Amb una inversió econòmica de prop de 520.000 euros, les obres de remodelació del car rer del Comte de Güell han permès la transformació integral de l’espai, amb l’ampliació de les voreres per als vianants, la racionalitza-ció de l’espai de calçada destinat al trànsit rodat –amb la creació d’un cordó d’aparcament–, la re-novació total de l’enllumenat i el mobiliari urbà, així com també la plantació de nou arbrat al carrer. Les obres, que han durat uns sis mesos aproximadament, van ser inaugurades oficialment amb una festa popular el passat di-vendres 19 de juny amb la parti-cipació d’una nodrida represen-tació d’entitats veïnals i socials.
FUNCIONAMENT
És previst que
entri en vigor
aquest mes d’agost
SEGURETAT
Reduir el nombre
d’accidents és un dels
objectius de la mesura
SOROLL
Disminuirà el nivell
de contaminació
acústica
Pàg. 3
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Quim Perelló
Cofundador de la Xarxa
Ciutadana de les Corts
"L'escletxa digital
no és només qüestió
d'accés, sinó també
de mentalitat"
E N T I TAT S Pàg. 4
Jornades
de la Gent Gran
Més activitats
i participació
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Barnatresc
La primera
caminada nocturna
arriba a les Corts
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Guia de
bona convivència
entre veïns
E S T I U Pàg. 6
“Juliol a les Corts”
Un mes per gaudir de
l’oci a places i carrers
Pàg. 5
LES CORTS
L E S C O R T S
•
L A M A T E R N I T A T I S A N T R A M O N
•
P E D R A L B E S
SUPLEMENT
La regidora, Montserrat Sánchez, amb representants veïnals i consellers del Districte.
Inaugurat el nou carrer
del Comte de Güell
La Zona 30 arriba
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Eduard Vicente, Jordi Martí, Jordi Campillo, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola.
Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Felicia Esquinas, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Thais Gutiérrez, Jordi Mirói Gemma Gálvez. Coordinació general:José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Joan Soto i Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Vicente Zambrano, Ariadna Borràs i Dani Rovira. Disseny:
Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Printer Industria Gráfica Newco, SL. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
LES CORTS
B A R C E L O N Awww.bcn.cat/publicacions [email protected]
Dijous 16 i 23 de juliol
Spiderman 2 i 3
A les 18.30 h. Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
Cinema infantil amb crispetes.
Dissabte 18 de juliol
Festa d’aniversari Step Factory
De 16 a 22 h. Casal de Joves (Dolors Masferrer, 33-35)
Dijous 23 de juliol
Urban Arts
A les 18 h. Plaça Sol de Baix Grafits, skate, break, rap...
Dijous 23 i 30 de juliol
Portes obertes al MNAC
A les 19 h. MNAC (Palau Nacional-Parc de Montjuïc) Portes obertes a les exposicions “Això és la guerra! Ro-bert Capa en acció!” i “Gerda Taro”.
Dijous i divendres d’estiu
Nits de MACBA
A les 20.30 i 22 h. MACBA (pl. dels Àngels, 1)
Visites guiades al museu per descobrir les noves incor-poracions de la col·lecció MACBA.
Fins al 31 de juliol
Sala Montjuïc
A les 19 h. MNAC (Palau Nacional-Parc de Montjuïc) Música en directe, pícnic, curts i pel·lis per a les nits d’estiu al castell de Montjuïc. Entre altres films es pro-jectarà La noche americana,de Truffaut, i Las tortugas también vuelan, una coproducció francoiraniana. Con-sulteu programació a: www.salamontjuic.com.
Del 13 al 31 de juliol
Tot@s junts creem
Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6) Exposició col·lectiva de diverses disciplines. Autor@: tothom qui ho desitgi.
Fins al 30 d’agost
Barcelona: una ciutat, un port
Museu Marítim (av. Drassanes, 1)Com van afectar l'Exposició Universal de 1888 i els Jocs Olímpics de 1992 a la ciutat i al port? Partint d'a-quests dos grans esdeveniments, aquesta exposició permet descobrir la transformació de la ciutat.
Dimecres 15 de juliol
La col que va néixer fins al sol i el signe
de la saviesa
A les 17.15 h. Cardenal Reig, 32 Fundació Santa Eulàlia Narració de contes tradicionals catalans dins el cicle “Juliol a le Corts”.
Dijous 16 de juliol
Diada d’oci en família
A les 11.30 h. Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
Jornada per pintar amb mans i peus ballant al ritme de la música.
Diumenge 26 de juliol
Minuts diminuts
A les 12 h. Centre cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Coman-dant Benítez, 6)
A càrrec de la companyia AlasManos Titiriteras.
Dimecres 15 de juliol
Hache
A les 20 h. Jardins Clot d’en Salvi
Música acústica en directe amb Glòria García. Lletres i melodies intimistes.
Piano jazz
A les 19.30h. Bibl. Miquel Llongueres (Riera Blanca, 1-3) Improvisacions sobre temes estàndards de Gershwin i Cole Porter. A càrrec de Miquel Àngel Cordero.
Dijous 16 de juliol
Galetes Franklin
A les 20 h. Jardins de Can Deu Música soul.Dimarts 21 de juliol
Jazz tradicional (swing)
A les 20 h. Plaça ComasAmb el grup Krokodillos.
Dimecres 22 de juliol
Concert dels músics del metro
A les 20 h. Jardins Clot d’en SalviAmb Santiago Castillo, Huno i Walter Gonzales.
Dimarts 28 de juliol
Sensolla festival
A les 20 h. Plaça de la Concòrdia Concert de cantautors a la fresca.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte
Pl. Comas, 18.
Telèfon d’informació 010
(0,45 ?IVA inclòs d’establiment de trucada, més
0,06 cèntims IVA inclòs per minut tarifat per segon)
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00
Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.
Centre cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.
Centre cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.
Centre cívic Joan Oliver 93 339 82 61
“Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca de les Corts- 93 499 31 07
Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3.
Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.
SERVEIS SOCIALS
Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.
Centre serveis socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.
Centre serveis socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.
GENT GRAN
Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.
Casal Can Novell 93 409 88 46 Caballero, 29
Casal de Gent Gran 93 339 71 68
Joan Oliver “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal i Residència 93 439 41 41
de Gent Gran Montnegre
Montnegre, 25.
Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.
Centre Educacional 93 430 47 20
Fundació ACE-Alzheimer
Marquès de Sentmenat, 35-37.
Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.
Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63
Fundació Santa Eulàlia
Cardenal Reig, 32.
ALTRES SERVEIS
Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07
per a la Gent Gran-Est
Pl. Concòrdia, 13.
Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99
per a la Gent Gran-Oest
Riera Blanca, 1-3.
Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.
Arxiu Municipal del Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana de les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.
Comissaria Mossos d’Esquadra
Travessera de les Corts, 319-321.
Emergències Guàrdia Urbana 092
Emergències Mossos d’Esquadra 088
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.
CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.
Centre de Salut Mental 93 419 09 19
Infantil i Juvenil
Numància, 107-109.
Centre de Salut Mental 93 227 56 67
Infantil i Juvenil
Mejía Lequerica, 1.
Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.
FARMÀCIES
Jordi Miró
D
ins dels seus plans de comptar cap al 2011 amb més de 120 quilòme-tres de Zona 30 –zones on els vehicles poden circular com a màxim a 30 km/h–, Barcelona va endegar el pas-sat mes de maig una sèrie d’actuacions per ampliar la xarxa actual. L’experiència duta a terme a la mateixa ciutat i en altres ciutats i països europeus diu que les zones 30 milloren lacon-vivència de vianants, bicis i vehicles de motor, dismi-nueixen els accidents i ser-veixen perquè els vehicles
no utilitzin les noves zones pacificades com a drecera (fan passar els vehicles per les vies bàsiques). A més,
ajuden a disminuir la conta-minació acústica i d'emis-sions. Són una de les eines que té l’Ajuntament per do-nar menys espai al motor i més al vianant per dins de la ciutat. Al barri de Sant Ra-mon, la Zona 30 la delimi-tarà el perímetre entre l’a-ving ud a Xile, Ar ístides Mallol, travessera de Les Cor ts i el car rer de Coll-blanc . Tot el que hi ha g i dins d’aquests límits seran, a partir del mes d’agost,
ca-rrers on s’haurà de respectar el límit de 30 km/h. Com als altres barris on s’està im-plantant el mateix sistema, a Sant Ramon els treballs d’adequació haurien d’estar acabats al juliol, de manera que a l’agost ja entri en fun-cionament com a Zona 30. Hi haurà portes d’entrada, de sortida i cruïlles internes que avisaran que s’està dins la zona de velocitat limita-da. Aquests avisos estaran pintats a l’asfalt en forma de franja vermella i de senyal de “màxim 30” (nor
mal-ment abans de les zones de pas de vianants) per recor-dar als conductors el límit de velocitat en aquells car -rers. També s’instal·laran re-ductors de velocitat, unes elevacions sobre l’asfalt per tal que quan el pneumàtic topi i passi per damunt obli-gui instintivament el con-ductor a reduir la velocitat. Els treballs de senyalització es fan a la matinada i s’a-companyen d’una campanya informativa per conscien-ciar els conductors per part de la Guàrdia Urbana. Les zones 30 estan indicades amb senyals vermells pintats al terra.
Durant l’agost és previst que els
carrers cèntrics del barri de Sant
Ramon passin a formar part de la
Zona 30, que limita la velocitat
dels vehicles a 30 km/h
Als carrers de Sant Ramon només
es podrà circular fins a 30 km/h
C I U TA DA N S O P I N E N
Felipe HuesoInformàtic
Es una medida muy correcta porque dentro del casco urbano es la velocidad media a la que puede ir un auto-móvil y asi evitar acci-dentes a los peatones.
Maika Álvarez Enginyera informàtica
Em sembla perfecte, per-què sempre pot sortir de la vorera un nen despis-tat o una persona gran a qui li costa creuar el carrer, i el temps de reac-ció a velocitat més eleva-da és molt curta.
Elena Sancho Científica
Em sembla bé pel perill que suposa la velocitat d'un cotxe, tot i que, com a conductora, sé que és difícil controlar tota l'es-tona el velocímetre, ja que fa que no estiguis tan pendent del que passa a la carretera.
Víctor Arroyo Cambrer
Me parece bien porque el límite normal es de 50 km/h, y la gente en muchas ocasiones no lo respeta. Es una manera de que la gente dismi-nuya la velocidad y se dé cuenta por donde está pasando.
Armonia Martínez Jubilada
Penso que tot el que sigui intentar evitar accidents és bo. Sempre hi ha nens despistats que amb facilitat poden anar a parar a la carre-tera.
Antonio J. García Jubilat
En la zona urbana hay dos problemas impor-tantes: una es el peatón y el otro los conductores, ambos no respetan las señales de tráfico. La única manera de reducir los accidentes es reducir la velocidad del vehículo.
Q u è l i s e m b l a q u e e s l i m i t i l a v e l o c i t a t d e l s v e h i c l e s a 3 0 k m / h a d e t e r m i n a d e s z o n e s d e l d i s t r i c t e ?
E N T I T A T S
Dolors Roset
J
a fa deu anys que la gent gran de les Corts realitza algun tipus de mostra de les activitats que fa al llarg del curs. Dels dos actes de la pri-mera vegada a les dues set-manes de les jornades d’en-guany, tant l’oferta com la participació no han parat de créixer. En l’acte de cloenda, la regidora del Districte, Montserrat Sánchez, va feli-citar la gent gran pel fet de “ser de primera” i els va ma-nifestar que es necessiten persones així.Les jornades estan adreça-des a la gent gran activa i participativa. Els que encara no han començat cap activi-tat tenen la possibiliactivi-tat de conèixer gratuïtament què
poden fer a les Corts al llarg de l’any i els espais on es rea-litzen les activitats. Les jor-nades són també una ocasió perquè entitats i casals, com també els usuaris d’aquests
equipaments, coneguin què fan altres centres i puguin intercanviar experiències. En l’edició d’aquest any es van organitzar xerrades so-bre art i salut, espectacles musicals, projeccions de ci-nema i una exposició sobre dones que han fet empresa. També es van celebrar
com-peticions de dominó, billar i petanca, un taller de terà-pia amb el riure i una tarda de ball. Així mateix, les en-titats que realitzen activi-tats de gimnàstica van ofe-rir una demostració en què van intervenir 140 perso-nes. L’acte va acabar amb uns exercicis conjunts de tots els participants. L’acte de cloenda va començar amb una exhibició de danses de Bollywood i va comptar amb un espectacle d’humor tagonitzat per l’actor del pro-grama Crakovia, Pep Plaza. Les rialles, els cants i els aplaudiments van tancar en un ambient d’optimisme aquestes jornades.
Més informació sobre les activitats que es fan du-rant l’any:
Casals de gent gran Butlletí Gent Gran de les Corts L’acte de cloenda va començar amb una exhibició de danses de Bollywood.
Les jornades
estan adreçades a
la gent gran activa
i participativa
Es van celebrar, del 25 de maig al 5 de
juny, per donar a conèixer activitats que la
gent gran pot fer a les Corts durant l’any
Més activitats i participació
a les Jornades de la Gent Gran
Imatge de la construcció de la Facultat de Farmàcia el 1945. (Foto: Joaquim Tapiola i Balmes. Arxiu Municipal del Districte de les Corts).
La Maternitat
i Sant Ramon
Un dels tres barris que configuren el districte de les Corts és el de la Maternitat i Sant Ramon, fronterer amb l’Hospi-talet de Llobregat. Els altres límits són la Diagonal, amb el barri de Pedralbes; la Gran Via de Carles III, amb el de les Corts, i l’avinguda Madrid, amb el de Sants–Badal.
Annexionat el poble de les Corts a Barcelona l’any 1897 el barri de la Maternitat i Sant Ramon va continuar mante-nint grans extensions de terreny rural de diferents propie-tats, les quals es van anar transformant majoritàriament durant el segle XX en equipaments o edificis d’habitatges. Un dels més antics d’aquests equipaments és el cementiri de les Corts; després es poden esmentar la Maternitat, l’Institut Frenopàtic, el campus sud de la Universitat de Barcelona, les esglésies de Sant Ramon Nonat i de Santa Tecla, les instal·lacions esportives del Futbol Club Barcelo-na, entre d’altres. Tot i haver patit una transformació tan gran en el seu territori, encara s’hi poden trobar referents del seu passat rural, com la masia de la Torre Rodona, d’es-tructura medieval, o l’antiga Can Planes, coneguda avui com La Masia del FC Barcelona.
Ara tota la història d’aquest barri estarà a l’abast dels seus veïns o cortsencs, en general, en el llibre La Maternitat i Sant Ramon: desenvolupament urbà d’un barri de les Corts, de l’historiador Lluís Bou i Roura, publicat per l’Ajuntament de Barcelona, el Districte de les Corts i l’Arxiu Municipal, el qual serà presentat el dia 14 de juliol a dos quarts de vuit del vespre als jardins Clot d’en Salvi, Riera Blanca, 3. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32
J. M. Contel
F.E.
E
l dissenyador gràfic Darío Martínez (Barcelona, 1981) ha guanyat la no-vena edició del concurs de cartells de la Festa Major de les Corts. “Ha estat una alegria totalment inesperada”, comenta-va Martínez el mateix dia de fer-se pú-blic el veredicte, l’1 de juliol passat. El cartell que simbolitzarà enguany la festa és la imatge d’un saló amb unabutaca i un telèfon despenjat a sobre. Els colors són el blanc, el gris i el verd. Com a motiu al·lusiu a les Corts, la co-rona de l’escut del districte apareix so-bre la llegenda de la Festa Major. “ Volia explicar que ningú es queda casa, que la festa és a fora i la casa està buida perquè tothom ha sortit al car -rer”, asse nyala el dissenyador. El telè-fon abandonat a la butaca recorda que
és el moment de retrobar els veïns als carrers i reprendre el contacte perso-nal, cara a cara.
Al 9è concurs de cartells de la Festa Major de les Corts s’han presentat un total de seixanta obres, totes elles dis-senys originals i inèdits. El premi per al cartell guanyador és de 1.200 euros. La Festa Major de les Corts se cele-brarà del 3 al 12 d’octubre.
Daniel Venteo
L
a tarda del passat 19 de juny, el nou car rer de Comte de Güell es va omplir de festa per celebrar la finalit-zació de les obres que han permès la seva completa transformació. A l’acte, hi van participar nombrosos repre-sentants de les entitats i as-sociacions veïnals, com ara l’Associació de Veïns el Racó de les Corts i l’Associació de Veïns El Camp Nou, entre d’altres, acompanyats per les màximes autoritats del Dis-tricte: la regidora, Montse-rrat Sánchez, i la presidenta del Consell Municipal de les Corts, Glòria Martín.Les obres han servit, com és habitual en el conjunt
d’actua-cions sobre l’espai públic, per millorar la seva qualitat urba-na, amb una atenció més ac-centuada a les necessitats dels vianants i les activitats
cívi-ques i una racionalització més profunda dels espais destinats al trànsit rodat de vehicles. Així, el nou espai dóna priori-tat als vianants, amb unes
noves voreres que han vist incrementada la seva ampla-da fins als 3,30 metres, men-tre que la calçada per als vehicles ara és de 5,40 m. El nou car rer del Comte de Güell disposa d’un cordó d’a-parcament per a cotxes i mo-tos, entre altres espais. Les obres també han permès la modernització de les seves xarxes de serveis, com també la renovació total de tot l’es-pai –uns 3.700 m²–, incloent-hi la renovació del paviment i l’asfalt, tot el mobiliari urbà i la xarxa d’enllumenat. També cal destacar la plantació de nou arbrat d’alienació al car -rer, amb exemplars de l’espè-cie Cercis Siliquastrum. Les obres van començar el novembre de l’any passat i s’ha prolongat durant un pe-ríode de sis mesos aproxima-dament. El pressupost de les obres ha ascendit a prop de 520.000 euros, la qual cosa ha significat una inversió econòmica molt rellevant per a aquest espai.
N O T Í C I E S
f
Catifa de flors a la plaça de la Concòrdia
Els feligresos de la parròquia de la Mare de Déu del Remei van confeccionar la tradicional catifa de flors a la plaça de la Concòrdia en ocasió de la festa del Corpus. L’acte va tenir lloc diumenge 14 de juny. La catifa es va elaborar entre les 6 del matí i el migdia, i va estar exposada tot el dia. A les 18 h es va fer la ce-lebració religiosa i a continuació la processó, que va passar per sobre de la catifa.
El butlletí de la Gent Gran s’actualitza
El butlletí de la Gent Gran de les Corts ha canviat el format. Ara té format de revista, és més gran i pre-senta més continguts. El canvi s’ha fet pensant a do-nar cabuda a més col·laboracions dels casals i a fer una presentació més amena i còmoda, amb lletra grossa i amb imatges de color.
Festa de la Música
Els dies 19, 20, 21 i 25 de juny, les Corts va celebrar la Festa de la Música. Els centres cívics Pere Quart i Riera Blanca, el casal de joves de les Corts i els jar-dins Clara Campoamor van ser els escenaris de di-verses activitats musicals adreçades a totes les edats. La cloenda es va fer amb el lliurament de premis del 5è Concurs Internacional de Música de les Corts, que va tenir lloc el dia 25 a l’auditori Axa de l’Illa
Diagonal.
Setmana del Medi Ambient a Can Deu
El centre cívic Can Deu va dedicar la primera set-mana del mes de juny al Medi Ambient. Entre les activitats celebrades destaca la projecció de la pel·lícula Nòmades del vent el dia 3, una narració de contes sobre la naturalesa i els sentits, que va tenir lloc el dia 4, i altres activitats adreçades a persones de totes les edats.
Una festa popular
amb activitats
infantils dóna la
benvinguda al nou
carrer del Comte de
Güell, remodelat
totalment en tot el
seu trajecte entre la
travessera de les
Corts i l’avinguda
Madrid
Al nou carrer s’han ampliat les voreres.
El cartell de la Festa Major recorda
que la celebració és al carrer
Les obres
d’arranjament del
carrer han requerit
una inversió
econòmica de prop
de 520.000 euros
R E C O R D A R E U S E B I G Ü E L L
A
El carrer del Comte de Güell rep el seu nom de l’influent mem-bre de la burgesia catalana Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona, 1846-1918). Aquest industrial va ser, entre d’altres, mecenes de l’arquitecte Antoni Gaudí, autor del cèlebre Palau Güell del carrer de Nou de la Rambla, a Ciutat Vella. Güell es va destacar per la seva defensa de la cultura catalana, estretament vinculat a institucions com ara els Jocs Florals i l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
Cartell de la Festa Major de les Corts’09.
D
ecorar els nostres espais no és gens fàcil. Volem un entorn agradable i que alhora resulti funcional. El consell professional sovint és la millor ajuda. D’aquesta manera allò que semblava una limitació acaba esdevenint una possibilitat. A 7er dissenyen i realitzen els nos-tres somnis amb projectes d’interiorisme de qualitat basats en l’eficàcia i el compromís. Tant se val si l’espai és a casa nostra o al des-patx; a 7er, l’experiència és la garantia d’uns re-sultats òptims. Col·loquen parquet, pinten,de-coren, fan reformes de banys i cuines, i també venen mobles i alguns complements per a re-gal. L’establiment va obrir-lo el passat mes d’a-bril l’Albert Ferrer, el qual ja fa molt de temps que treballa en el sector, sobretot del moble, ja que abans hi treballava amb el seu germà. En-tre els seus clients hi ha particulars i també molts promotors i constructors.
7er
C. Galileu, 313 / Telèfon: 93 410 95 66
E L T A U L E L L
Espais on dóna gust d’estar-s’hi
Ofereixen les millors solucions en interiorisme.
Joan Anton Font
E S T I U
Núria Mahamud
H
i ha millors alternatives que passar el mes de ju-liol ajegut al sofà amb els co-mandaments a distància de la TV i l’aire condicionat a mà. Les places i els carrers de les Corts es converteixen de nou en un gran escenari a l’aire lliu-re en el “Juliol a les Corts”, un programa de concerts i espec-tacles infantils i juvenils prota-gonitzats pels artistes habi-tuals dels equipaments cívics i culturals del districte.La música centra bona part de la programació. Els músics del metro pujaran a la superfície per tocar en diferents places del districte, com el concert conjunt que oferiran Santiago Castillo, Huno i Walter Gozales el 22 de juliol als jardins Clot
d’en Salvi. A la plaça Comas, hi haurà una sessió de ball i un concert de swing tradicional, uns espectacles que se sumen a les habituals propostres fres-ques de jazz al jardí del centre cívic Can Déu i a les sessions musicals del centre cultural Riera Blanca.
Adreçat al públic adolescent, el Casal de Joves ha organitzat un campus d’skatefins al 24 de juliol, una gimcana per les Corts i diverses actuacions mu-sicals, entre les quals un
con-cert de cantautors a la fresca. El centre cívic Joan Oliver “Pere Quart”, de la seva banda, dedicarà el juliol al superheroi aranya, amb els tres films de la saga cinematogràfica “Spider-man”. Per als infants del barri, les propostes són també eclèc-tiques. Hi haurà narracions de contes catalans tradicionals a diferents places, una diada d’o-ci en família per pintar amb mans i peus tot ballant al rit-me de la música i espectacles de titelles. Els més menuts podran “experimentar” a la lu-doteca La Tardor amb un cir-cuit de les sensacions o desco-brint la cuina d’estiu. Tot plegat, una àmplia oferta per gaudir d’aquest mes canicular en l’espai comú dels veïns i veïnes de les Corts. La progra-mació més detallada del “Ju-liol a les Corts” es pot consul-tar a l’agenda de Barcelona Informació(pàg. 2 d’aquest su-plement).
Una diada en
família, narracions
de contes i titelles,
part del programa
infantil
La música de jazz, els concerts joves i els
espectacles infantils centren bona part de
la programació a l’aire lliure d’enguany
Activitat musical de la programació d’un any anterior.
“Juliol a les Corts”, un mes per
gaudir de l’oci a places i carrers
S E R V E I P Ú B L I C
Jordi Miró
Té gairebé quaranta pàgines i du com a títol Guia de su-port per a l’organització de comunitats de veïns i veïnes. Es tracta d’un manual, publicat fa unes quantes setma-nes per l’Ajuntament de Barcelona, que persegueix un objectiu que de vegades és molt difícil d’aconseguir: la bona convivència entre els ciutadans que compartei-xen el mateix edifici. “Les ciutats, els barris, les comu-nitats de veïns on vivim són els escenaris en què ciuta-dans i ciutadanes coneixem els valors cívics i
construïm les relacions socials que ens permeten viure en comunitat“, escriu l’alcalde Jordi Hereu en el pròleg d’aquesta guia que forma part del Programa de suport a les comunitats de veïns. “Són els infants, els adoles-cents, els joves, la gent gran, els nouvinguts −en defi-nitiva, els ciutadans i les ciutadanes− els protagonistes d’aquesta construcció de valors i, per tant, de comuni-tat”, hi afegeix.
En total, la guia conté onze apartats destinats a evitar problemes entre els veïns, entre els quals la definició de la comunitat de propietaris i el perquè i com s’ha d’organitzar, els òrgans de govern, la regulació interna, la delimitació dels espais comuns i dels individuals... A més, dedica un capítol a la gestió econòmica i un altre a les adreces i els telèfons d’interès d’organismes relacio-nats amb les comunitats de propietaris.
La regidoria d'Habitatge i la Direcció de Prevenció de l'Ajuntament han publicat 5.000 exemplars d’aquesta guia, els quals es distribuiran a les comunitats conside-rades sensibles, i també a aquelles que la demanin a través de les Oficines d'Habitatge i de les Secretaries Tècniques de Prevenció
de cada Districte.
Més informació:
Oficines de l'Habitatge de Barcelona
www.bcn.cat/habitatge Tel: 010. (Preu establiment de la trucada 0,45€. Preu trucada 0,06€/minut, tarifat per segons. IVA inclòs).
Guia de bona
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Connexió Barcelona”
De dilluns a divendres, de 12 a 14.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT www.barcelonatv.cat
Xarxa.com
Xarxa audiovisual local (XAL) Trav. de les Corts, 131-159 Recinte de la Maternitat Pavelló Cambó
www.xarxacom.cat
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Zona Alta
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Linia les Corts
Felix Ferran, 30, Tel. 93 519 43 93 [email protected]
DIGITALS
www.lamalla.cat
INTERNET
Web de platges
Informa dels serveis i equipaments a la platja i ofereix consells de bones pràctiques i normativa d'ús. També facilita informació en temps real sobre l’estat de la mar i la gestió ambiental de cadascuna de les plat-ges i inclou dues webcams que permeten als ciutadans tenir una informació general de l'àrea del litoral, amb imatges contínua-ment actualitzades.
www.bcn.cat/platges Web de la Diagonal
Coincidint amb el començament de la segona fase del procés participatiu de l'a-vinguda Diagonal, el web d'I.de.a Diagonal renova la seva imatge i hi incorpora nous continguts. Es converteix així en un espai més interactiu que facilitarà la participació, Es pot omplir la butlleta i ser un donant d'idees per reformar la Diagonal.
www.bcn.cat/diagonal
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
L
a nit del passat dia 20 de juny, i dintre del cicle de caminades Barnatresc que organitzen les enti-tats excursionistes que formen l'As-sociació d’Entitats Excursionistes del Barcelonès (AEEB), l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklo-re, amb el suport de l’Institut Bar-celona Esports de l’Ajuntament de Barcelona, va organitzar per primer cop un circuit amb un itinerari noc-turn, amb final al parc Cervantes i que va aplegar 1.403 persones. La sorpresa d’aquesta gran partici-pació va fer que l’organització do-nés el tret de sortida una mica abans de l’hora, per no dificultar amb tants participants la zona de concentració i sortida que estava si-tuada a l’Àrea Esportiva Municipal de la Vall d’Hebron.Els organitzadors van preveure una presència de participació propera a les 1.500 persones, i els comptes no
els van fallar per poc. Després de la sortida, tots aquests participants van enfilar la seva passejada cap a la carretera de les Aigües, ja que a la plaça Maduixer hi havia el primer control; després van continuar en direcció a l’Hospital de Sant Joan de Déu, fins a arribar al punt final d’aquesta caminada nocturna, al parc Cervantes de les Corts.
Una caminada amb un itinerari que, en el seu 80%, va transcórrer per la carretera de les Aigües, des d’on tots els participants van que-dar bocabadats de les vistes de la ciutat de Barcelona que es podien descobrir a la nit.
Participants com el Carles Garcia van gaudir d’una passejada única, amb uns paisatges nocturns immi-llorables: “Ha estat molt interessant veure la caminada a la nit, amb la sort que ens va acompanyar una lluna molt il·luminada”.
“La decisió –comenta Garcia– de fer el recorregut per la carretera de les Aigües ha estat un encert. Veure des d’aquest punt la ciutat de Bar-celona totalment il·luminada ha es-tat una agradable sensació”.
Per a l’organització, aquest ha es-tat un dels motius pr incipals: veure la ciutat de nit, des d’un punt de vista elevat i que no deixa ningú indiferent.
Per a més endavant, l’organització s’ha plantejat buscar nous itinera-ris nocturns i possiblement seria per l’altre pulmó barceloní, la muntanya de Montjuïc.
A partir d’aquest moment,
Barcelona no tornarà a ser
la mateixa. Un gran
nombre de persones
l’acaben de descobrir
caminant de nit
Els 1.403 participants
van gaudir d’una nova
i interessant visió
nocturna de Barcelona
Participants de la caminada nocturna.
La primera caminada nocturna
de Barnatresc arriba a les Corts
Pere S. Paredes
A
mb motiu de la Setmana de la Bicicleta, que es va celebrar a Barcelona del 8 al 14 de juny, ha sortit al carrer una nova edició de la Barcelona en bici. La guia repassa la normativa de l'Ordenança de cir-culació de vianants i de vehicles i dóna un seguit d'informacions d'interès sobre la conducció, l'apar-cament i les associacions relaciona-des amb la bicicleta. També inclou un mapa amb la xarxa de carril bici existent en l'actualitat, els carrersamb trànsit pacificat i les zones 30 (on els vehicles no poden superar la velocitat de 30 km/h). A més, es pot trobar la localització exacta de les estacions del Bicing, els punts de lloguer de bicicletes de l'Associa-ció Bicitours i els aparcaments de SABA i BSM amb places per a bici-cletes. El mapa també situa les es-tacions de Metro, FGC, Rodalies, Tram i funiculars, transports que permeten el trasllat de bicicletes. La guia es pot trobar a l’Oficina de la bicicleta, a les Oficines d’Atenció
al Ciutadà
(OAC) de tots els
dis-trictes, a la plaça Sant Miquel, al palau de la Virreina, al Centre d’In-formació i Assessorament per a Joves, al Centre de Recursos Barce-lona Sostenible, a l’Aula Ambiental de la Sagrada Família i a les enti-tats que formen la Comissió cívica de la bicicleta.
Com va sorgir la idea de crear la Xarxa Ciutadana de les Corts? Fa tres anys, durant la Festa Major, vam adonar-nos que a Internet no hi havia cap àmbit que informés i expli-qués què passava al barri. El nivell de mitjans de comunicació digitals en aquest barri és zero.Hi ha diferents revistes en paper, però la idea és que hi hagi presència a la xarxa de comu-nicació social del barri.
La comunicació és l'únic àmbit d'actuació de l'entitat?
La participació i les sinergies entre diferents entitats per crear una xar-xa ciutadana és igualment un dels nostres objectius.
Com definiria les Corts?
És un bar r i molt fragmentat en molts aspectes. Hi ha moltes asso-ciacions, però es treballa poc conjun-tament. Les Corts té un problema de relació entre les diferents entitats. Q uin pa per té Inter net en aquesta xarxa de relacions?
Potser a prioriés una mica complica-da la relació del barri amb Internet, perquè a vegades no és que hi hagi exclusió per necessitats, sinó per mentalitat, perquè no es veu gens important. Hi ha molta incomunica-ció, i a les administracions els costa entendre que cal unir molt més el teixit associatiu, tot i que hi ha eines molt vàlides com la Mostra d'Enti-tats de les Corts. Aquesta és una ini-ciativa molt important, però calen més coses que no tinguin un perfil tan convencional.
I aquí estan en el paper de la di-namització...
Nosaltres plantegem eines per inten-tar agrupar i potenciar el paper de les entitats. No és una tasca fàcil, però estem accentuant els projectes per tal de cercar la participació del barri. Dinamització. De què parlem exactament?
Ja per la darrera Festa Major vam fer un directori unificat de tots els actes de les diferents festes majors del dis-tricte. A més a més, estem entrevis-tant les diverses entitats perquè la gent les conegui a través de www.les-corts.cc. Des del punt de vista tècnic,
promovem que els ciutadans vagin obrint blocs personals, agafant l'exem-ple d'altres xarxes ciutadanes, com Grà-ciaNET, que fa molts anys que desen-volupen projectes de participació.
Parla de fragmentació del terri-tori, però hi ha una fragmenta-ció social que és l'escletxa digi-t a l q u e a fe c digi-t a digi-to digi-t e l m ó n . A grans trets, de què parlem? El concepte de fractura digital s'ha tipificat sobre el problema que té part de la població per accedir a les noves tecnologies. Jo també enten-dria que afecta aquelles persones que no veuen la impor tància d'usar aquestes eines. No és un problema d'accés, sinó també de necessitat en la vida quotidiana. L'escletxa digital possiblement en una persona de la tercera edat no és tan problemàtica com en una persona més jove, la
vida laboral i social de la qual passa per un ordinador molt sovint. No comprendre l'ús i resistir-se a les no-ves tecnologies no és l’òptim. La resistència tecnològica és pitjor que la mateixa escletxa? Amb les noves tecnologies, hi ha moltes coses que canvien. Les rela-cions socials en resulten més media-titzades i a més a més hi ha la qües-tió de l'ordre. Persones que són molt ordenades en la vid a real tenen molts problemes i són caòtiques amb els seus ordinadors, perquè l'or-dre l'han de generar ells, no està es-tablert. La informàtica s'ha venut com una cosa molt mecànica, però té unes lògiques i crea unes necessitats pròpies.
De cara al futur, quins objectius es marquen?
Ens agradaria fer unes jornades on hi hagués les entitats i es produïssin debats ideològics i participatius i ens agradaria treballar amb les escoles. En definitiva, és intentar que les en-titats ens vegin com a necessaris no per nosaltres mateixos, sinó que ens utilitzin per fomentar les xarxes as-sociatives del barri.
E N T R E V I S T A
Q u i m Pe r e l l ó
, c o f u n d a d o r d e l a X a r x a C i u t a d a n a d e l e s C o r t s
Crear una xarxa potent d'entitats és un dels objectius que es planteja Perelló.
