Llibret de la Falla de Benimaclet. Any 1947

BEIN DMACIbET

ANY1I94

aclet 93

•...•...•

Francisco Torregrosa

COMESTIBLES FINOS Buen surtido, variooad En tsta casa encontrará

V. 10 que desea

mEllE

llPruébelolJ Visítela y se convencerá

Masqnefa, 10 BENIMACLET

'1 (I~r, cef/f¡cirJ jattftti6t1

S A S T R E

C.

Valencia, 12 - Benimaclet

Juan Vlvente Mavián

COMESTIBLES

José Sanmartín

Buen género Buen servicio

Calle Valencia, 4

BENIMACLET BAR· BODEGA

RICARDO MUÑOZ Cerveza olé - Aperitivos - Vinos - Gamba

Sepia y Variantes

Yalencia, 2 BENlMACLET

Valencia, 32 Benimac1et

COMESTIBLES YVARIACIONES

Mascjuefa,5 Benimaclet

." Casa el ramós"

VINOS V LICORES

y CUANTO CORRltSPONDE AL RAMO

Taller de Ebanisteria ^y Tapiceria

Santiago Tello

Especialidaden muebles de ,lujo

Valencia, 17 BENIMACLET Recreo, 24 ' BENI&1ACLET

1II;;l'~1~IIOIIJlili:iíill~~IJlili:iíillIfí$;111101~~~~ ~

·Marcelino Giner

'Miguel

. Cuenca-

Carnes Embutidos

1.

^a

calidad

c. Valencia, 22 Benimaclet Plaza Benimaclet :-8ENIMAClET .

Tienda de Vinos y Licores

Francisco Belenguer.

Camino Trá~sltosBenimac1et, 149

Su~ursal ~n

^BEN1MACLET

VAlEn(IA".

1ravesta de la Murta, 37

Mlguel CUenCa Belenguer

CAl,{NICERIA

VICENTE MONDRAGON - CARBONERIA

Se alquilan carritos

Plaza

Hellimaclet

BENIMAVLET-

€omcstibles y Wínos ~

íBntonio Soto

C. Valencia, 29 BJiNIMACLET _~

lRccreo, 28 :: Jeét,límadet

Manufactu,ras .del Metal

Especíalidad

en grifería

e#ru

Camino Nuevo de Alboraya, 4

BEN

IMACLE T

nnDlno·n DE HIERROS l MH ALU

'''LA ESPAÑOLA"

VICENTE CHANCOSA

Maquinaria: en general: Hornillos de ·banco : Sumideros: Soportes lavabo: Sistemas water y toda

. clase de trabaj os en serie

[amino nuevo tle Alúomya, J : Teléfono 16611

BENIMACLET • VALENCIA ,

l .

Explicación de la Falla

r . - - - ~..; ••- -_ _./

•

Esta falla representa los diferentes aspllctos y resultados de los Certámenes Musicales a 195 -que tantas Bandas de Música de nuestra Región acuden con el afán de ganar un premio, después de estar tiem- po y más tiempo preparando, en las academias, las obras de conder- to que han de, ejecutar en dichos Certámenes.

Siempre hay alguna banda o agrupación musical

qu~

se conside- ra injustamente tratada aluo ver premiados sus afanes con alguna distinción en metálico o bien honorífica. De- aquí las discusiones y malquepencias entre músicos, rivalidades que, a veces, son beneficio- . sas para las mismas agrupaciones pues son un gran acicate par.a el

€studio.

La Banda de Benimac1et que tan honrosos lauros ha alcanzado en su larga vida musical conoce bien esto's resultados de los Concur- sos por ¹⁰ que esta Comisión no ha dudado plantar en su falla estos

. I

. aspectos musicales tan conocidos por todo el vecindario. .

LA COMISIÓN

LLOBR~T

^.

^.

=====DE LA. = = = = =

Falla de la Pla~a de Benimaclet, auy 1947 )\vtk ^{tUZ 'u{}

r~Sh~

{ . {q 11

eprejentació de la Reina Fallera

i de la Cort d'Hono-r

En la festa de l€s falles que es d'a]egria i de foe laComissió vos presenta un hermós pomelJ de flors:

estes xiques tan boniques qm Ilulxen més que el sol.

Contempleu-les i digueu-me sI jo tine o no raó

puix si Valencia té fama de tindre boniques flors tant ha diuen per Its :¡¡:iques

que en ]a mira tenen foe i en els l1avis tenen mel i un gran earinyo en el cor per a la festa més gran que s'ha inventat en el món:

la nostra festa de fall«s,

\¡:l. de traques i bunyols, la festa que el m6n admira per l'alegria que mou.

Vixea la Reina fallera i la'seua Cort d'Honor.

Paquita Amado Sayas, Reina FalleréL,

T'han fd la Reina fallera i eres Reina verdc'ldera

,que fins 'tens la Cort d'Honor.

Rellui:xes més que l'or.

f10f(~ta de Primavera.

Sigues tu, puix,'la primera i entre les flors del jardí la rosa més perfumada.

Eres Reina coronada, guapa eom url serafí.

I Cort d'Honor'

Amparin Almenar'

I

Moreneta d'u11s preciosos tens tls llavis primorosos

I

i graciós l'acaminar.

Te veig igual cada dia ^<>

i el món s'omplí d'alegria per AM?ARÍN ALMENAR.

I "Mercedes Benlloch ^e

I

Per la seua. simpatia va derramant alegria

per este i per l'atre 110c.

i

Qui en els cors abrí ferid es i té en la ma nostres vides es diu MERCEDES BENLLO C.

I Carmencita Benedito ^~

I

piena estás de joventut, d'he-rmosura i de 5alut

\

I

si te mire d'hito _~n hito.

Tens «tI cel fQC en els u11s . i ademés els cabells rulls,

CARMENClTA BENEDITO.

I Carmencita Olmos ^~

I

El colmo de galania,_I el colma de l'alegria

i encara un grapat de calmos.

I

Bonica com la que més í graciosa peÍ' demés

eres, CARMENCITA OLMOS

E~p1ícacíó í re1acíó

de la Fai1éL

Advertencia convenient que se fa a tata la gent:

De solfes anem a dir i de Bandes, a parlar.

Si el xiste cal consentir no valen desafinar.

Una segona advertencia d'ho-me de malta experiencia:

Si fa sol Milá redola és un ditxo ciar i neL Ací el que no corre vola, músics de Benimac1et 11J

MOTIU DE LA FALLA

La Comissió de la falla ha vollgut interpretar eh la falla de la Pla<;a el sentir del velnat'

en 10que toca a les Bat:tdes deIs Certámens Musicals que si fan o no justícia els senyors que són Jurat i repartixen pessetes i honors o bé una talla d'una molt gran cllrabassa dt femater ja torra

a qui no se la mereix i a casa me'] fan tornar , sense i'·lusió i, aixo sí, en la cara molt en ^B1t

perqué ha quedat com Déu mana' en el Concurs Musical.

€:avallers, eixa és la falla que enguany ací havem plantat per a vergonya i exemple de músics i aficionats.

• LA FALLA

Dalt d'un Ilibre hi ha una mona que cabdella tot el fil.

trenta, cuaranta i mil.

Si és una mona o un mica jo ben bé no ho sabré dír;

pero que: és un animal .<l~ls qUE:: mírant-]o t'en1'ius

aixo és cert; a ]6 .que es veu va] molt més que un potosí perque el, plat de la ba]an<;a el fa baixar; per10 vist l'animal que sembla un home í solfa no ~aplIegir

pesa més que l'Art pt1rh~im

de.la lira, l'Art sublimo Pero aixo fa que s'eleve -paradoxa ad tenim- en l'atre'plat de balan<;a de la Música l'Art fí cap al cel, pIe de l]orers i en a1es la Fama, al cim el transporte liuny <lel fem i de] fang í del tarquim.

Quin contrast l' Només els homens que han perdut els cinc sentits -sobre tot els mus'icals- poden fer i consentir

que els ,més fluixos siguen bons .i els més bons sigue-n rolns. .

Pero tot el món sap bé

-perque el món sap distingir- qui interpreta bé les obre,s i qui les trau un p~stís; , qui ,fa més g1'oses les pifies

r

qui donant el sentit

que el autor vul1gl1é expressar' com ilngels del Pllradís

les executa, pedectes, matísant tots els pedi1s

Una partitura el mico va cabdellant en els manso

¿Es una obra de Beethoven

'O bé és un lieder de Bach?

¿És d'Estrawinski'o Meyerbeer?

¿És el «Mendí Mendíyán»

def músic Usandizaga, eixe compositor bilSC

que en «ElFoc» í en «Golondrinas»

tanta ínspiracíó ens donen Sí que pot ser que aixo siga perque se va interpretar en un cert €oncurs de Bandes o Certamen Musical

on els músics d'este poble com els angels van quedar i mE::reixedors del p1'emí carabarrssa els van donar 1 ¿com tornaren a casa?

Que com? ,En el c'ap ben aIt, que el qui estúdía i te vergonya i ensaja només per l' Art

el premi d'haver c,omplit / ningú no ]i'l pot llevar.

Seguim mirant en la falla quins ninots ens han plantat i sí alguna resíalla

del Concurs tan desgradat

~nsvol fer unll conta14a, Ací tens a dos hunyols dartlunt d~unapartitura.

Com tenen la cara dura solsment busq'l1~ncaragols per a comprar confitura.

Tenen els dos igu~lpasta són par.ents o són germans i com veus pels ademans e-ssent els dos d'una casta rinyen coro a dos t1'uans', Un deIs bunyols és harinoníc, l'atre bunyol, filharmonic

i com els falta harmonía ensajaren un cerl día

un compas , , . arquitectonic.

1 digué un manHeser:

-Qui dels dós era el primer?

Qui deIs dos era el segon?

Un del p\Íblic va i respon: . -Ningú d'els dos, cavallersl Ací10 que passa és lleig i lo que pesa no passa perque s'endu carabassa aquell que s·ap més solfeig i qui tocant té més tra¡;a

Mirem ara per ad

si és que de v6reu tens gust i no tens sang de ros,SÍ.

Uh Director se morí per haver pres un disgust.

El músico desenganyat, que la Música ha ensajat aeí el ten s en desconhort¡

per culpa d'un cert Jurat esta pensant en lA Mort.

Estudia una simfonia en il'lussió i.alegria

de cap a peus, ben sencera i quan ja se la sabia

se torna uná calavera

perqué va anar a un Concurs i havent estat el 'primer . per ser honrat i sincer el Jurat prengué el recuu de deixar-se'Í al carrero

Seguim contemplant la falla' que si no me enganye molt és una falla molt bona de les de bona intendó, de les que mires i veus 10 que diu cada ninot,

Mira, xe!, quina parella!

. Estos ten en molts bemols puix van dient: «Los iguales»

i si no me enganye molt -són coneguts i podrien hasta cridar-10s pe1 nomo - Vine Aguacill Vine Masc1et On estan les il'lusions

que portareu al Concurs?

(om tu veus són dos ninots que varen anar de festa;

se menjaren un bunyo1 i com la pasta era dura patiren ... indigestió,

1 aeí t,ens en e,ixa taula

tres hom~nsd'orelles 11argues per a escoltar sinfonies, obertures i sonates de les qne solen tocar en els Concursos de Bandes.

Qué te pareix si esta~sérios?

Tenen mo1t formals les cares.

. Son persones pron sabudes per a guardar les distancies i mentres escolten música mengen figues i castanyes, mengen cacaus i tramussos, conten histories nefandes de bando1ers i de bruixes, d'apareguts i fantasmes ...

1 quan tot ja ~staparlat i ajustat, firmen les (jctes i repartigen els premis a les Bandes del Certamen que són ... per casualitat casual, aquelles Bandes

que han tocat més malles obres.

1 com s'acaba el Certamen?

Puix ... com se tracta de músics s'acaba en un~s toca tes:

quatre masades de bombo 1 unes quantes gaiatades.

Solís per la falla voreu uns músics desesperats que per a poder sostindrés s'han de posar ^ti pescar.

Desenganya,.ts deIs Concursos ja no volen eDsajar;

no van a les academiesj l'instrument abaneonat s'estimen més prendre el sol que ser uns bons estudiants.

Estudiar, pa que -pregunten-:- si he de tindrt un desengany?

Pero com podeu comprendre ad tots no són iguals. '

Hi ha músics que són uns indios:

no se desenganyen mai.

Benimaclet és exemple d'ac;o que ad estem contant.

L'afici6 deIs nostres músics és tanta i és tan re gran com proclama la Band~ra del Casino Musical.

Mira tu si té corbates, si té premis ben guanyatsl Quina historia més completa, any per any, pot presentarl Quina historia més honrosal Quants'llorers ha conquista!1 La nos!ra Banda té fama a tots els lIoes on ha anat i la coneix com a bonn tot el País Valencia 11 I

CNotes musícals

El clarinet Pepe Ros va renyir en Ramonet i dient-li més que a un gos li parlá molt clar-i-net.

Dotze' són en 1'orquestina, dotze van al Pla del Pou:

el que tocal'ocarína,

deu músics i el bombo nou,

J

a se comprén per la fatxa i les blaüres ha abona;

qua'n el bombo s'emborratxa li ~ocael bombo a la dona.

L'oboe'Pepico Mas segons diu tota la gent quan s'empina l'aiguardent és que ha perdut el compás.

Les negres són pal requinto i les blanques pal taba!.

Acaparen entre els dos les xiqu-es del M usica!.

Al fagot de casa el trauen i al cornetí ningú el trau perqué la dona li a~aga per a qué no ixca, la clau.

En el futbol soIs hi ha unmús~.c que sempre está enandantino.

Es un home moderfitto i

10

que toca és •.. el pito.

I

A un músic nou el Mestre El trombó és un caradura -Qué toques tu?-lí demana. i el fliscorno és un tabal

- J

o toque instrument de corda que té bona embocadura perqué toque ... la campana. pera un pastís ... musical.

I

Per haver desafinat '

^-

Les fuses s6n molt confuses,

~.

. i fer atres menudéncies les semifuses, :r'nolt més.

el flaut(Pepico Amat Un compás de semifuses ha tocat ... l,es cbnseqüéncÍes. és un rastre de ganxets.

I

Per a deprendre solfeig Un músic per un ca. mi

usa el métode d'Eslava; un gran canyamó aga: fa

I

peró dic per lo que veig i se refregava el.. . . . si que 16- cara mai no es Hava. en un tros de cansa . la

,

I

De la Banda del meu poble

Un fet historie

només se pot criticar

que elque toca el bombo és prim Si vols vore xiqu.es l/llapes

I

^{i ~l} que toca el baix és alto vine en mi qlle aixó está feto Si vols^VOl'e xiqlles l/llapes pine en mi " Benimaclet.

EIs que toquen en la Banda L'atre dia per Valéncia

I

i estudiar no volen m'és un amic me vaig trobar 'en compte de dir-los músics estudia.nt de molta ciéncia

~

els han de dh ... bandolers. que tenint poca experiéncia i volent ja festejar

no topetava cap xica ^{\ I} El comp~~itor^Zapata -fóra pobra o fóra rica---:

i

esciívint se va adormir a qui poder fer l'ullet i en despertar-se va dir: per elegant i 'bonica.

- Estic fent una ...' sonata. L''agafe de/les solapes

~

^{i Ji}dic:-Xe, tu estás neto

Si vols vore xiques guapes

, Una blanca val dos negres; vine en mi a Benima'c1et.

si és' rodoneta, molt més. '

Era dia de les falles, Una blanca i una negra ...

i

^{' ,} dia alegre i bullaniJuer,

aixó si.que val dinersl

de música i de riallles.

-:" Passejárem pel carrer

Mira les falles si vols peró desprésa sa casa

a menjar-te. uns quaTJts bunyo1s

Presidents

CarIes Lil10

Vícen t Zaragoza

Gran talent i simpatía i en el quírófano és el rei de la Cirurgia.

d'Honor

a Mercedes, a Maria,

3 Llui'sa i Sundoneta i a cent o dos centes més totes guapes com un ^80l.

1 ent~nces ]'amic :resol festejar-ne dos o tres.

L'agafe de les solapes i Ji dic: - Xe, tu estás net perqué estes xiques tan guapes po. que et quedes satisfet tinguen o no tinguen xapes són ... pals de Benimaclet!!!

Rafael Cuenca

Es fill de Benimaclet este bon metge oc'ulíste de ta1ent i molt planet.

]osep Lillo

Ni dubta ni s'embi;1rranca en número's i en qüestions que se basen en la Banca.

d'Honor' Socis

Metge distingít i exacte _ i si el crides pa un malalt te cumplirá a gust i en Pacte.

Té molt han cor, és atent i en tates. les oCqsions afavorix a la gent.

Antoni Martínez Albert

i parlant com un maicalles me coniessá qUe d' Amor.

no sahia res encara perqué busclilva una cara de les que són un primor.

L'ago.fe de .les solapes i Ji dic: - Xe, tu estás neto

Ves miro.nt les xiques guapes que bi ba aeí en Benimaclet.

1de repent, dqui bo diria? - passejant veig o. Pepeta, a Tonica, a Tereseta,

Lluís Ferrer

Diógenes López

Gran catxassa i molta ciéncia que naix de l'estudi intens i de la molta experiéncia.

MareeN Giner

Ell ni de nito ni de dia olvida

r

^obligació

que du una carnisseria.

fosep Marco

Treballa el bronze tan bé que el bronze en les senes mans brilla més que1'01'de llei.

"

Vieen t Gimeno

Pa encendré el lorn fa una falla i allí en la boca del forn sempre vorás con treballa.

fosep Almenar

Va i ve a la tabacalera i la petaca que porta·

té una fulla oe primera ..

Francisco Giner

En la música el vorás

que tractant en tots els músics noh. perdut mai el compás.

Hermelando Estellés

Un industrial a la vista que en els tableros i xapes del món ha fet la conquista.

Enrie Sajes

Comerciant, corredoria, xufes, cremes, cebes i les collites del día,

fost!p Sales

Corredor, comerciant, com son germ'á, tot ha enten

; sempre acaba guanyant.

Manuel Borja

Té fundició de metal i sempre amplia la casa perque augmenta el capital.

fosep Pons

No dll gorra ni lletrero pero prou que

s.e

compren

que es home gros i cartero.

fosep Gonz¿lez

Viatja sempre, a díar;, per obligació o per gust per qué es bon ferroviario

fosep Antón Medina

Ell sap lo que és un pollastre, . una gallina, un polJ

i com cus el millar sastre.

:Francisco Cuenca

El comerr, no té secrtts per a qui sap descobrir-los i guanyar hons dinerets.

Vieent

Gonz¿le~

Si tu vals, en un instant te fa un tracte de pessetes este han representant.

Enrie Gimeno

Dos cadires i un silló, un menjador, dormitori, una perxa i un buró.

Abel AlheroJa

Són de bronze les aixefes i si d'elles raja l'aigua

·també ragen le~ pessetes.

fl presenl LLI BRU Ión imprés als Obradors Tipográfics d'Anloni Peñarrocha, Carrer Sanl Crislólol, 6 - Valéncia

josep JU.

^a

Ciurana

Un comerciant de talent que igual te ven quatre grans que dos cánrers d'aigudrdent.

Enrie Cuenca

Xulletes de renyoná,

"botifarres de la binsa, bon llomello i cansalá.

Salvador Panach

Contrabaix, no con trabajo perqué es un músic que té pal solfeig gran desparpajo.

Sigfrido jovani

La barba et remullará i tant si vals com si no molt finet t'afaitará.

Francisco Torregrosa

Ultramarinos ben surtits

oe

tot alió que tu busques en formatges j embutits.

]osep M.

^a

Navarro

A la fábrica va i ve i sempre té bon tabaco per als amics que vol bé.

Benigne Mota

En el Central d'Aragó te diran com van els trens siés en llenya o en carbó.

jesús Miró

Si no fumes, estás net perqué no et podrá donar ni petaca, ni p1!.ret.

o "

Va tindre gran alegría el día que'Ji toca la senyora Loteria.

Lluís Castelló

Una petaca ben plena, una cartera i un bolso peró no estan plens d'arena.

Rlimon

Navarro

Sempre te dóna un cigarro este tabaquero que

Ji diuen Ramon Navarro.

Vicent Villasante

Maurici Garcia

Si vals tindre ban conreu usa els cotxes de Garcia i no vages maia peu.

Melchor Giner

Entre tableros i xapes i entre xapes i tableros esta ben forrat de xapes.

joaquim Asins

Popular í molt senyor molt alegre; molt formal és este soci d'Honor.

Peluquería Señoras

CASA-EmE

(Antes casa Matllde) Visite este nuevo y moderno salón montado a todo confort. Permanentes eléctricas· y de todos sist~masdesde 10 ptas. - Miss-empli - Marcel - Mani- cura y tintura en todos colores - Esta - casa a1q u i1a y vende toda clase de

postizos.

Garantizo todos mis trabajos

Cristo Provideu«Jia, 5, 1.

⁰

E3ENIMACLET

BAR PEPE'

CIPRIANO LÓPEZ

Tapas - Vermut - Gaseosas Vinos ,-

Calé

Exprés, y demás

C. Benimac1et, 1 , Btnimac1et

Taller de Carpinteria

y Ebanisteria de

6imeno J GiDiénez '

Serrería Mecánica

oo~oo

®

_o

Calle 82 del plano, 19

BENIMACLET

Talleres y Fundición,

de Bronces

DAE.S

Grifería en general

Especi::t1idad en la de saneamiento Calle 82 del plano, 5

BENIMACL,ET VALENCIA

Juan Moliner Alpargatas ^y otros calzados

Buen surtido

y

m(:doresprecios

Murta, 9 :' BENIMACLET

La ^Bodega

Vinos y Licores

Camino Nuevo Alboraya, 17

E3ENIMACLET

Visitar esta casa es quedar cliente

¿Por qué? Pruébelo

Esteban Marqués

Embutidos, Fiambres, Encur- tidos

y

en general todo 10 conconcerníente al ramo

Tienda Comestibles

Plaza de Benimaclet, 3

BENIIU~LET

BENIMACLET

HOR'NO

Vicente GimeDO

Masqnefa, 7

Peluqueria de Señoras Casa Conchin

Permanentes garantizadas Decoloración .... Tintes

VISÍTELA y PRUEBE

Antonio Oreses

111111

Comestibles- Salazones

VISITE ESTA CASA

(alle Martí, g, r ^{~ 8fNIMArltT}

Calle Benimac1et, 9¹¹¹¹¹¹ Benimac1et

CASA SALES

Comestibles· Salazones Vinos, Licores y todo 10

concerniente al ramo

aricn tores

Buenas cosechas con abonar

E~ R~ S~ A~

Representante 11 venta:

EMILIO MORA

[amiDo nuevo Alboraya, 13 ^BEnlMUlET

^{Murta, 7 BENIMACLET}

~11~li~¡~~~lJliDlIfl1i§il1~II~I~~~~1Jli;rtiiil

.

Droguería: Perfumería: Paquetería

, , ~

JOAQuin

Buenos génCJros : Mejores precios : Buen servicio

GOmEI

Se reparan medias: Economía: Calidad: Se forran botones al acto N o regalamos nada

COMESTIBLES

I

¡

Benimaclet

J _ _

Teléfono 16684

BENIMACLET

Comestibles y varios

Asunción, 1

[F?) A N A,. (Q) _{~ ~} Offi\

JOS,E ROS

LBenima[lef, ~ BfnlMAHU

Benimaclet

Pascual Asensi

Depósito de Agua de la fuente del Oro de Háquera

Calle Benimaclet,

¹

(Junto a la plaza)

Murta,S

Salvador Malina

SASTRE

A PLAZOS 10 meses crédito

Valencia, 36, 1.0 Benímadet

Esta casa, cobra iguales precios nue el año pasado

EL REGALO

Paquetería - Géneros.. de punto Perfumería

Carnes y Embutidos

Cristóbal Cuenca

Valencia, 14

BENIMACLET

Asun[ióD, 8

Borno ^de Francisoo Castro

c.

Santos, 12 BENIMACLET

7 es ^Beni

IMPRENTA de Antonio L..-,.-~~.---=

San Cristóbal,

6 •

VALENCIA. Teléfono

16652