PROGRAMACIÓ
DEL
DEPARTAMENT DE
FÍSICA I QUÍMICA
2012-2013
1 Descripció del departament i del seu funcionament. ... 4
1.1 Composició del departament de Física i Química. ... 4
1.2 Metodologia i activitats ... 4
1.3 Activitats extraescolars i complementàries. ... 4
1.4 Llibres de text del curs 2009/2010. ... 5
1.5 Avaluació i recuperació. ... 5
1.6 Desdoblaments. ... 6
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents ... 6
2 Objectius generals. ... 6
3 Contribució de les Ciències Naturals en l’adquisició de les competències bàsiques. . 7
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla de foment de la lectura) ... 9
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat. ... 10
6 Tractament de les TIC ... 10
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O. ... 10
7.1 Objectius ... 10
7.2 Continguts. ... 11
7.3 Criteris d’avaluació. ... 16
7.4 Temporalització. ... 18
7.5 Criteris de qualificació ... 18
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries. ... 19
7.7 Atenció a la diversitat. ... 19
7.8 Metodologia. ... 19
7.9 Contribució a les competències bàsiques ... 19
8 Programació de física i química 3r ESO ... 20
8.1 Objectius ... 20
8.2 Continguts. ... 21
8.3 Criteris d’avaluació. ... 24
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i extraescolars. ... 25
8.5 Atenció a la diversitat ... 25
8.6 Metodologia ... 25
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals. ... 25
8.8 Criteris de qualificació ... 26
8.9 Contribució a les competències bàsiques ... 26
9 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O. ... 28
9.1 Objectius. ... 28
9.2 Continguts ... 28
9.3 Criteris d’avaluació ... 35
9.4 Temporalització ... 36
9.5 Criteris de qualificació ... 36
9.6 Pràctiques de laboratori ... 37
9.7 Contribució a les competències bàsiques ... 37
10 Programació física i química 1r batxillerat ... 39
10.1 Objectius ... 39
10.2 Continguts ... 39
10.3 Criteris d’avaluació ... 43
10.4 Seqüenciació i temporalització ... 46
10.5 Metodologia ... 46
10.6 Procediments d'avaluació ... 47
10.7 Criteris de qualificació ... 47
10.8 Material didàctic ... 48
10.9 Activitats complementàries ... 48
11 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat. ... 49
11.1 Objectius ... 49
11.2 Continguts. ... 49
11.3 Criteris d’avaluació. ... 55
11.4 Criteris de qualificació. ... 56
12 Programació de química de 2n de batxillerat. ... 57
12.1 Objectius. ... 57
12.2 Continguts i temporalització. ... 57
12.3 Criteris d’avaluació ... 64
12.4 Criteris de qualificació. ... 65
13 Programació de física de 2n de batxillerat ... 66
13.1 Objectius generals: ... 66
13.2 Continguts. ... 66
13.3 Criteris d’avaluació. ... 70
13.4 Temporalització. ... 71
13.5 Criteris de qualificació i recuperació. ... 71
13.6 Activitats complementàries ... 71
1 Descripció del departament i del seu funcionament.
1.1 Composició del departament de Física i Química.
El departament de Física i Química de l’IES Puig de Sa Font està format, durant el curs 2011-2012 per:
1) Bartomeu Bassa Sureda: Cap de departament, imparteix classe de Ciències Naturals a dos grups flexibles de segon d’ESO, Física i Química a un grup de 4t d’ESO i Física a un grup de 2n de batxillerat.
2) Lourdes Mondéjar: Imparteix classe de Ciències Naturals a un grup de 2n d’ESO Física i Química a 4t d’ESO, i forma part de l’equip directiu com a cap d’estudis adjunta.
3) Víctor Manuel Barrado Galmés: Imparteix classe de Ciències Naturals a tres grups de 2n d’ESO i és el tutor d’un d’ells, Ciències naturals a un grup de 3r d’ESO, Química a segon de Batxillerat i l’optativa Tècniques Experimentals de 3r d’ESO.
4) Xesca Pardo: imparteix classe de Ciències Naturals a tres grups de 2n d’ESO, Ciències Naturals a un grup de 3r d’ESO, Física i Química i tècniques experimentals de 1r de Batxillerat i fa dues hores de desdoblament a 3 r d’ESO.
1.2 Metodologia i activitats
La metodologia que seguirà el departament de Física i Química serà combinant l’exposició dels continguts durant les classes i la realització d’activitats per part dels alumnes perquè els alumnes puguin assolir els objectius de cada unitat didàctica.
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d’aquesta programació són:
• Exàmens escrits individuals per a l’avaluació i recuperació dels alumnes
• Pràctiques de laboratori.
• Fitxes, exercicis...
1.3 Activitats extraescolars i complementàries.
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran pel Departament de Física i Química estan dins la programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.
1.4 Llibres de text del curs 2009/2010.
Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs Llibre
Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”. Editorial Santillana.
Tercer ESO
Física I Química. Sèrie “La casa del saber”. Editorial Santillana.
Biologia i Geologia. Bioterra. Editorial Vicens Vives.
Quart ESO Física i química. Projecte “Els Camins del Saber”. Editorial Santillana
Primer batxillerat Física i Química. Editorial Mc Graw Hill Segon batxillerat Química II.Editorial Casals.
El material audiovisual i informàtic és:
Al laboratoris Al departament A la biblioteca
-Diapositives - Retroprojector
- Vídeos.
- CDroms interactius.
- Vídeos .
- Cdroms interactius . El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats d’aprenentatge i guions de les pràctiques.
1.5 Avaluació i recuperació.
L’avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.
- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l’àrea o matèria avaluada.
- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a les actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d’avaluació seran fonamentalment:
- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se’n farà un després de cada unitat didàctica.
- Treball realitzat al laboratori. - Revisió del quadern de treball.
- Valoració de l’actitud i interès de cada alumne per l’àrea o matèria.
*
Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.1.6 Desdoblaments.
Es disposa a l’horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO d’una hora quinzenal per desdoblar el grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitzarà la pràctica de laboratori de biologia i l’altre meitat al laboratori de química. Agrupaments flexibles.
Els grups de segon d’ESO funcionaran amb agrupaments flexibles a partir del més d’Octubre. De cada dos grups classe se’n faran 3, agrupant els alumnes en funció del nivell acadèmic, interès per l’assignatura i comportament. La finalitat d’aquests agrupaments és la d’adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no siguin tan nombrosos, per tal d’atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor de cada grup l’encarregat de fer la pràctica al laboratori.
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 2n i de 3r d’ESO s’entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar durant el primer trimestre i aprovar. Si a més aproven dues de les avaluacions del curs actual els quedarà la matèria pendent recuperada.
En el cas d’alumnes de quart d’ESO, que duguin pendent les ciències naturals i no estiguin cursant ni física i química, ni biologia i geologia, per recuperar la matèria, se’ls lliurarà el quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor i s’hauran d’examinar a la convocatòria extraordinària de febrer, on es puntuarà tant el quadern com l’examen. El professor informarà els alumnes que poden demanar l’ajuda que necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon trimestre, elaborat d’acord amb els criteris d’avaluació.
En cas que l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a l’examen de recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d’estiu.
2 Objectius generals.
L’ensenyament de la física i química a l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria tindrà per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats: 1) Comprendre i expressar missatges utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat així com altres sistemes de notació i de representació quan sigui necessari.
2) Utilitzar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per elaborar una interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per analitzar i valorar algunes tecnologies d’interès especial.
3) Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la Ciència, per la resolució de problemes: identificació del problema, formulació de hipòtesis, planificació i realització d’activitats per comentar-les i analitzar els resultats.
4) Participar en la planificació i realització en equip d’activitats científiques, valorant les aportacions pròpies i dels altres companys en funció dels objectius establerts, mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.
5) Elaborar criteris personals i raonar sobre qüestions científiques i tecnològiques de la nostra època mitjançant el contrast i l’avaluació de les informacions obtingudes a distintes fonts.
6) Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l’existència dels éssers humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les activitats diàries els valors i les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre Ciència i Societat. 7) Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió contínua.
3 Contribució de les Ciències Naturals en l’adquisició
de les competències bàsiques.
- Contribució en la adquisició en la competència en comunicació
lingüística:
S’assolirà mitjançant l’ús del llenguatge de la ciència, en què l’alumnat haurà de tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Es treballaran textos informatius, explicatius, argumentatius i descriptius. Es fomentarà que l’alumnat exposi els resultats i conclusions a les que ha arribat. Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, es plantejaran diferents activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió. D’altra banda, la utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi d’aquesta matèria contribuirà a capacitar l’alumnat per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
- Contribució en la adquisició en la competència matemàtica:
Està íntimament associada als aprenentatges de la Física i Química, ja que el treball científic necessita sovint la utilització d’eines i habilitats matemàtiques com puguin ser: resolució de problemes, mesurar, tractament de dades, elaboració i
interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, utilitzar models matemàtics, etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en el
coneixement i interacció amb el món físic:
Aquesta competència està íntimament relacionada amb la matèria que s’imparteix, per la qual cosa es treballarà al llarg de tot el curs. S’assolirà mitjançant l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de la Física i Química com els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals; la familiarització amb les maneres pròpies del treball científic com discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia, plantejament de conjectures i inferències fonamentades, elaboració d’estratègies per obtenir conclusions, planificació i implementació de dissenys experimentals, anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en tractament
de la informació i competència digital:
Es treballarà mitjançant la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica; elaborant esquemes, mapes conceptuals, memòries, textos, etc. D’altra banda es fomentarà i facilitarà la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per comunicar-se, recollir informació, visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, o modelitzar fenòmens.
- Contribució en la adquisició en la competència social i
ciutadana:
La contribució de la Física i Química a aquesta competència està lligada al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. D’altra banda, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
- Contribució en la adquisició en la competència cultural i
artística:
El desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc.,
pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. Per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, constitueixen un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
- Contribució en la adquisició en la competència en aprendre a
aprendre:
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres mitjans. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. D’altra banda, també hi contribueix el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres, la reflexió dels resultats que s’han trobat i l’avaluació del propi procés d’aprenentatge.
- Contribució en la adquisició en la competència en autonomia i
iniciativa personal:
Aquesta competència pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. Cal destacar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a
millorar la comprensió i expressió (pla de foment
de la lectura)
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:
- Treballar el vocabulari científic.
- Lectures del final del tema del llibre de text.
- Lectura i comprensió dels problemes de física i de química.
- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fa un esquema o resum.
- Activitats on l’alumne ha d’expressar els seus coneixements mitjançant un escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d’opinió sobre un tema concret...)
- Exposició oral de temes tractats a classe
- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors
personalitzat.
Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant l’observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a terme omplint un full d’ítems elaborat per caporalia. L’objectiu és dur un control més exhaustiu d’aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per recuperar l’assignatura.
6 Tractament de les TIC
Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents maneres:
Utilització de calculador per fer operacions i resoldre els problemes plantejats. S’utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents fets, gràfics o animacions.
Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa
S’utilitzarà en full de càlcul per fer els càlculs de les pràctiques del laboratori i treure conclusions.
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.
7.1 Objectius
- Conèixer i saber dibuixar forces
- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats. - Diferenciar entre pes i massa
- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica, potencial, calorífica.
- Enunciar i aplicar correctament el principi de conservació de l'energia mecànica.
- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.
- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o canvia l'estat de la matèria.
- Conèixer les diferents escales termomètriques.
- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.
- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el medi ambient.
- Definir els diferents tipus d'energia.
- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.
- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions mediambientals.
- Valorar els avanços científics i tècnics que han permés el desenvolupament de noves fonts d'energia.
- Entendre que tant la llum com el so són ones.
- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona. - Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.
- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.
- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient. - Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.
- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans. - Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.
- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de tals catàstrofes naturals.
- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu terrestre.
- Distingir els components d'un ecosistema.
- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers vius de la natura són importants.
- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què en climes distints hi ha ecosistemes diferents.
- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres. - Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.
7.2 Continguts.
7.2.1 UD1:La matèria i l’energia
Conceptes
- Trajectòria - Velocitat - Desplaçament - Espai recorregut - Acceleració
Procediments
- Diferenciar entre desplaçament i espai recorregut
- Saber aplicar la definició de velocitat - Passar de m/s a km/h
- Saber interpretar un gràfic posició temps.
Actituds
- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d’un gràfic. - Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real
7.2.2 UD2. L’ENERGIA
Conceptes
- Definició d’energia
- Característiques de l’energia - Tipus d’energia
- Fonts d’energia renovables i no renovables. - Principi de conservació de l'energia mecànica.
Procediments
- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables. - Conèixer els Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de l’energia. - Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.
Actituds
- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana; en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.
- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.
- Prendre consciència de la importància de l’estalvi energètic.
7.2.3 UD3. LA CALOR I LA TEMPERATURA
Conceptes
- Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació. - La mesura de la Temperatura.
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens envolten.
- Escales termomètriques
Procediments
- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els efectes de la calor en els cossos.
- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills. - Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.
Actituds
- Interpretar la calor com a transferència d’energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor. 7.2.4 UD4. LA LLUM I EL SO
Conceptes
- Les ones i les seves característiques. - El so.
- Propietats i aplicació del so. - La contaminació acústica. - La llum.
- Reflexió de la llum i miralls. - Refracció de la llum i lents. - Contaminació lumínica.
Procediments
- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques d'una ona.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció. - Ús d'Internet per a cercar informació.
Actituds
- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el so poden ser focus de contaminació ambiental.
- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament tecnològic.
- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida diària.
7.2.5 UD5. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA
Conceptes
- L'energia interna de la Terra.
- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura. - El magma.
- Els terratrèmols: causes i etapes. - Les ones sísmiques: definició i tipus. - Localització dels terratrèmols. - Risc volcànic i sísmic.
- El moviment de les plaques litosfèriques. - La formació del relleu.
Procediments
- Reconèixer les roques volcàniques i metamòrfiques.
- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra. - Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.
Actituds
- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra. - Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup. - Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.
7.2.6 UD6. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES
Conceptes
- L'ecosistema, definició i components.
- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions interespecífiques.
- Les relacions tròfiques. - Els factors abiòtics. - Els ecosistemes aquàtics. - Els ecosistemes terrestres. - El sòl.
Procediments
- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.
- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes. - Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.
Actituds
- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema. - Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components. - Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.
7.2.7 UD7: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA
Conceptes
- Distribució dels ecosistemes segons la latitud - Principals ecosistemes terrestres
- Ecosistemes aquàtics - El sòl com ecosistema
Procediments
- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d’ecosistema - Saber explicar el paper que juga el sòl en l’ecosistema
- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.
Actituds
- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears. - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.
7.2.8 UD8: EL MANTENIMENT DE LA VIDA
Conceptes
- Funcions vitals: nutrició, relació i i reproducció - Components químics de la vida
- La cèl·lula
- Cèl·lules eucariotes i procariotes - La nutrició cel·lular
- La fotosíntesi
- La respiració cel·lular - La reproducció cel·lular
Procediments
- Conéixer les funcions bàsiques del éssers vius - Identificar les parts de la cèl·lula
- Conéixer el procés de la fotosíntesi
- Saber explicar la respiració i la reproducció cel·lular.
Actituds
- Identificar i valorar les funcions vitals del éssers vius
- Valorar la complexitat de la cèl·lula i la seva importància com a pilar de la vida
- Valorar la importància de la fotosíntesi en el cicle vital dels ecosistemes.
7.3 Criteris d’avaluació.
Unitat 1. La matèria i l’energia
1. Diferenciar entre desplaçament i espai recorregut.
2. Conéixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills 3. Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes. 4. Saber classificar els tipus de moviment.
Unitat 2. L’energia.
5. Distingir les energies renovables i les no renovables
6. Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia 7. Identificar els distints tipus de font d'energia.
8. Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi ambient.
9. Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics 10. Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de
problemes.
Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma cinètica, potencial o calorífica
Unitat 3. La calor i la temperatura
11. Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
12. Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació d'un estat a un altre de la matèria.
13. Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva conversió.
Unitat4. La llum i el so
14. Definir amb claredat el que és una ona.
15. Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de l'ona.
16. Conèixer les principals característiques d'una ona. 17. Conèixer les unitats de freqüència.
18. Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal. 19. Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones. 20. Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
21. Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.
Unitat 5. La dinàmica interna del planeta
22. Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.
23. Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes expulsats per ells.
24. Explicar les causes que originen els terratrèmols.
25. Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra. 26. Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.
27. Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques. 28. Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.
29. Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.
Unitat 6. L’estructura dels ecosistemes
30. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.
31. Explicar els factors abiòtics.
32. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.
33. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.
34. Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components. 35. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el
patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest
Unitat 7. Els ecosistemes de la Terra
36. Explicar les principals característiques dels ecosistemes 37. Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta
38. Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears
Unitat 8. El manteniment de la vida
39. Explicar les funcions vitals dels éssers vius. 40. Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. 41. Diferenciar entre fotosíntesi i respiració cel·lular.
42. Reconèixer les estructures que utilitzen els éssers vius per a relacionar-se amb el medi.
43. Explicar els tres mecanismes cel·lulars utilitzats per a realitzar moviments. 44. Comprendre la diferència entre reproducció sexual i asexual.
45. Interpretar diferents cicles vitals de éssers vius.
7.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ:
UD1: La matèria i l’energia UD2: L’energia.
UD3: La calor i la temperatura
2a AVALUACIÓ: U. 4. La llum i el so.
UD5: La dinàmica interna del planeta. 3a AVALUACIÓ:
UD6: L’estructura del ecosistemes UD7: Els ecosistemes de la Terra UD8: El manteniment de la vida.
7.5 Criteris de qualificació
Al final de cada unitat didàctica es farà un control sobre el tema, es valoraran les feines i les pràctiques de laboratori, així com l’actitud i l’interès de l’alumne. Per posar la nota de cada avaluació es farà la mitjana de les notes dels controls, la qual
representarà un 70% de la nota. El 30% restant resultarà de valorar l’actitud i els procediments (deures, fitxes i quadern). Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver aprovat al menys dues de les tres avaluacions, sempre que la suspesa sigui amb una nota superior a quatre i la mitjana de les tres avaluacions sigui més d’un cinc. Es realitzaran recuperacions de cada avaluació.
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries.
- Estudi de la velocitat. - Normes d’us del laboratori - Material de laboratori
- Capacitat calorífica de l’aigua - Punt ebullició de l’aigua - Corrents de convecció
- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de capses de ressonància i diapasons
- Construcció de la maqueta d’un volcà.
- Parts de l‘ull i l’oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del so reflexió i refracció
- Anàlisi del consum d’energia a Mallorca
7.7 Atenció a la diversitat.
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d’ESO s’elaboraran individualment per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament.
7.8 Metodologia.
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
7.9 Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre aaprendre 8.-Autonomia i iniciativa personal
Unitat 1. Introducció a la física. x x x x x x
Unitat 2. Treball, energia i calor. x x x x x x
Unitat 3. L’energia mou el món x x x x x x
Unitat 4. Llum i so. x x x x x x
Unitat 5. Les manifestacions de
l’energia interna terrestre. x x x x x
Unitat 6. Ecosistemes. x x x x x x
Unitat 7. Medi ambient de les
Illes Balears. x x x x x x
8 Programació de física i química 3r ESO
Aquest curs l’àrea de ciències naturals es impartida pels dos departaments (física i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada 3r d’ESO, començant pels continguts de física i química i al mes de febrer es continuarà amb els de biologia i geologia.
8.1 Objectius
L’ensenyament de la física i química té per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
- Observar analíticament l’entorn i descriure científicament els fets observats.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb els fets observables a la naturalesa.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que expliquen l’estructura i el comportament de la matèria, així com les aplicacions tècniques de dites lleis.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball d’equip, propi de la investigació científica.
- Saber convertir unes unitats amb altres amb factors de conversió. - Identificar les característiques dels distints estats d’agregació.
- Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i dissolució, element i compost.
- Realitzar separació de mescles.
- Reconèixer la necessitat de l’obtenció de substàncies pures per la seva posterior utilització en els diversos camps de l’activitat humana.
- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i reconeixent el nom dels aparells.
- Comprendre l’estructura i composició de la matèria i la seva organització en àtoms i molècules, i aplicar els coneixements per explicar les propietats dels elements i dels compostos.
- Reconèixer l’existència de les denominades propietats periòdiques dels elements i justificar mitjançant aquestes la classificació dels elements en el sistema periòdic.
- Formular compostos binaris i relacionar la fórmula de cada compost amb la seva composició atòmica.
- Explicar alguns fenòmens elèctrics en relació amb la constitució de la matèria.
8.2 Continguts.
8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
Continguts - La ciència.
- La matèria i les seves propietats.
- Definició de magnitud. Fonamentals i derivades . - Sistema internacional d’unitats.
- Factors de conversió. - Representació de gràfics. - El mètode científic. - Maneig del material de laboratori.
- Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió. - Elaborar taules i gràfics.
- Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.
- Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i resoldre els problemes científics i tècnics.
- Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.
- Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la utilització indeguda de la ciència.
8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS
Continguts
- Propietats de sòlids, líquids i gasos. - Teoria cinètico-corpuscular.
- Canvis d’estat.
- Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre, etc.).
- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. - Aplicació de la teoria cinètico-corpuscular.
- Sensibilitat per l'ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat. - Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d'experiències.
- Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claredat i ordre en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta
Continguts
- Classificació dels sistemes materials. - Separació dels components d’una mescla.
- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. - Separar mescles amb tècniques com filtració , decantació, ...
- Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/ l.
- Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització d'experiències.
- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.
Continguts
- L'àtom i la seva composició. Models atòmics. - Nombre atòmic i màssic.
- Configuració electrònica. - Isòtops d’un element.
- Calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom. - Realitzar configuracions electròniques.
- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació amb els fets empírics.
- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la Ciència.
8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS.
Continguts
- La taula periòdica. Elements i compost. - Classificació dels elements
- Compostos més comuns
- Utilització de la taula periòdica. - Conèixer els símbols dels elements.
- Diferenciar entre metalls- no metalls i gasos nobles. - Utilització de models moleculars per construir molècules. - Valorar positivament la ciència com a mitjà de coneixement. - Mostrar atenció a classe.
- Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.
- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en la elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.
8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS.
Continguts
- Canvi físic i canvi químic - Conservació de la massa.
- Equacions químiques i el seu ajustament.
- Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles. - Identificació dels canvis físics i químics.
- Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa. - Representació de reaccions químiques senzilles.
- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles.
- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida diària i en la indústria.
- Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents a l'entorn de la salut, la qualitat de la vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra civilització, analitzant les mesures internacionals que s'estableixen al respecte.
- Valoració de la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d’increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines. - Reconeixement de les aportacions de la indústria química en el
desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.
- Crítica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes químics presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.
- Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.
- Interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les reaccions químiques.
8.3 Criteris d’avaluació.
U. 1: Mesura i mètode científic
- Analitzar l’objecte d’estudi de la física i de la química.
- Saber aplicar el mètode científic davant una situació concreta. - Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.
- Saber fer canvis d’unitats utilitzant factors de conversió.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...)
U. 2: La matèria i els seus estats
- Aplicar la teoria cinètico-corpuscular per interpretar les propietats de sòlids, líquids i gasos i els canvis d’estat.
U. 3: La matèria: com es presenta?
- Utilitzar gràfiques de refredament, d’escalfament o els valors d’una altre propietat física per deduir si una mostra de matèria és una substància pura o una mescla homogènia.
- Saber diferenciar mescles heterogènies, dissolucions, elements i composts. - Saber calcular la concentració de dissolucions.
U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom
- Saber calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom, així com la configuració electrònica.
- Utilitzar la taula periòdica.
U. 5 : elements i compostos químics
- Distingir un element químic d’un compost. - Saber diferenciar entre metalls i no metalls. - Conèixer els símbols dels elements més comuns. - Distingir entre àtom, molècula i cristall.
U. 7: Canvis químics
- Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d’estructura de l’àtom per explicar la conservació de la massa en tota reacció química i la formació de noves substàncies a partir d’altres.
- Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interès social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consisteix l’energia nuclear i els problemes que en deriven.
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats
complementàries i extraescolars.
- Materials de laboratori
- Normes de l’ús del laboratori - Aplicació del mètode científic.
- Canvi d’unitats. Factors de conversió. - Mesura de la densitat
- Activitats sobre la concentració de les dissolucions - Tècniques de separació de mescles
- Coneixement dels elements químics - Reaccions químiques
- Construcció de molècules amb models moleculars. - Càlculs estequiomètrics senzills
.
8.5 Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.
8.6 Metodologia
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori, activitats complementàries i feines de desdoblament.
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.
1a AVALUACIÓ
UD 0. Mètode científic.
UD 1. La ciència: la matèria i la seva mesura. UD 2. La matèria: estats físics
UD 3. La matèria: Com es presenta.
UD 4. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.
2a AVALUACIÓ
UD 5. Elements i composts químics. UD 6. Canvis químics.
UD 7. L’organització del cos humà
UD 8. La nutrició humana I. Aparells digestiu i respiratori. 3a AVALUACIÓ
UD 9. La nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor. UD.10. Relació i coordinació humana.
UD.11. Reproducció humana. Aparell reproductor.
8.8 Criteris de qualificació
El sistema d’avaluació serà el mateix que per a la resta d’alumnes, és a dir, es farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i s’avaluarà tant el quadern, les feines de laboratori i l’actitud. De totes maneres, en el cas d’alumnes amb necessitats es tindràmés en compte la feina de cada dia i l’actitud que la nota dels controls, sempre a criteri del professor. El pes de cada apartat apareix a la següent taula:
70% Exàmens 20% Procediments
10% Actitud i participació
- Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.
- La nota final de curs és la mitjana de les 3 avaluacions. Per poder aprovar el curs s’han d’haver aprovat al menys 2 de les 3 avaluacions, sempre que la mitjana de les tres surti aprovada.
- A final de curs es farà una recuperació de cada avaluació pels alumnes que hagin suspès.
- Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d’estiu.
8.9 Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació 2.-Comp. 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el 4.-Tract. de la 5.-Competència 6.-Competència 7.-Competència 8.-Autonomia i
lingüística matemàtica món físic infor. i comp digital social i ciutadana cultural i artística per aprendre aaprendre iniciativa personal
UD 1. La ciència: la matèria i la
seva mesura. x x x x
UD 2. La matèria: estats físics x x x x x x
UD 3. La matèria: Com es
presenta. x x x x x
UD 4. La matèria: propietats
elèctriques i l’àtom. x x x x x x
UD 5. Elements i composts
químics. x x x x x x x
UD 6. Canvis químics.. x x x x x x x
9 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O.
9.1 Objectius.
- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis que regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformament accelerat.
- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan en moviment com sobre els que estan en repòs.
- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.
- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les forces gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els efectes d’aquestes forces sobre el nostre planeta.
- Reconèixer les formes d’energia i les seves transformacions, així com la seva conservació en els sistemes físics.
- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens observables en la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure, la pèrdua d’energia en forma de calor en un motor, etc.
- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió, corrosió, etc.) i explicar com es produeixen.
- Conèixer la importància de la química del carboni.
- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran importància, així com les bases teòriques que han permès el seu desenvolupament.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb fets observables en la naturalesa.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a motor del desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d’aquestes lleis.
9.2 Continguts
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics
9.2.1 Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. (UD 8) Conceptes
- L’estructura de l’àtom. El sistema periòdic dels elements químics.
- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L’enllaç químic: enllaços iònic, covalent i metàl·lic.
- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d’enllaç. Estudi experimental.
Procediments
- Classificar els elements en metalls i no metalls
- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic - Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç iònic. - Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç covalent. - Descriure com són les unions entre els àtoms a l’enllaç metàl·lic. Actituds
- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor coneixement de les seves propietats.
- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les substàncies i les seves característiques bàsiques.
9.2.2 Tema 2. Formulació inorgànica. (Annex 1) Conceptes
- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons les normes de la IUPAC.
Procediments
- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC. Actituds
- Valoració de la utilització d’una nomenclatura comú.
9.2.3 Tema 3. La reacció química. (UD 9)
Conceptes
- Interpretació d’una reacció química com a ruptura i formació d’enllaços. - El mol com a unitat de quantitat de substància.
- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques. Dissolucions. Gasos.
- Intercanvi d’energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i exotèrmiques.
- Velocitat de reacció. Disseny i realització d’experiències per determinar els factors que la poden modificar.
- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els éssers vius i amb la indústria.
Procediments
- Identificar correctament una transformació química.
- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l’efecte dels distints factors que afecten a la velocitat de reacció.
- Resolució d’activitats i exercicis d’aplicació. - Resolució de problemes
Actituds
- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes. - Relacionar l’evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants. - Mantenir unes normes de seguretat, d’ordre i de neteja en el laboratori.
9.2.4 Tema 4. Formulació orgànica. (Annex 1) Conceptes
- Interpretació de les peculiaritats de l’àtom de carboni: possibilitats de combinació amb l’hidrogen i altres àtoms.
- Les cadenes carbonades.
- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema de l’increment de l’efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.
- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius. - Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.
- Valoració del paper de la química en la comprensió de l’origen i desenvolupament de la vida.
Procediments
- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.
- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs, alcohols i àcids orgànics senzills.
Actituds
- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en l’obtenció de productes útils per les nostres activitats quotidianes.
- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la seva recuperació i el reciclatge.
Moviment i Forces
9.2.5 Tema 5. El moviment (UD 1)
Conceptes
- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i curvilinis.
- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i l’estudi experimental de la caiguda lliure.
- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments senzills.
Procediments
- Disseny i realització d’experiències per a l’anàlisi dels distints tipus de moviments senzills.
- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.
- Estudi de fenòmens d’inducció per a l’obtenció de la llei de caràcter universal sempre que sigui possible.
- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana. - Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.
Actituds
- Disposició científica davant el plantejament d’interrogants al voltant de fets que ocorren al nostre entorn.
- Potenciació del treball individual i en equip.
- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.
9.2.6 Tema 6. Les forces. (UD 2) Conceptes
- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes d’interacció.
- Composició de forces. Equilibri de forces.
- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.
Procediments
- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial. - Composar i descomposar forces.
- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.
- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens envolten, tractant d’explicar els seus moviments senzills.
- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.
- Disseny i realització d’experiències que permeten comprovar una hipòtesi determinada.
- Resolució d’activitats i exercicis numèrics
Actituds
- Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització d’experiències i mesures, així com en la seva representació.
- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens quotidians.
- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l’elaboració i presentació d’exercicis, informes, activitats, etc.
- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor matemàtic en l’expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.
9.2.7 Tema 7. Forces gravitatòries. (UD 3) Conceptes
- L’astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre l’Univers.
- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model heliocèntric.
- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de l’enfrontament entre dogmatisme i llibertat d’investigació. Importància del telescopi de Galileu i les seves aplicacions.
- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels cossos.
- La concepció actual de l’Univers. Valoració d’avenços científics i tecnològics. Aplicacions dels satèl·lits.
Procediments
- Descriure els principals components cosmològics de l’Univers. - Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.
- Calcular les forces d’atracció entre els cossos.
- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben. - Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.
Actituds
- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l’ordre cosmològic universal.
- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre planeta, sinó també a tot l’Univers.
Energia, treball i calor.
9.2.8 Tema 8. Treball i energia. (UD 5) Conceptes
- Valoració del paper de l’energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i inconvenients de les diverses fonts d’energia.
- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d’energia: cinètica i potencial gravitatòria.
- Estudi de l’eficàcia en la realització d’un treball: concepte de potència. - Llei de conservació i transformació de l’energia i les seves implicacions. Procediments
- Obtenció de la informació mitjançant l’observació natural.
- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l’energia i el treball. - Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen
transformacions d’energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.
- Utilització del Principi de Conservació de l’Energia Mecànica aplicant-lo a aparells i màquines d’ús quotidià, identificant les energies transformades i comparant consums i rendiments.
- Anàlisi d’algunes màquines simples.
Actituds
- Valoració de la importància que les magnituds d’energia, treball i potència tenen en la indústria i la tecnologia.
- Valoració de la necessitat d’explotar racionalment les fonts d’energia, sobre tot aquelles que no són renovables.
9.2.9 Tema 9. Forces i pressions en fluids. (UD 4) Conceptes
- La pressió. Principi fonamental de l’estàtica de fluids.
- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d’experiències per posar-la de manifest.
- Principis de Pascal i d’Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana. Procediments
- Disseny i realització d’experiències amb emissió d’hipòtesis i control de variables per a determinar magnituds com la pressió i la força de l’empenta deguda als fluids.
- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida quotidiana.
Actituds
- Disposició al plantejament d’interrogants davant els fets que passen al nostre entorn.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització d’experiències.
- Responsabilitat i prudència en la pràctica d’esports relacionats amb la nàutica. - Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra
vida quotidiana.
9.2.10Tema 10. Transferència d’energia: calor. (UD 6) Conceptes
- Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.
- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d’estat i dilatació
- Equivalència entre calor i treball
- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació Procediments
- Canvi d’unitats de la temperatura
- Calor absorbit i cedit en un canvi d’estat
- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d’estat - Pas de calories a jules
- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana
Actituds
