Gaseta municipal de Barcelona. Any 091, núm. 16 (20 maig 2004)

(1)

Internet: http://www.bcn.es Núm. 16 / Any XCI 20 de maig de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn

MUNICIPAL

SUMARI

Disposicions generals

Decrets de l’Alcaldia

Denominacions de carrers ... 738 Funcions de la Gerència Adjunta d'Organització

i Sistemes i creació de les Direccions

Tècni-ques d'Internet i d'Organització de Sistemes 738 Creació de la Direcció Tècnica de Solidaritat i

Cooperació Internacional ... 739 Creació del Departament de Participació

Ciuta-dana i de dos Direccions de Programa ... 739 Creació de la Direcció de Serveis de Mobilitat 740

Consells Municipals de Districte

Districte 10. Sant Martí. Acords sessions de

4-XII-2003 i de 29-I-2004 ... 742

Comissions del Consell Municipal

Comissió de Cultura, Educació i Benestar

Social. Acta sessió 23-III-2004 ... 744 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació

i Coneixement. Acta sessió 23-III-2004 ... 750 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i

Medi Ambient. Acta sessió 23-III-2004 ... 757

Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i

Habitatge. Acta sessió 24-III-2004 ... 762 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta sessió

25-III-2004 ... 770 Comissió de Presidència, Hisenda i

Coordina-ció Territorial. Acta sessió 29-III-2004 ... 773

Acords

Acords de les sessions del mes d'abril de 2004 788

Personal

Concursos i oposicions

Modificació de la composició del Tribunal del concurs oposició per a la provisió de 28

places de caporal de la Guàrdia Urbana ... 790 Modificació de la composició del Tribunal del

concurs oposició per a la provisió de 8

places de sergent de la Guàrdia Urbana ... 790

Anuncis

(2)

Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo:

Estendre la denominació de passatge Sant Joan de Malta des del carrer Bilbao fins a l’interior d’illa de-limitat pels carrers de Bilbao i Espronceda, en el dis-tricte de Sant Martí.

Barcelona, 22 d’abril de 2004. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 1441)

* * *

Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 13è de la Carta de Barcelona, disposo:

Donar el nom de Juliana Morell a la plaça delimita-da pels carrers de Lluís Dalmau, Jaume Huguet, Besiers i Tolosa, en el districte de Sant Martí.

(Ref. 1442)

* * *

Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l’article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local i l’article 13 de la Carta Munici-pal, disposo:

Establir les funcions de la Gerència Adjunta d’Or-ganització i Sistemes, assignades en el decret de l’Al-caldia de 3 de novembre de 2003, d’acord amb l’an-nex 1.

Crear les Direccions Tècniques d’Internet i d’Orga-nització de Sistemes, amb les funcions establertes en els annexos 2 i 3, les quals, conjuntament amb la ja existent Direcció d’Atenció al Ciutadà, annex 4, confi-guren l’estructura bàsica de la Gerència Adjunta d’Or-ganització i Sistemes d’Informació.

(Ref. 1447)

Annex 1

Gerència Adjunta d’Organització i Sistemes

Òrgan superior immediat: Gerència Municipal. Nivell associat: 30.

Funcions principals

– Desenvolupament i implantació de sistemes i tec-nologies municipals en matèria de tractament de

la informació, i coordinació de la informàtica muni-cipal.

– Direcció de l’atenció al ciutadà. Determinació i gestió dels diferents canals, continguts i formes. – Disseny, organització i implantació de nous

proce-diments, processos, circuits i mètodes de treball. Anàlisi i millora continuada dels existents.

– Disseny i execució de projectes de transformació organitzativa i dels processos de gestió.

Annex 2

Direcció Tècnica d’Internet

Òrgan superior immediat: Gerència Adjunta d’Or-ganització i Sistemes d’Informació.

Nivell associat: 28.

Funcions principals

– Gestió del canal Internet i Intranet.

– Coordinació de relacions internes i externes per la implantació i consolidació del model de comunica-ció electrònica. Coordinacomunica-ció amb la Direccomunica-ció de Comunicació Corporativa.

– Coordinació i gestió d’operacions i la infraestruc-tura tecnològica necessària. Coordinació amb l’Institut Municipal d’Informàtica.

– Gestió de projectes d’aplicació de tecnologies d’informació i telecomunicacions emergents, que li puguin ser encarregades.

Annex 3

Direcció d’Organització de Sistemes

Òrgan superior immediat: Gerència Adjunta d’Or-ganització i Sistemes d’Informació.

Funcions principals

– Disseny i suport a la implantació de processos, circuits, procediments i mètodes de treball. Elabo-ració, difusió i manteniment de manuals de proce-diment.

– Elaboració de programes i projectes per a la millo-ra de la qualitat dels serveis prestats, tant de ca-ràcter intern com extern.

– Suport, des del punt de vista organitzatiu, al dis-seny i implantació de sistemes i tecnologies de la informació. Avaluació de l’impacte i implicacions organitzatives. Redisseny de processos.

– Estudis organitzatius i de funcionament dels ser-veis que li puguin ser encomanats.

DISPOSICIONS GENERALS

(3)

Annex 4

Direcció d’Atenció al Ciutadà

Òrgan superior immediat: Gerència Adjunta d’Organització i Sistemes d’Informació.

Funcions principals

– Direcció dels serveis municipals d’atenció al ciuta-dà mitjançant els diferents canals.

– Disseny i gestió de les bases de dades corporati-ves d’atenció al ciutadà i de la tramitació electròni-ca mitjançant Internet.

– Gestió i seguiment dels processos de gestió d’avi-sos, queixes i suggeriments.

* * *

Crear la Direcció Tècnica de Solidaritat i Coope-ració Internacional, adscrita a la Gerència de Ser-veis Generals, amb les funcions establertes en l’annex.

(Ref. 1448)

Annex

Direcció Tècnica de Solidaritat i Cooperació Inter-nacional

Òrgan superior immediat: Gerència de Serveis Generals.

Finalitat

Promoure i assegurar la participació municipal en matèria de cooperació i solidaritat internacional.

Funcions principals

– Dur a terme les actuacions en matèria de coope-ració internacional al desenvolupament i ajut hu-manitari promogudes per l’Ajuntament.

– Gestionar els recursos que l’Ajuntament destina a la cooperació internacional i a la solidaritat (pro-grama Barcelona solidària, pressupost de coope-ració, casa del món).

– Coordinar les diferents àrees de l’Ajuntament per tal de garantir la seva participació en els projectes de cooperació internacional que els siguin propis. – Concertar esforços amb altres entitats públiques o privades per tal de fer més eficaces les accions de cooperació internacional.

– Procurar acords amb altres donants pel finança-ment de les activitats de cooperació internacional de l’Ajuntament de Barcelona.

– Proposar línies estratègiques d’actuació en l’àmbit de cooperació i la solidaritat.

– Fer el seguiment de les polítiques de cooperació, particularment de les impulsades per la

Gene-ralitat de Catalunya, l’Agència Espanyola de Coo-peració Internacional i la Unió Europea.

– Garantir la presència de l’Ajuntament de Barcelo-na en reunions interBarcelo-nacioBarcelo-nals de l’àmbit de la cooperació.

– Donar suport als diferents departaments de l’Ajun-tament en matèria de cooperació internacional. – Promoure i participar en plataformes de solidaritat

d’àmbit local, o a d’altres nivells, inclosos els inter-nacionals, en representació de l’Ajuntament. – Posar en marxa iniciatives d’informació ciutadana

per a difondre la cooperació que fa l’Ajuntament i el teixit solidari de Barcelona.

– Impulsar campanyes de sensibilització ciutadana entorn als problemes relatius a les relacions nord-sud, la promoció de la pau i els drets humans. – Elaborar documents i informes adreçats tant als

di-ferents òrgans polítics municipals com a mitjans de comunicació, organismes de participació i d’altres.

* * *

Crear el Departament de Participació Ciutadana, adscrit a la Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes, d’acord amb l’annex 1, i suprimir l’actual Direcció de Serveis de Participació. Crear, amb funcions de coordinació, impuls i assessorament tècnic, un lloc de treball de director tècnic per al Foment de la Participació Ciutadana, adscrit a la Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes.

Crear la Direcció de Programa de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat, d’acord amb l’annex 2. Crear la Direcció de Programa de Relacions Ciutadanes i Institucionals, d’acord amb l’annex 3.

(Ref. 1450)

Annex 1

Departament de Participació Ciutadana

Òrgan superior immediat: Direcció de Comunicació Corporativa, Qualitat i Relacions Externes.

Finalitat

Fomentar i impulsar la participació ciutadana, associacionisme i voluntariat.

Funcions principals

– Dirigir l’Agència Municipal de Serveis Associatius. – Executar i fomentar les iniciatives municipals pel

que fa a la participació ciutadana.

– Relacions amb entitats i associacions ciutadanes. – Elaborar i implementar els reglaments i òrgans de

participació previstos en la Carta Municipal. – Fomentar, impulsar i seguir els processos de

(4)

– Fomentar, impulsar i seguir els processos de par-ticipació sectorials.

– Fomentar, impulsar i seguir els programes d’asso-ciacionisme i voluntariat.

– Analitzar, tramitar i seguir les subvencions atorga-des a tercers com a conseqüència de les funcions que té encomanades.

Orgànicament aquest departament acull:

– La Secretaria del Consell de Ciutat, desenvolupa les funcions pròpies d’aquesta secretaria i dona su-port tècnic i administratiu a la regidora ponent de Participació Ciutadana, Solidaritat i Cooperació. – Suport Tècnic a la Participació, amb funcions de

manteniment de bases de dades: Registre Ciuta-dà, Fitxer General d’Entitats, i suport en el desen-volupament de les web relacionades i en matèria d’imatge i comunicació de la Direcció de Serveis. – La Secretaria del Consell Municipal

d’Associaci-ons de Barcelona.

Annex 2

Lloc de treball:

Direcció de Programa de Nous Usos Socials del Temps a la Ciutat

Nivell del lloc de treball: 26.

Finalitat

Dirigir les actuacions corresponents a la Regidoria dels Nous Usos del Temps a la Ciutat, tot assegurant la coordinació amb la resta dels òrgans municipals implicats en el desenvolupament d’aquest programa.

Funcions principals

– Definir els objectius i programes d’actuació a efec-tuar i els criteris per a la planificació i la gestió dels recursos assignats.

– Coordinar i donar suport a les iniciatives que, des dels diferents departaments municipals, es duguin a terme en relació amb els nous usos socials del temps a la ciutat.

– Garantir la presència de l’Ajuntament de Barcelo-na en els organismes, foros i xarxes relacioBarcelo-nats amb temps personal de treball i familiar.

– Establir els instruments tècnics per a l’anàlisi per-manent de les realitats emergents, garantint el di-agnòstic de les necessitats i l’avaluació dels ser-veis.

– Impulsar la creació de taules de concertació ciuta-danes dels nous usos socials del temps a la ciu-tat.

– Fomentar processos participatius i acords entre el sector públic i el privat.

Annex 3

Lloc de treball:

Direcció de Programa de Relacions Ciutadanes i Institucionals

Nivell del lloc de treball: 26.

Finalitat

Promocionar les activitats socioculturals pròpies de les relacions ciutadanes i institucionals.

Funcions principals

– Promocionar i coordinar les produccions socio-culturals d’abast ciutadà, lligades amb les activi-tats de relacions ciutadanes i institucionals. – Fomentar les iniciatives que despertin l’interès del

ciutadà per a la Barcelona contemporània en els aspectes culturals, esportius, socials, etc., i la seva projecció com a capital de Catalunya. – Proposar l’elaboració de convenis o concerts amb

d’altres entitats públiques o privades que promo-guin activitats o serveis de caràcter cívic.

– Donar suport infraestructural a entitats i associaci-ons de relaciassociaci-ons ciutadanes i institucionals vincu-lades als programes.

– Participar i assessorar la definició dels objectius i necessitats en matèria d’informació, documenta-ció, organització d’actes, promodocumenta-ció, difusió i relaci-ons cíviques.

– Analitzar i avaluar els resultats i controlar el pres-supost dels diferents programes.

* * *

Decret. En ús de les facultats conferides a aquesta Alcaldia per l'article 21 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i l'article 13 de la Carta Munici-pal, disposo:

Crear la Direcció de Serveis de Mobilitat, depenent de la Gerència del Sector de Prevenció i Seguretat, amb les funcions que es descriuen al document annex. Suprimir l'actual Direcció de Serveis de Gestió de la Circulació.

Adscriure a la nova Direcció de Serveis de Mobilitat l'estructura organitzativa de l'ara suprimida Direcció de Serveis de Gestió de la Circulació.

Barcelona, 3 de maig de 2004. L'alcalde, Joan Clos i Matheu.

(Ref. 1609)

Annex

Direcció de Serveis de Mobilitat

Òrgan superior immediat: Gerència del Sector de Prevenció i Seguretat.

Finalitat

Planejament i gestió de la mobilitat a la ciutat.

Funcions

– Desenvolupament, manteniment i explotació dels sistemes i models d'informació per a la planifica-ció i presa de decisions sobre mobilitat a la ciutat. – Redacció, impuls i coordinació d'estudis i projectes

per a la millora de la mobilitat en el seu conjunt. – Estudis de simulació i anàlisi d'impacte en relació

(5)

– Gestió dels elements de regulació i informació del trànsit de la ciutat.

– Avaluació i implantació de noves tecnologies en matèria de planificació de la mobilitat, regulació, gestió i informació del trànsit.

– Tramitació de les llicències i autoritzacions que en matèria de mobilitat sigui competent el Sector. – Assessorament tècnic, normalització d'actuacions i

establiment de criteris comuns en la tramitació de llicències i autoritzacions que en matèria de mobili-tat tinguin atribuïda d'altres òrgans municipals.

– Emissió d'informes tècnics, en relació a la matè-ria, a sol·licitud d'altres òrgans municipals o insti-tucions no municipals.

– Elaboració, seguiment i control dels programes d'inversió en noves instal·lacions i elements de control, regulació i gestió del trànsit en particular i dels altres components de la mobilitat en general. – Preparació dels plecs de condicions tècniques per a la contractació d'obres i serveis, control de l'exe-cució.

(6)

CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE

Acords

Districte 10. Sant Martí

Acords de la sessió celebrada el dia 4 de desembre de 2003

Abans de començar a tractar l’ordre del dia el Con-sell s’expressa el condol i la solidaritat de tots el ciu-tadans i ciutadanes de Sant Martí amb els familiars i amics de Ronny Tapias.

A) Aprovació de l’acta de la sessió anterior.

S’aprova l’acta de la sessió anterior.

B) Part informativa

1. Donar compte del decret de l’Alcaldia de 17 d’oc-tubre de nomenament de vicepresident del Districte del Sr. David Escudé i Rodríguez.

2. Donar compte dels premis Sant Martí i de la pro-posta de les medalles d’honor dels ciutadans de Bar-celona d’enguany.

3. Donar compte de la proposta de pressupostos del Districte de Sant Martí de l’any 2004.

4. Donar compte de l’estat de tramitació dels con-cursos.

5. Donar compte del procés de participació ciutada-na i calendari per a l’elaboració i aprovació del Pro-grama d’actuació del Districte.

6. Donar compte de l’estat d’execució de les obres. 7. Donar compte de l’informe sobre l’estat de pla-nejament del districte.

8. Donar compte de les activitats d’estiu per a in-fants i joves.

9. Donar compte del manifest per a la eliminació de la violència vers les dones.

C) Part decisòria

a) Acords

1. Aprovar el Cartipàs del districte pel que fa als Consells Sectorials i Consells d’equipaments del Dis-tricte i donar compte de la designació dels represen-tants del grup municipal de districte de Convergència i Unió a les Comissions Consultives de Govern.

2. Informar favorablement els pressupostos munici-pals 2004.

3. Proposar a la Comissió de Govern municipal l’aprovació dels preus públics 2004 de les instal·la-cions esportives i culturals del districte.

4. Primer. Instar l’administració educativa compe-tent perquè garanteixi un repartiment equitatiu de l’alumnat amb necessitats educatives especials entre tots els centres educatius sostinguts amb fons pú-blics. I, Segon. Promoure l’elaboració i aplicació d’un Pla d’Acollida i Integració de l’alumnat amb necessi-tats educatives especials als centres educatius sos-tinguts amb fons públics.

5. Instar al Govern de la Generalitat a fi que ampliï les beques de menjadors d’acord amb els criteris que es venien aplicant en cursos anteriors, per tal que da-vant les noves necessitats que es presenten, tos els alumnes que així ho necessitin puguin rebre aquestes beques.

6. Informar favorablement la modificació del Pla general metropolità per a la creació de noves dota-cions d’habitatges per a joves als carrers, entre al-tres, Camí antic de València núm. 96 i de Pujades, núm. 292, per a la determinació dels emplaça-ments on aquesta dotació és compatible amb habi-tatges tutelats per a gent gran i d’altres equipa-ments.

7. Informar favorablement el Pla especial urbanístic de redistribució dels sòls de cessió per a habitatge 22@hs, equipament 7@ i zona verda, en la unitat d’actuació núm. 1 del Pla especial de reforma interior del Campus Audiovisual, dins la Modificació del Pla general metropolità per a la renovació de les àrees industrials del Poblenou.

8. Informar favorablement la Modificació puntual per a la concreció volumètrica de la unitat d’actua-ció núm. 2 del Pla especial de reforma interior en el sector Llull-Pujades (Llevant), dins la Modifica-ció del Pla general metropolità per a la renovaModifica-ció de les àrees industrials del Poblenou, districte d’activitats 22@bcn.

9. Instar al govern de l’Estat espanyol i al govern de la Generalitat de Catalunya a dedicar les partides pressupostàries necessàries per atendre la demanda social d’habitatge de lloguer per joves dins l’àmbit de la ciutat de Barcelona i, més concretament, del dis-tricte de Sant Martí.

(7)

b) Proposicions

1. Presentada pel Grup municipal de districte de CIU:

“Convocar una audiència pública al mes i fer-la abans del plenari quan coincideixin ambdues”

Desestimada.

2. Presentada pel Grup municipal de districte del PPC.

“1. Que el distrito elabore un censo de afectación de puestos de trabajo y empresas que no van a se-guir desarrollando su actividad.

2. Que se realice un estudio de las necesidades de cada empresa para poder continuar con su actividad. 3. Que el Distrito solicite a las distintas adminis-traciones Municipal, Autonómica y Estatal las necesarias ayudas para la continuidad de las empre-sas, comenzando por:

A. Reubicación en el distrito.

B. Ayudas de financiación de las nuevas inversio-nes por adquisición de naves.

C. Supresión durante los primeros cinco años de impuestos Municipales.

D. La prioridad de los Trabajadores de esta zona en colocación en las empresas del distrito.

E. Subvención total del traslado de la empresa. F. Reubicación en el barrio de las personas que viven actualmente en el polígono.”

Desestimada.

c) Moció única

Única. Informar favorablement la proposta del Con-sell Escolar del Districte de canvi de nom del CEIP Emilia Pardo Bazan pel de CEIP Bac de Roda.

D) Part de control : precs, preguntes i declaracions de grup

Precs

1. Desestimar el prec següent, presentat pel Grup Municipal de districte del PPC del literal següent:

“Pedir al Pleno del Sant Martí que solicite al Ayuntamiento de Barcelona el soterramiento de la circulación por debajo de la plaza de las Glorias y al mismo tiempo el soterramiento de la autopista en todo su paso por el distrito y planificar una gran zona verde en la plaza de las Glorias.”

2. Desestimar el prec següent, presentat pel Grup Municipal de districte de CIU, del literal següent:

“Que el districte de Sant Martí apliqui el principi de pressupost participatiu, establint les prioritats d’exe-cució de les inversions municipals d’aquest mandat a cadascun dels barris amb la implicació de les entitats i ciutadans afectats.”

Preguntes

1. Presentades pel Grup Municipal de districte CIU, sobre l’hotel del front marítim, del literal següent: – Quines discordances han apreciat els serveis

tèc-nics entre la llicencia d’obres i l’edificació real? – Quines actuacions ha iniciat l’administració

muni-cipal per corregir les irregularitats observades? – En el cas que es mantingui l’accés a la coberta

tècnica, quines mesures pensa prendre l’Ajunta-ment perquè no la puguin utilitzar els clients de l’hotel tal i com marca la normativa en vigor? El resum de la resposta figurarà a l’acta.

Acords de la sessió extraordinària celebrada el dia 29 de gener de 2004

1. Informar favorablement la Modificació del Pla General Metropolità en els àmbits de l’avinguda Dia-gonal, núm. 152-158 i del carrer del Perú, núm. 243-271.

2. Informar favorablement el Pla de Millora Urba-na per a l’ordeUrba-nació del sector Llull – Pujades (po-nent).

(8)

Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de 2004 i aprovada el dia 20 d’abril de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de març de 2004, s’hi reuneix la Co-missió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Ricard Josep Gomà i Carmona, Marina Subirats i Martori, Pere Alcober i Solanas, Immaculada Moraleda i Pérez, Xavier Florensa i Cantons, Ignasi Fina i Sanglas, Joaquim Forn i Chiariello, Jaume Ciurana i Llevadot, Teresa M. Fandos i Payà, Ángeles Esteller i Ruedas, M. Caridad Mejías i Sánchez i Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secretari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Núria Carrera i Comes i Pilar Vallugera i Balañà.

S’obre la sessió a les deu hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:

1. Districte de Sants-Montjuïc

Del gerent municipal, de data 1 de març de 2004, que autoritza i adjudica el servei de l’equipament la Bàscula Musical, per als exercicis 2004-2007, i per un import de 276.834 euros.

2. Districte de Sant Andreu

Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que adjudica a l’entitat Centre Esportiu Sagrerenc el contracte de gestió de la pista poliesportiva municipal de la Sagrera, per un període màxim de quatre anys, i per un import de cànon fix de 175,74 euros anuals.

3. Districte de Sant Andreu

Del gerent municipal, de data 27 de febrer de 2004, que adjudica a l’entitat Unión Deportiva Buen Pastor el contracte de gestió del camp municipal de futbol

Bon Pastor Nou, per un període màxim de quatre anys, i per un import de cànon fix de 175,74 euros anuals.

4. Districte d’Horta-Guinardó

De l’alcalde, de data 2 de març de 2004, que decla-ra desert el concurs celebdecla-rat per a l’adjudicació del contracte d’explotació de la gestió del bar-cafeteria del Centre Cívic la Taxonera i convocar nou concurs públic, per un període màxim de quatre anys, amb possible pròrroga de dos anys més, i un cànon anual de 2.238,70 euros.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

1. Autoritzar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelo-na al Pla NacioBarcelo-nal de Joventut de Catalunya, projecte impulsat per la Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, per a desenvolupar més i millors polítiques de joventut. Facultar l’Im. Sr. Xavier Florensa i Cantons, regidor ponent de Joventut per a signar la documentació pertinent dimanant d’aquest acord i realitzar les actuacions necessàries per a la seva efectivitat.

El Sr. Florensa creu que és una necessitat, ara que l’Ajuntament està iniciant el procés per elaborar un nou Projecte Jove, l’adhesió al Pla Nacional de Jo-ventut de Catalunya que és l’eina que articula les po-lítiques de joventut que es fan al país.

La Sra. Fandos dóna suport a la proposta perquè en l’anterior mandat ja ho havia sol·licitat i, en aquell moment, l’equip de govern va creure que no era adi-ent. Li sorprèn que, sent el mateix Pla, ara es produ-eixi l’adhesió. Entén que el Pla és el mateix i li sembla que és una qüestió política la que ara motiva l’adhe-sió.

La Sra. Mejías s’afegeix als arguments de CiU, però li agradaria que s’expliqués que quan es va aprovar el Pla Nacional de Joventut en el Parlament, la Sra. Moraleda va declinar la possibilitat d’adherir-s’hi, ja que la Generalitat de Catalunya no havia des-tinat la partida pressupostària que permetés desenvo-lupar polítiques de joventut a la Ciutat. Pregunta quines són les circumstàncies que fan canviar d’opi-nió al govern, també pregunta si s’ha fet efectiva la partida pressupostària en els actuals pressupostos;

COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL

(9)

entén que no ha estat així i li sembla que l’adhesió és una qüestió derivada del canvi de govern i que aquesta actitud no és un compromís amb les políti-ques de joventut en l’àmbit de Catalunya. Espera ex-plicacions de quines han estat les autentiques raons que permeten aquest canvi d’actitud, però com que adherir-se al Pla de Joventut és correcte avança que el seu grup donarà el seu suport a la proposta.

El Sr. Florensa contesta que si la regidora de Jo-ventut en el seu moment no es va adherir al Pla tin-dria raons per prendre aquesta decisió. L’orientació del Pla a partir d’ara serà diferent. Recorda que l’acord d’adhesió es va produir abans del canvi de govern, i li sembla que aquí no pot haver-hi cap qüestionament en aquest acord. També diu que han començat a treballar amb la Secretaria General de Joventut pel que fa al desenvolupament de la Carta Municipal i s’han acollit a algunes de les ajudes que es donen via Consell comarcal per desenvolupar els plans de joventut, hi ha acords presos i ja s’anirà in-formant.

La Sra. Fandos puntualitza que li sap greu que, si es va començar a treballar amb l’anterior equip, no s’hagués agilitzat més el procés i li agradaria dispo-sar de la informació si hi ha un canvi d’orientació del Pla.

El Sr. Florensa respon que la informació sobre els canvis del Pla es donarà al Parlament de Catalunya, que és on ha d’informar la Secretaria General de Jo-ventut de l’activitat que duen a terme.

Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.

2. Atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat a l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Bar-celona –Escola Industrial de BarBar-celona–, amb motiu del seu centenari i per la seva decisiva aportació a la formació tècnica de diverses generacions d’estudi-ants de Catalunya, a l’encontre entre els sectors edu-catiu i industrial, especialment en els àmbits del tèxtil, l’electricitat, la mecànica, la química, l’enginyeria i l’electrònica, i per la seva important contribució a fer de Barcelona un referent en el desenvolupament eco-nòmic i industrial.

El Sr. Mascarell explica que és una institució forja-da l’any 1904, en els primers moments de la Manco-munitat, i des de llavors ha tingut un paper important per a la formació i el desenvolupament industrial, és una proposta que es fa en nom de tots els grups pre-sents, té els escrits d’adhesió de la Cambra de co-merç Indústria i Navegació i del Foment del Treball Nacional entre d’altres entitats.

El Sr. Ciurana diu que el Sr. Mascarell ha repetit varies vegades que aquesta era una proposta en nom de tots, perquè una vegada més, i malgrat mol-tes peticions reiterades, els grups de l’oposició s’han trobat l’atorgament de la medalla a l’ordre del dia i no s’hi val que mitja hora abans de la comissió es parli amb els portaveus dels grups per dir-los que es fa en nom de tots. Una vegada més, unilateralment, es de-cideix posar a l’ordre del dia un seguit de medalles, de guardons, esperant únicament i exclusivament l’adhesió incondicional dels grups de l’oposició per-què no es poden oposar, ni per voluntat ni per oportu-nitat política ni per principi, a donar una medalla a una institució que segur que s’ho mereix, però la una-nimitat en la decisió no ha d’amagar que es menys-prea els procediments que entre tots s’han acordat.

Manifesta que la propera vegada que es trobin amb unes medalles a l’ordre del dia de la Comissió sense haver estat prèviament consultats, tal com es va acordar en el seu moment, no donaran suport a l’acord.

El Sr. Mascarell comenta que al Sr. Ciurana li agra-da convertir-ho tot en grans problemes, s’està parlant d’una medalla a uns institució de la ciutat proposada en nom de tots, i agraeix que aquesta medalla, sigui ratificada per tots els grups.

3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al se-nyor Antoni Escribà i Serra, per la seva dedicació de prop de 60 anys a les arts de la confiteria i la pastis-seria, les tècniques de les quals ha aprofundit i reno-vat amb un grau d’excel·lència universalment recone-gut i amb un esperit de mestratge que ha contribuït de manera decisiva al prestigi de la cultura gastronò-mica de Catalunya, i per la fecunditat imaginativa desbordant de les seves creacions, fortament arrela-des, tanmateix, a les tradicions populars i festives de Barcelona.

Al Sr. Mascarell li sembla que és una bona propos-ta que en nom de tots es pugui oferir el guardó a aquest destacat membre de la comunitat gastronòmi-ca de la ciutat.

El Sr. Ciurana li sap greu que el regidor no sàpiga aguantar cap mena de crítica. El que no es pot fer és menystenir i menysprear els grups de l’oposició i l’acord a què s’havia arribat era que tots aquests guardons es consultarien abans de posar-los a l’ordre del dia. Insisteix en que CiU no tornarà a donar su-port a unes medalles que no hagin estat prèviament comunicades.

El Sr. Basso diu que està d’acord i votarà favora-blement , però apunta que com que l’any 2005-2006 és l’any gastronòmic potser hauria estat més encertat donar-la en aquest període.

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

4. Aprovar inicialment el canvi de denominació del Consell de la Formació Professional i Ocupacional de l’Ajuntament de Barcelona, que passarà a denominar-se Condenominar-sell de la Formació Professional de la ciutat de Barcelona, i la modificació de les seves Normes de funcionament; i sotmetre aquest acord a informació pública per un període de trenta dies hàbils a comptar de l’endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província per tal que es puguin formular-s’hi al·legacions i/o suggeriments.

(10)

poguessin entrar-hi perquè fos un instrument per a tots els alumnes dels instituts, tant públics com pri-vats. En aquests moments es considera que ja no és un Consell municipal, sinó un Consell de la Ciutat. S’ha aprofitat per fer els reajustos en el funcionament que semblaven necessaris després de deu anys i que permeten definir millor totes les funciones que ha anat adquirint el Consell.

La Sra. Mejías agraeix l’explicació de la regidora, però li sembla que convertir-ho en un Consell de Ciu-tat és constituir un Consell sectorial que no s’ajusta a les normes de participació ciutadana. Pensa que la composició del Consell està descompensada, si real-ment es vol que sigui un Consell en què participin tots els centres de la Ciutat, hi ha escoles concertades i privades que fan una bona feina i seria important fer un seguiment de com treballen. Li sembla que caldria implicar al Departament de Treball i a la Conselleria d’Ensenyament. Recorda que alguna vegada s’ha dit que el Consell tingués un funcionament descentralit-zat, i li sembla que això pot ser perillós perquè la descoordinació pot provocar certes disfuncions que creïn alguns problemes. Pensa que caldria millorar els mecanismes de coordinació, el canvi d’estructura i regulació s’ha de millorar, però posa l’alerta en aquests dos aspectes: en incrementar la participació i, intentar coordinar amb les altres administracions el funcionament del Consell. També diu que seria inte-ressant coordinar dintre del mateix Consell els dife-rents tipus de formació professional que ha d’estar in-tegrada en tots els seus àmbits (la reglada, la no reglada, la ocupacional i la contínua).

La Sra. Subirats manifesta que tot el que s’ha dit es té en compte. La proposta a les escoles privades per-què poguessin entrar al Consell va ser formulada fa quatre anys i tenen les portes obertes totes les esco-les de secundària que tinguin formació professional. Assegura que totes les escoles privades que vulguin formar part i treballar en el Consell per tenir facilitat per accedir a les pràctiques en les empreses poden entrar quan vulguin.

No es pensa que sigui un ens descentralitzat, la re-lació amb altres institucions, pel que fa al Departa-ment d’EnsenyaDeparta-ment, quedarà assegurada a través del Consorci però, a més, la persona que ocupa ara el càrrec de director general de Formació Professio-nal ha estat membre del Consell de Formació Profes-sional, el representat de les Cambres de Comerç co-neix la trajectòria del Consell i li dóna tot el suport. S’ha de veure quina pot ser la relació amb el Consell de la Formació Professional Català i es mirarà quina és l’articulació a fer.

Respecte a la integració dels tres subsistemes, és una qüestió que està molt avançada i justament aquesta integració es pot fer perquè existeix el Con-sell de la Formació Professional. Ja s’està treballant per vincular cada vegada més les escoles de Forma-ció Professional amb les empreses, fent programes en què hi ha docents que van un temps a les empre-ses o viceversa, gent que treballa a les empreempre-ses que fa cursos en la formació professional; avui encara és un aspecte experimental, però que s’anirà consoli-dant en la mesura en què aquesta serà la nova políti-ca del Departament d’Ensenyament.

La Sra. Mejías està sorpresa per l’absència en la constitució del nou Consell de representants del De-partament d’Ensenyament i del DeDe-partament del

Tre-ball. S’ha dit que no es té la intenció de fer d’aquest Consell de Formació Professional un ens descentra-litzat, però aquesta afirmació contradiria una resposta que la Sra. Subirats va donar a unes al·legacions al PAM on es va dir que aquest Consell, com a ens des-centralitzat, seria una eina més forta per poder treba-llar des de la Ciutat en l’àmbit de la Formació Profes-sional.

La Sra. Subirats assegura que no hi ha contradicci-ons.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

Districte de Gràcia

5. Aprovar el plec de clàusules econòmicoadmi-nistratives particulars i tècniques que han de regir el contracte per la gestió, explotació i dinamització del servei de bar del Centre Cívic la Sedeta del Districte de Gràcia, des de l’1 d’abril de 2004 al 31 de desem-bre de 2009; i iniciar els tràmits per a l’adjudicació del contracte mitjançant concurs, d’acord amb les pres-cripcions contingudes en els articles 86 al 90 i con-cordants del Reial Decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de con-tractes de les Administracions Públiques.

La Sra. Fandos té constància que el bar del centre cívic la Sedeta és deficitari, i pensa que s’hauria d’es-tudiar per què passa, ja que és un centre cívic amb moltes activitats, hi ha tres escoles al costat i un equi-pament esportiu que podrien generar un volum impor-tant d’usuaris del bar. El plec de clàusules atorga més punts en el cas que serveixin productes proce-dents del comerç just, li sembla que s’hauria de tro-bar la manera que aquest consum no fos optatiu i creu que seria bo estudiar la fórmula perquè fos obli-gatori, que qui gestionés un bar o una cafeteria de l’Ajuntament tingués l’obligació de servir productes de comerç just i compensar-los per una altra banda per-què no només sigui l’empresa qui hagi de suportar l’encariment.

El Sr. Mascarell explica que aquest bar és un local que compleix una funció de dimensió cívica en la me-sura en què, bàsicament, l’utilitza l’associació de gent gran, té un paper positiu per al centre cívic, i és en funció d’això que està fet aquest plec de clàusules.

El Sr. Mascarell expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot favorable d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot favorable del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. S’aprova.

b) Proposicions

Del Grup Municipal CIU:

6. Instar el govern municipal perquè iniciï els trà-mits necessaris per a la construcció d’una escola bressol que substitueixi la instal·lació provisional de l’EBM El Tren, escola bressol que haurà d’entrar en funcionament el curs 2005-2006.

(11)

d’uralita amb totes les implicacions que suposa per la salut de les persones, la tanca exterior està en mal estat, etc. Demana que l’Ajuntament afronti la construcció d’un equipament definitiu per a aquesta escola. Entén que és fora de conveni per-què el servei existeix: la ubicació ja està determi-nada, però cal que l’escola bressol El Tren quedi consolidada en el seu entorn.

La Sra. Subirats recorda que l’Ajuntament va ac-ceptar en una època com a escoles municipals, un conjunt d’escoles bressol que havien estat improvisa-des per la població i que eren equipaments molt pre-caris. La política que s’ha seguit és la de substitució d’aquestes escoles i l’Ajuntament ho ha afrontat en solitari, sense ajuda econòmica de la Generalitat. En aquests moments hi ha vuit escoles bressol substituï-des els dos darrers mandats i es té la previsió de substituir-ne d’altres en aquest mandat, però se se-gueix un ordre que sembla prioritari en el sentit de la urgència, l’escola El Tren és evident que s’ha de substituir, però no ha de ser la primera.

El Sr. Ciurana expressa que substituir vuit escoles els darrers dos mandats, vol dir només substituir-ne una per any. Li sembla que si hi ha una escola ubica-da en unes instal·lacions prefabricades i provisionals que, insisteix, tenen un sostre d’uralita ha de ser prioritari per a l’Ajuntament iniciar els tràmits per fer-ne la substitució.

La Sra. Subirats reitera que aquesta escola no és prioritària tot i que està a la llista. Recorda que la Ge-neralitat, que té competències directes en les escoles bressol, ha fet una política de creació zero, i no ha ajudat a la inversió inicial per a la substitució d’aques-tes escoles. L’esforç econòmic ha estat estrictament municipal. Pel que fa al sosteniment de les escoles bressol, la Generalitat ha contribuït durant tots aquests anys amb una aportació del 6%.

El Sr. Ciurana diu que l’Ajuntament té, tenia i tin-dran competències en les escoles bressol, i qui és responsable d’una escola bressol ha de procurar que estigui en bones condicions i això és el que demana. La Sra. Mejías demana la substitució de les ins-tal·lacions. Recorda que durant la legislatura passa-da, la portaveu d’Ensenyament al Parlament de Catalunya va fer moltes iniciatives per substituir arreu de Catalunya allò que anomenava barracots, inclús va haver-hi un debat sobre el terme i allò que el Go-vern de la Generalitat, en aquell moment, anomenava aules prefabricades. Es va encetar un pla de xoc i les coses han millorat bastant, creu que fóra bo que la ciutat de Barcelona procurés que aquestes escoles bressol, que l’Ajuntament ha assumit en unes condici-ons precàries, tinguessin actuacicondici-ons prioritàries per poder atendre la primera infància en les condicions adequades que necessita.

La Sra. Subirats diu que totes les que no reuneixin les condicions òptimes s’aniran canviant i és el que s’està fent, però amb un ordre de prioritats. Vol que quedi clar que són unes escoles que estan en unes condicions perfectament acceptables, i la prova és que la demanda que tenen és altíssima, per tant no són escoles que estiguin en males condicions. Les que s’estan construint tenen una qualitat molt alta i s’anirà fent, en la mesura que sigui possible, la subs-titució.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr.

Gomà expressa el vot contrari del ICV-EU I A, el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Mejías expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

Del Grup Municipal PP:

7. Crear un carnet del cuidador que permeti l’accés lliure als equipaments culturals i esportius i també als transports públics dels acompanyants de gent gran.

La Sra. Esteller presenta aquesta iniciativa perquè ja s’ha debatut bastament en aquesta Comissió i en el Ple la nova realitat que suposa l’envelliment de les persones, però també per al seu entorn, especial-ment per a aquelles persones que tenen qualsevol grau de dependència. Espera que en el nou model d’atenció domiciliària s’incrementi el suport d’atenció social. Les famílies són les que ofereixen un major suport als seus familiars i creu que mereixen un su-port especial, cal que tinguin incentius per facilitar l’accés a determinats equipaments per tal que el seu oci pugui ser millor i no tingui el cost addicional dels preus. Creu que un carnet del cuidador seria benefici-ós per aquestes persones que han de tenir cura de persones grans de la seva pròpia família, l’Ajunta-ment hauria d’establir els criteris d’accés per tal de regular qui hi té dret amb uns criteris normativitzats.

El Sr. Gomà entén que aquesta proposició connec-ta amb dues línies obertes d’atenció social a la gent gran, d’una banda, la necessitat de complementa-rietat entre la xarxa d’atenció pública i les xarxes d’atenció familiar, comunitària i associativa, i d’altra banda el conjunt de polítiques i de programes de pro-moció social de la gent gran i en concret de tots els elements i factors que generin les condicions per tal que la gent gran pugui tenir una participació i un protagonisme actiu en la vida cultural, en el lleure, en la vida esportiva i en la mobilitat. El Consell Assessor de la Gent Gran i les deu comissions de gent gran dels districtes ja estan treballant en un programa que pren el relleu d’iniciatives que es van fer durant el mandat passat, com per exemple, l’increment de les prestacions i una redefinició de la targeta rosa que, més enllà d’un instrument de transport públic, pugui ser també un instrument que activi la participació de la gent gran en la vida cultural de la ciutat i que pugui cobrir serveis d’acompanyament quan siguin neces-saris. Entén quina és la filosofia i els valors en què s’inscriu la proposició i els comparteix, a partir d’aquestes dues línies en les quals s’està treballant. Al llarg d’aquest any 2004 es tindrà un conjunt de conclusions que es podrien convertir en mesures de govern.

La Sra. Fandos comparteix el que diu el Sr. Gomà i li agradaria que es pogués arribar a una transacció per poder votar a favor. Proposa una transaccional que digui que l’Ajuntament estudiarà, dins del que està fent, aquesta proposta. Entén que s’ha d’estudi-ar com es dond’estudi-arà el cd’estudi-arnet de cuidador perquè no és senzill, vol que consti en acta que s’ha d’estudiar en quins casos es donaria per part de l’Ajuntament, li agradaria que es votés a favor ja que és una propos-ta en benefici de la gent gran.

(12)

municipal, prestar suport a les xarxes familiars de cura de la gent gran.

La Sra. Fandos diu que és en aquesta línia que de-mana que es reformuli la proposició.

La Sra. Esteller manifesta que el Sr. Gomà ha ex-posat les línies de treball que està realitzant l’Ajunta-ment. Cal arbitrar instruments per tal de facilitar la participació en la societat, de la gent gran activa, però és molt important centrar-se en la família que té una cura especial de gent gran que té qualsevol tipus de dependència. Si es vol fer una proposició transaccio-nal no tindria cap problema a englobar-ho dins del marc dels treballs que està duent a terme aquest Consell de participació. Pensa que és convenient va-lorar en el marc d’aquests treballs facilitar un carnet de cuidador que inclogui uns beneficis per a qui té cura de terceres persones.

El Sr. Gomà manifesta que, per respecte al Consell Assessor de la Gent Gran, i a les comissions de gent gran dels districtes no li agradaria que s’esmentés específicament l’instrument de carnet de cuidador perquè li sembla que poden haver-hi altres instru-ments que permetin tirar endavant aquesta política i, en tot cas, aquests instruments hauran de ser el re-sultat del conjunt de decisions, l’argument és aquest: respectar la feina dels Consells i no prejutjar el que pot ser un determinat instrument al costat d’altres possibles.

El Sr. Mascarell expressa el vot contrari del PSC, el Sr. Florensa expressa el vot contrari d’ERC, el Sr. Gomà expressa el vot contrari del ICV-EU I A, la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CIU i la Sra. Esteller expressa el vot favorable del PP. Es rebutja.

c) Mocions

V) Part de control

a) Precs

8. Que l’Ajuntament de Barcelona iniciï urgentment una investigació sobre la defunció de la Sra. Josefa Bofarull, investigant les actuacions dels Serveis Per-sonals del Districte de Gràcia i de la Guàrdia Urbana. El Sr. Forn explica que, segons els testimonis dels veïns, la Sra. Bofarull va morir a causa del retard i de la manca d’atenció dels Serveis Personals de l’Ajun-tament que, malgrat conèixer l’estat crític d’aquesta persona, van trigar molt en actuar. Segons exposen els veïns, els Serveis Socials del Districte van ser avi-sats el dia 3 de març i fins al dia 8 no es comprometi-en visitar a aquesta persona. Així mateix, se sap que el dia 2 de març, la Guàrdia Urbana va intentar entrar a casa de la Sra. Bofarull a través d’una germana que té problemes de demència, i que ni es van acostar on estava la malalta perquè, segons especifiquen els ve-ïns, deien que la casa feia molta pudor. Sense prejut-jar res demana que l’Ajuntament iniciï urgentment una investigació sobre els fets, que s’aclareixin les actuacions fetes pels Serveis Personals del Districte i que s’informi perquè les actuacions municipals van trigar tant de temps, que s’investigui l’actuació de la Guàrdia Urbana i que es prenguin les mesures perti-nents.

El Sr. Gomà diu que des del dia 8 de març que es va assabentar de la mort de la Sra. Bofarull s’ha inici-at un procés de reflexió, de revisió i d’avaluació de quina ha estat la intervenció dels Serveis Socials en aquest cas. En el procés hi han participat, amb màxi-ma col·laboració i professionalitat, els equips d’aten-ció primària del districte Gràcia, la direcd’aten-ció de Serveis Personals, la gerència del Districte, la Guàrdia Urba-na i també la direcció del sector de serveis a les per-sones. Les conclusions a què s’han arribat, a partir del tancament de tot el procés, permetran introduir els elements necessaris de millora en la coordinació entre els Serveis Socials, i les xarxes privades o as-sociatives d’atenció a les persones i millorar l’atenció de la Guàrdia Urbana a les persones que viuen soles o cuidades en precari. Cal ser conscient que aquest és un problema complex, que té moltes dimensions i que l’atenció dels Serveis Socials municipals és una variable més en tota aquesta problemàtica que s’ha d’intentar que incideixi de manera positiva en el con-junt de variables que actuen en aquestes situacions tenint en compte que la intervenció dels Serveis Soci-als, moltes vegades, no serà ni l’única ni la principal. Explica que hi han processos iniciats per l’equip de govern que van en la línia de reforçar la intervenció del Serveis Socials sobre les persones grans que vi-uen soles i en situació de dependència. Cal tenir un coneixement i un diagnòstic molt precís d’aquesta re-alitat a la Ciutat, a través de l’Observatori de la Gent Gran. En el Fòrum de l’Observatori de la Gent Gran, reunit l’última vegada el 18 de desembre, es va deba-tre el fons d’aquest tema. En el Programa d’Actuació Municipal hi ha el compromís d’anar estenent de ma-nera progressiva a tots els districtes els programes de bon veïnatge o de viure i conviure, que se situen en aquesta línia. En el plec de clàusules de l’atenció domiciliària aprovat es considera com un element po-sitiu per a les entitats proveïdores d’aquest servei que afegeixin convenis amb entitats que facin programes d’acompanyament i de dinamització de la gent gran. Hi ha un conjunt de mesures en marxa que se situen en la línia d’atendre les persones grans en les millors condicions possibles, de tal manera que fets com el de la Sra. Bofarull tendeixin a no produir-se.

El Sr. Forn creu que el Sr. Gomà ha explicat les mesures que s’estan prenent, però el que pregunta és què ha succeït a Gràcia el dia 3 de març i que ha portat a la mort per inanició d’una persona, quan els mateixos veïns han anat a demanar als Serveis de l’Ajuntament que s’atengués aquesta persona. Tam-bé pregunta si és normal l’actuació de la Guàrdia Ur-bana, vol conèixer el que diuen les investigacions i l’informe de la Guàrdia Urbana i dels Serveis Perso-nals. Insisteix en saber per què van trigar tant els ser-veis de l’Ajuntament a actuar i si hi ha alguna respon-sabilitat i per què la Guàrdia Urbana va actuar com diuen els veïns.

(13)

en el programa municipal, es fa càrrec d’aquest cas, duent a terme a partir d’aquí les activitats de neteja i d’atenció personal, que no són fàcils en cap moment. La primera instància d’un veí que entra en el Dis-tricte és del passat 5 de març i el 8 de març ja estava programada la visita domiciliària de l’assistent social, malauradament el dia 6 de març es rep en el centre de Serveis Socials un protocol del centre municipal d’atenció a les urgències socials informant que s’ha produït una intervenció i la Sra. Bofarull ha estat tro-bada morta. Li sembla que no es pot parlar en cap cas de desatenció, sinó d’una resposta ràpida i pro-fessional per part dels Serveis Socials. A partir d’aquest moment es continua treballant en el cas do-nant tot el suport a la Sra. Casimira Bofarull, la ger-mana, per tal que sigui acollida per una família ami-ga. També s’entra en contacte amb el propietari de la finca on vivien per tal que pugui solucionar-se el pro-blema que derivi de les condicions de neteja de l’ha-bitatge.

El Sr. Forn entén que no és un cas fàcil, però hi ha una cosa que no coincideix amb el que diuen els ve-ïns: el Sr. Gomà manifesta que el 5 de març s’adre-cen per primera vegada al districte de Gràcia i els ve-ïns diuen que va ser el dia 3, són dos dies de diferència que són importants, però encara que fos el dia 5, que era un divendres, el Serveis Socials de l’Ajuntament que tenen un servei d’urgència no hi van. El dia 4 de març, el 061 ja havia dit en l’atestat que era una morta vivent. Pensa que la coordinació i la urgència mereixen una atenció més prioritària. Vol conèixer les conclusions finals quan estiguin tanca-des i veure si se’n deriva alguna mena de responsa-bilitat. Insisteix que hi ha un altre organisme que tam-bé intervé d’una manera decisiva, a parer dels veïns, que és la Guàrdia Urbana. Demana al president de la Comissió que insti al regidor de Seguretat per poder conèixer les conclusions a què han arribat per l’actua-ció de la Guàrdia Urbana, i que informi si la seva ac-tuació va ser diligent.

El Sr. Mascarell explica que tot el que s’ha exposat està inclòs en el treball ja fet. També manifesta que el dia 5 la Guàrdia Urbana hi va acudir acompanyada d’una veïna, l’accés no va ser possible perquè les persones que estaven dintre no ho van permetre; van fer un informe sobre el que van percebre des de la porta de l’escala. Va ser una situació complicada per a la Guàrdia Urbana, que no va rebutjar l’actuació per la mala olor; la persona que hi havia a dins no va tenir una actitud gens predisposada envers la Guàrdia Ur-bana i, en funció d’aquesta circumstància, comença la segona part del procés, tal com ha explicat el Sr. Gomà, alhora que es compromet a transmetre la de-manda del Sr. Forn al regidor responsable.

El Sr. Forn reitera que hi ha un ball de xifres que no lliga, hi ha dues versions, l’oficial i la dels veïns que estan disposats a parlar-ho i a adreçar-se on calgui i demana al Sr. Mascarell que, com a responsable del districte de Gràcia, es reuneixi amb els veïns. Li ofe-reix l’informe que han elaborat els veïns amb tots els detalls.

El Sr. Mascarell diu que ja s’està treballant amb els veïns.

Es dóna per tractat.

b) Preguntes

9. ¿Que s’ha fet per al desenvolupament del Pla estratègic de l’esport, des de la seva aprovació, més enllà de l’elaboració d’un llibre referent a aquest Pla?

La Sra. Fandos formula la pregunta.

El Sr. Alcober explica que l’Ajuntament va fer un pla estratègic conjuntament amb les entitats, els agents econòmics i els agents que actuen en el món de l’esport. El que correspon a l’Ajuntament és l’im-puls del Pla, pensa que el model esportiu d’instal·la-cions de la Ciutat és bo i així ha estat reconegut. S’està treballant en una comissió per redactar un nou reglament de l’ús de les instal·lacions esportives per-què un dels objectius marcats era fer de l’esport una eina d’integració social. També s’està treballant en els compromisos presos en el pla estratègic. El llibre recull totes les aportacions que varen fer els partici-pants i és un element de treball important. Li sembla bé el suggeriment de la Universitat Catalana de l’Es-port, però pensa que no s’ha constituït per aquest tema, de la mateixa manera que hi ha diferents sector privats treballant conjuntament en aquest projecte, el món institucional també ha de treballar conjuntament, i per aquest motiu s’ha establert una taula permanent de treball per desenvolupar el pla estratègic amb la Diputació de Barcelona i amb la Secretaria General de l’Esport de Catalunya.

La Sra. Fandos agraeix la informació, però no li ha quedat gaire clar què s’ha fet durant aquest any, su-posa que a mida es vagi desenvolupant se li passarà informació. Té la sensació que s’esmercen molts es-forços en fer un bon pla, però que és un tema d’imat-ge. Demana que es digui, dins d’aquest pla, què és el que ha de fer l’Ajuntament i, de cada punt, qui l’ha de fer, qui l’ha d’executar i com s’està fent el seguiment perquè tots els punts es portin a execució.

El Sr. Alcober diu que és un compromís del conjunt d’agents a la ciutat i no defuig cap de les responsa-bilitats.

Es dóna per tractada. Del Grup Municipal PP:

10. ¿A quins acords i compromisos han arribat la regidora d’Educació i la consellera d’Educació en re-lació al Consorci d’Educació?

La Sra. Mejías formula la pregunta.

La Sra. Subirats contesta que en la primera reunió de Consorci es va donar un impuls important per al seu desenvolupament. Es va acordar el procés de preinscripció i de matriculació de l’alumnat a la Ciutat, en aquest moment és difícil de fer una previsió per-què el nombre de nens i nenes no procedeix tant de l’augment de la natalitat com de la immigració. Es va aprovar l’oferta dels llocs escolars per al proper curs, hi va haver l’acord de crear una oficina d’informació per tal que tothom pugui conèixer els drets, deures i places existents. També es va acordar la constitució d’una comissió referent a l’educació especial i a for-mació professional. Es va acordar l’elaboració d’un pla director per al desplegament del Consorci.

La Sra. Mejías pregunta si en la comissió que s’encarregarà de la planificació de les escoles bressol es va parlar de signar l’acord amb la cor-responent dotació pressupostària en relació al nombre de professors necessaris, i sobre les acti-vitats complementàries.

(14)

a la qüestió de les escoles bressol s’està ultimant la negociació per a la signatura d’un acord per a la construcció de mil noves places d’escola bressol d’aquí al 2006-2007, aquest acord està avançat. Les qüestions de distribució del professorat són qüesti-ons que queden dins del marc de les comissiqüesti-ons de planificació

Es dóna per tractada.

11. ¿Quins criteris d’accés s’exigeixen al personal docent de les escoles bressol municipals, i quin és el procés que es segueix per a la contractació d’aquest personal?

La Sra. Mejías formula la pregunta. En aquests mo-ments no hi ha dades suficients per tenir clar com s’han cobert les places d’educador i de personal auxili-ar en les escoles bressol que s’han creat. Vol saber si els nous educadors que s’han seleccionat, s’han con-tractat com a personal laboral, si tenen contracte inde-finit, si és temporal o si es té previst funcionalitzar-los. Pensa que el sistema d’accés dels educadors no és massa transparent, que està generant una certa inqui-etud en el sector, que hi ha una precarització de planti-lles, que hi ha una intencionalitat de reduir costos i, tot això, pot afectar la qualitat i li preocupa l’excessiva externalització que s’està fent d’alguns dels serveis de les escoles bressol. Demana que es doni una resposta

sobre quin és el procediment que s’està seguint per a la contractació del personal.

La Sra. Subirats té la impressió que hi ha confusió en el que diu la Sra. Mejías. El personal de les esco-les bressol municipals és funcionari municipal del grup B de la categoria d’educador/a de bressol i aquesta és la plantilla que hi ha, també hi ha personal interí que procedeix de les borses oficialment aprova-des. Les escoles noves compten amb uns auxiliars que no són funcionaris, sinó que procedeixen d’uns acords fets amb les universitats, són persones que estan en situació transitòria atès que, la majoria, són estudiants. La convida perquè el dia que vulgui vagi a l’Institut Municipal d’Educació i revisi tot el que vulgui respecte a la plantilla d’escoles bressol, a la manera de com és fa la selecció, etc.

La Sra. Mejías accepta la proposta d’anar a l’Insti-tut d’Educació.

Es dóna per tractada.

c) Declaracions de Grup

No havent-hi altres assumptes per tractar, la Presi-dència aixeca la sessió a les onze hores i quaranta-cinc minuts.

Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement

Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de 2004 i aprovada el dia 20 d’abril de 2004

A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 23 de març de 2004, s’hi reuneix la Co-missió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixe-ment, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Maravillas Rojo i Torrecilla, Montserrat Ballarin i Espuña, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-maculada Moraleda i Pérez, Jaume Oliveras i Maristany, Ignasi Fina i Sanglas, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, M. Caridad Mejías i Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, assistits pel secre-tari general de la Corporació, Sr. Jordi Cases i Palla-rès, que certifica.

També hi és present el Sr. Jordi Torrades i Aladren.

Excusen la seva absència les Imes. Sres.: Elsa Blasco i Riera, Sònia Recasens i Alsina, i Emma Balseiro i Carreiras i l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanas.

S’obre la sessió a les setze hores.

I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior

La Sra. Fandos afirma que no va dir exactament el que posa en la pàgina 4 de l’acta, apartat 3, relatiu a la proposició plantejada pel seu grup municipal, en el qual s’instava a l’Ajuntament a acatar la sentència emesa pel Tribunal Superior de Justícia a instàncies de la Fegram i tota la polèmica que es va suscitar, que no vol tornar a reproduir. Afirma que en el parà-graf on diu: La Sra. Fandos no troba sentit a aquesta proposta de modificar el contingut, que després serà votat en contra, no transmet l’esperit del que va dir que era que, s’oferia a canviar la proposta presenta-da si el president assegurava que hi votaria a favor, a títol de proposició transaccional.

S’aprova.

II) Part Informativa

a) Despatx d’ofici

En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comunica la resolució se-güent:

(15)

Del gerent municipal, de data 31 de desembre de 2003, que aprova el plec de clàusules i convoca con-curs per adjudicar el contracte de creativitat i disseny de les publicacions del Sector de Promoció Econòmi-ca, per als exercicis 2004-2005, i per un import de 140.025 euros.

El Sr. Portabella passa la paraula al Sr. Secretari per tal que doni lectura del despatx d’ofici.

b) Mesures de govern c) Informes

III) Propostes a dictaminar

a) Ratificacions b) Propostes d’acord

IV) Part decisòria

a) Propostes d’acord

1. Aprovar inicialment la modificació dels articles 100 i 108 de l’Ordenança municipal de mercats, d’acord amb l’informe inclòs a l’expedient i sotmetre’l a informació pública per un termini de trenta dies per-què puguin formular-s’hi al·legacions; i, per al cas que no se’n formulin, elevar-lo a l’òrgan competent per a la seva aprovació definitiva.

El Sr. Portabella comenta que es tracta d’una mo-dificació de l’ordenança de Mercats per tal d’actualit-zar-la i fer els mercats municipals més competitius. Manifesta que han estat presentades un parell d’al·le-gacions pel Grup de Convergència i Unió a través de la regidora Sra. Maite Fandos i, una altra, del Partit Popular a través de la regidora Sra. Caridad Mejías Sánchez.

Es tracta d’una modificació de dos articles de les Ordenances Municipals de Mercats, el 100 i el 108, que ja es va sotmetre en el Consell d’Administració de l’Institut de Mercats i va ser aprovada. Considera que alguns articles de les ordenances requereixen una actualització perquè els mercats de la ciutat pu-guin ser competitius. En relació a l’article 100, per no haver de modificar contínuament l’ordenança, s’hi in-trodueix un element que permet classificar el mercats segons les categories establertes en l’Ordenança Fis-cal vigent cada any i, els mercats que es construeixin de nou, tindran la classificació que acordi l’Ajunta-ment a les ordenances fiscals vigents. Es paga una quantitat en funció de la categoria del mercat, la mit-jana és de 8 euros el m2_{, i això facilita la mecànica de}

poder canviar la categoria dels mercats en funció dels canvis que es realitzen.

L’article 108 fa referència a la necessitat d’actualit-zació dels mercats, les diferents ofertes que es pro-dueixen dintre dels mercats, i amb la modificació, es poden canviar la classe d’articles a la venda a què estiguin dedicades les parades, quan quedin vacants o l’usuari d’una parada sol·liciti la parada contigua per dedicar l’espai resultant de la fusió d’ambdues a la venda de l’article del peticionari.

En aquests moments existeix una regulació molt estricta, dels anys 50, que estableix que a cada mer-cat ha d’haver-hi un percentatge fix de cadascun dels

productes que es poden vendre, i això no respon a la realitat. Li sembla que és bo que els mercats siguin un indret on es pugui comprar tot el producte fresc i que existeixi una certa competència. Això permet es-tablir uns equilibris per al comprador i que, alhora, els mecanismes dels mercats siguin dinàmics.

Li sembla que sense sotragar els mercats, una ma-nera d’introduir aspectes que poden ajudar a equili-brar el producte final és poder intervenir quan una persona que té una parada la vol ampliar amb la del costat. L’Ajuntament fa una aposta perquè augmenti la superfície de venda, creu que o bé s’estableix un augment significatiu de les parades que poden con-tractar més persones i generar més llocs de treball i alhora ampliar els horaris, o realment la pèrdua de competitivitat dels mercats serà definitiva. El segon aspecte és quan les parades queden vacants perquè es produeix un relleu generacional o perquè el pro-ducte que es venia no té prou mercat. És una manera d’anar entrant en la competitivitat dels mercats sense que es produeixi cap desgavell ni una liberalització absoluta, adquirint un equilibri dinàmic, en funció de la demanda. Pensa que aquestes formulacions són correctes. Hi ha hagut observacions i reflexions en les al·legacions presentades que han estat molt valu-oses però que no s’incorporen perquè considera que les formules presentades restringeixen la possibilitat dels canvis necessaris quan les modificacions intro-duïdes ja són força restrictives.

La Sra. Fandos fa dues consideracions prèvies co-mentades en la reunió de l’Institut de Mercats: d’una banda, que calia fer una revisió total de l’Ordenança, cosa que li consta que s’ha intentat vàries vegades. D’altra banda, el plantejament de sotmetre a votació els articles per separat podia ser encertat ja que trac-ten temes molt diferents. Es va respondre que no es-tava previst en l’ordre del dia. En aquesta comissió s’hagués pogut preveure que haguessin anat sepa-rats, en dos punts diferents, pel fet de que en un cas es podria estar d’acord i en l’altre no.

Respecte al contingut dels articles, avui s’abstin-drà, perquè s’acaba de dir que no s’accepten les al·legacions i està habituada a què s’enviï per escrit i es digui el que s’accepta i el que no. Quan es rep i s’analitza, hi ha un temps per poder-les entrar reformulades i per tant ja estudiaran el que voten de-finitivament.

Quant al tema de la classificació dels mercats, no ho té clar, és cert que potser seria més ordenat que s’anés regulant cada any en l’ordenança fiscal, però per altra banda, creu que s’hauria de fer de manera que suposés una seguretat per als mercats. És bo que per la seva bona gestió econòmica, la gent dels mercats sàpiga quins impostos o taxes haurà de pa-gar cada any; d’altra banda, també s’ha dit que sem-pre és a l’alça, pensa que també s’hauria de mirar a la baixa, perquè si es modifica a l’alça perquè han mi-llorat les condicions, aquells en els que s’han empitjo-rat les condicions, també es podrien revisar a la bai-xa. Li preocupa el fet que això no suposi un augment poc previsible per als operadors dels mercats.