Núm. 80. Juliol de 2005. Exemplar gratuït.
Entre el 2003 i el 2007...
L’activitat municipal és la conseqüèn-cia del dia a dia de la nostra ciutat. El Programa d’Actuació Municipal –PAM- és el conjunt d’objectius i pro-jectes de l’acció de govern municipal al llarg del quatrienni de mandat. El present PAM està ara en el seu pas de l’equador. Hem arribat a mig camí: cal fer balanç i continuar endavant. La redacció del PAM 2004-2007 ha comptat amb un procés participatiu sense precedents, i el resultat ha estat un ambiciós programa de govern. Els grans eixos sobre els que s’està desenvolupant són:
• Generació i potenciació d’habitatge assequi-ble, serveis socials, educació i atenció a les persones.
• Gestió integral de l’espai públic a través de la mobilitat, el civisme, el manteniment i la neteja. • Treball per una ciutat activa i dinàmica que
permeti el desenvolupament professional, l’in-crement de l’ocupació, el reforç del comerç urbà tradicional i el posicionament del teixit productiu en el context de l’economia del coneixement i les noves tecnologies.
• Reforç institucional de la nostra ciutat i la seva projecció en la comunitat política i social a través del desenvolupament d’un govern local més fort.
A on hem arribat? Barcelona ...
Pel civisme. Un Pla pel Civisme consolidat per la participació activa del teixit associatiu i que té com a eixos temàtics neteja, soroll, convivència, animals de companyia i mobilitat.
Per l’habitatge assequible. Un ambiciós Pla de l’Habitatge que només l’any 2004 va incorporar gairebé 2.000 habitatges protegits al parc de la ciu-tat, a més de generar noves tipologies d’habitatge: per a joves (Pla 10hj), residències d’estudiants o apartaments amb serveis per a gent gran. Per la seguretat. Un model policial basat en la proximitat i la cobertura territorial, amb majors coordinació i cooperació policial davant l’arri-bada dels Mossos d’Esquadra, i amb una Guàrdia Urbana més propera als barcelonins i més present als carrers de la ciutat.
Per l’espai públic. Un Pla de Manteniment Integral de l’Espai Públic, amb una inversió de 130 milions d’euros i que en acabar el mandat haurà renovat
completament 600 carrers de la ciutat. Molt més enllà de la simple conservació, l’objectiu és un espai públic de qualitat, capaç de generar con-vivència i civilitat. I això significa també incidir en la neteja, la pavimentació i la lluita contra el soroll. Per la innovació i les oportunitats socials. Increment d’atenció a persones sense sostre, extensió del servei de teleassistència, aprovació del Pla d’Inclusió Social, creació de nous equipa-ments socials, avenç en l’elaboració d’un Programa Municipal d’Acció Comunitària i avenç en l’acompliment de la Carta Municipal en l’àmbit dels serveis socials.
Per la participació. Un nou marc de participació amb el desenvolupament i implementació dels Reglaments derivats de les Normes Reguladores de Participació Ciutadana i la creació del Consell de Ciutat (màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament). Actualment comptem amb 18 consells de participació. Barcelona per la sostenibilitat. Una política d’estalvi energètic i de promoció d’energies renovables, amb projectes concrets en matèria d’energies solar i eòli-ca, de soroll, de consum d’aigües i de mobilitat.
com a valor social
Cada dia millor
Oficina per la No-discriminació L’Oficina per la No-discrimi-nació (OND) és un servei d’o-rientació, formació i gestió alternativa de conflictes per la defensa dels drets de les persones. La gestió alternativa ens pertoca quan la vulne-ració denunciada no és punible o delic-tiva. L’OND intervé quan hi ha un con-flicte per discriminació i vulneració de drets entre dues parts enfrontades. La mediació o la gestió alternativa del con-flicte ha permès solucionar directament un de cada tres casos atesos.
Atenem totes les persones, però pres-tem una atenció especial als col·lectius discriminats per raó de gènere i orien-tació sexual, pertinença cultural, disca-pacitat, salut física i mental, i edat de la ciutat de Barcelona.
Des que va ser creada, el desembre del 1998, i fins al desembre del 2004, l’Oficina ha atès 1.834 persones. La majoria de les discriminacions ateses el 2004 vulneraven el “dret a la dignitat” (22%). Quant a col·lectius, un 44,6%,
són persones immigrades. Pel que fa a les atribucions de les vulneracions, un 50,9% corresponen a les administra-cions; un 35,0%, a empreses i entitats privades, i un 14,1%, a particulars. Des de l’OND intentem no “derivar” els casos a altres serveis, ja que la conse-qüència és “la deriva”. El que sí que fem es acompanyar el cas, que és opor-tú, al servei que li correspon, però sense deixar de fer-ne un seguiment. Infants, adults, gent gran i professio-nals participen cada any en projectes educatius que reforcen l’educació en drets humans. Alhora, es duen a terme accions formatives per a personal de serveis públics o privats que tracten amb col·lectius de risc pel que fa a la vulneració dels seus drets civils. És el cas de les oficines d’atenció a la ciuta-dania, les forces de seguretat i ordre, els serveis sanitaris, etc.
Gent de casa
L’any 1973, l’Ajuntament va contrac-tar l’Imma Bartolomé per tres mesos. Havia de cobrar l’impost de circulació, i “teníem màquines d’escriure d’aque-lles tant maques que ara són als museus“. Després hi havia més feina i es quedà fins al 1980 al Departament d’Hisenda.
Amb l’inici de la dècada, l’Imma “volia canviar, anar a més a prop d’on vivia”, Montbau. Li van adjudicar una plaça a Canyelles, que encara era el Vuit Nord, el districte segregat de Sant Andreu que més tard esdevindria Nou Barris. I serà per a Nou Barris que adquirirà el compromís “d’omplir-lo de contingut”.
L’Imma és periodista, però al Districte treballa d’auxiliar administrativa. “Atendre el públic estava bé, però es començaven a fer butlletins i vaig plantejar al regidor i al gerent el meu Pla estratègic de comunicació [...] i em van deixar fer una mica de periodis-ta.” De manera que, quan l’alcalde de Granada va venir a homenatjar el monument a Blas Infante, la hi van enviar a ella. “Els polítics devien estar ocupats, i van dir que fos jo qui anés amb el conserge, que duia la corona. Ho recordaré sempre, nerviosa, fent fotos, representant...”
En aquesta època, la seu del Districte havia deixat l’edifici Pau Casals i ocu-pava una ala de l’antic mental de Sant Andreu, dirigit pel doctor Pi i Molist, on l’Imma recorda “haver-hi vingut de visita amb l’alcalde Maragall”. Aquí es on van muntar el Departament de Comunicació i Qualitat, on ara treba-lla “en el procés de producció gràfica. Sobretot en el que és imatge hi he de dir alguna cosa”.
Tot aquest bagatge li genera un dubte: “He viscut des que el Districte no era res, la descentralització i la dotació de competències per apropar
l’Ajuntament als veïns, i ara crec que estem una mica aturats. No sé si és que els districtes ja no estan de moda, o és que tornem cap a les àrees cen-trals.” Té la sensació que “és una pena buidar de contingut coses que han fun-cionat bé”.
Imma Bartolomé Larena,
coordinadora de Producció
Gràfica del Districte
de Nou Barris
Clients preferents en odontologia.
Els Instituts Odontològics
(tel.: 93 342 64 00) acrediten el
per-sonal municipal i família com a
clients preferents als seus centres.
Això vol dir: serveis gratuïts
(pri-mera consulta i revisió, revisions
periòdiques, fluoritzacions i
radiografies intrabucals); preu fix
de 20 € per extraccions simples,
higienes bucals, i urgències
(gra-tuïtes si es fa tot el tractament); i
un 20% de descompte en la resta
de tractaments odontològics.
LA BOTIGA
La Municipal
2
Guadalupe Pulido Directora de l’Oficina per la No-discriminació
Oficina per la No-discriminació
D
es del final del mes d’abril, Barcelona dis-posa d’un consultori per a plantes “malal-tes”. El Jardí Botànic de Barcelona ha engegat un servei de consulta per a flors, plantes i qualsevol tipus de vegetal, amb l’objectiu de promoure la cultura de la cura de les plantes. El Consultori de Plantes vol contribuir de manera didàctica a la comprensió i a l’interès per a tot el que estigui relacionat amb el món de les plantes, flors i jardins. És un servei gra-tuït i pioner a Catalunya, si bé ja n’hi ha expe-riències a la Xina, el Brasil i la Gran Bretanya. A les persones que vulguin utilitzar aquest ser-vei, se’ls recomana que hi duguin la planta afectada; però, si és massa grossa o està planta-da en un jardí, també és possible portar-ne una fotografia i una fulla o branca on se’n vegin els símptomes. Amb aquesta informació, el Doctorplant —nom amb què es coneix l’equip d’especialistes que estan a càrrec del Consultori— farà una observació i emetrà un diagnòstic.Fins ara, en les dues jornades de consulta que hi ha hagut, els principals problemes dels pacients han estat causats per la invasió de fongs i l’atac de la papallona als geranis. Una altra causa ha estat la manca d’adobament. Així doncs, el Doctorplant recomana aplicar tractaments preventius contra plagues i malu-res, i alimentar la planta amb fertilitzants. El Consultori estarà obert cada diumenge últim de mes d’onze del matí a dues de la tarda, coincidint amb les jornades de portes obertes del Jardí Botànic. Fins ara, doncs, se’n han fet dues sessions. Si bé en la primera jor-nada (24 d’abril) només es van fer unes vuitan-ta consultes, en la segona (30 de maig) ja van
ser més de dues-centes. Aquest nou servei s’ha engegat a partir d’un conveni, signat amb l’empresa de jardineria Asocoa, que de moment està previst que tingui una durada anual.
També per Internet
La iniciativa del Consultori ha sorgit de l’em-presa Asocoa, que aquest any celebra el seu trentè aniversari. I, simultàniament al Consultori obert al Jardí Botànic, Asocoa ofereix el consultori a tota la comunitat vir-tual. A través de la pàgina web
www.asocoa.com, es pot formular tota mena de consultes sobre la salut de les plantes, alhora que s’hi poden incloure fotografies de les plantes pacients.
El Jardí Botànic de Barcelona
Inaugurat l’abril del 1999, l’actual Jardí Botànic de Barcelona ocupa catorze hectàrees de la muntanya de Montjuïc. Presenta la vege-tació autòctona dels territoris del món amb clima mediterrani: la conca mediterrània oriental, occidental i del nord d’Àfrica, Xile, Sud-àfrica, Austràlia i les illes Canàries. Té 1.600 metres quadrats de vivers i un banc de llavors d’una gran diversitat d’espècies, i acull el nou edifici de l’Institut Botànic de
Barcelona.
Consultori de Plantes
Horari: últim diumenge de cada mes d’11.00 a 14.00 h
Lloc: Jardí Botànic de Barcelona. C/ Dr. Font i Quer, 2. Montjuïc
Servei gratuït
Tres anuncis de la
“Campanya del civisme”,
premiats al Festival
Publicitari Iberoamericà
El Sol
Les plantes barcelonines ja
poden anar al metge
Tres anuncis (dos de televisió i un de ràdio) de la campanya del Pla per a la promoció del civisme que duu a terme l’Ajuntament de Barcelona, han estat guardonats en el Festival Publicitari Iberoamericà El Sol, que se celebra anualment a Sant Sebastià i que ha fet la seva dinovena edició els dies 26, 27 i 28 de maig. La creativitat espanyola i la iberoamericana es donen cita en aquest certamen, per competir pels preuats Sols.
En l’apartat de cinema i televisió,
l’Ajuntament competia en la categoria 14, de serveis públics sense afany de lucre, i ha guan-yat un Sol de Plata per l’espot “Fora” (sobre l’ús dels contenidors correcte), i un Sol de Bronze per l’espot “Cotxe” (sobre les molèsties que provoca l’aparcament en doble fila). En l’a-partat de ràdio, l’Ajuntament ha aconseguit un Sol de Plata per la falca “Dins” (la versió radiofònica de la campanya adreçada a l’ús correcte dels contenidors). Les agències que han realitzat aquests anuncis son SCPF i Villar Rosás.
L’
Ajuntament de Barcelona, mitjançant Barcelona Activa i l’InstitutMunicipal de Persones amb Discapacitat (IMD), ha editat una guia per afavo-rir la contractació de persones amb discapacitat. A la guia es diu que, tot i que “Espanya ocupa el penúltim lloc de la UE quant a incor-poració de persones amb discapacitat al món laboral [...], cada cop més empreses aposten per un model empresarial com-promès amb l’entorn i amb les perso-nes”. L’aparició d’aquesta Guia, doncs, pot contribuir a la necessitat social de contractar persones amb discapacitat, i a l’oportunitat empresarial d’afegir un valor social a l’activitat econòmica. La Guiaté cinc apartats. En el primer es busca un “apropament a la imatge social de la discapacitat”. El segon situa el “marc jurídic que regula la integració [...] al mercat laboral”, emfatitzant “la negociació col·lectiva com un moment privilegiat de regulació” en el qual es pot incrementar la incorporació de persones amb discapacitat. En el tercer apartat s’assenyala “la responsabilitat social de les empreses com a estratègia per crear un mercat de treball obert a tothom”. En quart lloc, es parla “d’experiències que incorporen aquest col·lectiu”. I, final-ment, el cinquè apartat proporciona recursos per a empreses que vulguin incorporar persones amb discapacitat. Aquesta Guias’ha elaborat en el marc del programa europeu Equal
“Passarel·les per a l’ocupació”, amb el suport de l’Equip d’Assessorament Laboral de l’IMD, dels sindicats CCOO i UGT, la Federació d’Entitats Col·labora-dores amb el Minusvàlid (ECOM) i la Fundació Els Tres Turons. S’ha editat en català i castellà. La distribució és gratuï-ta i es troba a Internet i, gratuï-també, en ver-sions accessibles per a persones amb dis-minució visual: www.bcn.es/imd i www.barcelonactiva.es (publicacions).
La situació laboral de les persones amb discapacitat a l’Estat espanyol
- 3,5 milions de persones amb discapaci-tat reconeguda (a Catalunya representa un 4,9% de la població).
- En els darrers quatre anys la població amb discapacitat ha augmentat a Catalunya en un 27%.
- Al conjunt de l’Estat espanyol només hi ha en actiu un 32% d’aquestes persones. - Un 98% de les empreses no compleixen
la Llei de reserva del 2% de places (cada cinquanta treballadors) per a persones amb discapacitats.
Editada la “Guia per a la
contractació de persones
amb discapacitat”
La comunicació amb les persones
amb discapacitat als serveis
municipals d’atenció al públic
L
a Declaració de Barcelona “La ciutat i les persones amb disminució” estableix que “els governs municipals garantiran, en l’àm-bit de les seves competències, el dret a la diferència de les persones amb disminució, mitjançant el dret que aquestes persones tenen a rebre una atenció personalitzada d’a-cord amb les seves necessitats”.L’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat ha elaborat un document de con-sulta que recull la informació i les orienta-cions necessàries per poder millorar l’atenció destinada a les persones amb disminució, principalment la de les que presenten dificul-tats en la comunicació.
En alguns casos, aquest increment de la quali-tat serà el resulquali-tat del grau de coneixement que tinguin els professionals de les dificultats i de les necessitats d’aquestes persones. Per
això, us convidem a llegir el document que podeu trobar a la Intranet, al desplegable Eines, a l’apartat Manuals.
En altres casos, caldrà incorporar-hi ajudes tècniques o humanes especialitzades, que per-metin a la persona amb discapacitat accedir a la informació i a la comunicació sense dificul-tats. En aquest document trobareu els noms, les adreces, els telèfons, etc. dels llocs on us podeu adreçar per demanar aquestes ajudes. En definitiva, això vol dir que, en aquests casos, els serveis municipals han de preveure aquests recursos materials i humans, i també la despesa corresponent, necessaris per facili-tar que els ciutadans i les ciutadanes que hi van a fer gestions o consultes rebin un servei complet i satisfactori. D’aquesta manera, es proporcionarà un servei de qualitat, que tot-hom podrà utilitzar.
Les persones a qui apassioni la lectura i la literatura ja disposen d’un club de lectura vir-tual. El Club és una iniciativa del Consorci de Biblioteques de Barcelona, i se suma als prop de quaranta clubs de lectura presencial que hi ha a Barcelona. Segons Juanjo Arranz, director del Programa Biblioteques de Barcelona, “aprofitant l’Any del Llibre i la Lectura, i seguint la línia pionera de creació de clubs de lectura presencial, hem volgut fer un pas endavant i oferir la possibilitat de par-ticipar a les persones que no poden accedir a les trobades presencials”.
A www.clubdelecturavirtual.net, es proposa un títol al mes. Les persones inscrites al Club tenen accés a exemplars del llibre, a material de suport per “entendre i contextualitzar l’o-bra”, i a la participació en un xat que clausu-ra el mes, amb un expert en l’obclausu-ra, o el mateix autor. Al llarg del mes s’obren fòrums on plantejar dubtes, respondre’n... En defini-tiva, “compartir l’experiència de la lectura
col·lectiva”. Inscriure’s al Club no té cost, i es pot rebre un butlletí mensual amb infor-macions del “llibre del mes”.
Fins ara, s’ha llegit La pesta, d’Albert Camús, i Pedro Páramo, de Juan Rulfo, i hi ha més de tres-centes persones inscrites. La temàtica del Club és la literatura universal contem-porània, i de clubs de lectura presencial n’hi ha de temàtiques específiques (teatre, viat-ges, Barcelona, etc.). Consulta-ho a www.bcn.es/biblioteques.
www.clubdelecturavirtual.net permet l’intercanvi i
el xateig sobre literatura
La Municipal
Promoure “el temps”
com a valor social
Un complex programa municipal busca
l’harmonització en l’ús del temps a la ciutat
A
mb la voluntat d’ “Impulsar [...] les actuacions que es derivin de les polítiques municipals orientades a millorar l’ús i l’organit-zació del temps a Barcelona”, l’Ajuntament ha creat el Programa dels nous usos socials del temps (NUST). L’objectiu, potenciar “el temps” com a valor social, buscant “l’harmonització [i conciliació] dels temps personal, laboral i familiar”.El programa s’articula a partir de tres eixos d’actuació. Un primer eix serà la “gestió del coneixement”, com a instrument de diagnòs-tic, debat i sensibilització. El segon eix són les intervencions a esca-la de barri i de ciutat, que pretenen impulsar experimentalment en pla pilot un conjunt d’iniciatives per adequar els serveis i els recur-sos a les noves realitats i millorar així el “benestar quotidià” de les persones. Finalment, el tercer eix és el de la participació i concerta-ció: totes les intervencions que es duen i es duran a terme inclouen un procés de debat i participació com a fase prèvia a la intervenció. En una primera fase del programa, s’està elaborant l’Estudi sobre l’ús social del temps a Barcelona. Aquest estudi vol “diagnosticar l’ús [actual] del temps en diferents dimensions, que servirà per elaborar propostes a l’hora d’implementar polítiques públiques de conciliació i harmonitza-ció temporal”. Altres accions concretes que es vol fer són les següents:
– “Temps de barri, temps educatius”, a partir de la qual es vol “cons-truir un temps i un ús dels espais familiars col·lectius (escoles, espais públics, equipaments i entitats) més adequat a les necessi-tats de les famílies. Per al setembre hi ha prevista la celebració d’un debat familiar perquè famílies aportin propostes per dur a terme als territoris de Gràcia, Sants i Prosperitat. Aquest debat implica famílies de més de cinquanta escoles i instituts dels barris esmentats.
– “La Marina: un barri per compartir i conciliar els temps” és un projecte, ara en la primera fase d’estudi i coneixement del barri, que vol millorar la qualitat de vida de les persones i de la vida urbana a través de la coordinació i sincronització de les activitats que intervenen en l’ús dels diferents temps individuals i socials amb la participació de tots els sectors implicats.
– “Dijous del temps”, una iniciativa per fer temps diferent, “mostrar que és possible una altra organització dels temps”. S’iniciarà a la tardor, i es preveu incloure modificacions en els horaris dels ser-veis municipals, com també “mesures que afavoreixen la mobilitat i un ús divergent de l’espai públic”.
Entre les propostes que ja es duen a terme, trobem l’elaboració de diversos estudis, l’edició d’una web que es presentarà al final de juliol, i l’elaboració d’un butlletí electrònic que es va engegar el mes de maig i que, de manera bimensual, anirà informant de les novetats i processos del Programa. Per ara, el butlletí es pot consul-tar a www.bcn.es/nust/butlleti, i es gestiona des de la Regidoria Delegada dels Nous Usos Socials del Temps, representada per Imma Moraleda.
Organització del temps i conciliació a les empreses
Segons l’enquesta municipal ÒMNIBUS (desembre del 2004), un 23% de les persones consideren que el factor que més dificulta la conci-liació dels temps és el treball. El món laboral i, per tant, l’àmbit de l’empresa esdevenen cabdals en la reflexió sobre els NUST. En aquest sentit, des del Programa NUST s’ha arribat a un acord amb el Consell Econòmic i Social de Barcelona per estudiar l’ús del temps a les empreses. L’objectiu és poder emetre recomanacions a l’empresa fent entendre que l’adaptació als NUST és viable, aporta avantatges competitius, i augmenta el benestar i la implicació amb l’entorn on es desenvolupa l’activitat.
Tretze mil infants de cent tres
escoles participen en el llibre
Mobilitat i civisme
Coincidint amb l’Any del Llibre i la Lectura i emmarcat en el Programa d’educació viària de la Guàrdia Urbana, es va engegar una ini-ciativa per editar el llibre Mobilitat i civisme. El llibre dels nens i les nenes de Barcelona. L’equip d’educació viària de la guàrdia urba-na va presentar a les escoles materials didàc-tics per a cada curs de primària. I els infants reflexionaven i aportaven visions del seu carrer, el que els agrada del seu barri, o com es mouen per la ciutat. Així, les 6.700 aporta-cions que hi van arribar, inclouen dibuixos, auques, plànols o còmics. El resultat és una selecció d’aquests, “fresca, sense prejudicis,
políticament incorrecta [...] de la infància sobre un fenomen tan quotidià, però alhora tan complex, com la mobilitat en una ciutat gran”, i s’ha lliurat a tots els centres educa-tius que hi han participat.
Oficina de Troballes
L
’any 1889 s’aprovà la llei que obligava alsAjuntaments a tenir una Oficina de Troballes al servei dels ciutadans. Més conegudes com “l’o-ficina d’objectes perduts”, a Barcelona la trobem al número 9 del carrer Ciutat. “Òbviament”, diu la Mercè Ventura, que és la responsable de l’ofici-na, “des del segle XIX a ara hi ha hagut canvis i adaptacions, però allà on hi ha alcalde, hi ha d’haver oficina de troballes”.
El que arriba a l’oficina rep una primera clas-sificació segons “si sabem de qui és, o no sabem de qui és”, i una segona valoració segons “objectes de valor (diners i joies) i la resta. Els de valor els guardem 2 anys, i els que no 3 mesos”. Això sí, si saben de qui son, els de ciutadans empadronats a Barcelona els hi fan arribar, “per correu certificat -si és un objecte petit-, a través de les oficines de troballes -si son de fora de Barcelona-, o a través d’una notificació per a que ho vingui a recollir -si és un objecte gran-”. Exactament això és el que van fer l’any passat amb els 40763 objectes que van rebre, dels quals un 75% van retornar amb la seva propietat.
Un cop passat el període establert d’emmagat-zematge, els objectes passen a entitats
benèfi-ques de recuperadors, com poden ser l’empre-sa d’inserció Engrunes, que l’empre-sabrà donar un nou valor a l’objecte. I en el cas dels diners, els dipositen a un compte corrent de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Ara bé, si l’objecte ha estat lliurat per un ciu-tadà no funcionari, passat aquest període, és aquest ciutadà quin en passa a ser el legítim propietari. Això explica que l’any passat s’hi duguessin un bolígraf, un encenedor,.... troba-lles úniques.
A l’Oficina de Troballes també s’hi pot accedir a través del telèfon 010 d’informació ciutada-na, o a través de la web de l’Ajuntament. La documentació es pot localitzar segons la numeració corresponent, i els objectes segons el número de sèrie. Així creuant les dades s’automatitza i facilita la feina.
Curiositats
La Mercè Ventura n’ha vist de totes, des d’un grup de turistes que havien perdut un com-pany, a una dona que buscava el carro de la compra ple de menjar! I també, “la gent que s’emociona al retrobar un objecte que donaven per perdut, sigui una agenda, un bolso,...”.
L
a dessincronització és el fenomen a partir del qual els temps (de treball remunerat, de treball domèstic, de tre-ball voluntari, o de no-tretre-ball) deixen de sincronitzar-se entre si i apareixen múl-tiples variables. Si antigament la majoria de persones treballaven o gaudien del lleure en la mateixa franja horària, l’evo-lució i diversificació de les ciutats modi-fica l’aplicació horària dels temps.Temps i ciutatvol ser un primer pas en l’estudi de la dessincronització a la ciutat de Barcelona, tot proposant algunes pau-tes d’actuació respecte a això.
El llibre, editat l’any 2000, es pot trobar a la secció “Publicacions” de la web www.bcn.es/cesb.
El temps més enllà
de l’horari
D
ins del projecte del nou portal de la Biblioteca General a la intranet, la Biblioteca d’Urbanisme posa els seus ser-veis a l’abast del personal municipal. Aquí es podrà accedir al catàleg de la biblioteca (llibres, revistes, etc.), a la web del Fons Gràfic del Sector d’Urbanisme (fotogra-fies, plànols o imatges aèries), o fer qualse-vol consulta a través d’un formulari. La Biblioteca d’Urbanisme està especia-litzada en arquitectura, enginyeria i desenvolupament urbanístic, principal-ment de la ciutat de Barcelona, i en dret urbanístic.Biblioteca
d’Urbanisme
BCN per servir-vos
CAIXA D’EINES
INTRA NET
Per exemple…
Madrid
Des del mes d’octubre, un grup d’observadors recorre els carrers de la zona centre de Madrid prenent nota dels aspectes que cal millorar. Grafits a les parets, excrements d’a-nimal, mobiliari trencat, voreres en mal estat, etc. són algunes de les anotacions que prenen els urbanites, nom amb què es conei-xen les vint persones que realitzen les obser-vacions.
Es tracta d’un programa pioner que combina dos objectius: augmentar el coneixement del consistori respecte a les incidències a la zona centre i, per tant, les possibles actuacions de millora; i la integració de persones amb dis-capacitat, ja que els urbanitespertanyen a
aquest col·lectiu. Responsables del progra-ma afirmen que les persones amb discapaci-tat demostren una més gran habilidiscapaci-tat per desenvolupar feines que requereixin “certa rutina, una actitud metòdica i una atenció específica”.
Per revitalitzar el centre de Madrid, s’ha creat l’Oficina Centro, des d’on es coordina la tasca dels urbanites, juntament amb deu tutors, un psicòleg, un pedagog i un coordina-dor. El projecte compta, també, amb el suport de la Universitat Autònoma de Madrid, la Federació de Discapacitats, els ajuntaments de Madrid, Rivas-Vaciamadrid i Torrejón de la Calzada, i la Comunitat de Madrid.
La Municipal
¿Què en penseu, de l’execució d’aquests
dos anys de PAM?
A DEBAT
Som a l’equador del Programa d’actuació municipal (PAM) 2003-2007. El
consisto-ri va planificar, amb la intenció de potenciar “una ciutat inclusiva”, una “gestió
integral de l’espai públic”, treballar “per una ciutat activa i dinàmica”, i pel
“reforçament institucional”. Avui, també nosaltres fem balanç: ¿què en penseu, de
l’execució d’aquests dos anys de PAM?
Genís Arnàs Páez
Adjunt direcció servei de mercats
Va a bon ritme. En els projectes de mercats es treballa amb un doble compromís: fer uns mer-cats més confortables i competitius tant pels ciutadans com pels venedors, i convertir cada establiment en un negoci potencialment més rentable. La resposta a les reformes recentment estrenades (Santa Caterina o Poblenou) sembla que corroboren que s’està assolint. Entre els companys també hi ha un punt de satisfacció personal. Cal esperar que d’aquí a dos anys puguem dir el mateix dels projectes endegats.
Eulàlia Pardo
Junta Arbitral de Consum
Em sembla que de les actuacions municipals previstes n’hi ha que s’ estan complint en gran mesura. En el context econòmic, el desenvolupa-ment d’empreses de noves tecnologies, la recu-peració d’espais verds, i s’està fent un esforç en seguretat urbana. Però cal treballar amb més rotunditat en altres aspectes com la neteja i el soroll, sobretot en determinats indrets de la ciu-tat (casc antic i zones turístiques). Hem de con-cienciar-nos que el civisme dóna a la ciutat una etiqueta de qualitat.
Alfredo Juárez
Auxiliar administratiu Horta-Guinardo
Estic treballant en un Districte des del 1992. El 1994, per un real Decret 726/1993, ja es va començar a remoure i fomentar la rehabilitació del Pla de vivendes de Barcelona 2004-2010. El darrer 9 de setembre es va publicar al DOGC el decret 369/2004 per a millorar els barris i els seus equipaments, exceptuant el Carmel i el seu entorn. En aquest cas, es va haver de donar una resposta urgent: impulsar i fomentar la rehabilitació d'edificis existents, reallotjament i noves vivendes per a persones afectades, etc.
Jordi Casanovas
Tècnic de joventut de la Direcció de Joventut
Des de la perspectiva de Joventut crec que té un grau d'execució raonablement alt, sobretot tenint en compte la lentitud, pel que fa als temes organitzatius (direcció, equips de tre-ball...), amb la qual s’enceten els nous mandats. Amb menys d'un any amb l'equip de treball completat, s'han encetat més del 75% de les accions del PAM de Joventut. És rellevant tot el que fa referència al nou Projecte Jove de la ciu-tat que serà l'actuació emblemàtica atesa la transcendència per a la gent jove de la ciutat.
Julia del Campo Baron
Secretaria Tècnicojurídica Districte Sant Andreu
Tenim la Meridiana tallada per obres per ampliar les línies de metro. Sacrifici d’avui, ciutat per demà. La promesa del Pla Sant Andreu, l’AVE que avança entre l’entusiasme i la tremolor dels veïns. La gran cursa de l’impuls final de transformació del barri sembla ja immi-nent, i un dia o un altre, es faran realitat els som-nis de la superació de la frontera ferroviària. El clam de la ciutadania es que el civisme sigui una realitat, i que Sant Andreu sigui la vila tranquil·la, on tothom es coneix i es respecta.
Luís Salvador Ugalde
Consorci de Biblioteques de Barcelona
Puc parlar, amb coneixement de causa, bàsica-ment de les biblioteques. Les realitzacions avan-cen a bon ritme. Cada any s’han obert de noves i s’han ampliat espais i horaris. Sense anar més lluny, el proper mes de novembre obrirà la biblio-teca Gràcia-Jaume Fuster, a Gràcia, que serà la més gran de Barcelona, amb més de 5000 m2
Prevenció de riscos i salut laboral.
Sistema integrat de gestió de la
prevenció
RH+
L’
Ajuntament de Barcelona, en aplicació de la normativa vigent, orga-nitza els recursos necessaris pel desenvolupament de les activitats preventives amb la constitució d’un Servei de Prevenció de Riscos Laborals propi, assegurant i establint una adequada Política de Prevenció, que ha de garantir la salut i seguretat dels seus treballadors i la seguretat dels bens i del medi ambient.Dins de l’objectiu de millora continua dels processos, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’Ajuntament de Barcelona (S.P.R.L.), ha d’impulsar línies bàsiques d’actuació en concordança amb la política i els objectius de prevenció definits, amb el disseny, implantació i manteniment d’un sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals que té com a fita la implantació d’un sistema de prevenció integrada, amb aplicació de criteris prevencionistes a tots els processos productius.
Durant l’any 2001 es va iniciar el disseny de bases de dades homogènies que van permetre el mes de maig de 2002 elaborar un estudi de necessi-tats dirigit a la creació d’un sistema integrat de gestió de la prevenció. El S.P.R.L. va codificar totes les dades existents i a finals de l’any 2002 es va iniciar la programació d’aquest sistema. En aquests moments estan ope-ratius els mòduls d’avaluacions de riscos, de Plans d’Emergència i de Coordinació Empresarial.
La situació actual ha permès optimitzar la gestió documental, el lliura-ment de la informació derivada de les avaluacions de riscos continuades i facilitar als interlocutors del S.P.R.L. la planificació de l’activitat preven-tiva, si bé calia donar un impuls definitiu pel desenvolupament i implan-tació total d’aquest sistema.
Aquest impuls s’ha donat durant aquest any, amb la contractació de ser-veis per a l’acompliment dels següents objectius:
- Facilitar una metodologia de treball única per a tots els departaments que intervenen en les tasques de prevenció.
- Permetre la planificació, seguiment i control de les activitats preventi-ves que es duen a terme.
- Proporcionar una visió única, complerta i integrada de totes les activi-tats de prevenció, tant centralitzades com descentralitzades (Sectors, Districtes i Instituts mancomunats al S.P.R.L.)
- Facilitar la confecció d’informes derivats de l’explotació de les dades i gestionar la classificació i visió compartida de la documentació genera-da, amb compliment de la Llei de protecció de dades i de seguretat dels fitxers que puguin contenir dades de caràcter personal.
Les línies principals de l’activitat preventiva configuren els mòduls d’a-quest sistema integrat de gestió de la prevenció, que seran els següents: - Mòduls de Prevenció: referents a gestió, seguiment i control
d’avalua-cions de riscos, processos d’implantació i revisió de plans d’emergència, processos de formació i informació als treballadors i d’activitats especí-fiques en aquesta matèria.
- Mòduls de Vigilància de la Salut: referents a control i gestió de dades i reconeixements mèdics, farmacioles, vacunacions, treballadors espe-cialment sensibles, accidentalitat laboral i malaltia comú relacionada amb el lloc de treball.
- Mòduls transversals: referents a qüestions d’administració d’aplica-tius, programes i explotació de la informació en funció dels perfils d’autorització.
