Projecte de reparació de les voltes del claustre de l'antic Hospital de la Santa Creu

(1)

(2)

(3)

I MEMORIA 3

MG. DADES GENERALS 5

MG1 IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE 5

MG2 AGENTS DEL PROJECTE 5

MG3 RELACIÓ DE DOCUMENTS COMPLEMENTARIS 5

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 5

MD1 ANTECEDENTS I CONDICIONANTS DE PARTIDA 5

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 15

MC 1. TREBALLS PREVIS 15

MC 2. TREBALLS I PROCEDIMENT DE REPARACIÓ 15

MC 3. ALTRES ASPECTES DE LES OBRES 17

ME MEMÒRIA D’EXECUCIÓ 18

ME 1. TERMINI D’EXECUCIÓ 18

MN. COMPLIMENT DE NORMATIVA 18

MN 1 . NORMATIVA APLICABLE 18

MA. ANNEXOS A LA MEMÒRIA 28

MA 1. REPORTATGE FOTOGRÀFIC 30

MA 2. CONTROL DE QUALITAT 32

MA 2.1 INTRODUCCIÓ 32

MA 2.2.CONTROL DE MATERIALS 34

MA 2.3.CONTROL D'EXECUCIÓ 34

MA 3. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 36

MA 4. ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ I ENDERROC 37

MA 5 JUSTIFICACIÓ DE PREUS 38

II PCTP PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES PARTICULARS 40

III PR PRESSUPOST 214

QUADRE DE PREUS Nº 1 215

QUADRE DE PREUS Nº 2 216

AMIDAMENTS 217

PRESSUPOST 218

(4)

(5)

(6)

MG. DADES GENERALS

MG1 IDENTIFICACIÓ I OBJECTE DEL PROJECTE

Obra: PROJECTE DE REPARACIÓ DE LES VOLTES DEL CLAUSTRE DE L’ANTIC ’HOSPITAL DE LA SANTA CREU

Situació: Entre carrer Hospital,56-58 i carrer del Carme, 45 – 08001 - BARCELONA.

El present projecte d’execució desenvolupa l’actuació de reparació al Claustre de l’Antic Hospital de la Santa Creu, nervis, voltes i coberta.

Les actuacions principals que es contemplen en el present projecte són:

Realització d’un estudi de l’estat de conservació.

Definir el procés de reparació de les cobertes i de les voltes i nervis per consolidar l’estructura i minimitzar el risc que en un futur no apareguin lesions i/o desperfectes.

MG2 AGENTS DEL PROJECTE MG 2.1. PROMOTOR

Departament d’Arquitectura i Projectes Urbans de l’Ajuntament de Barcelona.

MG 2.2. AUTOR DEL PROJECTE Fèlix Force Blasco, arquitecte tècnic. Cotca s.a.

MG 2.2. ALTRES TÈCNICS I AGENTS

Col·laboren en la redacció d’aquest Projecte els professionals següents:

Gestió i Coordinació: COTCA, SA, domiciliada al carrer Balmes 200, 5è 2ª de Barcelona.

MG3 RELACIÓ DE DOCUMENTS COMPLEMENTARIS

COTCA en data de 9 de març de 2015 va presentar “L’INFORME DE L’ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LES DISFUNCIONS APAREGUDES AL CLAUSTRE DEL HOSPITAL DE LA SANTA CREU”. realitzat per a l’eliminació dels elements amb riscs de despreniments, a les disfuncions aparegudes al Claustre del Antic Hospital de la Santa Creu, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Per a la redacció d’aquest projecte de reparació s’ha realitzat la definició de l’estat actual de les voltes del Claustre de l’Hospital de la Santa Creu, s’ajunta l’informe com annex.

MD. MEMÒRIA DESCRIPTIVA

MD1 ANTECEDENTS I CONDICIONANTS DE PARTIDA MD 1.1 ANTECEDENTS I EMPLAÇAMENT

(7)

Figura 1: Situació

L’estructura objecte d’estudi, el claustre de l’antic Hospital, es defineix per 21 mòduls de voltes de creueria, també anomenades voltes nervades, és un tipus de volta característica de l'arquitectura gòtica que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

(8)

Per damunt de les voltes es conforma la coberta sobre envanets de sostre mort, es tracta d’una coberta a la catalana ventilada per el minvell formada amb doble tauler ceràmic de rajola sense impermeabilització, en el seu estat original, referent a la denominada zona 3 segons els plànols. La zona 1 i 2, es corresponen amb diferents reparacions, les seccions de les quals es poden veure en els plànols d’estat actual.

El claustre i les tres naus de dues plantes que l’envolten, formen part del Antic Hospital de la Santa Creu, obra del arquitecte Guillem d'Abriell. Construït al segle XV i representa una bona mostra del gòtic civil català. El 1926 l’edifici de l’’antic hospital va ser adquirit per l’’Ajuntament de Barcelona, que el va rehabilitar, i el 1931 va ser declarat Monument Historicoartístic d’’Interès Nacional. Actualment acull la Biblioteca de Catalunya, dues biblioteques públiques de la Diputació de Barcelona, la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, l’Institut d'Estudis Catalans.

MD 1.2 ESTAT DE CONSERVACIÓ

Al revestiment inferior de les voltes de morter de calç hem trobat la presencia, casi be generalitzada d’humitats, mes intenses a les parts baixes de les voltes. Aquestes humitats son fruit de les filtracions existents a la coberta, com a conseqüència d’aquestes filtracions s’ha produït el rentat dels aglomerants dels morters (calç) perdent, aquest, cohesió i adherència a la seva base.

Les conseqüències d’aquestes filtracions son la presencia de parts bufades amb despreniments i caigudes i el que queda en lloc, es mostra friable. Els revestiments de l’ala oest es troba pràcticament perduda, el ala nord i est es podria consolidar.

Figura 3: Desadherències, provocades per filtracions d’aigua i lixiviacions de la calç del morter, el morter desprès, sota la prensió de la ma, mostra la sorra sense calç.

La presència d'humitats a la cara inferior de les voltes és fidel reflex de l'estat de conservació de les cobertes.

Sobre el arrebossat també s’han trobat fissures, repicat aquest s’aprecia continuïtat en el suport (volta), amb la qual cosa s’ha d’entendre que la causa es troba al suport.

(9)

La coberta ventilada posseeix una càmera d'aire per crear corrents que atenuen les altes temperatures de la part superior de la coberta. No es necessita barrera de vapor perquè la càmera mateixa funciona impedint la condensació i la capa de protecció es compon de dues capes de rajola ceràmica fixades amb morter. No n’hi a una impermeabilització especifica, la seva eficàcia està basada en el sistema i requereix d’un excel·lent estat de conservació per para el seu correcte funcionament.

En aquest cas, el minvell es la connexió de la càmera d’aire amb l’exterior, qualsevol deficiència, juntes obertes, separacions o peces trencades, donen accés directe al aigua de la pluja a la càmera, el mateix succeeix a la capa de protecció format per un doblat de rajoles.

El minvell, de la coberta del claustre, te separacions que generen una entrada directa de l’aigua de pluja al cos de la volta.

(10)

elements constructius.

La pedra. Tots els problemes detectats sobre les pedres, que conformen arcs i fàbrica i tenen un llarg recorregut, tant com l’edifici. De fet moltes de les disfuncions son fruit d’antigues reparacions.

De les observacions realitzades es pot deduir que la trava entre les voltes de ceràmica i les arcades si ha existit ha sigut molt feble i avui dia moltes es troben desvinculades.

Aquesta situació de pèrdua de monolitisme ha fet que algun element no treballi per a allò que va ser concebut.

(11)

Antigues reparacions, de reconstrucció, fetes amb resines, taques fosques, no han estat capaços d'aturar la degradació de la pedra i aquesta, en algun cas, s’ha desadherit i fins i tot caigut.

També trobem aquest problema en alguna junta entre pedres.

(12)

El sistema radicular de plantes que creixen a la façana també ajuda a la degradació de la pedra al allotjar-se en fissures les fan créixer i acaben produint despreniments.

Trossos d'antigues reparacions despresos.

S’han trobat peces d’acer (tascons, calçant pedres substituïdes), la seva oxidació pot trencar les pedres del seu costat.

(13)

Separacions en les trobades entre voltes al claustre, manifesten els moviments originats per empentes horitzontals de la volta de la nau.

(14)

Als tancaments exteriors de les d’activitat, en relació amb moviments

Conclusions

Humitats i filtracions, son les més

son conseqüència de l’estat de manteniment observar a partir de reparacions

constructius que s’han anat acumulant requereix una actuació conjunta, interiors del claustre com de la façana. entre pedres refent les juntes amb

En relació a la coberta, donada necessitat de reforçar les voltes es una impermeabilització, paviment,

MD 1.3 DADES PARTIDA Les dades de partida per la realització ha continuació s’indiquen:

Plànols associats al projecte artístic Rubió i Lluch Claustre de l'Antic Hospital

Plànols associats al projecte criteris Santa Creu i Sant Pau amb data el

Conjunt de dades recollides durant quatre últims anys.

les naus per sobre del claustre, sobre tot a l’ala moviments fruit d’empentes horitzontals

més evidents i responsables de les degradacions de les manteniment de la coberta, aquesta degradació es reparacions existents observades i ha produït danys en

acumulant al llarg dels segles, altres s’han anat reparant sobre tot, en la relació existent entre les voltes i la façana. S’ha de consolidar voltes i arcs i s’ha de netejar amb morter de calç.

la complexitat de la mateixa i les filtracions que es aconsellable la seva renovació completa, envanets, paviment, buneres, ventilacions i minvells.

PARTIDA

realització i desenvolupament del present projecte de reforç

artístic i executiu d’il·luminació, orientat a la millora de Hospital de la Santa Creu.

criteris i objectius pel pla director per la reforma de el setembre de 2008.

durant la realització dels diferents treballs, que Cotca

l’ala est, trobem signes

les argamasses de calç, es recurrent, com es pot alguns dels elements reparant i substituint, però, la pedra dels arcs, tant netejar la pedra i juntes

que pateix, afegida a la envanets, taulell, afegiríem

reforç han estat les que

de l'espai públic Jardins

de l’antic Hospital de la

(15)

MD 1.4 REQUISITS NORMATIUS

Les obres de reparació contemplades al projecte no comporten modificació de volum ni canvi d’ús, pel que no estan afectades per les normatives urbanístiques vigents.

El projecte s’adequa al marc legal d’aplicació amb els requisits bàsics i exigències bàsiques de qualitat de l’edificació així com de la resta de normativa tècnica d’àmbit estatal, autonòmic i local que l’aplica d’acord al tipus d’obra que desenvolupa.

MD2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE

El present projecte d’execució desenvolupa les actuacions a realitzar sobre les voltes i la coberta del claustre de l’antic Hospital de la Santa Creu, per reparar i reforçar-les degut l’aparició de signes evidents de degradació, amb risc de fragmentació i de despreniments.

El projecte no te afectació estructural.

El procés de reparació definit i analitzat en el present projecte consisteix en:

Enderroc de totes les capes i envanets de les cobertes actuals del claustre, fins a arribar al gruix de la volta.

Netejat de voltes, consolidació amb calç i reforç de voltes de claustre amb sistema estès en l'extradós mitjançant la instal·lació de GeoSteel Grid 200, teixit de fibra de basalt embegut amb morter estructural de calç hidràulica natural, aplicat en un gruix de 8 mm. en total, o productes equivalents.

Reforç i consolidació dels nervis de les voltes del claustre amb sistema a bandes en l'extradós mitjançant la instal·lació de GeoSteel G1200 (o equivalent), teixit de fibra d'acer de 30 cm. d'ample. embegut amb morter estructural de calç hidràulica natural. el rejuntat dels nervis de pedra es farà amb injecció de calç hidràulica.

Formació d'ancoratge nervis/voltes, (3unitats/m de nervi) des de la cara superior de la volta, de les pedres que conformen els nervis de creueria i els perpendiculars a façana, amb barra corrugada inoxidable de 8 mm de diàmetre, amb perforació i injectat continu d'adhesiu d'aplicació unilateral de resines epoxi sense dissolvents, de dos components i baixa viscositat. Reforç i consolidació de les voltes, amb una solera de formigó de cal hidràulica.

Reconstrucció de les tres zones de cobertes, amb una mateixa solució, d’envanets conillers, afegint una capa de compressió al voltant de les voltes, i una làmina impermeable entre les capes de rajola finals, i la reconstrucció dels minvells ceràmics, amb les corresponents ventilacions puntuals.

MD3 CONTROL DE QUALITAT DE L’ACTUACIÓ

S’estableix el nivell de control de qualitat normal. L’annexa MA 2. CONTROL DE QUALITAT desenvolupa aquest apartat.

Es controlarà a la recepció dels materials, la seva idoneïtat tècnica i els certificats de traçabilitat i qualitat emesos per fabricants i distribuïdors. El apartat programa.

(16)

MC. MEMÒRIA CONSTRUCTIVA

MC 1. TREBALLS PREVIS

Els treballs previs comprendran la implantació de les mesures de seguretat segons l’avaluació dels riscos i mesures de protecció recollit a l’annex de Seguretat i Salut d’aquest projecte, inclou les instal·lacions dels mitjans auxiliars per a la realització dels treballs en els nervis i les voltes.

Desmuntatge d’instal·lacions elèctriques i d’il·luminació, lluminàries superficials i p.p. de cablejat, amb mitjans manuals, aplec de materials per a la seva reutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor.

Arrencada d’unitat exterior i suports de sistema d’aire condicionat, aplec de materials per a la seva reutilització i càrrega de runa sobre camió o contenidor.

MC 2. TREBALLS I PROCEDIMENT DE REPARACIÓ

En el present apartat es descriu detalladament el procés a seguir per a la execució del reforç dels nervis i les voltes.

TREBALLS PREVIS I ENDERROCS.

 En l’actuació dels nervis no es precisarà d’apuntalament de nervis o voltes ja que aquesta afecta

principalment als revestiments sense alterar ni morfològica ni mecànicament l’estructura. Sí que es muntarà una plataforma que servirà de bastida per realitzar els treballs manuals al intradós de les voltes, i a la vegada protegirà les zones de pas del claustre de qualsevol possible despreniment.

 Es començaran els treballs amb l'enderroc de la coberta amb mitjans manuals (solera

d’encadellat ceràmic, envanets de sostremort, formació de pendents, paviment de rajola...), per zones definides als plànols com a 1, 2 i 3, i que corresponen a reparacions de diferents èpoques, fins a arribar al gruix de les voltes de maó.

 Tots els enderrocs es realitzaran amb mitjans manuals i càrrega manual de runa sobre camió o

contenidor. La localització dels elements a enderrocar es troben grafiats als plànols d’enderrocs.

 Repicat d’arrebossat de morter de calç, amb mitjans manuals de les cares inferiors de les voltes. Actuació segons l’element sobre el qual s’actua:

TREBALLS A LES VOLTES I NERVIS.

 Neteja superficial de volta amb raspallat manual i amb raig d’aigua desionitzada a pressió, fins a 2 bar, retirada dels elements solts, cares inferior i superior.

 Es consolidaràn els junts de la volta amb la aplicació de beurada de calç amb un contingut mínim

del 14% d’hidròxid càlcic, aplicat amb pinzell en tres capes.

 Segellat de fissures i esquerdes amb injecció de morter de calç 1:4.

 Formació d'ancoratge, des de la cara superior de la volta, 3 per metre, de les pedres que

conformen els nervis de creueria i els perpendiculars a façana, amb barra corrugada inoxidable de 8 mm de diàmetre, amb perforació i injectat continu d'adhesiu d'aplicació unilateral de resines epoxi sense dissolvents, de dos components i baixa viscositat.

(17)

 Reforç amb bandes de fibra d’acer, sobre nervis de creueria , i sobre la malla que cobreix tot

l’extradós de la volta, amb el corresponent ancoratge a contraforts i mur de pedra, mitjançant l’embegut de dites bandes, un mínim de 30cm.

 S’afegirà una solera de reforç amb formigó de cal a la part superior de la volta per tal d’afegir

monolitisme al conjunt de les voltes i una major resistència.

 Buidat, neteja i rejuntat entre peces contigües de nervi gòtic (motllura composta) de pedra, amb morter de calç 1:4 amb calç hidràulica natural NHL 3,5, colorejat, amb buidat i neteja prèvia del material existent als junts.

 Es restituiran les peces de pedra que estiguin malmeses o amb molta quantitat de resines de reparació.

TREBALLS A LA COBERTA.

 Es formaran junts al perímetre de cada volta i juntes de dilatació entre voltes, amb la col·locació de poliestirè extruït durant la construcció dels envanets de sostremort fets amb maó foradat senzill, de 290x140x40 mm, col·locat amb morter mixt 1:2:10, amb mestra superior de pasta de ciment ràpid. Les pendents de la coberta es realitzaran amb envanets de sostre mort.

 Sobre els envanets de sostremort construirem una solera d'encadellat ceràmic de 500x200x30

mm, col·locat amb pasta de ciment ràpid, recolzada i amb una capa de regularització de morter mixt de ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L, calç i sorra, amb 200 kg/m3 de ciment, amb una proporció en volum 1:2:10 i 2.5 N/mm2 de resistència a compressió, elaborat a l'obra de 3 cm de gruix, amb acabat remolinat.

 Arrebossat a bona vista de faixa horitzontal, per a suport de membranes, amb morter de ciment

1:6 amb acabat remolinat.

 Formació de passamurs amb perforació i tub de polipropilè de paret massissa per a la formació

de boneres directes amb cassoletes de EPDM de paret.

 Formació de ventilació dels envanets fets amb tub de polipropilè i reixeta d’acer inoxidable.

 Impermeabilització amb una membrana de densitat superficial 1.4 kg/m2 i gruix 1.2 mm, d'una

làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col·locada adherida en el perímetre i fixada mecànicament amb platina d'acer galvanitzat de gruix 1 mm i 40 mm d'ample i segellat amb massilla de poliuretà monocomponent.

 Lamina separadora format per feltre de polièster no teixit lligat mecànicament, col·locat sense adherir.

 Acabat de terrat amb paviment format per dues capes de rajola ceràmica, una de ceràmica

comuna i altre de ceràmica manual segons mostra, de 31x15,5x3 cm, de color vermell de la Bòbila Bondía o equivalent, col·locades la 1a capa amb morter asfàltic i la 2a amb morter mixt 1:2:10

 Minvell de caixa, amb totxana col·locada amb morter mixt 1:2:10 i rajola ceràmica fina amb trencaaigües, recolzada sobre rajola ceràmica comuna col·locada amb el mateix morter de la paret, fins i tot la part proporcional de formació de bonera i / o ventilació.

(18)

TREBALLS D’ACABATS.

 Neteja de plantes i herbes de parament vertical, aplicació de tractament herbicida i càrrega sobre

camió o contenidor

 Neteja de parament vertical de pedra amb aplicació durant 24 hores d'aigua nebulitzada amb

broquets cònics d'atomització hidràulica, amb orifici de sortida de 0,41 a 0,76 micres, i diàmetre de gota de 80 a 120 micres, i escombrat posterior amb raig d'aigua a pressió i raspall

 Repassada i rejuntat de junts de parament vertical de paredat, fets malbé, amb morter de calç

1:4, colorejat, elaborat en obra amb formigonera de 165 l, amb buidat i neteja prèvia del material existent als junts

 A la cara inferior de les voltes entre els arcs de pedra es farà un arrebossat amb morter de calç i

sorra, amb 380 kg/m3 de calç hidràulica natural NHL 3,5, amb una proporció en volum 1:4 i 10 N/mm2 de resistència a compressió, elaborat a l'obra, acabat remolinat i pintat amb pintura al dissolvent de resines de pliolite, amb una capa d'imprimació fixadora i 2 capes d'acabat llis

ACTUACIÓ GENERAL: La restitució final es farà seguint els criteris bàsics de restauració:

Conservació i respecte per l’original, seguint els criteris cromàtics existents.

Sempre es faran servir materials compatibles amb els originals, d’estabilitat demostrada i, en la mesura del possible, reversibles (morters de calç, neteges no abrasives, etc.).

Totes les intervencions seran documentades tant per mitjà de fitxes dels processos com fotogràficament, l’estat de conservació, els processos, els materials emprats i els resultats finals.

Les intervencions es portaran a terme per personal especialitzat i qualificat. L'equip dedicat a les tasques de restauració hauran d'acreditar la seva experiència en la restauració d'obres de les mateixes característiques que la que ens ocupa i amb resultats satisfactoris, que hauran d'avaluar tant la propietat com la direcció d'obra. Aquests treballs no es podran emprendre sense l'acceptació expressa de l'equip de treball per la direcció facultativa de l’obra.

MC 3. ALTRES ASPECTES DE LES OBRES

Es delimitaran les parts o zones de l’obra en relació amb les fases d’execució previstes tenint en compte la durada de la seva execució.

Caldrà habilitar:

- zones d’aplec de materials rebuts a l’obra.

- zones per a la ubicació dels contenidors per a la recollida de residus d’obra reutilització i transport en coordinació amb l’estudi de gestió de residus.

- els accessos a les obres, les sortides i la circulació interior en aquestes, compatible amb el desenvolupament dels treballs i amb la seguretat dels usuaris i l’accessibilitat a les esmentades zones de l’obra en cas d’accident.

(19)

ME MEMÒRIA D’EXECUCIÓ

ME 1. TERMINI D’EXECUCIÓ

Es preveu un termini per a la execució de les obres de 4 mesos. Si bé dependrà del grau de dificultat trobat després de descobrir i repicar les zones fetes malbé, que poden estar en condicions no previsibles en aquest moment.

MN. COMPLIMENT DE NORMATIVA

MN 1 . NORMATIVA APLICABLE

Aquest projecte és de reparació i no modifica els espais existents; per tant es considera exempt del compliment del CTE. Amb la qual cosa, la normativa de referència pel que es refereix als procediments de reparació són:

FUNCIONALITAT

ACCESSIBILITAT-BARRERES ARQUITECTÒNIQUES

Desplegament de la LLei 20-19911125, de Promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d'aprovació del Codi d'accessibilitat.

Decret 135, de 24/03/1995 ; Departament de Benestar Social (DOGC Num. 2043, 28/04/1995) (Correccio errades: DOGC 2152 / 10/01/1996 )

Serveis d'acolliment residencial per a persones amb discapacitat.

Decret 318, de 25/07/2006 ; Departament de Benestar i Família (DOGC Num. 4685, 27/07/2006)

Se aprueban las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones. Real Decreto 505, de 20/04/2007 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 113, 11/05/2007)

Se establecen las condiciones de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad en sus relaciones con la Administración General del Estado.

Real Decreto 366, de 16/03/2007 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 72, 24/03/2007)

Es regula la instal·lació i conservació de plataformes elevadores verticals (PEV) per a l'ús de persones amb mobilitat reduïda (PMR)

Instrucció 6, de 17/10/2006 ; Departament de Treball i Indústria ( Num. , )

Se regulan las condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los modos de transporte para personas con discapacidad.

Real Decreto 1544, de 23/11/2007 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 290, 04/12/2007) (Correccio errades: BOE núm.55 / 04/03/2008 )

* Modificació. Real Decreto 1276, de 16 de septiembre de 2011 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 224, 17/09/2011)

Se determinan las especificaciones y características técnicas de las condiciones y criterios de accesibilidad y no discriminación establecidos en el Real Decreto 366/2007, de 16 de marzo. Orden PRE 446, de 20/02/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 48, 25/02/2008)

Se modifica el Código Técnico de la Edificación, aprobado por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, en materia de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad.

Real Decreto 173, de 19/02/2010 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 61, 11/03/2010)

Se desarrolla el documento técnico de condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados.

Orden VIV 561, de 01/02/2010 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 61, 11/03/2010) DB-SUA. Seguretat d'utilizació i accesibilitat

(20)

Se aprueba el Texto Refundido de la Ley General de derechos de las personas con discapacidad y de su inclusión social.

Real Decreto Legislativo 1, de 29/11/2013 ; Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad(BOE Num. 289, 03/12/2013)

Accessibilitat

Llei 13, de 30/11/2014 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 6742, 04/11/2014) (Correccio errades: DOGC núm. 6809 / 15/02/2015 )

SEGURETAT I HABITABILITAT-MATERIALS I SOLUCIONS CONSTRUCTIVES ACCIONS EN L'EDIFICACIÓ

Aprovació de la Norma reglamentària NRE-AEOR-93, sobre accions a l'edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d'edificis d'habitatges.

Ordre, de 18/01/1994 ; Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DOGC Num. 1852, 28/01/1994)

Se aprueba la Norma de Construcción Sismorresistente: Parte General y Edificación (NCSR-02). Real Decreto 997, de 27/09/2002 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 244, 11/10/2002)

DB SE-AE: Accions en l'edificació

Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) FÀBRIQUES DE PEDRA, MAÓ I FORMIGÓ

Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB SE-F: Fàbrica

Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) FORMIGONS I MORTERS

Armaduras activas de acero para hormigón pretensado.

Real Decreto 2365, de 20/11/1985 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 305, 21/12/1985) -199403-004 C; Certificació de conformitat a normes com a alternativa a l'homologació.

Se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.

Real Decreto 1313, de 28/10/1988 ; Ministerio de Industria y Energia (BOE Num. 265, 04/11/1988) * Modificació de normes UNE. Orden/PRE/3796, de 11 de diciembre de 2006 (BOE num. 298, 14/12/2006) Modifica les referències a normes UNE.

* Orden de 17 de enero de 1989, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 21 25/01/1989) Se aprueba la "Instrucción de Hormigón Estructural (EHE)".

Real Decreto 2661, de 11/12/1998 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 11, 13/01/1999)

* Modificación. Real Decreto 996/1999, de 11 de junio, del Ministerio de Fomento (BOE num. 150, 24/06/1999)

Se publican las referencias a las normas UNE que son transposición de normas armonizadas, así como el período de coexistencia y la entrada en vigor del marcado CE relativo a los cementos comunes. Orden, de 03/04/2001 ; Ministerio de Ciencia y Tecnología (BOE Num. 87, 11/04/2001)

Se reconoce la marca AENOR para cementos a los efectos de la instrucción de hormigón estructural. Resolución, de 04/06/2001 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 154, 28/06/2001)

Se reconoce la marca AENOR para productos de acero para hormigón estructural. Resolución, de 05/06/2001 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 154, 28/06/2001)

(21)

Se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de la homologación de las armaduras activas de acero para hormigón pretensado.

Orden, de 08/03/1994 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 69, 22/03/1994)

Resolución para el Reconocimiento de la marca "CV" para cementos, de 29 de julio de 2003, de la Secretaría General Técnica, por la que se reconoce la marca «CV» para cementos, concedida por Aidico entidad de certificación a los efectos de la instrucción de hormigón estructural.

Resolución, de 28/07/2003 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 197, 18/08/2003)

Se renueva el reconocimiento de la marca AENOR para cementos a los efectos de la instrucción de hormigón estructural.

Se renueva el reconocimiento de la marca AENOR para productos de acero para hormigón a los efectos de la instrucción de hormigón estructural.

Se reconoce y se renueva el reconocimiento a diversos distintivos de calidad, a los efectos de la instrucción de hormigón estructural.

Se aprueban los procedimientos para la aplicación de la norma UNE-EN 197-2:2000 a los cementos no sujetos al marcado CE y a los centros de distribución de cualquier tipo de cemento.

Real Decreto 605, de 19/05/2006 ; Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE Num. 135, 07/06/2006)

Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB SE-F: Fàbrica

Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) DB SE-C: Fonaments

Se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08). [Entra en vigor 01/12/2008. En la Disposició transitòria única de la nova normativa s'estableix que la EHE-08 "no será de aplicación a los proyectos cuya orden de redacción o de estudio, en el caso de las Administraciones públicas, o encargo, en otros casos, se hubiera efectuado antes de su entrada en vigor, ni a las obras de ellos derivadas, siempre que estas se inicien en un plazo no superior a 1 año para las obras de edificación, ni a 3 años para las de ingeniería civil, desde dicha entrada en vigor".]

Real Decreto 1247, de 18/07/2008 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 203, 22/08/2008) (Correccio errades: BOE núm. 309 / 24/12/2008 )

Sentència. Sentencia de 27 de septiembre de 2012, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declaran nulos los párrafos séptimo y octavo del artículo 81 y el anejo 19 de la Instrucción de

Hormigón Estructural (EHE-08), aprobada por el Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio Se aprueba la Instrucción para la recepción de cementos (RC-16)

Real Decreto 256, de 10/06/2016 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 153, 25/06/2016) PROTECCIÓ D'HUMITATS

DB HS : Salubritat

* Modificació DB-HE i DB-HS. Orden FOM 588, de 15 de junio de 2017 ; del Ministerio de Fomento (BOE núm. 149, 23/06/2017).

PAVIMENTS

DB-SUA. Seguretat d'utilizació i accesibilitat

(22)

PATRIMONI HISTÒRIC-ARTÍSTIC

Uso de materiales y técnicas tradicionales en las obras de restauración.

Decreto 798, de 03/04/1971 ; Ministerio de Educación y Ciencia (BOE Num. 98, 24/04/1971) Patrimonio Histórico Español.

Ley 16, de 25/06/1985 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 155, 29/06/1985) (Correccio errades: BOE 296 / 6-/29/BOE )

* Desarrollo parcial de la Ley. Real Decreto 111, de 10 de enero de 1986 ; Presidencia del Gobierno (BOE 24, 28/01/1986) (Correcció d'errades: BOE 53 / 03/03/1986)

* Modifica l'article 32 de la Llei. Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Ley 50, de 30 de diciembre de 1998 ; Jefatura del Estado (BOE 313, 31/12/1998) (Correcció d'errades: BOE 109 / 07/05/1999)

Patrimoni Cultural Català.

Llei 9, de 30/09/1993 ; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 1807, 11/10/1993) (Correccio errades: DOGC 1825 / 24/11/1993 )

Regula l'u per cent que l'Administració de la Generalitat ha de reservar en els pressupostos de les obres públiques amb la finalitat d'invertir-lo en el patrimino cultural català i en la creació artístico. Desarrolla l'article 57 de la Llei. Decret 175, de 28 de junio de 1994 ; Presidència de la Generalitat (DOGC 1927, 29/07/1994)

Desarrollo parcial de la Ley de Patrimonio Histórico Español.

Real Decreto 111, de 10/01/1986 ; Presidencia del Gobierno (BOE Num. 24, 28/01/1986) (Correccio errades: BOE 53 / 03/03/1986 )

*Modificación del Real Decreto. Real Decreto 64/1994, de 21 de enero (BOE num. 52, 02/03/1994) *Modificación del Real Decreto. Real Decreto 162/2002, de 8 de febrero (BOE num. 35, 09/02/2002) Decret sobre l'u per cent cultural.

Decret 175, de 28/06/1994 ; Presidència de la Generalitat (DOGC Num. 1927, 29/07/1994)

*S'aprova el model de fitxa que ha d'acompanyar els documents relat¡us a la retenció de l'u per cent cultural. Ordre de 18 de març de 1996, (DOGC num. 2193, 12/04/1996)

RESIDUS D'ENDERROCS I DE CONSTRUCCIÓ Catàleg de residus de Catalunya

Decret 34, de 09/01/1996 ; Departament de Medi Ambient (DOGC Num. 2166, 09/02/1996) * Modificació. Decret 92/1999, de 6 d'abril, del Departament de Medi Ambient (DOGC num. 2865, 12/04/1999)

Operacions de valorització i eliminació i la llista europea sobre residus.

Orden MAM/304/2002, de 08/02/2002 ; Ministerio de Medio Ambiente (BOE Num. 43, 19/02/2002) (Correccio errades: BOE 61 / 12/03/2002 )

Regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els edificis.

Decret 21, de 14/02/2006 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4574, 16/02/2006) (Correccio errades: DOGC 4678 / 18/07/2006 )

* Modificació. Derogació de la NRE-AT-87. Decret 111, de 14 de juliol de 2009 ; del Departament de la Presidència (DOGC num. 5422, 16/07/2009)

Aprovació del Pla d'actuació per a la millora de la qualitat de l'aire als municipis declarats zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig.

Decret 152, de 10/07/2007 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 4924, 12/07/2007)

* Prorroga el Pla. Decret 203, de 22 de desembre de 2009 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 5533, 24/12/2009)

Se regula la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición.

Finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus.

(23)

* Modifica l'article 15. Llei 5, de 20 de març de 2012 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6094, 23/03/2012)

S'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

Decret Legislatiu 1, de 21/07/2009 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5430, 28/07/2009) * Modifica l'article 21, 24, 28, 60, 62, 65,74, 75, 81, 91, 94, 103 i s’afegeix una disposició final. Llei 9, de 29 de desembre de 2011 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6035, 30/12/2011)

* Modifica els articles 8, 19, 21, 24, 26, 74, 75, 76, 87, 120. Llei 2, de 27 de gener de 2014 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6511, 30/01/2014)

* Modifica els articles 3, 5, 22, 23, 24, 28, 29, 72, 74, 75, 76, 77, 80, 81, 82, 86, 91, 96, 103, 124. Llei 3, de l'11 de març de 2015 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6830, 13/03/2015)

Residuos y suelos contaminados.

Ley 22, de 28/07/2011 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 181, 29/07/2011)

* Modificació. Real Decreto Ley 17, de 4 de mayo de 2012 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 108, 05/05/2012)

* Modificació. Ley 11, de 19 de diciembre de 2012 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 305, 20/12/2012)

* Modificació. Ley 5, de 11 de junio de 2013 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 140, 12/06/2013) Comunicació prèvia en matèria de residus i sobre els registres generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya.

Decret 197, de 23/02/2016 ; Departament de Territori i Sostenibilitat (DOGC Num. 7066, 25/02/2016) Se regula el traslado de residuos en el interior del territorio del Estado.

Real Decreto 180, de 13/03/2015 ; Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (BOENum. 83, 07/04/2015)

Prevenció i control ambiental de les activitats [o Ordenança específica del municipi] (DOGC o BOP Num. XX, )

Classificació, la codificació i les vies de gestió dels residus a Catalunya [Entra en vigor el 19/01/2018] Decret 152, de 17/10/2017 ; Departament de Territori i Sostenibilitat (DOGC Num. 7477, 19/10/2017) S'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20)

Reial decret 210, de 06/04/2018 ; Ministeris del Govern de l'Estat (DOGC Num. 7599, 16/04/2018) S'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

Decret 89, de 29/06/2010 ; Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC Num. 5664, 06/07/2010) SEGURETAT I SALUT

S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres i construccions a línies elèctriques.

Resolució, de 04/11/1988 ; Departament d'Indústria i Energia (DOGC Num. 1075, 30/11/1988)

Se regulan las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual.

Real Decreto 1407, de 20/11/1992 ; Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE Num. 311, 28/12/1992)

(Correccio errades: BOE 42 / 24/02/1993 )

* Modificación. Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 57, 08/03/1995) (C.E. - BOE num. 57, 08/03/1995)

* Ampliación. Orden, de 16 de mayo de 1994 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE 130, 01/06/1994). Amplia el periode transitori establert en el Reial Decret.

* Modificación. Real Decreto 159, de 03 de febrero de 1995 ; Ministerio de la Presidencia (BOE 57, 08/03/1995)

* Correcció d'errades: BOE 69 / 22/03/1995)

(24)

complementària del Reial decret.

* Modificación. Orden, de 20 de febrero de 1997 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE 56, 06/03/1997) Prevención de riesgos laborales.

*Ley 54, de 12 de diciembre de 2003 ; Jefatura del Estado (BOE 298, 13/12/2003) De reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales. Modifica els articles 9, 14, 23, 24, 31, s'afegeix l'article 32bis, 39, 43, s'afegeixen noves disposicions addicionals.

*Ley 50, de 30 de diciembre de 1998 ; Jefatura del Estado (BOE 313, 31/12/1998) (Correcció d'errades: BOE 109 / 07/05/1999) Medidas Fiscales, Administrativas y del Orden Social. Modifica els articles 45, 47, 48 i 49 de la Llei.

* Modificació.Ley 25, de 22 de diciembre de 2009 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 308, 23/12/2009) Se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención.

Real Decreto 39, de 17/01/1997 ; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE Num. 27, 31/01/1997) * Modificación. Real Decreto 780/1998, de 30 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE num. 104, 01/05/1998)

* Modificación. Real Decreto 604/2006, de 19 de mayo, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE num. 127, 29/05/2006)

* Afegeix un parragraf segon a l'article 22. Real Decreto 688, de 10 de junio de 2005 ; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE 139, 11/06/2005)

* Modificació. Real Decreto 298, de 6 de marzo, de 2009 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 57, 07/03/2009)

* Modificació. Real Decreto 337, de 19 de marzo, de 2010 ; del Ministerio de Trabajo e Inmigración (BOE núm. 71, 23/03/2010)

* Modificació dels annexes. Real Decreto 598, de 3 de julio de 2015 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 159, 04/07/2015)

* Modificació. Real Decreto 899, de 9 de octubre de 2015 ; del Ministerio de Empleo y Seguridad Social (BOE num. 243, 10/10/2015)

Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo.

Real Decreto 485, de 14/04/1997 ; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE Num. 97, 23/04/1997) * Modificació. Real Decreto 598, de 3 de julio de 2015 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 159, 04/07/2015)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores.

Real Decreto 487, de 14/04/1997 ; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE Num. 97, 23/04/1997) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo.

Real Decreto 486, de 14/04/1997 ; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE Num. 97, 23/04/1997) * Modificació. Anex I.letra A)9. Real Decreto 2177, de 12 de noviembre, del Ministerio de la Presidencia (BOE 274, 13/11/2004)

* Complementa. Orden TAS 2947, de 8 d'octubre, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 244, 11/10/2007)

Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo.

* Modificación. Real Decreto 1124/2000, de 16 de junio, del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 145, 17/06/2000)

* Modificación. Real decreto 349/2003, de 21 de marzo, del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 82, (05/04/2003)

* Modificació. Real Decreto 598, de 3 de julio de 2015 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 159, 04/07/2015)

(25)

Real Decreto 773, de 30/05/1997 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 140, 12/06/1997) (Correccio errades: BOE 171 / 18/07/1997 )

Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo.

Real Decreto 1215, de 18/07/1997 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 188, 07/08/1997) * Modificación. Real Decreto 2177, de 12 de noviembre, del Ministerio de la Presidencia (BOE 274, 13/11/2004)

Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la salud de los trabajadores en las actividades mineras.

Real Decreto 1389, de 05/09/1997 ; Ministerio de Industria y Energía (BOE Num. 240, 07/10/1997) S'aprova el model de Llibre d'incidències en obres de construcció

Ordre, de 12/01/1998 ; Departament de Treball (DOGC Num. 2565, 27/01/1998)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en el trabajo en el ámbito de las empresas de trabajo temporal.

Real Decreto 216, de 05/02/1999 ; Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE Num. 47, 24/02/1999) Protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes químicos durante el trabajo.

Real Decreto 374, de 06/04/2001 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 104, 01/05/2001) (Correccio errades: BOE 129 / 30/05/2001 )

* Modificació. Real Decreto 598, de 3 de julio de 2015 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 159, 04/07/2015)

Disposiciones mínimas para la protección de la salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico.

Real Decreto 614, de 21/06/2001 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 148, 21/06/2001) Emisiones sonoras en el entorno debidas a determinadas máquinas de uso al aire libre. Real Decreto 212, de 22/02/2002 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 52, 01/03/2002)

* Modificación. Real Decreto 524/2006, de 28 de abril, del Ministerio de la Presidencia (BOE num. 106, 04/05/2006)

Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción. Real Decreto 1627, de 24/10/1997 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 256, 25/10/1997)

* Modifica l'apartat C.5 de l'annex IV. Real Decreto 2177, de 12 de noviembre de 2004 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 274, 13/11/2004)

* Modificació. Real Decreto 604, de 19 de mayo de 2006 ; del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE num. 127, 29/05/2006)

* Modificació de l'apartat 4 de l'article 13 i de l'apartat 2 de l'article 18. Real Decreto 1109, de 24 de agosto de 2007 ; del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 204, 25/08/2007)

Se desarrolla el artículo 24 de la Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de Prevención de Riesgos Laborales, en materia de coordinación de actividades empresariales.

Real Decreto 171, de 30/01/2004 ; Jefatura del Estado (BOE Num. 27, 31/01/2004) (Correccio errades: BOE núm. 60 / 10/03/2004 )

Se aprueba la Instrucción técnica complementaria MIE APQ-8 «Almacenamiento de fertilizantes a base de nitrato amónico con alto contenido en nitrógeno».

Real Decreto 2016, de 11/10/2004 ; Ministerio de Indústria Turismo y Comercio (BOE Num. 256, 23/10/2004)

Sobre la protección de la salud y la seguridad de los trabajadores frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a vibraciones mecánicas.

(26)

* Modificació. Real Decreto 330, de 13 de marzo de 2009 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 73, 26/03/2009)

Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido.

Real Decreto 286, de 10/03/2006 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 60, 11/03/2006) (Correccio errades: BOE 62 , BOE 71 / 14/03/2006 )

Código Técnico de la Edificación

Real Decreto 314, de 17/03/2006 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 74, 28/03/2006) (Correccio errades: BOE núm. 22 / 25/01/2008 )

*Modificació. Real Decreto 1371 de 19 de octubre de 2007 ; del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 254, 23/10/2007)

*Modificació. Orden VIV 984, de 15 de abril de 2009; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 99, 23/04/2009)

*Modificació. Real Decreto 173, de 19 de febrero de 2010; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 61, 11/03/2010)

*Modificació apartat 4 de l'article 4. Real Decreto 410, de 31 de marzo de 2010 ; del Ministerio de Vivienda (BOE núm. 97, 22/04/2010)

*Sentencia de 4 de mayo de 2010, de la Sala Tercera del Tribunal Supremo, por la que se declara la nulidad del artículo 2.7 del Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación, así como la definición del párrafo segundo de uso administrativo y la definición completa de uso pública concurrencia, contenidas en el documento SI del mencionado Código ; (BOE núm. 184, 30/07/2010)

* Modificació articles 1 y 2 y el anejo III de la parte I. Ley 8, de 26 de junio de 2013 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 153, 27/06/2013).

* Modificació DB-HE i DB-HS. Orden FOM 588, de 15 de junio de 2017 ; del Ministerio de Fomento (BOE núm. 149, 23/06/2017).

Disposiciones mínimas de seguridad y salud aplicables a los trabajos con riesgo de exposición al amianto.

Real Decreto 396, de 31/03/2006 ; Ministerio de la Presidencia (BOE Num. 86, 11/04/2006) Es dóna publicitat a la versió catalana i castellana del Llibre de Visites de la Inspecció de Treball i Seguretat Social.

Resolució TRI 1627, de 18/05/2006 ; Departament de Treball i Indústria (DOGC Num. 4641, 25/05/2006) (Correccio errades: DOGC 4644 / 30/05/2006 )

Reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción. Ley 32, de 18/10/2006 ; Jefatura de Estado (BOE Num. 250, 19/10/2006)

* Complementa. Real Decreto 1109, de 24 de agosto de 2007 ; del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 204, 25/08/2007)

* Complementa. Real Decreto 327, de 13 de marzo de 2009 ; del Ministerio de Trabajo e Inmigración (BOE núm. 63, 14/03/2009)

Se modifican determinados documentos básicos del Código Técnico de la Edificación aprobados por el Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, y el Real Decreto 1371/2007, de 19 de octubre.

Orden VIV 984, de 15/04/2009 ; Ministerio de Vivienda (BOE Num. 99, 23/04/2009) (Correccio errades: BOE núm. 230 / 23/09/2009 )

Se aprueba la Instrucción técnica complementaria 02.2.01 «Puesta en servicio, mantenimiento,

reparación e inspección de equipos de trabajo» del Reglamento general de normas básicas de seguridad minera.

(27)

* Modificació. Orden ITC 2060, de 21 de julio de 2010 ; del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (BOE núm. 183, 29/07/2010)

Gestió del registre d'empreses amb risc d'amiant (RERA) i dels plans de treball amb amiant Instrucció 2 ; Direcció General de Relacions Laborals ( Num. , 26/11/2006)

S'aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

Decret Legislatiu 1, de 21/07/2009 ; Departament de la Presidència (DOGC Num. 5430, 28/07/2009) * Modifica l'article 21, 24, 28, 60, 62, 65,74, 75, 81, 91, 94, 103 i s’afegeix una disposició final. Llei 9, de 29 de desembre de 2011 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6035, 30/12/2011)

* Modifica els articles 8, 19, 21, 24, 26, 74, 75, 76, 87, 120. Llei 2, de 27 de gener de 2014 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6511, 30/01/2014)

* Modifica els articles 3, 5, 22, 23, 24, 28, 29, 72, 74, 75, 76, 77, 80, 81, 82, 86, 91, 96, 103, 124. Llei 3, de l'11 de març de 2015 ; del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6830, 13/03/2015)

Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a radiaciones ópticas artificiales.

Real Decreto 486, de 23/04/2010 ; Ministerio de Trabajo e Inmigración (BOE Num. 99, 24/04/2010) (Correccio errades: BOE núm. 110 / 06/05/2010 )

Registre de delegats i delegades de prevenció

Decret 171, de 16/11/2010 ; Departament de Treball (DOGC Num. 5764, 26/11/2010) (Correccio errades: DOGC. núm. 5771 / 09/12/2010 )

Aplicació del Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel qual s'estableixen les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables als treballs amb risc d'exposició a l'amiant.

Instrucció 1 ; Direcció General de Relacions Laborals ( Num. , 15/07/2009)

Aplicació del Reial Decret 396/2006, de 31 de març, sobre l'amiant, al doblatge de cobertes de

fibrociment, a l'execució de plans de treball genèrics, a la presa de mostres, a la possibilitat de remetre's a plans aprovats anteriorment i als treballadors autònoms

Instrucció 4 ; Direcció General de Relacions Laborals ( Num. , 15/07/2010)

Criteri de la Direcció General de relacions Laborals sobre els plans de treball amb risc per amiant en les operacions de doblatge de cobertes de fibrociment

Circular núm. 2 ; Direcció General de Relacions Laborals ( Num. , 23/11/2010) Residuos y suelos contaminados.

* Modificació. Real Decreto Ley 17, de 4 de mayo de 2012 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 108, 05/05/2012)

* Modificació. Ley 5, de 11 de junio de 2013 ; de la Jefatura del Estado (BOE núm. 140, 12/06/2013) Se registra y publica el Acta de los acuerdos sobre el procedimiento para la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales, así como sobre el Reglamento de condiciones para el mantenimiento de la homologación de actividades formativas en materia de prevención de riesgos laborales de acuerdo con lo establecido en el V Convenio colectivo del sector de la construcción.

Resolución, de 08/11/2013 ; Ministerio de Empleo y Seguridad Social (BOE Num. 280, 22/11/2013) (Correccio errades: BOE núm. 28 / 01/02/2014 )

Es disposa la publicació del Marc Estratègic Català de Seguretat i Salut Laboral 2015-2020 Resolució EMO 600, de 25/03/2015 ; Deparatment d'Empresa i Ocupació (DOGC Num. 6844, 02/04/2015)

Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a campos electromagnéticos.

(28)

Se regula el traslado de residuos en el interior del territorio del Estado.

Real Decreto 180, de 13/03/2015 ; Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente (BOENum. 83, 07/04/2015)

Se modifican el Documento Básico DB-HE «Ahorro de energía» y el Documento Básico DB-HS «Salubridad», del Código Técnico de la Edificación, aprobado por Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo.

Orden FOM 588, de 15/06/2017 ; Ministerio de Fomento (BOE Num. 149, 23/06/2017) Se registra y publica el Convenio colectivo general del sector de la construcción.

Resolución, de 21/09/2017 ; Ministerio de Empleo y Seguridad Social (BOE Num. 232, 26/09/2017) S'aprova el Programa de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya (PRECAT20) Reial decret 210, de 06/04/2018 ; Ministeris del Govern de l'Estat (DOGC Num. 7599, 16/04/2018) S'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.

Decret 89, de 29/06/2010 ; Departament de Medi Ambient i Habitatge (DOGC Num. 5664, 06/07/2010)

Barcelona, Maig del 2019

(29)

(30)

(31)

(32)

(33)

MA 2. CONTROL DE QUALITAT

MA 2.1 INTRODUCCIÓ

MA 2.1.1 Objecte i plantejament general

Per tal d'assolir els nivells de qualitat recollits al Plec de Condicions Tècniques de l'obra (PCT), s’han definit i programat una sèrie d'operacions de control (inspeccions i assaigs), que han de servir de base al pla d'autocontrol de qualitat del contractista (PAQ), constituint el nivell mínim exigible. Aquestes operacions de control seran realitzades pel contractista sota la supervisió de la Direcció d'Execució de l'Obra (DEO).

A l’inici de l’obra, la DF estudiarà el pla d’autocontrol del contractista, i proposarà els canvis que consideri oportuns per tal d’ajustar les actuacions a les necessitats reals de l’obra. En conseqüència, el PAQ ha de ser un document viu, que permeti la seva adaptació a la realitat canviant de l’obra.

En el control de qualitat de qualsevol obra cal distingir entre el control de materials i el de processos d'execució, incloent dins d’aquest darrer els controls geomètrics i les proves d’acabat. La qualitat final es veu tant condicionada pels processos d'execució com per la qualitat intrínseca dels materials. Aquests, fruit de processos industrials, presenten característiques bastant estables i, en molts casos, arriben acompanyats de certificats de garantia de qualitat. És per això que aquest pla es centrarà, fonamentalment, en el control dels processos d'execució, confiat quasi sempre a inspeccions visuals o comprovacions senzilles que no requereixen de l'actuació d'una empresa especialitzada, sense oblidar el paper imprescindible que desenvolupen els laboratoris en el control de qualitat dels materials.

MA 2.1.2. Interrelació amb els sistemes d'organització dels contractistes

A l'hora de plantejar criteris de control de qualitat que puguin resultar efectius a les obres, no es pot oblidar que les empreses constructores disposen normalment de sistemes d'organització interna d'assegurament de la qualitat (procediments ISO 9000) que, potencialment, són eines molt vàlides per assolir els nivells de qualitat exigits.

Cal tenir en compte, en primer lloc, que els objectius i l’abast del sistema de qualitat d’una empresa constructora, tot i estar certificada ISO, els marca la pròpia empresa i, per tant, es poden trobar diferències notables entre unes i altres. La norma es centra en els procediments, homogeneïtza sistemàtica però no objectius. Per a poder valorar el sistema de qualitat que posseeix una empresa resulta imprescindible analitzar els objectius que s’ha plantejat i no quedar-se exclusivament amb l’etiqueta de presentació. La possessió del certificat ISO no pressuposa la seva correcta aplicació a totes les obres i, encara menys, la coincidència amb els objectius de qualitat que pugui plantejar el promotor.

Feta aquesta puntualització teòrica, cal assenyalar que la realitat mostra una bona uniformitat entre els diferents sistemes de qualitat de les empreses; uniformitat que resulta suficient com per a plantejar un anàlisi conjunt.

En base a aquesta uniformitat, es presenta a continuació, una breu descripció dels apartats en que se solen estructurar els plans de qualitat dels contractistes, destacant aquells on s'incideix amb aquest pla de control:

(34)

Relació d'activitats que es controlen. Cal tenir en compte que ser molt ambiciós pot portar a no aplicar correctament el sistema. És fonamental saber destriar el que és realment important, per no malbaratar esforços en temes secundaris que poden provocar desencís, i serveixen d’excusa per a invalidar tota la sistemàtica. Dins del pla de control de projecte, es farà una relació de les activitats que, com a mínim, hauran de ser considerades en el pla de qualitat del contractista.

Organització de l'obra. Organigrama on es detallen les persones que intervindran (fins al nivell d’encarregat inclòs), indicant el càrrec i les funcions de cadascú. Es pot acompanyar d'un registre de signatures. S'hauria de fer extensiu al personal de les empreses subcontractades.

Revisió del projecte. Llistat dels problemes que s'hagin pogut detectar (coherència de documents, mancança de definició o definició no satisfactòria, etc.) Tenir constància dels possibles problemes amb temps suficient pel seu anàlisi, és fonamental en la qualitat final de l’obra.

Control de documents. Relació dels documents aplicables al projecte controlant les versions vigents (legislació, normatives, documents del projecte, etc.). El pla de control de projecte ha de ser un d'aquests documents.

Recull dels procediments d'execució de les activitats que es controlen. Aquests procediments han ser compatibles amb el plec de condicions de projecte. Cal advertir que, en aquest punt, s’acostumen a incloure textos genèrics que “engreixen” el document i que, en molts casos, no aporten gaire informació. S’ha de valorar tot allò que sigui específic per l’obra concreta.

Compres i recepció de materials. Aquest apartat inclou normalment la definició del proveïdor dins d'una relació d'industrials "aptes" confeccionada per la pròpia empresa, és a dir, el subministrador no s’ha d’escollir exclusivament per criteris econòmics. A banda d'això, es redacten les especificacions de compres, que són un recull de les condicions tècniques que s'han d'exigir al material concret, i es detallen les operacions de control a realitzar en la recepció de materials: control de certificats, inspeccions visuals, mesures geomètriques, assaigs de laboratori, etc. Aquest apartat, en concret el pla d'assaigs de recepció, haurà d'estar d'acord amb el contingut del pla de control de projecte en el seu apartat de control de materials.

Un concepte important relacionat amb aquest punt és el de la traçabilitat, que consisteix en deixar constància documental del destí físic (parts concretes de l’obra) on s’ha fet ús d’un determinat material. Resulta habitual entre les empreses, i per altra banda molt convenient, tenir cura de la traçabilitat del formigó utilitzat a l’obra, però no és freqüent que s’apliqui a altres materials.

Programa de punts d'inspecció i assaig (PPI/PA) per tal de verificar les condicions d'execució de les activitats que es controlen. S'indiquen les inspeccions (o assaigs) que s'han de realitzar, documents o normatives que s'han de tenir en compte, freqüències de mostreig, responsables de realitzar-les, si corresponen a punts d'espera o avís i els criteris d'acceptació o rebuig. Una inspecció qualificada com punt d’espera o avís, atura el procés d’execució de l’activitat fins que s’hagi donat per bo el resultat de dita inspecció (punt d’espera), o s’hagi produït la notificació corresponent (punt d’avís).

Fitxes d'execució que desenvolupen el programa de punts d'inspecció anterior. Es tracta de sectoritzar l'obra per tal d'establir la relació entre els resultats de les inspeccions i la part d'obra afectada. La fitxa d'execució és el resultat d'aplicar un PPI/PA a un sector determinat.

(35)

El pla de qualitat es completa amb llistats de calibració d'aparells, programació de compres de materials, instruccions tècniques relacionades amb els contractes de subministradors i subcontractistes, etc.

Com s’ha dit al començament d’aquest apartat, el pla de qualitat de l’empresa constructora ha de ser un eina potencialment molt útil per la qualitat final de l’obra que haurà de ser contrastada amb la supervisió directa de la direcció facultativa.

MA 2.2. CONTROL DE MATERIALS

El Plec de Condicions Tècniques del projecte indica els paràmetres de qualitat que cal garantir en cadascun dels materials utilitzats a l'obra.

La justificació d'aquests nivells de qualitat pot arribar, en principi, de diferents formes:

Presentació de la marca de qualitat del producte (AENOR o similar). No s’ha de confondre aquest concepte amb el certificat de qualitat de l’empresa fabricant, que és un reconeixement centrat en la seva gestió. La marca de qualitat de producte implica l’existència d’un procediment de fabricació establert i una campanya sistemàtica d’assaigs que garantitzen uns determinats paràmetres de qualitat per aquell producte.

Certificat d'assaigs realitzats per un laboratori acreditat (no encarregats específicament per l'obra concreta), sempre que s’hagin realitzat en data representativa, a criteri de la DEO. No s'han d’acceptar resultats d'assaigs antics de dubtosa relació amb el producte actual.

Realització d'assaigs encarregats específicament per l’obra, a realitzar durant la seva execució.

Per a la major part dels materials que intervenen a l'obra es considera suficient qualsevol de les dues primeres justificacions de qualitat, acompanyades d'una inspecció visual de recepció realitzada per un tècnic competent.

Al tractar-se d’una obra de reparacions puntuals i de poca importància no requereix la realització de campanyes específiques d'assaigs per part d'un laboratori acreditat.

Com a regla general, no s'iniciarà l'execució d'una unitat d'obra concreta mentre no es disposin dels documents acreditatius del nivell de qualitat dels materials components, i els resultats hagin estats expressament acceptats per la DEO. Aquests documents acreditatius quedaran arxivats i s'integraran al document EDC de final d'obra (EDC = Estat de Dimensions i Característiques de l’obra executada).

MA 2.3. CONTROL D'EXECUCIÓ

El control d'execució es basa en inspeccions sobre els procediments de construcció i en les proves finals d'acabat que, en general, són també inspeccions visuals recolzades amb comprovacions que poden ser senzilles o que requereixin l’actuació d’un laboratori especialitzat. Moltes d'aquestes operacions de control es troben recollides al Plec de Condicions Tècniques de l'obra.

El contractista, en la seva oferta, ha de presentar un avanç del pla d’autocontrol de qualitat que aplicarà a l’obra, que, en cas de ser adjudicatari, haurà de perfeccionar abans de l’inici de les obres. Cal tenir en compte que, en molts casos, el PAQ no podrà redactar-se totalment en aquest moment. Allà on per falta de dades o nivell de definició, no es puguin concretar tots els punts que contempla, s’haurà d’arribar al detall suficient que permeti el seu desenvolupament posterior. El PAQ és dons un document viu, capaç de recollir les circumstàncies particulars de l’obra que es vagin coneixent en el transcurs de la seva execució.

(36)

Aquest document (PPI/PA) ha de recollir la relació d'operacions de control que el contractista realitzarà durant el desenvolupament i en acabar cada activitat a controlar. De cada operació de control s'indicarà:

Per exemple:

Punt a controlar: Gruix de repicat, comprovació dimensional, etc.

Freqüència de control: per lot, diària, a l’inici de l’activitat, etc.

Procediment o normativa a aplicar (si és el cas).

Responsable de realitzar la inspecció o l'assaig: cap d’obra, encarregat, DF, laboratori, etc.

Criteris d'acceptació o no conformitat: resultats a obtenir, toleràncies, etc.

També es farà constar si el punt de control és un punt d'espera o avís, es a dir, si l'execució de l'activitat ha de quedar aturada mentre el responsable de la inspecció no doni el seu vist-i-plau o hagi estat informat, respectivament.

Tota aquesta documentació que s'anirà generant durant l'execució de l'obra, quedarà arxivada i formarà part del document de final d'obra.

(37)

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

Operacions de Control Planejament Pàgina: 1

Obra 01 Pressupost CLAUSTRE

Capítol 0A FASE 1

Capítol (1) 03 CONSOLIDACIÓ DE LA PEDRA DELS ARCS

K5Z27FM0 _{Solera de formigó de calç i granulat de pedra calcàrea amb 380 kg/m3 de calç hidràulica natural NHL 5, i grandària màxima del granulat 20 mm, amb una proporció en volum} 1:4, elaborat a l'obra, acabat remolinat (P - 21)

21,938 m3

Tipus de Control: Control de recepció

J060770A Mostreig, realització de con d'Abrams, elaboració de les provetes, cura, recapçament i assaig a compressió d'una sèrie de cinc provetes cilíndriques de 15x30 cm, segons la norma UNE-EN 12350-1, UNE-EN 12350-2, UNE-EN 12390-1, UNE-EN 12390-2 i UNE-EN 12390-3

3,00 99,26 297,78 3 100,000 M3 1,0000 Tram

Capítol 0A FASE 1

Capítol (1) 04 COBERTA

K763500L _{Membrana de densitat superficial 1.4 kg/m2 i gruix 1.2 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col·locada no adherida.}

Criteri d'amidament: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:-Obertures <= 1 m2: No es dedueixen

- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%En aquest criteri de deducció de forats s'inclou l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals que conformen el forat, utilitzant, si cal, materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitatAquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments. (P - 26)

162,500 m2

Tipus de Control: Control d'obra acabada

J5V11253 Prova d'estanquitat de coberta plana impermeabilitzada amb lámines sintètiques flexibles, segons la norma UNE 104416, incloent la realització d'inspecció i informe final.

(38)

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

1,00 455,68 455,68 Si 1 0,000 1,0000 Tram

Capítol 0B FASE 2

25,835 m3

3,00 99,26 297,78 3 100,000 M3 1,0000 Tram

Capítol 0B FASE 2

Capítol (1) 04 COBERTA

K763500L _{Membrana de densitat superficial 1.4 kg/m2 i gruix 1.2 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col·locada no adherida.}

Criteri d'amidament: m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Amb deducció de la superfície corresponent a obertures, d'acord amb els criteris següents:-Obertures <= 1 m2: No es dedueixen

- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%En aquest criteri de deducció de forats s'inclou l'acabament específic dels acords amb els paraments o elements verticals que conformen el forat, utilitzant, si cal, materials diferents d'aquells que normalment conformen la unitatAquest criteri inclou les pèrdues de material corresponents a retalls i cavalcaments. (P - 26)

(39)

PLA DE CONTROL DE QUALITAT

1,00 455,68 455,68 Si 1 0,000 1,0000 Tram

K761500A _{Membrana de densitat superficial 1.4 kg/m2 i gruix 1.2 mm, d'una làmina d'etilè propilè diè (EPDM), col·locada adherida. (P - 25)} _{76,285 m2}

1,00 455,68 455,68 Si 1 0,000 1,0000 Tram

Capítol 0C FASE 3

21,447 m3

3,00 99,26 297,78 3 100,000 M3 1,0000 Tram