LES TIC: COMPETITIVITAT,
SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT
LES TIC: COMPETITIVIT
AT
LES TIC:
COMPETITIVITAT,
SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT
Miquel Obradors
Josep M. Vilà
Joan Aguilà
Francesc Banchs
Joan Munt
Membres de la Comissió de TIC
Ginés Alarcón, Josep Amat, Alejandro García, Josep Garriga, Joan Giró, Silvia González Ehlers, Andreu Manich, Xavier Pi.Altres col·laboradors
Carlos Belmonte, Jordi Busquets, Cristina Caballero,ÍNDEX
1. Introducció i resum executiu . . . .7
1.1. Introducció . . . .7
1.2. Resum executiu . . . .8
2. Innovació, competitivitat i ús de les TIC . . . .11
3. Estructura del sector de les TIC a Catalunya . . . .19
4. Infraestructures de comunicacions a Catalunya . . . .23
4.1. Xarxes de telecomunicacions . . . .23
4.2. Infraestructures d’accés . . . .24
4.3. Infraestructures troncals . . . .26
4.4. Nodes, punts d’interconnexió i data centers . . . .28
5. Centres tecnològics i d’innovació . . . .31
5.1. Barcelona Digital Centre Tecnològic . . . .31
5.2. Barcelona Activa. Conveni amb el COEIC . . . .32
5.3. Centre Microsoft d’Innovació en Productivitat. Manresa . . . .32
5.4. Fundació i2CAT . . . .33
5.5. Citilab. Cornellà . . . .34
6. Plans de foment de l’ús de les TIC . . . .37
7. Talent i excel·lència . . . .39
8. Principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials, mètodes i estàndards . .43 8.1. Tendències tecnològiques i organitzatives . . . .43
8.1.1. Cloud Computing . . . .43
8.1.2. Green IT (o tecnologies verdes) . . . .46
8.1.3. Gestió de la informació . . . .49
8.1.4. CRM: Catalitzador d’estratègies comercials . . . .52
8.1.5. Telecomunicacions: necessitats dels usuaris i evolució tecnològica . . . .55
8.1.5.1. Serveis Universals . . . .56
8.1.5.2. Evolució tecnologica . . . .57
8.1.6. Sistemes de posicionament . . . .57
8.1.7. Mobilitat . . . .61
8.1.8. Xarxes socials . . . .62
8.1.9. Informació geoespacial a la web . . . .65
8.1.10. Seguretat a Internet . . . .67
8.2. Solucions industrials . . . .69
8.2.1. Robòtica . . . .69
8.2.2. Fàbrica virtual: com simular processos productius . . . .71
8.2.3. Domòtica . . . .73
8.2.4. Embedded systems . . . .74
8.2.5. Aplicacions industrials dels sistemes de posicionament . . . .77
8.2.5.1. Per satèl·lit . . . .77
8.3. Mètodes i estàndards . . . .81
8.3.1. Justificacions de solucions . . . .81
8.3.2. Enginyeria de serveis. Cap a una economia de serveis . . . .83
8.3.3. Arquitectura orientada a serveis (SOA) . . . .85
8.3.4. Diàleg usuaris i sistemes . . . .88
8.3.5. Qualitat i seguretat dels productes industrials que inclouen components de software . .90 9. Febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats . . . .93
10. Conclusions i recomanacions . . . .95
1. Introducció i resum executiu
1.1. Introducció
Ara fa cinquanta anys, els enginyers industrials van ser els pioners en el desenvolupament i la introducció de les tecnologies de la informació al nostre país. Segurament per la seva sòlida formació tècnica, l’esperit innovador i la posició directiva a les empreses.
Avui, la convergència tecnològica de les telecomunicacions i les tecnologies de la informació han donat pas a les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), convertides en un recurs bàsic per al funcionament de les empreses i en una eina fonamental per a la millora de la productivitat i la competitivitat de totes les activitats empresarials.
S’ha cregut important fer una anàlisi i un diagnòstic de l’ús de les TIC en el teixit industrial català, fets des del punt de vista dels enginyers industrials, que són els coneixedors dels productes, els processos, l’organització i la gestió en la indústria, i per tant de les possibilitats de millora a través de l’ús de les TIC.
Aquesta diagnosi està centrada a Catalunya i té com a eix l’ús de les TIC a les empreses per a la millora de la competitivitat. El teixit industrial català està format majoritàriament per pimes amb una llarga tradició d’innovació en les quals l’ús intensiu de les TIC pot ser una oportunitat fonamental per aconseguir situar-se al nivell dels nostres competidors europeus en la necessària especialització i internalització.
En aquest document s’analitza l’ús que es fa de les TIC a les empreses, per comparació al dels països de la Unió Europea, i es passa revista de les principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials i mètodes que poden ajudar a incrementar eficientment l’ús d’aquestes tecnologies i millorar la competitivitat.
S’analitza també la situació de les infraestructures de telecomunicacions i l’accés que hi tenen les empreses, els plans de foment de l’ús de les TIC, el paper dels centres tecnològics i la disponibilitat de talent en aquestes àrees.
Finalment, es fa un resum de conclusions i es proposen una sèrie de recomanacions per a l’Administració, com a impulsora d’aquestes tecnologies; per als centres universitaris, com a garants del coneixement necessari; per a les empreses, com a receptores de les millores; i per als enginyers, com a responsables i directius dels processos industrials corresponents.
L’ànim que ens ha impulsat a fer aquesta publicació és el de cridar l’atenció sobre l’impacte de les TIC per aconseguir un model d’economia productiva més eficient i competitiu, que no només és clau per sortir de la crisi actual sinó, especialment, per construir un model econòmic de desenvolupament sostenible. Model que a Catalunya ha de tenir un component fortament industrial, ja que més de la meitat del PIB i dels recursos emprats corresponen a l’activitat de producció industrial i dels serveis que s’hi relacionen.
1.2. Resum executiu
Les principals conclusions que s’extreuen d’aquest treball pel que fa a l’ús de les TIC a les empreses de Catalunya, es poden agrupar en els cinc apartats següents.
a) Competitivitat i innovació
Si bé hi ha coincidència en el fet que les TIC són un element fonamental per a la millora de la competitivitat de les empreses, perquè afavoreixen la transformació dels seus processos productius o els integren en el desenvolupament de nous productes i serveis, es constata que la posició d’Espanya en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum), que mesura la competitivitat dels països, se situa en la número 33, i a més s’han perdut quatre posicions en els últims tres anys.
A Catalunya, més del 50% del PIB està relacionat amb la indústria i els serveis que s’hi associen. La llarga tradició de cultura i d’innovació industrial de què disposa s’hauria d’aprofitar per aplicar les TIC a les diferents fases de la cadena de valor del negoci específic, com ja fan alguns sectors com ara el de l’automoció, les entitats financeres, l’audiovisual… El necessari estalvi energètic i la seva sostenibilitat també crearan oportunitats de negoci per a les TIC.
b) Talent i excel·lència
En un entorn de gran competitivitat empresarial, tant de caràcter nacional com internacional, les empreses necessiten disposar de més talent; és a dir, capital intel·lectual, coneixement i habilitats, especialment en l’àmbit relacionat amb les TIC.
Es constata una reducció de les vocacions tècniques, especialment a la universitat, en les quals es va produir una reducció global d’un terç en la demanda d’estudis tècnics, en primera preferència, en les diferents branques de l’enginyeria durant el període 2000-2008. Que és el mateix decrement de matriculació en el batxillerat de modalitat tecnològica.
És necessari realitzar més projectes conjunts entre empreses i universitats per aconseguir una visió compartida de la tecnologia i la seva aplicació industrial.
Són vitals per al futur del nostre país instruments col·laboratius per millorar l’eficiència del teixit industrial. Projectes com l’Anella Industrial, impulsada pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), junt amb altres organitzacions en el sector de l’automoció, són un paradigma a seguir.
c) Ús de les TIC a Catalunya
De manera general, es pot dir que les empreses catalanes, especialment les pimes, no utilitzen tan intensament les TIC com ho fan les empreses dels principals països europeus competidors. La diferència és deguda a l’ús que se’n fa, més que a l’equipament. En aquest sentit, s’utilitzen menys per a aplicacions de més valor afegit (comerç electrònic, workflow o cicle de treball, etc.), mentre que és similar per a aplicacions administratives (comptabilitat, nòmines, facturació, etc.).
Hem inclòs algunes de les principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials i mètodes que considerem rellevants en l’ús eficient de les TIC, una breu referència dels centres tecnològics i d’innovació que poden ajudar a implantar-les, i alguns dels plans institucionals públics i privats de foment de l’ús de les TIC.
Un aspecte cada vegada més rellevant de les TIC és la seva incorporació en els productes i serveis. Això comporta que en el seu disseny conceptual i tècnic, així com en la producció, es necessitin les millors tècniques i bones pràctiques actuals coordinades amb la gestió del coneixement, el treball en grup i l’enginyeria concurrent, que permetin establir traçabilitats entre les parts materials i les immaterials (software) dels productes industrials moderns.
d) Les pimes i les TIC
És necessari que les empreses considerin els projectes basats en les TIC com una inversió per augmentar la productivitat, en lloc de com una despesa que cal minimitzar. Això comporta avaluar tots els costos externs i interns i els beneficis induïts al llarg del temps. Però a la majoria de pimes els costa molt seleccionar, implantar i mantenir les solucions tecnològiques més adequades a les seves necessitats, a causa de l’amplíssim ventall d’alternatives del mercat i de la dificultat d’entendre les seves diferències tècniques i funcionals.
Els projectes que incorporen tecnologies de la informació i la comunicació a les pimes requereixen estàndards de rigor i qualitat, i els enginyers poden contribuir-hi fent que s’apliqui més disciplina a tot el cicle de vida, des de la definició de requeriments fins a les proves d’acceptació i la implantació organitzativa.
e) Infraestructures de telecomunicacions
Catalunya té unes bones infraestructures de telecomunicacions, tant mòbils com fixes, però una gran part de les fixes es basen en el cablejat de la telefonia tradicional. Això, que ha estat molt positiu per aconseguir una gran penetració de la banda ampla (de les més altes d’Espanya amb un 60,1%), representa potencialment un problema per al futur, ja que aquestes infraestructures han arribat al límit de les seves capacitats.
Respecte a les connexions mòbils, Catalunya gaudeix d’unes infraestructures de qualitat i gran capacitat. No obstant, això no és suficient, ja que la qualitat del servei ofert als usuaris és desigual i encara són freqüents els talls de connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra) o saturació (per alta concentració de demanda), així com àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal. Les administracions públiques han posat en marxa iniciatives per desplegar diversos tipus d’infraestructures que poden complementar les actuacions del sector privat en aquelles àrees en què la demanda del mercat no és suficient per justificar les inversions privades.
2. Innovació, competitivitat i ús de les TIC
La proliferació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha estat un fenomen generalitzat a totes les societats avançades els últims anys, particularment en les dues últimes dècades. L’augment de la potència de càlcul i de la capacitat d’emmagatzematge dels ordinadors, unit a la disponibilitat de xarxes de telecomunicacions de més amplada de banda, juntament amb el continu abaratiment dels equips, entre altres factors, han fet possible una difusió massiva de les TIC en la majoria de sectors i activitats econòmiques.
Aquest procés de difusió de les TIC a gran escala ha tingut com a conseqüència un impacte molt significatiu en la societat, tant en termes de creixement econòmic, com en la capacitat d’innovació, productivitat i nivell de competitivitat dels països desenvolupats, segons es constata en nombrosos treballs d’investigació de caire empíric realitzats sobre aquesta matèria els darrers anys1.
En efecte, la introducció i generalització de l’ús de les tecnologies de la informació a les empreses i organitzacions pot donar lloc a importants increments de la seva eficiència operativa i, com a conseqüència, a guanys notables en la seva productivitat. Però perquè això sigui així s’han de donar un conjunt de requisits, com els que volem destacar mitjançant el model conceptual d’introducció i ús de les TIC en una organització, que es mostra a la figura 1. En aquesta figura es pot veure que la introducció i l’ús de les TIC en una organització comporta la realització d’un seguit de processos necessaris per al seu desenvolupament.
Un d’aquests processos consisteix en la implantació de les tecnologies de la informació, pròpiament dita, la qual es materialitza en el moment realitzar una inversió en TIC. Això dóna com a resultat l’acumulació de capital tecnològic dins de l’organització.
Un cop implantades aquestes tecnologies, seguidament es procedeix al seu ús, per a la qual cosa cal dur a terme la formació del personal i, en paral·lel, els canvis organitzatius necessaris. En el primer cas resulta imprescindible realitzar una inversió en formació, la qual donarà lloc a una acumulació de capital humà. I en el segon cas cal fer un canvi en els processos operatius, cosa que alhora comportarà una acumulació de capital organitzatiu.
Com a outputs dels processos esmentats abans cal esperar uns resultats en forma d’una millora de
L’ÚS DE LES TECNOLOGIES
DE LA INFORMACIÓ A LES
EMPRESES I
ORGANITZACIONS POT
DONAR LLOC A IMPORTANTS
INCREMENTS DE LA SEVA
EFICIÈNCIA OPERATIVA
El model anterior representa, de manera resumida i esquemàtica, el procés de canvi tecnològic experimentat per una empresa o organització amb la introducció i l’ús de les TIC. Però la pràctica demostra que, a més de les inversions inicials, amb el temps cal efectuar regularment altres inversions de manteniment, així com millores contínues en els tres processos indicats, per tal d’aconseguir uns bons resultats de les inversions realitzades. Aquests requisits ja van quedar expressats, d’una manera semblant, en un informe sobre competitivitat de la Unió Europea.
“Les inversions en les TIC comporten elevats retorns en termes de guanys de productivitat, sempre que vagin acompanyades dels canvis organitzacionals i culturals apropiats, així com d’inversions en habilitats del personal, que assegurin que les TIC es fan servir de manera eficient.”
European Competitiveness Report 2007
D’altra banda, la implantació i l’ús de les TIC en una empresa o organització pot comportar, si s’apliquen de manera apropiada, el desenvolupament d’interessants innovacions de producte, de procés o bé de model de negoci, que incrementin la seva capacitat innovadora i el seu nivell de competitivitat en el mercat.
En aquest sentit, el quadre 1 mostra, sense afany de voler ser exhaustius, alguns exemples de possibles usos i innovacions a què pot donar lloc la introducció de les TIC en una empresa, en les diferents parts de la cadena de valor i també en algunes de les seves àrees i funcions principals.
Quadre 1. Exemples de possibles usos i innovacions a què pot donar lloc la introducció de les TIC en una empresa (Font: elaboració pròpia).
Possibles usos de les TIC i tipus d’innovacions que poden generar
Disseny assistit per ordinador (CAD), simulació i test de productes o processos...
Automatització de la producció, reducció de costos, augment de la fiabilitat... Millora de l’atenció als clients, reducció del temps de resposta, increment dels índexs de satisfacció, augment de la fidelització dels clients...
Simulació d’opcions o escenaris financers, seguiment de l’evolució dels mercats, factura electrònica, gestió comptable...
Agilització de les comandes, compres a través de comerç electrònic, control d’inventaris en temps real, automatització de magatzems...
Accés immediat a la informació, disponibilitat d’informació per a la presa de decisions, quadre de comandament integral...
Millora de la comunicació interna amb el personal, millora de la comunicació Àrees de l’empresa Disseny i desenvolupament de producte Fabricació Comercialització Finances Compres Funcions transversals Management Comunicació
El fet de contribuir a la millora de la productivitat i al desenvolupament d’innovacions comporta que les tecnologies de la informació i la comunicació tinguin una incidència de primera magnitud sobre la competitivitat d’un territori. Aquest fenomen es constata tant en l’àmbit micro (empresa) com macro (país), segons es desprèn dels resultats d’alguns estudis empírics realitzats en l’última dècada2.
Així, per exemple, en l’àmbit macro es pot comprovar que existeix una correlació directa entre les inversions en tecnologies de la informació i la comunicació realitzades per un país determinat i el seu nivell de competitivitat global, tal com posa de manifest la figura 2. En efecte, aquesta figura mostra quin és el nivell de competitivitat dels països més desenvolupats, expressat en termes d’un índex extret de The Global Competitiveness Report 3, en funció d’un altre índex que expressa quin
és el seu grau de preparació per aprofitar plenament les possibilitats i oportunitats derivades de la societat en xarxa, extret a la vegada de The Global Information Technology Report 4, o, el que resulta equivalent, el
seu grau de difusió i ús de les TIC.
En aquesta figura es pot observar que Espanya –i, per extensió, Catalunya– ocupa una posició intermèdia-baixa, força allunyada dels països de capçalera (els EUA i països nòrdics, entre d’altres), contràriament al que li correspondria segons el seu pes dins de l’economia mundial (novena potència global, segons el Fons Monetari Internacional, FMI). Per tant, aquestes dades obliguen a esmerçar esforços entre tots els agents econòmics i socials de l’Estat espanyol –i també de Catalunya– per tal d’avançar posicions i reduir l’important diferencial que ens separa encara dels països més avançats en la implantació i l’ús de les TIC.
Figura 2. Correlació entre el nivell de competitivitat d’un país i el seu grau de preparació per aprofitar les oportunitats derivades de la societat en xarxa (Fonts: The Global Competitiveness Report 2008-2009 i The Global Information Technology Report 2008-2009).
EXISTEIX UNA CORRELACIÓ
DIRECTA ENTRE LES
INVERSIONS EN
TECNOLOGIES DE LA
INFORMACIÓ I LA
COMUNICACIÓ REALITZADES
PER UN PAÍS DETERMINAT I
EL SEU NIVELL DE
COMPETITIVITAT GLOBAL
2. Vegi’s novament algunes referències de la bibliografia.
D’altra banda, si s’analitzen les posicions ocupades per Espanya en el rànquing de competitivitat global i en el de preparació per a la societat en xarxa, s’observa que la seva evolució ha estat negativa els darrers anys, com es pot constatar de les dades indicades al quadre 2.
Així doncs, segons les mateixes fonts i en el període comprès entre els anys 2003 i 2009, Espanya va recular set posicions (de la 22 a la 29) en el rànquing de competitivitat global, i fins a nou posicions (de la 25 a la 34) en el rànquing de preparació per a la societat en xarxa. Com en el cas anterior, aquestes dades obliguen a reflexionar sobre aquells elements que constitueixen punts febles de la nostra economia i a plantejar possibles accions de millora, tant d’aspectes que incideixen sobre la nostra competitivitat en els mercats exteriors, com d’actuacions tendents a aconseguir major difusió i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació dins de la nostra societat.
Quadre 2. Evolució de la posició d’Espanya en el rànquing de competitivitat global i de preparació per a la societat en xarxa segons els dos informes esmentats.
The Global The Global Information
Edició/Anys Competitiveness Technology Report
Report 2008-2009 2008-2009 2002-2003 22 25 2003-2004 23 29 2004-2005 23 29 2005-2006 29 31 2006-2007 28 32 2007-2008 29 31 2008-2009 29 34
Els macroindicadors anteriors són conseqüència, juntament amb molts altres factors, d’una insuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol i, per extensió, també a Catalunya. En efecte, si es considera la despesa en TIC (desglossada en dos conceptes: tecnologies de la informació –TI– i telecomunicacions) respecte al producte interior brut (PIB) a la Unió Europea, es troba que aquesta despesa va ser del 4,9% del PIB l’any 2008 (1,7% corresponent a TI, i 3,2% corresponent a telecomunicacions). Això representa dos punts per sota del Regne Unit, que va ser el país capdavanter en el rànquing de despesa el mateix any, com es pot observar a la figura 3, o, el que és equivalent, una diferència del 40% per sota d’ell.
La posició intermèdia-baixa d’Espanya en aquest rànquing confirma, un cop més, una insuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol, i en particular en tecnologies de la informació, la qual representa el 35% de la despesa total en TIC. Això contrasta amb la situació de països més avançats, els quals, a part d’invertir més diners en l’important capítol de les TIC, presenten una distribució similar entre despesa en TI (50%) i despesa en telecomunicacions (50%), aproximadament.
LA POSICIÓ
INTERMÈDIA-BAIXA D’ESPANYA EN
AQUEST RÀNQUING
CONFIRMA, UN COP MÉS,
UNA INSUFICIENT INVERSIÓ
EN TIC A L’ESTAT ESPANYOL
Figura 3. Rànquing de la despesa en TIC respecte al PIB, per països, a la Unió Europea l’any 2008 (Font: Eurostat).
Un cop vistos els macroindicadors esmentats abans, a continuació es mostra un conjunt de microindicadors, els quals serviran per valorar de manera més concreta i detallada quina és la nostra situació en termes d’implantació i ús de les TIC a les empreses a Catalunya.
En aquest sentit, el quadre 3 mostra d’un cop d’ull quin era el nivell de difusió i ús de les TIC a les empreses de més de deu treballadors a Catalunya l’any 2009, per comparació a la situació existent a la resta d’Espanya, la millor Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol i la Unió Europea, respectivament. Les dades indicades estan extretes de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació a Catalunya (FOBSIC), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Instituto Nacional de Estadística (INE), l’Eurostat i l’AETIC-Everis.
Quadre 3. Indicadors del nivell de difusió i ús de les TIC a les empreses de més de deu treballadors a Catalunya, Espanya, la millor Comunitat Autònoma i la Unió Europea l’any 2009. Xifres arrodonides (Fonts: FOBSIC, Idescat, INE, Eurostat i AETIC-Everis (*)).
Conceptes relatius a la difusió Catalunya Espanya Millor CA UE-15 UE-27
o l’ús de les TIC a les empreses
Empreses amb ordinador 99% 99% 100% Illes Balears 97% 96%
Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN) 87% 83% 89% Illes Balears 76% 72%
Empreses amb LAN sense fils 35% 35% 41%Madrid 32% 30%
Empreses amb Intranet 27% 23% 33%Madrid 30% 30%
Empreses amb Extranet 17% 15% 22%Madrid 19% 18%
Empreses amb connexió a Internet 98% 96% 99% Illes Balears 95% 93%
Empreses amb connexió a Internet
mitjançant banda ampla 99% 98% 100%Cantàbria 92% 98%
Empreses amb connexió a Internet
mitjançant telèfon mòbil 40% 34% 42%Madrid 30% 30%
Empreses amb pàgina web 64% 59% 70%País Basc 70% 68%
Empreses amb correu electrònic 97% 95% 99%Navarra ----
----Personal que utilitza ordinadors (almenys
una vegada a la setmana) 55% 51% 61%Madrid 54% 50%
Personal que utilitza ordinadors connectats
a Internet (com a mínim una vegada a la setmana) 45% 42% 51%Madrid 43% 40%
Empreses que realitzen compres mitjançant
comerç electrònic (2008) 24% 20% 23%Illes Balears 32% 28%
Empreses que realitzen vendes mitjançant
comerç electrònic (2008) 13% 11% 12%Illes Balears 18% 16%
Ús d’eines del tipus ERP (Enterprise
Resource Planning) 24% 19% ---- ----
----Ús d’eines del tipus CRM (Customer
Relationship Management) 27% 25% ---- ----
----Recepció de factures electròniques (*) 31% 28% 33%País Basc ----
----Ús de publicitat per Internet (*) (2008) 20% 19% 22%Madrid ----
----Empreses que utilitzen Internet per interaccionar
amb les administracions públiques 69% 68% 80%La Rioja 76% 75%
Pel que fa als indicadors del nivell d’equipament i penetració de les TIC a les empreses, les dades del quadre anterior posen de manifest que aquesta difusió és majoritària en el que fa referència a implantació d’ordinadors, xarxes d’àrea local (LAN), connexió a Internet, disponibilitat de banda
Quant als usos de les TIC a les empreses, es constata que la utilització d’ordinadors és encara moderada –tret de la interacció amb les administracions públiques com ara Hisenda, Seguretat Social, ajuntaments, etc.–, i força baixa pel que fa a la realització d’operacions de compra i venda a través de comerç electrònic, ús d’eines del tipus ERP i CRM, i ús de la publicitat per Internet. En el cas de les microempreses, és a dir, en aquelles empreses que disposen de menys de deu treballadors, cal destacar que els indicadors de nivell i ús de les TIC esmentats abans són sensiblement més baixos: presenten diferències de prop de trenta punts percentuals o més respecte a les empreses de més grandària. Per tant, la implantació i l’ús generalitzat de les TIC constitueix encara una assignatura pendent –i, alhora, una oportunitat de millora_ per part d’aquest important col·lectiu empresarial. D’altra banda, les valoracions anteriors cal matisar-les depenent del sector i de l’activitat econòmica de què es tracti. Així, per exemple, els sectors intensius en informació i tractament de dades, com és el cas de les entitats financeres, assegurances, i companyies de serveis, són usuàries de les TIC amb una major intensitat que no pas altres sectors, com per exemple la mateixa indústria, o bé els sectors més tradicionals i el comerç.
A més dels indicadors de penetració i ús, analitzats fins ara, resulta interessant també conèixer quina és la influència de les TIC sobre la productivitat empresarial. En aquest sentit, la figura 4 mostra quin era el posicionament de les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol l’any 2008 en funció del seu PIB per càpita i d’un indicador sintètic5, que mesura el grau de penetració de les TIC a les empreses
espanyoles. En aquesta figura es pot comprovar que Madrid, Catalunya, el País Basc i Navarra destaquen sobre la resta de comunitats per un major grau d’implantació i ús de les TIC a les seves empreses.
Figura 4. Posicionament de les diferents comunitats espanyoles en funció del seu PIB per càpita i de l’indicador Everis del grau de penetració de les TIC a les empreses. La grandària dels cercles és proporcional al nombre d’empreses existents a cada comunitat autònoma (Font: AETIC-Everis).
Del conjunt de microindicadors assenyalats anteriorment es poden extreure, a grans trets, algunes conclusions. Així, amb referència a la disponibilitat d’equipament en TIC i connexió a Internet, Catalunya es troba situada en una posició semblant a la mitjana espanyola i europea. Mentre que pel que fa a l’ús de les TIC, es constata que a mesura que se sofistiquen les aplicacions la Unió Europea es va separant cada cop més del conjunt de l’Estat espanyol, i Catalunya se situa en una posició intermèdia. Per últim, en productivitat per empleat, es comprova que aquesta és més alta en aquelles comunitats que disposen de les TIC i en fan un ús més gran, com és el cas de Madrid, Catalunya, el País Basc i Navarra, entre d’altres.
Les dades anteriors semblen dibuixar un panorama en el qual es podria pensar que les empreses de Catalunya no estan mal posicionades en termes d’equipament i ús de les TIC. Això és així d’una manera objectiva. Però, alhora, cal ser conscients que les comparacions realitzades han estat en relació amb les mitjanes espanyola i europea. Això no ha de fer perdre de vista, per tant, que existeix encara un considerable gap6entre Catalunya i els països europeus capdavanters en la implantació i
ús de les TIC, en particular amb la situació existent als països nòrdics.
Aquest fet, unit a les conclusions que es desprenen dels macroindicadors mostrats abans, ofereix un argument addicional per convèncer-se de la necessitat de redoblar els esforços que es fan a Catalunya en el capítol d’inversions i ús de les TIC a tots nivells –empreses, administracions públiques i ciutadans–, per tal de no perdre el tren de les noves tecnologies i poder situar-se en una posició de lideratge pel que fa a la difusió i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a casa nostra. Si no es fa, amb el temps Catalunya es pot anar acostant perillosament a les posicions del furgó de cua de la Unió Europea, amb el risc d’anar perdent competitivitat progressivament i quedar-se despenjada del progrés econòmic i social assolit pels països més avançats en aquesta matèria.
3. Estructura del sector
de les TIC a Catalunya
Les tecnologies de la informació i la comunicació estan cada cop més íntimament relacionades amb les activitats diàries de les persones i amb els processos de les empreses i les administracions. La informació en format digital ja forma part del nostre dia a dia fins al punt de ser imprescindible en multitud de situacions. És per això que l’estudi dels agents que participen en la generació de béns i serveis relatius a les TIC és important per
conèixer la societat d’avui i la seva evolució, perquè són les empreses del sector de les TIC les que donen resposta a aquestes necessitats. Les dades de producció del sector de les TIC són, per la seva naturalesa, complicades d’aconseguir de manera directa, a diferència de les dades de facturació, que són les utilitzades més habitualment, per la qual cosa cal recórrer a avaluacions indirectes i tenir en compte la balança comercial amb l’exterior de molts dels seus components. La dificultat és encara més gran quan es tracta d’obtenir dades desagregades per a Catalunya, ja que a més s’hi ajunta la manca d’informació regionalitzada per part de les companyies amb seu fora de Catalunya.
Tenint en compte les consideracions anteriors, es pot dir que l’evolució de la producció del sector català de les TIC ha seguit les pautes econòmiques del país. Segons els darrers estudis publicats, la producció de les empreses del sector de les TIC a Catalunya ha experimentat un creixement entorn del 8% durant el període del 2005 al 2007, fins a arribar a la xifra de 10.675 milions d’euros l’any 2007. Aquest creixement és lleugerament superior al del PIB català, que se situa al 7,5% en el mateix període de temps.
L’any 2008 el ritme de creixement es va frenar sensiblement, entorn del 4%, i va arribar a una producció una mica superior als 11.000 milions d’euros. L’any passat ha estat el primer en què el sector de les TIC ha patit una recessió, amb un decreixement d’entre el 2% i el 3%, que ha fet tornar a les xifres de producció del 2007. Les previsions per a l’any 2010 són d’un creixement pla o bé lleugerament positiu, que pot estar prop de l’1%, gràcies a la incipient estimulació de la demanda. Considerant la producció del sector de les TIC per subsectors, i com s’observa a la figura 5, més de la meitat de la producció de les TIC catalana correspon als serveis de telecomunicacions. La seva producció ha presentat en els darrers anys un creixement menor que la mitjana del sector, però està suportant els embats de la crisi econòmica amb més fortalesa que altres activitats. El subsector del desenvolupament de software informàtic (programari), que inclou la producció de software estàndard i a mida i el desenvolupament de pàgines web, entre altres activitats, també representa una proporció significativa amb un 26% de la producció. Val a dir que el desenvolupament de software és una activitat tecnològica amb molt potencial a Catalunya, gràcies a la presència de grans empreses, tant d’àmbit local com internacionals. Aquest subsector ha experimentat ràtios de creixement superiors a les del sector en els darrers anys. Un altre subsector és el del hardware (maquinari), que inclou la fabricació i assemblatge d’equips informàtics, la fabricació de components electrònics, hardware d’oficina, etc. Aquesta branca produeix el 13,4% del sector de les TIC. Aquest subsector presenta
LA PRODUCCIÓ DE LES
EMPRESES DEL SECTOR DE
LES TIC A CATALUNYA HA
EXPERIMENTAT UN
CREIXEMENT ENTORN DEL
8% DURANT EL PERÍODE
DEL 2005 AL 2007
any 2010, el subsector del hardware no sembla que torni a créixer fins a l’any vinent, i amb xifres francament discretes. La forta competència dels països asiàtics, la davallada dels preus i la contenció en la despesa de les empreses en la compra d’equips informàtics han afectat en alt grau els resultats d’aquest subsector. Per últim, la prestació de serveis relacionats amb les tecnologies de la informació, com ara la consultoria, l’allotjament de servidors i pàgines web, etc., representa el 9,2% de la producció de les TIC. Aquests serveis, malgrat que contribueixen en menor grau a la producció que d’altres, aporten un gran valor afegit a les empreses i representen la millor oportunitat per a l’expansió internacional del sector català de les TIC a llarg termini. El ritme de creixement de la producció en tecnologies de la informació previst per als pròxims anys és el més gran de tots els subsectors, i s’espera que el 2011 tingui un creixement positiu del 3%, especialment pel que fa als serveis de consultoria en TI. La tendència actual a l’externalització dels serveis en TI per estalviar costos i reduir riscos afavorirà aquesta recuperació.
Figura 5. Distribució de la producció de les TIC per subsectors (Font: Penteo).
Respecte a la contribució de Catalunya al sector de les TIC de tot l’Estat espanyol, les empreses catalanes produeixen entorn del 18% dels prop de 61.000 milions d’euros que suposa, concretament un 17,6% l’any 2007. Aquesta xifra és una mica inferior a la contribució de Catalunya al PIB de l’Estat espanyol, que és del 18,7%. Malgrat aquest petit desequilibri, la proporció de producció catalana en el sector espanyol de les TIC experimenta un ritme creixent, tal com s’aprecia a la figura 6.
Si bé la producció del sector ha tingut històricament una evolució positiva, la balança comercial no segueix la mateixa tendència. Les importacions han crescut a un ritme mitjà del 8% en els darrers anys, mentre que les exportacions han crescut a un ritme mitjà del 4,5%. El balanç de les importacions i exportacions suposa un dèficit per al sector català de les TIC de prop de 2.000 milions d’euros anuals, i la principal font per a aquest desajust de la balança comercial és la importació de hardware.
Pel que fa al nombre d’empreses, a Catalunya el 2009 n’hi havia 3.864 distribuïdes, tal com s’observa a la figura 7, majoritàriament entre empreses de serveis (49,7%) i empreses de desenvolupament de hardware (33%).
Figura 7. Distribució de les empreses del sector de les TIC per subsectors (Font: INE, Directorio Central de Empresas).
El teixit empresarial català està format majoritàriament per petites empreses de menys de deu empleats (prop del 90%). En aquest sentit, el sector de les TIC no representa una excepció, i té un 85% d’empreses amb menys de deu empleats. En canvi, només l’1% de les empreses del sector poden ser considerades com a grans empreses (250 empleats o més). (Figura 8)
Figura 8. Distribució del nombre d’empreses dedicades a les TIC a Catalunya per nombre d’empleats (Font: INE, Directorio Central de Empresas).
Per últim, si es té en compte la distribució territorial segons la producció i el nombre d’empreses, el desequilibri és molt clar (figura 9). El 85% de les empreses són a la demarcació de Barcelona, el 7,6% a Girona, el 4,3% a Tarragona i el 2,9% a Lleida. Aquest desequilibri és més acusat que en altres sectors empresarials. Pel que fa a la producció, el 87% de les TIC es generen a la demarcació de Barcelona.
Figura 9. Distribució de les empreses dedicades a les TIC per demarcacions (Font: Penteo).
Aquestes xifres revelen que el sector de les TIC a Catalunya té molta rellevància per a l’economia catalana, i pot suposar un motor per superar la complicada situació econòmica actual per a les empreses, que han de saber trobar en les TIC un instrument eficaç que els permeti augmentar la seva eficiència empresarial, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses.
L’existència de sectors empresarials sòlids al nostre país, com ara l’automoció, la indústria farmacèutica, les activitats d’investigació o la indústria de mitjans i continguts, suposa un estímul important per al sector de les TIC, el qual, mitjançant activitats d’R+D+i, aporta les solucions que aquestes indústries específiques sol·liciten. L’apreciació de la qualitat dels serveis i de l’aportació al negoci de les TIC per part de l’empresa catalana, juntament amb la valoració de la proximitat dels proveïdors, mostra que el sector de les tecnologies a Catalunya està, en general, ben valorat. Altres factors com són l’excessiva concentració de les empreses dedicades a les TIC a les comarques de Barcelona, la balança comercial negativa, la manca de grans companyies del sector a Catalunya o la deslocalització de l’activitat productiva, suposen actualment un handicap per al sector de les TIC.
4. Infraestructures de
comunicacions a Catalunya
Catalunya ha estat, des de l’època de la Revolució Industrial, una de les regions més actives i avançades tecnològicament de tot l’Estat pel que fa a les infraestructures productives, amb el primer ferrocarril, les primeres autopistes i els primers grans nuclis industrials, químics i logístics. Convé, però, preguntar-se si també ha estat capaç de seguir el ritme en la darrera gran revolució: les telecomunicacions. El sector de les telecomunicacions no només és una indústria pròpiament dita, sinó que a més és el suport que habilita noves formes de fer negoci, i millora la productivitat i l’eficiència de la majoria dels altres sectors.
En aquest apartat es presenta una visió global de les infraestructures de les telecomunicacions que hi ha a Catalunya. També explica quines són les tendències actuals, tant pel que fa als operadors, com a l’ús que en fan els ciutadans i les empreses, i finalment quina és l’evolució que es preveu en aquesta industria pels propers anys.
4.1. Xarxes de telecomunicacions
L’estructura, topologia i arquitectura de les xarxes de telecomunicacions depenen de la seva finalitat, del públic objectiu i de la maduresa de desplegament. Però, en general, es poden identificar tres grans capes que defineixen l’equipament i les tecnologies més adients per desplegar-les: xarxa local, xarxa d’accés i xarxa troncal.
Figura 10. Exemple d’arquitectura de xarxa.
CATALUNYA HA ESTAT
UNA DE LES REGIONS
MÉS ACTIVES I AVANÇADES
TECNOLÒGICAMENT DE
TOT L’ESTAT PEL QUE FA A
LES INFRAESTRUCTURES
PRODUCTIVES
D’una banda, la xarxa local és el tram a l’interior d’una llar o empresa, allò que queda al darrere del punt de terminació de xarxa i que delimita la responsabilitat de l’usuari i la del proveïdor del servei de telecomunicacions. Normalment les xarxes locals (LAN) estaven basades en cablejat estructurat o estrella, sobretot Ethernet, ara és més habitual la utilització de connexions sense fil (Wi-Fi). Aquest últim tram permet connectar els diferents dispositius presents en una ubicació d’usuari: ordinadors, impressores, telèfons, servidors, etc.
D’altra banda, la xarxa d’accés és el segment que connecta el punt de terminació de l’usuari amb la xarxa troncal. Es caracteritza per una gran capil·laritat per arribar fins a la llar o l’empresa del client. Es coneix també com l’última milla. El cost de desplegament de la xarxa d’accés és molt rellevant. Per últim, encara, la xarxa troncal és la columna vertebral del sistema. Ofereix transport de capacitat molt alta en un entorn de redundant i alta disponibilitat, ja que el seu correcte funcionament impacta en la qualitat dels serveis cursats per la xarxa de telecomunicacions.
És important destacar que els nivells de xarxa que s’han descrit són totalment independents del tipus de tecnologia que es faci servir per implementar-los: fixa, mòbil i sense fil. No obstant això, algunes tecnologies s’adapten millor a una capa que a una altra.
Les xarxes de telecomunicacions per si mateixes no donen cap valor afegit als usuaris finals, sinó que són les plataformes i els serveis que ofereixen els que finalment són visibles per aquests. Els nodes, els centres de dades i els punts d’intercanvi de trànsit són on s’ubiquen aquestes plataformes, que proveeixen els serveis als usuaris finals.
4.2. Infraestructures d’accés
Com s’ha indicat anteriorment, la infraestructura d’accés de la xarxa enllaça la troncal de transport amb els usuaris finals, els domicilis, les oficines i les empreses; i és la capa més extensa de la xarxa i, habitualment, la que compta amb més dispersió tecnològica per tal de permetre arribar al màxim nombre d’usuaris finals. Pot ser fixa (fibra òptica, cable coaxial, parell de coure), mòbil (GSM/GPRS, UMTS/HSPA, LTE) i sense fil (Wi-Fi, WiMAX, LMDS).
En primer lloc, cal fer referència a les infraestructures fixes. En aquest sentit, a mitjans dels anys 90, els operadors de cable van iniciar el desplegament de xarxes hibrides HFC (fibra i cable coaxial) que permet donar serveis de telefonia, Internet i televisió. Però l’aparició de les tecnologies xDSL sobre el parell de coure, existents a quasi totes les llars i que requereixen una inversió menor, van frenar el desplegament de les xarxes HFC. Actualment, l’oferta de banda ampla es dóna sobre ADSL (74,9% de les llars connectades), que utilitza el fil de coure tradicional d’accés fins a les llars o les empreses. Aquestes infraestructures, però, han arribat al seu límit de capacitat, i no poden donar resposta a l’increment d’ample de banda necessari per oferir de manera generalitzada serveis com ara televisió en alta definició, vídeo sota demanda d’alta qualitat i altres tipus de continguts. El següent pas en aquest tipus d’infraestructura fixa és el que s’anomena NGN (New Generation Network), del qual s’està iniciant el desplegament.
En el sector empresarial existeix una variada oferta en l’accés d’alta capacitat i fiabilitat. Els principals operadors de telecomunicacions (Telefónica, Colt, Orange, BT, etc.) ofereixen connexions per fibra amb tecnologia punt a punt (figura 11). També és habitual el desplegament d’anells de fibra òptica per oferir redundància, o connexions addicionals de backup. Aquestes permeten una excel·lent qualitat de servei. En l’àmbit estatal, Ono disposa d’una xarxa de fibra òptica de tipus FTTC (fibra fins al node), i connecta els usuaris fins a les llars mitjançant cable coaxial. Telefónica també està realitzant des de fa més d’un any desplegaments de FTTB (fibra òptica fins als edificis). I des de mitjans del 2009 ofereix comercialment aquesta nova modalitat de connexió, encara amb una cobertura molt limitada. Telefónica ha comunicat els seus plans de connectar-hi, fins al 2010, un màxim del 20% de les llars. Però a Catalunya hi ha prop de tres milions d’habitatges, segons dades de l’Idescat, i connectar cada llar suposa un cost aproximat de mil euros. Altres grans operadors de telecomunicacions, com ara Orange o Vodafone, també han comunicat intencions d’oferir connexions per fibra òptica però encara no han presentat cap pla global de desplegament.
Figura 11. Xarxes d’accés òptiques que segueixen l’arquitectura híbrida fibra-coaxial o fibra-parell trenat.
En segon lloc, dins de les infraestructures mòbils destaca la telefonia mòbil, que va ser creada inicialment amb l’única finalitat de transmetre veu, però que actualment permet enviar o rebre imatges, vídeos o qualsevol servei basat en Internet. Els terminals mòbils tenen ja capacitat similar, o superior, al de la banda ampla fixa. Per tant, és una de les alternatives més clares com a infraestructura d’accés. Segons alguns indicadors, Espanya és el país europeu amb més penetració de la banda ampla mòbil.
A banda, els quatre operadors amb llicència radioelèctrica (Telefónica, Vodafone, Orange i Yoigo) han fet desplegaments de les tecnologies de telefonia mòbil més avançades a Europa. En aquesta línia, actualment està en marxa el desplegament de HSPA+, també coneguda com a 3,75G, i ja s’han realitzat diverses proves de caràcter estatal de la quarta generació de les xarxes mòbils, coneguda com a LTE (Long Term Evolution). Aquestes tecnologies permetran, cap al 2011, velocitats de fins a 100 Mbps.
Actualment s’ofereix una bona cobertura a la pràctica totalitat de la població, i cada cop hi ha menys zones d’ombra. La figura 12 mostra la cobertura de les tecnologies mòbils al territori. En aquest sentit, les 7.083 estacions GSM ofereixen gairebé connectivitat total des de qualsevol punt de la geografia catalana. La cobertura de tercera generació (3G), en canvi, no cobreix algunes zones de baixa densitat de població, tot i que a finals del 2008 ja s’havien desplegat 4.256 estacions. Les fites
En tercer lloc, i com a alternativa a l’ús de tecnologies mòbils en àmbits més reduïts geogràficament, és possible utilitzar xarxes sense fil per a l’accés. Les tecnologies més habituals en aquest àmbit són WiMAX, Wi-Fi i LMDS. D’una banda, WiMAX és la tecnologia de referència per al desplegament del servei d’ample de banda rural a Catalunya. Gestionada per l’empresa Iberbanda, actualment permet que el 91,7% dels municipis de Catalunya (és a dir, 848 dels 924 municipis) tinguin accés a les xarxes sense fil. Les velocitats màximes teòriques són de 70 Mbps (20 Mbps reals), amb cèl·lules de sis quilòmetres de radi. Altres operadors que fan servir aquesta tecnologia a Catalunya són Ono, NeoSky i ClearWire. D’altra banda, la tecnologia d’accés LMDS té algunes semblances amb WiMAX, amb la diferencia de que els amples de banda i distàncies que es poden assolir són menors. Per últim, la tecnologia Wi-Fi està agafant força amb iniciatives públiques i privades. En l’àmbit públic, els ajuntaments de Barcelona i Girona han instal·lat xarxes Wi-Fi per a ús ciutadà. I Barcelona també disposa d’una xarxa Wi-Fi que ofereix connectivitat a serveis municipals. En l’àmbit privat també proliferen punts d’accés a restaurants, cafeteries, biblioteques, etc.
4.3. Infraestructures troncals
Aquestes infraestructures són el nucli de la xarxa i fan arribar les dades que recullen les infraestructures d’accés cap als centres on s’ubiquen les plataformes de servei. Aquest paper d’element de transport de trànsit agregat les converteix en infraestructures molt sensibles i crítiques, ja que qualsevol afectació a aquest nivell es tradueix en un impacte a un nombre significatiu o, fins i tot, a la totalitat dels usuaris de la xarxa. Per tant, s’estableixen criteris molt exigents de qualitat que n’assegurin el servei: a) disponibilitat (han de donar servei ininterromput sense afectacions al trànsit cursat); b) redundància (en cas que es produeixin problemes en parts concretes de la xarxa, ha de ser possible que el trànsit cursat sigui enviat per un altre camí); c) escalabilitat (han de tenir capacitat per absorbir el trànsit de les xarxes d’accés, i en cas de necessitat de creixement han de poder fer-ho sense modificar la infraestructura subjacent); d) Future-proof (s’hi han de poder introduir nous serveis o equips sense que això afecti l’estructura bàsica de la xarxa).
Les infraestructures troncals poden estar basades en ràdio o ser fixes. Si bé habitualment les xarxes troncals es basen en desplegament de fibres, també es poden desplegar mitjançant infraestructures sense fil. És el cas de les xarxes basades en ràdio, com per exemple els enllaços de microones a torres de radiofreqüència, connexions via satèl·lit o una combinació d’aquestes amb les diferents alternatives de xarxes fixes presents al territori. Catalunya disposa de xarxes de comunicacions ràdio troncals denses i de bona qualitat. La xarxa de torres de radiodifusió, fonamentalment provinent de l’herència de l’antiga entitat pública Retevisión, i que actualment opera Abertis, compta aproximadament amb 350 torres distribuïdes per tot el territori com s’indica a la figura 13.
Figura 12. Dades de cobertura 2G i 3G dels diversos operadors (GSMA, gener del 2009).
CATALUNYA DISPOSA
DE XARXES DE
COMUNICACIONS RÀDIO
TRONCALS DENSES I DE
BONA QUALITAT
Aquest tipus d’infraestructura ofereix una àmplia gamma de serveis, entre els quals destaquen: la difusió de contingut audiovisual, senyal de ràdio i televisió, tant analògic com digital; la ubicació d’equips per a operadors mòbils i de xarxes dels cossos de seguretat; i la creació d’enllaços privats, especialment per a xarxes empresarials privades. Les primeres torres d’aquesta xarxa es van desplegar durant la segona meitat del segle passat per tal de permetre l’emissió analògica de Televisió Espanyola i de Radio Nacional. Des de l’any 2001, amb el Pla d’Ordenament Ambiental d’Infraestructures de Radiocomunicacions, i especialment des del maig de 2008 gràcies al Pla Catalunya Connecta de la Generalitat de Catalunya, la xarxa de torres ha rebut un fort impuls per modernitzar i optimitzar les infraestructures existents i per construir nous emplaçaments. Aquest Pla defineix les actuacions que s’han de dur a terme en les infraestructures per tal que no hi hagi cap nucli de població de més de cinquanta habitants, ni cap polígon industrial, ni zones d’especial interès econòmic, comercial, turístic o cultural, que no disposin d’accés a la xarxa de telefonia mòbil, Internet de banda ampla i TDT. Entre les actuacions d’aquest Pla hi ha l’adaptació de totes les torres per a la redifusió dels senyals de ràdio i de televisió i ràdio digital, i l’augment de la densitat i millora de la distribució de les torres per permetre que cada cop més municipis rebin correctament els senyals audiovisuals i de telefonia. A més, en molts casos, aquestes torres també permetran proveir serveis de banda ampla rural a aquells indrets on actualment cap operador privat té infraestructura fixa desplegada.
Fent referència a les xarxes troncals fixes, durant els darrers anys tots els operadors de telecomunicacions (Telefónica, Ono, Orange, Vodafone, etc.) han desplegat centenars de quilòmetres de fibra òptica que han donat lloc a les xarxes troncals fixes d’alta capacitat, les quals suporten el gran augment de trànsit dels serveis de veu, televisió, Internet i mòbil. Els operadors focalitzats en el segment empresarial (Colt, BT...) també han realitzat grans desplegaments, per tal d’arribar a aquelles àrees on es troben les grans corporacions i empreses.
Han desplegat infraestructures troncals empreses de serveis com Abertis, Red Eléctrica Española, Ferrocarrils de la Generalitat i ADIF. En general, aquestes empreses aprofiten el desplegament geogràfic de les infraestructures sobre les quals ofereixen els seus serveis per desplegar també fibra que després revenen o lloguen a tercers. A principis del 2000 es va desplegar una troncal que enllaçava Catalunya amb Europa a través de la Jonquera i Irún. Generalment, el desplegament d’aquestes infraestructures troncals s’ha fet amb criteris de demanda; per tant, han quedat fora de cobertura les àrees geogràfiques on la demanda no ha justificat la inversió privada. Per aquest motiu, les administracions públiques han fet o planifiquen fer desplegament de xarxes de fibra òptica per a autoprestació, que facilita l’arribada dels serveis de telecomunicacions més avançats a zones que, d’una altra manera, difícilment gaudirien d’aquestes possibilitats. En aquest línia, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, a través del Centre de Telecomunicacions i
Figura 13. Ubicació de les torres de difusió de TDT de Catalunya (Gencat, octubre del 2009).
Tecnologies de la Informació (CTTI), ha iniciat el projecte de Xarxa Oberta que té com a objectiu crear i explotar una xarxa de telecomunicacions pròpia basada en fibra òptica, per a autoprestació, que ofereixi connectivitat als edificis públics dels principals nuclis de població d’arreu de Catalunya, tal com es mostra a la figura 14.
Figura 14. Esquemes de Xarxa Oberta segons la consulta pública llançada pel Departament de Governació i Administracions Públiques.
Xarxa troncal prevista Municipis on es connectaran seus de la Generalitat
4.4. Nodes, punts d’interconnexió i data centers
Els nodes són aquells punts de la xarxa de telecomunicacions on es concentra el trànsit provinent dels usuaris a través de les capes d’accés i troncal, i es lliura a les plataformes que finalment ofereixen els serveis als usuaris de la xarxa (accés a Internet, telefonia, videoconferència, etc.). Són els centres neuràlgics de les xarxes de telecomunicacions, i del seu correcte dimensionament i de la seva gestió depèn en gran mesura la qualitat del servei ofert als usuaris.
Aquests centres d’intercanvi sovint s’anomenen carrier hotels ja que, per la seva pròpia natura, els principals usuaris són operadors de telecomunicacions (carriers) que aprofiten les condicions que ofereixen aquests punts per establir acords d’interconnexió amb altres operadors que els permetin estendre els seus serveis a usuaris connectats mitjançant les xarxes d’altres operadors. Dins d’aquesta denominació està el punt neutre, on els operadors intercanvien trànsit d’Internet. Catalunya té un dels principals punts neutres d’Espanya, el CATNix, ubicat al Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).
Els centres de processament de dades (data centers) són aquells nodes on les plataformes de servei que s’hi ubiquen ofereixen, fonamentalment, capacitat de computació o serveis informàtics, allotjament (hosting, servidors dedicats, servidors virtuals privats i altres serveis avançats o addicionals), correu electrònic, gestió de bases de dades, control de xarxes i sistemes, etc., i tots els serveis complementaris que s’hi associen, com ara mecanismes de seguretat, controls d’accés, tallafocs, gestió de còpies de suport, etc. La figura 15 resumeix la situació dels diferents tipus de centres.
5. Centres tecnològics i d’innovació
Els centres tecnològics constitueixen una de les principals estructures d’intermediació entre la recerca i l’empresa, i són un element imprescindible de suport a la innovació, tant per a les pimes com per a les gran empreses. Per això, a continuació s’inclouen alguns dels més coneguts com a referència de tots els que hi ha a Catalunya.
5.1. Barcelona Digital Centre Tecnològic
És un centre tecnològic d’R+D, transferència tecnològica i promoció de la innovació, especialitzat en el camp de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les seves àrees d’especialització són la seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat són
d’aplicació a sectors tan diferents com els serveis, l’agroalimentari, l’hospitalari, el financer, l’educatiu o el de l’automoció. L’objectiu final de Barcelona Digital és augmentar la capacitat de millora de la productivitat i competitivitat de les empreses a través de la transferència tecnològica i la innovació en les TIC.
En l’àmbit de l’R+D, el centre compta amb un personal investigador propi altament especialitzat que, en col·laboració amb equips de recerca nacionals i internacionals, treballa conjuntament amb els diferents agents en la investigació aplicada i en el desenvolupament de nous prototipus de productes o serveis en les diferents àrees d’especialització. Aquest departament realitza projectes de recerca i desenvolupament tecnològic sota demanda empresarial, o amb fons
públics (locals, estatals i internacionals), i assessora en la presentació de projectes d’R+D nacionals i internacionals. Actualment Barcelona Digital compta amb divuit projectes d’R+D actius.
Pel que fa als serveis de promoció a la innovació, Barcelona Digital ajuda les empreses i els professionals a portar a terme els seus projectes d’innovació tecnològica i a comprendre les possibilitats que les TIC ofereixen per al seu desenvolupament i productivitat mitjançant, entre d’altres, l’assessorament en la implementació i l’ús de les TIC en qualsevol sector d’activitat, en la protecció de la propietat intel·lectual i industrial, i en la creació de noves empreses de base tecnològica; i mitjançant la formació especialitzada i la promoció i divulgació de les TIC amb l’organització d’esdeveniments.
Tanmateix, Barcelona Digital impulsa el clúster TIC, una agrupació empresarial innovadora (AEI) que reuneix prop de cinquanta empreses i es crea per impulsar la competitivitat del sector de les TIC català, tot potenciant una nova cultura empresarial basada en la col·laboració i la innovació oberta. Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO.
Per a informació addicional es pot consultar el web www.bdigital.com.
ELS CENTRES TECNOLÒGICS
CONSTITUEIXEN UNA DE
LES PRINCIPALS
ESTRUCTURES
D’INTERMEDIACIÓ ENTRE
LA RECERCA I L’EMPRESA, I
SÓN UN ELEMENT
IMPRESCINDIBLE DE
SUPORT A LA INNOVACIÓ
5.2. Barcelona Activa. Conveni amb el COEIC
La missió de Barcelona Activa és acompanyar la transformació de Barcelona en clau d’iniciativa emprenedora, creixement empresarial, innovació, capital humà i qualitat de l’ocupació. Té com a eixos d’intervenció la creació d’empreses, el creixement empresarial, l’accés a l’ocupació de qualitat, la gestió del capital humà, la promoció de la innovació i la cultura digital.
L’ecosistema accelerador del creixement empresarial i de la innovació té com a components els elements següents: Incubadora, Parc Tecnològic Barcelona Nord, Business Cooperation, Itineraris de Creixement, Xarxa d’Experts.
El Parc Tecnològic Barcelona Nord és un centre d’empreses de base tecnològica que ofereix serveis logístics i empresarials de valor afegit disponibles per a les empreses instal·lades al Parc així com per a altres empreses innovadores de la ciutat. S’ha iniciat el projecte de convertir l’actual Parc Tecnològic Barcelona Nord en el Parc Tecnològic de les Enginyeries, que forma part del conveni signat entre Barcelona Activa i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC). Aquest conveni té com a objectiu establir el marc de col·laboració estable entre les dues institucions per tal de vincular-les en la realització d’objectius comuns amb relació a: l’ajut per dur a terme la consolidació i el creixement d’empreses innovadores tecnològiques; el suport en la creació d’empreses innovadores tecnològiques i el foment de la cultura emprenedora entre els enginyers; el foment del desenvolupament del capital humà i de les noves oportunitats de treball i activitat en l’àmbit de les enginyeries; la col·laboració en la divulgació tecnològica als ciutadans, i la realització d’altres activitats o iniciatives que sorgeixin en el futur vinculades a aquests àmbits. També es vol desenvolupar una especialització de l’enginyeria del city management, disciplina en què Barcelona vol ser un referent mundial.
Més endavant, la vocació de Barcelona Activa és la de fomentar convenis amb altres col·legis i afavorint les activitats d’intersecció del diversos col·legis professionals de Catalunya en el futur. Per a informació addicional es pot consultar el web www.bcnactiva.cat.
5.3. Centre Microsoft d’Innovació en Productivitat. Manresa
El Centre d’Innovació en Productivitat (CIP) pertany a la xarxa mundial de centres d’innovació de Microsoft i té com a objectiu ajudar les empreses a incrementar la productivitat dels seus treballadors, promovent la innovació en els seus processos de negoci mitjançant l’ús de tecnologies que augmentin el potencial del seus empleats.
Les tecnologies en què es focalitza el CIP són aquelles eines, plataformes i solucions que estan orientades a millorar la productivitat dels professionals en els àmbits de la comunicació, el treball en equip, la col·laboració, i la cerca, l’emmagatzematge i la gestió de la informació, principalment. Aquestes tecnologies, que s’anomenen tecnologies de la iProductivitat (els espais de col·laboració, la missatgeria instantània, les solucions de mobilitat o les eines de cerca d’informació, entre d’altres), han demostrat el seu impacte en el compte de resultats de les empreses i en la seva capacitat d’innovar i ser més competitives.
El CIP duu a terme projectes d’innovació, formació a empreses del sector de les TIC i serveis de consultoria en productivitat orientada a empreses, que són realitzats pel seu equip d’assessors, amb
una elevada experiència professional, i amb un bagatge professional multidisciplinari (enginyers en informàtica, telecomunicacions, llicenciats en Ciències Econòmiques i Belles Arts...). Els seus serveis principals són: taller de productivitat, diagnòstic de productivitat, assessorament en productivitat, càlcul de valor de negoci de les tecnologies (ROI), programa de millora de la productivitat, acompanyament de projectes i gestió del canvi, i formació per rols.
Les instal·lacions principals del CIP estan ubicades a Manresa, al Centre Tecnològic de Manresa (CTM), on disposa de dues sales de demostració de les tecnologies de la iProductivitat (Sala Innova i Sala Inspira), així com d’una altra sala de demostració (Sala EMO), a Madrid, on les empreses poden experimentar el potencial de la plataforma de productivitat. El CIP forma part de la xarxa TECNIO. Per a més informació es pot consultar el web www.productivitycenter.org.
5.4. Fundació i2CAT
La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació que té com a finalitat impulsar la investigació i la innovació en l’àmbit d’Internet de segona generació, i el desplegament d’infraestructures, serveis i aplicacions de banda ampla innovadores, així com potenciar la transferència tecnològica al teixit industrial català per tal de millorar-ne la competitivitat.
La clau del model de la Fundació i2CAT rau en la col·laboració entre l’Administració, el sector empresarial i el món acadèmic, mitjançant el model d’innovació de la Triple Hèlix (Loet Leydesdorff) en el terreny de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Des del seus inicis, i2CAT ha estat liderada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació i, actualment, en el seu patronat participen tres universitats (Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Ramon Llull i Universitat Pompeu Fabra), diferents organismes públics i dotze empreses privades del sector de les telecomunicacions i l’audiovisual.
i2CAT té com a objectiu esdevenir un centre tecnològic de referència en l’àmbit dels serveis i de les aplicacions d’Internet avançades dins dels principals sectors estratègics de Catalunya (sanitat, educació, cultura, indústria, etc.), com a mitjà per aconseguir millorar la productivitat i la competitivitat de l’economia catalana i el benestar de les persones.
Les principals línies de recerca i d’innovació impulsades per i2CAT se centren en els àmbits següents:
• Tecnologies de xarxa: desenvolupament de sistemes avançats de gestió i virtualització d’infraestructures (IaaS), tecnologies de transmissió òptica i xarxes de sensors sense fil (WSN).
• E-Health i e-Dependència: desenvolupament de plataformes per a aplicacions de telemedicina, telerehabilitació i teledependència.
• Audiovisual: desenvolupament de sistemes per a la transmissió de continguts d’alta definició sobre xarxes IP i sistemes de distribució de continguts broadcast (P2P).
• Educació: aplicació de les noves eines basades en les TIC dins dels procediments educatius.
• Clústers sectorials: desplegament d’infraestructures i aplicacions compartides entre empreses d’una mateix sector econòmic (per exemple, Anella Industrial i Anella Cultural).
• Metodologia Living Labs: foment de la participació dels usuaris en totes les fases de desenvolupament de projectes d’innovació (user-driven innovation).
Les plataformes de la Fundació i2CAT ofereixen als diferents clústers/àrees d’i2CAT una base d’infraestructura de xarxa i serveis necessaris per al desenvolupament dels diferents projectes de recerca i innovació. Existeixen dues plataformes tecnològiques a i2CAT. D’una banda, la NetCat, que consisteix en una xarxa experimental d’alta velocitat. Aquesta xarxa proporciona la connectivitat entre els diferents laboratoris i grups de treball de la Fundació, així com als diferents col·laboradors participants en projectes. Així mateix, proporciona als projectes de la Fundació el banc de proves experimental necessari per al seu desenvolupament i validació en un entorn realista. NetCAT està connectada a les principals xarxes de recerca del món amb les quals es participa en diferents projectes internacionals, com ara l’Anella Científica, RedIris, Geant2, Glif i Internet2. D’altra banda, MediaCAT constitueix una plataforma tecnològica per al desenvolupament de projectes en l’àmbit audiovisual. Aquesta està especialitzada en serveis de software, serveis multimèdia i administració de servidors.
Per a més informació es pot consultar el web de la Fundació: www.i2cat.net.
5.5. Citilab. Cornellà
Citilab és un model fractal d’innovació ciutadana pioner a Europa. Els models clàssics de recerca i desenvolupament reconeixen cada cop més el valor que aporten els ciutadans al procés d’innovació. És per això que els laboratoris ciutadans comencen a ser vistos pel món empresarial com una alternativa de futur, un entorn que paradoxalment cedeix el protagonisme a l’extrem ignorat de la cadena de producció: l’usuari.
Fer l’exercici de dissenyar un espai experimental on es produeixin les condicions òptimes per potenciar la capacitat innovadora de les persones comporta, amb tota probabilitat, dibuixar un espai participatiu de coneixement obert en què la tecnologia actua com a component accelerador del procés. Però tots aquests elements, per si sols, no generen propostes de valor per a les empreses sense una metodologia que permeti replicar aquestes condicions. Aquest és un dels grans reptes que va acceptar Citilab des de la seva creació ara fa deu anys, primer com a model conceptual de laboratori d’innovació social aplicada i, des del 2007, com una realitat física a Cornellà.
Citilab és un projecte que té com a objectiu explotar i difondre l’impacte digital en el pensament creatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. Aquest model és una mescla entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials i socials, que parteix de la idea que les tecnologies digitals, i de manera específica Internet, constitueixen un mitjà d’innovació si es manté enfocat en els ciutadans. En els seus dos anys de trajectòria, Citilab ha estat impulsant una intensa activitat com a centre digital d’innovació ciutadana per a la difusió i el foment de la societat del coneixement. Com a entitat sense ànim de lucre, la seva activitat està regulada per una fundació mixta de la qual formen part administracions públiques, universitats i empreses, i compta amb un important suport per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç.
El treball que Citilab realitza comporta una gran implicació social per part de les empreses que participen en cadascuna de les línies d’investigació. Així, com a incubadora empresarial, el centre allotja durant un temps limitat prop d’una vintena d’iniciatives tecnològiques de nova creació, que integren la seva activitat en el marc de les seves grans línies de recerca. L’activitat divulgativa de la
cultura digital i d’aprenentatge de la tecnologia crea un important vincle col·laboratiu en el teixit social i ciutadà del seu entorn més immediat que permet realitzar estudis de gran abast. De la mateixa manera, la recerca s’entén aquí com un procés obert que parteix d’un model d’educació i entorns d’aprenentatge, d’impacte social i econòmic, de disseny i processos d’innovació, i Social Media Lab. Entorn de la ciutat són moltes les oportunitats que s’obren per a la recerca en contextos reals com, per exemple, l’ús de sensors per monitoritzar fluxos urbans de mobilitat, optimitzar recursos hídrics en el manteniment dels parcs o visualitzar dades de servei que millorin la qualitat de vida dels ciutadans. Quant a impacte social i econòmic, també s’investiga com el teixit empresarial i la ciutadania poden aprofitar els nous models de relació que el Citilab crea, tant en la introducció dels nous actors en la vida de l’empresa, com en l’ús de les TIC en la creació de nous productes i serveis que aporten més valor a la vida quotidiana. En aquest àmbit també s’exploren noves pautes i possibilitats de treball i emprenedoria.
Un dels objectius principals del projecte és explorar quines formes organitzatives poden donar millor suport a la innovació social en l’era del coneixement. Aquesta metodologia és la que permetrà avenços substancials en l’àrea del disseny vinculat als processos d’innovació. Aquí rau la capacitat de Citilab de replicar el seu model a altres ciutats, com si es tractés d’una estructura fractal, en què cadascuna de les seves parts, per petita que sigui, conté tota la informació per reproduir el model sencer, fer-lo créixer i evolucionar.
