a ser al 2008 un programa tarifat cent per cent variable amb 2 tarifes:
Amb implant de grassa pròpia Amb implant de material sintètic
S’avança en el procés d’integració de la sanitat penitenciària al Departament de Salut, i se subroguen 3 contractes del Departament de Justícia al CatSalut en tres línies assistencials:
L’atenció especialitzada amb el Consorci Sanitari de Terrassa L’atenció a la salut mental amb Sant Joan de Déu, SSM L’atenció sociosanitària amb Serveis Clínics, SA
Es deixa de contractar la tècnica del PET amb la finalitat de descentralitzar el seu pressupost, el qual es transfereix als hospitals prescriptors mitjançant increment dels respectius productes intermedis.
Pel que fa al desplegament del nou model de salut mental, aquest any 2008 es posa en marxa en 3 nous centres de salut mental d’adults (CSMA) i 2 CSMIJ, fonamentalment lligat a la implantació del suport a l’atenció primària, que és la línia prioritària d’implantació per a la Regió. L’import afegit aquest any (incloent-hi recurrències) és de 1,2 milions d’euros.
El 2008 s’han implementat noves accions lligades a projectes de diversos plans directors:
o Pla director de malalties de l’Aparell Locomotor:
Projecte d’Avaluació de la implantació de les propostes del PD: H. Sabadell i H. Granollers
o Pla director de Salut Mental i Addicions:
Projecte per la implementació de projectes demostratius en l’àmbit de la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència (ProdeP) per a persones amb trastorns mentals greus (en 4 CSMA)
Projecte Europeu contra de Depressió (1 CSMA)
2.1.
Lipoatròfia facial associada al VIH
Integració de la sanitat penitenciària
Nou model de salut mental: suport a la primària
PET
Quant a l’ampliació de dispositius ja existents destaquen dos:
o Atenció sociosanitària: 147 places de convalescència al Parc Sanitari Pere Virgili (2,7M €)
o Atenció a la salut mental: 50 llits de MiLLE ADP al Centre Assistencial Emili Mira (1,7M €)
B) Nous equipaments assistencials contractats pel CatSalut
Atenció sociosanitària
Centre Sociosanitari Sant Jordi de Vall d’Hebron (Barcelona): 75 places de llarga estada.
Atenció a la salut mental
Centre Polivalent de Barcelona Nord: 8 H. Subaguts; 20 llits H. Subaguts; 32 llits H. MiLL i 20 places d’hospital de dial (HD).
Fundació Vidal i Barraquer. HD adolescents, Badalona. 20 places d’HD HD adolescents de Les Corts, Barcelona. 25 places HD
Servei d’atenció i seguiment a les drogodependències. Baix Llobregat Centre Servei d’atenció i seguiment a les drogodependències. Baix Llobregat Fontsanta
Atenció primària
Fruit de desdoblaments d’equips de l’ICS, es posen en marxa el 2008: EAP Begues
EAP Montcada i Reixac 2 EAP Barcelona 3H
Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC)
Operativització i coordinació del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) amb les funcions de monitoratge i seguiment dels indicadors assistencials en l’àmbit de l’RSB, així com el seguiment de totes les accions posades en marxa durant el període d’hivern, com és el Pla d’altes en les diferents línies, aguts, subaguts i sociosanitari.
També s’estableix un circuit de seguiment i control d’indicadors bàsics com són les urgències ateses, llits disponibles i pacients pendents d’ingrés de tota la xarxa hospitalària de Catalunya.
A la vegada, es fa un seguiment epidemiològic fruit de la informació del PIUC i es completa gràcies a la informació extreta de diversos sistemes de vigilància epidemiològica, com són el de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), la informació sobre detecció de pics de sobrecàrrega assistencial, aplicat sobre els indicadors del 061 que realitza el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), i l’European Influenza Surveillance Scheme (EISS).
Accions comunicatives del PIUC
Garantir la gestió eficient de les
prestacions: equitat, eficàcia i
eficiència
Les principals línies d’actuació se centren en l’accessibilitat als serveis sanitaris, l’accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la comunicació.
Llistes d’espera
Les llistes d’espera afecten les activitats assistencials següents: quirúrgica (14 procediments), atenció primària, proves diagnòstiques, serveis de rehabilitació, sociosanitària, entre d’altres.
La definició teòrica de llista d’espera és la diferència, en el moment en el temps, entre el nombre de tractaments considerats com a necessaris i el nombre de pacients que un sistema sanitari té capacitat de tractar.
Llista d’espera quirúrgica (14 procediments garantits)
El 2008 la Regió Sanitària ha contractat 15.338 procediments addicionals en el conjunt de centres hospitalaris per reduir el temps d’espera dels 14
procediments garantits, un 14% del total de les intervencions realitzades per aquests procediments.
En el conjunt dels 14 procediments quirúrgics monitorats, en relació amb l’any 2007, s’ha disminuït la llista d’espera en 332 casos, el que representa un 0,85% menys de malalts que s’esperen. Pel que fa a la mitjana del temps de resolució del conjunt de les intervencions quirúrgiques monitorades, s’ha passat de 4,26 mesos el 2007 a 4,23 mesos el 2008, el que representa una disminució de prop de l’1% en relació al tipus de resolució de l’any anterior.
2.2.
S’han contractat 15.338 procediments
Taula 4. Llista d’espera quirúrgica dels 14 procediments monitorats
LEQ: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera quirúrgica. TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions.
Figura 5. Llista d'espera quirúrgica, desembre 2008. Comparativa per temps de demora, 2007-2008
Llista d'espera Temps de resolució
Procediments
monitorats LEQ 2008 Variació
2007-2008 (%) TR 2008
Variació 2007-2008(%)
Cataractes 11.638 2,2% 3,67 1,7%
Varices 2.064 -17,8% 3,19 -15,4%
Hèrnies inguinocrurals 2.722 -14,6% 3,37 9,1%
Colecistectomies 1.987 7,1% 3,48 0,9%
Artroscòpia 3.722 7,1% 6,28 -5,8%
Prostatectomia 698 -22,6% 2,57 -26,8%
Canal carpià 1.302 24,1% 3,77 25,7%
Amigdalectomia 1.660 -7,4% 4,76 -13,0%
Circumcisió 1.726 -13,2% 4,19 -16,2%
Pròtesi de maluc 1.674 -6,0% 4,33 -8,1%
Pròtesi de genoll 3.658 3,2% 6,93 4,2%
Histerectomia 664 8,5% 2,73 13,8%
Galindó 4.481 3,9% 7,18 -11,5%
Quist pilonidal 620 13,3% 3,35 20,1%
Taula 5 . Llista d’espera quirúrgica per AIS. Barcelona ciutat
Desembre 2007 Desembre 2008 Variació 2007-2008 Centre sanitari
LE TR LE TR LE (%) TR (%)
Clínica Plató Fundació Privada 1.075 3,03 1.020 2,80 -5,12 -7,59
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona 1.194 2,38 1.374 2,84 15,08 19,33
Hospital Universitari Sagrat Cor 699 1,53 880 1,94 25,89 26,80
Total Barcelona Esquerra 2.968 2,26 3.274 2,52 10,31 11,52
Fundació Gestió Hosp. Santa Creu i Sant Pau 2.513 6,18 2.379 5,65 -5,33 -8,58
Fundació Puigvert Iuna 73 1,12 65 1,14 -10,96 1,79
Hospital Dos de Maig 1.248 3,9 1.343 4,11 7,61 5,38
Total Barcelona Dreta 3.834 4,84 3.787 4,71 -1,23 -2,79
Hosp. Traumatologia i Rehabilitació Vall d'Hebron 590 3,16 719 4,07 21,86 28,80
Hospital General Vall d'Hebron 952 2,19 739 1,85 -22,37 -15,53
Hospital Maternoinfantil Vall d'Hebron 138 1,67 236 3,09 71,01 85,03
Hospital Sant Rafael 1.096 3,1 1.002 2,58 -8,58 -16,77
Total Barcelona Nord 2.776 2,62 2.696 2,59 -2,88 -1,41
Hospitals de l'IMAS 2.452 4,9 2.756 5,69 12,40 16,12
Total Barcelona Litoral Mar 2.452 4,90 2.756 5,69 12,40 16,19 Total RSB 38.948 4,26 38.616 4,23 -0,85 -0,70 Total Catalunya 51.385 3,88 50.717 3,80 -1,30 -2,06
LE: nombre de pacients inclosos en la llista d'espera.
TR: temps de resolució, dades expressades en mesos i fraccions.
En la mateixa línia de reduir el temps d’espera i el nombre de pacients en llista d’espera quirúrgica, s’han realitzat accions proactives de redireccionament de malalts en llista d’espera en hospitals que, per diverses causes, no podien donar sortida als seus pacients dins els terminis de garantia establerts, cap a d’altres centres amb capacitat per atendre els malalts pràcticament sense espera. El procés, un cop contrastat amb l’hospital d’origen la dificultat per assumir la intervenció del malalt dins els terminis garantits, consisteix a contactar amb el malalt per proposar-li la realització del procediment quirúrgic en un centre alternatiu, amb les mateixes condicions i qualitat de l’atenció que li oferien en el centre on estava esperant.
Durant aquest any s’ha continuat, també, el mateix procediment de
redireccionar pacients per a la llista d’espera quirúrgica, per a la llista d’espera per a una primera visita per a l’atenció ambulatòria especialitzada. S’ha fet en els centres hospitalari que tenien un temps d’espera molt llarg per a la primera visita de consultes externes de l’atenció especialitzada, així com, també, un nombre important de pacients pendents de programar per a la primera visita.
S’ha derivat un total de 2.384 malalts de la llista d’espera quirúrgica i 1.899 de la llista d’espera d’atenció especialitzada cap a altres centres. Fruit d’aquesta actuació, s’han depurat les llistes d’espera en un percentatge molt elevat.
Llista d’espera per a proves diagnòstiques
Durant l’any 2008 s’ha continuat treballant amb les entitats proveïdores per tal de disposar d’informació de qualitat sobre la llista d’espera nominal de les catorze proves diagnòstiques (PD) monitorades pel CatSalut
Els indicadors que s’han explotat han estat el nombre de malalts en espera, i el temps d’espera, per a cadascuna de les proves. L’objectiu és arribar a reduir el temps d’espera a un màxim de 90 dies en totes les PD, exceptuant les
polisomnografies, que serà de 120 dies, per tal de donar compliment al proper Decret del Departament de Salut que regularà el període de garantia.
Taula 6. Llista d’espera per a proves diagnòstiques, desembre 2008
Llista d’espera per als serveis de rehabilitació
Durant el 2008, s’ha seguit fent la recollida d’informació de dades agregades sobre la llista d’espera per primera visita al metge especialista rehabilitador per les tres línies de rehabilitació (domiciliària, logopèdia i ambulatòria). Aquest projecte es va començar amb la recollida de la informació de desembre de 2006 i es recull la informació de les empreses adjudicatàries dels lots assistencials trets a concurs públic que es va adjudicar el 2006.
Taula 7. Llista d’espera per als serveis de rehabilitació
Nombre de persones Temps de resolució (dies)
2008
Variació
2007-2008 (%) 2008
Variació 2007-2008(%)
Ecocardiografia 8.233 19,2 67 -5,6
Ecografia abdominal 5.624 5,7 61 -3,2
Ecografia abdominal i urològica 2.080 -5,2 49 -23,4
Ecografia ginecològica 4.449 1,3 38 -7,3
Ecografia urològica 6.906 65,7 80 -1,2
Colonoscòpia 7.421 25,7 53 6,0
Endoscòpies esofagogàstriques 3.430 15,2 35 6,1
Tomografia axial computada 20.206 21,1 31 -3,1
Mamografia 6.391 -26,9 105 8,2
Polisomnogrames 3.494 -7,8 91 -13,3
Ressonància magnètica 17.644 21,5 49 -14,0
Ergometries 1.394 -2,2 33 -23,3
Electromiograma 5.211 1,1 80 0,0
Gammagrafies 2.806 38,4 30 3,4
Total RSB 95.289 13,2 51 -5,6
Total Catalunya 130.254 -2,9 45 -6,3
Línies de rehabilitació
Volum de pacients
Temps d’espera a l’atenció primària
Aquest any s’ha consolidat la recollida d’informació trimestral sobre el temps d’espera a l’atenció primària. En aquests moments es fa un seguiment per GTS de cada equip d’atenció primària, de quins assoleixen un 85%, com a mínim de mitjana, en totes les seves agendes de medicina general i pediàtrica de cita prèvia en menys de 48 hores.
Taula 8. Temps d’espera a l’atenció primària per a la cita prèvia
Llista d’espera sociosanitària
Durant el 2008 s’ha començat a recollir en un sistema unificat a nivell de tot l’RSB, informació sobre la llista d’espera de llarga estada per a les orientacions a la demanda de llarga estada sociosanitària, llarga estada piscogeriàtrica i llarga estada grans discapacitats, per les 15 comissions de l’RSB. També es va engegar un projecte de recollida de la mitja estada sociosanitària de l’últim trimestre de l’any per a les orientacions de cures pal·liatives, convalescència i mitja estada psicogeriàtrica de les 46 unitats proveïdores de l’RSB.
Percentatge d'acompliment de l'indicador del 85% d'intents de cita prèvia per al metge de família en menys de 48 hores
GTS / Àrea integral de salut (AIS) % d'acompliment
Alt Penedès 67,42
Baix Llobregat Centre-Fontsanta 77,51
Baix Llobregat Litoral 78
Baix Llobregat Nord 76,53
Baix Montseny 69,67
Baix Vallès 78,38
Barcelona
AIS Nord 82,47 AIS Litoral Mar 86,91 AIS Esquerra 90,97 AIS Dreta 91,06
Barcelonès Nord-Baix Maresme 86,98
Garraf 86,00
L’Hospitalet i el Prat 78,26
Maresme 90,07
Vallès Occidental Est 85,35
Vallès Occidental Oest 81,33
Vallès Oriental Central 70,37
Total RSB 79,55
Farmàcia
Utilització de medicaments hospitalaris de dispensació ambulatòria (MHDA)
L’objectiu d’aquest projecte és realitzar el seguiment i l’anàlisi qualitativa de la utilització d’MHDA a l’RSB, per identificar els possibles punts de millora a nivell d’eficiència i de seguretat, i afavorir la coresponsabilització dels proveïdors en relació amb l’MHDA.
S’han avaluat un total de 29 hospitals de la XHUP a l’RSB, als quals s’envien les dades de facturació MHDA trimestralment, de forma individual i de cadascun dels hospitals. D’aquesta manera es faciliten dades amb transparència i es promou la cultura de la comparació entre millors o benchmarking.
Al llarg del 2008 s’han realitzat 20 reunions d’avaluació amb la participació de l’equip directiu, dels responsables de farmàcia i de clínics dels hospitals, en les quals es discuteixen protocols d’ús de medicaments, selecció de fàrmacs, criteris d’eficiència i seguretat, etc., i es consensuen una sèrie d’acords a treballar per part del proveïdor i del CatSalut.
També s’han elaborat objectius i indicadors de seguiment MHDA en els contractes amb els proveïdors, en la utilització de les eritropoetines i dels immunosupressors selectius. Està pendent d’avaluació la informació del seguiment clínic facilitada pels proveïdors en aquests dos grups de medicaments. En el cas de les eritropoetines, la utilizació en nombre de pacients s’ha contingut molt, amb un increment de pacients (3,0%) molt inferior a l’observat en el grup de citostàtics (9,8%).
Seguiment i anàlisi
Millorar la qualitat de serveis a la
recerca de l’excel·lència
L’atenció al ciutadà: reclamacions, segones
opinions, enquestes
Les principals línies d’actuació se centren en l’accessibilitat als serveis sanitaris, l’accés als productes i a les prestacions complementàries, les relacions amb el ciutadà i amb els proveïdors, la gestió de la qualitat, la informació, la tecnologia i la comunicació.
Reclamacions
El 2008 es van presentar 39.463* reclamacions, un 3 % més que l’any anterior. Son 7 reclamacions per cada mil ciutadans de l’RSB, i això suposa el 74 % del total de Catalunya (53.347).
Respecte a l’anàlisi de les dades, segueix la tendència dels darrers anys: el gran pes del nombre de reclamacions recau en la xarxa hospitalària: 59 %, amb un increment del 6 %. Aquesta línia inclou l’especialitzada dels CAP II.
L’atenció primària representa el 35 %, que suposa una disminució del 7 %, que és bàsicament l’increment que ha patit la xarxa hospitalària. La resta de línies assistencials de salut mental, sociosanitària i extrahospitalària representa només el 6%, com l’any passat.
S’han gestionat 2.779 reclamacions de ciutadans, que s’han adreçat
directament a l’RSB o que pel motiu dels fets ens corresponia donar resposta, mostrant la seva disconformitat amb les diferents línies de serveis assistencials, un 9 % menys que l’any anterior, amb un temps mig de resposta de 30 dies. Aquesta disminució és el resultat de la consolidació del canvi en la gestió de les reclamacions endegat l’any passat, derivant la gestió als proveïdors d’aquells casos que no havien gestionat en primera instància.
També s’han gestionat les propostes de resposta a 168 reclamacions presentades pels ciutadans al síndic de greuges.
En referència als fets que motiven les reclamacions, i en compliment de la Instrucció del CatSalut 03/2004 que regula la codificació dels motius, aquests superen el nombre de reclamacions perquè hi ha casos amb més d’un motiu de reclamació. El motiu principal és el grup que fa referència a l’organització i tràmits, amb un 60 % sobre el total. Aquest grup continua sent el de més pes ja que inclou les reclamacions per demora excessiva, llista d’espera per a
intervenció quirúrgica, proves o visites, i és on s’enregistren tots els casos de reclamació que s’originen per superar el temps màxim de garantia (6 mesos) que s’ha fixat per a determinats procediments quirúrgics, i les reclamacions motivades per demora excessiva en transport sanitari i rehabilitació.
L’any 2008 el grup de motius que més incrementa respecte ell mateix envers l’any passat és la línia sociosanitària, amb un 30 % més.
Pel que fa al temps de resposta de les reclamacions, el 72 % del total de les persones que reclamen rep una resposta en menys de 15 dies, mentre que pel
2.3.
L’any 2008 es va
Taula 9. Reclamacions rebudes l’any 2008 i comparació amb el 2007
* dades tall 31 de març 2009
Cal destacar que les 39.463 reclamacions de l’RSB suposen el 77,62% del total de Catalunya; a més, tal com es va fer el 2007, el contracte del Pla de salut amb els proveïdors inclou l’objectiu de percentatge de reclamacions amb resposta < a 15 dies. En el cas de l’RSB el 72% de les reclamacions es responen abans de 14 dies
Taula 9.1. Motius de reclamacions
Assistencial Tracte Informació
Organització i tràmits
Hoteleria, i
confort Documentació
Total motius
Total reclamac
GTS Alt
Penedès 116 22,22% 40 7,66% 17 3,26% 308 59,00% 23 4,41% 18 3,45% 522 464
GTS Baix Llob Centre-Fontsanta
362 25,40% 181 12,70% 68 4,77% 719 50,46% 61 4,28% 34 2,39% 1425 1295
GTS Baix Llob
l'Hospitalet 558 16,98% 343 10,44% 254 7,73% 1876 57,07% 150 4,56% 106 3,22% 3287 3026
GTS Baix L.
Litoral 381 25,17% 127 8,39% 76 5,02% 814 53,76% 87 5,75% 29 1,92% 1514 1368
GTS Baix Llob
Nord 253 21,44% 127 10,76% 56 4,75% 665 56,36% 53 4,49% 26 2,20% 1180 1034
GTS Baix
Montseny 48 28,40% 21 12,43% 3 1,78% 91 53,85% 5 2,96% 1 0,59% 169 164
GTS Baix Vallès 123 25,73% 59 12,34% 26 5,44% 243 50,84% 19 3,97% 8 1,67% 478 426
Barcelona ciutat 2601 20,74% 1213 9,67% 500 3,99% 6578 52,46% 728 5,81% 920 7,34% 12540 11469 GTS Barcelonès
Nord 1006 13,38% 552 7,34% 284 3,78% 5170 68,79% 208 2,77% 296 3,94% 7516 7291
GTS Garraf 123 19,40% 90 14,20% 23 3,63% 357 56,31% 21 3,31% 20 3,15% 634 589
GTS Maresme 267 29,24% 133 14,57% 36 3,94% 440 48,19% 12 1,31% 25 2,74% 913 880
GTS V. Occ Est 685 14,64% 197 4,21% 109 2,33% 3389 72,43% 107 2,29% 192 4,10% 4679 4579
GTS V Occ Oest 738 15,86% 291 6,26% 77 1,66% 3193 68,64% 257 5,52% 96 2,06% 4652 4516
GTS Vallès
Oriental Central 345 19,18% 117 6,50% 66 3,67% 993 55,20% 96 5,34% 182 10,12% 1799 1694
Línies assistencials
Nre. de reclamacions
2007
Nre. de reclamacions
2008
∆
Atenció primària
16.088 13.784 -7%
Hospitalària
19.938 23.143 6 %
Salut mental
632 654 3 %
Centres
sociosanitaris 309 401 30%
Extrahospitalària 977
--Altres 339 1.481 13%
Taula 9.2. Temps de resposta
Entre 0 i 14 dies Entre 15 i 30 dies Entre 31 i 60 dies Més de 60 dies GTS Alt Penedès 277 60,61% 121 26,48% 42 9,19% 17 3,72% GTS Baix Llob
Centre-Fontsanta 950 75,40% 132 10,48% 112 8,89% 66 5,24% GTS Baix Llob
l'Hospitalet 1610 62,43% 352 13,65% 385 14,93% 232 9,00% GTS Baix Llob
Litoral 1014 78,54% 140 10,84% 55 4,26% 82 6,35% GTS Baix Llob Nord 797 77,91% 70 6,84% 66 6,45% 90 8,80%
GTS Baix Montseny 143 90,51% 10 6,33% 1 0,63% 4 2,53%
GTS Baix Vallès 351 85,40% 34 8,27% 15 3,65% 11 2,68%
Barcelona ciutat 7067 66,03% 1562 14,60% 979 9,15% 1094 10,22% GTS Barcelonès
Nord 5247 73,22% 941 13,13% 510 7,12% 468 6,53%
GTS Garraf 264 50,57% 89 17,05% 80 15,33% 89 17,05%
GTS Maresme 571 66,78% 137 16,02% 73 8,54% 74 8,65%
GTS Vallès Occ Est 3725 86,65% 336 7,82% 142 3,30% 96 2,23% GTS Vallès Occ
Oest 3317 74,41% 529 11,87% 366 8,21% 246 5,52%
GTS Vallès Oriental
Central 1193 73,87% 172 10,65% 131 8,11% 119 7,37%
RS Barcelona 26979 72,09% 4703 12,57% 2989 7,99% 2752 7,35%
Segona opinió mèdica
Aquest any 2008 es consolida l’accés al dret a obtenir una segona opinió mèdica, mitjançant el Decret 125/2007, de 5 de juny de 2007. Aquest Decret té com a finalitat poder contrastar un diagnòstic o un tractament en determinades circumstàncies clíniques d’especial gravetat
Els centres de l’RSB on s’ha implantat són els següents:
• H. Clínic i Provincial
• H. Sant Pau
• IMAS (H. Mar i H. Esperança)
• H. Bellvitge
• Hospitals Vall Hebron
• H. Germans Trias i Pujol
• Institut Guttmann
• F. Puigvert
• H. Sant Joan de Déu d’Esplugues
Els dos centres de l’ICO (Hospitalet i Badalona) ja tenien contractat el programa en referència a processos oncològics.
El 2008 s’han gestionat 151 sol·licituds, de les quals 124 són estimatòries, el que representa el 82% i 27 desestimades. La mitjana de temps de resolució de les sol·licituds ha estat de 2 dies naturals.
L’especialitat més demanada ha estat oncologia amb 68 sol·licituds, és a dir, el 45 %, seguit per neurologia amb el 21%. El principal motiu de sol·licitud és per confirmació terapèutica amb 72 casos, el 47 %.
Enquestes – CatSalut
Les enquestes adreçades a les persones assegurades del CatSalut en les diferents línies de servei(atenció primària, hospitalària, sociosanitària i de salut mental) formen part d’un pla que va desenvolupant progressivament el CatSalut per mesurar el grau de satisfacció dels ciutadans amb els serveis rebuts.
Aquest pla d’enquestes té els objectius següents:
Mesurar el grau de satisfacció dels assegurats del CatSalut.
Realitzar una anàlisi comparativa del grau de satisfacció amb els estudis anteriors.
Mesurar els aspectes comuns de satisfacció. Identificar els predictors de la satisfacció.
El grau de satisfacció s’identifica com el resultat de la concordança entre la qualitat percebuda pels ciutadans i les expectatives en relació amb el sistema sanitari.
Taula 10. Índex de satisfacció global, 2006-2008
*Se li atribueix el resultat de l’RSB ja que en aquest àmbit territorial o bé hi ha diversos dispositius la majoria dels quals no es disposa de resultats individuals, per manca de mostra suficient, o bé és únic en el cas de la MILLE.
Àmbit territorial A. primària
2006
A. hosp. 2006
A. sociosanit. 2007
A. CSMA 2006
MILLE 2007
A. urgent 2008
Catalunya 7,6 8,2 8,2 7,6 7,3 7,31
RSB 7,5 8,3 8,2 7,6 7,3 7,22
GTS
Alt Penedès
7,4 8,4 8,2* 7,6 7,3* 6,09
Garraf 7,4 8,2 8,2* 7,2 7,3* 6,97
L’Hospitalet – El Prat de
Llobregat 7,3 8,4 8,2* 7,6 7,3* 7,35
Baix Llobregat Centre –
Fontsanta 7,4 8,1 8,2* 8 7,3* 7,65
Baix Llobregat Litoral 7,5 8 8,2* 7,7 7,3 6,87
Baix Llobregat Nord
6,8 7,9 8,2 8,2 7,3* 6,37
Barcelonès Nord – Baix
Maresme 7,6 8,5 8,2* 7,6* 7,3* 7,54
Maresme Central
7,7 8,9 8,2* 7,7 7,3* 6,78
Alt Maresme – Selva
Marítima 7,5 8,5 8,2* 7,6* 7,3* 7,09
Vallès Occidental Est 7,5 8,2 7,4 7,5 7,3* 6,54
Vallès Occidental Oest 7,5 8,2 8,2* 7,6* 7,3* 7,39
Vallès Oriental Sector
Central 7,6 7,6 8,2* 8,1 7,3* 6,61
Baix Vallès
7,4 8 8,2* 7,9 7,3* 6,22
Baix Montseny
7,4 8,2 8,2* 7,6* 7,3* 6,93
AIS Barcelona Litoral
7,6 8,1 8,1 7,6* 7,3* 7,66
AIS Barcelona Dreta
7,7 8,7 8,2* 7,7 7,3* 7,61
AIS Barcelona Esquerra
7,7 8,4 8,2* 7,4 7,3* 8,26
AIS Barcelona Nord
Avaluació de la compra de serveis sanitaris
i sociosanitaris
Continuïtat del model d’avaluació per línies de serveis amb fonaments més qualitatius i major propostes d’avaluació pròpies de la RSB ( 30% dels objectius de la part variable).
Ampliació de les línies de servei avaluades, com ha estat la rehabilitació extra hospitalària i el transport sanitari no urgent.
Coordinació amb Serveis Centrals pel consens dels objectius d’avaluació en relació al contracte de compra 2009
Continuïtat i procés de consolidació del model d’avaluació de les zones càpita
Participació i coordinació amb el Pla Director d’Oncologia en l’avaluació qualitativa de la implantació del Circuit de diagnòstic ràpid (CDR).
Avaluació de la implantació de nous projectes vinculats a l’Atenció Primària de Salut: Programa de Salut i Escola i programa PREALT.
Integració de les actuacions de contractació amb la negociació d’objectius vinculats a l’avaluació
Formulació d’intervencions d’acord amb els resultats i segons les tendències: en la variabilitat interterritorial i interlínies.
Incorporació dels resultats de l’avaluació en les polítiques de benchmarking, ampliant aquest procés a tots els EAP de la regió
Vetllar per la sostenibilitat econòmica i
financera del sistema de salut
Sistema de compra en base poblacional
Abast territorial
L’Ordre SSS 38/2004, de 20 de febrer, establia la prova pilot per a la
implantació d’un sistema de compra de serveis en base poblacional. Aquesta prova pilot ha estat prorrogada en diverses ocasions, la darrera per l’Ordre SLT 436/2007, de 13 de novembre, per la qual es prorroga la vigència fins al 31 de desembre de 2008.
Aquest model de contractació té com a objectiu establir una actuació coordinada de totes les unitats proveïdores per tal d’assolir una prestació integral dels serveis que demani la població del corresponent àmbit geogràfic, delimitat específicament per a la implantació d’aquest sistema de compra en base poblacional. En tot cas, es pretén que aquests àmbits siguin coincidents amb els dels governs territorials de salut.
Respecte al desplegament d’aquesta prova pilot, el 2008 és un any de continuïtat a la nostra Regió i no s’ha ampliat l’abast territorial a nous àmbits geogràfics o zones d’avaluació capitativa (ZAC).
Taula 11. Zones amb prova pilot de sistema de compra de base poblacional de l’ RSB
Segons dades de l’RCA (any 2008), aquests territoris abasten una població d’1.905.668 habitants, que representa el 37,3% del total de la població de la Regió.
ZAC
Any d’implantació
Alt Maresme-Selva Marítima 2002
Alt Penedès 2005
Baix Montseny 2006
Baix Vallès 2006
Barcelonès Nord 2005
Garraf 2005 Granollers 2006
Maresme 2005
Vallès Occidental Oest 2006
2.4.
Finançament
L’any 2008 s’ha produït, en global per a l’RSB, un increment de l’assignació econòmica, per als àmbits geogràfics on s’aplica la prova pilot, d’un 6,6% respecte l’any 2007. Si tenim en compte l’efecte de l’increment poblacional, això ha implicat que la despesa per càpita en aquests territoris hagi tingut una mitjana d’augment del 3,8%.
Taula 12 . Assignació capitativa i despesa per habitant de l’RSB
L’any 2008 s’ha de destacar l’efecte (tant en pressupost com en despesa per per càpita) que representa la primera etapa del traspàs de l’ABS Arenys de l’àmbit geogràfic de l’Alt Maresme-Selva Marítima al del Maresme. Afecta una població de 22.046 habitants, i que tindrà una segona fase el 2009.
Àmbit geogràfic
Assignació
capitativa 08 ▲% s/ 07
Despesa
per habitant ▲% s/ 07
Alt Maresme-Selva
Marítima 150.007.304,87€ -0,1% 807,31€ 7,2%
Alt Penedès 85.466.800,71€ 7,0% 925,36€ 3,3%
Baix Montseny 35.628.932,80€ 7,5% 720,55€ 2,4%
Baix Vallès 77.479.096,11€ 7,4% 774,92€ 5,0%
Barcelonès Nord 507.900.870,25€ 5,7% 1.179,94€ 4,1%
Garraf 118.498.241,76€ 7,0% 824,81€ 2,7%
Granollers 195.134.638,37€ 7,2% 816,83€ 4,6%
Maresme 214.629.246,92€ 10,2% 841,00€ -1,6%
Vallès Occidental Oest 361.503.121,94€ 8,1% 882,03€ 5,4%
Incorporar els representants del
territori en la governabilitat del sistema
de salut
Els governs territorials de salut
Tal com esmenta el Decret 38/2006, de 14 de març, pel qual es regula la creació dels governs territorials de salut (GTS), “les experiències recents dutes a terme en diversos països en el camp de la descentralització en matèria de salut indiquen la importància de preservar la capacitat de definir objectius estratègics en recursos sanitaris, garantir marges suficients per exercir una funció reguladora sòlida i oferir els suports adequats als diversos agents que intervenen en aquest sector”.
Les funcions bàsiques dels GTS són l’ordenació, priorització i coordinació dels recursos dels seus territoris de referència per garantir la prestació dels serveis sanitaris públics. Es doten d’estatuts propis i reglaments interns i regeixen les seves actuacions amb els principis de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya, afegint-hi els de subsidiarietat, proximitat, territorialització, coresponsabilització, substitució i participació.
Taula 13. Estat de situació dels GTS, 2008
*Prèvia modificació del Decret de delimitació de regions i sectors sanitaris, aquest GTS passarà a formar part de la Regió Sanitària Girona.
Govern territorial de salut Data de signatura
del Pacte de salut
Reunió prèvia a la constitució del Govern
Data d'aprovació del GTS
Data de constitució del Consell Rector
Alt Maresme-Selva Marítima*
Alt Penedès 22.11.2005
Baix Llobregat Centre-Fontsanta 20.07.2006
Baix Llobregat Litoral 04.11.2005 16.03.2007 21.11.2007
Baix Llobregat Nord 11.10.2005 14.11.2007
Baix Montseny 02.11.2005 21.09.2007
Baix Vallès 02.12.2006 08/10/2006 12.12.07
Consorci Sanitari de Barcelona 1988 1997 En funcionament
Barcelonès Nord-Baix Maresme 24.07.2006
Garraf 02.05.2005 28/10/2006 11.01.07
L'Hospitalet de Llob.-El Prat de Llob. 15.06.2006
Maresme Central 19.04.2005 09.10.06
Vallès Occidental Est 17.03.2006
Vallès Occidental Oest 17.03.2006 29.11.2007
Vallès Oriental (Sector Central) 17.03.2006
Figura 5. Grau d’implantació dels GTS a l’RSB, 2008
GTS Constituïts
GTS amb Acord de Govern GTS amb Acord de Plenari Mediona Font-rubí Torrelles de Foix Pontons Subirats Castellví de la Marca
Barcelona
Olivella
Viladecavalls
S.Pere
de Ribes Sitges
Vilanova i la Geltrú
el Prat de Llobregat Torrelles de Llobregat S. Cugat del Vallès Rubí Ullastrell Olèrdola
Vilassar de Mar Premià de Mar el Masnou Alella Teià
Premià de Dalt
S.Adrià de Besòs Sta.Coloma de Gramenet Badalona Montgat Montcada i Reixac Ripollet Cerdanyola del Vallès Badia del Vallès Barberà del Vallès Cervelló Vallirana S.Vicenç dels Horts Sta. Coloma de Cervelló Pallejà el Papiol Molins de Rei la Palma de Cervelló Begues S. Climent de Llobregat Viladecans Gavà Castelldefels S. Boi de Llobregat Santa
Margarida i els Monjos
Gelida Olesa de Montserrat Abrera Masquefa (Anoia) Castellbisbal Martorell S.Llorenç d'Hortons S.Esteve Sesrovires Castellví de Rosanes S.Andreu de la Barca Esparreguera Torrelavit S.Sadurní d'Anoia S.Quintí de Mediona S.Pere de Riudebitlles Olesa de Bonesvalls Avinyonet del Penedès Vilafranca del Penedès Pacs del Penedès S.Martí Sarroca Villobí del Penedès Puigdàlber el Pla del Penedès
Sta. Fe del Penedès
Cabanyesla Granada
S.Cugat Sesgarrigues S.Fost de Campsentelles Cornellà de Llobregat l'Hospitalet de Llobregat S.Joan Despí
Esplugues de Llobregat S.Feliu de Llobregat Canyelles Cubelles El Bruc (Anoia) Terrassa Sabadell Castellar del Vallès Mataró Argentona Dosrius Cabrera de Mar Vilassar de Dalt Cabrils
Òrrius
S.Andreu
de Llavaneres Caldes d'Estrac
Arenys de Mar S.Pol de Mar Canet de Mar Arenys
de Munt Calella
Pineda de Mar Sta.Susanna
Malgrat de Mar Palafolls S.Vicenç de Montalt Polinyà S. Quirze del Vallès Palau-s. i Plegamans Sta.Perpètua de Mogoda Corbera de Llobregat Collbató Sentmenat Matadepera Lliçà
de Vall Granollers
Parets del Vallès Mollet del Vallès La Roca del Vallès Llinars del Vallès Vilalba Sasserra Vallgorguina Sta.Maria de Palautordera Vallromanes Vilanova del Vallès S.Antoni de Vilamajor La Llagosta Martorelles Montornes del Vallès S.Just Desvern S.Iscle de Vallalta S.Cebrià de Vallalta S.Llorenç Savall Aiguafreda Tagamanent Montseny Gualba Sant Celoni S.Feliu de Codines Gallifa Caldes de Montbui Lliçà d'Amunt Montmeló Campins Fogars de Montclús S.Esteve de Palautordera S.Pere de Vilamajor Cardedeu Canovelles Les Franqueses del Vallès La Garriga Cànoves i Samalús Figaró-Montmany Bigues
i Riells del VallèsL'Ametlla
Sta.Eulàlia de Ronçana
Tordera Fogars de la Selva
Cunit (Baix Penedès) Cabrera d'Anoia Sta.Maria de Martorelles Tiana Alt Penedès Garraf Baix Llobregat Nord Consorci Sanitari de Barcelona Maresme Barcelonès Nord
Baix Llobregat Litoral Vallès Occidental Oest Vallès Occidental Est
Vallès Oriental Baix Montseny
L'Hospitalet i el Prat de Llobregat
Baix Vallès
Baix Llobregat Centre i Fontsanta
Fomentar la participació activa dels
professionals
Pla director d’oncologia
Ordenació de les oficines tècniques del Programa de cribratge de càncer de mama.
CDR operatiu en mama, còlon, pulmó.
MIVH, centre de referència per tot Catalunya en oncopediatria.
Pla director de malalties de l’aparell circulatori
Punt 24 hores d’hemorràgies cerebrals a Vall d’Hebron, Hospital Clínic i Hospital del Mar.
Fibrinòlisi.
Pla director sociosanitari
Consolidació del model d’accés territorial a través de la gestió de casos (llarga estada).
Fibromialgia i fatiga crònica
Desenvolupament de 3 unitats de referència per a Catalunya: Hospital Clínic, Hospital del Mar, Vall d’Hebron.
Atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) i Pla estratègic maternoinfantil
Desplegament progressiu.
Part natural a l’Hospital de Sant Pau i Hospital Clínic. Revisió del circuit de cribratge de càncer de cèrvix. Inici de la vacunació del papil·loma virus.
Prealt
S’ha endegat un estudi d’opinió a malalts que han utilitzat el circuit de Prealt.
Pla director d’immigració
Activitats de formació a mediadors juniors i sèniors.
Constitució de la Taula d’immigració a la ciutat de Barcelona. Desplegament de mediadors en centres amb densitat d’immigrants.
Salut pública
Programa Salut i Escola
El Programa Salut i Escola s’ha implantat en 190 centres (91%) que dóna cobertura a 23.836 alumnes (89%).
Del total de centres on s’ha implantat el Programa, en 125 (66%) s’ha iniciat la consulta oberta.
Plans de barris
Implantació a Poble Sec i Roquetes, hi estan implicats 3 equips d’atenció primària
S’ha constituït la Comissió Institucional de Seguiment.
Programa d’activitat física
S’ha fet un curs de formació on han participat 14 ABS i hi han assistit 20 professionals (MF i infermeres)
S’ha implantat com a prova pilot a Gràcia i a Horta-Guinardó.
Circuits contra la violència
S’ha consolidat el circuit contra la violència de gènere al 100% dels districtes.
S’ha creat una comissió de coordinació contra el maltractament infantil d’àmbit de tota la ciutat.
S’han desplegat els circuits contra el maltractament infantil a 2 districtes: Sarrià-Sant Gervasi, Sant Martí.
Odontologia
Revisió odontològica i tractament als 100% dels EAP.
Projectes d’inversions
Actuacions més rellevants finalitzades el 2008
Signatura del nou Pacte de ciutat 2008-2015
Remodelació de l’annex del CAP Passeig de Maragall
Ampliacions i remodelacions a l’Hospital General Vall d’Hebron
Nou Centre Sociosanitari al PSPV
CUAP Manso
Hospital de dia d’adolescents de Les Corts
Centre de Salut Mental Infanto-Juvenil de Sant Andreu
Mòduls de transició del CAP Numància i del CUAP Sant Martí
Trasllat de 4 UH de l’Hospital de Sant Pau
Fomentar la participació activa dels
professionals
4t. Premi de Recerca en Atenció Primària
2008 de la Regió Sanitària Barcelona
El dia 28 de febrer es va publicar al DOGC núm. 5080 la convocatòria del 4t. Premi de Recerca en Atenció Primària 2008 de la Regió Sanitària Barcelona, que compta amb la col·laboració de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol. Aquest Premi, que té una dotació de 12.000 euros, va adreçat als equips d’investigació de les entitats proveïdores d’atenció primària de l’RSB.
Els projectes que es presenten al Premi s’han de basar en la millora de la qualitat en la prestació i l'impacte dels serveis d'atenció primària en els resultats de salut de la població, amb especial èmfasi en l’accessibilitat, l’equitat, la continuïtat assistencial entre nivells, l'efectivitat i l'eficiència dels serveis.
El dia 12 de novembre es va dur a terme l’acte de lliurament del 4t. Premi de Recerca, presidit per la consellera de Salut, en el marc de la Jornada Tècnica “La població infantil i adolescent: noves
orientacions de l’atenció primària de salut”.
El Premi es va concedir al projecte “Estudi d’intervenció per millorar el suport social en cuidadors”, presentat per Josep M. Bonet, com a investigador principal de l’equip investigador del Servei d’Atenció Primària Cerdanyola-Ripollet, de l’Institut Català de la Salut.
En aquesta quarta convocatòria del Premi, es van presentar 16 projectes. Segons el territori de procedència, 6 eren de la ciutat de Barcelona, 3 del Barcelonès Nord, 2 del Baix Llobregat, 3 del Vallès Occidental i 2 del Vallès Oriental. Pel que fa a l’entitat gestora a la qual pertany l’equip investigador, 11 projectes són de l’ICS, 2 de Badalona Serveis Assistencials, 1 del Consorci Sanitari Integral, 1 del Consorci Sanitari de Terrassa i 1 de Gesclínic.
Taula 14. Projectes finalistes del 4t. Premi de Recerca en Atenció Primària 2008 de l’RSB
Títol del projecte Equip investigador
Malaltia pulmonar obstructiva crònica: impacte del diagnòstic sobre el tabaquisme
SAP Granollers-Mollet ABS Caldes de Montbui ICS
Adaptació, desenvolupament i validació d’un qüestionari per mesurar el desenvolupament de la pràctica infermera basada en
Àmbit d’AP Barcelona Ciutat ICS
2.9.
Jornades
Jornada sobre les polítiques en infermeria del Departament de Salut
El dia 22 de maig va tenir lloc, a l’Hospitalet de Llobregat, la Jornada sobre les polítiques en infermeria del Departament de Salut (DS), organitzada per la Regió Sanitària Barcelona, l’Institut d’Estudis de la Salut i el DS.
En el marc de les polítiques en infermeria del DS, la creació del Consell de la Professió Infermera com a òrgan permanent de consulta i participació suposa, un cop més, el reconeixement de l’especificitat d’aquesta professió sanitària. L'RSB va convidar a la presentació del Consell a tots els professionals del nostre territori, així com de diverses iniciatives i programes que són una mostra del treball d’aquest col·lectiu professional.
II Jornada Tècnica sobre tabaquisme
El dia 29 de maig va tenir lloc a Barcelona, a l'Auditori de l'Institut d'Educació Contínua, la II Jornada tècnica sobre tabaquisme, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona.
L'objectiu d'aquesta II Jornada consistia a compartir experiències en l’abordatge del tabaquisme des de la salut pública i els serveis sanitaris en el context dels canvis en curs de l'RSB.
III Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments
El dia 31 d’octubre va tenir lloc, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, la III Jornada de debat sobre eficàcia i seguretat en la utilització de medicaments, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona (RSB).
Amb aquesta nova edició de la Jornada es pretenia abordar de forma crítica el paper de determinades associacions de medicaments que s’observen en la pràctica diària, juntament amb el tema de la polimedicació dels pacients.
Jornada Tècnica “La població infantil i adolescent: noves orientacions de l’atenció primària de salut”
El dia 12 de novembre va tenir lloc l'acte de lliurament del 4t. Premi de Recerca en el marc de la Jornada Tècnica de l'RSB "La població infantil i adolescent: noves orientacions de l'atenció primària de salut", en la qual es van presentar actuacions relacionades amb l’àmbit de l’AP, d’acord amb les línies
VI Edició de la presentació dels resultats de benchmarking en l’atenció primària de salut
El dia 27 de novembre, al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, es va dur a terme la VI Edició de la presentació dels resultats de benchmarking en l’atenció primària de salut, organitzada per la Regió Sanitària Barcelona.
Butlletí E-farma RSB
El butlletí E-farma de l’RSB pretén oferir un espai de debat i participació dels professionals sanitaris sobre gestió i farmacoteràpia, d’informació sobre noves polítiques farmacèutiques implantades i, sobretot,
d’intercanvi d’experiències en temes relacionats amb els medicaments, ja que l’objectiu final és aconseguir un ús millor i més racional dels recursos sanitaris disponibles.
També pretén integrar diferents aspectes relacionats amb els medicaments i alhora aprofita les oportunitats que ofereixen les noves tecnologies de la informació, amb un format electrònic fàcilment accessible.
Els apartats fixos de l’E-farma són els següents: editorial; experiències de les entitats proveïdores; seguretat; política farmacèutica; l’opinió dels professionals; notícies; actualització farmacoterapèutica; observatori de consum de
Atenció
primària
3.1. Recursos i activitatRecursos i activitat
La Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC) preveu la divisió del territori de Catalunya en àrees petites (ABS). L’any 2003 va finalitzar el procés de reforma de l’atenció primària de salut, i es va assolir el 100% de cobertura poblacional. La distribució d’ABS i d’habitants per governs territorials de salut es presenta a la taula 15.
Taula 15. Distribució de les ABS i població per governs territorials de salut, 2008
L’activitat generada per aquest tipus d’assistència es desenvolupa en els centres d’atenció primària (CAP). En aquests centres es poden ubicar els equips d’atenció primària (EAP), especialistes de contingent i el model de reforma de l’atenció especialitzada, a més de serveis diagnòstics o unitats d’atenció específiques. A la taula 18 es descriuen els serveis que es donen a cada CAP de l’àmbit de l’RSB.
Població GTS/AIS
ABS Habitants %
Alt Maresme – Selva Marítima 6 129.679 2,5
Alt Penedès 3 92.361 1,8
Baix Llobregat Centre - Fontsanta 14 296.001 5,8
Baix Llobregat Litoral 12 302.845 5,9
Baix Llobregat Nord 7 147.861 2,9
Baix Montseny 2 49.447 1,0
Baix Vallès 5 99.983 2,0
AIS Barcelona Litoral - Mar 13 308.461 6,0
AIS Barcelona Esquerra 19 551.347 10,8
AIS Barcelona Dreta 16 428.435 8,4
AIS Barcelona Nord 19 425.634 8,3
Barcelonès Nord – Baix Maresme 24 444.565 8,7
Garraf 5 143.667 2,8
L’Hospitalet i el Prat de Llobregat 15 343.172 6,7
Maresme Central 12 233.160 4,6
Vallès Occidental Est 18 460.190 9,0
Vallès Occidental Oest 12 409.853 8,0
Vallès Oriental Central 10 238.894 4,7
Total 212 5.105.555
Taula 16. Recursos d’atenció primària per GTS/AIS, 2008
Govern territorial de salut ABS EAP AC SOU SEU CUAP Observacions
Alt Maresme – Selva Marítima 6 6 6
Alt Penedès 3 3 1 1
Baix Llobregat Centre - Fontsanta 14 14 6 1
Baix Llobregat Litoral 12 12 5
Baix Llobregat Nord 7 7 3 2
Baix Montseny 2 2 1
Baix Vallès 5 5 2 1 H Mollet
AIS Barcelona Litoral – Mar 13 13 1 H Esperança
AIS Barcelona Esquerra 19 19 2 1 H Plató
AIS Barcelona Dreta 16 16 1
AIS Barcelona Nord 19 19 5
Barcelonès Nord – Baix Maresme 24 24 4
Baix Llobregat L’Hospitalet – El Prat 15 15 3 1
Garraf 5 5 4
Maresme central 12 12 6 1
Vallès Occidental Est 18 18 6 2 5PAC/1SOU
Vallès Occidental Oest 12 12 5
Vallès Oriental Central 10 10 6
Total Regió Sanitària Barcelona 212 212 67 3 1 6
Taula 17. Entitats proveïdores dels EAP de salut, 2008 Entitat proveïdora Alt Maresme Selva M. Alt P Penedès Baix Llob. Centre - Fontsanta Baix Llobregat Litoral Baix Llobregat Nord Baix Montseny Baix Vallès AIS Barcelona Litoral Mar AIS Barcelona Esquerra AIS Barcelona Dreta AIS Barcelona Nord Barc. Nord – Baix M. Garraf L’Hosp. - El Prat
Maresme Central Vallès Occid. Est Vallès Occid. Oest Vallès Or. Central Total
ICS 4 3 14 10 5 2 5 11 13 9 17 17 5 13 9 17 2 9 167
PAMEM - - - - - - - 2 - 2 - - - - - - - - 4
CAPSE - - - - - - - - 2 - - - - - - - - - 2
EAP-PS-SL - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1
GESTCLINIC - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1
EAP SARRIÀ - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1
EAP Vallplasa - - - - - - - - 1 - - - - - - - - - 1
EAPDESL - - - - - - - - - 2 - - - - - - - - 2
CSI - - - - - - - - - 2 - - - 2 - - - - 4
EAP SL - - - - - - - - - 1 - - - - - - - - 1
PSPV - - - - - - - - - - 2 - - - - - 2
M. Terrassa - - - - 1 - - - - - - - - - - - 5 - 6
BGA - - - - - - - - 7 - - - - - - 7
CSM - - - - - - - - - - - - - - 3 - - - 3
CSMS 2 - - - - - - - - - - - - - - - - - 2
CSPTS - - - - - - - - - - - - - - - 1 - - 1
CST - - - - - - - - - - - - - - - - 4 - 4
PSIS,SA, UNIP - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 1
CASAP - - - 1 - - - - - - - - - - - - - - 1
Total 6 3 14 11 6 2 5 13 19 16 19 24 5 15 12 18 11 10 212
Com a informació complementària, a la taula següent es presenta el nombre de professionals sanitaris segons la categoria als EAP per cada 10.000 habitants i govern territorial de salut.
Taula 18. Llocs de treball per 10.000 habitants, segons la categoria professional, per AIS
Font: Integrap RSB 08 i RCA.
MF: metges de família; PD: pediatres; ODN: odontòlegs; DI: diplomats d’infermeria; AI: auxiliars d’infermeria; TS: treballadors socials.
Durant l’any 2008 als EAP es van produir un total de 31.042.446 visites, el 97,7% de les quals es van realitzar al CAP i la resta al domicili. El nombre de visites d’MF i PD per habitant/any va ser de 3,94 i de 5,43 per MF i PD atesa/ any.
A la taula 19 s’exposen les dades d’activitat assistencial detallades per AIS.
Taula 19. Visites
Àrea integral de salut Visites
CAP
Visites domicili
Visites EAP/ hab/ any
Visites EAP/atesa/
any
Visites MF+PD per hab/
any
AIS Barcelona Dreta 2.015.826 111.917 5,23 7,66 3,49 AIS Barcelona Esquerra 2.533.667 75.043 4,93 7,85 3,34 AIS Barcelona Litoral- Mar 1.644.399 51.613 5,84 8,09 3,65
AIS Barcelona Nord 2.186.987 59.665 5,39 7,93 3,38
Font: Integrap RSB 08 i RCA.
Taula 20. Analítiques
Àrea integral de salut Analítiques Visites
mediques
Analítiques per 100
visites
AIS Barcelona Dreta 185.939 1.459.155 12,74
AIS Barcelona Esquerra 184.719 1.811.416 10,20
AIS Barcelona Litoral- Mar 143.385 1.107.083 12,95
AIS Barcelona Nord 176.226 1.374.819 12,82
Font: Integrap RSB 08 i RCA.
Taula 21. Diagnòstic per la imatge
Àrea integral de salut Diagnòstic Visites
mediques
Diagnòstic per 100
visites
AIS Barcelona Dreta 62.464 1.459.155 4,28
AIS Barcelona Esquerra 85.712 1.811.416 4,73
AIS Barcelona Litoral- Mar 71.792 1.107.083 6,48
Àrea integral de salut MF PD OD DI AI TS
AIS Barcelona Dreta 6,93 8,38 0,33 6,26 0,73 0,35
AIS Barcelona Esquerra 6,25 7,02 0,26 5,93 0,73 0,23
AIS Barcelona Litoral- Mar 7,38 9,30 0,40 7,70 1,38 0,46
Taula 22. Derivacions
Àrea integral de salut Derivacions Visites
mediques
Derivacions per 100
visites
AIS Barcelona Dreta 28.051 267.748 10,48
AIS Barcelona Esquerra 38.068 582.150 6,54
AIS Barcelona Litoral- Mar 12.199 178.955 6,82
AIS Barcelona Nord 1.188 146.478 0,81
Font: Integrap RSB 08 i RCA.
Taula 23. Cobertura poblacional*
Àrea integral de salut RCA 08 total Total atesa
Cobertura poblacional
total
AIS Barcelona Dreta 407.181 277.596 68,18
AIS Barcelona Esquerra 528.872 332.396 62,85
AIS Barcelona Litoral- Mar 290.330 209.612 72,20
AIS Barcelona Nord 416.827 283.470 68,01
* Percentatge de població assignada a l’ABS que ha estat atesa durant l’any 2008. Font: Integrap RSB 08 i RCA
Taula 24. Cobertura ATDOM 75 anys o més
Àrea integral de salut Cobertura ATDOM 75
o més
AIS Barcelona Dreta 9,23
AIS Barcelona Esquerra 8,44
AIS Barcelona Litoral- Mar 8,42
AIS Barcelona Nord 9,12
Font: Integrap RSB 08 i RCA. ATDOM: atenció domiciliària.
Taula 25. Cobertura de la vacuna de la grip
Àrea integral de salut Cobertura vacuna
grip
AIS Barcelona Dreta 53,21
AIS Barcelona Esquerra 49,36
AIS Barcelona Litoral- Mar 53,68
AIS Barcelona Nord 51,14
Atenció a les urgències
Dins l’atenció a les urgències cal diferenciat l’àmbit hospitalari i l’extrahospitalari amb els dispositius d’AP i del Centre Coordinador d’Urgències (CCU).
L’activitat realitzada pels diferents hospitals de l’RSB s’especifica en la taula d’activitat i recursos de la XHUP, essent un total de 2.256.882 urgències, l’any 2008.
En l’àmbit extrahospitalari, l’RSB disposa a l’AP de centres d’atenció continuada (CAC), que donen atenció fora de l’horari normal del CAP i dels centres que presten els serveis les 24hores del dia, són els anomenats CUAP (centre d’urgència d’atenció primària), a banda de les urgències que s’atenen en la consulta ordinària dels centres.
Durant el període d’hivern, s’amplia l’oferta horària d’alguns centres d’AP, des de desembre a març, per fer front a la possible epidèmia gripal; aquesta acció es porta a terme bàsicament als centres de la ciutat de Barcelona. La taula següent descriu el volum de serveis prestats durant l’any 2008.
També disposa, des de l’any 1991, del Centre Coordinador d’Urgències (CCU) que té funcions d’orientació, canalització i consultoria, així com de prestació de serveis. La taula següent descriu els serveis prestats durant el període d’hivern, des de desembre 2008 fins a març 2009, període on es registra més activitat.
Taula 26. Activitat d’urgències hospitalàries i extrahospitalàries
Font: 1 Facturació CatSalut; 2ICS; 3Sistema d’Informació – PIUC; 4SEM.
*Període hivern: des del desembre de 2008 fins al març de 2009.
Incident: situació provocada per una alerta rebuda envers una situació d’urgència o emergència.
Urgències hospitalàries Activitat anual 2008
Urgències totals1 2.256.882
Urgències extrahospitalàries
Centres d’atenció primària Activitat anual 2008
Visites d’atenció continuada2 467.000
Visites domiciliàries3 100.895
CCU (061)4 Període hivern*
Incidents totals 553.521
Incidents amb consultes 215.455
Recursos mobilitzats
Suport vital avançat 34.632
Suport vital bàsic 180.794
