Númm. 16 / Any XC
M
G
Comissio Comiss vitat Comiss vent Comiss Acta Comiss Acta Comisssió 1
Comiss Acta Acords Errade d’ab Session CIX
MU
GA
ons del Cons
sió de Cultura t i Innovació. sió de Qualitat tut i Esports. A sió de Presidè a sessió 18/4/ sió d’Economia a sessió 18/4/
sió de Seguret 19/4/2012 .... sió d’Hàbitat U a sessió 19/4/
s materials de ril 2012 ... ns del mes de
UN
A
sell Municipa
, Coneixemen Acta sessió 17 t de Vida, Igu Acta sessió 17 ncia i Règim I 2012 ... a, Empresa i O 2012 ... tat i Mobilitat. ... Urbà i Medi Am
2012 ...
e redacció als ... e maig de 201
N
AS
S
al nt, Creati- 7/4/2012 ... altat, Jo- 7/4/2012.... Interior. ... Ocupació. ... . Acta ses- ... mbient. ... acords ... 2 ...NIC
SE
SUMA
2464 2505 2531 2562 2590 2624 2654 2655CI
E
ARI
Consells Mu Districte 2 8/5/201 DisposicionAcords dels ò
Modificacio
Decrets de l’A
Delegació
vada de
sorci de Creació de ció del V
Cartipàs
Nomenam del Dist Designació nances
P
ET
unicipals de
2. l’Eixample. A 12 ...
ns generals
òrgans de gov
ons de crèdit
’Alcaldia
competència e l’ús de les Bi e Biblioteques e la Taula Mun
Vehicle Elèctri
ment membre d ricte de Sarrià ó membre de
Fiscals ...
PA
TA
Districte Acords sessió ... vern Pressupost 20 sancionadora iblioteques de de Barcelona nicipal de Coo ic ...del Consell Mu à-Sant Gervas la Comissió d ...
30 de mai
AL
A
... 2
012 ... 2
deri- el Con-
... 2 rdina- ... 2
unicipal si ... 2
’Orde- ... 2
Personal
Concursos
Convocatòria de concurs de mèrits per selec- cionar director/a de l’Escola Municipal de
Música de Sant Andreu ... 2672
Nomenaments concursos
Concurs 1416/12. Assessor/a tècnic/a ... 2681
Concurs 1417/12. Cap de Projectes d’obres i
manteniment. ... 2681 Concurs 25/12 IMMB. Responsable adminis-
tratiu de Mercats Municipals ... 2681
Anuncis
COMISSIONS CONSELL MUNICIPAL
Actes
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Acta de la sessió de 17 d’abril de 2012, aprovada el dia 15 de maig de 2102
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 17 d’abril de 2012, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Joan Puigdollers i Fargas, Gabriel Colomé i Garcia, Carmen Andrés i Añón, Guillem Espriu i Avendaño, Belén Pajares Ribas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà i Carmona, i Isabel Ribas i Seix, assistits per l’assessora jurídica, Sra. Anna Martori i Salichs, que actua per delegació del secretari general de la Corporació, i certifica.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. i l’Im. Sr.: Sònia Recasens i Alsina, Francina Vila i Valls, Ángeles Esteller Ruedas i Joan Trullén i Thomas.
S’obre la sessió a les 9 h.
El Sr. Portabella inicia la sessió donant la benvinguda a tots els membres. I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part Informativa a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents: 1. Districte de Sants-Montjuïc
Del gerent municipal, de 15 de març de 2012, que adjudica a Progess Projectes i Gestió de Serveis Socials el contracte relatiu a la gestió de serveis de ludoteques del districte, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 679.315,70 euros.
2. Districte de Sants-Montjuïc
Del gerent municipal, de 23 de març de 2012, que adjudica a la Unió d’Entitats de la Marina el contracte per a la gestió i explotació del centre cívic La Cadena, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 79.770,88 euros.
3. Districte de Gràcia
Del gerent municipal, de 30 de març de 2012, que adjudica a la Rulot Infraestructures, SL el contracte relatiu al muntatge, desmuntatge, transport i lloguer de material d’infraestructures per a actes populars i culturals del districte, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 325.434,97 euros.
1. Creació de la xarxa d’equipaments per la cultura popular i tradicional: les Cases de la Festa.
El Sr. Ciurana manifesta que, partint de la necessitat de posar en valor allò que les entitats de cultura popular i tradicional fan a la ciutat, el Govern municipal va considerar oportú fer una primera anàlisi sobre les infraestructures físiques que es podien trobar en moltes d’aquestes entitats arreu dels districtes. Explica que, com a conseqüència d’aquesta feina de prospecció sobre el territori i de l’interès del Govern de la Generalitat de fer una tasca semblant arreu del país, van concloure que era necessari que els centres existents i de nova creació dedicats a cultura popular i tradicional poguessin relacionar-se i formar una xarxa amb la qual es pogués crear valor afegit i una major coordinació entre els diversos espais, respectant la seva independència tant funcional com d’actuació.
Assenyala que no es plantegen la casa de la festa com una nova tipologia d’equipament, sinó que intenten definir-la d’acord amb les tasques que es puguin fer en alguns dels equipaments ja existents. Explica que la casa de la festa es pot definir com un equipament que allotja entitats del territori de proximitat que es dediquen a la cultura popular i tradicional; un espai on es produeix activitat al voltant de la cultura popular i tradicional; un centre que promou la formació i la recerca de la realitat de cultura popular i tradicional, i que pot incorporar arxius, si escau; un espai per a la conservació i l’exposició d’imatgeria popular i festiva del territori, i un equipament per acollir serveis i activitats pedagògiques i educatives que fomentin el coneixement de la cultura popular entre les joves generacions.
Manifesta que, un cop feta una descripció del que es pot entendre per casa de la festa i a través de la prospecció sobre el territori que ha esmentat, han identificat un seguit d’equipaments que, ja sigui íntegrament o parcialment, poden estar desenvolupant aquestes funcions: la Casa dels Entremesos, a Ciutat Vella; el Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu; el Centre d’Imatgeria Festiva de Sant Martí – Can Saladrigas; La Violeta – Centre Popular de Gràcia; la futura Casa de la Festa Poble-sec – Albareda; la Casa dels Castellers de Barcelona; l’Espai Albert Musons de Gràcia, i l’Orfeó Martinenc. Afirma que, per tant, no es plantegen crear una nova xarxa d’equipaments, sinó recollir aquesta realitat que ja existeix sobre el territori i intentar potenciar-la a través de la Xarxa de les Cases de la Festa. A més, assenyala que l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) convidarà aquests centres i d’altres a integrar-se en la xarxa, que serà, per tant, una xarxa d’adhesió voluntària.
Exposa les línies d’actuació que preveuen per a la xarxa: elaborar un programa pedagògic de difusió escolar; organitzar exposicions itinerants aprofitant les iniciatives ja existents; promoure els intercanvis i les col·laboracions sectorials; produir un espai telemàtic (web, xarxes socials, etc.) com a eix central de difusió de tot allò que es fa en cultura popular a la ciutat de Barcelona, i analitzar les necessitats d’infraestructura del sector (magatzems, locals d’assaig, espais d’activitat, etc.). Destaca que amb l’estructuració d’aquesta xarxa volen crear un nou Centre de Cultura Popular a Barcelona, que no serà un espai físic sinó un centre d’activitat i de relació entre els territoris.
Explica que, paral·lelament a aquesta tipologia de cases de la festa, es plantegen també crear centres associats a la xarxa, com ara el Museu Etnològic, que ja fa una tasca de divulgació i d’exposicions en aquest àmbit; el Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), que abasta un camp concret de la cultura popular, o la Biblioteca Manel Arranz, que té un fons específic de cultura popular i tradicional. Assenyala que, així mateix, hi ha altres locals que per la seva tipologia no podrien ser considerats cases de la festa sinó seus d’entitats, com ara el Centre de Cultura Popular de la Sagrada Família o el Centre de Cultura Popular de Sant Antoni, que esdevindrien locals associats. Afirma que el que es proposen és relligar tots aquests espais per donar-los una major projecció i més capacitat de presència al territori.
els continguts més genèrics del projecte, una guia per al professorat i fitxes d’activitat de les diferents disciplines de cultura popular. Així mateix, anuncia que en el curs escolar 2012-2013 es duran a terme un seguit de programes que vincularan les cases de la festa i les escoles: els falcons i els castellers; les danses: la sardana i el ball de bastons; el fabulari: els gegants i els capgrossos; el món del foc: bèsties i diables; la música: grallers i tabalers; la cobla: els instruments catalans com la compota de cobla; el dotze per onze; el flamenc nascut a Catalunya; i maleta de tonades: cançons tradicionals catalanes. Assenyala que alguns d’aquests programes ja s’ofereixen a les escoles, però que ara es proposen que això es faci d’una manera més genèrica.
Explica que, així mateix, volen tirar endavant una proposta de comunicació conjunta per a la xarxa, com ara exposicions temporals i amb presència a les xarxes socials. Assenyala que el Museu Etnològic ja n’ha produït algunes (per exemple, «La Patum i els altres patrimonis», que actualment s’exposa a Sant Andreu, «Gent de festa» i «Calendari dels pagesos») i que ja se n’estan preparant d’altres per als propers mesos, com ara «La tarota», produïda pel CAT, «Sant Joan: festa de Barcelona» i una exposició sobre Joan Amades.
D’altra banda, destaca que també es proposen posar en valor la marca culturapopularbcn a les xarxes socials per tal que sigui l’espai comú d’intercanvi i difusió del sector de la cultura popular i tradicional a través del web de la ciutat de Barcelona. Assenyala que, així mateix, tenen previst crear un programa de ràdio per Internet, «Fes ta festa», que hauria d’esdevenir el punt de trobada de tota la gent interessada en la cultura popular a la ciutat.
Finalment, informa que, per a l’any 2012, l’ICUB disposa d’un pressupost de 70.000 euros per a la coordinació de la xarxa, la comunicació i els serveis educatius compartits.
El Sr. Espriu agraeix la presentació de la mesura. Manifesta que el seu grup valora positivament el fet d’avançar en la línia de fer xarxa entre equipaments i treballar de manera coordinada per tal de vertebrar el conjunt de la xarxa de cultura popular del territori. Afirma que el seu grup és favorable a totes aquelles iniciatives que tinguin com a objectiu oferir un millor servei a les entitats i la ciutadania i fer-ho aprofitant millor els recursos ja existents. Assenyala que, tanmateix, cal tenir en compte que alguns dels equipaments que s’han esmentat no són espais exclusivament de cultura popular, ja que, per exemple, La Violeta funciona com a centre de gent gran fins a les 17 hores. D’altra banda, explica que ahir va parlar amb la Fundació Festa Major i els Castellers de la Vila de Gràcia, que s’allotjaran a l’Espai Albert Musons, i encara no coneixien aquest projecte, però que entén que, atès que el procés d’integració en la xarxa serà per adscripció voluntària, ja se’ls informarà un cop s’inauguri aquest espai.
Assenyala que, tenint en compte la definició que s’ha fet de les cases de la festa, no li ha quedat gaire clara la qüestió dels centres associats, ja que, per exemple, el CAT fa activitats de formació, investigació i promoció de la cultura popular i, per tant, hauria de ser una casa de la festa més.
Pel que fa al tema educatiu, recorda que a Gràcia van intentar fer l’experiència de crear crèdits per vincular les entitats de cultura popular amb el territori, que és una relació que els semblava clau des del punt de vista de la vertebració i la cohesió social. En aquest sentit, explica que no sap si l’estratègia de fer programes de caràcter global que es puguin presentar com un recurs més als centres educatius significa que podran ser crèdits i que, per tant, els nois i noies disposaran d’un material que també significarà part de la seva formació. Opina que això seria positiu per a la cohesió social i els ajudaria a vertebrar la mobilitat dels nens i nenes en el conjunt dels centres educatius i del territori, que és una cosa que s’intenta fer a través de programes com els plans d’entorn. Afirma que, tenint en compte les retallades aplicades als plans d’entorn, caldrà buscar estratègies paral·leles per fer el mateix amb altres recursos.
Finalment, proposa que d’aquí a nou mesos o un any es faci un informe valoratiu sobre aquesta mesura, atès que aleshores ja disposaran d’elements per valorar-ne l’evolució i els resultats.
l’organització, les sinergies i les relacions entre les diferents entitats de cultura popular. A més, destaca que es tracta d’una mesura de suport a la cultura popular eficaç perquè no consisteix a crear nous equipaments, sinó a coordinar i potenciar el que ja existeix. En aquest sentit, recorda que, durant la presentació dels pressupostos municipals, el Grup del PP va demanar que s’incrementés la partida destinada a aquest àmbit.
Assenyala que, tot i aquesta valoració positiva de la mesura, també tenen alguns dubtes. Explica que, malgrat que s’ha dit que l’adscripció de les entitats és voluntària i que es preveu que formin part de la xarxa sis districtes, voldrien saber si hi ha algun calendari d’objectius per adscriure-hi totes les cases de la festa de la resta de districtes de Barcelona. Així mateix, pregunta si existeix algun tipus de coordinació i supervisió de les comissions municipals de l’àmbit de la cultura que hi ha al municipi, i si aquesta mesura de govern és un primer pas per arribar a un pacte per la cultura tradicional i popular amb les entitats. En aquest sentit, opina que seria important la signatura de convenis de col·laboració amb aquestes entitats per dotar-les d’un suport i d’un finançament estables en el futur.
La Sra. Ribas agraeix la presentació de la mesura. Manifesta que el seu grup també comparteix els objectius d’aquesta mesura de govern perquè posa en valor la cultura popular i reforça les seves manifestacions culturals i perquè representa un element de cohesió social. A més, destaca que la mesura fa això donant suport a entitats i ciutadans que fa anys que dediquen molts esforços i temps personal a fer activitats de cultura popular i tradicional. Així mateix, assenyala que és una mesura que garanteix les polítiques de proximitat, transversalitat, formació i aprenentatge de les diferents manifestacions de cultura popular i tradicional, i que aquest aspecte és imprescindible per garantir la seva qualitat i assegurar que en el futur mantindran la seva vitalitat actual.
Afirma que també troben encertat situar el projecte pedagògic com a element central de la mesura, tant pels valors positius que emanen de la cultura popular i tradicional com perquè això és una eina imprescindible per incorporar saba nova en una activitat que volen que continuï sent molt viva. Així mateix, destaca positivament la voluntat de territorialitat de la mesura, en el sentit de considerar Barcelona com a ciutat amb diversos pols de cultura popular i tradicional. Opina que això garanteix l’èxit i la continuïtat de les realitats i les iniciatives diverses als diferents barris i districtes i que, a més, sense aquests valors de territorialitat no s’expressarien al màxim els valors de cohesió social, integració i construcció conjunta. Destaca com un altre aspecte positiu de la mesura la racionalització dels serveis, tant entre les diferents manifestacions de cultura popular i les entitats que fan activitats semblants dins d’un mateix barri com entre diversos territoris de la ciutat, ja que racionalitzar i compartir permet rendibilitzar les actuacions i és la manera de sumar en el conjunt de la ciutat.
Per contra, assenyala que troben a faltar un major compromís del Govern municipal pel que fa a la relectura del llenguatge de la cultura popular i tradicional des del punt de vista de la contemporaneïtat i la transversalitat amb altres disciplines i manifestacions culturals i artístiques. En aquest sentit, opina que cal que la cultura popular i tradicional sigui actual i evolucioni conjuntament amb la ciutat i la ciutadania per assegurar que tingui un futur viu i actiu, i que aquesta relectura ha de ser molt present en els materials de les activitats pedagògiques, en el contingut de les exposicions i les xarxes virtuals i en totes les activitats que es promocionaran des d’aquesta xarxa. Explica que també els preocupa el risc de caure en la singularització, la individualització i la sectorialització de la cultura popular, ja que això, al seu parer, significa anar en contra d’aquesta actualització necessària per tal que la cultura popular i tradicional continuï sent ben viva.
El Sr. Portabella agraeix la presentació de la mesura de govern. Destaca que la mesura s’adiu amb la tasca que du a terme la Generalitat per identificar equipaments de cultura popular i tradicional i catalogar-los com a cases de la festa. Afirma que això sembla indicar que es podria desenvolupar una política comuna de suport a la cultura popular i tradicional al conjunt del territori i la seva capital, cosa que opina que és positiva en la mesura que pot generar unes sinergies que facin que aquesta cultura es vagi estenent a tot el territori.
Explica que un dels aspectes que els ha interessat més d’aquesta mesura de govern és la voluntat de descentralitzar i estendre pel territori els diferents centres de cultura popular. Opina que això concorda amb el criteri que les expressions de cultura popular que es produeixen als barris estiguin ben arrelades al territori, s’estenguin al conjunt del territori i tinguin possibilitat de dur-se a terme a qualsevol part de la ciutat.
Assenyala que l’altre aspecte que valoren especialment és la proposta educativa, que creuen que recull l’esperit de la cultura popular i allò que va destacar la Unesco respecte a l’activitat castellera quan va declarar-la patrimoni immaterial de la humanitat i que és extrapolable al conjunt de totes les activitats de cultura popular, que és el fet que són percebuts pels catalans com a part integrant de la seva identitat cultural, tramesa de generació en generació, i proporcionen als membres de la comunitat un sentit de continuïtat, cohesió social i solidaritat. En aquest sentit, opina que la proposta educativa que es fa des de la xarxa amb l’objectiu de fomentar la divulgació i el coneixement de la cultura tradicional i popular i acostar-la a l’alumnat està ben vertebrada a través dels nou programes que s’han presentat. D’altra banda, destaca que aquesta xarxa també té prevista una plataforma conjunta de comunicació per a les xarxes socials i està dotada amb un pressupost.
Explica que, tot i aquesta valoració positiva, creuen que cal fixar els passos que se seguiran per dur a terme la implementació d’aquesta mesura de govern. En aquest sentit, opina que caldria concretar el procés i els terminis d’invitació dels equipaments a formar part de la xarxa, de presentació de la proposta al Comitè Territorial de l’Ajuntament i de desenvolupament del programa educatiu. Finalment, manifesta que també els agradaria que hi hagués algun objectiu marcat perquè les 90 entitats de cultura popular i tradicional s’impliquessin en la xarxa, i conèixer l’acollida i la capacitat de crear sinergies que tindran les cases de la festa. El Sr. Ciurana agraeix als grups el to positiu i propositiu de les seves intervencions, i manifesta que està convençut que tots es poden posar d’acord en les línies de treball i les accions d’aquest espai de promoció de la cultura popular i tradicional.
Explica que en la seva primera intervenció s’ha oblidat de dir que aquesta iniciativa ha sorgit tant de l’ICUB com de la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de la Cultura, que agrupa representants de diverses entitats d’aquest àmbit de la ciutat, per tal de donar sentit i coordinar la multiplicitat d’iniciatives que hi ha escampades arreu del territori.
Respecte a la intervenció del Sr. Espriu, assenyala que les cases de la festa no tenen la consideració d’espais exclusius de cultura popular perquè precisament volen fugir de la segmentació de determinats equipaments públics. Afirma que, per tant, podrà formar part de la xarxa tant un centre cívic com una escola que acull colles de cultura popular. En aquest sentit, destaca que les cases de la festa no són una nova tipologia d’equipament a la qual s’exigeix una superfície o una estructura gerencial determinades, sinó aquells espais que hi ha a la ciutat dedicats a la cultura popular i tradicional i que desitgin formar part de la xarxa. Pel que fa als centres associats, explica que el CAT podria perfectament passar de centre associat a casa de la festa, però que això dependrà de la seva voluntat i de si es vol sumar als programes conjunts del projecte. A més, precisa que s’ha referit als centres de cultura popular de Sant Antoni i de la Sagrada Família perquè són més un local d’entitats que no pas una casa de la festa.
de currículum, que s’adiu més amb la lògica de l’educació primària. Conclou que aquest és un objectiu que han de perseguir, tot i que les activitats relacionades amb la cultura popular avui ja formen part del currículum escolar en molts centres educatius de la ciutat.
Quant al calendari d’objectius que diversos grups han sol·licitat, explica que el 2012 serà el punt d’arrencada de la xarxa, en el quan l’han de donar a conèixer i posar d’acord totes aquelles persones que volen treballar conjuntament en aquest àmbit, i que les activitats pedagògiques es duran a terme en el curs 2012-2013. Afirma que, atès que es tracta d’una xarxa d’adhesió voluntària que no és imposada des de l’Ajuntament sinó que s’ha de retroalimentar amb l’activitat dels centres, seran els mateixos centres els que decidiran el seu nivell d’activitat i el seu ritme de desenvolupament.
Pel que fa a la proposta del Grup del PP sobre la creació d’un pacte per la cultura popular i tradicional o la signatura de convenis de suport a les entitats, explica que l’ICUB ja té molts convenis bilaterals amb les entitats. Afirma que, tanmateix, es compromet a presentar aquesta proposta a la Comissió de Cultura Popular i Tradicional del Consell de Cultura per tal que valori si caldria fer un pacte conjunt de cultura popular o val la pena continuar la relació bilateral amb les diferents entitats.
Respecte a la intervenció de la Sra. Ribas, li agraeix que hagi contribuït a donar cos teòric a la mesura de govern en parlar de proximitat, formació i aprenentatge. En aquest sentit, afirma que aquesta mesura tindrà sentit si són capaços de vincular-la amb el territori (proximitat) i l’escola (formació), i d’assegurar el relleu i la relectura de la cultura popular i tradicional a través de l’aprenentatge. A més, destaca que la millor manera d’assegurar una relectura contemporània de la cultura popular i tradicional és precisament incorporant-hi nous plantejaments, com s’ha fet, per exemple, en el cas de la cobla en els darrers anys.
D’altra banda, precisa al Sr. Portabella que, quan parlen de presentar la mesura al Comitè Territorial de l’Ajuntament, es refereixen a la necessària implicació dels districtes i al fet que se sentin vinculats des del primer moment en aquest procés. A més, assenyala que cal tenir en compte que alguns dels equipaments previstos encara no han entrat en funcionament i, per tant, cal conèixer quines són les expectatives dels districtes respecte a aquests centres.
Pel que fa a la distribució territorial de la xarxa, explica que a la ciutat hi ha buits territorials en matèria de cultura popular i tradicional i que, per tant, hi ha barris on caldrà fer aflorar les iniciatives dels grups existents.
Respecte al desglossament del pressupost de 70.000 euros per al 2012, afirma que el pot facilitar als grups més endavant, però que amb aquest pressupost es proposen fer la coordinació de la xarxa i crear el servei de comunicació i els serveis pedagògics i educatius. D’altra banda, recorda que el 2012 l’ICUB destina un total de 804.690 euros al conjunt d’activitats de cultura popular i tradicional.
Es dóna per tractada.
c) Informes
d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal PSC:
2. Que comparegui el/la responsable del Govern municipal d’educació per tal de donar compte de: Els plecs i condicions elaborats per l’Ajuntament per al concurs de la gestió de les escoles bressol municipals Jaén, Caspolino i Patufet d’en Navas.
El Sr. Portabella proposa debatre aquest punt de l’ordre del dia conjuntament amb la proposició del Grup d’ICV-EUiA (punt 9), que demana que es retiri el procediment administratiu iniciat per a la gestió indirecta de les tres noves escoles bressol, i amb el prec del Grup d’UpB (punt 15), que es refereix a la reducció de les aportacions de la Generalitat a les places d’escola bressol municipals.
El Sr. Gomà assenyala que també hi ha un seguiment de proposició del seu grup sobre aquest mateix tema (punt 20).
El Sr. Portabella conclou que es tractaran tots aquests punts conjuntament. La Sra. Andrés presenta la compareixença.
El Sr. Gomà dóna la benvinguda al col·lectiu d’educadors i professionals de les escoles bressol que avui els acompanyen i expressa el compromís del seu grup amb la defensa de les escoles bressol públiques i de qualitat de la ciutat.
Assenyala que, en aquesta primera intervenció, exposarà el sentit de la proposició del seu grup. Explica que en el primer punt de la proposició demanen al Govern municipal que retiri el procediment administratiu iniciat per a la privatització de la gestió de les tres noves escoles bressol, ja que creuen que no hi ha cap argument de millora educativa que fonamenti aquesta decisió. A més, destaca que es tracta d’una decisió que aprofundeix en una forma de governar que prescindeix del diàleg i no mostra respecte pels membres del col·lectiu de les escoles bressol de Barcelona. Manifesta que en el segon punt de la proposició, que és conseqüència del primer, demanen que la posada en marxa de les noves escoles bressol es faci d’acord amb el model de gestió pública directa que ha configurat el model Barcelona i que és un referent dins i fora de la ciutat des del punt de vista del caràcter educatiu, la qualitat i la proximitat de les escoles bressol.
El Sr. Portabella explica que el prec del seu grup demana que, en cas que es confirmi la reducció de l’aportació de la Generalitat per a les places d’escoles bressol municipals de cara al proper curs, el Govern municipal presenti les mesures que durà a terme perquè aquesta reducció no impliqui ni una pèrdua de qualitat ni un increment del preu de la matrícula de les escoles bressol municipals per sobre de l’IPC.
La Sra. Andrés explica que la pregunta del seu grup demana al Govern municipal quina informació té sobre l’aportació de la Generalitat a les escoles bressol municipals per al proper curs i quin preu públic es preveu que hauran d’assumir les famílies.
El Sr. Gomà presenta el seguiment de proposició del seu grup. Recorda que el mes de gener la Comissió va aprovar per unanimitat una proposició que demanava superar la retallada unilateral en la subvenció anual de cada plaça d’escola bressol municipal que va impulsar la Generalitat el curs passat amb la reducció de 1.800 a 1.600 euros. Explica que, poc després, van assabentar-se que la Generalitat no només rebaixava l’aportació, sinó que ajornava sense data el pagament d’aquesta subvenció. Afirma que tot això va impulsar la Comissió a instar el Govern de la ciutat a defensar els interessos de les escoles bressol i les famílies, i a demanar al Govern de la Generalitat que restablís la subvenció dels 1.800 euros per a aquest curs i per al curs vinent.
Assenyala que, des d’aleshores, hi ha hagut una novetat, que és que fa pocs dies la consellera d’Ensenyament va dir en la comissió mixta amb les entitats municipalistes del país que la subvenció se situaria al voltant dels 1.300 euros per a aquest curs i que arribaria només als 1.000 euros per plaça per al curs vinent, cosa que significa una retallada del 45% en dos anys. Explica que per al seu grup aquesta retallada no només s’afegeix com un altre element important de desmantellament del model actual, sinó que comporta el risc de carregar sobre les famílies el cost del finançament de les escoles bressol per al curs vinent amb un increment substancial del preu.
Manifesta que, per tot plegat, demanen al Govern de la ciutat que els expliqui quines han estat les gestions que s’han realitzat per poder fer efectiva la voluntat de la Comissió de superar la retallada en la subvenció de les places d’escola bressol, atès que de moment no s’ha produït cap resultat en aquest sentit.
2012-2013, i que mantindran els mateixos estàndards que la resta d’escoles bressol de la ciutat.
Explica que el 4 d’abril de 2012 es va publicar en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona l’anunci de licitació de la gestió d’aquestes escoles bressol i que, a partir d’aquesta data, els interessats tenen 45 dies per presentar les seves ofertes. Precisa que aquesta concessió tindrà una durada de dos cursos escolars a comptar des de l’1 de setembre de 2012, amb la possibilitat de poder prorrogar anualment fins a un màxim de dos cursos més.
Assenyala que, tal com indica el plec de condicions del concurs, aquestes escoles mantindran en tot moment el caràcter de servei públic municipal, prestat en règim de gestió indirecta mitjançant la concessió administrativa del servei. Destaca que l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), vetllarà perquè el servei es presti amb el mateix nivell de qualitat educativa que hi ha a la resta d’escoles de la xarxa municipal i supervisarà de manera permanent l’organització i el funcionament d’aquests tres centres.
Explica que l’Ajuntament vol que aquests nous centres siguin una aposta clara per la millora de la conciliació laboral i familiar, per la qual cosa ampliaran el seu temps d’obertura. Així, indica que el calendari lectiu d’aquestes escoles per al curs vinent serà d’11 mesos, des de primers de setembre fins a finals de juliol, amb un total de 215 dies lectius. Assenyala que les vacances d’estiu es faran entre els dies 1 i 31 d’agost i que, pel que fa a les vacances de Nadal i Setmana Santa, també es preveuran menys dies de tancament de les instal·lacions. Informa que, en la mateixa línia, també s’estendran els horaris per a les famílies que ho desitgin, de manera que els horaris es mantindran de dilluns a divendres de 8 a 12 hores i de 15 a 17 hores; entre les 12 i les 15 hores s’oferirà el servei d’alimentació i descans per als infants de les famílies que ho hagin sol·licitat, i s’oferirà la possibilitat d’acollir-se al servei de permanència, que donarà una cobertura horària més àmplia a les famílies que ho necessitin entre les 17 i les 19 hores.
Explica que, pel que fa a la resta de serveis del centre, com poden ser els d’alimentació o de neteja, el concessionari haurà de mantenir els estàndards que l’Ajuntament de Barcelona té als seus centres. Assenyala que, en el cas de l’alimentació, els àpats seran elaborats al mateix centre per personal de l’empresa de serveis d’alimentació contractada per l’Ajuntament de Barcelona.
Destaca que aquesta mesura farà que la ciutat de Barcelona disposi de 314 noves places per a alumnat d’entre 4 mesos i 3 anys. Explica que es preveu que l’escola Caspolino obri durant el primer trimestre de 2013 i Els Patufets de Navas el 17 de setembre de 2012, i que totes dues tinguin sis aules, que acolliran un total de 87 alumnes. Precisa que aquests infants es distribuiran en 8 places per a infants de 4 mesos a 1 any, 39 per a nens d’1 a 2 anys i 40 per a nens de 2 a 3 anys. Explica que, per la seva banda, l’escola Jaén obrirà el 17 de setembre de 2012 i tindrà 140 places distribuïdes en nou aules, amb 8 places per a infants de 4 mesos a 1 any, 52 per a nens d’1 a 2 anys i 80 per a nens de 2 a 3 anys.
Assenyala que l’Ajuntament estableix els mitjans personals mínims dels quals haurà de disposar cada centre. Explica que, en el cas de les dues escoles amb sis aules, el personal estarà integrat per un director/a, sis educadors tutors i dos educadors complementaris, i que, entre aquests professionals, haurà d’haver-hi com a mínim dos mestres especialistes en educació infantil o amb el títol de grau equivalent. Assenyala que, a més, aquestes escoles disposaran de 3.300 hores per curs per al personal de suport, que es podrà assignar de manera flexible segons les necessitats del centre i que pressuposa la presència de dues persones addicionals a jornada completa. Explica que, en el cas de l’escola bressol Jaén, que té nou grups, hi haurà un director/a, nou educadors tutors i tres educadors complementaris, amb un mínim de tres mestres especialistes en educació infantil o amb el títol de grau equivalent. Indica que en aquest cas es disposarà d’un total de 5.000 hores per curs per al personal de suport, que equival a tres persones addicionals a jornada completa.
Explica que, per a l’adjudicació de la gestió d’aquests nous centres, l’Ajuntament de Barcelona marca uns requisits mínims als futurs concessionaris. Destaca que l’experiència del personal és un requisit essencial i que, per tant, al director se li exigeix una experiència mínima de dos cursos escolars en la direcció d’un centre d’educació infantil de 0 a 3 anys i els tutors d’aula i educadors complementaris hauran d’acreditar una experiència mínima d’un curs com a tutors d’aula en un centre d’educació infantil de 0 a 3 anys. Afirma que, a més, el consistori tindrà en compte quina és l’oferta més avantatjosa del conjunt d’acord amb criteris d’adequació a les necessitats municipals i criteris econòmics.
Assenyala que, pel que fa a les necessitats d’educació del servei, l’Ajuntament de Barcelona valorarà l’oferta tècnica i organitzativa dels candidats, on s’inclouen aspectes com la proposta de projecte educatiu i d’organització de les diferents franges horàries, amb la corresponent assignació dels professionals durant la setmana, i els instruments de seguiment i avaluació dels infants. Respecte als aspectes pedagògics, explica que la direcció de l’escola bressol ha d’elaborar i presentar per a cada curs escolar un pla anual de centre, que ha de ser aprovat per l’IMEB a fi de poder exercir la corresponent coordinació educativa del centre. D’altra banda, destaca que l’escola bressol ha de disposar d’un projecte educatiu de centre, que haurà de concretar els principis pedagògics i organitzatius, els objectius i les prioritats d’actuació. Assenyala que el projecte educatiu haurà d’incloure, entre d’altres, el desenvolupament concret del currículum i els criteris metodològics, que s’hauran de fonamentar en una visió global, pluralista, laica i integradora, partir d’un entorn social i cultural de convivència en la diversitat, i garantir una educació que permeti als infants créixer i desenvolupar-se com a persones.
Explica que l’equip docent haurà de desenvolupar programacions d’aula tenint en compte les necessitats educatives, els objectius generals i la metodologia establerts en el projecte educatiu de centre, i haurà de definir les activitats, l’espai, els materials, el temps i els agrupaments, el rol de l’educador/a i els criteris de seguiment i avaluació. Així mateix, assenyala que l’equip docent haurà de garantir un pla de comunicació amb les famílies que inclogui els objectius, les consideracions generals respecte a les finalitats de la comunicació amb la família i vies de comunicació. A més, indica que cada infant haurà de tenir la seva pròpia llibreta de seguiment. D’altra banda, explica que el gestor haurà d’assegurar l’atenció als infants amb necessitats especials d’acord amb els circuits i els criteris establerts per l’IMEB, el qual assignarà i assumirà el cost dels recursos extraordinaris, si escau. Així mateix, assenyala que l’IMEB establirà reunions de coordinació periòdiques amb les direccions d’aquests centres.
Explica que el concessionari del servei es compromet a informar l’Ajuntament de Barcelona sobre la prestació del servei a través dels instruments de seguiment del Servei d’Educació Infantil de l’IMEB. Afirma que, d’aquesta manera, estarà obligat a presentar el següent a l’inici de curs: la proposta de pressupost anual i per curs escolar justificant cada concepte de despesa i ingrés; el pla anual de centre; la proposta d’actuacions de manteniment d’instal·lacions i mobiliari; la llista actualitzada del personal del centre, amb les titulacions; la composició actualitzada del Consell Escolar, i la gestió de dades dels alumnes i de places vacants mitjançant l’aplicació de gestió integrada. Indica que, a més, el concessionari del servei haurà de facilitar el següent al llarg del curs: informació trimestral del procés de vacants; actes de les reunions; un informe trimestral dels moviments de plantilla; un informe trimestral d’incidències, infants, famílies, edifici i queixes, i un informe d’activitats internes i externes. Assenyala que, així mateix, al final de cada curs caldrà presentar el següent: la memòria de la gestió de les activitats realitzades i els instruments d’avaluació; el compte d’explotació i l’informe de les desviacions respecte al pressupost inicial, i el qüestionari d’avaluació del servei per part de les famílies.
que s’encarregarà de la comprovació, la coordinació i la vigilància de la correcta realització dels serveis contractats i que efectuarà les funcions de direcció, inspecció i autorització del lliurament de les aportacions econòmiques corresponents mitjançant les verificacions que siguin necessàries.
Assenyala que tot això que ha explicat és un resum de les particularitats que el plec de condicions tècniques estableix per als candidats a la concessió, que hauran de complir aquests requisits per poder-hi optar i, posteriorment, per fer la funció per a la qual se’ls haurà escollit.
Respecte a la proposició del Grup d’ICV-EUiA sobre la retirada del procediment administratiu per a la privatització de la gestió de les tres noves escoles bressol, explica que el Govern municipal ha incorporat la gestió indirecta com l’única manera viable en aquests moments de posar en funcionament aquests tres centres i oferir a la ciutadania 314 noves places d’escola bressol. Afirma que, per davant d’altres consideracions, hi ha la d’oferir a la ciutadania aquestes places, i que la missió de l’IMEB és que aquest servei es presti amb els millors estàndards de qualitat.
Pel que fa al prec del Grup d’UpB sobre els preus, explica que, tenint en compte la reunió que hi ha hagut entre la consellera d’Ensenyament i la Comissió de Comunitats Autònomes en l’àmbit estatal i les diverses reunions mantingudes entre el Departament d’Ensenyament i les entitats municipalistes, els imports encara no estan definits. Assenyala que, tanmateix, és veritat que la consellera ha esmentat en el Parlament i en la comissió mixta amb les entitats municipalistes les xifres que el portaveu del Grup d’ICV-EUiA ha explicat: 1.300 euros de bestreta per al curs 2011-2012 i la possibilitat que per al curs vinent la Generalitat destini 1.000 euros per plaça d’escola bressol arreu de Catalunya. Afirma que, malgrat això, ni la Federació de Municipis de Catalunya ni l’Associació Catalana de Municipis donen aquesta negociació per tancada i que, per tant, en les properes setmanes tindran més informació sobre aquesta qüestió.
Explica que l’Ajuntament de Barcelona, tant en el Consorci d’Educació com en les reunions bilaterals que ha mantingut amb la Generalitat, ha mostrat el seu desacord pel que fa a la reducció de les aportacions del Govern català i ha expressat la seva preocupació respecte a la cobertura pressupostària de les aportacions que es deixarien de transferir i el fet que es posi en risc el model d’escola bressol. Manifesta que, tot i així, l’Ajuntament no pot pronunciar-se a favor del prec que planteja el Grup d’UpB sense disposar de la informació suficient per elaborar una hipòtesi plausible sobre els preus i tenint en compte que el període de negociació amb el Departament d’Ensenyament encara no ha conclòs. Assenyala que en les pròximes setmanes ja coneixeran els sostres de finançament per part de la Generalitat de Catalunya respecte a les places de les escoles bressol de tot el país i que serà aleshores quan l’Ajuntament haurà de fer previsions i accions concretes per intentar compensar i gestionar la situació.
Finalment, reconeix que hi ha tot un seguit d’incògnites que els fa difícil gestionar la situació actual i que segurament això els obligarà a explicitar en el procés de preinscripció que no disposen de preus formals i que hi ha la possibilitat que els preus del curs puguin incrementar-se per damunt de l’IPC.
La Sra. Andrés agraeix la informació al regidor. En primer lloc, manifesta que el seu grup rep positivament la preocupació del Govern municipal per la baixada d’aportacions de la Generalitat de Catalunya per al sosteniment del model públic d’escoles bressol. Afirma que, en aquest sentit, el Grup del PSC ofereix la seva col·laboració per establir un consens polític a l’Ajuntament per defensar el model públic d’escoles bressol. Recorda que la llei que regula les llars d’infants va ser aprovada per consens i va ser motivada per una iniciativa popular, per la qual cosa aplegava un ampli consens polític i social. A més, assenyala que aquesta llei emmarcava la fita d’aconseguir 30.000 places públiques d’escola bressol a tot Catalunya i no només establia un model pedagògic, sinó també el cofinançament d’aquestes places per part de la Generalitat i els ajuntaments.
sanejades i es pot permetre fer aportacions per a aquest curs i el curs vinent, el finançament del model d’escoles bressol públiques a tot Catalunya s’ha de tractar en un marc més ampli, perquè alguns ajuntaments no podran sortir-se’n tots sols i no saben si l’Ajuntament de Barcelona també podrà trobar-se en aquesta situació d’aquí a dos cursos. Opina que el sistema és prou important pel nombre de places que té, pel nombre de professionals que implica i per les possibilitats educatives que genera per abordar-lo d’una manera integral conjuntament amb la Generalitat i amb un consens polític i social.
Assenyala que, per les paraules expressades pel regidor d’Educació, es pot afirmar que la gestió indirecta de les noves escoles bressol és una opció motivada per abaratir les places. En aquest sentit, pregunta quin cost té una plaça gestionada indirectament per l’Ajuntament de Barcelona i quin és l’estalvi que genera aquest model respecte al model de gestió directa. Explica que el seu grup considera que aquesta opció de gestió estableix una doble xarxa pública dins del sistema públic municipal: una amb unes característiques determinades i que ofereix uns horaris, uns serveis i una manera de fer que tothom (famílies, educadors i Govern) ha considerat fins ara en la línia de l’excel·lència, i una altra que cal veure com funcionarà i quins resultats donarà, però que, en tot cas, modifica els horaris i les maneres de fer. Assenyala que, si l’ampliació d’horaris dels centres de gestió indirecta està motivada pel desig de facilitar a les famílies la conciliació de la vida laboral i familiar, el Govern hauria d’intentar aplicar-la també a la gestió directa. Opina que, si no ho fa, és perquè hi ha altres raons per ampliar els horaris.
Explica que, a banda del cost de les places, també volen conèixer les hores de suport educatiu, que segons el càlcul que han fet es reduiria en una hora diària. Manifesta que també volen saber què passarà amb les hores no lectives que els professionals dediquen a preparar la seva activitat i fer coordinació en el model de gestió directa, així com amb la formació dels educadors, que ara destinen una mitjana de 35 hores anuals a formar-se. En aquest sentit, assenyala que en el plec de condicions no es parla de com es garantiran aquesta formació i aquesta coordinació tan necessàries per donar qualitat a la prestació del servei educatiu. Així mateix, pregunta quantes hores dedicaran a la gestió els directors de les noves escoles, si seran tantes com en la gestió directa o menys, i si això facilitarà el bon funcionament de l’escola bressol.
Explica que també tenen dubtes amb relació als 76.000 euros que aportarà l’Ajuntament, ja que creuen que aquesta quantitat serà superior perquè l’Ajuntament haurà de pagar també el cost dels àpats, atès que aquest servei està externalitzat. En aquest sentit, pregunta quina serà exactament l’aportació de l’Ajuntament de Barcelona.
Finalment, destaca que en aquests moments, si el Govern no diu el contrari, la despesa corrent relativa al sosteniment de les escoles bressol de Barcelona representa l’1,5% de la despesa del pressupost corrent de l’Ajuntament, mentre que, segons un informe de la Diputació de Barcelona, la mitjana de despesa de les escoles bressol catalanes públiques és d’un 3,4%. Afirma que, per tant, estan molt per sota d’aquesta mitjana i no entenen quins han estat els motius per impulsar aquest canvi de gestió.
La Sra. Pajares agraeix les explicacions del Sr. Ardanuy. Assenyala que iniciarà la seva intervenció amb una dada que considera prou il·lustrativa del que ha suposat el model d’escoles bressol municipals que ha tingut fins ara la ciutat, que és que un 47,2% de les famílies de Barcelona es queden sense plaça pública i són, per tant, demanda que no ha pogut ser atesa per aquest model. Afirma que, des d’aquest punt de vista, el seu grup creu que aquest model de gestió ha fracassat i cal reformular-lo per tal de donar resposta a la demanda no atesa.
radicalment el model de gestió que fins ara s’ha aplicat, tal com va demanar-ho reiteradament durant el mandat anterior.
Explica que el seu grup sempre ha apostat pel «model del xec» i que, en espera que aquest model es pugui consolidar algun dia, creu que és convenient que aquestes tres noves escoles bressol es gestionin indirectament mitjançant la concessió a empreses capacitades per a la gestió. En aquest sentit, afirma que consideren correctes els plecs de clàusules administratives particulars i tècniques, entre altres coses perquè han estat redactats pels professionals de l’IMEB, que són els que coneixen totes les qüestions que poden sorgir en la gestió diària del servei. A més, destaca positivament el fet que els àpats siguin elaborats al mateix centre per personal de l’empresa de serveis d’alimentació contractada per l’Ajuntament de Barcelona, així com els requisits relatius a l’experiència del personal. D’altra banda, explica que consideren que l’ampliació dels horaris i els dies que estaran obertes les escoles bressol permet la conciliació de la vida laboral i familiar a aquelles persones que ho necessitin. Així mateix, manifesta que opinen que la creació de consells escolars garanteix la participació de les famílies i la comunitat educativa, i que, sobretot, la supervisió, el seguiment i el control que exercirà l’Ajuntament de Barcelona assegura que s’aplicaran els indicadors de qualitat que regeixen a totes les escoles bressol de la ciutat. Afirma que l’única objecció que podrien posar al plec de condicions és la durada prevista per a la concessió, de dos anys prorrogables a dos anys. Assenyala que, tanmateix, suposen que es tracta d’una mesura de control per poder fer un seguiment acurat del funcionament d’aquestes escoles.
D’altra banda, recorda que justament dues de les noves escoles (Jaén i Caspolino) han suscitat moltes preocupacions entre les famílies del districte de Gràcia que van poder preinscriure els seus fills en aquests centres en el mandat anterior i després es van trobar sense plaça perquè les escoles encara no estaven enllestides. En aquest sentit, manifesta que celebren la mesura que ha impulsat el Govern de la ciutat, ja que permet donar resposta a aquestes famílies i a la demanda no atesa.
Afirma que Barcelona té escoles bressol privades de gran qualitat i que, per això, no entén la confrontació que plantegen alguns grups entre el model públic i el privat. Pel que fa a això, opina que aquests grups no volen assumir noves formes de gestió ni apostar per noves fórmules que acabaran donant resposta a les famílies, en un context molt complicat en el qual tots saben que els recursos públics no són il·limitats.
Conclou que el model d’escola bressol municipal actual no és sostenible i que el Grup del PP farà costat al Govern de la ciutat a l’hora de buscar solucions amb altres fórmules de gestió o de funcionament d’aquests centres, sempre que hi hagi la supervisió necessària per garantir la màxima qualitat educativa.
El Sr. Gomà opina que, en el resum que ha fet del plec de condicions, el Sr. Ardanuy no ha donat cap argument que justifiqui que el nou model aporta elements de millora respecte al model actual. Afirma que el seu grup està convençut que aquest canvi és un pas enrere amb relació al model de gestió pública que hi havia fins ara i que tot seguit n’argumentarà els motius.
sistema escolar en dotar-la del mateix model de gestió que les etapes educatives obligatòries.
Explica que aquest model queda estroncat amb el canvi que proposa el Govern de la ciutat, que al seu parer no ha ofert cap argument des del punt de vista de la política educativa que justifiqui la privatització de la gestió de les escoles bressol. Opina que, per tant, és legítim que es preguntin si amb aquest canvi milloraran la qualitat del projecte educatiu i les condicions professionals de prestació, o si s’avançarà en el compromís de les escoles bressol amb la cohesió social, la convivència i la diversitat als barris de la ciutat. Afirma que està convençut que, si comparen tots els paràmetres que doten de qualitat i d’èxit l’actual model de gestió pública de les escoles bressol amb el que hipotèticament pot aportar el nou model, no hi haurà cap mena de dubte que el model actual és el que cal preservar i millorar. Assenyala que, fins i tot, si se situen en el terreny de l’eficiència, és evident que no poden preservar els nivells de qualitat amb menys recursos o millorar el model amb el mateix volum de recursos.
Opina que darrere d’aquest canvi de model hi ha arguments que se situen en el terreny econòmic que funcionen com a «simples cortines de fum» perquè no tenen cap element de consistència. Remarca que el total de la despesa corrent de l’Ajuntament que es dedica a les escoles bressol és de l’1,5% i que la manera d’atendre el percentatge de demanda no atesa és amb un nou pla de construcció d’escoles bressol de titularitat i gestió pública. En aquest sentit, recorda que el volum d’inversió que va significar en el mandat anterior la posada en marxa de més de 40 noves escoles bressol públiques a la ciutat es va situar al voltant del 5% de la capacitat inversora total de l’Ajuntament. Conclou que, atesa la manca d’arguments consistents, es pot pensar que el que hi ha per part del Govern municipal és la voluntat de satisfer el sector privat de l’educació.
D’altra banda, destaca que les conseqüències del canvi en el model de gestió seran, d’una banda, la introducció de noves dificultats i rigideses per la necessitat d’articular uns sistemes externs de control, seguiment i avaluació sobre els operadors privats, i, de l’altra, la fractura i doble segmentació de la xarxa educativa 0-3 amb la incorporació d’elements de desigualtat entre la xarxa de gestió pública i la xarxa de gestió privada i entre l’etapa de 0 a 3 anys i la resta del sistema educatiu.
A més, opina que és greu i molt significatiu que en el document del Programa d’actuació municipal (PAM) que ha presentat el Govern municipal no hi hagi cap referència a les escoles bressol en l’apartat educatiu i que aquestes es trobin incloses en l’apartat de serveis socials. Assenyala que el seu grup considera que això forma part de la deriva del model educatiu al model assistencialista que es realitza amb aquest canvi de gestió, que no és justificable de cap manera des del punt de vista pedagògic i els allunya del model Barcelona i de la llei sobre les llars d’infants del Parlament de Catalunya.
Manifesta que, davant de tot això, el seu grup fa una proposta positiva, constructiva i en clau democràtica per retirar el procés en curs i obrir un diàleg amb tots els actors implicats en l’etapa educativa de 0 a 3 anys de Barcelona (el col·lectiu de professionals, les famílies, la FaPaC, les entitats, els sindicats i les forces polítiques de l’Ajuntament), amb l’objectiu de preservar i millorar educativament i pedagògicament el model per fer-lo educatiu, públic, de qualitat i de proximitat.
El Sr. Portabella explica que, al parer del seu grup, en la posició del Govern municipal es combinen dos aspectes pel que fa a l’educació: d’una banda, el vessant ideològic, d’acord amb el qual es pensa que el procés de privatització de les noves escoles bressol pot ser un model a seguir i, de l’altra, la pressió que comporta la crisi econòmica. Assenyala que, pel que fa al primer aspecte, el seu grup ja ha dit que creu que aquesta posició és un error perquè tendeix a produir una doble xarxa en el conjunt de la ciutat.
Respecte a la crisi econòmica, explica que des del segon semestre del 2008 fins al moment actual hi ha hagut dues tesis. Assenyala que la primera ha estat que s’havia de ser molt auster i retallar al màxim ja que això faria disminuir el dèficit que es genera cada any i permetria que el país sortís reforçat de la crisi d’aquí a un temps, fet que no s’ha produït perquè la crisi fins i tot s’ha agreujat. Explica que l’altra tesi era que s’havia de reduir la despesa amb mesures d’austeritat de manera selectiva, però que mai no es podien abandonar aquells aspectes que es consideren clau per sortir de la crisi, un dels quals és l’educació.
Opina que, si ara prescindissin del context del debat que estan tenint, tots estarien d’acord a dir que l’educació és fonamental per al futur del país. En aquest sentit, afirma que o els esforços en educació són d’alt nivell i prioritaris o, aleshores, tot el discurs sobre l’educació i el coneixement que fan tots no té cap sentit. Així mateix, assenyala que els discursos sobre el bon funcionament de la ciutat, la cohesió social o la voluntat de projectar-se com un país que es basa en el coneixement, la innovació i la recerca perden el seu valor des del moment que l’etapa dels 0 a 3 anys i l’educació en general pateixen amb gran severitat les conseqüències dels plantejaments ideològics i econòmics que es fan actualment.
D’altra banda, observa que en el plec de clàusules del concurs per a l’adjudicació de les escoles bressol Caspolino i Els Patufets de Navas l’oferta econòmica val 52 punts i el projecte educatiu 25 sobre un total de 100 punts. Assenyala que, en el cas de l’escola Jaén, es dóna 51 punts a l’oferta econòmica i 25 al projecte educatiu. Opina que, per tant, és obvi que el Govern, en comptes de posar l’èmfasi en els elements de qualitat i de caràcter educatiu, ha adoptat una mesura de caràcter econòmic que prioritza el que surti més barat. En aquest sentit, afirma que el seu grup no pot estar-hi d’acord perquè és justament una tergiversació del que sempre ha defensat: l’educació com a pedra vertebradora del sistema constitutiu de la societat barcelonina i catalana.
Pel que fa al prec del seu grup, explica que, tot i que és veritat que encara no s’ha confirmat que el finançament públic de les places de 0 a 3 anys pugui baixar de sobte a 1.000 euros, no es vol ni imaginar les conseqüències que pot tenir això després de veure què ha passat amb la disminució de 1.800 a 1.600 euros per plaça. Afirma que és evident que en el moment actual les famílies no poden assumir el cost que significa que l’Administració pública deixi d’aportar una quantitat d’aquest tipus, però que, sobretot, la societat no es pot permetre perdre la cursa de l’educació si vol ser una societat cohesionada, amb esperança i optimisme i que aspiri a progressar i millorar. En aquest sentit, recorda que Herbert George Wells deia que la civilització és una cursa entre l’educació i la catàstrofe.
Manifesta que és per tot això que el seu grup demana que l’Ajuntament pugui assumir íntegrament els diners que deixi d’aportar la Generalitat. Afirma que són conscients que això representa un enorme esforç econòmic, però que pensen que és un esforç que no només val la pena sinó que, a més, és molt necessari. Opina que si volen tenir un model propi com a país han de prioritzar on fan els esforços i que el Govern de la ciutat ha de lluitar contra l’«espoli social» en què s’està convertint l’espoli fiscal que pateix Catalunya des de fa trenta anys, ja que les condicions bàsiques de futur de la societat es basen en el coneixement i en una educació que permeti revertir aquesta situació.
El Sr. Ardanuy diu a la Sra. Andrés que el que marcaven la iniciativa legislativa popular i els pactes polítics pel que fa a les escoles bressol era que el cost de les places fos compartit entre l’Administració municipal, la Generalitat i les famílies, amb dos terços de capital públic i un terç d’aportació de les famílies. En aquest sentit, afirma que l’Ajuntament de Barcelona no incrementarà el cost de les famílies per sobre d’aquest terç, a diferència del que han anunciat altres ajuntaments del país. Destaca que aquest és un punt de partida que redunda en benefici de l’equitat i el compliment dels equilibris polítics que han portat a un pacte i a una llei que tots subscriuen.
D’altra banda, explica que l’aportació extraordinària de l’Ajuntament que sol·licita la Sra. Andrés ja s’ha produït, atès que en el curs 2011-2012 ni les escoles bressol, ni els professionals ni les famílies no han patit cap tipus de modificació de les seves condicions i no s’han vist afectats per cap tipus de retallada, tot i les condicions econòmiques conjunturals i generals. Afirma que això vol dir que l’Ajuntament de Barcelona ja ha fet una aportació extraordinària de prop d’1,5 milions d’euros addicionals per a aquest curs.
Pel que fa a les xifres que s’han esmentat, matisa que el 8% del pressupost municipal es dedica a educació i l’1,1% a escoles bressol. Afirma que, per tant, cal no banalitzar la part de pressupost que destina a educació l’Ajuntament de Barcelona, ja que això pot ofendre totes aquelles persones que treballen en diversos àmbits educatius municipals. A més, remarca que, tot i que la mitjana de despesa en escoles bressol dels ajuntaments catalans és del 3,4%, per a la majoria d’ells aquesta és l’única acció que fan en l’àmbit educatiu. En aquest sentit, destaca que l’Ajuntament de Barcelona fa altres coses a part d’atendre 6.900 infants de la ciutat, ja que 230.000 nens i nenes de 3 a 16 anys es beneficien d’algun tipus d’inversió municipal per ajudar a millorar el sistema educatiu i gairebé 30.000 joves desenvolupen formació professional a la ciutat, la qual rep també finançament i suport de l’Ajuntament de Barcelona. A més, també esmenta les línies de treball en l’àmbit del fracàs escolar i l’abandonament d’estudis, que afecten un gran nombre de nois i noies de la ciutat.
Respecte al plec de clàusules administratives, assenyala que el Sr. Portabella, en parlar dels 52 punts d’oferta econòmica i els 25 punts de proposta educativa, s’ha deixat la proposta organitzativa, que és la part que suma fins a 100 i que és un aspecte fonamental del servei educatiu, ja que tracta dels recursos humans i la seva ordenació. D’altra banda, destaca que el plec de condicions també ve determinat per la llei que regula els contractes de l’Administració, que estableix uns mínims pel que fa a la part econòmica. A més, afirma que és evident que l’anàlisi de les ofertes que els puguin arribar tindrà en compte el cost per plaça d’escola bressol, però que això ho podran debatre un cop hagi transcorregut el període d’al·legacions i s’hagi fet l’adjudicació, quan podran valorar realment el pes de cada una de les parts i la diferència que significa respecte a les escoles de gestió directa.
D’altra banda, opina que en els indicadors de qualitat que surten en el plec hi ha força criteris educatius que fan que l’Administració pública pugui controlar l’execució dels contractes relatius a les noves escoles, pugui rescindir-los en qualsevol moment si el treball que s’hi fa no és correcte ni eficient i pugui establir clarament què vol l’Ajuntament d’aquests centres. Assenyala que, tanmateix, aquests criteris no afegiran res, ja que les escoles de gestió directa també tenen controls de qualitat. Opina que, per tant, és un error afirmar que l’Ajuntament haurà de fer controls extraordinaris en les escoles de gestió indirecta, tal com ha dit el Sr. Gomà. En aquest sentit, conclou que en el model de gestió indirecta s’aplicaran els mateixos criteris de control de qualitat que ja s’apliquen a les escoles bressol de gestió directa.
compromís amb l’educació. D’altra banda, retreu al Sr. Gomà que, malgrat dir que el Govern no utilitza cap argument educatiu, ell tampoc no planteja cap argument educatiu en contra del nou model. A més, opina que dir que hi ha un pla educatiu i se’n farà un seguiment o que es controlarà l’experiència dels professionals són arguments de caràcter educatiu.
Pel que fa a la proposta que ha plantejat el Sr. Gomà d’un nou pla de construcció d’escoles bressol, explica que pràcticament un 40% de la inversió del pla anterior encara s’haurà de pagar entre aquest any i l’any vinent per culpa de la manca de criteris de sostenibilitat de les inversions fetes en el mandat anterior. Afirma que, tanmateix, l’Ajuntament farà més escoles bressol municipals al llarg d’aquest mandat, encara que no les 30 o 40 que proposa el Grup d’ICV-EUiA.
Finalment, diu al Sr. Portabella que el que el Govern de la ciutat ha proposat és que, davant de qualsevol canvi de la inversió de la Generalitat en les escoles bressol, l’Ajuntament de Barcelona assumirà la part que li correspongui, més enllà de les seves possibilitats inicials. Explica que està convençut que assumiran més del que els pertocaria, però que demanaran la coresponsabilitat de tothom en aquesta qüestió, sense incrementar en cap cas el percentatge del 33% que correspon a les famílies.
La Sra. Andrés precisa que el seu grup no ha fet referència a les escoles bressol privades perquè estan parlant de la defensa de les escoles bressol municipals. Afirma que és cert que hi ha un 47% de demanda no atesa a les escoles bressol municipals, però destaca que des de 2004 s’ha doblat el nombre de places. En aquest sentit, explica que la línia que havien impulsat els governs municipals anteriors era facilitar més quantitat de places públiques per satisfer la demanda no atesa i evitar que l’educació de l’etapa de 0 a 3 anys estigués només a l’abast de qui pogués pagar-la. Destaca que, per tant, l’objectiu era establir una xarxa pública de qualitat i assequible.
Manifesta que el seu grup considera que hi ha matèries com l’educació que són un dret i que l’educació comença des dels 0 anys. Assenyala que, per tant, tots els ciutadans han de tenir la possibilitat d’educar-se des d’aquesta edat i que això no pot dependre de si s’ho poden pagar o de l’existència de xarxa privada a tot arreu. Afirma que per al seu grup és una prioritat que les persones es puguin formar des del naixement i al llarg de tota la vida, i que els poders públics tenen l’obligació d’atendre aquest dret sense que es produeixin desigualtats i desequilibris territorials o socioeconòmics en el seu exercici.
Diu al Sr. Ardanuy que no s’han oblidat del terç que correspon a les famílies en el cofinançament i que, també, reconeixen l’esforç que ha fet l’Ajuntament en aquest curs i que probablement haurà de fer en el curs vinent. Assenyala que, tot i així, aquesta és una qüestió que no pot dependre només de la capacitat de l’Ajuntament i que s’hauria de poder abordar conjuntament amb la Generalitat. A més, opina que, fent honor a l’esforç que fa l’Ajuntament, el Govern de la ciutat hauria de ser més valent i votar a favor de no incrementar el cost de les escoles bressol per sobre de l’IPC.
Pel que fa a l’1,1% de la despesa corrent que es destina a les escoles bressol, reitera que consideren que, tenint en compte que molts ajuntaments petits i amb menys capacitat pressupostària hi dediquen el 3,4%, l’Ajuntament de Barcelona podria incrementar aquest percentatge per ampliar la xarxa d’escoles bressol públiques i fer l’esforç d’assumir el que li toca pagar a la Generalitat. Afirma que, tanmateix, demanen que l’Ajuntament sigui fort i insti la Generalitat a dialogar i pactar com es resol aquesta situació i a prioritzar l’educació des dels 0 anys. Assenyala que, tal com ha dit el Sr. Gomà, no estarien parlant d’externalitzar la gestió si es referissin a altres etapes educatives.
Conclou que, atès que la resposta del regidor d’Educació no els satisfà del tot, voten a favor de la proposició del Grup d’ICV-EUiA i donen ple suport al prec que ha presentat el Grup d’UpB.
La Sra. Pajares explica que el seu grup votarà en contra de la proposició del Grup d’ICV-EUiA justament per l’argument que ha fet servir la Sra. Andrés en dir que qui pot pagar-se una escola bressol se’n va a una de privada, ja que amb la crisi econòmica que pateixen les famílies cada vegada n’hi ha menys que es poden pagar escoles bressol. Afirma que per això el seu grup creu que es podrien concertar moltes places privades i, així, augmentar el nombre de places d’escola bressol municipals a la ciutat. Opina que l’objectiu de totes les mesures organitzatives que ha impulsat el Govern municipal, entre elles la gestió indirecta, és precisament reduir el dèficit de places d’escola bressol municipals per tal de donar resposta a la demanda no atesa de les famílies, que reitera que és d’un 47%. D’altra banda, assenyala la importància de posar en marxa mesures que puguin fer efectiva la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, al marge de qui sigui el titular de la gestió de les escoles, cosa que afirma que està convençuda que és el que menys importa a les famílies.
Destaca que, a banda del dèficit de places, la situació econòmica també és molt important. En aquest sentit, opina que els grups que han governat Catalunya durant vuit anys tenen alguna cosa a veure amb la gestió de la crisi i els ajustos que s’han de fer ara. D’altra banda, es refereix a les afirmacions sobre el dèficit fiscal que ha fet el Sr. Portabella i assenyala que, a part d’un bon finançament, també s’ha de fer una bona gestió dels pressupostos.
El Sr. Gomà diu al Sr. Ardanuy que no estan en un debat tècnic, sinó en un debat polític en el sentit profund de la paraula, cosa que significa que cal aportar valors que permetin defensar un o altre model, tot i que fugint de qualsevol mena de dogmatisme. En aquest sentit, pregunta al regidor si no creu que el model de gestió de les escoles bressol que s’han construït a Barcelona durant tots aquests anys ha fet aportacions a una educació de qualitat, personalitzada, sensible i amb un alt compromís dels professionals en l’etapa de 0 a 3 anys. A més, li pregunta si les escoles bressol no han estat i són espais d’atenció a la diversitat, d’inclusió, de convivència i on s’expressa la ciutadania de la vida quotidiana entre persones i famílies de sempre o nouvingudes als barris de la ciutat. Afirma que el seu grup creu que sí i que, a més, aquest model té molt potencial de futur. Així mateix, destaca que aquest model és una construcció cultural i de ciutat que és sentida com a pròpia pels professionals, els barris i les entitats. Manifesta que, per tant, aquest model no se’l pot apropiar cap govern i ha de ser respectat com un veritable element definidor de la ciutat. Afegeix que, a més, construir un model com aquest és complicat i requereix molts anys i, en canvi, desmuntar-lo és summament fàcil. Manifesta que, per tant, el seu grup insta el Govern de la ciutat a respectar allò que s’ha construït amb tant d’esforç i a no continuar la trajectòria de desmuntar-ho.
Opina que els arguments que ha exposat en defensa del model actual i del seu potencial de futur són molt sòlids, mentre que els arguments contraris són visions ideològiques legítimes però, al seu parer, molt esbiaixades i molt minoritàries entre el conjunt dels agents implicats en la construcció de l’educació de l’etapa de 0 a 3 anys a la ciutat. Pel que fa als arguments econòmics, destaca que només dedicant un 3% dels 1.900 milions d’inversió que el mateix alcalde ha dit que l’Ajuntament pot invertir en aquest mandat es podria construir el mateix nombre d’escoles bressol que en el mandat anterior. Assenyala que no estan parlant de grans xifres i que, a més, si situen l’educació i l’etapa 0-3 en el centre de les prioritats, això és perfectament assumible per Barcelona.
Explica que, tot i així, hi ha una pregunta més important que les que ha plantejat fins ara, que és si és possible parlar de projecte educatiu sense dialogar amb la comunitat educativa de les escoles bressol, que és la veritable protagonista d’aquest projecte i la que pot explicar perfectament quina és la realitat i quin és el magnífic potencial de futur que té el model de gestió pública actual.
