10 JUNY 1903 ANY I I N.0 76
i C u - CUT I
Barcelona Escudellert, 54
EN TUXOY Y ELS SOMATENTS
—¿Ja has rist en Juaoy. quina por us t¿7
—Si que és ntrany, perqué*! somatent només a por als lladres.
ANIVERSARI
A
VUY la un any que va m o r i r m o s s è n Jacinto V e r d a - guer: un any que va pondres l astre m é s espléndit del cei de la nostra poesia." Y a b t o t y fer un any, la ferida que, al segar aquella vida preciosa, va o b r i r la m o r t al cor de tots els catalans, encara degota sanch calenta.
Per a i x ó ¡CU-CUT! deixant per un instant cl seu aire rialler, no pot menos que celebrar tan trist aniversari dedicant una l l à g r i m a y un recort a la m é s gran figura literaria de la Catalunya renaixent.
LA REDACCIÓ.
L l i s t a d e l a bogaclcra
ASHINGTOS deya:
"Parlis bé de m i , párlissen malament, el cas és que se'n parli."
Bueno: ben mirat noera Washington el que s'explicava tan bé, sinoen Napoleón,
F
eró al amich Cornet i ha vingut l'acudit de donarme'l peu f or- sat de la lletra cap- dal pera'l comensa- ment de la Llista y com que l'ha triada de poca sortida, velshiaqnf perquè pera aprofitaria m'he vist obligat a falsificar la historia.Y ara dissimulin.
•'Parlis bé de mí, párlissen malament, el cas és que se'n parli", pot dir també'l catalanisme ab motiu del importantfssim acte realisat a Poblet, el que constituirá una de las páginas més brillants de la historia de la causa de las reivindicacións de la terra catalana.
La prempsa de Catalunya pot haver discrepat
—com era natural—en el judici que ha format de la festa baix el punt de vista de la seva significa- ció y de la virtualitat que indubtablement té pel catalanisme, peró qui sens condicións, qui ver- gonyantment, qui fentne motiu pera escriure arti des de broma mansa, tots els diaris han dedicat al fet bon número de columnas, lo que és demostració de que pesa un tros més en la opinió pública qualse - vol dels actes realisats pel catalanisme, que no las meriendas de negros {vulgo democráticas^ que si arriban a tenir alguna ressonància fora d'aquella Arca de Woé de la Granvía. és perqué solen coro- narse ab afanadas de sobretodos o ab vessamentde sanch humana.
Es cert que no tothom gosa ab las mateizas emo- cións, peró a n'els catalanistas sempre'ns han
las eb im-
hn. en- agradat més aquellas que aixecan els cors que omplen cl ventrell y las que fan enla ulls vers un ideal noble que no pas las qu*
píen d'csborronament.
¡Trista ressonància és la que tenen las ii sectarisme jacobí!
iMés trista encara si han d'entrar en conr ir»
ció ab actes que, com el de Poblet, son peny^ride germanor entré is catalans y están presidiis per I'esperit de la patria que, allargant sobre las mol- titnts el ram d'olivera, posa la pau entre tots els homes de bona voluntat!
¡Qué'ns fa a nosaltres que'ns enviïn pera > iL'iI«r las nostras festas batallóns dé guardias cii iK. 'H5 hem de desarmar, com a Poblet, ab l'esclat del
nostre patriotisme fent espumar las llági ulls d'aquells que anyoran la casa pairal qo' miralla en las claras aiguas del Tnria o dc!
a
ue s'alsa en els sorrals de l'illa daurada, çflt eso ansa en las califas esmaragdinas de Ç a lisia o s aferra en las abruptas serras dc Basconia!May podrán dir tant els que marcan las seras festas ab I estigma dels odis. que las conver »fB en atiadoras de rencunias, que las celebra' 'IS la bandera negra y roja de la destrucció social.
Aquesta bandera no fa gaire que també va aM' rhi a Poblet onejada pels mals vents del nis- me y del escami; la mateixa sota quins s'hi amparavan els incendiaris, els viola sepulcres, els profanadors de temples y e!c tructors del art, fou la que fa ben pocas sel manas acoblava en las gloriosas y tristas runas cH ^ mens cenobi als /hereus d'aquells sclvalges r^**
afegir la befa al crim cinich que delatan c sadors enderrochs del antiefa casal de las de la patria.
Per aixó may serà prou alabat l'acert I"0., . L gué la "Unió Catalanista" al escullir aqu> II
per tants conceptes venerable, pera rebre ^ mans de las donas catalanas la gloriosa b3;;_
que passejaren triomfant pel mon aquells "" , cas te memoria inmortal, quinas despulla
iCU-CUTI 371
miren, fins cl dia del sacrilegi en las lombas del real panteó dc Poblet.
i.iv será prou d'alabar aquesta iniciativa, per quant l'acte que en sí representava una afirmació
i patria, era també, perla circunstancia de ve- rificarse en aquell lloch. una protesta contra las m.ilvestats que sos enemichs l i co igriaren y un acte de dcsagravis pels afronts que l i feren en aiiuell grandiós arziu del sen passat.
\i|uest acte de justicia y de reverencia tan sig- at en la patriótica festa de Poblet, és el que no h i i olgut reconèixer la prempsa sectaria, ab mal
nulat despit, sens dubte per estalviarse la v rgonya d'haver de confessar que'l poble català, tant com ha sigut amatent a respondre a la crida atalanisme pera horyar cl sagrari de las nos- iradicións, se retragué de seguir als que in- u níaren portarlo allí matéis a confirmar l'obra
in vosa del any 35.
'¿ni després d'aixó gosarà a negar que la ban- á1 ra dels amors de Catalunya sigui aquella ma- ii xa que al desplegarse sota la nau del temple do
t el rescabahi de las passadas profanacións?
i som a Corpus, la diada barcelonina per ex-
celencia, plena de llum, de colors, d'aromas... y d'empentas.
Por Corpus els días son llarchs y las professons tampoch curtejan.
Que ho digui sinó la general d'enguany a la que.
sens dubte pera evitar que'l cap li mossegui la cúa.
se li ha senyalat major curs si hem de creure al Ciero, que assegurava l'altrc dia que passaria por
\a plassa de Sant Sever (?).
Com és dificultós que semblant plassa la trobin gaires barcelonins, ni consultant al plano, ni als municipals, no és probable que demà hi hagin gai- res empentas, per quin motiu els hi recomano el punt, a condició de que vostès em diguin després cap a quin indret cau pera que un altre any pugui aprofitar la ganga.
Pel demés, el Corpus d'enguany no crech que presenti cap més nota rellevant, si no és l'encari- ment que haurà tingut la ginesta per causa deque ha perdut ja gairebé la seva carta de naturalesa barcelonina, el seu carácter de-flor Je la terra, d' ensá que'l funicular puja pel Tibidabo y pujan ab ell un sens fí d'edificis que aviat deixarán pelada aquella vessant de ven v de groch.
A n'aquet pas. dintre de pochs anys, si volém te- nir ginesta, no'ns quedará més remey que fénsela G l i K O G L l F I C H 1 L L S T R A T
o EX C c L L A K i i v MOSSEÍI PERE TOCANT LAS TRAMPAS STSACSB
Si aquet dibuix txamina!..
pronto Itcior hallarás. cl com J d qué dc las trampas que stian tocat aqueít i n y .
m iCU CUT BUSCANT COLOCACIO
á
— L'Q servidor soch empedrador y vinch a demanar una plassa de gacetillero.
—Però ¿vosié ja sab escriure?
—No senyor. Tampoch saben en?pedrar c\s gacetilleriis y cobran com a empedrador
dur de paíssos de mxp amarilla o de criánscla ab estufas, que venen a ser el biberón dels vegetals que no pot criar la mare.
L'altre deis dos lunares d'nquct Cor pas me tem-- molt que será l'accentuació de la decadencia que desde fa alguns anjs ve experimentant la festa.
Fins ara'ns l'havian deslluidal'estat de siti que'ns donava las professóns ab comptador de gotas y encara restrenyent el curs de las mateixas. peró aquest any ens la deslluirà l'estat... precari del Municipi, que com a primera providencia ja ha su- primit la xacolata ab secalls y els xarops y horxa- tas ab que desde temps inmemorial obsequiava a n'els especialment convidats a formar part de la religiosa comitiva.
N'aturalment que sempre és penós l'estalviar, peró també és un gran consol pensar que, gracias a tan important economía, l'Ajuntament podrá nivellar els pressupostos y aixugar el deute.
Y si'ls que van À la prolessó tenen set, que's fas- sin el càrrech que també'n té'l poble, de bona ad- ministració, beguda molt cara que no's trola pas a totas las taulas d'aigua y anís.
Endemés ¿qué és lo que'ns queda que no vagi a menos? Els mateixos gegants han fet una baixa que ja la voldn'an pels cambis els qui tenen per cambiar, donchs a mi'l qne'ls franchs estiguin alts o baixos no m'ha tret may cap hora de son, ja que
S
er molt que descendeixin, may arribarán a Paisa- a del meu bras.Aquesta depreciació dels gegants, adjudicats en- guany per 10O pessetas quan l'any passat se'n van donar 600, no puch esplicármela de cap manera y fins estranyo com en Berenguer—com a regidor de més altura—no hagi fet del cas qilestió de ga- binet, tallant por lo sano fins a conseguir que la
elevació del preu dels ge gants signés més proporci nada a la propia.
En fí, concretemnos a es perar millors temps y do némnos encara per satiste de que no hagi prosperat e I projecte que tenían algú^- regidors de ressucitar T'ar tipátich número de lasír„-
amagantnos l'ou que pe satisfacció nostra encare' gueix ballant a la vista tothom sobre'l sortidor Sant Jordi, que per bé d' Barcelona encara és cl q • manega lascireras.
LLKIXH
C O R P U 3
De las lisias senyalada»
que's celebran durant l'any, el Corpus *s la mís b.lla.
la de tóns més populars, la que més s'exteriorisa y és mé> dolsa dc gosar.
Ks la riallera diada ilorida y primaveral, que s'engalana joyosa ab els matisos del Haig.
Es la festa al aire lliure que lé per scstre'l cel blau Es el jorn que entran a vila ils dolsos perfums del camp.
pujanl ab las aleñadas dd incensari sagrat.
• perfumar d'alc^ria l'oreig que creua l'espay.
No és pas una festa d'àpat com ho son la m^jor part Es la festa de la vida.
é> el bateig solem nial ac la hermosa primavera que en llit de rosas ha nat;
la que dona a la poncella la torsa per esclatar;
la que ab sa ale sanitosa rebifa al pobre malalt, vesteix de tullas al arbre que l'biv-era va despullar v retorna la esperan sa als curs que n'están mancats.
Corpus és l'iiegre festa del jovent enamorat ab l'amor d ; l'íanocencia que a DiDgu f« acott'i cap Corpus és un recort tendre pels que t:nen cabells b'anclis:
que las ilusióos que mata la gebra dels desenganys, sols se recordan ab pena...
pjrque no poden tornar!
Per xó el Corpus el feslcjan r chs j pobres, xiebs y grans, cercant uns ilusións novas per nous dias que vindrin.
recordant ab goig els altres las ilusións que han passat, ÍUC'1 recort. a qui no espera,
.CU-CUTI 373
trïtix d'un consol gran.
Per xfl'l' balcóns y Unestras s'h»n obert de bal a bat,
osaBUfe en senyal de joya
«•Is seus trajas de dorods.
y va creixent el bullici, v plou la ginesta a raig(
' rlnt la groguenca alfombra tls carrers de la ciutat.
. las ninas catalanas .< b sos hermosos semblants,
{'•qualla alegroya festa siin l'adorno més capdal ,. llora mis estimadas y el perfum més delicat.
Pro jreucnf ara m'adono .Ic que no sé lo quc'm faig y estich veyent quc'm separo del meu istil peculiar
-niretinch a fer versos que semb'an de Jocbs Florals, í'- eyám si aquestos romansos ilonarán per resultat
que volguent dcscríurc'l Coi pu Ac fet un rato ets gegants?
Vcurán: sigui lo que rulgut.
que he escrit, escrit cslí
% no tinch perqué amagarmen que al capJevall no és cap mal
rada el Corpus y el canto.
Jéis Tersos se'n diu canfar . y declaro y manifesto Jl> '.ota solemnitat.
ei dia més siopátich de iots els dias de l'aoy.
Y en yritat, encjra lora míi digne de s í admirat. .
• -.aslres y las molistas
; ndissin de cobrar.
K. O. K.
EL P A L A I S D V C U A N T A G E
MoiU gcaTcnsarroaada u un muatdc pedra p;cada.
I.A NOVA CASA DHL ' D I L U V I O
tu Aibm m.tg del edifici , i «Cl CUIUCI 4Uf r a 8 , b ' » tremenda i « J . u que està destinada
a c i r e . i i a Mossen Pcrc, (un nou exemplar, moltrarn.
Je rata de claveguera'.'
A c a l i r r ) p r e s s o r QEÜ lo jjnart... ;Es vostè l'encarregat?
—Si senyora, per servirla.
—Donchs, miri, una servidora... com compen- drá, soch la mare de la meva filla, d'aquesta se- nyoreta que veu.
—Tant gust en conéutela.
—Gracias.
—Donchs si, ara s ha casat ab un jove que l i diém desde petit Papitu: ell per aixó es dm Jo- seph.
— Suposo.
—(¡Ay, mama, no xafardegiI)
—Dona, be s'han de donar totas las explicación^.
•Com te podrían fer \nsparticipaciones de casamien- to, si nu sapiguessin tots els datos?
—¿Qué volfa, donchs, senyora?
—Donchs s'ha casat ab el jove que li he dit. fa cosa d'una setmana. Es un jove molt elegant, es- tudia per advocat, peró may acaba la carrera.
r' —¡Ay, mama!
- C a l l a , filla.
—La senyoreta veig que s'impacienta.
—Ca, aix'ó son una mena d'atachs de nirvis flui- xos, que li sobrevenen de tant en tant, desde la edat de deu anys. El metge Pons ja m'ho va dir:
molt cuidado ab aquesta nena, sinó pot portarli un disgust.
—Bueno. Peró'l seu objecte de visitar la casa, -me'l fot exposar?
-Prou; res, que un cop casada aquesta, li vaig
374 iCü-CUTi dir: vaja, t'hauràs de fer paí Ikipjciones Je UM-
mienio, per enviar a las tovas amigas, especial- ment a la Rosita, la Mercedes y la Doloretas, que son tres novas que de petitas la coneixen.
—¿Y qué?
—Jo vaig dirlt que las hi escribís, peró ella'm va comensar que hi hauria massa feina, fins que jo vaig replicarli: anem a casa'l senyor Rafecas, im- pressor de tanta anomenada...
—No mereixo...
—... Y et podrà fer unasparlicipaciones ben her- mosas com las décimas que m foyas quan anavas a colegí...
— I'rou, prou .. -Oué li semblan aquestas mos- tras?
— ¡ Aquesta!... N'o, aquesta d'aquí m'agrada més:
té més cop de vista... {Qué't sembla, noya?
- Hs aizk.
- Mira, noya, ja las pots fer escritas. ¡Un dui Ja'n tenim per comprar duas cadiras de Viena., iAném, aném! '
— Passihobé.
— Passihobé. ¡Ah, escoltin! Comprin cromos df la xacolata Juncosa, que'ls surtirá més barato.
ÍOSF.PH BATISTA.
An7¡s»o del Pueblo
RHCORT DE L A A N A D A A POBLET
—Ay Pepet; ¡pobre jjqué!
ja ha pres bona rcmuilada.
— Ja l'ho Taín dir que a P^biet hi havia moll bonàs aiguas.
—Si, ja m'agrada...
—Donchs las farém aixís. A mi m'agrada que hi hagi forsa color d'or. porque semblan cartas dc reina...
—-Y quàntas ne voldrían?
—Femne dotze.
—-;Dotze? Lo menos que se'n fan, son cinquanta,
—jCinquanta?
—Si senyora; el motilo és el mateix, tant per un, com per mil. com per un milió.
— ~ i l quànt valdrian?
—Ün dnro.
—Timalum.
—Jo'm pensava que valdrían una pesseta. £Me las hi vol fer?
—Ni un xavo menos.
—Fàssimen dotze solas.
— L i costaran quatre pessetas y mitja.
—;Y ara? ¡Aixó no pot ser!
I A torna a ser aquí el mestre. Ara diu que veo iu J a mestre do casas. Ve pera fer la Casa del 'Puc blo. Perquè ell no pot estar sense portarne una •>
altra de cap. Després de la merienda, cl diputa^n obrero, y ara la Casa d¿l Pueblo. Se l i podría apli- car aquell redolí de l'auca del Hi/o Malo: "Siem- pre piensa cuál hará."
L l tal Amigo ha fet molla por a la gent de qunr- tos y dc sa casa, fins a teñirlo molts per un Robe*- pierre a la menuda; y, francament, no n'hi há pi-r tant: no passa de ser un espanta-donas y criaiu ras. Jo no voldria sino que tots els enemichs dc la terra fossin do la mena del Amí^o del Pueblo, j que a n'aquest, al menos, un hom sempre sabcom l'ha de tenir, si tant convé.
V ell mateix do per sí, fora de quan està en funcións dMmi,ífo, és de lo més burgès y tranqjil que puga domanarse. No'n té res de sectari. Es I"
que'm deya un tintorer, conegut meu. que és Je l'olla republicana, l'endemá de las últimas i cións:
—No sé perquè us ha de fer tanta por. Si Is fabricants el coneixessm no voldrían altre c nant que ell per lo que toca a n'aixó de las hv-:l- gas. E l l diu que'ls burgesos no hi entenen re- Iraclar las massas y que ell aviat ho tindria ' " l arreglat.
De treballadors—diu—n'hi ha de tres mo uns, molt pochs, exaltats, sectaris, irreductibles;
uns altres, més o menos llegits y presumits, peró calculistas, que en cada cas fan per lo que'ls con- vé; y en fi, els més. la massa, ei remat, que ahoñt els portan els uns o bé'ls altres, seg'^s quins siguin els que tallin el bacallà,
i Ab els primers—diu-sempre serán inútils mena de tractes, y jo me'n desfaria guapameni enviantlos a fundar una societat modelo a r e n do Póo; als segóns me'ls faria meus ab poca dosseguida ens entendríam; conech el panyo puch respondre; sols a un mal entès egoisme fabricants ha d'atribuirse la falta d'aquesta ligencia; y en quant als derrers, a la massa, *• Ti' mat, aquestos sempre segueixen com a bens a n i t els porta qui sab cridarlos.
Ves tu—afegia'l tintorer—quina por us ha de fer un home aixís. I ."haguessis sentit l'altre Ji*
en un meeling:—"Vosotros, obreros que me ^ " í " ' chais, si creéis que cuando venga la República habéis de obtener una renta diaria, idos de nu presencia; no os quiero: no sois de mi ganadera-
Aixís: de mi ganadería. Y els obrers, entusas mats, varen ferli una ovació. Perqué aquesta é- la única manera que ell té de tractar a las massa^ a tall de bestiar, ab el pito a l'una má y el látigo * l'altra. Ves qué més podrían desitjar els amos 'iue
¡CU-CUTI 373 NOTAS DE L A D I A D A
N /
-¿li'ahont vensf
-De seguir el curs de la proíessó.
—;luntaafició haguessis linguia se R"ir t Je la UdiversiUt!
m hi me aixfs pera portarlos el poldo de tot aquel romanso de ia- - .'i/is.' Sino que devega- das tot es pert per falta d'una bona inleügencia.
Tal és fAmi'^o del Pueblo.
Deixeu que mengi opfparament y al Casino de Madrid 1 vesteixi llarga levita y oarret de copa pel Congrés. Bes can' ntli aquestas cosetas no n'
U rcstaréu gens n i mica del prestigi que avuy te entre las massas ignorantas. Tant mateix val més que -iga aixis que no pas d'aquelis que ell voldria enviar a Fernando Póo. Aixis, al menys, quan
L'un taca l'arDericana, l'alirc crida: ¡Cira! ¡¿iral y el municipal s'cnfada perqué creu que Vattideixen.
convé, un se'n pol valdré:
cora va fer en Moret al allun- yarlo de Madrid allavoras de la jura del Rey, y al en- viarlo abans a Barcelona a desfer el nublado catalanis- Quedém, donchs, ab que l'^lmi^o del Pueblo é s amigo de qui convingui; y si men- trestant els civils no se'n des- fán o el Pueblo no l'arrossega, encara'l podrém veure ministro de S. M .
¡Ojo! clases conservadoras. No comprometerse.' MOSSEN SERÁ L'única cosa que rtgalà en Girona
D l A U E C H P O L Í X I C H - A M O R Ó S -Aucrida ciutadana,
«"^a dels perJ^OÜ;
Ptnsa republicana
"•Wiüaracni et demana
^ «cola» soij quatre inols oUrii tenir ta ciencia
"^ab, senyor Odón
y expréssarme ab vehemencia y ab !a mágica elocuencia del ilustre Salmerón,
perqué no dubtis ningú de quint son mos ideals:
en lo polilich. L t r r i , y en els afectes corals el mcu idéal c u i u .
Que ets galana y molt xamoxa.
aixó ia ho diu la rcu pública;
mirantme ta cara hermosa
cm sembla vejre. gloriosa, l'imatge dc la República.
Jo que't tentó cada día cantar ab tanta dolcesa,
¡ab quin gust t'escoltaria sí de ta gola surtía
el cant de la Uarutlesa'.
Contemplant ton trajo airós m'entusiasmo en gran manera:
en ell hi veig. entre llós.
cit brillantíssims colós
iCU-CUT!
de nosira hermosa baodcrj
¡Oh si! donzella estimad*, soch btn leu; m'has fascinat ab ta penetrant mirada...
déízat doni una abrassada en nom de la llibertat.
—¡tAllo. noy! Molt i paciencia pera escollarte he tingut;
ja veig que ets un pou dc ciencia, prd a pesar de ta elocuencia, creume; no m'has convensut.
M'has dit gaUna y xamosa y que jo t'entusiasmava...
mes ¡ay! si ab tu'm maridava p.r comptes d'àymada esposa voldrías lerme ta esclava
La nostra unió seria verament republicana:
en menos d'una setmana, sene» a casa no hi hauria ni tan sols la palangana.
Abans eras més madò.
;Com l'has tornat, pobre noy!
t'han pervertit, de se^D, las mentidas den /.errú y la barra den Junoy.
Els ardits y embustería»
et surten per las bulxacaa...
Se concia que tots els días llegeixes las pillerías del Eco di las cloacas.
No pols serho mon promís; — podrás, si, ser diputat,
puig fins n'han fet a l'Anglés;
podrís anar al Congrés, peró mav al meu costat.
OMTOS I I
• e n »
E L S SOROLLS MISTERIOSOS
lo no volia parlar d'aquest as- J sumpto, creyent que ja havia
passat de moda; mes per lo vist se- gueixen encara els sorolls, y els vehins dc la misteriosa casa del carrer dc Casp están que"s donan als Governs centrals (al als dia- bles.
L'altre dia vaig trobar a Vamich Pelaez y després dels saludos dc reglament. — ¿Cómo estás? —"Bien,
¿y ti? etc.,etc., vàrem sortir a par- lar d'aizó.
La descripció quera va fer el simpátich inspector de policía és molt curiosa:
—Los ruidos - em deya se aper- ciben con más longitux en el centro de en medio del piso segundo de la casa, y cosisten en una especie de po- rrazos a^menistrad.is con un istur- mento, a l parecer cotundienle; se ig- nora si cortante ú puntante, que esto no se ha podido alviruar.
Cada noche, á eso de las doce, es- comienza el... delito; porque esto eos- lituye un delito costilutivo de... de- lito: ¡pan!... ¡panl... ¡pan!... y hasta las dos ü cosa asi, sigún los días, si gven los porrazos.
Al prencipio se ignoraba la causa
Á
r
i. .L
premogénita de ellos; pero hice un menucioso desamen de los dalos consecuentes, y pudi llegar á discu- brir el régimen de los golpes. Indu- dablemente era que alguien pica :
Ij> más curioso es que si tu pre- guntas en alta voz a l g i i M cosa, el golpe costesta manlficamente pregunta:
—¿Eres un alma del otro mun- do?... ¡ P a n ! ¡pan! que quiere icir
¡no!
— Tas proponido mariar à los vecinos?... ¡ l ' t n ! que equ ivle i un
¡si!
- t-ÍMe conoces? - ¡Pan! — ruué soy?—¡Pan! ¡pan! ¡pan! ¡pan! ¡par.!...
muchos golpes que es indudab..
quiere icir: policia.
Y asi por ese istilo tiene uiiu co- versación que n i un depuljo coserm- dor, que son los más pjrlamen torios.
Un di i le pregunté: ¿Quién es Sil- vela? y aun espero que etutesle: « un icirtelo á t i , pero yo relribiii el silencio á que quería icir: nadie, no lo digas porque el cargo de tor es mu f r á g i l y a vosotros, lus virodistas, no sus puede con dengún secreto sin que lo devu . > •
— ¿Y no més parla a cops-
— Oh, y toca.
—¿Toca?
— èLe pides la marcha rial? que Dios guarde), pus la marcha nal.
- El hizno de los Riegos?, pus el hi:nn
—{Y ho toca a cops?
—¡Claro, hombre!
—No's deu conèixer.
—Si, hombre, sí; por la celeriiu;
de los porrazos: por ejemplo: la Mar- cha r i a l : — ¡ P a n ! . . . ¡pan! ¡pan.'...
¡pan! E l hizno de los Riegos: ¡Pan!
¡pan! ¡pan!. . ¡pan! ¡panl ¡pan! y aú cosecutivamente.
El otro dia le pidimos la marcha de Cádiz, y , ¡chico qué bien! al lle- g a r a l ¡Vi... vas... p a ñ a ! dió golpes que n i en Cuba, cuando la lo- caban de veras
— Vaja, donchs será qüestió d anarho a sentir.
— Si que vjle la pena, pero has dir á una hora que no haiga policia.
—¿Per qué?
—Porque cuando entran los wo*
no funciona. En cambio cuamio se retiran los agentes, vuelve á w menzar.
—¿Peró no dius que tu ho has oído?
— Yo si, hombre: pero es que '»<
refiero á los endividuos.
Bueno. Colás; gracias per tul y Hns a la vista.
—Adeu, noy, y recuerdos á tar- men de ¡a "VeV, que es un ouen chico.
Y després de la entrevista aoen Pelayas vaig acordar anar •*
casa del crimen a estudiar las ca ^ sas primogénitas del régimen - sorolls.
CL'-cu n
XtSTO DE CARRER
-iQlié miras nyébil? iquJ miras?
-¿Sab» lo que e$UTa pensant?
La seimana entrant, si Deu ho vol, jais n'hi farém deu cèntims ab tots els detalls que
reix tan important as-
>umpto.
Interinament vuy consignar qae'm compUaria'molt conéi- icr al tranquil que sab ma- rejar a tot Barcelona sense ocupar cap càrrech públich.
Lo qual és més dirfcil de lo qoe molts creuen.
C.
A C 2 i l ^ T a l í a
y^vi RSTA setmana hi h i a re- Kistrardoa aconteixements:
el debut de la companyia Ma- riani-Faladini a Novetats — del qual ja parlavam en el nú- mero anterior—y la arribada
• Guerrero y en Dtez de Mendoza.
l>"aquella. és a dir, de la
""npanyia italiana Mariani- Paladini, no cal dirne sino que en Us obras que ha repre-
—¿Qué pensavas. poca solial1
—Doncns... que l'nan ben enctrat.
357 sentat fins ara ("Madame Sans Géne", "Divorçons",
" l i piecolo Lord", etc. etc.) ha sigut acullida ab general satisface ió per tots els amants del art dramàtich, que veuen en la Mariani una de las més grans actrius que'ns han visitat y que consideran a n'en Paladini com un dels millors actors y directors d'escena que hem vist d'al-
S
úns anys a n'aquesta ban- a Ab tot, els èxits que han obtingut a Xovetats ab la se- va companyia —formada per artistas ben apreciables que constitueixen un excelent conjunt—no compón res com • parat ab el que hanconseguit las duas eminencias madrile- nyas, abans y tot de empen- dre la tasca, que no comen- san fins a vuy.La seva arribada ja va ser un triomf. ¡Ja ho crech que si! Tot lo b6 y millor dels nostres cómichs, desdei més eminent, fins a n'en Marti de Romea, passant pels més in- felissos cassadors de bolos escadussers, va donarse cita al baixador del passeig de Gracia, peraíelsni'l renáe;- i'ous. Alió va ser un devas- sali d'entusiasme. Semblava qne las més notables celebri- tats indígenas estessin orgu llosas de poguer rebre y fins
L A PROTESTA D E L GEGANT
c
/
I
—iPer vini duro, miserables que'ls camatichs han dooai.
no permeto que'm passegin ni que'm fassin ft'ls geganta
—Pero hereu, tu no calculas...
¿sin chegant como lo harim?
—Mireu si podeu passarvos ab en Tort y Martorell.
37.S iCU-CUT:
portar la maleta si tant convenía, als may prou alabats actors del 7'e.itt o Español. Qualsevol hau- ria dit que a Barcelona s'havia perdut la mena dels bons actors.
Aném a dir, ab tot, que la cosa s'ho valía.
¡Arribavan nada menos que duas eminencias de la mésela cenlral. dos ministres del ram de las come- dias, com si diguéssim! Per aixó resultava plena- ment justificat el sacrifici dels nostres actors de llevarse abans de las vuyt del matí, pera no fer tart a Testació a l'hora d'arribada del tren que havia tingut l'honor de portar als grans v linaju- dos personatges. |No faltava més! ¿Qué s'hauria dit, per exemple, si'ls actors del teatre català ha- guessin deixat de donarais imponderables artistas la respailada que"s mereixen? Lo menos, que eran uns desagraits. Perquè cal que l i tinguin molt agraïment a n'en Díaz de Mendoza. Primer, per- què va dignarse acceptar la presidencia honoraria de la "Asociación de artistas dramáticos y líricos españoles;1* segón, perqué de tant en tant, ab la seva companyia, dona una funció que altra a bene- fici de la esmentada asociación, qual direcció és la que vetlla de Mtdrid estant pel pervenir de la classe: tercer, perqué, ab tot y ser de la villa y corle, se digna de cent en quaranta baixar a provincias pera donarnos una mostra del seu art y ensenyar lo que és bo ais cómichs de casa.
Y aixó, fillets. son favors d'aquells que no's pa- gan ab diners.
Xí ab diñadas.
No més poden pagarse ab respailadas d'csque- na. reverencias humils y mostras dadmiració.
com las que deurán rebre aquet vespre del nostre públich els espatarrants actors espanyols, moll
fvQUlVOCII
L A A R R I B A D A ÜE L A GUERRERO
iTETTf'RONftiED'Hm 101* PAÑÍ»."
FE
-Noy: l'altre día n i g ser a Jf oTClats.
-¿Y a ai?
-iAllo es Ftdora!
-¿(Jue comensan molt aviat?
-A la» nou.
-Donchs no ís u n í ftr J'húra com v.nj j supo»ír.
—¿Fa cioefa dfas que la Guerrero i's aquí y encara no Irebi
—K$ compren molí be: arribar y posarse a fer comeJu vcriiai, no ta guerrero.
niés dignes que la Mariani y en Paladini de s posats de las estrellas en amunt.
Ja yeurán com el teatre de Novetats se qnej rá gairebé buyt y en cambi el de Eldorado's ve rà cada nit ple a vessar.
.1/ tiempo.
VlROLK I
I-JA deixat de pertenéixer i la redacció de la Vublt cidad el conegut periodista senyor Figuerolaj
Sembla quel motin de ' ' seva sortida ha sigut l'ha partit peras ab VAssi perquè aquet havia agaiai manías ab la bimba Lluisct.
Y considerant que a un redactor del portaveu de la democracia '' no li estava prou be portar barret _ de copa a tot estrep, va plantejar i
el dilema d'haver d'escullirer,;
' 6 * A l bimba o la plassa. , f y ^ l • Kn Figuerola, com és na'
• * A I ^ abans de separarse de la seva : I parable trona, va preferir sortir Jei
diari. l i . Si hem de donar el nostre parer, ens ser
poch motiu.el d'un barret pera posar a una pe sona en el cas dc demanar els passaports.
Si aixó anéssim a mirar, en Corominas tara hauria de saltar de la Redacció,
iCU-CUT! 379 ilen més barret que ell?
veritat que no és de copa.
ú ho és de riallas.
;\ iotas las resscnyas que publica la prempsa de ' la lesta dc l'oblet es fa ressaltar el detall de creuat una au de rampinya per las voltas nipl« mentrcs s"hi estava celebrant Tacte de hav del
lac cea de la bandera,
-dadcraraent és un cas extrany perque'l D i - luvi'-, no va enviar representant a la festa.
I A Perdida feya gran plat l'allre día d'un casa- mont pel civil efectuat a Barcelona.
N tots els rai/ica/s son tan desgraciats com el seir r Corominas, que va tenir la pega de que'l
cas 1 difunt bisbe Dr. Català y Albosa.
C\i,i ANY la subasta pera la conducció dels ge- gants durant la temporada de Corpus ha sigut adjudicada en 100 pessetas. L'anv passat va adju- íkai ••, en 600.
• as cl vi s'apuja els gegants ¿abaixan.
Si nosaltres haguéssim sigut del Ajuntament no hauriam permès que per aquesta insignificancia els bastaixos es donguin el pisto de traginar a tan elcv.ns personatges.
Por 100 pessetas no's pot fer ballar més enllà d'un Tort y .Martorell.
I U '.i.M a ¿ a i Solidas, reíerintse al estat de ruina en que's troba l'antich monastir de Poblet:
"Es hUuraa que u n primada joya del aru se rea descuidada porloi iií.bicrnoi dc la re^MuraciVm.»
Si; peró d'unn resuuración restaura res.
• i que ho digui aquell mal' ix cenobi del que aviat no'n quedarán ni las ranas.
Kmpró, segóns el Ciero.
de que'l Monastir vagi en- dcrr^H anise cada oía més no'n ié la culpa la desidia dels i nverns sinó la impossi- bilii.il en que's troban lasco lum dc sostenir tanta be-
¡ k a .
Cora a metáfora no está mal.
^ m a tontería tampixh.
• >na grande, que no sea
embolicada ab un íull de la Saeta, la Esquella p el Diluvio: ha d'embrutar els budells per forsa.
L'únich diari inofensiu és cl Ciero y de Cleros no n corren gaires.
Y no's pensin: si no'n corren, no es perqué la gent els guarda, sinó pels pochs que se'n tiran d'uns anys' a n'aquesta banda
A \ L' Y ens ha donat per alabansas y nosaltres som aixís: el canti del vi bo, l'aboquém pel broch gros, y ¡demanin! ni Xauxa; per aixó, posáis a fernc, no vé d'una y més quan aquestas van diri- gidas a personas dé las que políticament noi sepa- ra un abismo v que, personalment, fora d'un de la colla que és de la familia y que ab l'art ue la plo- ma no ha passat de pals y ganxos, els demés no'ls coneixém.
Donchs si: els beneficiats ab el nostre aplauso son: els senyors Cornet y Mas, Borrell y Prieto y Caules, tres valents, tres Cids, tres Weylers, com si diguéssim. Aqueixos tres senyors lluitaren allá, a Madrid, ab cls inconsúlils pera felshi entendre que donde no hay harina todo es mohina y que aquí si no ponan ministres o cosa millor pera moldre,
¡as molas pararán; peró ells, cls salvadors y pensa- dors a la vegada de la Patria grande, arrapats al burro, ftns a fórmame dos. no s convenceren y ab la Ilógica de iá votar! ivotai-iòn! quan tenen la elecció segura, digueren vintiún senyors, que no deuen conèixer altre moltura que la moltura del calé a casa seva, que no podía permetres y adme
A I-A C A T E D R A L
l AXTA BELLEZA!
L'A
»'util pera Me Dc d'ini]
Per ! nocí' lase!
ínc:
racic bons Fi Çrón den 'o de
ildc ha prohibit que els mercats y tendas n els papers de diari
^ibolicar comestibles.
"> ben fet.
•ant apart que la tinta mir y el mateix pa- tán en sí substancias - pera la salut, s'ha bat que la índole de ' osicións impresas in-
• lablement en l'alte- dels òrgans digestius.
úrinse cóm poden ser per exemple, els si-
inbolicats en una oda
•'rquina o en un folte- que publica E l Libe- - ininse quin profit pot
1 i.mJa qualsevulga -Mira. Felipei. ¿T'aprada Tou com balli? 1 -Me; me Teriimo ferral.
3«n iCU-CUTl L'N PIS PER L L O G A R
— Hi ha íigua. fus. galeria...
—Tot a.xó m'ebtá molt be.
Digui: ¿v íorolls subterranis.
que n'hi ha?
—No, senyoret:
pro si dc cas n'hi convenen avisiho v n'hi tarém.
AQUÍ si que ve be, vist el comentari den Roca y Roca, aquella quintilla del poeta valencià:
"Esta quintilla sols és pera dirlos a vostès la manera tan sencilla de fer assí una quintilla sense dir en ella rés.u
¡Pobre Roca v Roca! Ja ni tan sols et queda la picardia.
Perquè si encara tinguessis la d'abans, no ensenyarías tant l'orella
¿No ho veus que tothom ja ho sah que si ara tiras contra en Maragall es per- què ell se n'endurá la presidencia del Ateneu que, abans de la vergonyosa de- rrota dels so/ disant antiexclusivista^, ja't veyas coll avall?
CL nostre estimat company K. O. K. ens prega que fem avinent al públich en general, el seu més profondagrahiment per las moltas felicitacións que ha rebut ab motiu del seu poema E l concuño ie muñecas.
Son molts els telegramas que se'ns han enviat, per quin motiu ens veyéra pri- vats de reproduiries. A pesar de tot, no podém resistir al desitg de pubiicarne un parell:
"Madrid-1-13'11 K. O. K . - ¡ C i LI!
Gloria y loor á quien del patrio suelo las letras honra con potente mano;
loor, loor, y de su empíreo anhelo en justo pago, concediera el cielo lauros sin fin al vate cu-ciltano.
La Comisión.
i de cam- tres altra farina de Catalunya que la Farina que treballava al Gran vi a.
Y en tanto que Castilla anda v progresa guiada por Urzaiz y por Vicenti,
á Cataluña que la parta un rayo.
A Palermo ha sigut mort d'un cop de sabre un periodista.
A Espanya un cas aixís sería inverossímil.
Per la senzilla rahó de que aquí son els perio- distas els que clavan sablassos.
Wo'ns agrada gaire dir ruchs a la gent ab totas las lletras, peró al veure'ls camins que em- prèn en Roca y Roca ens sentim temptats T biarli'I segón apellido.
Y el primer y tot.
Vegin lo que' deya l'altre día respecte al Hinfhe escrit per en Maragall v dedicat a la bandera de la
"Unió": . .
"La mateixa idea à'enlayrament que va tenir al escriure'l Cant de ¡a Senyera del Orfeó català, ha tingut al escriure VHimne de la bandera de la I 'nié catalanista.
" Deya Uavoras:
"Per demunt de nostres cants aixequemhi una bandera que'ls farà més triomfants."
"Y comensa avuy:
"Alsém els cors que ja tením bandera enarbolada sota'l nostre cel..."
"Idea petita, ja que s'evoca un cel, sota del qual
3
uedan molt baixos els cors que s'alsan y las bañ- eras que s'enarbolan."^Madrid 2-15-14 K. O. K . - i C i <
A quien con leve pluma y pasajera
EL PERSONAL D E L CIERO
—Senyor Mcnchcta: mirí que sis duréis al mes cosa.
—Busquinse un empleu d'empedrador ara que ¿ ab el cárrech de periodista.
és mol'- s comí-
iCU-CUTl
mano tebnl que el céfiro guiara pulsara el arpa dulce y la tañera, doquier me hallara yo felicitara, que de no ser así ¡menguado fuera!
Grilo.~
Y per Tistil d'aquestos n'hi ha un centenar.
Gracias, donchs, a tots.
DOBN r L.i Fig prés t rigit:
del se Gerra acaba en C La qneImn v
un ta
ra te enilla
Alti giin i negoc incom y mir, rras.
Em
DUtéríol Está que treu foch pels caixals.
reventada del gas d'aigua no la pot pahir.
irinse com estarà el pudent feo de las doa- e en un article firmat per un tal Cullaré, des
• doldres de las ca/umniij.í (.-1 que s'han di
!s homes del Diluvio y de sortir en defensa
• or Laribal (a) S u í l á d e Sanl acaba dient que aixó ha d' . a tiro limpio.
ritat, estéra espantats, perqué ilaré és un xicot d'empenta,
ninse qne's tracta d'un nov
•star a punt de desafiarse ab - tíatatíta, sois quei l a n c no ir Iloch perquei Cullaré «a
honrosament.
Vaja, vnja, Cullaretas, gas un xich més sensat
nsa que sempre'n surten negocis esguerrats.
• ment, aixó que dius de aue al- iactor d'aqueixa casa ha fet
bruts havent sigut expulsat ien/í, repassa la colecció del
treu la solució d'aquella céle- iga de vocals que tu ja sabs, i i i trobas el company de ma-
penso que sí.
381 Barcelona té pa'ent pera vendres abaní de sortir al carrer.
Nosaltres felicitém al senyor Gómez del Casti- llo pels atachs de que és objecte y recordem als que ns califican d'exclusivistas defensors única- ment de lo de casa, que'l senyor Gómez és caste- tellá y que ¡Cr-Cux! sortirà sempre en defensa de Iota persona atacada injustament, siga de aquende ó allende el Ebro.
¿íle dicho algor"
Q i l la Perdida:
--Ha sido robada una iglesia en Madrid.
O m m lajro al revi».--
L'Al'TOMOMANÍA
—Miri aquestas
—So senyoret.
£L Maleta Indulgencias, ab la poca solta de costúm, deya l'altre día
•mas i|uanlas malcriaduras a las dis- tmgjdas damas que han regalat la bandera a la "Unió Catalánista1-.
Ue cursis pef avall no las deixava.
¡Y després a la casa hont l i pagan son pera fer la secció de desrergonyi-
"tnis es queixaràn si'ls hi retreuen lo
> auó que de aíjró, a n aquellas dis- ungidasdama', hi há una diferencia 'nmensa.
Tama com d una persona ben educada al Male
«Indulgencias.
g L p , qu una v Parro
ucas y avergonyeixis, senyora patrona... ¿Que no li bjn^ina?
els autamórils s'han b:^ut tota la d'Europa.
ecióg Diluvió, aquell Diluvie que may calla, in callan els altres, y que sempre necessita ítima pera inmolarla en obsequi dels seus
;i ans, n'ha trobat una que fa'l pes y que sefa. ae segur, del agrado de la turba tabernaria.
(Jr1 "jnyor Gómez del Castillo, el digne Secre- t o Ajuntament de Barcelona paga la festa,
una poca solta y ab uns arguments tan i lents, I116 s' ao sapiguessim que l'esmentat ny , Jesempenya el càrrech a satisfacció de las
^ S'-ias honradas del Municipi, ho afirmaríam
^ cas ^ fl116 aquesta campanya estava -sada feya ja molt temps, desde la presen-
^ 1 ^ un dictamen contrari al gas d'aigua y que n SCr "-'ausa de que'ls regidors republicans se- (¿L1? y Miró y Serraclara hi prenguessin un
„_ ln':ün'odo y diguessin certas cosas que s'ha - «rregat de posar en solfa Túnich dian que a
No, senyora Perdida: no ho és cap aixó de mi-
¡agro.
Sobretot en una terra hont els amichs de voste están tan tips dcsaquejarney cremarne d'iglesias.
CL redactor de la Publicidad y corresponsal del Heraldo de Madrid don Joseph Reig publica en el derrer dels esmentats periódichs (edició del día 2) un article titulat '"El Monasterio de Poblet", acompanyat d'unas ilusíracións del senyor Miró representant la vista general y els claustres del Monastir... de Sant Cugat del Vallés.
Després la gent d'aquella casa s'enfada si diem moros als castelláns. sense mirar que ells elstrac- tan de xinos sens dubte perquè fa més assiátick.
Ja té bona sort el senyor Reig de que'l Heraldo sempre s'ha distingit cntre'ls seus confrares ma- drilenys per la seva ignorancia respecte a tot lo de Catalunya, donchs si arriba a adonarse del cambiado de que ha sigut víctima, ben segur que a n'el fresch corresponsal l i costava la plassa.
¡Y d'aixó si que n'hauria pogut ben donar la culpa al clero!
^ 2 iCU-CUTl Lo qual, cri rnitj} de tot, no deixarà dc ser un
consol per un anticlerical com ell.
Ull hà un periodista anomenat Cuéllar, que està tip dc tractar de tot a la gent d'aquesta terra, a la que va venir fa uns quatre anys y mitg abac litut d'orgullós conquistador.
Desde las Nolicias, en qual diari va debutar a Barcelona, ens havia dit als catalanistas lo que no hi hà per dir, usant paraulotas d'aquellas que re- pugnan a tothom.
Donchs be: aquet senyor (diguémli senyori no va tenir inconvenient en acceptar al Ajuntament una plassa d'empedrador, ab tot y tenir ja un medi dc viure cn el periodisme.
Naturalment, com tots els empedradurs senyo- rets, no se'l veya may en cap brigada, per lo qual el regidor catalanista senyor Puig y Cadafalch, va pendre días passats la paraula al Ajuntament, ab el fi de queixarse de semblant inraoralitat.
La qual. ab tol v ser tan manifesta, va trobar en el Sr. Mir y Miró un defensor entusiasta.
Segóns el S'r. Mir, cl tal Cuéllar prestava ser- vey com escribent a la seva tinència, sinó que.
d'algúns mesos cnsà, no anava a l'oficina per estar malalt.
Donchs miri, senyor Mir: la malaltia del esmen- tat subjecte no li impideix defensar dos sous—a las Solicias y a la Tribuna —com a periodista.
Ni assaborir d'un cap de dia al altre la mar dc lamparillas.
ALTRB COP La l'erdida:
**EI manjar republicano no sienta bien á los esi-imagos monirquicos.
"iSon tan delicados!"
Que és precisament lo que ii passa a n'en Le- rroux.
V per aixó, en lloch d'anar a menjar en dulce amor y compaña ab els obrers, s'estima més entau-
larse al Suís.
/Syigo - ny iço
• VOL escoltar un con- ' l sell, senyor Malats-
Donchs fassis negar.
Jo'm nego a mi mateix moltas vegadas precisa- ment pel contrari de lo , que a vostè li passa; es
~ — « ^ ^ ^ creuen que soen I aixís un hom no's compromet a res y queda bé ab tothom.
L i dich perquè uns y altres acabaran per ferli patir poagre, que ès la malaltia dels pourmants. y un pianista com vostè ab sabatas d i simolsa no se- ria prou estétich.
;Cóm riurian aquells de l'altre casino que li de- yaapianero, v sobretot ara que fins han perdut la seva prensa declarantse malatista!
Créguim a mi: desprès del àpat del "Circuí del Liceu" tanqui, y no n'accepti cap més, que moltas perdius amargan y meniar molt y pair bé no pot ser. Pensi que las festas son per algúns pestas y que panxa plena no's doblega.
Envíhimels a casa que'l representaré en tot v per tot. L i prometo que'l faré quedar bé.
Ja sé que diran que aixó no és música, [-cróés parlar d'un músich; tampoch sé si ho era un que nits passadas. acompanyat de una senyora, va en- treienir rascant a molta gent que s'havia reunit
al Aleneu; lo que puch asseguralshi és que tocav»
el violi, r Virtuós-'... no senyors, peró dc virtut aguantant els sulriments, may n'he vista unta d'aplegada en una sala.
l'ins es va aplaudir y tot, naturalment, aquest»
virtuositat.
Figura divina que el cielo me envia con dulce armonía envuelta en candor.
Prosigue, que encantas.
son tus notas bellas, como las estrellas que el Señor creó.
{May dirían de qui és aquesta décima d vuit ralllas? ;Del crítich poeta?... Noho endevimi- an...
D un servidor de vostès, con motivo del con.ierlo que la señorita Mareé dió ta noche del 4 en ei vj/ro Principal de esta ciudad.
F.i el mcu primer cnsaig serio v lidedi. Som dos debutants en bellas arts. Solzament que ella hi va més depressa; li corren més las mans demunt
del teclat, que a mi sobre'l paper fent vers^ - \de- més, ella ja està en bonas relacións ab cn ^aint-
Sitens, en Mozart, en Chopin y altres banquers que li faràn un virulari quan dintre poch e nyi cn absolut la confiansa Jo, pobre de mi, so»
podría esperansar a ferme ben voler d'algur. edi- tor d'aucas de redolíns.
També volia dedicar una cuarteta al seu com- pany Rahcntós, que té bona grapa pera fer manyi- gue'rias a n aquell violi tan gros, peró -.o'm v»
acabar la musa. No va pas fer festa rinstrumenl ab aquella Tarantela de Poppcr y Vs lUefrro£1 Saint-Sàcns y la Sonala del mateix. Vaja, son dos jovenets que arribarán als vinticinch anys abans
quc'ls altres.
EnLamotede Grignon, ab tot y la seva car»
pelada, es va presentar com digne pare de la rn»y- nada. Ara'm sembla que hc fet un altre vers,
aquet és de momio.
XIM X vi
Epígrarpas
Tant s'aficionà l'Antón a llegir astronomia, que's va posar la mania de ser com un Flammarión.
—Veuràs tos plans realisats va observarli un amich seu.
perquè tens, segóns se veu, pensaments molt elevats.
Afirma'l nostre adroguè que tant despatxar volia, que'ls dependents que tenia els va despatxar també.
FRANO-1 IMPREMPTA DE MARIAU GALVE, AvisviV
;CU-CÜTI
C o B M M t o n u U a z o l u t i u R O L - D O * V C *
I I , B m m b U d o ^ O e n t r » , n
SECCIÓ D'AHÜNCIS
383
• d m l n U t x M l ó espacial pelà anunci»
S7, Rambla del Centre, 17
¡CURACIO DE LA TISIS!
Se logra ab lo B A C C I L O L F I T A
Aquet producte adoptat per las eminencias médi- cas cura d'un modo científich y racional la TISIS*
infinitat de casos ho testimonian.
De venda a casa la Vda. Alsina, Passatje del Crèdit, 4.-BarcelOIia y a las bonàs apotecarías.
M a l a ' l s U L L S D E P O L L ^ j y ^ ' t o t a c l a s s e de D U R I C I A S
EíflllJÍMl!3,
CALLICIDA LLUCH
DIPÒSITS.—Madrid: Dr. Fnentea, H o r t » l « a , 110; Barcelona: V. Ferré». Prince»», 1; Zaragoza: H . de Alajaldre,¡ endencia, 8; Valencia: H. Mesegner, Palau, 15, j farmacia del autor. Sant Felip, 1SB, Sant Qervaai (Barcelona.•
.• àneipala d'Kapanya y Amériea.
Es el millor dels savóns per sa economía, perfúm y puresa.
No perjudica la pell. Son pren és de 5oiéntims de pesseta la pastilla. — Drogueria de Joan Ferrer y Torelló, Portal del Ançel, 2.
irisas del NILO
D P R I I I T A T f l R P A U I P A F a t i g a m e u t a l . be combaten ab gran èxit, usant els d r l l r v -
U C D l L l l A l U n U A n l u A r o l o s l a t s c o m p o s t o » del Dr. B. OUver Rodés. Dipòsit KC noral: Lanria, 15, farmacia (entre Granvfa y Caspe).
30
F E R N A N D O V i lH U L E S 3 0
a l c o s t a t de l a i g l e s i a de S a n t 4aunie 1 apetes de hule per taulas, plomeros, hules per llits, dessuadors r-njas. gamusas. pintas, respálls. hules per terra, gutaperchas ijectes de celuloide, etc.
Classes inmillorables. — Preus sens competencia
JOAQUIM ROSlCH
fábrica a vapor a Hospitalet
D E S P A T X : F E R N A N D O V I I . 3 0
Bicicletas Clement
L a s m é s e l e g a n t s
Las m é s s ó l i d a s
y l a s m é s b a r a t a s
Dipòsit: Consell de Cent, 323 f 325
Sombrerería LA COMERCIAL
F e r a bon? sorr^breroç visiteu aquesta c a s a
7, V i d r e , 7
qWw U Flan» Bail y eaner dTKiiddlBi)
D e m a n e u e l s e n s r i v a l
COGNAC B A R B I E R
í j g p r e s e n t a n t : J . P l a n a s C a l v c t . — D i p u t a c i ó , 441
Preneu la Solució Cases
y tindreu gana, robustesa y salat
farmacia Puchadesy Cases.—Plassa de la Llana, I I
ELS BRIANS y altre» humors
en qualsevol forma que's presentan, es curan moíl be pre- nent a golas el SO- F R E L I Q U I T del Dr. Terrades, que conrerteix l'aigua comú en sulfurosa y depura la sanch viciada, propor- cionant salut y lon- gevitat. Enclsgr:.n<.
crostas,sarna, tinya úlceras crónicas y escohacióos, deu usarse ademés ta Pomada de Sofre llquit del mateix autor.—Demanis en 1 J • bonas farmacias.
—Dipòsits: Dr. Terrades, carrer Univer- sitat, 3 y principals droguerías de Bar- celona.—Sr, Guillem García. Madrit
—Desengioyat. Paquita, peí locador no hi ha com el savó «IRISn, crema uIBIS»
y polvos «IRISa, perqué sou els produc- tes més inofensios.
384 iCU-CUT GOVERNANTS Y G E N E R A L S - N O A TOT A R R E U SON I G U A L S
B«rhn:—Han sido pajados i la reserva 50 generales alemanes por haber mostrado su disgusto con motilo dc una orden : : Emperador.
fllemanta. e/s çae proleslcin / a JZOÁO ¿ornan & /er jnes
/?/d folk/ment ¿2/ j-eves.
Madrid;—Los generales se han reunido, se supone que para tomar acuerdos con moiiro del rumor de qae será coadea*
cl general Borbón.
