GASETA
MUNICI
PAL
SUMARI
Consell Plenari Districte 4. Les Corts. Acords
Acta sessió 20-XI1-1996 398 sessió 13-11-1997 428
Acords sessió 7-11-1997 415 Districte 5. Sarrià-SantGervasi. Acords
Acords sessió extraordinària 11-11-1997 423 sessió 18-XI1-1996 430
Disposicions generals Acords dels òrgansdegovern
Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 18-11-1997 431
Delegació atribucionsen la Comissió de Go¬
vern i enl'alcaldia
Designacióconsellersen diferents societats
424
Junta de Portaveus
Acta sessió 17-11-1997 432
municipals
Acceptació renúnciaconseller de SPM
425 425
Personal Concursos
Designaciórepresentant al Consorci de la
Zona Franca
Designaciórepresentant ala Mancomunitat de Municipisde
l'Àrea
Metropolitana deBarcelona
425
425
Basesgenerals quehan de regir laconvoca¬
tòria de 4concursosper ala provisió de
4 llocs de treball
Tècnic/a adjunt/a ala Direcció de Comerç i
Consum
438
439
Cartipàs
Designaciórepresentant al Consell d'Adminis¬ tració de la societat Mercados de Abasteci¬
mientos de Barcelona, SA 426
Director/a de CentreCívic, adscrit/a al Centre
Cívic CasaGroga
Arxiver/a de Districte, adscrit/a al Districte de
Nou Barris
439
440
Designaciórepresentant a l'Assemblea Gene¬
Anuncis
Concursos
ral de la Caixa d'Estalvis de Sabadell 426
442
Consells Municipals de Districte Notificacions 447
Districte2. L'Eixample.Acords sessió 18-11-1997 427 Altres anuncis 448
Ajuntament
de Barcelona
Num. 8 / Any LXXXIV 10 de
CONSELL PLENARI
Acta dela sessió celebrada el dia20 de desembre
de 1996 i aprovada el dia7 de febrer de 1997
Al saló de la Reina Regent de la casa de la ciutat
de Barcelona, el dia vint de desembre de mil
nou-cents noranta-sis, es reuneix el Consell Plenari, en sessióordinària, sota lapresidènciade l'Excm. Sr. Al¬
calde Pasqual Maragall i Mira. Hi concorren l'Im.
Sr. i
les Imes. Sres. tinents d'alcalde, Joan Clos i Matheu, Eulàlia Vintró i Castells, Maravillas Rojo i Torrecilla, i Pilar Rahola i Martínez, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Joaquim de Nadal i Caparà, Teresa Sandoval i Roig, M. Carmen San Miguel i Ruibal,Antoni Santiburcio i Moreno, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Enric Truñó i Lagares, Inmaculada
Moraleda i Pérez, Albert Batlle i Bastardas, Josep M. Vegara i Carrió, Francisco Narváez i Pazos, Pere
Alcober i Solanas, ErnestMaragall i Mira, Joan Fuster
i Sobrepere, Miquel Roca i Junyent, Francesc Homs i
Ferret, Josep M. Samaranch i Kirner, Carme Servitje
i Mauri, Joan Puigdollers i Fargas, Vicenç Gavaldà i
Casat, Antoni Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat
i Llorente, Anna Paredes i Rodríguez, Jaume Ciura¬ na i Llevadot, Miquel Llongueras i Campahà, Antoni Miquel i Cerveró, Joana M. Ortegai Alemany, Antonio Ainoza i Cirera, JoséAlberto Fernández i Díaz, Emilio Álvarez i Pérez, Marta Vila i Florensa, Jordi Cornet i Serra, José Ramón Tobía i Galilea, Daniel Sirera i Belles, Eugeni Forradellas i Bombardó, Josep Puig i
Boix, i Agustí Soler i Regàs, assistitsperla secretària
general accidental, Sra. Irene Pagès i Perarnau, que certifica.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi¬ dència obre la sessió a les nou hores i vint minuts.
Es dóna per llegida Facta de la sessió anterior, ce¬ lebrada el 22 de novembre de 1996, l'esborrany de la qual ha estat tramès atotsels membres del consisto¬
ri; i s'aprova.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
desembre de 1996 (S1/D/1996 4102), que designa la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, representant d'aquest Ajuntament al Consell d'Administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona, en substitució de
l'Im. Sr. Joan Clos i Matheu.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de
desembre de 1996 (S1/D/1996 4120), que designa l'Im. Sr. Josep M. Vegara i Carrió, representant d'aquest Ajuntament a Med Cities.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 5 de
desembre de 1996 (S1/D/1996 4119),que delega de¬ terminades facultats en el primer tinent d'alcalde, l'Im. Sr. Joan Clos i Matheu, i en el directoradjunt a la ge¬ rència dels Sérveis Generals i delegat d'Hisenda, el Sr. Guillem Sánchez i Juliachs.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 12
de desembre de 1996 (S1/D/1996 4191), que nome¬
na gerent de l'Institut Municipal de Salut Pública de
Barcelona, el Sr. Rafael Manzanera i López.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 13
de desembre de 1996 (S1/D/1996 4204), que nome¬
na la Ima. Sra. Teresa Sandoval i Roig regidora dele¬ gada de la Campanya de Protecció i Millora del Pai¬
satge Urbà.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
de novembre de 1996 (S1/D/1996 4049), que aprova el procediment abreujat per ala legalització dels usos
que no s'ajustin als previstos en els articles 21.3
apartats 1 i 2 de l'Ordenança de rehabilitació i millora
de i'Eixample.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
de novembre de 1996 (S1/D/1996 4033), pel qual es disposa: 1) sol·licitar a l'Entitat Metropolitana del Transport l'ampliació, a partir de gener de 1997, del
programa de la targeta rosa metropolitana vigent als
ciutadans de 64 anys amb les mateixes condicions
que les actualment vigents per als majors de 65; i 2)
analitzar al final d'any el col·lectiu de persones de 64
anys que hi hagi accedit, com també la possibilitat d'ampliar anualment la concessió de la targeta rosa finsa les de més de 60.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 2 de
desembre de 1996 (S1/D/1996 4104), que modifica l'anterior decret de 15 de febrer de 1993, referentala prohibició de circular vehicles pesants per diferents
carrers de la ciutat, en el sentit de: substituir l'apartat relatiu a la circulació de vehicles pesants perla ronda del Litoral, que quedarà redactat en els termes que
es concreten; i facultar la presidenta de la Comissió
de Mobilitat i Seguretat perquè pugui atorgar discre-cionalment permisos especials als camions que, malgrat superar el límit de 20 tones o 12 metres de
llargària, necessitin ineludiblement circular per aquests trams.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
de novembre de 1996 (S1/D/1996 4032), que aprova el model tipus de Conveni de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya, per formalitzar l'estada en pràctiques d'estudiants d'Arquitectura als
Districtes.
Quedar assabentat.del decret de l'Alcaldia, de 19 de novembre de 1996 (S1/D/1996 3999), que aprova la pròrroga del Conveni marc de col·laboració ambel Departament de Benestar Social per ala programació
de serveis socials i altres actuacions de benestarso¬
cial en el municipi.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 25 de novembre i 5 de desembre de 1996 (S1/D/1996 4182-4184 i 4255), que aproven expedients degene¬ ració de crèdit per ingressos per import de
642.062.936, 16.047.411, 1.000.000 i 250.000.000 de pessetes.
31 de desembre i del Mibormés un marge del 0,20%
a partir de
tal data, i amb venciment el 9 de desembre
de 1997; b) amb la Caixa d'Estalvis de Catalunya, per
un import de 1.000 milions de pessetes al tipus d'in¬
terès Mibor més un marge del 0,20% i amb venci¬ ment el 10 de desembre de 1997; i c) amb el Banco de Bilbao Vizcaya, per un import de 5.000 milions de pessetes
al tipus
d'interès
del 6,63% fins al 10 de
marçde 1997 i del Mibor
més
un marge del 0,20% apartir de tal data,
i amb venciment el
10 de desem¬bre de 1997, prorrogable fins al 31 de desembre de l'any 2000.
Quedar assabentat de la signatura d'un annex a
l'operació de crèdit de tresoreria concertada amb el
Banco de Santander el 5 de desembre de 1995 per
un import de 5.000 milions de pessetes, en virtut del qual el diferencial indicat a la clàusula tercera de tal
contracte es considera el 0,20%.
Quedar assabentat de la resolució del gerent dels Serveis Generals, de 27 de novembre de 1996
(S1/D/1996 4276), pel qual en virtut de concurs, la
convocatòria del qual fou ratificada pel Consell Ple¬ nari en sessió de 17 de maig de 1996, s'adjudica a Kodak, SA, el contracte de subministrament d'un equip de fotocopiadores per al Centre de Repro¬ ducció de Documents, en règim de lloguer per un període de trenta-sis mesos, el manteniment i les còpies i la quota corresponent al valor residual del producte, per un import de 26.456.230 pessetes, de les quals 1.651.370 s'apliquen al Pressupost de
1996, i la resta, en les quantitats que es concreten, als dels anys 1997, 1998 i 1999.
Quedar assabentat de la resolució de la gerentdel Districte de Nou Barris, de 9 de desembre de 1996,
per la qual, en virtut de concurs, la convocatòria del qual fou ratificada en anterior sessió plenària de 12 de juliol de 1996, s'adjudica a Sapic Elinsa, Unió Temporal d'Empreses (NIF. G61241329 0), el con¬
tracte de les obres de l'equipament de les Basses
(acabament) per un import de 94.374.000 pessetes,
de les quals 34.000.000 s'apliquen al Pressupost de 1996 i la resta als de 1997 i 1998.
El Sr. Puigdollers significa que, a l'hora de decidir l'adjudicació, no s'ha ponderat adequadament la rapi¬ desa amb què undels licitadors ofereix fer les obres,
encara que puguin resultar més cares, donada la po¬
lèmica que han suscitat.
El Sr. Fernández abona les anteriors considera¬ cions del Sr. Puigdollers i opina, a més, que aquest
punt hauria d'ésser objecte de ratificació plenària. Demana, per altra banda, tenir accés als expe¬ dients informatius i disciplinaris incoats en relació al
cas Movilma.
Quedar assabentat óeI decret de l'Alcaldia, de9 de desembre de 1996 (S1/D/1996 4173), que trasllada a la Generalitat la propostade canvi de la denominació de l'Institut d'Ensenyament Secundari Sant Andreu, per la d'Institut d'Ensenyament Secundari Berenguer de Palou.
RatificareI Conveni de col·laboració amb el Depar¬ tament de Justícia de la Generalitat de Catalunyaper
a la programació i finançament de serveis socials i al¬ tres actuacions en l'àmbit d'atenció a la infància i
l'adolescència.
RatificareI decret de l'Alcaldia, de 13 de desembre
de 1996(S1/D/1996 4219), que aprovael Conveni de
col·laboració amb Adigsa per al reallotjament de per¬
sones afectades per la remodelació del grup d'habi¬ tatges La Pau.
Adoptar, en l'exercici de les competències reserva¬ desa l'Ajuntamentcom a soci únic de Barcelona Acti¬
va, SA, els acordssegüents:
A) Designar membre del Consell d'Administració de la Societat el Sr. Vicenç Tarrats i Masó, en substi¬ tució del Sr. Santiago Medina i Morales.
B) Establirque el termini de designació del Conse¬ ller que es nomena, serà de quatre anys i, en tot cas, coincident amb el mandat consistorial.
C) Facultar indistintament el president i el secretari del Consell d'Administració de la societat per compa¬ rèixer davant de notari i elevar aescriptura pública el
nomenament anteriorment relacionat, com també per complir amb els tràmits necessaris per a la seva ins¬ cripció en el Registre Mercantil, àdhuc la correcció dels errors materials en cas necessari.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Ainoza, Fer¬ nández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i la Sra. Vila.Nomenar, en l'exercici de les facultats reservades a l'Ajuntamentcom a soci únic de les societats priva¬
des municipals respectives, auditors de comptes du¬
rantel període que s'esmenta:
D'Informació i Comunicació de Barcelona, SA, la firma Price Waterhouse, SA, durant l'exercici de 1996.
De Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpi¬
ques, SA, la firma Arthur Andersen y Cía., S. Com., durant els exercicis de 1996, 1997 i 1998.
De ParcZoològic de Barcelona, SA, lafirma Gassó
yCía. Auditores, SL, durant l'exercici de 1996. De la Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, SA, lafirma Deloitte & Touche, SA, durant els exerci¬ cis de 1996, 1997 i 1998.
De Barcelona Activa, SA, el Sr. Enric Ribas i Miràngels, durant l'exercici de 1996.
De ProEixample, SA, la firma Arthur Andersen y Cía., S. Com., durant els exercicis de 1996, 1997 i 1998.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat, Ciurana, Llongueras i Miquel, i les Sres. Servitje, Pa¬ redes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i la Sra. Vila.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 16
de desembre de 1996 (S1/D/1996 4225),que designa observador al Consell d'Administració de Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA, societat privada municipal, l'Im. Sr. Enric Truñó i Lagares.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
de novembre de 1996 (S1/D/1996 4207), que: a) de¬ signa representants de l'Ajuntament a la Societat de Tractament i Eliminació de Residus, SA, les Sres. Pi¬ lar Solans i Huguet, i Rosa M. Forcada i Castelltort, i els Srs. Eduard Amouroux i Alemany, i Robert Mar¬
san i
Álvarez;
b) en proposa a la Junta General de la societat la designació com a membres del Consell d'Administració; i c) deixa sense efecte els anteriorsnomenaments dels Srs. Ramon Seró i Esteve i Joan Molina i Vivas com a representants de l'Ajuntament ental societat.
Distric-te de Sants-Montjuïc, el Sr. Carles Burgès i Mañes,
en substitució del Sr. Sebastià Cuenca i Sánchez. Ratificare Is decrets de l'Alcaldia de 13 de desem¬ bre de 1996 (S1/D/1996 4228, 4245 a 4248), pels quals, en virtut de concurs, es nomena: els Srs.
AlfonsoOrtega i Fernández, i Pedro Gómez i Gómez,
caps de Nucli Orgànic Intersectorial de Serveis Per¬ sonals de Districte adscrits als de Sant Martí i Horta-Guinardó, respectivament; els Srs. i Sres. Laura Aparicio i López, Josep Puig i Barrubés, Mercè Breu i Campanyà, Rafael Aracil i Ramis, Carmen Vargas i García, i Josep Sáez i Balaguer, informador/a trami¬ tador/a de la Plataforma Telefònica; les Sres. Mont¬ serrat Colás i Giménez, i Susanna Bonet i Casals, di¬
rectores de Centres de Serveis Socials, adscrites respectivament als Districtes de PEixample i Sants Montjuïc; la Sra. Esperanza Velasco i Acebal, tècnica de patrimoni adscrita al Districte de PEixample; i les Sres. Maria Victòria Santafé i Zapater, i Maria Teresa Esteve i Bonastre, directores de Centres Cívics.
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Roca, Homs,
Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat, Ciurana, Llongueras i Miquel, i les Sres. Servitje, Pa¬ redes i Ortega, i també dels Srs. Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirerai la Sra. Vila.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 18
de desembre de 1996 (S1/D/1996 4297), que confir¬ ma la composició del Consell Tributari següent: presi¬ dent, el Sr. Ignasi de Lecea i Ledesma; i vocals, la Sra. AntòniaAgulló i Agüero, i els Srs. Mario Pagès i Martínez, Joaquim Tornos i Mas, Martín Pagona-barraga i Garro, Jordi Parpal i Marfà, Gabriel Rossy i Ramírez i Antonio Pérez i Torrente.
Quedar assabentat de l'acord del Consell General de l'Institut Municipal d'Informàtica, que autoritza la despesa plurianual fins a un màxim de 432.000.000 de pessetes, per a ¡'adquisició oarrendamentapreu i termini fix amb opció de compra, de la unitat central de procés de l'Institut Municipal d'Informàtica, amb càrrec als Pressupostos dels anys 1997-2000, en els percentatges que concreta per acada any.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo¬
sos a l'ordre del dia:
ALCALDIA PRESIDÈNCIA
Mesures de govern.
Compromisos municipalsen relació al Pla d'empre¬ sa de Turisme de Barcelona 1997-1998.
El ponent de Turisme, Sr. Truñó, comença recor¬ dant que el Programa d'actuació municipal 1996-1999 marca com a objectius de la política municipal
de turisme: situar la ciutat en els mercats emissors, consolidar els nivells de serveis i dequalitat existents, millorar l'oferta de nous equipaments i
infraestruc-tures, i potenciar la relació entre l'activitat comercial i
la turística; i que el 2 de febrer de 1996es presentà a
aquest Plenari el Contracte programa entre el Con¬ sorci de Turisme de Barcelona i els ens consorciats,
la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i l'Ajuntament, en què es feia referència al Pla d'em¬
presa del darrer bienni, les expectatives del qual
s'han complert.
En aquest sentit, exposa que la ciutat viu un mo¬
ment turístic excel·lent i així, mentre el 1990 es pro¬ duïren 3.600.000 pernoctacions turístiques, enguany
s'arribarà als 6.500.000, la qual cosa demostra que Barcelona s'ha convertit finalment en una destinació turística i ha ampliat i diversificat la sevacapacitat re¬ ceptiva de turisme perquè, quan tradicionalment un
60% de les pernoctacions a la nostra ciutat estaven lligadesa raons d'empresao negoci, avui aquest sec¬
tor només representa un 45% i, en canvi, el turisme de vacances i de cap de setmana ha pujat fins al 40%
de les pernoctacions, quan abans només en repre¬
sentava el 25%.
Informa que s'ha incrementat també la mitjana de nits d'estada a la ciutat i l'ocupació de places hotele¬
res; que Barcelonaocupa el sisè lloceuropeuquanta l'organització de congressos, convencions i viatges
d'incentius, mercat aquest que resulta molt interes¬
sant, tant pel seu valor afegit, com per la qualitat de les persones que hi participen, les quals, com a crea¬ dores d'opinió, contribueixen afer present Barcelona
en el món; que durant la vigència del Pla d'empresa
1995-1996, el nombre de creuers que recalen en el
nostre port s'ha incrementat de 50 a 290 i hi ha el propòsit d'arribar fins els 400; que en el mateix perío¬
de, el volum de passatgers de l'aeroport ha augmen¬
tatdel 10 als 13 milions i el nou Plad'empresa fa una previsió de creixement del 10%.
Tocant a la promoció turística de Barcelona mitjan¬ çant "workshops", "famtrips", presentacions i recep¬ cions de grups, concreta que entre 1994 i 1996, l'a¬ tenció a representants de la premsa especialitzada en el camp turístic hacrescut de 108 a450 persones
i els viatges de familiarització d'experts i professio¬ nals han crescutde 108 a 718 persones, xifresque el nou Pla d'empresa pretén mantenir; que el 1994 es presentaren 27 candidatures a l'organització de con¬ gressos i el 1996 estancarà amb 41; que també han
crescut les consultes als centres d'informació turísti¬
ca, en les quals es preveu un creixement del 15%; que els usuaris del bus turístic han passat de 123.000
a 190.000 i es preveu superar els 200.000 el proper
any; que el programa "Barcelona, Aula oberta" ha tin¬ gutun increment de 8.000 a 17.000 escolars; que so¬ lamenten el primer trimestre d'enguany han aparegut
a la premsa internacional 98 articles sobre Barcelona,
quan duranttot l'any 1994 se n'hi publicaren 112. Respectea la promoció turística de Barcelona mit¬ jançant la presència en fires especialitzades i la pe¬ netració en mercats estrangers, subratlla que s'ha
treballat intensament amb les oficines espanyoles de turisme i s'ha signat amb la Generalitat un acordque preveu promotors propis de la ciutat a les oficines ex¬ teriors del Departament d'Indústria, Comerç i Turis¬
me; i que s'ha obert una línia de comercialització de productes específics oespecials de Barcelona.
Comenta, finalment, que mentre el 1994 els ingres¬ sos propis del Consorci representaven el 25% del seu Pressupost, el 1996 aquest percentatge arriba ja al 46% i hi ha el compromís que superi el 50% a partir de 1997.
Commemoració l'any 1997 del centenari de l'agre¬ gacióa Barcelona de les viles i els pobles del Pla.
Elponent de Cultura, Sr. Fuster, destaca que el 20 d'abril de 1997, escompliran centanys de l'agregació
a la ciutat de Barcelona, de Sants, les Corts, Sant Gervasi, Gràcia, Sant Andreu i Sant Martí, després de la desmembració decidida pel Decret de Nova Planta, que reduí l'antic territori del Consellde Cental
pro-hibí construiren la distància del tir de canó;que la re¬ fosa de Municipis, que propugnà el liberalisme ciuta¬ dà del segleXIX i fou la base de la Barcelona moder¬
na, no s'ha de veure com una imposició barcelonina
als pobles i viles
del Pla,
sinó
com unadecisió políti¬
ca seriosa en virtut de l'expedient iniciat el 1884 per l'alcalde Rius i Taulet i fonamentat legalment en
l'aprovació del Pla
d'eixample
quepretenia afectar
del Besòs al Llobregat i es recolzava científicament
en l'esforç d'Ildefons Cerdà per a l'eixamplament i la
dignificació de la
ciutat i les
sevescondicions de vida,
la superació dels suburbis industrials que apareixien
en els pobles i viles de l'entorn, i la construcció, en
definitiva, d'una ciutat moderna d'acord amb les no¬
ves que emergien a Europa.
Explica que aquest fet, que ha conformat la Bar¬
celona contemporània, es pretén commemorar amb
tot un conjunt de propostes entre les quals destaca:
el Congrés d'Història de Barcelona, organitzat per l'Institut Municipal d'Històriaque secentrarà en l'evo¬ lució de la ciutat des de l'agregació fins als nostres
dies; l'exposiciócentral, que posteriormentes conver¬ tirà en itinerant, on es posarà en relleu com la refosa municipal ha ajudata construir la ciutat contemporà¬
nia i com això no ha destruït les identitats locals, sinó que les ha reforçades; la publicació d'una col·lecció,
sobre la història dels barris de la ciutat; la creació de la Medalla del Centenari, que s'atorgarà a aquelles persones que han contribuït a construir la ciutat de¬
fensant els seus barris; i les commemoracions prò¬ pies que s'organitzaran a iniciativa dels actuals Dis¬ trictes com a successors dels antics Municipis agregats. Afegeixque totaixòes procurarà organitzar
amb la màxima participació per mitjà: d'un Comitè d'honor format per l'alcalde, els presidents dels
grups, els presidents dels Consells Municipals de Dis¬ tricte i els rectorsde les Universitats; un Comitèorga¬
nitzador, format pels consellers de Cultura dels Dis¬ trictes, per representants del l'Institut de Cultura, de l'Institut d'Estudis Metropolitans i de les Universitats i per historiadors locals de reconegut prestigi; i un Co¬
mitè executiu, més reduït, que assumirà les tasques de coordinació.
Diu, en resum, que la commemoració ha de servir perfer unrepàs de la història barceloninaque posi en relleu quela refosa dels municipis del Plano compor¬ tà uniformització, sinó una unió d'esforços amb res¬ pecte a les particularitats locals.
El Sr. alcalde confia que la commemoració tindrà la importància i ressò que es mereix, sobretot amb el
Congrés d'Història de Barcelona i l'aparició del darrer
volum de la Història de Barcelona, publicada conjun¬
tamentamb la Gran Enciclopèdia Catalana.
Instal·lació d'una biblioteca pública a l'edifici del Museu Clarà, amb una secció especialitzada en es¬ cultura i, específicament, en l'obra de l'escultor Josep Clarà.
El president de la Comissió de Política Cultural i Presidència, Sr. De Nadal, exposa que, segons els informes tècnics sobre l'estat de conservació del Mu¬
seu Clarà, l'edifici obra de Duran i Reynals es pot re¬
parari servir per exhibir-hi obres, eines, estris, llibres i documents heretats de la família Clarà i és idoni per instal·lar-hi la futura biblioteca del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, de la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona, perquè, si bé la
seva su¬ perfícieactual, 421 m2, no compleix els estàndards fi¬
xatsperla Diputació, reformant-lo i utilitzant el terreny que actualment ocupa la casa,potobtenir-se una su¬ perfície d'entre 1.800 i 2.000 m2 que s'ajusta a tais estàndards: conseqüentment, es preveu destinar, el 1997, els diners necessaris per rehabilitar l'esmentat edifici de Duran Reynals i condicionar-lo per poder col·locaren ell i en el jardí les obres de Clarà que es creguin més adequades, i per iniciar la biblioteca (que serà inclosa en el Pla de Biblioteques d'aquest Ajun¬ tament) amb una secció especialitzadaen escultura i particularment en l'obra de Josep Clarà, totaixò amb la voluntat de preservar el patrimoni cultural del mo¬ viment noucentista i, especialment, l'obra de Clarà;
mentreque en exercicis següentsesprendran els de¬ terminis adients perresoldre la conservació total de la finca, mantenint el jardí, i completar les inversions re¬ querides per la instal·lació de tal biblioteca, aspectes
totsque aniran desplegant els projectes pertinents. Finalment, amb l'explicació anterior dóna per con¬ testada la pregunta següent formulada pel Grup de Convergència i Unió:
¿Quines accions pensa emprendre elgovern muni¬ cipal pertal de complir el compromís de l'Ajuntament de Barcelona amb les condicions testamentàries del Sr. Josep Clarà?
El Sr. Ciuranacomenta que si es porta a terme tot això que el Sr. De Nadal ha dit, s'haurà aconseguit una bona solució tant per al Districte, que està molt
mancat d'equipaments públics i podrà disposar d'una biblioteca, com per a l'herència de Josep Clarà, si bé finsara només s'han complert dos dels cinc punts de la moció sobre tal herència aprovada peraquest Ple¬ nari fa unssis mesos.
El Sr. Fernández sol·licita còpia dels informes elaborats pels diversos serveis municipals sobre el Museu Clarà i expressa la seva preocupació pel precari estat de conservació de la casa taller de
l'escultor, tot demanant que l'eventual enderroca¬
ment de tal edifici sigui consultat amb els diversos
grups municipals.
El Sr. De Nadal es mostra d'acord amb les parau¬ les del Sr. Fernández i confia, en vista de les bones relacions establertes amb el Grup Amics de Clarà,
que l'inici de les obres en la finca permeti convèncer
les entitats que finsara no han volgut participar en la Fundació Clarà.
Destinar els descomptes que s'apliquin als treballa¬ dors i treballadores municipals, a causa del segui¬
ment de la vaga convocada l'11 de desembre, a la
Plataforma per a la solució dels conflictes a la zona dels Grans Llacs d'Àfrica.
El Sr. Forradellas fa avinent que atenent les pro¬ postes formulades pels mateixos treballadors i treba¬ lladores municipals, els descomptes que se'ls apli¬ quin perhaver secundat lavaga estatal del passat dia 11 de desembre en contra de la congelació salarial i
en defensa dels serveis públics, es destinaran a la plataforma per a la solució dels conflictes a la zona africana dels Grans Llacs donat que la preocupant situació que s'hi ha creat demana una intervenció solidària, i tal Plataforma, que integra unes centcin¬ quantaentitats dedicades a la solidaritat i cooperació
internacional, garanteix un ajut eficaç.
al momentprenadalenc, al qual són sensiblestant ell
com el president de la Generalitat.
Explica ques'hi varen fixar lescondicionsper a les
cessions de patrimoni; i que es parlà de la Carta Mu¬
nicipal i després de festes se sabrà si hi ha, com ell
espera, llum verda; que també es va tractardels pro¬ jectes del Besòs i del Llobregat, de la urgència de fer
la tercera pista a l'Aeroport, de la necessitat de po¬ tenciar la Comissió del Delta del Llobregat; que amb¬ dós interlocutors lamentaren algun dels procediments que s'estan fent servir per no pagar els cànons i ta¬ xes que graven el preu de l'aigua; que va transmetre
al president de la Generalitat la mala impressió que han causat tant les declaracions d'alguns consellers de la Generalitat relativesa les presons, al pasdeca¬
mions per les rondes i a la novabandera de la Ciutat,
com també l'actuació de la Conselleria d'Indústria,
Comerç i Turisme en excloure el Pacte Industrial de
la regió metropolitana de Barcelona, de la relació d'actuacions que la Generalitat ha proposat al Govern espanyol perquè siguin trameses a la Unió Europea com a pacte territorial.
Comenta que el contacte servíper a anarpolint to¬
tes les qüestions esmentades i per parlar, també, d'assumptes que interessen conjuntament al país i la
ciutat, com ara la cimera ampliada del Comitè de les
Regions que tindrà lloc a Amsterdam els dies 15 i 16
del proper mes de maig; i confia que després de fes¬
tes la qüestió de la Carta tingui llum verda.
COMISSIÓ DE GOVERN
Ratificare Is acords de la Comissió de Govern, de 5
de desembre de 1996, pels quals s'aproven inicial¬
ment:
A) El Pla especial d'ordenació de l'illa de la Central de l'avinguda de Vilanova, limitada pels carrers de
Roger de Flor, de Nàpols, dels Almogàvers i l'avin¬
guda de Vilanova, promogut per Hidroelèctrica de
Catalunya, SA, amb les condicions, en matèria d'ur¬
banització de la plaça d'André Malraux, que determi¬
na l'informe del Districte de l'Eixample.
B) L'Estudi de detall de la parcel·la situada alcarrer de Sardenya, núm. 386-388, als efectes de l'ordena¬ ció de la ubicació en la planta baixa i altell de l'ús
d'habitatgevinculat entre ambdues plantes, promogut
perSabert, SA.
C) El Pla especial d'ajust dels límits de zones i ali¬ neacions i rasants de la zona delimitada per la pro¬ longació del carrer d'Ardena, els carrers del Castell
d'Olorde, i del Torrent de lesRoses i la ronda de Dalt,
promogut per Residencial Jardines Pedralbes, SA. D) El Pla especial de determinació de equipament Escola Gravi, al carrerde Jericó, núm. 5 al 9, promo¬ gut per Escola Gravi, Societat Cooperativa Catalana Limitada, amb les prescripcions contingudes en l'in¬ forme del Districte d'Horta-Guinardó de 14 denovem¬
bre de 1996 i en el de la Direcció de Serveis de Pla¬ nejament de 15 de novembre de 1996.
F) El Pla especial de l'illa delimitada pelscarrersde Sales i Ferrer, de Garriga i Roca i d'Ercilla, amb les prescripcions contingudes en l'informe de la Direcció
de Serveis de Planejament i en l'informe del Districte
d'Horta-Guinardó, annex a aquest acord, i que hau¬ ran d'incorporar-se de forma material al document
presentat, promogut per Guinardó 36, SL, i els Srs.
Felipe Rodríguez i Núñez, Francesc Sala i Corma, i Isidro Varón i Membrilla i la Sra. Alícia Valls i Aymó.
G) L'Estudi de detall d'ordenació del Centre "Palo
Alto", d'iniciativa municipal.
El Sr. Fernández anuncia l'abstenció del seu grup respectea l'Estudi de detall del Centre de "Palo Alto",
tot esperant poder-s'hi pronunciar favorablement en
el tràmitd'aprovació definitiva, un cop conegutel trac¬
tament que es donarà als actuals ocupants i usuaris
de les finques afectades.
El President de la Comissió d'Equilibri Territorial i Planejament Urbà, Sr. Casas, puntualitza que en el tràmit d'aprovació definitiva quedaran concretats els aspectes de l'Estudi de detall esmentat pel Sr. Fernández; i que l'aprovació provisional del Plaespe¬ cial promogut per Hidroelèctrica de Catalunya, SA, queda supeditada a la formalització del Conveni pre¬ vist amb tal empresa.
S'aprova
amb l'abstenció dels Srs. Ainoza, Fernán¬
dez,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i la Sra. Vila pel que fa a l'apartat G) relatiu a l'Estudi de detall del Centre "Palo Alto".Ratificare Is acords de la Comissió deGovern, de 5
de desembre de 1996, pels quals s'aproven provisio¬ nalment:
A) El Pla especial de lazonad'equipaments delimi¬ tada pels carrers del Doctor Salvador Cardenal i de Sabino d'Arana, la Gran Via de Carles III, latravesse¬
ra de les Corts i el carrer de la Maternitat, que com¬ prèn els recintes de la Casa Provincial de la Materni¬
tat i Institut Frenopàtic, promogut perla Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Barcelona, amb les modi¬ ficacions introduïdes derivades del tràmit d'informació pública i de determinats ajustaments en l'ordenació.
B) El Pla especial de reforma interior en el sector
Madriguera del barri de la Trinitat, d'iniciativa munici¬ pal, amb les modificacions derivades de l'anàlisi i es¬
timació de determinades qüestions plantejadesen les al·legacions presentades, i dels ajustaments mate¬ rials desuperfícies de l'àmbit.
C) El Pla especial del sector de reforma interior núm. 3 del Poblenou (carrers de Lluli, de Provençals, de Ramon Turró, i d'Espronceda), promogut per Tabacalera, SA, Trust Inversiones, SA, i Vilella, SA, amb estimació parcial de l'al·legació presentada pels promotors del Pla especial en elstermes de l'informe de la Direcció de Serveis de Planejament de 19 de novembre de 1996, i amb el requeriment als promo¬
tors perquè presentin el pertinent text refós.
La presidència, a indicació del Sr. Casas i amb l'assentiment del consistori, traspassa a aquest mo¬
ment el debat del punt 28 de l'ordre del dia, relacio¬
nattemàticament amb l'apartat B) del dictamen pre¬ cedent.
Districte de Sant Andreu
Aprovar provisionalment la Modificació del Pla General Metropolità al barri de la Trinitat, en el sec¬ tor Madriguera, que requereix el Pla especial de
l'esmentat sector,d'iniciativa municipal, amb les mo¬ dificacions no substancials derivades dels ajustos materials de superfícies de l'àmbit; i trametrel'expe¬ dient a la Comissió d'Urbanisme de Barcelona per a
deter-mina l'article 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12
dejuliol.
El Sr. Fernández indicaque el Grup popular votarà favorablement el Pla especial relatiu al recinte de la Casa de Maternitat i l'Institut Frenopàtic promogut per
la Diputació de Barcelona, malgrat
ésser
partidari desotmetre'l al nou període d'informació pública. El Sr. Casas contesta que, segons un informe in¬ corporat a l'expedient, no cal obrir una nova fase
d'informació pública.
S'aproven per unanimitat els dictàmens núm. 3
i 28.
COMISSIÓ D'HISENDA I INFRAESTRUCTURES
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva de lesOrdenances fiscals i de preus públics per a 1997.
Resolució de reclamacions i aprovació definitiva dels Pressupostos generalsper a 1997.
La presidència, amb l'assentiment del consistori, disposa el debat conjunt dels dos punts anteriors de
l'ordre del dia, els quals es concreten en les propos¬
tes següents:
Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬
nances fiscals per al'exercici de 1997 i següents, i a
les categories fiscals de les vies públiques, aprova¬ des inicialment pel Consell Plenari el 25 d'octubre de
1996; i aprovar-les definitivament amb les rectifica¬ cions que s'assenyalen en el document adjunt (annex únic), com a conseqüència de l'acceptació parcial d'algunes de les reclamacions presentades, en els
termesque resulten de les modificacions introduïdes. Resoldre les reclamacions presentades a les Orde¬ nances reguladores de preus públics per a l'exercici
de 1997 i següents, aprovades inicialment pel Consell Plenari el 25 d'octubre de 1996; i aprovar-les definiti¬
vament.
Resoldre les reclamacions presentades durant el període d'informació pública.
Aprovar definitivament les Bases d'execució i els Pressupostos generals per a 1997 en els quals es troben integrats:
a) Els propis de l'entitat.
b) Els dels organismes autònoms municipals deca¬ ràcter administratiu.
c) Els dels organismes autònoms de caràcter co¬ mercial, industrial, financero anàleg.
d) Els estats de previsió d'ingressos i despeses de les societats mercantils; segons l'aprovació inicial acordada pel Consell Plenari el 22 de novembre de 1996 amb les esmenes que es recullen en la docu¬
mentació annexa.
El Sr. Homs manifesta que la posició del Grup de
Convergència i Unió respecte a l'Ordenances i els
Pressupostosper a l'any 1997 ja quedà definida en el
debat de la seva aprovació inicial, que ara no desitja reiterar, però vol deixar constància del seuagraïment perquè les seves al·legacions han estat acceptades
enguany en una proporció superior a la d'ocasions anteriors quan versaven sobre aspectes jurídics i no tenien efecteseconòmics, fent palesa, així, ladiferèn¬ cia substancial quehi haentre els plantejamentseco¬ nòmics del seugrup i els de l'equip de govern.
Considera que els Pressupostos no són adequats per a resoldre els problemes de la ciutat en matèria econòmica,els quals, en la seva opinió, exigeixen re¬
baixar la pressió fiscal que pesa sobre els ciutadans, revisant les diverses figures tributàries atès que la pèrdua de població, 200.000 persones els últims cinc anys, agreuja la situació tributària d'aquelles que ro¬
manen a la ciutat i que, generalment, solen ésser aquelles que tenen rendes més baixes. Afegeix que aquest plantejament pot semblar utòpic, però, a juí
seu, la rebaixa de l'impost sobre activitats econòmi¬ ques i d'altres figures tributàries es pot compensar amb un augment de la participacióen els recursos de
l'Estat i de la Unió Europea, i amb l'obtenció de recur¬
sos extraordinaris, per la via de les privatitzacions
d'actius municipals, no per afinançar despesa corrent sinó per accelerar l'amortització de l'endeutament de la ciutat i així, concretament, la privatització del 51% de l'Institut Municipal de Serveis Funeraris podria aportar uns recursos extraordinaris d'uns 10.000 mi¬ lions de pessetes, que si es destinaven a amortitzar deute acumulat, rebaixarien les despeses del capítol 3 i podrien compensar la minva dels ingressos obtin¬ guts directament dels ciutadans.
Insisteix que la proposta d'ajustament que ha for¬
mulat el seugrup, i l'equip degovern coneix perfecta¬
ment, té com a nucli central el fet que la ciutat està
avui excessivament endeutada i això condiciona les
novesinversions i l'atenció de les necessitats socials: per tant, cal un compromís polític per a obtenir uns ingressos extraordinaris que permetin reduir la des¬
pesa per interessos i rebaixar paralel·lament la pres¬ siótributària, no d'una maneracapriciosa, sinó selec¬ tiva, a fi d'estimular l'activitat en determinats àmbits de la vida econòmica de la ciutat, com ara el comerçi l'habitatge, i per potenciar la localització d'empreses
en aquells nuclis en què encara es poden implantar petites o mitjanes empreses de serveis, política
aquesta que ajudaria els esforços que es fan en la
lluita contra l'atur, sobre els quals, malauradament,
no es pot oferirun balançpositiu.
Destaca que l'alternativa que formula el Grup de
Convergència i Unió no es demagògica i podria ésser
perfectament assumida per l'equip de govern. Ad¬
dueix, en aquest sentit, que l'endeutament és el prin¬ cipal problema de la ciutat, ja que els esforços fets
els últims anys han hipotecat el seu futur i mentres¬
tant la ciutat té greus problemes de manteniment, de promoció d'habitatges i de sosteniment dels serveis
socials, que no pot afrontar perquè està hipotecada.
Creu, doncs, que l'estratègia encertada és decidir
la realització d'aquells actius econòmics que poden proporcionar més recursos, i aplicar els ingressos que se n'obtinguin a reduir la principal càrrega que pesa sobre les finances municipals, que és el deute acumulat, cosa que permetria rebaixar la despesa
corrent per interessos, fernovesinversions i replante¬
jar el Fons d'inversió dels Districtes. Agrega que el seu grup no pot estar d'acord amb els criteris de dis¬
tribució de tal Fons perquè generen desequilibris i in¬ justícies redistributives, quan tots els ciutadanstenen dret a rebre un tractament equivalent, i, per tant, cal revisar-los, opinió aquesta que comparteixen regidors i persones que pertanyen a forces polítiques diver¬
ses,fins i tot, les integrades en l'equipde govern. Propugna reconsiderar les prioritats de la inversió
ciutadana dedicant una atenció preferent a l'adquisi¬ ció de sòl per a l'habitatge de lloguer i de promoció
social: peraixò, laseva proposta de pressupostalter¬
alliberar uns 1.000 milions de pessetes, els quals es podrien dedicar a l'adquisició de sòl per a l'habitat¬ ge, com per exemple la comprade la finca de l'anti¬
ga Escola de Puericulturaperbastir-hi habitatges de
lloguer.
Reitera la voluntat política del seu grup de contri¬
buir, mitjançant el diàleg amb l'equip de govern, a re¬ soldre els principals problemes econòmics de la ciutat revisant les despeses i criteris de distribució i replan¬ tejant l'estratègia econòmica de la ciutat, motiu pel
qual ha formulat, per escrit, un pressupost alternatiu queconté els elements que avui defineixen la majoria de les estratègies econòmiques de les Administra¬ cions públiques (rebaixa de la pressió tributària, re¬ plantejament dels actius, obtenció de recursos extra¬
ordinaris, reducció de l'endeutament, alliberament de despeses fixes que lliguen la capacitat de maniobra de les finances públiques); i s'ofereix aaprofundiren aquests plantejaments per poder arribar a un gran
consens sobre l'estratègia econòmica de les finances municipals.
El Sr. Álvarez comença dient que el Grup Popular ha formulat, a les Ordenances i Pressupostos per a
1997, unes al·legacions de caràcter tècnic i polític que són congruents amb els elements que justifica¬ ven el votnegatiu de tal grup a l'aprovació inicial dels
documents esmentats, posicionament que mantindrà també avui, en haverestatacceptades per l'equip de
govern tant sols aquelles al·legacions del Grup Popu¬ lar quetenien un caire més tècnic.
Declina reiterar, doncs, el debat tingut en l'aprova¬ ció inicial d'un i altre document, i es limita a explicar els punts més rellevants de les sevesal·legacions.
En aquest sentit, referint-se ales Ordenances, indi¬
ca que el seu grup ha intentat rebaixar la pressió fis¬
cal que suporten els barcelonins perquè és molt alta
tant en relació al nivell d'inversions i serveis que se'ls ofereixen, com amb comparació amb altres ciutats de característiques similars a la nostra; que tal rebaixa de la pressió fiscal és factible reduint en uns 7.000 milions les despeses generals (cosa que no perjudi¬ caria ni el nivell ni laqualitat dels serveis que es pres¬
ten a la ciutadania) i aplicant-hi, també, una partdels
recursos que s'obtindran amb la privatització de de¬
terminats serveis; i que, tanmateix, aquest planteja¬
mentgenèric que feia elseu grup, no ha estat accep¬
tat per l'equip de govern, com tampoc ho han estat
les altres al·legacions seves que proposaven: a) ator¬ gar una bonificació en l'impost de béns immobles als habitatges afectats per l'aluminosi; i b) facilitar el pa¬ gament dels tributs municipals mitjançant un rebut únic fraccionable per mesos.
Tocant després als Pressupostos, comenta que s'han acceptat vuit al·legacions de caràcter tècnic, però no pas la relativa a les aportacions a Holsa, les quals es comptabilitzen pressupostàriament com a
transferències de capitalquan, en laseva opinió,ava¬ lada pels informes de la Sindicatura de Comptes i de la Intervenció municipal, són despesa ordinària.
Estima que els Pressupostos incompleixen els punts bàsics dels compromisos del govern municipal: foment de l'ocupació, promoció de l'habitatge i rebai¬
xa de la pressió fiscal, perquè a les dues primeres finalitats només esdestinen 170 i 100 milions de pes¬
setes respectivament i l'esforç fiscal exigit als ciuta¬
dansaugmentaun2,6%, malgrat el compromís de re¬ baixar-lo un 10% durant el mandat.
Mostra, igualcom ha fet el Grup de Convergència i Unió, el seu desacord amb la fórmula de distribució
del Fons d'inversió dels Districtes ja que, segons el
seu parer, la unitat territorial de càlcul no hauria d'és¬ ser al Districte, sinó que s'hauria d'adaptara l'estruc¬
tura urbana existent a fi que ningú no quedi afectat pels desequilibris interns que hi ha dintre els Distric¬ tes, i, a més, s'hauria de tenir en compte el preu del sòl i el mapa d'equipaments públics.
També expressa la sevapreocupació perquè la re¬ tallada que es produeix en les dotacions d'un conjunt de serveis obligatoris com són la recollida d'escom¬
braries, la neteja viària i el manteniment urbà, que es redueixen un 2,5% en els tres primers casos i un 3,5 en el darrer, pugui afectar negativament la qualitat de
tals serveis.
Subratlla, finalment, que s'han acceptat, i ho agra¬
eix, les seves al·legacions de caire més tècnic, però no pas les de caràcter polític que oferien alternatives a l'actual política municipal.
El Sr. Forradellas anuncia que el Grup d'Iniciativa-Els Verds votarà afirmativament les Ordenances i els Pressupostos per a l'any vinent tot adduint:
a) Pel quefaa les Ordenances,que s'hi han recollit les propostes mediambientals (relatives a l'estalvi
energètic, la implantació d'energies renovables, la re¬
collida selectiva d'escombraries, la no utilització de
clorur de polivinil i l'augment de les taques verdes) formulades pel seu grup ia les quals cal donar la pu¬ blicitat adequada per estimular en la ciutadania els criteris de sostenibilitat.
b) Pel que fa als Pressupostos, que, segons el seu punt de vista, compleixen les línies generals del Pac¬
te de govern i del Programa d'actuació municipal i in¬
corporen elsaspectesja explicitats pel seu grup en el
moment de l'aprovació inicial, en relació al manteni¬ ment, a la conservació ineteja, a lacomprade sòl per
a habitatge, a les campanyes de sensibilització me-diambiental, a l'aplicació de les auditories mediam¬ bientals, a un conjunt de programessocials, entre els quals destaca el d'habitatge social, a la cessió gratuï¬
ta de sòl al Patronat Municipal de l'Habitatge, i al pa¬ gament de lloguers aaquest Patronat pels localsque té cedits a l'Ajuntament; mentreque respecte al'ofer¬
ta pública, s'ha arribat ai compromís, satisfactori, de
considerar que les cinquanta-cinc places previstes en l'oferta pública d'ocupació per a l'any vinent tenen el caràcter de mínim a partir del qual esdiscutirà amb la Junta de Personal i el Comitè d'Empresa quines ca¬ racterístiques haurà de tenir l'ampliació de tal xifra, que, en tot cas, convindria concretar abans d'acabar
el primer trimestre del proper any, després de ponde¬
rar les exigències derivades del procés de descentra¬ lització.
Recorda que en la sessió anterior el seu grup es declarà obert a les iniciatives que permetessin evitar
la congelació salarial, i si bé les mobilitzacions pro¬ duïdes han fet inviable estendre-la a exercicis poste¬ riors, recomana que enguany es considerin ja les possibilitats implícites en la promoció interna, la for¬ mació i les retribucions complementàries, explicant¬ es amb la màximatransparència.
Assenyala, finalment, la conveniència de trobar
nostraciutadania pugui opinar sobre tals documents i
contribuir amillorar-los.
El Sr. Soler dóna per reproduïts els arguments ex¬ posats en
el moment
de l'aprovació inicial de les Or¬
denances i els Pressupostos de 1997 perjustificar el
vot afirmatiu que emetran també avui els membres
del Grup Independentista sobre ambdós documents;
però
insisteix
enla
necessitat de reclamar
ales altres
Administracions el pagament de les despeses de ca¬
pitalitat, cosa que
contribuiria
amillorar
la
situació de
les arques municipals.
El president de la Comissió d'Hisenda i
Infraes-tructures, Sr. Clos, després d'agrair les aportacions dels diversos grups que han ajudata millorar les Or¬
denances fiscals, particularment la General, i els Pressupostos, especialment en les seves Bases
d'execució, informa:
a) Respecte a les Ordenances, que a
més
delsgrups de
l'oposició
hihan formulat al·legacions ei
Consell deGremis, l'Associació de Promotors i Cons¬
tructors d'Edificis de Barcelona i la Federació Provin¬ cial d'Autoescoles, a les quals cal afegir altres
qua-ranta-tres escrits, en el mateix sentit, dels diferents
gremis i associacions de venedors
dels
Mercats mu¬nicipals, de les Sefes i de la Fegram; que fora deter¬ mini s'ha rebut un escrit de la Federació d'Associa¬ cions de Veïns, de la qual s'han recollit diverses
observacions, encara que no pas les relatives a la
taxadeclavegueram; i quetambé s'ha mantingut una reunió formal amb representantsde la Cambra Oficial
de Comerç, Indústria i Navegació, a conseqüència de la qual s'han incorporat a les Ordenances diverses qüestions plantejades en el cursde tal reunió.
b) Respecte al Pressupost, que fora de les dues
al·legacions dels grups de l'oposició, només se n'ha
rebut unaaltra de l'Enher relativa a la incorporació de les dotacions necessàries per atendre al pagament de l'enllumenat de les rondes, al·legació que es des¬ estima atès que les previsions pressupostàries per¬
meten atendre aquesta despesa si eventualment s'hagués d'assumir, cosa que està sent objecte de
negociació política dins el programatotal de manteni¬
mentde tal infraestructura, donatque la titularitat dels seus diversostrams estàrepartida entre diferents Ad¬ ministracions.
No exclou que la qüestió del Fons d'inversió dels
Districtes espugui discutir dins el procés d'aproxima¬
ció que hi ha entreels diversos grupsentorn ala rea¬ litat econòmica municipal, però observa que els in¬
gressos municipals no són, per la seva naturalesa, flexibles a la renda, és a dir, no són progressius, i això es procura esmenar introduint-hi mecanismes
correctors per la via de la despesa de manera que aquell que més necessita, rebi més serveis, mentre que a l'Estat, que té impostos progressius, la igualtat
s'estableix per la via dels ingressos fentque qui més
té, més pagui i, després, tothom rebi els mateixos
serveis. Creu, doncs, révisables alguns dels paràme¬
tres de distribució de l'esmentat Fons, tenint, però, en compte que el model actual constitueix un bon com¬ plement a la rigidesa de l'estructura dels ingressos municipals.
Comenta que l'equip de govern no està concep¬ tualmentgaire lluny de l'aplicació quecalgui donarals
recursos generals per la privatització de determinats serveis, perquè tambéproposa un procés de reducció
de l'endeutament, per bé que definit dins el marc
pressupostari anual que permet, alhora, un procés,
imprescindible d'increment de la inversió, estratègia aquesta que es ve seguint des de fa quatre o cinc
anys, d'acord amb l'ordre de prioritats següent: 1 r)
pasde dèficit asuperàvit, 2n) manteniment de les in¬
versions i 3r) reducció de l'endeutament; tot això
quan, lamentablement, les altres Administracions, la
Central i l'Autonòmica, estanencaminant elsseus es¬ forços de reducció de l'endeutament per la via de
reduir lesseves inversions.
Es mostra disposat aaprofundiren el cursdel pro¬ per exercici el marc que acaba d'exposar, pertractar d'apropar les posicions dels diversos grups i aconse¬ guir que les Ordenances i Pressupostos de 1998 pu¬ guin suscitar unamés àmplia acceptacióen elsgrups de l'oposició.
Puntualitza que, com ha dit el Sr. Forradellas, les
cinquanta-cinc places de l'oferta pública d'ocupació
per a l'any vinent tenen el caràcter de xifra mínima; i
que es faran els esforços possibles, dins el marc
pressupostari i de les disposicions vigents, en els as¬ pectesde la formació i promoció interna.
Subratlla que, atenent un suggeriment del Sr.
Álvarez,
s'ha introduït en les Ordenances una pres¬ cripció en virtut de la qual quedaran automàticament incorporades a les Ordenances municipals totes aquelles modificacions que derivin de la Llei d'acom¬panyament dels Pressupostos generals de l'Estat;
que s'han acceptat totes aquelles al·legacions que suggerien millores tècniques, però no pas lesque im¬
plicaven reduccions en el tipuso la quota, excepte en
l'impost sobre construccions, instal·lacions i obres, on
el mòdul bàsic es redueix de 60.400 a 53.000 pesse¬
tes perm2.
Expressa, en darrer lloc, la seva absoluta discre¬
pància amb la valoració que han fet els dos grups de
l'oposició, dels documents en debat, en els aspectes relatius a lapressió fiscal i l'endeutament; i confiaque el 1997, gràciesa unamillora de la informació facilita¬
da, pugui produir-se un procés d'aproximació en els
posicionaments dels diversos grups pel que fa a les
variables principals de les Ordenances i dels Pressu¬ postos de l'exercici següent.
S'aproven les propostes relativesa les Ordenances
fiscals i de preus públics i als Pressupostos per a
1997, amb el vot en contra dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat,
Ciurana, Llongueras i Miquel, i les Sres. Servitje, Pa¬
redes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i la Sra. Vila.Aprovar modificacions de crèdit del Pressupost
1996, de conformitat amb la documentació que s'ad¬ junta per un import de 132.349.160 pessetes (quatre annexos).
S'aprova amb l'abstenció dels Srs. Roca, Homs,
Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat,
Ciurana, Llongueras i Miquel, i les Sres. Servitje, Pa¬
redes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i la Sra. Vila.Aprovar, d'acord amb l'article 60.2del Reial Decret
500/1990, de 20 d'abril, reconeixements de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost 1996,
per un import de 556.479.373 pessetes (cinc anne¬
xos). Aprovarmodificacions de crèdit del Pressupost
de 1996, corresponents als reconeixements de crèdit
El Sr. Puigdollers anuncia que els membres del
seu grup votaran en contra d'aquestdictamen per la importància econòmica dels reconeixements de crè¬
dit que s'hi proposen, corresponents a exercicis an¬ teriors.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fa¬ bregat, Ciurana, Llongueras i Miquel, i les Sres. Servitje, Paredes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i laSra. Vila. Estimar parcialment les al·legacions formulades pels Srs. i Sres. Manuel Arenales i Rodríguez, San¬ tiago Santibáñez i Sastre, Antoni Torn i Albarracín i Carme Aparici i Saludes, per l'Associació Catalana d'Agents de la Difusió i el Grup municipal de Conver¬gència i Unió, en el període d'informació pública de
les Basesreguladores de les llicències per a la venda de diaris, revistes i publicacions periòdiques mitjan¬ çant quioscos situats a la via pública, aprovades inicialment el 12 de juliol de 1996, introduint-hi les modificacions que es detallen en el document annex; desestimar la resta d'al·legacions formulades per les
persones i entitats esmentades, la Sra. Josefa Barba i Sanvicente i l'Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província, per les raons exposadesen l'informe de la Direcció de Serveis Jurí¬ dics de 28 de novembre de 1996, també annex; i
aprovar definitivament, amb les modificacions acor¬
dades, les referides Bases.
Constituirundret de superfície, amb opció de com¬ pra, afavor de la Generalitat de Catalunya respecte de la finca, de propietat municipal, situada al carrer d'Adrià Margarit, núm. 36-40, d'extensió superficial 825 m2, grafiadaen el plànol annex, per untermini de cinquantaanys afi que hi construeixi i posi en funcio¬
nament un equipament docent i cultural destinat a la
Universitat Oberta deCatalunya, d'acord amb les de¬ terminacions del Pla especial aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona el 18 de
setembre de 1996, i les condicions jurídiques, eco¬
nòmiques i urbanístiques que resulten del projecte
d'escriptura annex, que s'aprova; practicar les se¬ gregacions, agrupacions i, en general, operacions registráis necessàries per tal d'identificar com a finca independent la que és objecte de constitució del dret de superfície, formalitzar-lo en escriptura pública i inscriure'len el Registre de la Propietat.
Constituirun dret de superfície sobre la finca núm. 50 del carrer de Gavà de propietat municipal, afavor de la Fundació privada Ressons, fundació benèfica
de tipus docent, gestora de l'Escola Proa, concertada amb la Generalitat de Catalunya, per un termini de cinquanta anys, a fi que hi construeixi i posi en fun¬ cionament dependències i serveis docents de la ma¬ teixa Escola, d'acord amb les condicions jurídiques,
econòmiques i urbanístiquesque resulten de les clàu¬
sules annexes, que s'aproven; formalitzar el dret de
superfície en escriptura pública, practicant prèvia¬ ment les operacions registráis que siguin necessଠries; i inscriure'len el Registre de la Propietat.
S'aproven per unanimitat els tres dictàmens prece¬
dents.
Es dóna compte que el punt següent de l'ordre del dia téaquesta redacció:
Modificaria condiciótercerai quartadel plec decon¬ dicions que regula la constituciód'un dret desuperfície a favor de la Generalitat de Catalunya sobre el solar
de propietat municipal delcarrerde l'Alumini, núm.
48-82, per ala construcció d'un equipament escolar,apro¬
vat pel Consell Plenari en sessió de 23 de desembre de 1994, en el sentit d'establir el termini de l'esmentat
dret en setanta-cinc anys; i especificarque la Gene¬
ralitat de Catalunya haurà de presentar el projecte de construccióen el termini de sis mesos des de la data d'aprovació d'aquest acord i haurà d'edificar i posar
en funcionament l'equipament en el termini de vint-i-quatre mesos a partir de la concessió de la llicència
d'obres, havent d'iniciar les obres en el termini de sis
mesos des de la datad'aquesta llicència. S'aprovaperunanimitat.
Autoritzar el Consorci el Far perconcertar una ope¬ ració de crèdit amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de
Barcelona, per unimport de 50 milions de pessetes, a
set anys i al tipus d'interès fix del 9,25%; i destinar la
quantitat anual de 10.018.013 pessetes per un perío¬ de de set anys, a comptar des de l'any 1998 i fins al 2004, ambdós inclosos, pertalque el Consorci el Far pugui atendre els pagaments derivats de l'esmentat crèdit, de conformitat amb l'expedient que s'adjunta.
El Sr. Álvarezavança el vot negatiu dels membres
del Grup Popular en trobar car el tipus d'interès fix del 9,25%, quan el tipus d'intermediació està en el
6,25% i la tendènciaa aproximar-se al tipus de refe¬ rència d'Alemanya podria fer-lo baixar encara un punti mig més.
El Sr. Puigdollers anticipa, també, que els mem¬ bres del Grup de Convergència i Unió votaran negati¬
vament tal dictamen per les mateixes raons que ha
exposatel portaveu del Grup Popular, ales quals afe¬ geix que no se li ha facilitat la informació demanada sobre el Conveni de setanys estipulat amb el Far.
S'aprova amb el vot en contra dels Srs. Roca, Homs, Samaranch, Puigdollers, Gavaldà, Marcet, Fabregat, Ciurana, Llongueras i Miquel, i les Sres. Servitje, Paredes i Ortega i també dels Srs. Ainoza, Fernández,
Álvarez,
Cornet, Tobía, Sirera i laSra. Vila.Aprovar la Normativa que desenvolupa l'exercici de la funció interventoraa l'Ajuntament de Barcelona en compliment d'allò que disposa l'article 200 de la Llei 39/1988, de 28 de desembre, reguladora de les hi¬
sendes locals.
El Sr. Puigdollers significaque aquest dictamen re¬ cull una proposició del seu grup, en la qual, precisa¬
ment, es demanava l'elaboració de la Normativa que avui es porta a aprovació: per tant els membres del seu grup li donaran suport però demanen tenir l'opor¬
tunitat d'introduir-hi determinades matisacionsmitjan¬ çantl'obertura d'una fase d'informació públicaod'una altra fórmula.
El Sr. Álvarez indica que també el seugrup instà el
proppassat mes de setembre la regulació d'aquesta
matèria i, pertant, està d'acord amb la normativa pro¬ posada, però es reserva la facultat de formular-hi ob¬
servacions en alguns aspectes, com ara la periodici¬
tat en el lliurament dels informes als grups polítics,
que no s'hauria de fer anualment, sinótrimestralment com, esfa a la Diputació de Barcelona.
S'aprovaper unanimitat.
PONÈNCIADE FUNCIÓPÚBLICA I QUALITAT
Aprovar, de conformitat amb l'article50.3 de la Llei
