INFORME núm. 1/2017 INFORME ANUAL 2016

(1)

INFORME núm. 1/2017

INFORME ANUAL 2016

(2)

Informe anual 2016

2 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

I

INFORME

anual 2016

_I

JULIOL 2017

Autor:

Sara Ruiz Chacón (Responsable Departament Tècnic i de Vigilància de Mercats d’AFRUCAT- Associació Empresarial de Fruita de Catalunya) ([email protected])

Amb la col·laboració de:

Joan Barniol (Cap del Gabinet Tècnic, DARP) ([email protected])

Antonio Gázquez (Responsable d’Estadística i Informatització Agrària, DARP) ([email protected])

Jordi Ferrer (Gabinet Tècnic) ([email protected])

Agraïments:

Isabel Gomar (Cap del Servei d’Indústries i Comercialització Agroalimentàries, DARP) ([email protected] )

Ernest Espinàs (Responsable tècnic del Servei d’Indústries i

Comercialització Agroalimentàries, DARP) ([email protected]) Joaquim Porcar (Cap del Servei de Coordinació Territorial a Lleida, DARP) ([email protected])

(3)

3 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Índex de continguts

Introducció

A

Indicadors tècnics

5

A.1 Superfície

5

A.2 Previsió de collita i producció

8

A.2.1 Previsió de collita i producció

per espècie i grup varietal

8

A.2.2 Rendiments

15

A.3 Qualitat del producte

15

A.4 Meteorologia

18 B

Indicadors de mercat

20

B.1 Existències en cambres frigorífiques

20

B.2 Consum

22

B.3 Comerç exterior: Exportacions i importacions

26

B.3.1 Exportacions

26

B.3.2 Importacions

31

B.4 Evolució mercat intern i extern

34

B.5 Organització del sector

36

B.5.1 Organització de l’oferta

36

B.5.2 Organització de la demanda

39 C

Indicadors econòmics

41

C.1 Preus

41

C.1.1 Preus percebuts pel pagès

41

6

C.1.2 Preus llotja

41

C.1.3 Preus ex-work, de sortida central manipuladora

41

C.1.4 Preus a l’engròs, majorista

41

C.1.5 Preus al consumidor, al detall

41

C.2 Costos

42

C.2.1 Al camp

42

C.2.2 A la central de manipulació

45

(4)

4 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Introducció

Per novè any consecutiu, el DARP divulga l’Informe anual de la fruita fresca, corresponent en aquest cas al 2016, amb la clara voluntat que sigui una eina informativa i de suport útil i coneguda per tot el sector.

Aquest informe presenta una estructura força similar a la consolidada en les edicions anteriors, tot i que hi ha diverses variacions, d’entre les quals destaquem la simplificació del capítol del comerç exterior, en el qual s’han actualitzat les dades referides al total de Catalunya i de l’Estat espanyol i s’ha obviat la informació referida a demarcacions territorials, per reiterativa, per tal d’agilitzar la consulta de les dades més rellevants.

En el capítol dels preus, aquest estudi remet, en cada cas, a la informació diversa i exhaustiva que el DARP publica a la seva pàgina web i sobre tots els productes agraris.

La novetat més destacada és la inclusió d’un estudi de costos en camp actualitzat i més extens que la informació presentada en l’informe de 2015, que era referida a l’any 2012. Una altra actualització que cal destacar és la del mapa de superfícies municipals de fruita fresca (figura 1), amb la mateixa informació amb què s’ha escrit el capítol corresponent d’aquest mateix informe.

Fent un breu comentari dels diferents apartats, segons l’ordre d’aparició a l’informe, la superfície destinada a Catalunya a plantacions de fruita fresca (sense incloure-hi els cítrics, com és habitual en aquests informes) s’ha elevat fins a les 49.467 hectàrees, gairebé un 1,8% superior a l’any 2015. Hi ha, doncs, un important nombre de noves hectàrees plantades que començaran a produir els pròxims anys.

La producció total de fruita fresca ha arribat l’any 2016 gairebé a les 850.000 tones, i ha augmentat prop d’un 2% respecte del 2015. Aquest augment es contradiu amb la resta de països productors europeus, inclòs el conjunt de l’Estat espanyol, on la producció global ha estat inferior que al 2015.

Pel que fa a la qualitat de la producció, en general ha estat adequada, tot i algunes afectacions greus per pedregades i calamarsades.

Tot revisant les dades de consum global de fruita fresca, hom pot veure que ha estat un 3,7% inferior al 2015 al conjunt de l’Estat. A Catalunya, aquesta davallada ha estat menor i s’ha aturat en l’1,5% menys.

Pel que fa al comerç exterior de les espècies més conreades, i més concretament fent referència a les exportacions, les vendes exteriors han augmentat el 2016 en préssecs, peres i pomes, respecte de 2015, Pel que fa a les nectarines, s’ha exportat un 2% menys, i això demostra que encara no s’han trobat prou mercats alternatius per eixugar la pèrdua del mercat rus, per efecte del veto de 2014.

Dinàmicament, el sector encara pateix les conseqüències de la gran crisi de preus de 2011, que va originar una baixada d’inversions en infraestructures i maquinària que encara no ha recuperat nivells de la dècada anterior. Hem de recordar, un cop més, que Catalunya és la comunitat amb més producció fructícola de tot l’Estat, amb la meitat de tota la producció de poma i pera i més d’una tercera part del préssec i la nectarina.

Gabinet Tècnic Secretaria General

(5)

5 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

A. Indicadors tècnics

A-1 Superfície

Superfície per espècie i per territori català

La superfície total de fruita fresca (sense incloure-hi cítrics) a Catalunya al 2016 és de 49.467 hectàrees, segons les dades de Superficies i produccions provincials del DARP.

La superfície fructícola es distribueix pels diferents territoris catalans tal com es representa en les figures 1 i 2.

El préssec i la nectarina és l’espècie majoritària, amb el 47% de la superfície, seguida de la pera, amb el 21%, i la poma, amb el 20%.

Nota: Fruita Fresca: Poma, pera, préssec, nectarina, cirera, pruna, albercoc, altres (codony, nespra, atzerola, serva, figuera, figuera de moro, magraner, kiwi, caqui, gerd, grosella, nabius, altres de fruit carnós).

Fig. 1

Distribució de la superfície de fruita fresca a

Catalunya, 2016. Font: DARP, 2017.

La major part de la superfície es concentra a les comarques lleidatanes amb el 82%, seguida de Tarragona (9%), Girona (7%) i per últim Barcelona (2%). Fig. 2

Distribució de la superfície (ha i %) de fruita fresca a Catalunya segons territoris, 2016.

Font: Superficies i produccions provincials del DARP, març 2017.

Barcelona 1.242 2% Girona 3.234 7% Lleida 40.489 82% Tarragona 4.502 9%

(6)

6 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Cripps Pink 411 4% Golden i similars 4948 49% Fuji 995 10% Granny Smith 824 8% Altres 83 1% Vermelles 758 8% Gala i estiu 1977 20% S/especificar 35 0% Fig. 3 Distribució de la superfície (ha i %) de fruita fresca a Catalunya segons espècie, 2016.

El grup varietal més estès en poma és el de Golden i similars, amb el 49% de la superfície, tot i que la varietat Gala i altres d’estiu està augmentant en els últims anys, arribant actualment al 20% del total de la superfície plantada de poma. La Fuji representen el 10% i les Vermelles i les Granny Smith el 8% cadascuna.

Fig. 3.1

Distribució de la superfície (ha i %) de poma a Catalunya segons varietats, 2016. Font: Superficies i produccions provincials del DARP, març 2017.

En pera, la varietat més plantada és la Conference, amb el 39% de les hectàrees, seguida de la llimonera (15%) i la Williams i Barlett (14%). La varietat Blanquilla s’ha anat arrencant en els darrers anys i actualment ocupa el 10% de la superfície de pera de Catalunya.

Fig. 3.2

Distribució de la superfície (ha i %) de pera a Catalunya segons varietats, 2016. Font: Superficies i produccions provincials del DARP, març 2017.

Poma 10.062 20% Pera 10.632 22% Préssec 13.341 27% Nectarina 9.980 20% Albercoc 1.594 3% Cirera i guinda 2.709 6% Pruna 481 1% Altres 668 1% Blanquilla 1101 10% Conference 4195 39% Llimonera 1596 15% Williams i Barlett 1468 14% Ercolini 594 6% Altres estiu 426 4% Altres tardor 1267 12% S/especificar 50 0%

(7)

7 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Pavia 1.607 7% Préssec Pla 5.915 26% Préssec Rodó 5.294 23% Préssec s/especificar 449 2% Nectarina Plana 606 3% Nectarina rodona 9.129 39% Nectarina s/especificar 88 0% Altres 357 1% Arrendament 23.894 49% Parceria 1.010 2% Propietat 22.512 46% S/especificar 1.173 2%

El 69% de les plantacions de préssecs i nectarines són de varietats de fruit rodó; no obstant això, s’està implantant amb força el cultiu de fruits plans (paraguaians i platerines), que ja representen el 29% de les hectàrees, i de fet el préssec pla supera en superfície el préssec rodó. En préssec i nectarina, el grup de “varietat no especificada” representa el 2% de la superfície.

Fig. 3.3

Distribució de la superfície (ha i %) de préssec i nectarina a Catalunya, 2016.

El 49% de la superfície fructícola de Catalunya està en règim d’arrendament i el 46% en règim de propietat; la resta es troba compartint la tinença (parceria o altres).

Fig.4

Distribució de la superfície (ha i %) de fruita fresca a Catalunya segons règim de tinença-titularitat, 2016. Font: Superficies i produccions provincials del DARP, març 2017.

L’optimització del consum i de l’ús de l’aigua és un objectiu present en el sector fructícola català. Actualment, els regs localitzats, en goter, aspersió i microaspersió, estan instal·lats en el 66% de la superfície fructícola de Catalunya.

Fig.5

Distribució de la superfície (ha i %) de fruita fresca a Catalunya segons sistema de reg, 2016.

Localitzat 32.131 66% Aspersió i microaspersió 67 0,14% Tesa o manta 14.484 30% Secà 288 0,59% Altres 337 1% S/especificar 1.638 3%

(8)

8 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 800.000 900.000

ITÀLIA ESPANYA GRÈCIA FRANÇA

P ro d u c c ió ( t)

PRÉSSEC, NECTARINA I PAVIA EUROPA, PER PAÏSOS I CAMPANYES

Préssec Mitjana 2010-14 Préssec Prod 2015 Préssec Prod 2016 Nectarina Mitjana 2010-14 Nectarina Prod 2015 Nectarina Prod 2016 Pavia Mitjana 2010-14 Pavia Prod 2015 Pavia Prod 2016

NECTARINA NECTARINA PRÉSSEC PRÉSSEC PRÉSSEC NECTARINA PAVIA PAVIA PAVIA PRÉSSEC NECTARINA PAVIA

A-2 Previsió de collita i producció

A-2.1 Previsió de collita i producció per espècie i grup varietal Dades d’Europa i Espanya

La collita de pinyol del 2016 a Europa va ser inferior al 2015.

En la fruita de llavor, en poma i pera la major part dels països de la Unió Europea 28 han estimat una disminució de la producció del 2016 respecte al 2015 (Taula 2).

Fig. 6

Evolució de la producció (t) de préssec, nectarina i pavia, per països europeus. Font: Elaborat per Afrucat a partir de les dades d’Europech 2017. Maig 2017.

(Tones) ITÀLIA ESPANYA GRÈCIA FRANÇA TOTAL

Préssec Mitjana 2010-14 632.324 419.122 210.200 142.613 1.404.259 Préssec Prod 2015 588.860 565.928 162.000 114.204 1.430.992 Préssec Prod 2016 537.224 569.594 174.700 108.364 1.389.882 Var (%) 16/15 -8,77% 0,65% 7,84% -5,11% -2,87% Var (%) mitjana 2010-14/16 -15,04% 35,90% -16,89% -24,02% -1,02% Nectarina Mitjana 2010-14 820.412 461.135 74.300 142.547 1.498.394 Nectarina Prod 2015 735.978 555.845 82.000 96.835 1.470.658 Nectarina Prod 2016 656.578 535.191 87.000 93.834 1.372.603 Var (%) 16/15 -10,79% -3,72% 6,10% -3,10% -6,67% Var (%) mitjana 2010-14/16 -19,97% 16,06% 17,09% -34,17% -8,40% Pavia Mitjana 2010-14 85.075 291.484 360.800 6.080 743.439 Pavia Prod 2015 83.666 275.658 302.000 6.102 667.426 Pavia Prod 2016 68.325 277.652 280.000 5.042 631.019 Var (%) 16/15 -18,34% 0,72% -7,28% -17,37% -5,45% Var (%) mitjana 2010-14/16 -19,69% -4,75% -22,39% -17,07% -15,12% Total pr+nect+pav 2016 1.262.127 1.382.437 541.700 207.240 3.393.504 Taula. 1 Producció 2016 i 2015 (t) de préssec, nectarina i pavia, per països europeus. Font: Europech 2017. Maig 2017. PRÉSSEC+NECTARINA+PAVIA Var 2016/15 Juny 2016 (t) 2015 (t) (%) Itàlia 1.262.127 1.408.504 -10% Espanya 1.382.437 1.397.431 -1% Grècia 541.700 546.000 -1% França 207.240 217.141 -5% TOTAL 3.393.504 3.569.076 -5%

(9)

9 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Taula 2

Previsió de collita 2016 i producció 2015 (x1.000 t) de poma i pera, per països europeus. Font: Prognosfruit 2016-WAPA, juliol 2016. *m: mitjana 2013-15

POMA PERA

UE-15: 2.015 P2016 %UE28 V(16/m)* V(16/15) 2.015 P2016 %UE28 V(16/m)* V(16/15)

Àustria 177 22 1,4% -87,3% -87,6% Bèlgica 285 234 2,3% -14,7% -17,9% 369 332 15% -5,9% -10,0% Dinamarca 24 22 0,2% -9,6% -8,3% 6 5 0% -16,7% -16,7% França 1.674 1.564 13,6% 0,0% -6,6% 155 134 6% -8,6% -13,5% Alemanya 973 1.052 7,9% 9,1% 8,1% 43 36 2% -11,5% -16,3% Grècia 242 263 2,0% 9,1% 8,7% 60 43 3% -2,0% -28,3% Itàlia 2.280 2.282 18,5% -0,2% 0,1% 764 678 32% -8,6% -11,3% Holanda 336 332 2,7% -0,7% -1,2% 349 352 15% 3,0% 0,9% Portugal 329 263 2,7% -10,8% -20,1% 134 135 6% -18,8% 0,7% Espanya 482 509 3,9% 5,2% 5,6% 344 303 14% -20,8% -11,9% Regne Unit 243 250 2,0% 11,6% 2,9% 25 28 1% 10,0% 12,0% UE-15 7.045 6.793 57,2% -1,0% -3,6% 2.249 2.046 94% -8,9% -9,0%

Nous Estats: P2015 P2016 %UE28 V(14/m)* V(15/14) P2015 P2016 %UE28 V(14/m)* V(15/14)

Rep. Txeca 156 113 1,3% -16,9% -27,6% 10 6 0% -11,0% -37,0% Hongria 522 449 4,2% -33,5% -14,0% 33 35 1% -3,7% 6,1% Croàcia 101 35 0,8% -59,5% -65,3% 2 1 0% -57,1% -41,0% Letònia 8 8 0,1% -27,3% 0,0% 0 1 0% -6,0% 11,0% Lituània 46 38 0,4% 0,9% -17,4% Polònia 3.979 4.150 32,3% 14,2% 4,3% 80 65 3% 0,0% -18,8% Romania 336 371 2,7% 0,7% 10,4% 13 16 1% -14,0% 16,0% Eslovàquia 40 17 0,3% -60,2% -57,5% 1 1 0% -25,0% -20,0% Eslovènia 71 12 0,6% -81,5% -83,1% 4 1 0% -78,0% -80,0% Suècia 21 20 0,2% 11,1% -4,8% 1 1 0% 0,0% 12,0% Nous Estats 5.280 5.213 42,8% 2,7% -1,3% 144 127 6% -5,5% -11,8% UE-28 12.325 12.006 100,0% 0,6% -2,6% 2.393 2.173 100% -8,8% -9,2% Dades de Catalunya

Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que més fruita dolça produeix. La poma i la pera catalanes representen més del 50% de la producció estatal. La importància de la fruita de pinyol també és notable, vora el 30-35 % del préssec i la nectarina que es produeix a Espanya és catalana. Altres cultius, com la cirera, la pruna i l’albercoc, són menys representatius i no superen el 10% de la producció espanyola.

A Catalunya, durant el 2016, les produccions de préssec i nectarina i pera tendeixen a la baixa, en canvi la previsió de poma és al l’alça.

(10)

10 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Taula 3

Producció 2016 i 2015 (t) de poma, pera, préssec, nectarina, cirera, pruna i albercoc de Catalunya, per demarcacions. Font: DARP, 2017

Dades de Lleida Préssec i nectarina

Durant el 2016 es frena el ritme de les noves plantacions de préssec i nectarina a la demarcació de Lleida, que és la més important de Catalunya. La producció de préssec i nectarina del 2016 a Lleida ha estat de 333.994 tones, inferior al 2015 (DARP, març 2017). El principal motiu d’aquesta disminució ha estat la climatologia durant l’hivern i la primavera i les diverses pedregades durant l’estiu.

FRUITERS Producció 2016 (t) Producció 2015 (t) Var(%) Poma 305.299 277.769 10% Barcelona 1.663 1.593 4% Girona 81.262 78.591 3% Lleida 220.831 196.135 13% Tarragona 1.543 1.450 6% Pera 138.323 147.727 -6% Barcelona 567 570 -1% Girona 4.953 5.467 -9% Lleida 131.507 140.435 -6% Tarragona 1.296 1.255 3% Albercoquer 7.439 8.504 -13% Barcelona 419 330 27% Girona 366 347 5% Lleida 5.517 7.168 -23% Tarragona 1.137 659 73% Cirera i Guinda 8.042 10.334 -22% Barcelona 922 1.022 -10% Girona 356 356 0% Lleida 1.924 2.511 -23% Tarragona 4.840 6.445 -25% Préssec 222.005 221.218 0% Barcelona 5.671 6.059 -6% Girona 1.721 1.643 5% Lleida 188.167 186.666 1% Tarragona 26.446 26.850 -2% Nectarina 157.222 159.462 -1% Barcelona 206 299 -31% Girona 210 315 -33% Lleida 145.827 150.598 -3% Tarragona 10.979 8.250 33% Pruna 3.675 3.716 -1% Barcelona 697 701 -1% Girona 48 48 0% Lleida 1.961 2.202 -11% Tarragona 969 765 27%

(11)

11 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 Pro d u cci ó (t )

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE PERA A LLEIDA. PRODUCCIONS 1984-2016 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 P ro d u cci ó ( t)

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE PRÉSSEC I NECTARINA A LLEIDA. PRODUCCIONS 1984-2016

Fig. 7

Evolució de la producció (t) de préssec i nectarina Lleida. 1993-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Producció (t) 146.941 149.131 106.572 170.707 157.579 176.659 148.843 Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Producció (t) 194.066 172.401 189.505 212.357 175.570 278.326 262.221 Any 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Producció (t) 268.475 302.621 255.568 314.071 347.790 277.513 306.955 Any 2014 2015 2016 Producció (t) 365.900 337.264 333.994 Pera

La producció de pera a Lleida durant el 2016 ha estat de 131.507 tones, inferior al 2015, fet degut a les condicions metereològiques i a les pedregades durant l’estiu.

Fig. 8

Evolució de la producció (t) de pera Lleida. 1993-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Producció (t) 179.560 287.752 265.926 371.581 367.777 309.665 351.819 Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Producció (t) 319.052 309.392 272.866 329.614 263.736 318.707 294.136 Any 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Producció (t) 254.758 241.101 199.653 237.965 250.335 163.772 194.964 Any 2014 2015 2016 Producció (t) 188.400 140.435 131.507 Poma

En els últims 2 anys la tendència de les arrencades s’han frenat i fins i tot s’han plantat algunes hectàrees. Al 2016 la producció de poma a Lleida ha estat de 220.821 tones, superior al 2015.

(12)

12 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Fig. 9

Evolució de la producció (t) de poma a Lleida. 1993-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 Producció (t) 297.567 350.129 348.321 342.143 405.152 285.476 387.807 Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 Producció (t) 309.318 311.604 189.108 316.403 232.307 312.101 240.394 Any 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Producció (t) 214.687 258.239 191.063 232.455 219.667 150.047 152.386 Any 2014 2015 2016 Producció (t) 202.900 196.135 220.831 Dades de Girona Préssec i nectarina

El cultiu del préssec i la nectarina a Girona va experimentar màxims productius entre l’any 2001 i el 2005, però a partir de llavors nombroses plantacions s’han anat arrencant per ser substituïdes majoritàriament per poma.

La collita de préssec i nectarina a Girona durant el 2016 ha estat de 2.077 tones, lleugerament superior al 2015.

Fig. 10

Evolució de la producció (t) de préssec i nectarina Girona. 1990-2016

Font: DARP, juny 2017

Any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Producció (t) 6.400 6.350 7.000 5.700 6.800 9.200 7.500 8.600 Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Producció (t) 8.656 8.800 8.972 10.115 8.875 9.283 9.019 11.310 Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Producció (t) 9.210 8.282 4.921 8.133 6.101 4.453 2.510 2.512 Any 2014 2015 2016 Producció (t) 2.820 1.958 2.077 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 P ro d u c ci ó ( t) 0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000 350.000 400.000 450.000 Pro d u cci ó (t )

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE POMA LLEIDA. PRODUCCIONS 1984-2016

(13)

13 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Pera

A partir del 2007 les arrencades de plantacions han fet que actualment la producció es situï entorn de les 5.000 tones.

La collita de pera de Girona durant el 2016 ha disminuït respecte al 2015 i s’ha situat en les 4.953 tones.

Fig. 11

Evolució de la producció (t) de pera Girona. 1990-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Producció (t) 3.000 3.000 8.500 3.800 7.500 11.000 13.800 13.652 Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Producció (t) 14.632 17.257 13.755 16.127 14.845 15.318 15.484 15.032 Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Producció (t) 15.769 14.614 9.850 10.817 8.464 9.688 7.722 7.078 Any 2014 2015 2016 Producció (t) 7.873 5.467 4.953 Poma

Girona és l’única demarcació territorial catalana on el cultiu de la poma té una tendència creixent en els darrers anys. Majoritàriament les plantacions que s’arrenquen d’altres fruiters, com ara préssec, nectarina o pera, es planten amb poma.

La collita de poma de Girona durant el 2016 s’ha estimat de 81.262 t, superior al 2015. 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 20.000 P ro d u c ci ó ( t)

(14)

14 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 P ro d u c c ió ( t) Fig. 12 Evolució de la producció (t) de poma Girona. 1990-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Producció (t) 68.000 66.000 76.000 55.000 67.000 67.000 54.500 58.809 Any 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 Producció (t) 47.311 63.696 65.985 67.121 57.328 65.151 69.849 82.954 Any 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Producció (t) 82.382 94.905 85.648 87.715 85.323 106.733 83.766 69.909 Any 2014 2015 2016 Producció (t) 90.623 78.591 81.262 Dades de Tarragona Préssec i nectarina

Durant el 2016 s’ha observat un lleuger augment de la producció de préssec i nectarina a Tarragona, a l’entorn de les 37.425 t.

Fig. 13

Evolució de la producció (t) de préssec i nectarina Tarragona. 2000-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 Producció (t) 48.704 43.401 51.096 35.765 33.740 44.244 41.942 37.414 Any 2.008 2.009 2.010 2.011 2.012 2013 2.014 2015 Producció (t) 35.035 39.508 35.353 39.498 36.199 36.009 35.450 35.100 Any 2016 Producció (t) 37.425 Dades de Barcelona Préssec i nectarina

La producció de préssec de Barcelona es troba en una fase d’equilibri estabilitzada en les 5-6.000 tones.

Durant el 2016, la collita de préssec i nectarina a Barcelona ha estat inferior a l’any 2015 i s’ha situat en 5.877 tones.

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000 100.000 110.000 P ro d u c ci ó ( t)

(15)

15 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Fig. 14

Evolució de la producció (t) de préssec i nectarina Barcelona. 2000-2016 Font: DARP, juny 2017

Any 2.000 2.001 2.002 2.003 2.004 2.005 2.006 2.007 Producció (t) 15.429 10.617 13.844 11.630 8.459 9.503 8.185 5.745 Any 2.008 2.009 2.010 2011 2012 2013 2.014 P2015 Producció (t) 5.550 4.641 5.567 5.990 5.803 5.816 6.907 6.358 Any 2016 Producció (t) 5.877 A-2.2 Rendiments

L’evolució dels rendiments productius en fruita es troben disponibles a l’enllaç:

http://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_estadistiques_observatoris/ dar_estructura_produccio/dar_estadistiques_agricoles/dar_estadistiques_de finitives

A-3 Qualitat del producte

Evolució i qualitat del fruit per espècie i zona de producció Dades d’Europa i Espanya

La qualitat global de la fruita recol·lectada durant l’estiu 2016 ha estat adequada, però destaquen afectacions greus de pedregades/calamarsades. En préssec i nectarina, la floració ha estat extremadament llarga, provocant l’aparició de gran diversitat de calibres, i, tot i que es preveia un avançament de la collita, la durada de la floració ha permès una època de collita similar al 2015 i fins i tot en algunes zones la fruita s’ha recol·lectat alguns dies més tard. No hi ha hagut solapament de les principals zones productores.

En pera, les floracions han estat normals i els quallats han estat deficients, les produccions es preveuen inferiors a l’any passat. Els nivells de russeting en Conference són bons. En poma, es preveu una producció inferior al 2015. En general a Europa s’ha observat un quallat normal (deficient en alguns grups) i tot i que el calibre semblava que seria normal-gran segons la varietat, al moment de la collita molts fruits han quedat justos de calibres (segons la regió). La coloració depèn molt de la varietat en el cas de Gala i és normal en el cas del grup de les Vermelles.

Dades de Catalunya

A l’igual que a la resta d’Europa, el clima durant l’hivern i la primavera ha afectat la fenologia dels arbres fruiters i el desenvolupament dels fruits. L’hivern ha estat càlid i la primavera extremadament freda, amb intenses gelades, i això ha provocat floracions llargues i un desequilibri de calibres i de maduracions. A més, les tempestes i les calamarsades a finals de la primavera i principis d’estiu ha fet malbé una gran part de la producció,

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000 18.000 P ro d u c c ió ( t)

(16)

16 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

sobretot primerenca, i ha afectat epidèrmicament molts fruits de temporada mitjana (afavorint l’aparició de malalties i fongs).

A causa del desajust fenològic, el calendari de collita ha estat diferent segons les zones, i en alguns llocs el calendari ha estat 2-3 dies abans que l’any passat, en altres similar i altres amb un lleuger retard (4-5 dies). Les hores fred s’han pogut cobrir a la demarcació de Lleida gràcies a la boira.

Préssec i nectarina

Després d’un hivern càlid, durant el febrer i el març s’han anat registrant gelades nocturnes i de matinada, arribant en alguns municipis fins als -7ºC (en moltes localitats s’han hagut d’engegar mètodes antigelada com aspersors, etc.). Tot i que en principi no se sabia si l’afectació seria greu, una vegada es va començar a fer l’aclarida es va poder constatar que les varietats primerenques sí que van tenir afectació, quantitativament i qualitativament (pinyol obert, pigat/russeting, etc.); en canvi, la resta de varietats no van resultar gaire danyades pel fred.

També cal destacar l’afectació de múltiples pedregades, principalment a la demarcació de Lleida, des de l’abril fins al setembre, que han danyat part de la producció.

Les pluges durant la floració i el quallat han afectat alguna zona amb varietats primerenques, però no de forma generalitzada.

El quallat, en general, ha estat irregular i mal distribuït per la branca. En algunes varietats de fruits plans el tancament pistil·lar, encara que en un inici s’observava bo, ha estat dolent.

Els calibres, en la major part dels casos, han estat molt irregulars.

Les elevades temperatures, sobretot durant el juliol, han afectat negativament els fruits, que han patit maduracions ràpides.

Els nivells de sucres i el color han estat bons en general.

A causa de les tempestes i les pedregades (que han causat danys en l’epidermis dels fruits), la presència de Monilinia ha estat present part de la campanya.

Pera

En pera, les floracions han estat normals-escasses i els quallats han estat deficients, i per això la producció ha estat inferior a l’any passat. Els nivells de russeting en Conference varien molt segons les zones.

La varietat de pera Llimonera s’ha començat a recol·lectar a principis de juliol en les zones primerenques. Els fruits han estat majoritàriament de calibre, sucre i qualitat normal.

La varietat de pera Blanquilla s’ha començat a collir a Lleida a principis d’agost. La qualitat ha estat bona, calibres normals, sucres elevats i amb pell fina. A partir del gener (fins i tot desembre), es comença a observar problemes de conservació, apareixent danys per escaldat i pèrdua de la qualitat de la pell.

La segona quinzena d’agost s’inicia la collita de la pera Conference, la varietat de pera més important a nivell català. En relació a la qualitat, els nivells de russeting depenen molt de la zona, des de fruits amb molt bon nivell a altres amb la pell pràcticament fina. Els calibres són irregulars, encara que predomina més el petit. Bon nivell de sucres.

A Lleida, les varietats de pera Williams i Barlet s’han començat a collir a principis d’agost; l’Alexandrina, la Devoe i la Decana de Comice a finals

(17)

17 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

d’agost i principi de setembre; a l’octubre, s’ha collit la pera Flor d’Hivern i la Passacrassana. La majoria d’aquestes varietats tenen uns calibres irregulars, que són deguts a la llarga floració, i una qualitat organolèptica bona, amb nivells elevats de sucre.

Les zones castigades per calamarsades presenten un percentatge dels fruits amb danys epidèrmics (tant pels cops de pedra com per les fregades del fruit contra les branques), que n’ha afectat la qualitat.

En algunes zones, l’afectació de la plaga Psila ha estat bastant elevada, amb una consegüent problemàtica epidèrmica i, per tant, pèrdua de qualitat. Poma

En poma, les floracions s’han observat normals-altes i el quallat normal (normal-alt en el cas de Gala, Fuji i Cripps Pink).

La mitjana de calibre de fruit 2016 ha estat petit, tot i que depèn molt de la varietat.

El grup de varietat Gala s’ha començat a collir a principis d’agost. Els quallats han estat normals, bona qualitat organolèptica però amb coloració irregular, amb partides de molt color i partides sense. També ha patit problemes de clivellat dins de les cambres frigorífiques, tot i que menys que altres anys.

L’inici de collita de la Golden a Lleida ha estat a partir de finals d’agost i principis de setembre. La qualitat, en general, ha estat normal, però per la gran quantitat de fruits el calibre majoritari ha estat el petit (els tractaments d’aclarida química no han funcionat en la majoria dels casos). Hi ha hagut afectació per Bitter Pitt, encara que no tant generalitzat com en altres campanyes.

Les varietats de pomes vermelles s’han començat a collir a principis de setembre. Els calibres han estat bons i la coloració, en general, ha estat molt bona.

La recol·lecció de les pomes del grup Fuji s’ha iniciat a l’octubre, amb coloracions molt condicionades al clon varietal però, de mitjana, bastant insuficients. No obstant això, les Fuji solen presentar elevats percentatges de pèrdues tant a camp com a conservació per la seva elevada sensibilitat a cops de sol, clivellat, russeting, escaldat... i, per tant, el seu cost de producció és elevat.

La Granny Smith s’ha començat a recol·lectar a l’octubre. La qualitat del fruit ha estat normal, tot i que com és habitual, amb afectacions elevades d’escaldat.

El grup de pomes més tardanes, el Cripps Pink (dins del qual destaca la varietat Pink Lady®), s’ha començat a collir al novembre. La qualitat dels fruits ha estat molt bona (sucres elevats, etc.), amb calibres grans i bona coloració.

Habitualment, excepte en Gala, on hi ha una venda de fruits important durant l’estiu, en la resta de varietats de poma els fruits es conserven en cambres de fred d’Atmosfera Controlada (AC), Ultra Low Oxigen (ULO) o Atmosfera Dinàmica (AD), segons els mesos que es vulguin conservar. Les segones categories de fruits s’han anat venent durant l’estiu, però també s’han estat comercialitzant durant la tardor i l’hivern.

Cirera

Al maig, s'han començat a collir les primeres cireres d'origen català.

El quallat en les varietats primerenques de cirera ha estat correcte, encara i la climatologia particular durant l’hivern. Les baixades de temperatures han

(18)

18 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

afectat una part de la producció i les pluges just abans de la collita en alguna de les zones productores han provocat una pèrdua de la fermesa del fruit i la presència de clivellat; per sort, aquesta afectació no ha estat generalitzada i la qualitat ha estat molt bona en general, amb calibres bons i un alt contingut en sucres.

Albercoc

La floració s’ha desenvolupat adequadament, però s’ha observat heterogeneïtat segons les varietats (noves i tradicionals) en floribunditat i quallat.

La incidència de les pedregades ha estat forta en albercoc, que al 2016 ha estat un dels cultius més afectats, i han provocat pèrdues de collita i problemes de qualitat per danys en l’epidermis, encara que la qualitat organolèptica ha estat bona i els calibres molt correctes.

Pruna

Les baixes temperatures a la primavera ha afectat la floració a gran part de les zones productores; també la pluja i les ventades han afectat la producció.

El nivell de qualitat ha estat normal, segons les partides i les zones de producció. Els calibres han estat normals.

A-4 Meteorologia

Dades d’Europa i Espanya

Des d’inicis del 2016, la climatologia ha estat complicada. Un hivern suau i una primavera freda amb intenses nevades i gelades han provocat desajustos a la fenologia dels arbres (floracions llargues, avortaments de flors, quallats deficients, etc.). Fins al mes de juliol tot Europa s’ha vist afectada per condicions climatològiques adverses, temperatures fresques, vent, pluja i pedra han castigat les zones productores i ha minvat la seva producció.

A Catalunya i durant l’estiu 2016, gelades i diverses pedregades han afectat algunes plantacions de fruita.

Lleida

Diverses nits del mes de febrer s’han vist afectades per davallades de temperatures per sota zero, que han afectat conreus de les comarques del pla de Lleida.

La tarda del 21 d’abril, una tempesta va afectar de manera molt localitzada els termes municipals de Bell-lloc, els Alamús, Alcoletge, Soses i el nord-oest de l’horta de Lleida. La tempesta va anar acompanyada de calamarsa de mida inferior a un pèsol.

Durant la tarda del diumenge 22 de maig, les comarques del Segrià i les Garrigues es van veure afectades per una tempesta acompanyada de calamarsa, amb fortes ratxes de vent i amb força intensitat de pedra seca en algunes zones. La tempesta provinent de la part de l’Aragó va afectar inicialment la zona sud de la comarca del Segrià, principalment el municipi de la Granja d’Escarp, afectat quasi en la seva totalitat, i part dels municipis veïns de Seròs, Massalcoreig, Maials, Llardecans i Torrebesses. Aquesta tempesta va reprendre força en arribar a les Garrigues, afectant els municipis de Granyena de les Garrigues, Juncosa, el Soleràs, els Torms i la Granadella. La pedra caiguda tenia un diàmetre d’entre 1-1,5 cm i va afectar principalment el cultiu de la fruita dolça (1.310 ha), amb un nivell de danys molt dispers, arribant en les zones més afectades a pèrdues d’entre 70% i 100% de la collita. Les plantacions en collita i les més pròximes al període de collita, de fins a mig o finals de juny, són les més afectades. La tempesta

(19)

19 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

va continuar cap a l’Albi, Vinaixa, Bellaguarda i el Vilosell, però ja amb més aigua i menor afectació dels cultius.

La forta tempesta de pedra de dissabte 28 de maig a la tarda-nit va tornar a afectar la comarca del Segrià (3.340ha). Els municipis de la Granja d’Escarp i Seròs, al sud de la comarca del Segrià, es van tornar a veure afectats per un primer front d’aigua, pedra i vent, junt amb els municipis d’Aitona i Almatret. La major part de la zona afectada de la Granja d’Escarp i Seròs tindrà danys d’entre el 80 i 100% de la producció i en altres zones estaran al 50%. Part dels danys es sumen a zones molt afectades de la pedregada de la setmana anterior i gran part de la superfície poc afectada per l’anterior calamarsada ha arribat ara a danys del 100%. La tempesta va continuar pel nord de la comarca de les Garrigues dirigint-se cap a l’Urgell i la Segarra, amb poca afectació general als municipis de Preixana, Tàrrega, Vilagrassa i Verdú. La tempesta va reprendre força a la Segarra, afectant la pedra significativament els municipis de Cervera, la Granyanella, les Oluges, Sant Ramon i Ivorra.

Un segon front cara la nit de dissabte va afectar els municipis d’Alcarràs, Lleida, Torres de Segre, Soses, Sunyer, Sudanell, Alcanó i Sarroca. Altres municipis com Artesa de Lleida, Puigvert i Alfés, junt amb la partida de Vinatesa de Lleida, es van veure afectats però amb menor incidència. També va passar per quasi la totalitat de les comarques del Pla d’Urgell i Urgell i una petita part de la Noguera i, en concret, els municipis següents: Vila-sana, Ivars d’Urgell, Torregrossa, Linyola, Castellnou de Seana, Bellpuig, Barbens, La Fuliola, Tornabous, Castellserà, Agramunt, Oliola, Cabanabona, Vilanova de l’Aguda i Ponts. Van ser fenòmens de pedra molt barrejada amb aigua i no van afectar de manera significativa els cultius: en general, s’esperen afectacions inferiors al 5%.

La tempesta de la tarda del dissabte 4 de juny ha tornat a afectar alguns municipis del Segrià, principalment la zona Sud, caient calamarsa barrejada amb aigua a Seròs, Massalcoreig i la Granja d’Escarp, i intensificant-se la tempesta al municipi d’Aitona, seguit de les zones més pròximes de Torres de Segre, Sarroca de Lleida i Torrebesses.

La tempesta es produeix entre les 7 de la tarda i les 9 del vespre, amb pedres d’una mida entre 0,5 i 1 cm, i a la zona més afectada d’Aitona s’inicia amb una precipitació de pedra seca que ha produït els danys més elevats en cultius. El cultiu més afectat són els fruiters (1.245ha), les varietats més pròximes a recol·lecció així com peres i nectarines, més sensibles als cops; els danys s’estimen entre el 20 i 50 % en general i del 70 al 100% a les zones més afectades.

Posteriorment, la tempesta es va desplaçar cap a la comarca de les Garrigues, afectant els municipis de Bellaguarda i la Granadella, però com que la pedra va caure barrejada amb aigua, no s’ha constatat afectació significativa.

Durant el vespre del 16 d’agost, la comarca de la Noguera es van veure afectada per una tempesta que es va desplaçar a la zona sud-est amb abundants precipitacions acompanyades de calamarsa i fort vent. Es van veure afectats els municipis de la Sentiu de Sió, Vallfogona de Balaguer, Penelles i Bellcaire d’Urgell. Posteriorment, la tempesta va arribar a la comarca del Pla d’Urgell, on va caure pedra de mida gran, acompanyada també de fortes precipitacions i molt vent. Linyola, Ivars d’Urgell, el Poal, Castellnou de Seana, Vila-sana, el Palau d’Anglesola, Bellvís, Sidamon, Fondarella, Mollerussa i Golmés són els municipis afectats. En alguns casos, la mida de la pedra va arribar als 3 cm i ha afectat principalment el cultiu de la fruita dolça (4.102 ha, principalment poma i pera). El grau d’afectació és variable.

La nit de divendres 9 de setembre a dissabte va tenir lloc una tempesta amb una certa virulència que en alguns llocs va anar acompanyada de calamarsa. En general, l’episodi de calamarsa va ser molt breu i anava barrejada amb aigua. Va afectar municipis de les comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà i l’Urgell. Els municipis més afectats

(20)

20 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

van ser: Benavent, Corbins, Torre-serona, Arbeca, Torrelameu, Gavet de la Conca i Belianes.

A altres municipis com Miralcamp, Vilanova de Bellpuig, Bellvís i Sant Martí de Riucorb també va caure calamarsa, però sense afectació destacable als conreus.

Els conreus afectats van ser bàsicament fruita de llavor (225 ha), vinya (10 ha), olivera (100 ha) i ametller (50 ha).

El front de la tarda de divendres 23 de setembre, cap a les 16.30 i les 17.30 hores, va deixar anar una gran tromba d’aigua acompanyada d’una forta i intensa pedregada, afectant principalment els municipis de Llardecans, Aitona, Seròs i Massalcoreig, així com Torrebesses i Sarroca de Lleida, a la comarca del Segrià.

La pedra va caure amb forta intensitat, molt petita, de la mida d’1 a 2 cm de diàmetre, i va durar aproximadament 1 hora. Els cultius més afectats són els fruiters (900 ha), per danys en arbre, finalitzada ja la collita, l’olivera encara per recol·lectar (969 ha) i l’ametller (110 ha), a més del 50% de recol·lecció. Les zones més afectades per la pedra, a Seròs, els danys en finca d’olivera i ametller poden arribar al 100% de pèrdua. En fruiters solament quedaven unes poques hectàrees de préssec tardà per recol·lectar. Cal mencionar que l’olivera de secà, a part dels danys per pedra, la quantitat de pluja caiguda de cop, fa que l’arbre expulsi l’oliva abans de collita, sobretot en anys ja afectats per la sequera.

La tarda del diumenge 25 de setembre va tenir lloc una tempesta acompanyada de calamarsa que va afectar el sud de la comarca de l’Urgell, concretament els municipis de Sant Martí de Riucorb, Omells de Na Gaia, Maldà i Vallbona de les Monges. Els conreus afectats són olivera (548 ha), ametller (158 ha) i vinya (17 ha). Els danys més importants s’han produït en els conreus d’ametller i vinya pendents de collir amb afectació superior al 50%. Pel que fa a l’olivera, l’afectació és superior al 30%.

Tarragona

Fortes tempestes han afectat durant la primavera diverses zones, els municipis més afectats han estat a les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d'Ebre, el Priorat, el Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Han afectat sobretot a la cirera, on les pluges han incidit abans i durant la recol·lecció i han provocat pèrdues en les varietats primerenques.

La pedregada de dissabte 10 de setembre a la Terra Alta va afectar més de 1.386 hectàrees de conreus a Batea i Caseres. Els conreus més afectats són la vinya (910 ha), l’olivera (234 ha) i l’ametller (242 ha).

En el cas de la vinya i l’olivera, el grau d’afectació oscil·la entre els 100% de la massa foliar i el 100% dels raïms en algunes zones aïllades (finques del Coll de Caseres, Sulfuro, Mudefe, Trufes) fins a un 25% de massa foliar i un 50% dels raïms amb ferides produïdes per la pedra. S’ha recomanat veremar les parcel·les afectades al més aviat possible i fer tractament amb fungicides cúprics i folpet tant aviat s’hagin veremat les parcel·les.

En el cas de l’olivera, l’afectació ha estat entre un 60% de les olives a terra (i les que han quedat a l’arbre fins al 70% presenten un o diversos cops, que en suposarà la caiguda o la pèrdua de valor comercial) i a una caiguda testimonial per sota del 5%. També s’ha produït defoliació i danys en fusta. Igual com en la vinya, també es recomana tractar amb derivats cúprics i un cicatritzant com el folpet per poder disminuir les pèrdues de les olives que han quedat a l’arbre.

(21)

21 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

L’ametller és el conreu que tindrà menys afectació econòmica, ja que la disminució de collita serà inferior a la dels altres conreus.

Girona i Barcelona

No hi ha hagut afectacions significatives.

B. Indicadors de mercat

B-1 Existències en cambres frigorífiques

Existències en cambres frigorífiques de poma i pera

El seguiment periòdic de les dades d’existències de poma i pera en cambres frigorífiques es realitza des de primers de novembre a primers de juliol de l’any següent. Dades d’Europa Taula 4 Existències (t) en cambres frigorífiques de poma a 30 de novembre 2016 i 30 de novembre 2015, per a la majoria de països europeus.

Font: Elaborat per Afrucat a partir de dades de WAPA, (dades recollides 15/12/2016 i publicades 30/12/2016)

(1) Només Regió d’Steiermark.

(2) Altres en poma: Catalunya, Suïssa i Dinamarca.

Taula 5

Existències (t) en cambres frigorífiques de pera a 30 de novembre 2016 i 30 de novembre 2015, per a la majoria de països europeus.

Font: Elaborat per Afrucat a partir de dades de WAPA, (dades recollides 15/12/2015 i publicades 30/12/2016)

(3) Altres en pera: Catalunya, República Txeca, Suïssa i Dinamarca. nd: no disponible a 30 de novembre País Estocs 30/11/2016 Estocs 30/11/2015 Var (%) 2016/2015 Àustria (Steiermark) 31.153 131.431 -76,3% Bèlgica 135.162 199.542 -32,3% Rep. Txeca 42.616 55.781 -23,6% Dinamarca 13.556 12.287 10,3% França 653.242 678.262 -3,7% Alemanya 398.618 385.050 3,5% Itàlia 1.487.736 1.494.683 -0,5% Polònia 1.460.000 1.501.000 -2,7% Portugal nd nd Espanya 248.788 201.090 23,7% Suïssa 63.693 62.756 1,5% Holanda 213.641 228.793 -6,6% Regne Unit 154.500 150.400 2,7% TOTAL 4.902.704 5.101.076 -3,9% País Estocs 30/11/2016 Estocs 30/11/2015 Var (%) 2016/2015 Bèlgica 227.982 270.107 -15,6% Rep. Txeca 1.404 4.293 -67,3% Dinamarca 186 859 -78,3% França 11.969 9.282 28,9% Alemanya 3.457 5.609 -38,4% Itàlia 254.320 316.542 -19,7% Polònia 16.000 23.000 -30,4% Portugal nd nd Espanya 79.800 70.326 13,5% Suïssa 6.941 7.422 -6,5% Holanda 208.579 209.802 -0,6% Regne Unit 17.100 16.700 2,4% TOTAL 827.738 933.942 0,2%

(22)

22 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Les existències de poma de Catalunya a 30 de novembre 2016 s’han situat en 248.788 tones (t), un 24% superior a l’any passat.

Fig. 15

Evolució de les existències (t) de poma en cambres frigorífiques catalanes. Font: Afrucat, desembre 2016.

(tones) Oct Nov Des Gen Feb Març Abr Maig Juny

12/13 175.178 145.855 120.516 93.982 72.848 54.085 33.306 15.078 4.822

13/14 211.788 195.919 175.592 144.372 115.046 89.872 63.133 43.052 25.260 14/15 240.759 227.090 198.652 165.820 132.506 101.101 71.719 38.873 20.108 15/16 218.085 201.090 176.944 150.152 120.595 90.362 62.236 33.884 17.542 16/17 256.045 248.788

Les existències de peres de Lleida (no es disposa de dades completes de Catalunya) a 30 de novembre 2016 s’han situat en 79.800 t, un 13% superior a la mitjana que l’any anterior.

Fig. 16

Evolució de les existències (t) de pera en cambres

frigorífiques catalanes (Lleida). Font: Afrucat, desembre 2016.

(tones) Oct Nov Des Gen Feb Març Abr Maig Juny

12/13 88.610 69.068 56.023 43.619 27.948 14.668 4.941 692 8 13/14 130.778 111.562 96.750 77.652 60.604 40.301 22.128 8.915 2.392 14/15 113.397 95.692 77.556 62.655 50.091 34.943 18.459 6.690 2.456 15/16 90.258 70.326 62.151 51.092 41.619 30.377 19.056 8.548 4.001 16/17 100.335 79.800

B-2 Consum

Consum per espècie, en volum i valor Dades d’Espanya

El consum durant el 2016 ha disminuït a la majoria de fruites, a excepció de l’albercoc, que ha augmentat. El préssec i la nectarina s’han mantingut a nivells similars de l’any passat.

0 50.000 100.000 150.000 200.000 250.000 300.000

Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Mai Jun

E x is tè n c ie s ( t)

CAMPANYA 12/13 CAMPANYA 13/14 CAMPANYA 14/15 CAMPANYA 15/16 CAMPANYA 16/17

0 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 140.000

Oct Nov Des Gen Feb Mar Abr Mai Jun

E x is tè n c ie s ( t)

(23)

23 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Fig. 17

Consum (milers de quilos) de fruites fresques a les llars espanyoles 2016.

Font: MAPAMA, maig 2017.

Milers de kg Acumulat des 16 Acumulat des 15 %Var 2016-15 Poma 476.841 503.373 -5,3% Pera 238.799 244.748 -2,4% Préssec i nectarina 262.854 262.399 0,2% Cirera 48.567 53.170 -8,7% Pruna 54.636 63.421 -13,9% Albercoc 42.409 40.363 5,1% Total 1.124.105 1.167.475 -3,7% Taula 6

Consum mensual (milers de quilos) de fruites fresques a les llars espanyoles 2016. Font: MAPAMA, maig 2017.

Milers de kg Ago 2016 Set 2016 Oct 2016 Nov 2016 Des 2016 Var (%) 2016-15 Poma 21.044 33.533 43.278 41.500 38.353 -5,3% Pera 14.613 18.173 24.579 22.836 19.152 -2,4% Préssec 40.440 37.467 20.120 4.522 250 0,5% Nectarina 22.265 17.654 5.379 733 954 -0,4% Cirera 2.858 319 386 198 218 -8,7% Pruna 11.912 12.823 9.371 3.609 1.280 -13,9% Albercoc 2.262 615 122 248 166 5,1% Total 115.393 120.583 103.236 73.647 60.372 -3,7% Milers de kg Gen 2016 Feb 2016 Març 2016 Abr 2016 Maig 2016 Juny 2016 Jul 2016 Poma 45.198 47.516 49.851 51.546 45.461 34.181 25.380 Pera 20.970 23.574 23.309 23.964 21.550 14.606 11.472 Préssec 143 122 195 475 5.600 21.819 35.646 Nectarina 889 427 538 1.187 7.581 14.658 23.791 Cirera 147 218 109 252 3.672 21.025 19.165 Pruna 398 872 1.319 1.544 957 2.770 7.782 Albercoc 138 119 155 651 10.243 16.996 10.694 Total 67.883 72.848 75.476 79.620 95.063 126.055 133.931 0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000

Poma Pera Préssec i

nectarina

Cirera Pruna Albercoc

C o n s u m ( m il e rs d e k g ) 2012 2013 2014 2015 2016

(24)

24 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 80.000 90.000

Poma Pera Préssec Nectarina Cirera Pruna Albercoc

Mi le rs d e k g Acumulat desembre 15 Acumulat desembre 16 Taula 7

Consum mensual (milers de euros) de fruites fresques a les llars espanyoles 2016. Font: MAPAMA, maig 2017.

Milers d'euros Ago 2016 Set 2016 Oct 2016 Nov 2016 Des 2016 Var (%) 2016-15 Poma 30.570 47.354 57.991 55.382 51.281 -1,3% Pera 22.379 26.786 34.706 31.908 26.009 -0,5% Préssec 59.925 55.396 37.373 8.788 397 6,0% Nectarina 29.469 23.202 7.611 883 1.187 5,1% Cirera 10.350 855 909 455 2.200 2,7% Pruna 21.544 22.194 15.015 5.751 2.040 -9,5% Albercoc 4.464 1.074 246 389 350 11,2% Total 178.701 176.861 153.850 103.557 83.463 0,8% Dades de Catalunya

El consum durant el 2016, i en comparació amb l’any passat, ha disminuït en el cas de la poma, la nectarina, la cirera i la pruna; en canvi, els volums consumits en el cas de la pera, el préssec i l’albercoc han augmentat.

Fig. 18

Consum (milers de quilos) de fruites fresques a les llars catalanes 2016.

Font: MAPAMA, maig 2017.

Milers de kg Acumulat des 16 Acumulat des15 %Var 2016-15 Poma 76.858 83.037 -7,4% Pera 38.988 38.738 0,6% Préssec 40.300 36.501 10,4% Nectarina 13.795 14.431 -4,4% Cirera 8.551 9.000 -5,0% Pruna 9.016 9.047 -0,3% Albercoc 6.529 6.280 4,0% Total 194.038 197.034 -1,5% Milers d'euros Gen 2016 Feb 2016 Març 2016 Abr 2016 Maig 2016 Juny 2016 Jul 2016 Poma 59.113 60.712 64.947 68.249 61.618 48.284 35.087 Pera 30.091 32.904 33.522 34.853 30.587 22.154 17.657 Préssec 194 236 406 1.001 11.440 40.128 57.452 Nectarina 958 625 856 2.229 12.801 23.789 32.781 Cirera 1.063 869 210 531 15.173 73.663 66.432 Pruna 1.082 2.583 3.504 4.243 2.388 5.735 13.953 Albercoc 244 200 353 2.099 26.218 32.854 21.177 Total 92.746 98.129 103.797 113.205 160.225 246.606 244.540

(25)

25 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Taula 8

Consum mensual (milers de quilos) de fruites fresques a les llars catalanes 2016. Font: MAPAMA, maig 2017.

Milers de kg Set 2016 Oct 2016 Nov 2016 Des 2016 Var (%) 2016-15 Poma 5.702 7.146 7.214 5.822 -7,4% Pera 2.952 4.123 3.662 3.037 0,6% Préssec 8.640 5.006 1.137 58 10,4% Nectarina 2.466 806 73 26 -4,4% Cirera 8 9 18 56 -5,0% Pruna 2.124 1.407 613 296 -0,3% Albercoc 61 13 41 37 4,0% Total 21.952 18.510 12.759 9.333 -1,5% Taula 9

Consum mensual (milers de euros) de fruites fresques a les llars catalanes 2016 Font: MAPAMA, maig 2017.

Milers d'€ Set 2016 Oct 2016 Nov 2016 Des 2016 Var (%) 2016-15 Poma 8.041 9.408 9.601 7.899 -3,6% Pera 4.238 5.870 5.530 4.156 2,9% Préssec 13.357 9.401 2.272 128 15,1% Nectarina 3.296 1.194 112 30 -0,3% Cirera 48 22 28 793 5,0% Pruna 3.866 2.310 957 519 2,1% Albercoc 74 27 104 47 8,4% Total 32.919 28.231 18.604 13.573 3,2% Taula 10

Consum per càpita de fruites fresques a les llars catalanes 2016 Font: MAPAMA, maig 2017.

Consum per càpita Nov 2016 Des 2016 Var (%) 2016-15 Poma 0,98 0,79 -16,7% Pera 0,50 0,41 -9,6% Préssec 0,15 0,01 -1,3% Nectarina 0,01 0,00 -14,2% Cirera 0,00 0,01 -14,8% Pruna 0,08 0,04 -10,3% Albercoc 0,01 0,01 -6,3% Total 1,73 1,27 -11,5% Milers de kg Gen 2016 Feb 2016 Març 2016 Abr 2016 Mai 2016 Juny 2016 Jul 2016 Ago 2016 Poma 7.593 7.766 7.551 8.313 7.007 5.468 4.167 3.110 Pera 3.342 3.861 3.754 4.095 3.530 2.368 1.960 2.305 Préssec 69 25 23 110 1.287 5.071 9.498 9.376 Nectarina 141 62 82 197 1.181 1.965 3.580 3.215 Cirera 36 75 5 18 1.006 3.822 3.114 384 Pruna 62 218 261 383 204 519 1.209 1.720 Albercoc 33 27 6 82 1.393 2.749 1.805 282 Total 11.275 12.033 11.681 13.198 15.609 21.962 25.333 20.393 Milers d'€ Gen 2016 Feb 2016 Març 2016 Abr 2016 Maig 2016 Juny 2016 Jul 2016 Ago 2016 Poma 10.051 9.957 10.225 11.358 9.634 7.831 5.721 4.549 Pera 5.093 5.604 5.599 5.843 5.173 3.792 3.143 3.601 Préssec 81 48 62 245 2.832 9.550 15.683 14.128 Nectarina 90 85 90 313 1.932 3.327 5.060 4.316 Cirera 259 217 6 47 4.288 14.282 11.636 1.555 Pruna 181 719 775 1.133 551 1.219 2.145 3.052 Albercoc 51 42 5 283 3.730 5.757 3.744 589 Total 15.807 16.672 16.762 19.223 28.140 45.759 47.133 31.789 Consum per càpita Gen 2016 Feb 2016 Març 2016 Abr 2016 Maig 2016 Juny 2016 Jul 2016 Ago 2016 Set 2016 Oct 2016 Poma 1,03 1,06 1,03 1,13 0,95 0,74 0,57 0,42 0,77 0,97 Pera 0,45 0,52 0,51 0,56 0,48 0,32 0,27 0,31 0,40 0,56 Préssec 0,01 0,00 0,00 0,01 0,17 0,69 1,29 1,27 1,17 0,68 Nectarina 0,02 0,01 0,01 0,03 0,16 0,27 0,49 0,44 0,33 0,11 Cirera 0,00 0,01 0,00 0,00 0,14 0,52 0,42 0,05 0,00 0,00 Pruna 0,01 0,03 0,04 0,05 0,03 0,07 0,16 0,23 0,29 0,19 Albercoc 0,00 0,00 0,00 0,01 0,19 0,37 0,25 0,04 0,01 0,00 Total 1,52 1,63 1,59 1,79 2,12 2,98 3,45 2,76 2,97 2,51

(26)

26 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

B-3 Comerç exterior: Exportacions i importacions

Exportacions i importacions, en volum i valor, per espècie i per territoris. B-3.1 Exportacions

Dades d’Espanya

Al 2016, les exportacions espanyoles de préssec (+6%) i poma (+3%) han augmentat respecte a l’any anterior, però la nectarina (-12%) i la pera (-3%) han disminuït.

Préssec i nectarina Taula 11

Exportacions (t) d’Espanya de préssec. Rànquing de països importadors. Font: Datacomex - Duanes, març 2017.

(1) 2016, dades provisionals País 2013 2014 2015 2016 (1) Var(%) 16/15 Alemanya 73.190,23 82.117,75 89.676,20 104.989,86 17% Algèria 3.162,54 7.101,77 4.529,95 -100% Aràbia Saudita 1.106,70 1.031,20 2.121,91 1.899,54 -10% Àustria 1.414,80 1.401,44 2.391,50 2.847,06 19% Bèlgica 13.364,34 10.725,90 11.442,92 9.379,70 -18% Bielorússia 4.242,62 7.412,24 1.751,96 2.002,72 14% Brasil 5.290,47 6.182,37 5.999,61 6.165,04 3% Bulgària 50,23 25,27 91,92 2.032,45 Dinamarca 1.308,25 1.392,49 2.322,28 1.506,64 -35% Emirats Àrabs 1.376,50 889,85 1.390,56 1.155,48 -17% Eslovàquia 2.293,12 2.102,20 1.547,88 2.155,07 39% Estònia 1.169,30 1.331,50 1.701,74 5.316,40 212% França 54.500,34 57.189,60 70.705,37 79.972,39 13% Hongria 638,96 1.067,51 1.262,67 2.062,87 63% Itàlia 35.089,14 48.005,16 46.124,07 52.544,29 14% Letònia 2.171,53 2.962,78 10.014,44 3.679,74 -63% Lituània 10.706,87 7.696,92 21.935,54 13.206,10 -40% Països Baixos 17.566,98 19.020,46 20.966,50 21.600,16 3% Polònia 31.786,94 29.116,06 21.568,48 23.312,02 8% Portugal 17.501,73 14.523,10 15.675,40 18.949,50 21% Regne Unit 19.601,35 22.231,98 26.516,40 27.180,02 3% Rep. Txeca 3.683,88 3.909,82 5.932,20 8.508,40 43% Romania 410,96 614,07 1.578,87 1.754,78 11% Rússia 35.234,71 31.943,05 Suècia 2.341,10 2.755,98 2.984,09 4.030,26 35% Suïssa 2.385,43 3.110,89 3.204,93 3.972,70 24% Altres 5.587,52 7.000,45 10.362,25 7.178,76 -31% Total 347.176,54 372.861,82 383.799,62 407.401,94 6%

(27)

27 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Taula 12

Exportacions (t) d’Espanya de nectarina. Rànquing de països importadors. Font: Datacomex-Duanes, març 2017.

(1) 2016, dades provisionals. País 2013 2014 2015 2016 (1) Var(%) 16/15 Alemanya 86.409,37 106.395,67 116.450,50 114.185,01 -2% Algèria 2.653,71 6.582,43 6.709,57 -100% Àustria 1.515,47 2.073,83 3.550,86 3.635,25 2% Bèlgica 19.174,41 17.238,08 17.554,99 13.586,76 -23% Bielorrússia 4.556,27 8.122,94 1.815,52 1.809,14 0% Brasil 5.106,73 5.495,81 4.812,93 5.354,15 11% Colòmbia 1.095,81 1.617,92 1.356,99 1332,7787 -2% Croàcia 1.013,56 836,58 1217,3377 1173,8549 -4% Dinamarca 4.558,72 3.148,76 4.008,86 2.749,88 -31% Eslovàquia 2.178,76 3.119,15 2.050,88 1.687,97 -18% Eslovènia 911,63 901,81 1.209,70 796,46 -34% Estònia 1.332,39 1.381,78 1.681,14 3.203,65 91% Finlàndia 2.243,51 2.613,76 2.691,25 2.179,87 -19% França 68.495,70 66.584,66 74.552,96 63.337,13 -15% Hongria 1.354,08 3.379,27 4.480,74 3.208,66 -28% Irlanda 928,26 1.399,43 1.108,93 632,73 -43% Itàlia 30.264,44 38.589,89 39.475,08 36.331,02 -8% Letònia 2.159,76 2.635,79 8.257,08 2.540,71 -69% Lituània 2.642,67 8.930,46 19.122,80 12.083,12 -37% Noruega 2.461,87 2.894,30 3.128,10 631,11 -80% Països Baixos 24.230,01 27.264,35 25.770,24 20.124,93 -22% Polònia 33.572,05 42.382,12 36.157,53 31.828,71 -12% Portugal 26.422,32 21.725,08 19.875,15 25.295,23 27% Regne Unit 37.769,96 48.952,80 48.884,54 44.287,63 -9% Rep. Txeca 4.602,14 4.306,58 5.900,25 5.498,47 -7% Romania 563,68 568,69 1.219,71 1.809,13 48% Sud-àfrica 412,81 653,74 985,89 1.072,63 9% Suècia 3.277,90 4.482,61 5.224,33 4.998,27 -4% Suïssa 5.829,70 7.301,64 8.307,39 8.324,44 0% Rússia 29.520,63 24.853,63 Altres 3.840,83 4.005,58 6.329,12 5.116,38 -19% Total 411.099,12 470.439,12 473.890,39 418.815,07 -12%

(28)

28 Observatori de la fruita fresca

Informe anual 2008 (desembre 2008)

Pera Taula 13

Exportacions (t) d’Espanya de pera. Rànquing de països importadors. Font: Datacomex - Duanes, març 2017.

(1) 2016, dades provisionals. País 2013 2014 2015 2016 (1) Var(%) 16/15 Alemanya 11.324,09 9.929,36 9.093,56 9.436,23 4% Algèria 2.329,94 5.977,75 2.512,81 -100% Aràbia Saudita 3.085,92 2.677,77 5.392,65 4.727,45 -12% Àustria 152,77 436,44 253,79 370,00 46% Bèlgica 1.318,57 922,20 466,22 278,55 -40% Brasil 9.956,89 13.610,04 7.396,54 12.229,25 65% Emirats Àrabs 3.152,26 3.521,28 3.732,05 3.306,79 -11% França 15.700,31 14.761,38 10.982,32 12.668,37 15% Grècia 3.520,51 2.548,48 3.516,78 1.752,88 -50% Israel 2.511,57 5.062,86 4.479,16 3.372,79 -25% Itàlia 30.522,10 31.006,59 20.824,42 18.380,70 -12% Jordània 232,51 461,09 1.092,92 1.106,36 1% Lituània 250,15 1.633,58 1.236,02 945,71 -23% Marroc 7.693,28 17.987,51 19.030,96 17.053,62 -10% Països Baixos 1.875,28 707,63 678,01 819,89 21% Polònia 2.181,98 3.578,21 2.989,71 2.330,93 -22% Portugal 4.788,44 3.295,83 2.921,25 5.283,30 81% Regne Unit 1.894,31 1.587,79 467,60 350,38 -25% Rep. Txeca 512,92 791,33 786,14 944,15 20% Romania 178,61 374,77 359,69 376,42 5% Rússia 8.531,23 1.587,17 Senegal 129,88 279,77 726,10 688,00 -5% Suècia 818,86 455,37 635,19 317,23 -50% Xipre 920,01 968,80 830,07 871,44 5% Altres 5.546,37 5.006,01 4.299,44 3.444,54 -20% Total 119.128,76 129.169,02 104.703,41 101.054,98 -3% Poma Taula 14

Exportacions (t) d’Espanya de poma. Rànquing de països importadors. Font: Datacomex - Duanes, març 2017.

(1) 2016, dades provisionals. País 2013 2014 2015 2016 (1) Var(%) 16/15 Alemanya 3.866,78 2.554,52 1.219,20 1.848,20 52% Algèria 5.760,04 12.684,21 10.635,34 6.367,28 -40% Aràbia Saudita 517,72 1.647,73 1.569,41 1.631,81 4% Bèlgica 728,72 1.458,11 291,08 152,08 -48% Brasil 2.622,75 5.903,91 4.381,57 13.142,06 200% Colòmbia 610,97 2.629,88 4.567,50 5.655,51 24% Egipte 19,11 525,09 1.485,17 1.103,33 -26% Emirats Àrabs 1.863,84 5.984,71 6.508,16 7.069,62 9% Equador 223,38 266,61 1.276,88 1.221,95 -4% França 43.068,29 31.703,16 34.059,73 22.585,65 -34% Grècia 1.102,21 1.438,95 43,43 30,35 -30% Guatemala 133,39 991,79 644% Israel 410,62 2.402,60 1.243,01 1.682,63 35% Itàlia 1.897,01 1.734,46 1.699,12 1.583,97 -7% Marroc 8.747,24 7.269,26 10.607,16 11.662,94 10% Mauritània 1.704,48 2.132,74 3.469,84 4.121,90 19% Nigèria 128,44 1.058,88 1.426,09 757,94 -47% Oman 40,70 136,63 629,88 1.104,37 75% Països Baixos 3.166,03 1.547,78 2.222,27 1.881,79 -15% Portugal 16.607,21 12.712,26 15.946,10 26.631,35 67% Qatar 409,34 638,18 678,94 1.522,67 124% Regne Unit 11.391,06 18.701,94 16.194,35 9.884,79 -39% Rússia 1.097,48 500,51 Suècia 1.529,25 1.242,11 1.295,25 1.050,13 -19% Altres 5.320,34 6.450,98 8.762,50 10.561,56 21% Total 112.833,00 123.325,22 130.345,35 134.245,66 3%