Núm. 2 / Any LXXXVII 20 de gener de 2000 Consell Municipal
Acta sessió 26-XI-1999 ... 35 Acta sessió extraordinària 3-XII-1999 ... 58 Acords sessió 22-XII-1999 ... 64
Comissió de Govern
Acta sessió 10-XII-1999 ... 71 Acords sessió 22-XII-1999 ... 76
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit ... 77 Decrets de l’Alcaldia
Modificació composisió del Comitè de
Redac-ció de la web Ajuntament de Barcelona ... 78 Delegació resolució de reclamacions de
res-ponsabilitat patrimonial per danys a tercers
i constitució de la Mesa d’Assegurances .... 78 Modificacions de crèdit ... 80
Cartipàs
Delegació funcions en la regidora
presiden-ta de la Comissió de Mobilipresiden-tat i Segurepresiden-tat ... 81 Designació membres del Consell Escolar
Mu-nicipal ... 81 Delegació facultats en els regidors de
Dis-tricte ... 81
Designació membres del Ple del Consell
Econòmic i Social de Barcelona ... 81 Designació membres del Plenari del
Con-sell Municipal de Consum ... 81 Designació representants al Consell General
de l’Associació Pacte Industrial de la
Re-gió Metropolitana de Barcelona ... 82 Designació membres del Plenari del Consell
Municipal de Benestar Social ... 82 Designació vicepresidents primer i segon del
Consell de Cent de Joves ... 82 Designació membres del Plenari del Consell
de la Formació Professional i Ocupacional
de l’Ajuntament de Barcelona ... 82 Designació membres del Plenari del Consell
de les Dones de Barcelona ... 82 Designació membres del Plenari del Consell
Municipal del Poble Gitano de Barcelona ... 82 Designació membres del Plenari del Consell
Municipal d’Immigració de Barcelona ... 83 Designació membres del Plenari del Consell
Municipal de Cooperació Internacional per
al Desenvolupament ... 83 Designació membres del Plenari del Consell
Municipal d’Associacions de Voluntariat de
Barcelona ... 83
Designació membres del Plenari del Consell Municipal de Convivència, Defensa i
Pro-tecció dels Animals ... 83
Designació membres del Plenari del Consell Municipal de Circulació, Disciplina i Segu-retat Viària ... 84
Designació membres de la Comissió d’Apar-caments ... 84
Designació del Grup de Treball per a la Millo-ra de l’Accessibilitat ... 84
Designació membres de la Comissió de Telecomunicacions ... 84
Designació membres de la Comissió de Tria i Eliminació de la documentació municipal .. 84
Designació representants a la Comissió de Control del Pla de Pensions ... 85
Designació vicepresidents primer i segon de la Comissió Interdepartamental de Joventut 85 Designació membres del Consell Ciutat i Comerç ... 85
Designació membres del Ple del Fòrum Ciutat i Comerç ... 85
Actualització de la constitució, funcions i com-posició de la Comissió Interdepartamental de Barcelona-Ciutat Educadora ... 86
Anul·lació de Consells i Comissions ... 87
Designació presidenta i vicepresident del Con-sell Assessor de la Gent Gran de Barcelona 87 Designació membres de la Comissió Executi-va de l’Institut Municipal de Mercats de Bar-celona ... 87
Designació observadors al Consell d’Adminis-tració de la SPM Parc Zoològic de Barcelo-na, SA ... 87
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió 13-XII-1999 ... 88
Districte 2. L’Eixample. Acords sessió 13-XII-1999 ... 88
Districte 9. Sant Andreu. Acords sessió 14-XII-1999 ... 90
Disposicions d’interès per a l’Ajuntament Desembre 1999 ... 93
Personal Concursos i oposicions Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 3 concursos per a la provisió de 3 llocs de treball ... 95
Secretari/ària tecnicojurídic/a de Districte, més vacants ... 96
Director/a de centre cívic, adscrit/a al centre cívic Casal de Sarrià, més vacants ... 97
Responsable de llocs de treball i avaluació psicològica de la Guàrdia Urbana ... 98
Bases generals que han de regir la convo-catòria de 8 concursos per a la provisió de 8 llocs de treball de l’IMEB ... 98
Cap del Programa d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat ... 99
Cap del Programa de Formació Profesional i Educació de Persones Adultes ... 100
Cap del Programa de Coneixement de la Ciutat ... 101
Cap del Programa de Dinamització Cultural ... 102
Cap del Programa de Promoció de la Salut .... 102
Cap del Servei Jurídic de l’IMEB ... 103
Cap del Servei d’Anàlisi i Planificació Educativa ... 104
Cap del Servei de Recursos Humans ... 104
Nomenaments Nomenament funcionari eventual ... 105
Anuncis Subhastes ... 106
Concursos ... 106
Notificacions ... 110
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de novembre de 1999 i aprovada el dia 22 de desembre de 1999
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de novembre de mil nou-cents noranta-nou, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Bel-tran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Masca-rell i Canalda, José Ignacio Cuervo i Argudín, Fran-cisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Car-men San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojno-vic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Joaquim Molins i Amat, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Oriol Pujol i Ferrusola, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé, Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari general, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores i vint-i-cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 29 d’octubre de 1999, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
En el despatx d’ofici el Plenari del Consell Munici-pal, acorda:
Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 29 d’octubre de 1999 (S1/D/1999 4988, 4989, 4993, 4995 i 4992), pels quals es nomena: el Sr. Manuel Tuñí i Vancells, director de Patrimoni i Serveis Gene-rals; la Sra. Carme Valls i Cerulla, directora adjunta a la Gerència Municipal per a Relacions Internes; la Sra. Concepció Duran i Pagès, directora adjunta a la Gerència Municipal per a Inversions i Pressupostos; el Sr. Guillem Sánchez i Juliachs, director adjunt a la Gerència Municipal per a Relacions Externes; i el Sr. Jordi Ametlló i Lafuente, director d’Organització i Per-sonal.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 17 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5379), que nome-na l’Im. Sr. José Ignome-nacio Cuervo i Argudín
represen-tant de l’Ajuntament a la xarxa de MedCités, en subs-titució del Sr. Josep M. Vegara i Carrió.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 3 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5307), que nomena regidor adscrit de Districte els Ims. Srs i Imes. Sres. següents:
Districte de Ciutat Vella: Im. Sr. Jesús Maestro i García.
Districte de Sarrià-Sant Gervasi: Im. Sr. Ernest Ma-ragall i Mira
Districte de Gràcia: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran Districte d’Horta-Guinardó: Ima. Sra. Roser Vecia-na i Oliver
Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 1999 (S1/D/1999), que nomenen el Sr. Josep A. Acebillo i Marín arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona i comissionat de l’Alcaldia d’Infraestructures i Urbanisme, i el Sr. Pere Navarro i Olivella director de Serveis de Transports i Circulació. El Sr. Álvarez apunta la conveniència de simplificar l’organigrama de l’Urbanisme, actualment repartit en-tre l’Institut Municipal d’Urbanisme, Barcelona Regio-nal, SA, i els Districtes, per millorar-ne l’eficàcia.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 1999 (S1/D/1999), que delega en el gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme la facultat de constituir i aixecar dipòsits derivats de la tramitació dels expedients d’expropiació i gestió urbanística que siguin competència de l’Institut.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5312), que modifi-ca el de 25 d’octubre de 1999 en el sentit de designar representant de l’Ajuntament en el Patronat del Con-sorci del Palau de la Música Catalana, l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, el qual substituirà en cas d’ab-sència l’Excm. Sr. Alcalde en la Vicepresidència de l’esmentat Patronat, i es disposa que quan es pro-dueixi aquesta substitució en la Vicepresidència, sigui substituït com a representant de l’Ajuntament per la Ima. Sra. Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 10 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5311), que designa re-presentant de l’Ajuntament en el Comitè Organitzador de la XIX Conferència General de l’ICOM-Barcelona 2001, l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda i el Sr. Jordi Martí Grau, el qual és també designat representant de l’Ajuntament en el Comitè Executiu de Barcelona 2001.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 17 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5381), que designa representants de l’Ajuntament en les societats se-güents, tot proposant-ne a les respectives Juntes Ge-nerals el nomenament com a membres del seu Con-sell d’Administració:
Promoció de Ciutat Vella, SA: Vocal: Im. Sr. Jordi Cornet i Serra. ProEixample, SA:
Observador: Sr. Borja Carreras-Moysi i Carles-Tolrà
Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5306), que nomena regidors-presidents dels Consells Municipals de Districte les persones següents:
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan, del Districte de Ciutat Vella
Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, del Districte de l’Eixample
Ima. Sra. Marina Subirats i Martori, del Districte de Sants-Montjuïc
Im. Sr. Albert Batlle i Bastardas, del Districte de les Corts
Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, del Districte de Sarrià-Sant Gervasi
Ima. Sra. Núria Carrera i Comes, del Districte de Gràcia
Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, del Districte d’Horta-Guinardó
Im. Sr. Antoni Santiburcio i Moreno, del Districte de Nou Barris
Im. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardó, del Districte de Sant Andreu
Im. Sr. Francisco A. de Semir i Zivojnovic, del Dis-tricte de Sant Martí
Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 17 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5380), que designa membres de la Junta de Govern de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i Qualitat de Vida el Sr. Lluís Bosch i Pasqual i les Sres. Pilar Ordás i Gordo i Julia del Campo i Barón.
Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 12 i 15 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5262 i 5308), que nomenen funcionaris eventuals el Sr. José Miguel Coy i Santiago i la Sra. M. Antònia Monés Farré, la qual ocuparà el càrrec de cap del Gabinet Tècnic de Programació.
Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 28 d’octubre i 15 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5047 i 5328), que aproven modificacions de crèdit del Pres-supost de 1999 (generació de crèdit per ingressos) per import de 37.352.767 i 20.000.000 de pessetes.
Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 19 de novembre de 1999 (S1/D/1999 5418), que: deses-tima la pròrroga sol·licitada per la Fundació de la His-tòria de la Moto en relació a l’aplicació de la clàusula 17a de les reguladores del contracte del dret de su-perfície sobre la finca municipal coneguda com a Ca l’Aranyó, formalitzat en escriptura pública el 14 de ge-ner de 1998 i on es preveu la resolució del contracte si en un termini de divuit mesos l’entitat superficiària no acredita que disposa dels mitjans i recursos ne-cessaris per a finançar, com a mínim, un 75% dels costos de la primera etapa del projecte de construc-ció i creaconstruc-ció de la Casa Museu de la Moto; i incoa ex-pedient per a la resolució de tal contracte en haver transcorregut el termini sense que la Fundació super-ficiària hagi justificat la disponibilitat de recursos es-mentada.
Quedar assabentat de l’acord de la Comissió de Govern, de 12 de novembre de 1999, que declara la urgent ocupació de part de la finca núms. 1-7 del car-rer Major de Can Caralleu, afectada de vial.
Quedar assabentat de la resolució de la regidora del Districte de l’Eixample, de 14 d’octubre de 1999, que imposa a Hans Christian Graun, titular de
l’activi-tat ubicada al carrer de Rosselló, núm. 180, quatre sancions econòmiques de 5.000.000 de pessetes i tancament provisional de l’establiment per un període de vuit mesos per cada una de les quatre infraccions comeses els dies 10 d’octubre de 1998 i 21 de gener, 26 de febrer i 20 d’abril de 1999, consistents en la permissió o tolerància d’activitats il·lícites per part dels organitzadors d’un espectacle o titulars d’un es-tabliment, especialment quan es promogui el consum de drogues tòxiques i el tràfic d’estupefaents, tipifica-des com a faltes molts greus a l’article 23 a) de la Llei 10/1990, de 15 de juny.
Quedar assabentat de les resolucions del regidor del Districte de Sant Martí, de 20 de maig de 1999, per les quals s’imposen:
a) A Antonio González i del Río, titular de l’establi-ment situat al carrer de la Llacuna, núm. 52, la sanció d’1.000.000 de pessetes i tancament provisional de l’establiment per un període de sis mesos per la co-missió d’una infracció, consistent a efectuar activitat diferent a l’autoritzada, tipificada com a falta molt greu a l’article 23 c) de la Llei 10/1990, de 15 de juny. b) A Iniciativas Marina Beach, SA, titular de l’esta-bliment situat a l’avinguda del Bogatell, núms. 63-65, la sanció d’1.000.000 de pessetes i tancament provi-sional de l’establiment per un període de set mesos, com a suma de les imposades per la comissió de dues infraccions consistents, l’una, a efectuar activitat diferent a l’autoritzada tipificada com a falta molt greu a l’article 23 c) de la Llei 10/1990, de 15 de juny, i l’al-tra en l’excés d’aforament sense risc per a la segure-tat de les persones, tipificada com a falta greu a l’arti-cle 24 b) de la mateixa Llei.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
Mesures de govern.
Adhesió a la commemoració del dia 1 de desembre com a Dia mundial de la SIDA.
La ponenta de Drets Civils, Sra. Veciana, informa que seguint la dinàmica engegada ja fa uns quants anys, l’adhesió de l’Ajuntament al Dia mundial de la SIDA mitjançant el suport dels actes organitzats per les associacions cíviques, es materialitzarà en les ac-cions següents: col·locar llaços vermells a la façana principal de la Casa de la Ciutat, a les de les seus dels Districtes i altres centres municipals; col·locar també a la façana de la Casa Consistorial una secció del tapís Memorial de la SIDA; mostrar un distintiu amb el llaç vermell a tots els autobusos de transports metropolitans; i facilitar l’exposició dels estands de les entitats especialitzades al centre de la Ciutat.
Difusió del Decret 200/1999, de 27 de juliol, sobre el dret d’admissió als establiments públics.
Campanya de sensibilització ciutadana: Per a un Nadal ecològic.
La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana, Sra. Mayol, exposa que en les pro-peres festes que seran el pòrtic d’entrada de l’any 2000, l’Ajuntament vol impulsar, mitjançant aquesta campanya, un model de societat més sostenible i més respectuós amb el medi ambient i contribuir a un canvi cultural de costums en aquesta direcció, cosa que no és senzilla, promovent la reducció del consum energètic i el reciclatge del cartró i dels arbres. Afe-geix que aquest, com tots els procesos de canvi cul-tural, és complex i comporta contradiccions a les quals aquest Ajuntament no és aliè, però amb la cam-panya organitzada vol que l’educació, la informació i la participació ambiental siguin més presents a la Ciu-tat mitjançant actuacions transversals que impliquin el conjunt del govern municipal en la línia seguida els darrers anys mitjançant les campanyes: de recollida de paper i cartró, desenvolupada per la Comissió de Serveis Urbans i Manteniment; de circulació i foment del transport públic, duta a terme per la Comissió de Seguretat i Mobilitat; de promoció de l’ús d’arbres mediterranis i de reciclatge de les espècies forànies, desplegada per l’Institut Municipal de Parcs i Jardins; i d’enllumenat nadalenc, promoguda pel Sector de Manteniment i Serveis i els Districtes.
Concreta que la campanya d’enguany pretén im-pulsar aquestes actuacions mitjançant un decàleg que impliqui la ciutadania en el canvi de comporta-ments i un punt d’informació que transmeti aquest missatge.
El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup dóna suport a tal decàleg, però demana que també l’Ajun-tament sigui més sostenible comprometent-se a unes determinades accions de cara al Nadal, perquè li sembla contradictori que demani als ciutadans unes determinades actituds que no és capaç d’aplicar en la seva actuació, com, per exemple, pel que fa a la re-collida d’escombraries i pel que fa a la inclusió en els plecs de condicions de les compres municipals dels mateixos criteris de sostenibilitat que es recomanen als ciutadans.
La Sra. Mayol contesta que la campanya demostra el compromís d’aquest Ajuntament amb la sostenibi-litat i, encara que en aquest terreny tot pugui semblar sempre insuficient, s’han de valorar positivament els avenços que s’estan aconseguint.
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
La Presidència disposa, tal com es decidí a la Jun-ta de PorJun-taveus, el debat conjunt dels dos punts se-güents en l’ordre del dia:
Aprovar el Compte General de l’exercici 1998 cor-responent a l’Ajuntament, els organismes autònoms municipals i les societats mercantils de capital ínte-grament municipal.
Quedar assabentat de l’Informe de la Intervenció General sobre la fiscalització a posteriori correspo-nent a l’exercici de 1998, i de la Nota conjunta de la Gerència Municipal i la Intervenció General sobre la tramitació d’expedients a partir de les observacions realitzades durant l’exercici de 1998.
El president de la Comissió de Presidència i Hisen-da, Sr. Maragall, comença dient que la data en què
es porta a aprovació el Compte General de 1998 es deu a la convocatòria de les eleccions locals per al mes de juny, que impedí aprovar-lo en el moment en què se sol fer; que l’aprovació es fa després d’haver-se pogut examinar la documentació detallada en el decret del mes d’abril, que fa referència a l’Ajunta-ment, als seus organismes autònoms i les societats de capital íntegrament municipal i que informa, pel que fa a aquest Ajuntament, de les dues vessants: a través dels estats econòmics i patrimonials, és a dir, el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, el quadre de finançament, els estats i comptes anuals i l’informe d’auditoria, i a través del Pressupost mit-jançant els estats d’ingressos i de despeses i el de resultats, elements que permeten tenir una visió glo-bal, completa i clara, sobre l’equilibri i la compta-bilització correcta de l’economia municipal, i compro-var que la gestió econòmica i financera s’ha produït amb les condicions degudes i amb respecte absolut a la legalitat vigent.
Subratlla que el Compte General de 1998 posa en evidència la magnífica salut economicofinancera d’a-quest Ajuntament i la continuïtat en la seva bona ges-tió i solvència, seguint la direcció, iniciada ja fa bas-tants anys, d’assegurar la consecució dels objectius bàsics pel que fa a l’estalvi, l’endeutament, la inversió i el resultat pressupostari: el vaixell municipal està, doncs, ben construït i navega, ben orientat, amb bon vent i força per aigües tranquil·les amb llibertat per poder decidir el proper port al qual es vol dirigir, com es farà avui mateix en els debats sobre el Programa d’actuació municipal i el Pressupost de l’any 2000. Afegeix que encara que correspon al tercer any, no a l’últim, del mandat anterior, revela que l’herència dei-xada per l’equip de govern i per l’equip de gestió diri-git pel Sr. Josep Marull és esplèndida.
Considera que el millor resum del Compte en debat es troba a la memòria que s’ha distribuït al comença-ment de la sessió, i més concretacomença-ment a les dues pà-gines introductòries signades precisament pel Sr. Marull on apareixen els elements clau que expliquen la resta: els d’estabilitat i convergència amb Europa, els de creixement global de l’economia i en el nostre entorn i els més immediats definits en el Pla estratè-gic i el Programa d’actuació municipal.
Indica que la clau del Compte és l’estalvi net, és a dir, la capacitat de generar un estalvi molt important a partir de la diferència entre els ingressos corrents i els compromisos de despesa també corrent, de la qual s’obté llibertat respecte al mercat de capitals per decidir com es gestiona el patrimoni i com i en quin ritme es redueix l’endeutament i s’augmenta la capa-citat inversora; i que la continuïtat en la gestió de l’es-talvi net ha permès donar unes característiques siste-màtiques i regulars a l’activitat inversora i construir els conceptes bàsics d’inversió de manteniment i re-posició, de renovació urbana i guanys de qualitat en l’espai públic, d’inversió en infraestructures, en grans equipaments, en mobilitat, en connexió metropolitana i en transport públic.
superàvit pressupostari i el cinquè a aconseguir reduir l’endeutament, fets que no es poden atribuir, doncs, a la conjuntura, a fenòmens extraordinaris o a l’atzar, sinó a una política sostinguda de millora gra-dual i estructural de la solvència; que el volum, enca-ra alt, de l’endeutament municipal assolí la ràtio 1 respecte als ingressos, cosa que posa de manifest la solvència de les finances municipals i garanteix l’es-tabilitat en els propers anys, perquè hi haurà un deute d’uns 200.000 milions de pessetes, quan no fa gaire anys garebé arribava quasi als 300.000.
Es mostra orgullós també del compliment dels as-pectes formals i procedimentals tot recalcant que aquest Ajuntament es l’Administració pública subjecta a més fiscalitzacions i controls; que el debat d’exa-men i dels comptes municipals es fa a partir dels ele-ments d’informació que ha posat a diposició l’equip de govern, de l’estudi d’expedients que han dut a ter-me els Grups municipals, als quals s’ha afegit, con-forme l’article 200 de la Llei d’hisendes locals, l’Infor-me de la Intervenció sobre la fiscalització a posteriori, completat amb la feina de relació entre la Intervenció i la Gerència Municipal, la qual s’ha plasmat en la Nota d’observacions, recomanacions i orientacions de futur pel que fa als contractes, les concessions, la tresoreria, els ingressos, etc.
Diu, en resum, que la suma de tots aquests ele-ments ofereix una magnífica fotografia gran d’estabili-tat, solvència, equilibri econòmic i bons resultats i una sèrie de fotografies petites sobre els procediments i les formes que cada vegada es compleixen millor en-cara que, mirant-les amb lupa, s’hi trobin aspectes per millorar o perfeccionar, com es farà amb l’ajuda dels sistemes de gestió, de la Intervenció Municipal i dels Grups de l’oposició, als quals agraeix la seva tasca de control.
El Sr. Álvarez manifesta que les dades al seu abast no li permeten coincidir en la valoració que acaba de fer el Sr. Maragall, perquè després d’estudiar els ex-pedients, els informes i la memòria de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms i les societats de capi-tal íntegrament municipal, ha arribat a la conclusió que la gestió econòmica del govern municipal durant 1998 no mereix l’aprovat, per la manca de transferèn-cia, per la gestió deficient i electoralista dels Pressu-postos respectius i per les irregularitats detectades en algunes partides.
Referint-se primer a la manca de transparència, ad-dueix que la informació és bàsica perquè els Grups que no participen del govern municipal puguin desen-volupar la seva tasca i, tanmateix, aquesta vegada no pot felicitar, com ha fet altres anys, l’equip de govern per la seva disponibilitat a facilitar documentació; i co-menta que per no obstruir els circuits administratius el seu Grup acceptà uns criteris estadístics que simplifi-caven el nombre d’expedients a consultar (l’any ante-rior varen ésser 1.500), però tant per la informació faci-litada com per la interpretació restrictiva que n’han fet els responsables d’economia i hisenda, els resultats han estat negatius. Hi afegeix que un any més no se li ha facilitat la memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis públics, la qual és essencial per a avaluar la quantitat i qualitat dels serveis públics i també l’apli-cació correcta de les taxes ni tampoc la memòria de-mostrativa de l’assoliment dels objectius programats i això li ha comportat una limitació per poder exercir la seva tasca de fiscalització de l’acció de govern.
Sintetitza també els motius que l’han portat a quali-ficar de deficient la gestió del Pressupost municipal i d’algunes societats i instituts municipals tot dient:
1r) que en matèria d’habitatge no s’han complert els objectius marcats per a 1998, perquè dels 5.953 milions de pessetes que s’havien d’invertir, només se n’han executat 3.648, és a dir, el 61%, de manera que no solament no s’han recuperat les inversions de 1997 que no s’havien fet, sinó que, a més, se n’han deixat de fer de 1998;
2n) que malgrat les abundants conferències de premsa anunciant inversions, la realitat és que dels 28.183 milions de pessetes que s’havia previst inver-tir el 1998, només se n’han invertit 16.365, és a dir, el 58%, tot i ésser una dada que els ciutadans valoren molt a l’hora de pagar els seus impostos, perquè indi-ca si s’apliquen a millorar la seva qualitat de vida; i en l’Institut Municipal d’Urbanisme el grau d’incompli-ment de les inversions ha estat del 30%: per tant, no s’han assolit en aquests camps les expectatives ober-tes en aprovar-se el Pressupost;
3r) que per al funcionament de Barcelona Televi-sió, en la qual centrarà les seves crítiques a les so-cietats i organismes autònoms municipals tot i que podria parlar d’altres, s’havia pressupostat una sub-venció de 495 milions de pessetes, després augmen-tada en un 45%, és a dir, fins a 717 milions, però tot i això encara hi ha hagut un dèficit d’uns 100 milions, de manera que aquesta societat ha necessitat una subvenció equivalent al fons d’inversió del Districte de l’Eixample, on viuen 200.000 habitants.
Tocant finalment a les irregularitats detectades pel seu Grup indica que de la cinquantena d’al·legacions presentades pel seu Grup, no n’ha estat admesa cap; tanmateix, per a evitar imputacions de demagògia o partidisme es remetrà a les pàgines del magnific i voluminòs Informe de la Intervenció Municipal, el qual assenyala irregularitats en matèria de tresoreria, des-peses a justificar, contractació, concessions, subven-cions, personal, etc., destacant-hi:
a) pel que fa a la contractació: la manca de coinci-dència de l’objecte del contracte amb l’activitat de l’empresa adjudicatària, la indeguda justificació de les modificacions dels contractes, la inadequada aplica-ció a l’alça de la revisió de preus;
b) pel que fa a les subvencions: la no remissió a la Intervenció dels documents justificatius de les sub-vencions, per 718 milions de pessetes, que ha rebut Barcelona Activa, SA, del Fons social europeu, la no remisió a la Intervenció dels expedients justificatius de les subvencions atorgades per la Unió Europea per a inversions;
c) pel que fa a les concessions: la falta de l’estudi econòmic sobre la viabilitat de la concessió i d’estudi econòmic en funció del qual es fixen les garanties provisional i definitiva.
Acaba dient que les anteriors consideracions i el fet de no haver-se acceptat les al·legacions presentades pel seu Grup justifiquen el vot negatiu que emetran els membres del Grup Popular sobre el Compte Ge-neral de 1998.
neces-sària amb els seus justificants i antecedents, tanma-teix no pot estar tranquil del tot, perquè se li ha negat part d’aquesta informació adduint:
a) per una banda, el decret de l’Alcaldia signat el mes d’abril, on es determina la documentació a entregar en el període d’examen dels comptes, i pos-teriorment ratificat per aquest Plenari, moment en el qual el seu Grup ja advertí que reduïa la transparèn-cia i incrementava les dificultats dels regidors del Grup a l’hora d’estudiar el Compte General, pronòstic que s’ha complert; ara bé, en tot cas el fet que l’equip de govern aprovi amb el vot dels Grups que l’inte-gren, un decret que determina la documentació que s’entregarà als Grups de l’oposició, no ofereix cap ga-rantia de pluralitat, ni de consens ni de transparència; b) per l’altra, el caràcter de reservat de les dades sol·licitades quan només poden tenir tal caràcter aquelles que la Llei determina específicament i, a més, no entén què pot haver-hi de reservat en les bo-nificacions de l’impost sobre les activitats econòmi-ques atorgades per inici o per obres en la via pública ni quin secret pot haver-hi en les trenta-dues sol·li-cituds de persones que demanen la condonació de les seves quotes per plusvàlua, que el seu Grup vol-dria saber si s’han concedit realment i per quin motiu s’han concedit, perquè la memòria només n’ofereix una quantificació global i no pas detallada.
Observa que tampoc se li ha lliurat la memòria jus-tificativa del cost i rendiment dels serveis públics ni la memòria demostrativa del grau de compliment dels objectius programats, i se li va indicar que podia mirar els diferents programes del Pressupost i la seva exe-cució; però això permet conèixer el cost d’un servei deteminat, però no pas si s’han assolit els objectius marcats. Hi agrega que va demanar, com cada any, la llista dels 100 primers creditors de l’Ajuntament pel volum de l’import contractat i se li’n lliurà una en la qual no consta l’empresa amb qui es contractà la pu-blicitat municipal, que assolí el 1998 els 502 milions de pessetes, cosa que la porta a inquirir per quin mo-tiu tal empresa no figura en la llista esmentada, quan l’any anterior ocupava el tretze lloc de la llista de pro-veïdors.
Exposa, després, les observacions que ha detectat en els 1.235 expedients examinats i comenta:
A) En relació als expedients de contractació: a) que, tot i que la subhasta també està prevista a la Llei, s’utilitza gairebé sempre la forma del concurs i tanmateix s’acaba adjudicant a l’oferta econòmica-ment més barata, quan segons la Llei de contractes de les Administracions públiques obliga a fixar en el plec de clàusules dels concursos els criteris, objectius que han de servir per adjudicar-los, entre els quals cita el preu, la fórmula de revisió, el termini d’exe-cució o entrega, el cost d’utilització, la qualitat, la ren-dibilitat, el valor tècnic, les característiques estratègi-ques o funcionals, la possibilitat de recanvis, el manteniment, l’assistència tècnica, el servei postven-da, criteris que aquest Ajuntament obvia fent l’adjudi-cació a l’oferta més econòmica;
b) que en els expedients analitzats mancava el do-cument acreditatiu del fet que l’adjudicatari estava al corrent de les obligacions fiscals i si bé l’al·legació en tal sentit formulada pel seu Grup s’ha contestat dient que això constava en el Registre Municipal de Con-tractistes (les dades del qual, per cert, s’han de reno-var periòdicament perquè no es converteixi en una
eina obsoleta), la llei obliga a deixar-ne també cons-tància a l’expedient; i que per altra banda encara no ha tingut resposta l’escrit del seu Grup on s’indicava que, contravenint la llei, s’havia concertat un contrac-te amb una empresa que té un deucontrac-te de 5.270.922 pessetes amb la Seguretat Social;
c) que quan es recorre al procediment negociat sense publicitat, ha de quedar perfectament justificat per què no es pot consultar altres empreses;
d) que les successives modificacions dels contrac-tes han de respondre a raons d’interès públic i aten-dre necessitats noves o imprevistes, no imputables a l’òrgan de contractació.
B) En relació als expedients de subvencions: a) que en molts expedients no consta que el recep-tor estigui al corrent de pagament de les seves obli-gacions amb l’Ajuntament, i el seu Grup no pot estar tranquil perquè s’hagi fet una consulta informàtica in-terna si el resultat no figura a l’expedient;
b) que, segons la Intervenció, en algun cas s’han atorgat subvencions a entitats amb deutes amb aquest Ajuntament; i ella desitja saber quines sub-vencions s’han atorgat en aquestes condicions;
c) que no es fa el seguiment de l’aplicació de les aportacions que aquest Ajuntament atorga a ens dels quals forma part;
d) que les subvencions atorgades mitjançant convenis han de complir els requisits de publicitat i concurrència.
Centra més endavant la seva atenció en l’execució del Pressupost i diu:
A) Pel que fa als ingressos:
a) que el Sr. Maragall ha parlat de l’evolució de les transferències de l’Estat, però no pas de l’evolució dels impostos i en aquest terreny ha d’assenyalar que per la imposició directa (els impostos sobre els béns immobles, les activitats econòmiques, els vehicles de tracció mecànica i l’increment del valor dels terrenys), el 1998 es liquidà un 4,5% més que el 1997, incre-ment que no pot acceptar que el Sr. Maragall justifiqui mitjançant la plusvàlua, perquè és un impost munici-pal més, o adduint la reducció de la pressió fiscal en relació al producte interior brut de la Ciutat, perquè no és un indicador vàlid ni correspon a aquest Ajunta-ment calcular-lo;
b) que el capítol de venda de solars i parcel·les que s’havien de posar al mercat per oferir sòl per a habitatge públic, es va executar en un 26% menys, de manera que si no fou necessari fer aquestes operacions perquè la venda d’accions de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, comportà l’ingrés de 10.945 milions de pessetes, aquests diners s’hau-rien de destinar a tal finalitat.
B) Pel que fa a les despeses:
s’havien previst 667 milions de pessetes i se’n gasta-ren realment 1.165, xifra que li sembla excessiva i es-candalosa i que la fa desconfiar de les previsions que més endavant es presentaran en relació al 2000;
b) que no s’ha donat resposta a la seva al·legació sobre la vinculació contractual i jurídica entre aquest Ajuntament i Barcelona Regional, SA, en relació a la qual fa notar: 1) que Barcelona Regional, SA, s’ha de sotmetre a la funció interventora, al control financer i d’eficàcia i al règim de comptabilitat pública sens per-judici de adaptar-se també a la legislació mercantil; 2) que tots els contractes que signi Barcelona Regional, SA, han de complir la Llei de contractes de les Admi-nistracions públiques i respectar els principis de publi-citat i concurrència; i 3) que l’accionista de Barcelona Regional, SA, és aquest Ajuntament i no pas l’Institut Municipal d’Urbanisme, el qual està situat en el ma-teix pla que tal societat i, per tant, no hi pot establir vincles jurídics.
Acaba anunciant el vot negatiu dels membres del Grup de Convergència i Unió al Compte General de 1998.
El Sr. Maragall agraeix el to i el contingut de les in-tervencions dels representants dels Grups de l’oposi-ció i es congratula que ningú no hagi posat en qüestió la certesa de les xifres presentades i, per tant, les conclusions que se’n desprenen pel que fa a l’equili-bri, l’estalvi, la inversió i l’endeutament.
En contestació als comentaris que s’han fet sobre la transparència i l’accessibilitat a la informació, diu que any rera any el procediment d’anàlisi dels comp-tes es fixa per acord de la Comissió de Compcomp-tes, el qual, una vegada més, s’ha respectat escrupolosa-ment, amb independència que es pugui valorar si agrada o no; que enguany els expedients han estat accessibles durant més dies i més hores per bé que tal període hagi coincidit amb una època d’acció polí-tica intensa; que l’error que es produí en el lliurament d’un expedient concret ja ha estat corregit; que el de-cret de l’abril s’ajusta a la normativa vigent i poques Administracions ofereixen tanta transparència; que personalment defensa el mètode estadístic emprat enguany, sobretot quan els regidors, a més de la mostra avalada acadèmicament, han pogut accedir a informació addicional; que alguns dels llistats que el Grup de CiU demana comportaven l’elaboració de peces noves d’informació, és a dir, la confecció d’uns agregats definits unilateralment, però, en tot cas, l’es-mentat Grup ha tingut accés, i en tindrà sempre, a la informació específica i puntual de tots i cadascun dels contribuents, dels creditors i dels proveïdors de l’Ajuntament; que els expedients de condonació de sancions no estan encara resolts; que és difícil tenir més informació de la que s’ofereix amb l’expressió del capítol, funció, subfunció i concepte pressupostari i amb la possibilitat de veure el grau de compliment de les previsions inicials i dels objectius expressats en el Pressupost; i que, lamentablement, no s’ha des-envolupat encara el precepte legal que preveu la me-mòria de costos i rendiment dels serveis, mitjançant el reglament que determini com s’ha de confeccionar. Comenta que tots els casos concrets que s’han esmentat en matèria de contractació, subvencions i concessions, han plantejat defectes formals, però no pas irregularitats; que no s’ha produït cap observa-ció de l’interventor que obligués a paralitzar un expedient; i que totes les observacions de
l’interven-tor han estat analitzades posteriorment en la Nota conjunta elaborada per la Intervenció i la Gerència municipal on es descriu el problema i el camí per donar-hi solució.
En resposta als comentaris que s’han fet sobre les inversions, puntualitza que les inversions de 1998 augmentaren substancialment gràcies a l’ingrés pro-cedent de la venda d’actius de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, però en el moment en què això tingué lloc, obligà a prolongar-ne l’execució en l’exercici se-güent incorporant el romanent al Pressupost d’en-guany; que les previsions d’inversió directa del capítol 6 s’han materialitzat mitjançant transferències de ca-pital del capítol 7; que mirant les coses des d’una perspectiva de mandat, s’han executat totes les inver-sions previstes en el Programa d’actuació correspo-nent al mandat anterior i moltes més i, afortunada-ment, la Ciutat ha patit, com els mateixos Grups de l’oposició han assenyalat, un excés d’obres en els seus carrers, les quals comencen ja ha ésser aprofi-tades per la ciudadania i són motiu d’orgull per a l’equip de govern.
Celebra, finalment, que la xifra en què el Grup de CiU ha estimat les despeses de publicitat hagi baixat del 4.000 milions de pessetes que esmentava l’any passat, a 1.000, quantitat que ell troba més aviat min-sa en relació al volum del Pressupost. Aclareix que en l’aportació municipal a Informació, Comunicació de Barcelona, SA, ha tingut una enorme repercussió el nou tractament que la llei dóna a l’impost sobre el valor afegit de les transaccions entre aquest Ajunta-ment i les seves empreses; i que la societat encara ha d’assolir un nivell d’ingressos suficient perquè la publicitat per mitjà de les televisions locals és encara un món nou, però, això no obstant, les xifres d’en-guany ja mostren una tendència positiva de millora espectacular encara que no arribin a l’equilibri entre ingressos i despeses; ara bé, en tot cas, cal avaluar si l’esforç que l’Ajuntament dedica a la televisió local és l’adequat, i en quina part s’ha d’autofinançar mit-jançant la publicitat, però li sembla que la proporció assolida per la nostra televisió local és infinitament millor que les televisions públiques del nostre entorn i, concretament, TVE i TV3.
El Sr. Álvarez insisteix que només s’ha complert el 58% de les inversions previstes, percentatge que arri-ba al 61% en el cas de l’habitatge; i matisa que no re-treu que es facin obres, sinó que es queixa que s’acumulin al final del mandat per motius electora-listes, ja que en els trenta-un primers mesos del man-dat només es va executar un 30% de les inversions, mentre que el 70% restant s’acumulà en els disset mesos darrers.
Reitera la seva preocupació perquè no es justifi-quin les inversions que es reben de les institucions europees; i precisa que la fiscalització a posteriori, és a dir, un cop acabats els expedients, no pot pas para-litzar-los i que les 180 pàgines d’observacions de l’In-forme de la Intervenció detecten importants mancan-ces i irregularitats en la gestió municipal.
La Sra. Recasens objecta que per al Sr. Maragall el decret del mes d’abril se subjecta a la norma vigent i tanmateix, segons tal norma, el Diari ha d’estar a disposició dels regidors i això no consta en el decret esmentat, el qual, per tant, està incomplet.
empreses han rebut bonificacions per obres a la via pública ni quins ciutadans més grans de 45 anys han rebut bonificacions de l’impost sobre l’activitat econòmica per l’inici d’activitat; i es pregunta quin problema pot haver-hi a oferir aquestes dades als Grups municipals, perquè cadascun en tregui les pròpies conclusions.
Significa també que cada any es diu que les inver-sions fetes ja es veuran l’any següent; que no critica la realització d’obres, sinó la seva acumulació en anys electorals; que quan s’aprovà el Pressupost, l’in-terventor ja assenyalà que determinades obres del Capítol 6 serien executades per les empreses, i, per tant, havien de figurar en el capítol 7, però no va inte-ressar escoltar-lo per poder comptar-les com a inver-sió directa.
El Sr. Maragall puntualitza que la documentació justificativa de l’aplicació de les subvencions del Fons social europeu està dipositada a Barcelona Activa, SA, la qual les gestiona; que no hi cap problema a fa-cilitar informació puntual sobre un ciutadà o una em-presa concreta, però no es pot pretendre la confecció de llistes que la Llei no prescriu i que responen a una determinada manera d’entendre l’ús de la informació segons les conveniències de cada Grup; que el Llibre diari no forma part de l’anàlisi dels comptes, però el seu contingut està abocat en la informació que s’ha proporcionat; i que l’anàlisi dels comptes està desti-nada a comprovar la correcció de la comptabilitat i la veracitat dels 300.000 d’assentaments, la documen-tació dels quals (expedients, factures, ordres de pa-gament) ha estat a disposició dels Grups, que ha es-tat posteriorment resumits en els llibres i comptes prescrits per la normativa vigent.
Acaba reiterant que aquest Ajuntament és l’Ad-ministració pública més controlada, intervinguda i auditada i tanmateix es continuaran perfeccionant, d’acord amb els Grups Municipals, els procedi-ments, les formes i els continguts dels comptes i, en definitiva, de l’economia municipal.
S’aprova amb el vot en contra dels Srs. Molins, Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez i Cornet i les Sres. Treserra i Balseiro, el Compte General de l’exercici de 1998; i s’acorda l’assabentament de l’Informe de la Intervenció General sobre la fiscalització a posteriori corresponent al ma-teix exercici i de la Nota conjunta de la Gerència Muni-cipal i la Intervenció General sobre la tramitació d’ex-pedients a partir de les observacions realitzades durant 1998.
La Presidència disposa que, tal com es convingué a la Junta de Portaveus, es tracti ara del dictamen núm. 13 de l’ordre del dia, el qual en la redacció acor-dada a la reunió de l’esmentada Junta diu:
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
Aprovar inicialment el Programa d’Actuació Munici-pal 2000-2003; i sotmetre’l a informació pública pel termini fins al 10 de gener del 2000.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Casas, presenta el Programa d’actuació municipal 2000-2003 dient que el document, que ha estat repartit amb anterioritat a tots els membres del Consistori, circumstància que li permet ésser més concís en la seva exposició, fixa el
compromís polític de l’equip de govern amb la Ciutat, de manera que els ciutadans puguin conèixer des del principi del mandat què es vol fer i com; que respon al Pacte de govern signat per tots els Grups que inte-gren l’equip de govern; que compleix les prescrip-cions de la Carta i representa una voluntat d’acció, sòlida i compromesa, que estableix objectius, mesu-res i projectes en una metodologia poc imitada per al-tres Administracions, en les quals no coneix instru-ments amb el mateix abast; que s’hi expressa, a través dels seus objectius i mesures, què es vol fer i, a través del marc econòmic i pressupostari, què es pot fer, i tot això s’anirà concretant anualment per mit-jà dels pressupostos; que s’hi concreten els grans ob-jectius i les polítiques i les propostes que es plante-gen en cada Comissió i en cada Districte i el marc pressupostari per al mandat; i que se situa dins dels compromisos del Pla estratègic i en el marc del Fò-rum Universal de les Cultures 2004.
Destaca que Barcelona vol ésser el motor de la seva Regió metropolitana i del país, Catalunya, del qual és capital, i té projectes que fan de l’ocupació i de la cohesió social un dels seus primers objectius i una de les seves prioritats concretes; que Barcelona vol ésser també una ciutat que treballa per a la socie-tat del coneixement i per al desenvolupament de la cultura i la formació com a instruments per a la igual-tat de les persones; i que Barcelona vol fixar-se en l’urbanisme i el desenvolupament sostenible, objec-tius que formen part d’un futur basat en la durabilitat, la qualitat i el manteniment.
l’espe-cialització dels espais urbans i té com a valor cívic la qualitat urbana.
Especifica que de la inversió directa de l’Ajunta-ment en el període 1996-1999, el 76% correspon a obres en la xarxa viària, edificis i equipaments, el 19% a gestió del sòl i el 5% a l’adquisició de béns mobles, des de cotxes a ordinadors; que en el perío-de 1991-1998 s’ha fet un salt qualitatiu i quantitatiu en la construcció d’habitatges, un 35% dels qual s’ha fet sota algun règim de protecció pública passant dels 2.000 iniciats el 1991 als 6.800 que ho foren el 1998; que en el mateix període s’han incrementat notable-ment les hectàrees de parcs urbans i la superfície de verd per habitant, a pesar que resultava ben difícil fer-ho en una ciutat tan densament poblada com la nostra.
Entra després en el contingut del Programa d’ac-tuació municipal per al quadrienni 2000-2003, subrat-lla que respon a les demandes fetes per més de dues centes entitats en el tercer Pla estratègic, situa Bar-celona en la Regió metropolitana i pretén donar-li un paper a Europa i al món des de la cohesió i la partici-pació social tenint com a prioritat l’augment de la taxa d’ocupació i amb la voluntat de situar-nos entre les ciutats modernes en fer del coneixement una eina a l’abast de tothom.
Sintetitza, a continuació, les propostes incloses en el Programa d’actuació municipal, agrupant-les en els següents eixos d’actuació:
a) Qualitat i espai urbà: arribar a tots els racons amb petites inversions, introduir la qualitat com a prioritat en les actuacions i prioritzar aquelles que apropin el verd a la gent, garantir una mobilitat fluida i sostenible; progressar en el manteniment, el qual, però, no es pot fer només des del Pressupost muni-cipal, sinó també mitjançant actituds cíviques; i aconseguir una ciutat segura a través de la preven-ció, les intervencions concretes de les forces de se-guretat, la justícia municipal i altres instruments.
b) Cohesió i igualtat: el desenvolupament del ben-estar social reforçant els serveis, equipaments i polí-tiques amb criteris d’universalitat en les prestacions i donant suport actiu a persones i famílies; l’educació i la cultura per formar persones; la garantia d’igualtat d’oportunitats per a tothom; i l’actuació ferma en ha-bitatges prioritzant la rehabilitació i el lloguer.
c) Innovació, creixement i sostenibilitat: mantenir la velocitat comercial de la Ciutat; tirar endavant les in-fraestructures del transport i logístiques; fer possible projectes d’innovació i apropar les noves tecnologies de la informació i la comunicació; convertir Barcelona en centre de referència en recerca i desenvolupa-ment i capital comercial i de turisme urbà i cultural; donar suport a les noves activitats a través de Barce-lona Emprèn i BarceBarce-lona Activa i de la resituació de l’activitat industrial del Poblenou, la Sagrera i la Zona Franca.
Fa referència, tot seguit, a l’àmbit de projecció de Barcelona i centrant-se, primer, en la Regió metropoli-tana explica que la ciutat real, aquella on es produeix la residència, el treball, l’oci, l’educació, la formació i les compres, ha superat l’Àrea metropolitana com s’ha reconegut ja per a l’elaboració del Pla territorial metro-polità, necessita el desenvolupament d’un Pla regional d’habitatge, una mobilitat eficaç a partir d’una xarxa de transport públic ben dimensionada, la garantia de sostenibilitat del conjunt del sistema metropolità i les
inversions indispensables per a assegurar que la Re-gió metropolitana continuï essent el motor de Catalu-nya i d’EspaCatalu-nya, com són el Pla del Delta del Llobre-gat, les grans inversions en el transport públic i el viari i l’Estació intermodal de la Sagrera.
Toca, després, el paper de Barcelona a Catalunya i al món i esmenta el caràcter de Barcelona com a ca-pital de Catalunya i co-caca-pital de l’Estat, el seu lide-ratge en l’arc mediterrani i a Europa, el compromís amb el municipalisme, els projectes de cooperació i solidaritat internacional, de la qual són mostra, en concret, els projectes de Sarajevo i Gaza, i les actua-cions que es fan en altres països i ciutats.
Tracta, més endavant, del desplegament de la Car-ta municipal com a instrument per tirar endavant el Programa en debat, tot assenyalant que el desenvo-lupament reglamentari permetrà una participació més intensa de la ciutadania en els projectes municipals i una eficàcia més gran gràcies a la introducció de pro-cediments més senzills i d’instruments com els con-sorcis, però també una major qualitat en els serveis mitjançant la descentralització i desconcentració que han de permetre una major proximitat als usuaris i la consegüent supervisió. Indica també que l’aprovació de la part de la Carta municipal que depèn del Parla-ment de l’Estat ha de garantir la qualitat en els aspec-tes relatius a la hisenda, la justícia municipal i la se-guretat.
Remarca que l’actuació del mandat s’ha de plas-mar en un final concret: el Fòrum Universal de les Cultures, segons el compromís que la Ciutat ha assu-mit amb la Generalitat, amb el Govern de l’Estat, amb la Unesco i amb el món.
Comenta que el document detalla les actuacions previstes de cada una de les Comissions i Districtes sobre la base d’aprofundir sobre la descentralització política i la desconcentració administrativa.
Explicita, a continuació, les directrius del marc eco-nòmic i pressupostari que són: mantenir unes finan-ces municipals sanejades i amb crèdit en els mercats financers internacionals; aconseguir un estalvi corrent per finançar una inversió directa de 120.000 milions en el quadrienni; reduir la pressió fiscal; disminuir, en un 10% com a mínim, el deute financer; i augmentar en un 4% el pressupost dedicat al manteniment, la mobilitat i la conservació.
Presenta l’evolució i previsions economicofinance-res en el període 1996-2003 fent notar que entre la fi de 1996 i la fi del 2003 l’endeutament es redueix de 256.783 milions de pessetes a 194.200, els ingressos corrents augmenten de 215.093 milions a 255.047, les despeses corrents es mantenen molt contingudes passant de 149.855 milions a 173.252, però oferint més i millors serveis als ciutadans, i les despeses fi-nanceres es redueixen significativament.
Concreta, finalment, que per a dur a terme el Pro-grama presentat es preveuen unes inversions direc-tes de 120.000 milions de pessedirec-tes, unes transferèn-cies 71.302 milions i altres 13.000 milions per recursos provinents del Fons social europeu i del Fons europeu de desenvolupament regional i de la venda d’actius, és a dir, en conjunt 204.302 milions de pessetes, xifra que poques Administracions poden afrontar sense incrementar l’endeutament i, menys encara, reduint-lo com fa aquest Ajuntament.
al·le-gacions, i serà objecte properament d’una audiència pública abans d’aprovar-lo definitivament.
El Sr. Fisas al·lega, d’antuvi, que el Programa d’actuació municipal que acaba de presentar el pri-mer tinent d’alcalde, l’exposició del qual agraeix, no ha seguit els tràmits establerts a la Carta municipal, la qual prescriu en el seu article 16, que sigui tractat a la Comissió de Govern, cosa que segons les se-ves notícies no s’ha fet, i en el 23,2 que sigui deba-tut en els Consells de Districte, cosa que tampoc s’ha produït i li sorprèn perquè el mateix Programa proclama la conveniència d’aprofundir la descentra-lització, si bé en els Consells de Districte de les Corts i de Sarrià-Sant Gervasi, on els Grups de l’oposició tenen la majoria s’ha demanat una sessió específica per analitzar-lo, petició aquesta que hau-ria de servir d’exemple a altres Districtes i a aquest mateix Plenari.
Observa, també en l’aspecte formal, que l’aprova-ció del Programa d’actual’aprova-ció municipal és segura-ment la decisió més important del mandat amb un valor equivalent al d’un debat d’investidura i tanma-teix s’ha lliurat fa escassament una setmana als membres del Consistori, els quals s’hi hauran de pronunciar en una sessió en la qual s’ha de discutir també el Compte general de 1998, el Pressupost del 2000 i el Fòrum Universal de les Cultures. Hi afegeix que el seu Grup està disposat al diàleg i al consens i tanmateix no troba la necessària correspondència per a aconseguir-ho.
Opina que el Programa presentat inclou qüestions com són el tren d’alta velocitat, l’ampliació de l’Aero-port i la regeneració dels rius Besòs i Llobregat, les quals depassen la competència municipal.
Declina entrar en el contingut del Programa perquè no ha tingut prou temps per a estudiar-lo, però el qua-lifica de catàleg de bones intencions, perquè aborda amb frivolitat qüestions importants:
a) s’hi indica que s’avançaran les inversions del Pla especial de clavegueram i la construcció dels nous dipòsits subterranis, però sense precisar ni quan ni com;
b) tampoc s’hi concreta la periodificació de les di-verses obres previstes per a evitar que s’acumulin, com passà en el mandat anterior, en els darrers me-sos per motius electoralistes;
c) s’hi parla de reformar els mercats sense especi-ficar quins seran ni en quin any es faran les obres;
d) tampoc s’hi concreten els terminis de l’execució dels equipaments per a la gent gran.
Pensa que en el document presentat manquen qüestions en què coincidiren totes les forces políti-ques durant la campanya electoral, com poden ésser l’augment de les escoles bressol, l’establiment d’un programa d’exempcions fiscals per a fomentar l’ocu-pació, o el trasllat de les presons; i que no hi ha tam-poc cap referència a la creació de l’Oficina d’informa-ció sobre les obres en curs.
Mostra també la seva preocupació per la projecció de Barcelona en el món ja que, a juí seu, la nostra Ciutat ha perdut pes en comparació a altres ciutats espanyoles com Madrid, A Coruña, València o Sara-gossa; i ofereix el suport del seu Grup per a invertir aquesta tendència.
Creu que el Programa presentat aborda de manera insuficient qüestions importantíssimes, com ara el projecte Barcelona 2000.
Fa avinent la seva discrepància amb la política de reducció de la pressió fiscal en un 5%; i propugna una rebaixa dels tipus impositius l’activitat econòmica i els vehicles de tracció mecànica, atès que Barcelo-na té la fiscalitat més alta, amb molta diferència, de totes les ciutat espanyoles i veu possible compatibi-litzar les obres programades amb una disminució de la fiscalitat, com ja ha quedat demostrat en el cas de l’Estat.
Expressa igualment la seva disconformitat amb les previsions sobre la plantilla de la Guàrdia Urbana, que li sembla una de les mancances importants de la Ciutat, ja que dels Jocs Olímpics ençà s’han perdut més de 800 places.
Reclama l’atenció del Consistori sobre els incompli-ments que es produeixen cada any en la política d’habitatge, les previsions pressupostàries de la quals l’any passat només s’executaren en el 61%, se-gons les seves dades.
Rubrica la seva intervenció reiterant que el Pro-grama presentat només és un catàleg de bones in-tencions sense un veritable contingut i necessita un debat més profund, perquè marca l’actuació durant tot el mandat.
El Sr. Miró, després de suggerir la incorporació al Programa d’actuació municipal de la millora de les condicions de treball en aquesta Sala, considera que el procés seguit per a aprovar-lo no reuneix les condi-cions d’un debat realment democràtic argumentant:
a) que un ordre del dia amb 25 punts, entre els quals hi ha el Compte general de 1998 i els Pressu-postos del 2000, no és el més adequat per a afavorir les intervencions i això encara es fa més evident res-pecte al Programa d’actuació, perquè la Comissió del Plenari pràcticament no pogué discutir-lo en no ha-ver-se pogut disposar de la documentació necessària no ja amb una setmana de temps, sinó amb els dos dies mínims;
b) que no és una bona pràctica governar a cops de majoria i sense escoltar l’oposició ni tampoc els Dis-trictes fins al punt que l’únic Districte que s’ha pro-nunciat sobre el Programa en debat, el va rebutjar;
c) que els documents han d’estar acabats quan se sotmeten a informació pública i tanmateix el Progra-ma d’actuació municipal s’hi portarà abans que s’hi hagin pronunciat els Consells de Districte i d’això pot derivar-se’n una d’aquestes conseqüències: que es consideri que els Consells de Districte no són Ajunta-ment i, per tant, les seves al·legacions són equipa-rables a les d’un ciutadà o que es consideri que són Ajuntament però que les seves al·legacions no es po-den incorporar al Programa perquè l’expedient havia d’estar acabat abans de sotmetre’l a informació públi-ca o bé que s’opti per incorporar-les-hi i obrir un nou període d’informació pública; però, en qualsevol cas, queda clar que aquest mecanisme ha desvirtuat la Carta i el consens amb què es redactà.
agrega que les característiques del document fan molt difícil als Grups de l’oposició complir la seva tasca de control democràtic de l’equip de govern.
Opina també que el document en debat no fa un diagnòstic mínimament real de la situació de la Ciutat perquè l’autocomplaença en allò que s’ha fet conver-teix l’anàlisi de l’estat de la Ciutat en un text propa-gandístic: així, en la presentació de la part del Pro-grama relativa a la promoció econòmica (en la qual, per cert, s’anuncià la destinació de 10.000 milions de pessetes al Poblenou, però aquesta xifra no consta en el document en debat) es va dir que l’atur a la ciu-tat de Barcelona era del 6,8%, sense precisar que a la resta de Catalunya és del 6,4% amb una diferència de 0,4 punts que no li sembla un bon símptoma per a Barcelona, com a motor de Catalunya.
Insisteix que el diagnòstic que el Programa d’ac-tuació municipal fa, no reflecteix els problemes reals de la Ciutat i, per tant, difícilment els pot donar res-posta; que, concretament, Barcelona ha perdut des de 1980 250.000 habitants, és a dir, un 14% de la seva població, dels quals uns 138.000 s’han perdut de 1991 ençà i representen una pèrdua anual de l’1,7%; que tal pèrdua es produeix perquè el balanç migratori és negatiu i el creixement vegetatiu també i ha donat lloc a un envelliment elevadíssim de la nos-tra població, insòlit entre les grans ciutats espanyo-les, ja que el 21% de la població barcelonina té més de 65 anys, quan Madrid està en el 18% i València en el 19%, i només en llocs com Terol o Conca es poden trobar xifres que s’acosten a les nostres; que tanma-teix el Programa presenta l’envelliment de la població com un fenomen comú a les grans ciutats i això no és exacte tant perquè resulta difícil trobar a Europa, Es-tats Units o Canadà una ciutat que estigui perdent població de manera interrompuda al llarg de tant temps, com perquè les seves pèrdues de població són comparativament menors i, així, en els darrers cinc anys les quinze ciutats més importants d’Europa i Amèrica del nord han perdut menys de l’1% de la seva població, mentre que Barcelona n’ha perdut el 8%; que les setze comarques emigratòries que hi ha-via el 1988, s’havien reduït a tres el 1994: el Barcelo-nès, el Segrià i la Ribera d’Ebre i això ha d’ésser un punt de reflexió; que el comportament demogràfic ne-gatiu de Barcelona incideix en el de la província, la qual entre 1981 i 1996 només va créixer un 0,1%, quan Girona i Tarragona ho van fer en el 13 i 12% respectivament, de manera que per trobar situacions pitjors que la nostra hauríem de citar comportaments provincials com els de Lleó, Palència, Zamora o Àvila; i que el pes demogràfic de Barcelona sobre el conjunt de Catalunya és practicament idèntic al de 1920: el 24,8%.
Admet que el procès de reequilibri demogràfic té elements positius i que no pas totes les causes que el provoquen són negatives; però creu que el Programa d’actuació municipal ha de tenir la capacitat necessà-ria per a destnecessà-riar els elements favorables dels ele-ments desfavorables i per contestar aquesta pregun-ta: fins quan i en quina xifra pot Barcelona continuar perdent població i què cal fer davant aquest problema que en les darreres eleccions podia haver provocat ja la reducció dels membres d’aquest Consistori i en les properes probablement ho aconseguirà, ja que sense un compromís sobre aquest problema, difícilment es pot bastir un programa d’actuació sòlid.
Indica la conveniència d’estudiar els efectes que puguin tenir en aquesta espectacular davallada de-mogràfica i en l’envelliment de la nostra població el preu del sòl i el cost dels habitatges, que fan difícil que els matrimonis nous puguin quedar-se a viure a la nostra Ciutat.
Expressa els seus dubtes sobre el fet que Barcelo-na sigui el motor de la Regió metropolitaBarcelo-na, perquè entre 1990 i 1997 l’ocupació a la Ciutat va decaure en 47.991 persones, és a dir, un 7%, mentre que a la Regió metropolitana va créixer en 112.000, és a dir, un 7%, amb una diferència, per tant, de 14 punts res-pecte a la nostra Ciutat: no sap, doncs, si Barcelona és un motor o un remolc que va bé perquè el conjunt de Catalunya va bé.
Significa també que entre 1987 i 1997 l’atur va dis-minuir en 9,2 punts a Catalunya i 7,9 punts a Espa-nya, però a Barcelona només ho va fer en 6,9 punts, a pesar que aquí era més fàcil aconseguir millors re-sultats per causa de l’envelliment de la nostra pobla-ció i la consegüent disminupobla-ció de la poblapobla-ció activa; que en el mateix període el nombre d’assalariats va disminuir a Barcelona un 12,5% i, en canvi, a Catalu-nya va créixer un 4,6% i els percentatges són encara més espectaculars en el món del comerç, en el qual a Barcelona la disminució és del 5,9% i a Catalunya l’augment és del 10,1%.
Pensa, doncs, que el govern municipal hauria de fer autocrítica i expressar la seva preocupació pel fet que les tendències de la població i l’activitat siguin descendents i l’envelliment demògrafic ascendent; que no és cert, que com diu el Programa, Barcelona perdi població però no pas llocs de treball, perquè en-tre 1991 i 1996 s’han perdut uns 134.000 habitants, però tambè població ocupada resident i uns 101.000 llocs de treball i aquests elements s’haurien de reco-llir en el diagnòstic que fa Programa en debat, el qual hauria de partir d’una anàlisi realista.
Discrepa de la valoració que ha fet el Sr. Casas de la cohesió social adduint que, segons les dades d’una publicació municipal, en el període 1991-1996 l’índex sintètic de desigualtats socials no per Districtes, sinó per barris, presentava el valors màxims a Pedralbes amb 973 punts el 1991 i 999 el 1996 i els valors mí-nims, exclòs el barri de Montjuïc, al Raval amb 192 punts el 1991 i 152 el 1996, mentre que la mitjana millorava lleugerament de 143 a 148 punts, però dels 17 barris que estaven per sota de tal mitjana el 1991, només quatre varen millorar la seva posició i els al-tres la varen empitjorar.
Es pregunta com és possible que un barri com el Raval, que té l’únic dels 253 Plans especials de refor-ma interior aprovats, amb un ritme d’execució accep-table i on s’està desenvolupant un model d’actuació des del punt de vista urbanístico-social, hagi empitjo-rat la situació que tenia al 1991.
Subratlla que, segons consta en l’aportació del Sr. Oriol Nel·lo al treball dirigit per Salvador Giner, la re-ducció de les desigualtats que s’han produït en ge-neral al conjunt de l’Estat espanyol i a la Regió me-tropolitana ha estat menys efectiva a la ciutat de Barcelona; i que això exigeix una reflexió de l’equip de govern
