2
La imatge
3
Índex
Editorial
De portada
- Conveni per protegir els menors en risc
A fons
- Barcelona es capbussa en les obres d’estiu
Notícies GuB
- L’actualitat en vídeo al Web de la GUB - BCN renovarà la xarxa de semàfors - L’oficina de la bici obrirà al gener - Barcelona debat sobre policia i sexualitat - Fitxes informatives per a grans actes - Més zona verda a petició dels veïns
Marc legal
- El Fons de garantia de pensions i prestacions
Els nostres recursos
- La nova quinta de la Guàrdia Urbana
Actuem
- Mecànic i traficant
- 128 sancions durant la nit més curta - Pla contra manters i furts al Parc Güell
Seguretat i Mobilitat
- Una dècada apostant per la mobilitat - Les ciutats reclamen més autoritat local
El reportatge
- L’escorta de transports especials
Parlem de
- El Comitè de Qualitat
La nostra gent
- José Luis Romero: “Ser guàrdia urbà alimenta la imaginació”
Activitats esportives i socials
- GUB arrasa amb 20 medalles a l’Europeu - Futbol i xai abans de San Fermín - Triomf de l’equip de tir a Barcelona - Apunta’t a la Pedalada!
Un apunt d’història
- 25 anys de l’Escola policial catalana (II)
El tauler
- La promoció interna reforça l’estructura de GUB - Felicitacions a la Guàrdia Urbana
- Col·labora amb la teva revista!
Recorda
- Meduses a l’esguard
Desconnecta i humor GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: [email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Miquel Fernàndez, José Manuel González, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:
Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:
Àlex Palau i Vanessa Martínez
Col·laboradors en aquest número:
José A. López París, Juan I. Paso, Joan Rabaixet, Joaquim Arandes, Jordi Vilasaló, Xavier Roig, Luis Buitrón, Mattia Insolera, Víctor Argelaguet
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
L
a Guàrdia Urbana és, i ha de ser, un cos flexible i proper al ciutadà. Proper, per poder captar la realitat de Barcelo-na i les necessitats de la seva gent, i flexible, per tenir la capacitat d’adap-tar-se als seus canvis, responent sem-pre de forma exemplar davant de les més variades i mutables exigències socials.És en aquesta vocació on neix el conveni de col·laboració amb l’Agència de Salut Pública per millorar l’atenció i el seguiment dels menors en si-tuació de risc. Des del maig, els agents que detec-tin a joves entre 14 i 17 anys consumint drogues al carrer oferiran a ells i als seus pares la possibilitat d’acollir-se a un programa psicopedagògic. L’ob-jectiu d’aquest programa és redreçar la seva perju-dicial conducta i implicar en aquest procés a les seves famílies, amb l’incentiu d’eximir-los de la corresponent sanció administrativa.
Una altra responsabilitat essencial dels agents és la d’esdevenir models de conducta i de respecte en el nostre tracte amb tots els ciutadans i ciuta-danes. Per això, des de la Guàrdia Urbana hem mostrat un cop més la nostra aposta per la nor-malitat i el compromís amb la lluita contra tota
forma de discriminació, donant suport a l’orga-nització a Barcelona del IV Congrés Europeu de Policies Gais. Perquè obrir la mentalitat social al respecte parteix, de manera fonamental, de l’ac-titud dels qui representem l’autoritat.
En aquesta perenne capa-citat d’adap-tació de la Guàrdia Urba-na tenen un paper essen-cial les noves p r o m o c i o n s . Agents que, com el centenar de joves que es van integrar al Cos el 30 de juny, ens fan més forts, més capaços i també, més conscients de les pro-blemàtiques latents i emergents que requereixen la nostra decidida resposta.
Enguany no podem oblidar un altre repte que requerirà la nostra màxima atenció i professio-nalitat, com és el de les nombroses obres previs-tes per als mesos d’estiu. Una trentena de tre-balls d’urbanització i pavimentació que afecta-ran especialment les vies a l’entorn del Passeig de Gràcia, la plaça de Lesseps, el Poblenou, la Zona Franca i la plaça de les Glòries. En tots aquests punts, els dispositius policials ja es despleguen per garantir la seguretat i la mobilitat. Tot, per mostrar que un any més la Guàrdia Urbana no fa vacances a l’hora de servir a la ciutadania.
El Cos més jove,
la ment més oberta
Millorar l’atenció als
menors en risc i la lluita
contra la discriminació són
compromisos clau
5 5
Conveni per protegir
els menors en risc
Els agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra oferiran la possibilitat
d’acollir-se a un programa d’atenció psicoeducativa als joves que detectin
consu-mint drogues al carrer. El protocol d’actuació va entrar en vigor el 23 de maig i
ofereix una alternativa a les sancions per als menors d’edat.
De portada
E
l conveni signat amb l’Agència de Salut Pública estableix la coordinació amb els cossos de seguretat de Barcelona per tal de canalitzar cap a un programa d’atenció psicoeducativa aquells joves que siguin enxam-pats consumint drogues a la via pública. El proce-diment s’aplica als menors entre 14 i 17 anys i re-sidents a Barcelona, que infringeixin l’article 25.1 de la Llei Orgànica 1/1992 sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana. A partir del passat 23 de maig, en resposta a aquesta infracció els agents de la Guàrdia Urbana informaran als adolescents ials seus pares o tutors legals, per telèfon o a tra-vés del corresponent Full Informatiu, de la possi-bilitat d’acollir-se a un Programa d’Atenció Psico-pedagògica. La participació en aquest programa és
La participació en el
programa psicopedagògic
és voluntària i oberta a
les famílies dels menors
6 6
De portada
voluntària i s’aplica com a mesura alternativa al procediment administratiu per consum i tinença il·lícita d’estupefaents.
“La col·laboració dels cossos de seguretat és essencial per establir estratègies que ajudin a de-tectar els menors en risc, ja que els agents són un dels principals detectors d’aquestes conductes”, han declarat en nota de premsa els responsables de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Servei d’Orientació
L’encarregat de dur a terme el programa és el Servei d’Orientació sobre Drogues. Aquest servei
ofereix als menors denunciats un espai de reflexió i treball, obert també a les seves famílies, per tal que prenguin consciència de la seva importància en la tasca preventiva.
Un dels primers objectius que es marca el pro-grama és que els menors en risc comencin la pri-mera sessió del programa psicoeducatiu als pocs dies de produir-se la denúncia. Un cop els menors ja participin en el programa, l’objectiu és que as-sumeixin la seva responsabilitat en la comissió d’aquest tipus d’infraccions, que es comprometin a canvis concrets de comportament i que s’autoava-luïn amb l’ajuda d’especialistes.
El nou programa que desenvolupa el Servei d’Orientació sobre Drogues s’adreça a adolescents i joves consumidors d’estupefaents que no presen-tin un problema de dependència. Amb aquesta idea, s’han establert mecanismes de control per-què els menors reincidents o els que ja hagin par-ticipat en el programa prèviament, no es puguin beneficiar de l’anul·lació de sancions per mitjà d’aquest sistema.
Els menors entre 14 i 17
anys residents a Barcelona
es podran acollir a un
programa psicoeducatiu
per esquivar la sanció per
consum d’estupefaents
Drogues i adolescents
Un 58% dels joves entre 14 a 18 anys
afirma ser consumidor d’alcohol, un
27,8% tabac i més del 20% de
cànnabis. Són les dades que s’extreuen
del darrer estudi que el Plan Nacional
Sobre Drogas ha realitzat entre
estudiants de Secundaria de tot l’Estat.
L’enquesta, que registra el consum dels
menors durant els darrers 30 dies,
també situa prop del 9% el nombre
d’adolescents que freqüenten els
psicoestimulants.
Agents de la UT-2 sorprenen un grup de menors consumint estupefaents.
7 7
La intervenció policial
amb menors i estupefaents
L
’actuació davant la tinença o consum d’es-tupefaents requereix una denúncia admi-nistrativa mitjançant l’acta D10PL i el comís de les substàncies. Així mateix, quan es trac-ta de menors cal complimentrac-tar trac-també l’imprès A106PL, com a Informe per als Serveis Socials.En el moment de realitzar l’acta s’ha de sol·lici-tar al menor la filiació del seu pare, mare, tutor o representant legal, així com un número de telèfon per poder contactar amb aquests, a qui la dotació policial comunicarà el fet denunciat.
Contacte i trasllat
Com a norma general, els menors implicats han de ser traslladats fins on es trobin els seus pares o tutors legals, o a les dependències policials. A co-missaria, si no se’n localitzen els responsables o aquests es neguen a recollir-los, els menors seran
lliurats a l’Oficina d’A-tenció al Menor de Mos-sos d’Esquadra. Com a excepcionalitat, quan si-gui major de 16 anys i es tracti d’una situació de NO RISC per a ell, no caldrà fer el lliurament del menor i únicament es comunicarà el fet per telèfon als pares. Quan es lliuri el menor als pa-res o tutors legals, els agents hauran de complimentar l’Acta de Lliurament del menor o incapaç (A35PL).
El trasllat de menors s’ha de realitzar sempre que sigui possible en vehicles sense distintiu. Així ma-teix, en el supòsit que siguin noies estaran acom-panyades per agents del mateix sexe. Un cop a les dependències policials, els menors s’ubicaran en un lloc adequat per protegir els seus drets i la seva confidencialitat.
Una patrulla d’agents comprova la documentació d’una menor en un parc prop d’una escola de l’Eixample.
Els menors en risc han de
ser traslladats fins als seus
pares o a dependències
policials, comunicant els
fets denunciats per telèfon
als seus responsables
8 8
A fons
A
rriben les vacances, la calor i les clàssi-ques obres d’estiu de la ciutat. Enguany, l’Ajuntament fa front a un dels disposi-tius d’actuacions de millora urbana més important dels darrers anys: 30 intervencions de pavimentació, urbanització i millores en el trans-port públic conviuen amb els turistes que ens visiten i els barcelonins que es queden a la ciutat. En molts dels casos, no es tracta d’obres noves, sinó de fases intensives d’actuacions ja encetades que el Consistori opta per fer durant l’estiu, apro-fitant la disminució de la densitat del trànsit.Millores d’accessibilitat
L’adaptació d’estacions de metro per a persones amb mobilitat reduïda conformen bona part de les obres d’estiu previstes. La línia 3 va patir talls en el servei els caps de setmana del 12 i 13, i del 19 i 20 de juliol, entre Diagonal i Vall d’Hebrón, degut a les obres a l’estació de Fontana. Les obres de l’inter-canviador de Diagonal també obligaran a suspen-dre la circulació de trens entre Hospital Clínic i Sagrada Família de l’1 al 10 d’agost. D’altra banda, la instal·lació d’un ascensor en aquesta mateixa
es-Lesseps, el Passeig de Gràcia, la plaça de les Glòries, el Poblenou i la Zona Franca
pateixen la major part de les afectacions urbanes per les obres estiuenques que el
Consistori ha previst per als mesos de juliol i agost. Els 30 treballs previstos
con-templen accions d’urbanització, millores en el transport públic i pavimentació.
BCN es capbussa
en les obres d’estiu
9 9
Passeig de Gràcia quedarà
tallat al trànsit en sentit
de baixada i perdrà dos
carrils de pujada a l’agost
tació farà que el Passeig de Gràcia quedi tallat en sentit de baixada, i perdi dos carrils de pujada durant tot el mes d’agost. La línia verda no serà l’única afectada, l’avinguda Meridiana veurà tallat un dels carrils d’entrada a la ciutat fins a mitjans de setembre per les obres de la L9. L’ampliació de l’estació de Selva de Mar (L4) tallarà un dels late-rals de Diagonal en sentit Besòs, mentre que les obres a l’estació de Collblanc de la L5, obligaran a desviar la circulació i a tallar 150 metres de Tram-baix de mitjans a finals d’agost.
Grans obres
L’Ajuntament aprofitarà per renovar més de 32 quilòmetres de paviment en 17 punts de la ciutat, així com per dur a terme accions a la ronda de Dalt, la plaça de Catalunya o la ronda del Mig. D’altra banda, continuaran les obres de remodela-ció de la plaça Lesseps, amb talls nocturns de la circulació, així com les d’urbanització de la ronda General Mitre, on el trànsit ja circula pels carrils centrals definitius. La deconstrucció del tambor de Glòries, una de les actuacions destacades, va en-cetar-se el 8 de juliol amb el tall tant dels acces-sos a les rampes interiors com del moviment de canvi de sentit sortida-entrada a la ciutat. Els efectius de la Guàrdia Urbana van personar-se a la plaça per tal de garantir la mobilitat del trànsit i la seguretat dels vianants, així com per informar adequadament dels desviaments disponibles.
La nova plaça de les Glòries
El mes de juliol es van encetar els treballs de deconstrucció del tambor de
Glòries, eliminant els talussos i les rampes interiors, les façanes interiors i
exteriors i els forjats d’aparcament. El nou projecte de la plaça de les Glòries,
aprovat ara fa un any, preveu desmantellar l’actual anella per donar pas a una
forma rectangular d’espais verds, que taparà el subsòl per on passaran les
carreteres i les estacions de tren i metro (imatge esquerra). Juntament amb la
nova plaça de les Glòries, el Consistori té projectats els nous equipaments pel
barri, que comprenen el Centre del Disseny, un edifici administratiu de
l’Ajuntament i el trasllat del mercat dels Encants Vells, que passarà a estar
cobert i se situarà al Bosquet dels Encants, entre l’avinguda Meridiana, la
plaça de les Glòries, el carrer dels Castillejos i la Gran Via (imatge dreta).
Marc legal
1 1 77
P
er a la utilització d’aquest Fons, ha d’haver constatació judicial d’incompliment del deure de satisfer les pensions i que aquest incompliment comporti una situació de pre-carietat econòmica. La Llei estableix que la violència masclista es pot exercir de diferents formes, entre elles, la violència econòmica. Un tipus de violència que consisteix en la privació intencionada i no justi-ficada de recursos per al benestar físic o psicològic d’una dona i, si s’escau, de llurs filles o fills, i la limi-tació en la disposició dels recursos propis o compar-tits en l’àmbit familiar o de parella.Per a ésser beneficiària del Fons, la persona titular de la pensió o la que la representi, ha d’haver cursat l’execució del corresponent títol judicial que recone-gui el dret a rebre la pensió establerta i no haver co-brat per causa que no sigui imputable a la beneficià-ria. Les prestacions derivades del Fons són compati-bles amb altres prestacions que puguin atorgar les
administracions públiques de Catalunya.
El Govern es reserva el dret de repetició de les pen-sions pagades pel Fons contra les persones que han in-complert la resolució judicial de pagament de la pen-sió. Alhora, les persones beneficiàries del Fons tenen l’obligació de continuar els tràmits judicials per perce-bre la pensió. En cas que obtinguin el cobrament de les pensions impagades, la beneficiària té l’obligació de retornar les quantitats cobrades amb càrrec al Fons.
La violència masclista presenta moltes i molt diverses cares, més enllà de la terrible
xacra del càstig físic. La Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la
violència masclista, regula en els seus articles 49 a 52 el Fons de garantia de pensions
i prestacions, per cobrir l’impagament de pensions alimentàries i compensatòries.
Per Joan Rabaixet
Aquest fons públic cobreix
l’impagament de pensions
alimentàries i
compensatòries mentre la
beneficiària continuï amb
els tràmits judicials
Fons de garantia de
pensions i prestacions
1 1 88
Els nostres recursos
G
uàrdia Urbana té present i té un gran futur del que ja formeu part”. El cap de la Guàrdia Urbana, Xavier Vilaró, dona-va així la benvinguda a la nodona-va promo-ció d’agents al Saló de Cent de l’Ajuntament, el pas-sat 25 de juny. Un total de 99 agents, 90 nois i 9 noies, van rebre les seves plaques davant l’atenta mirada de familiars, amics i parelles que omplien a vessar els bancs de la sala i esperaven emocionats aque acabés l’acte institucional per abraçar i felicitar els nous membres de la GUB. La regidora de Pre-venció, Seguretat i Mobilitat, Assumpta Escarp, també va dirigir-se a la nova cantera recordant-los la importància de la seva tasca: “La Guàrdia Urbana és un espai de diàleg, de compromís i de força. Es-teu a punt de començar una nova etapa de la vos-tra vida. Feu-ho amb il·lusió però també amb res-ponsabilitat”. A banda de la promoció 80-B, també
La nova quinta de
la Guàrdia Urbana
El Saló de Cent va donar la benvinguda al gairebé un centenar de nous agents de la
promoció 80-B de Guàrdia Urbana. La nova lleva es va estrenar en el servei
opera-tiu durant la revetlla de Sant Joan i ja ha començat el seu any de pràctiques en les
diferents Unitats Territorials.
Els primers agents de la promoció, recollint la placa que els acredita com a membres de la Guàrdia Urbana de Barcelona.
“
1 1 99
van rebre la benvinguda de les autoritats 10 agents amb formació policial prèvia que estaven a punt d’acabar el seu any de pràctiques al Cos.
Placa “d’honor i d’orgull”
Els nous agents van rebre la placa que els acre-dita com a guàrdies urbans. Un símbol que tots miraven encuriosits i somrients un cop asseguts als bancs del Saló de Cent. L’alcalde Hereu, com ja és tradicional, va encarregar-se de la cloenda de l’acte: “Són 160 anys d’història, els de la Guàrdia Urbana, així que la cosa té la seva solemnitat”. He-reu els va instar a treballar en pro dels ciutadans i fer de la seva tasca un motiu de satisfacció per a la ciutat: “La placa l’heu de dur amb honor i amb orgull. Us espera la ciutat de Barcelona i vosaltres sou molt importants per a la Corporació. No esta-reu sols, però teniu molta responsabilitat”. L’acte institucional va tancar-se amb la tradicional foto-grafia de família, aquest cop al bell mig de la plaça Sant Jaume, per deixar pas a la celebració amb els familiars i amics que van acompanyar els 99 agents entre canapès i flaixos.
Jordi Hereu: “Us espera
la ciutat de Barcelona. No
estareu sols però teniu
molta responsabilitat”
El retrat de família de la promoció 80-B de nous agents a les escales de les Fonts de Montjuïc.
1.000 agents al 2011
La nova lleva havia començat la seva formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya el se-tembre del 2007. Del total de 113 alumnes que van iniciar el curs, 99 van aprovar-lo, passant a formar part de la promoció 80-B de la Guàrdia Urbana. Els nous agents van incorporar-se al servei operatiu el 23 de juny i, posteriorment, van realitzar un curs ad-dicional de 70 hores per conèixer a fons el funciona-ment específic del Cos, actualitzar els coneixefunciona-ments de l’Escola i aplicar-los al context de Barcelona. Aquest gairebé centenar d’agents que conformen la nova quinta, contribueixen a complir amb els objec-tius del consistori de rejovenir i reforçar la plantilla del Cos amb 1.000 places d’agent fins al 2011.
Policies de la nova lleva observen la insígnia del Cos, que complementaran amb els carnets d’agent.
Els 99 agents formen
part del pla que preveu
incorporar un miler de
nous guàrdies fins al 2011
Eduard Nus 26 anys
Primer de la promoció
Eduard Nus viu a Barcelona i va incorporar-se al servei operatiu el matí de la revetlla de Sant Jo-an. “No vaig tenir cap dificultat
perquè només havia de vigilar el trànsit i ja ho havia fet a l’Escola”. Al llarg dels nou mesos de formació, Nus va compartir classes amb com-panys que ja havien tastat l’experiència de pa-trullar: “Alguns dels que venien de la policia lo-cal ens explicaven que els donaven l’uniforme i els enviaven a patrullar. Aquí sortim amb una base, tot i que on s’aprèn és al carrer”. Nus no té clar encara en quina unitat vol acabar treba-llant: “Ara toca saber com funciona tot. Quan aprengui ja escolliré on vull fer de policia”. - Una qualitat per ser un bon agent de la GUB? “La tranquil·litat”.
Francisco de la Fuente 21 anys
Segon de la promoció
Francisco de La Fuente no va dubtar en escollir la Guàrdia Ur-bana com una opció de futur: “En el meu cas, el fet de tenir
tots dos pares treballant-hi em va condicionar per accedir, perquè ja conec a fons el Cos”. De la Fuente considera fonamental el curs de 70 ho-res que reben els agents per conèixer l’operatiu de la GUB: “Ara és quan ens comencen a expli-car què és la Guàrdia Urbana, què s’hi fa i com funciona”. El benjamí del podi d’honor de la pro-moció vol provar sort a la Unitat d’Accidents i li agradaria passar el seu any de pràctiques a Ciu-tat Vella: “Hi ha molta més feina que en altres districtes, però també hi aprens més”.
- Una qualitat per ser un bon agent de la GUB? “La companyonia”.
Sulayman Sanyang 27 anys
Tercer de la promoció
Sulayman Sanyang, va incorpo-rar-se al servei operatiu un dia més tard que els seus companys i
es va trobar amb la post-revetlla de Sant Joan a les platges: “Em va tocar buidar la platja de dor-milegues i borratxos, però va anar bé. Jo vaig te-nir sort però a d’altres companys els deien de tot!”. Durant l’any de pràctiques Sanyang vol provar sort amb les UNO: “M’agrada la nit i és una opció que estic considerant”. Dels 9 mesos de formació, destaca la interacció amb la resta de nois i noies: “He tingut 29 companys genials. Teníem molt bo-na relació i encara la mantenim” Ara ja té ganes d’acabar amb la teoria i començar a patrullar: “Han estat molts mesos d’estudi, ara toca l’acció”. - Una qualitat per ser un bon agent de la GUB? “L’empatia”.
Eva Genaró 22 anys
Primera noia de la promoció
Eva Genaró és natural de Tortosa, tot i que viu a Barcelona. “Vaig escollir la Guàrdia Urbana pel
ti-pus de feina i perquè no tens els problemes de mobilitat d’altres cossos. Aquí saps que et quedes a Barcelona”. El seu primer dia com a agent de la GUB va patrullar el centre per informar la gent sobre la revetlla: “Va ser molt tranquil. Anava amb un company i un veterà i explicàvem a la gent que no podien tirar petards a Les Rambles i coses per l’estil”. Genaró valora l’estada a l’Escola molt positivament: “Allà aprens a ser policia, però d’una manera molt quadriculada, és al carrer on et formes: compartint nou mesos amb companys que ja havien fet patrulla he après molt”.
- Una qualitat per ser un bon agent de la GUB? “La professionalitat”.
2 2 00
Els nostres recursos
“Ara toca saber com funciona tot.
Quan aprengui ja escolliré on vull fer
de policia”
“Conec bastant bé la Guàrdia
Urbana perquè tinc tots dos pares
treballant-hi”
“M’agrada la nit i l’acció, per això
estic considerant la possibilitat de
treballar a les UNO”
“La convivència amb els companys
durant la formació a l’Escola m’ha
enriquit molt”
2 2 11
Actuem
Mecànic i traficant
E
l 20 de juliol, agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona van detenir Domingo G. C. a l’inte-rior del local que regenta al carrer Pujades. Un taller de motos que presumptament era utilitzat pel detingut per a una segona activitat menys honrada: la venda d’estupefaents.Els agents van observar un trànsit sospitós de clients que entraven i sortien del taller, i que aquests romanien molt poc temps al seu interior. Per aquest motiu es va establir un servei de vigilància del local. Un client que sortia del taller, a qui se li va trobar una “paperina” de cocaïna, va revelar l’origen de la dro-ga, acusant directament al propietari. Un cop a l’in-terior del local, els agents van sorprendre dos clients més, els quals també van ser identificats, i van trobar prop de 250 grams d’haixix i 60 grams de cocaïna. Durant l’escorcoll també van trobar dues balances de
precisió per pesar la droga, així com dife-rents eines per al seu tall i dosificació.
Dóna la casualitat que, fa uns mesos, agents de la Guàrdia Urbana també van detenir l’encarregat d’una fusteria de Sant Andreu que utilitzava el seu negoci per facilitar la droga als seus clients. El detingut també aprofitava l’estada dels clients a l’in-terior del local per a les transaccions.
Sota aquestes línies, part del material confiscat durant l’escorcoll del taller.
D
os guàrdies de paisà van detenir el 16 de juny a tres homes per tràfic de drogues. La seva acti-tud va cridar l’atenció dels agents: camina-ven separats i fent-se senyals. Després dese-guir-los fins al carrer de la Cera, els guàrdies van re-gistrar dues bosses que transportaven i van trobar un quilo de cocaïna. En l’escorcoll del pis d’un dels detinguts es van trobar tres quilos més, substància de tall, balances, una premsa i estris de barrejar.
F
er-se passar per policies. Amb aquesta trilla-da estratagema volien “confiscar” carteres tres ciutadans d’origen romanès el passat 16 de juliol, a l’entorn de la plaça Luis Milet. No van passar del primer intent. Agents de la GUB van presenciar com els tres homes es col·locaven al vol-tant d’una dona i, mentre un desplegava un mapa amb l’excusa de preguntar-li una direcció, l’altre li mostrava una cartera al crit de “Policia!”. El seu ob-jectiu era que la víctima els entregués el seu bitlle-ter, moment en el que els agents, a escassos metres de l’acció, van detenir els assaltants.3 detinguts, 4
quilos de coca
Policia!
Doni’m la
cartera...
La Guàrdia Urbana deté el propietari d’un taller de motos per un presumpte
delic-te contra la salut pública. El detingut aprofitava l’estada dels clients al taller per
facilitar la droga als compradors. En l’escorcoll del local els agents van decomissar
prop de 250 grams d’haixix i 60 grams de cocaïna.
Actuem
431
efectius dela Guàrdia Urbana van vetllar per-què la nit més curta de l’any fos també la que menys incidents regis-trés, fita complicada en una festa que es desenvolupa majoritàriament al carrer. 85.000 persones van esco-llir les platges de la ciutat per cele-brar la revetlla. Tanmateix, els inci-dents van ser mínims i va destacar més l’acció preventiva dels efectius sobre la venda il·legal d’alcohol que no pas les actuacions durant la cele-bració. Al llarg de la nit, els agents van requisar 61.000 llaunes de be-guda a venedors ambulants, i van
sancionar 128 persones, 114 per actes incívics (la majoria per fer les necessitats a la via pública) i 14 més per actes vandàlics, com cremar contenidors.
27 tones de festa
A les sis del matí, els agents van desallotjar les platges per tal que comencessin les feines de
nete-ja i garantir que a les 10:00 estiguessin llestes per als primers banyistes. BCNeta va comptabilitzar 27 tones de residus, la majoria ampolles i gots. Durant la jornada, Guàrdia Urbana va establir un dispositiu específic per garantir la mobilitat del trànsit i la se-guretat viària a la ciutat, coordinat amb Mossos d’Esquadra. Els efectius van situar-se en punts de màxima concentració de gent, com el centre i el li-toral, als enclavaments on s’encenien fogueres i als punts de venda de petards, així com a la zona fo-restal de Collserola per ser aquest un enclau sensi-ble en una nit on el foc és el protagonista.
128 sancions durant
la nit més curta
Els agents van requisar
61.000 llaunes de beguda a
venedors ambulants i es
van sancionar 128 persones
Agents de la UPAS retiren els usuaris de la platja per deixar via lliure als serveis de neteja, després de la nit de Sant Joan del 2005. (Imatge d’arxiu)
Una vegada més, i seguint amb la tendència dels darrers anys, la revetlla de Sant
Joan es va viure sense incidents destacats a Barcelona. Tot i que les platges de la
ciutat van acollir més de 85.000 persones que celebraven el solstici d’estiu, les
actuacions de la Guàrdia Urbana van ser majoritàriament de caràcter preventiu.
2 2 22
2 2 33
Pla contra manters
i furts al Parc Güell
Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra i Policia Nacional posen en marxa un
disposi-tiu especial per reforçar la lluita contra la venda ambulant i els furts a l’entorn del
Parc Güell. Les actuacions periòdiques van començar al juliol i reforçaran una
pres-sió sobre els manters i carteristes que enguany suma 800 intervencions.
E
ls mesos d’estiu uns 20.000 turistes visi-ten diàriament el Parc Güell. Davant d’una afluència tant nom-brosa, cada cop són més els venedors ambulants i carte-ristes que intenten fer el seu agost amb permís –o sense– de les butxaques dels emba-dalits visitants. Per acabar amb aquesta tendència, des de ju-liol s’han programat dispositius especials per reforçar el control i l’acció punitiva a la que habitual-ment ja se sotmet a aquestes acti-vitats. Periòdicament, un operatiu d’agents de la GUB (UPAS i UT-6),del CME i del CNP, tant de paisà com uniformats, es conjuguen per interceptar en un matí el màxim nombre de manters i de material preparat per a la venda ambulant. Alhora, el nodrit desplegament policial també serveix per dissuadir els carteristes.
Emboscats
Els camins i la vegetació del Parc Güell ama-guen una infinitat de racons propicis per fer-se fugisser a l’esguard policial. Alguns carrerons bos-cosos del parc són utilitzats pels manters per apar-car els vehicles que els serveixen de “magatzem mòbil”. Detectar aquests amagatalls és un pas clau per arribar als venedors ambulants i, més impor-tant encara, per localitzar el material que vénen.
Una altra peça del joc la conformen les torres de guaita, encarregades d’advertir de la presència d’agents. Reconèixer-los i neutralitzar-los suposa tenir mitja feina feta: sense espietes, els manters i carteristes tenen els segons comptats.
Els dispositius específics
contra la venda ambulant
sumen 800 intervencions
en el que va d’any
2 2 44
Seguretat i Mobilitat
E
l 22 de juliol, un centenar i mig de persones entre polítics, autoritats i representants d’enti-tats vinculades a l’àmbit viari es van reunir al Saló de Cent per commemorar una fotografia històrica: la que en la mateixa data ara fa 10 anys va segellar el naixement del Pacte per la Mobilitat. Durant una dècada, el Pacte ha treballat de forma participati-va en diferents estratègies de mobilitat per millorar la vida de la ciutat, aplicant sempre el criteri de la soste-nibilitat i l’eficiència en els desplaçaments urbans, i po-sant èmfasi en la seguretat viària. Actualment, més de 50 entitats, associacions, experts i operadors com TMB, RENFE o Ferrocarrils de la Generalitat, formen part d’aquest projecte municipal.Realitats consolidades
Acords en l’àmbit de la sensibilització, en la millora de la gestió del trànsit o del foment del transport pú-blic... Al llarg d’aquests 10 anys, els vuit grups de treball que integren el Pacte per la Mobilitat han debatut i participat en iniciatives tan importants per a la ciutat com l’Operació Nadal, la implantació de l’Àrea Verda, el Bicing i les campanyes de foment de l’ús de la bicicle-ta, el tractament dels punts de risc viari i dels informes sobre accidentalitat de la GUB, la Setmana de la Mobi-litat o la recent remodelació de la xarxa de semàfors.
Fa 10 anys l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un projecte per modernitzar les
iniciatives en l’àmbit viari urbà. Un projecte aglutinador al que s’hi van sumar mig
centenar d’entitats i associacions ciutadanes, i que revolucionaria, per sempre, els
conceptes de circulació, trànsit o seguretat viària: el Pacte per la Mobilitat.
Una dècada apostant
per la mobilitat
Un llibre recull el treball
desenvolupat en el marc
del Pacte per la Mobilitat
durant aquests 10 anys
Assumpta Escarp es dirigeix als presents durant l’acte commemoratiu dels 10 anys del Pacte, el 22 de juliol.
Decàleg d’objectius del Pacte
1. Transport públic de qualitat i integrat
2. Millorar la velocitat del transport
públic de superfície
3. Augmentar i millorar la xarxa viària
dedicada als vianants
4. Augmentar el nombre i qualitat de les
places d’aparcament
5. Millorar la informació de la ciutadania
i la senyalització de la via pública
6. Aconseguir una normativa legal
adequada a la mobilitat de Barcelona
7. Millorar la seguretat viària i el
respecte entre usuaris del transport
8. Controlar la contaminació i el soroll
causats pel trànsit
9. Fomentar l’ús habitual de la bicicleta
10. Agilitzar i ordenar la distribució
urbana de mercaderies
2 2 55
L
a seguretat ciutadana s’ha convertit en un dels temes que més preocupen als ciuta-dans i, per extensió, a aquells qui adminis-tren les ciutats i n’han de procurar el be-nestar, el respecte i la convivència. Amb aquesta premissa es va reunir el 17 i 18 de juliol el II Fòrum Iberoamericà de Seguretat Ciutadana, on es van presentar de primera mà les experiències en gestió de conflictes que s’han dut a terme en diferents ciutats d’Espanya, Portugal, Brasil, Argentina, Mè-xic, Equador, Colòmbia, Uruguai i Perú.En el seu discurs l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va demanar als Estats que tinguin més en compte als ajuntaments a l’hora de dissenyar, pla-nificar i executar les polítiques de prevenció i
se-guretat, argüint que “és a nivell local on es juga la batalla de la convivència i la seguretat”. Hereu va recolzar una seguretat “transversal” basada en la prevenció, la proximitat i la participació, i va apos-tar pel major protagonisme dels professionals de la relació amb la comunitat, mediadors de conflic-tes, tècnics de prevenció i treballadors socials.
A la cloenda es va lliurar la Declaració de Bar-celona a l’alcaldessa de Sant Salvador, seu de la propera edició. El document recull una trentena de conclusions i acords assolits durant el Fòrum, i serà presentat a l’octubre en la XVIII Cimera Ibero-americana de Caps d’Estat i de Govern.
El II Fòrum Iberoamericà de Seguretat Ciutadana va reunir a Barcelona a
represen-tants i experts de 24 països. La cimera va situar la ciutat com a primer escenari de
convivència i de tensions, i va reivindicar el paper de les autoritats locals en la
ges-tió de les polítiques de seguretat, civisme, convivència i prevenció.
Jordi Hereu: “És a nivell
local on es juga la batalla
per la convivència i per
la seguretat”
Les ciutats reclamen
més autoritat local
El Fòrum és una iniciativa de la
Secretaria General Iberoamericana,
organitzada per l’Ajuntament i la
Diputació de Barcelona, amb el suport
de la FEMP. Enguany el debat es va
centrar entorn de “La Violència i les
polítiques públiques en l’àmbit local”.
2 2 66
El reportatge
L’escorta de
transports especials
La Unitat de Circulació gestiona cada any el pas de gairebé 5.000 grans combois
que travessen la ciutat. Les patrulles motoritzades acompanyen i guien el complex
trasllat de gegantines mercaderies: des de vaixells a maquinària pesada, passant
per bigues de la mida d’un gratacel y fins i tot balenes.
É
s de nit i la llum dels fars precedeix els mo-toristes de la Unitat de Circulació mentre avancen amb exasperant lentitud pels carrers de Barcelona. Darrere seu, envaint per com-plet l’amplada de les grans avingudes –sense tràfic a aquella hora–, els segueix una enorme mola de nou metres de diàmetre i 1.100 tones de pes. Es tracta del frontal d’una de les tuneladores que treballen en la construcció de la línia 9 del metro.La Unitat de Circulació va gestionar l’any passat 4.735 transports urbans de mercaderies ‘especials’. Maquinària pesada, interminables bigues i peces de formigó, vagons de tren, vaixells... qualsevol càrrega indivisible que excedeixi el tamany convencional ha de rebre una autorització prèvia per creuar la ciutat.
Més de la meitat d’aquests tras-llats requereixen, a més, un dis-positiu d’acompanyament poli-cial. Una patrulla que oscil·la en-tre dos i vuit agents, segons el vo-lum del transport, i que s’encarre-ga d’escortar el comboi des de la seva entrada a la ciutat i fins al seu punt de destinació. “Els acompanyaments més complicats es realitzen per la nit, per evitar que afectin a la mobilitat i a la seguretat de la resta d’usuaris de la via pública”, comenta el sot-sinspector Xavier Roig, segon cap de la unitat.
Una ruta a prova d’imprevistos
Una funció essencial que desenvolupa la Unitat de Circulació en els transports especials és la super-visió de l’itinerari. Escortant vehicles articulats que poden arribar a comptar amb 20 eixos i més d’un centenar de rodes, resulta essencial preveure qualse-vol circumstància: els girs més complicats, si caldrà tallar alguns trams perquè el camió els recorri con-tra direcció... Alhora, molts dels conductors que transporten aquest tipus de càrregues procedeixen d’altres països, i no coneixen l’entramat de la ciutat. “Quan dissenyem la ruta hem de tenir en compte les especificitats de la via en cada moment. Saber si està en obres, si hi ha prevista una manifestació o si es poden produir aglomeracions de tràfic”, afegeix Roig. Durant les operacions sortida/entrada de les vacances i en dates en què es preveu un gran movi-Un agent de la movi-Unitat de Circulació precedeix el trasllat
2 2 77
ment de vehicles, la Unitat de Circulació denega les autoritzacions als transports especials, evitant una congestió extra de les vies urbanes.
Balenes i vaixells
Un cop a l’any, desenes de iots i embarcacions de totes les mides travessen els carrers de Barcelona. Però el seu moll d’atracament no és al Port, sinó al recinte firal de la plaça d’Espanya. El Saló Nàutic de Barcelo-na és un dels majors esdeveniments d’aquest tipus que se celebren al món, i una de les dates en què la Uni-tat de Circulació ha d’assignar més agents a l’acom-panyament de transports especials. Però en la història
recent la Guàrdia Urbana ha escortat carregaments del més divers. Entre les més curioses i impressionants, la d’alguna de les balenes que el 2002, 2004, 2006 i 2008 van arribar arrossegades fins el Port. El trasllat dels cetacis –degudament tapats per no suscitar l’efecte badoc entre els conductors– va ser guiat pels agents motoritzats fins als abocadors de la perifèria.
Ensems, una de les etapes en què més es va reque-rir el treball d’acompanyament de transports especials va ser durant els Jocs Olímpics del 1992. Només per a la construcció de les Rondes de Circumval·lació, es van haver d’escortar desenes de combois formats per fins a cinc i sis vehicles, carregats amb les estructures metàl·liques de 52 metres de longitud que havien de sostenir l’obra.
El trasllat de balenes
varades al Port, de les
gegantines tuneladores
del metro o d’estructures
de 50 metres de llarg, es
compten entre els milers
de combois que Circulació
va escortar l’any passat
Una patrulla escorta el trasllat d’una gegantina estructura de formigó per la Zona Franca, el 7 de juliol.
Autoritzacions on-line
Des de fa tres anys, un portal Web
dissenyat per a la Unitat de Circulació
permet sol·licitar les autoritzacions per a
trasllats especials a través d’Internet. Un
cop concedits, els permisos atorguen un
marge de 60 dies per efectuar el
trajecte. “Tenim molt bona relació amb
les empreses de transport que operen a
Barcelona. Posem a la seva disposició
tots els mitjans tècnics perquè obtinguin
les autoritzacions amb antelació i no se
solapin”, explica el sotsinspector Roig.
La Unitat de Circulació està integrada
per 129 efectius, 69 dels quals
participen en l’escorta de transports
especials. La majoria d’acompanyaments
els duen a terme patrulles motoritzades
de dos agents. Tanmateix, en situacions
excepcionals els combois poden integrar
fins a vuit motoristes que, en cas de
pluja, substitueixen els seus vehicles per
cotxes patrulla.
2 2 88
Parlem de
El Comitè de Qualitat
L’any 2003 la Guàrdia Urbana de Barcelona creà el Comitè de Qualitat, un ens que
vetlla perquè el Cos mantingui l’estàndard de qualitat que requereix la norma ISO
9001:2000. Aquest grup treballa mes a mes per aconseguir un funcionament òptim
de l’Organització que repercuteixi en la nostra màxima prioritat: el servei al ciutadà.
A
uditories internes, externes, reunions mensuals i un comitè creat exclusivament amb un únic objectiu: la qualitat. La Guàrdia Urbana de Barcelona va publicar l’any 1996 la seva Carta de Serveis, moment en què l’organització va abocar-se a aconseguir uns estàn-dards de qualitat en els seus serveis i la posterior certificació mitjançant la norma ISO 9001:2000 so-bre “Sistemes de gestió de la qualitat. Fonaments i vocabulari”. Així, amb el triple objectiu de moder-nitzar el Cos, aconseguir la certificació de qualitat i unificar els criteris d’actuació, l’any 2003 es va cre-ar el Comitè de Qualitat. Des d’aleshores, són mol-tes les millores rellevants en el sistema de gestió delCos: l’aplicatiu IRIS, per recollir i registrar cada sug-geriment, comentari o queixa ciutadana, el disseny de l’ordre en què el material policíac es guarda al maleter dels cotxes patrulla o les fitxes informatives de grans esdeveniments, de recent incorporació, són alguns dels avenços qualitatius que ha dut a terme Un cop al mes el Comitè de Qualitat es reuneix a Prefectura per fer el seguiment de les diferents àrees de treball.
El Comitè valora i
analitza mensualment els
barems de qualitat de la
Guàrdia Urbana
2 2 99
la Guàrdia Urbana gràcies a la gestió del Comitè de Qualitat. “És fonamental tenir una base de dades on registrar tota la informació. I amb aquesta informa-ció, prendre decisions”, comenta l’intendent major Vilanova, director de Qualitat de la GUB.
Interacció interna i externa
El Comitè de Qualitat es reuneix un cop al mes per analitzar els objectius anuals i els processos que es duen a terme per aconseguir-los, identificar les àrees de millora del Cos i garantir la comunicació
ex-terna i inex-terna per decidir quines accions correctives són necessàries a l’hora d’assolir els estàndards de qualitat. A nivell de comunicació interna, cada agent té el seu representant al Comitè Operatiu de les Divi-sions, on es recullen els suggeriments i queixes de la plantilla i es fan arribar al Comitè de Qualitat mit-jançant els delegats de les divisions territorials. Aquesta interacció és fonamental per tal de donar resposta a les necessitats que els agents demanden arrel de treballar cos a cos amb el ciutadà. “Si som capaços de gestionar l’enorme flux d’informació que ens proporciona la nostra gent millorarem moltíssim com a cos de policia”, assegura l’intendent major Vi-lanova. A nivell extern, l’IRIS té un paper cabdal: fa de nexe entre el ciutadà i l’Organització. “Les queixes majoritàriament fan referència a l’Ordenança del Ci-visme, que no es respecta, i a la presència de vehicles abandonats”, afirma Sagrario Navas, tècnica del Ser-vei de Comunicació i Qualitat del Comitè.
Conforme / no conforme
La Guàrdia Urbana ha de superar de dues a tres auditories internes anuals per verificar que totes les
Objectius de Qualitat a la
Guàrdia Urbana per 2008
1. Temps d’arribada en cas
d’emergència inferior als 10 minuts.
2. Assolir un grau de presència del
90% per a les patrulles de proximitat
de quatre rodes en torns de matí i
tarda.
3. Atendre totes les
incidències/emergències urgents.
4. Millorar l’atenció en les demandes
rebudes a través del 092.
5. Planificar el servei en funció de les
demandes i prioritzar el servei en els
horaris de major demanda.
6. Prioritzar la prevenció per evitar
molèsties i sorolls.
7. Reduir el percentatge de trucades
derivades respecte les gestionades fins
a l’1%.
8. Millorar el procediment de
comunicació del temps d’arribada de
les patrulles.
9. Millorar la definició dels indicadors
de qualitat de les comunicacions
gestionades amb l’IRIS.
10. Augmentar les denúncies
efectuades amb PDA respecte les
gestionades per Galileo.
11. Consolidar l’aplicatiu de l’OIT
mitjançant el qual se sol·liciten dades
sobre accidents.
3 3 00
Parlem de
activitats relacionades amb la qualitat es desenvo-lupen segons el Manual de Qualitat, i que el Siste-ma de Gestió de la Qualitat es Siste-manté de Siste-manera eficaç. Un cop establerts els punts de control dels processos, s’estudia mes a mes si els resultats s’a-dapten als estàndards de qualitat que exigeixen els objectius. En cas afirmatiu, se’ls atorga la qualifica-ció de conforme, i en cas d’existir una desviaqualifica-ció i no arribar al llindar, de no conforme. És en aquest da-rrer cas quan s’han de dur a terme accions correc-tives. “La pròpia unitat o departament on s’ha de-tectat la desviació és la que ens fa arribar una pro-posta d’acció correctiva que estudiem i analitzem”, detalla l’intendent Buitrón, secretari del Comitè. Les no conformitats més habituals són les relatives a la documentació i els coneixements del personal: “Costa que la gent s’acostumi a un nou tipus de gestió. Però per això està el Comitè, per insistir-hi”. Aquests anàlisis interns preparen el Cos per superar amb èxit l’auditoria externa, que es fa un cop a l’any i que atorga la certificació ISO 9001:2000.
Composició del Comitè de Qualitat
Director de Qualitat:
Cap de la Divisió de Coordinació
Delegat DT Zona 1:
Cap de la Zona 1 de la Divisió Territorial
Delegat DT Zona 2:
Cap de la Zona 2 de la Divisió Territorial
Delegat Divisió de Coordinació: Cap de la Sala Conjunta de Comandament
Delegat Divisió de Trànsit:
Cap de la Unitat de Circulació
Delegat Divisió de Seguretat:
Cap de la UPAS
Delegat Inspecció de Serveis:
Cap de la Unitat de Règim Interior
Comunicació i Qualitat:
Tècnic/a del Servei de Comunicació i Qualitat
Secretari Comitè:
Cap del SSTO
UT i UNO certificades
El passat mes de juny, la
Guàrdia Urbana de
Barcelona va rebre la
nova certificació ISO
9001:2000, per a les
activitats de “Prestació de
serveis realitzats per les
UT i les UNO” i de “Gestió
i coordinació de les
actuacions resultants de les
demandes al 092 (Sala Conjunta)”.
El procés previ a obtenir el certificat ISO passa per unacurat i constant treball de supervisió interna del Cos. Procés de les demandes i suggeriments vinculats a la Qualitat a Guàrdia Urbana.
La nostra gent
“Ser guàrdia urbà
alimenta la imaginació”
El caporal de la UT-7 José Luis Romero publica el seu primer llibre Siempre quise
bailar como el negro de Boney M. Una novel·la que relata les vivències d’un
inves-tigador privat per la Barcelona més fosca i lúgubre, on compartirà escenari amb els
cossos policials de la ciutat, aquells amb qui l’autor treballa a diari.
10
del matí, parc del Retiro. Un agent es plan-ta davant les paradetes de la Feria del Libro, baixa de la moto i s’encara amb el venedor: “Quiero el libro del compañero”. El “compañero” és José Luis Romero, caporal de la Guàrdia Urbana i ara es-criptor amb una exitosa no-vel·la al mercat, Siempre quise bailar como el negro de Boney M, que va veure la llum per primera vegada a la Feria del Libro de Madrid el passat 30 de maig. Romero ja havia ficat el nas al món de la literatura peròde forma amateur, fins que va guanyar el primer premi del concurs de relats breus de la Policia de Cà-ceres. “A partir d’aquell moment, amb l’ajuda del meu amic i escriptor Jorge Larena, i el seu bolígraf corrector, em vaig posar amb la novel·la. De fet, el llibre ha estat una sorpresa per a quasi tothom, però ha tingut una acollida magnífica”. La seva obra es va presentar a Barcelona el 12 de juny a la llibreria Laie, on en unes hores es van exhaurir tots els exemplars. A més, la revista Qué leerl’ha coronat com a núme-ro 1 de les 41 novel·les recomanades per als mesos d’estiu. Què més es pot demanar a una òpera prima?
La Barcelona fosca
Evaristo Conrado, el protagonista de la història, beu de les experiències de Romero com a guàrdia
urbà, tot i que l’autor afirma que la trama és totalment inventada: “La professió et fa conèixer realitats que com a particular no veuries, i això alimenta l’esperit, la imagi-nació i les ganes d’escriure, però no explico històries ve-rídiques”. Tot i això, el capo-ral ha volgut envoltar Conra-do d’uns personatges que s’allunyen del clixé de ciutat cosmopolita i moderna: “He inclòs persones desempara-des, oblidades per la societat amb les que els companys se sentiran identificats perquè, com a policies, tractem amb elles de manera habitual”. De la mateixa manera, l’escriptor ha situat l’argument a la Barcelona dels suburbis, “aquella que no apareix a les guies turís-tiques i sí a les pàgines de successos”. “Al llibre hi ha patacades, tirotejos i final feliç per a tothom menys per als dolents, és clar! La Barcelona fosca existeix, i moltes vegades la seva realitat supera la ficció!”.
De moment, Romero no té previst deixar el Cos per dedicar-se a temps complet a la seva faceta d’escriptor, però sí que gaudirà d’unes llargues i merescudes vacances: “He trigat un any en escriu-re-la i uns mesos més en editar-la i publicar-la, un temps que he robat a la meva família i que ara els penso retornar”. “Per cert, aquest títol...?”: “Un ho-menatge als estius de la meva adolescència a les discoteques, des de Torredembarra fins a Platja d’Aro”.
3 3 11
José Luis Romero, amb la seva novel·la, durant la presentació del passat 12 de juny.
3 3 22
Xxxxxxxxxx
Activitats
12
ors, un argent i set bronzes. Aquest és l’espectacular resultat que van obtenir els cent agents de la Guàr-dia Urbana que van participar a Pontevedra en els segons Jocs Europeus de Policies i Bombers. Un medaller digne d’admiració que su-pera amb creus els vuit guardons obtinguts en la primera edició dels Jocs. El campionat va acollir un total de 2.300 participants, 1.000 més que fa dos anys, un xifra que mostra la bona salut de l’esdeve-niment i que el situa com un dels referents espor-tius europeus de cossos de seguretat.___________GUB arrasa amb 20
medalles a l’Europeu
Atletisme i ciclisme van
ser els esports estrella per
al medaller del CeGUB,
sumant 11 metalls en total
Un centenar d’agents de la Guàrdia Urbana es van desplaçar a terres gallegues per
disputar l’Europolyb, que enguany celebrava la seva segona edició. Després de 7 dies
de competició, el medaller de la GUB va recollir 20 guardons, tota una fita tenint en
compte que van participar-hi més de 2.300 esportistes de 14 països diferents.
__.Enguany van ser 43 les modalitats en què van haver de competir els agents i bombers. Però l’esperit Euro-polyb no només se centra en l’esport. Paral·lelament a les proves esportives, durant els set dies de competició es van celebrar jornades de segure-tat i emergències, una con-centració motera i dues cur-ses gratuïtes i obertes a tot-hom, entre d’altres activitats lúdiques com concerts i ani-mació per a grans i petits. L’any vinent, l’organització de l’Europolyb se la disputa-ran Madrid, Saragossa, València i Tenerife.
Atletisme
L’atletisme ha estat un
dels esports que més
alegries ha donat. Josep
Torres, d’Obres, va pujar
al lloc més alt del podi en
800 i 1500 metres pista
(Master C). Eva García,
de la UT1, va ser bronze
en 100 metres llisos (Sènior A), mentre
Isabel Priego, de la UT3, fou or en la
categoria Open d’aquesta prova. Tabita
González, de la UT7, va completar l’èxit
amb dos ors en mitja marató i 1500 pista.
3 3 33
Ciclisme
El ciclisme va ser un dels grans triomfs del
campionat: cinc medalles per a només dos
representants. Els agents de la UPAS
Jacinto González i Montse Aranda van
conquistar quatre ors (González en
especialitat mountain-bike i Aranda en
ruta de carretera, duatló i bicicleta de
muntanya). El bronze va arribar de la mà
de González en bici de carretera.
Futbol platja
L’equip de futbol
platja va deixar-se la
pell a la sorra per
coronar-se com a
vencedor. Després
d’una angoixant
semifinal que es va
decidir als penals,
els del CeGUB van guanyar la final a la
Policia de Vigo per un ajustat 2 a 1.
Vòlei platja
L’equip de vòlei
platja va quedar-se a
un pas d’endur-se
l’or a casa. Els
companys es van
haver de conformar
amb la medalla de
plata en perdre la
final contra la Policia Local de Vigo per
un resultat de 2 sets a 1.
Bàsquet
La cistella va estar
molt complicada a
Pontevedra. L’alt
nivell dels equips de
Madrid, Canàries o
Mallorca, va fer suar
de valent el 5x5 del
CeGUB. Finalment,
els de Reyner van ser bronze guanyant la
final de consolació a Bomberos de Madrid.
Futbol femení
Les agents de l’equip de futbol sala femení
van contribuir a engrandir la gesta de les
12 medalles d’or de Guàrdia Urbana als
Jocs, proclamant-se guanyadores absolutes
del podi de l’Europolyb.
Tir al plat
Ramon Almansa, de la UT de
Sants-Montjuïc i membre de la secció de tir al
plat del CeGUB, va pujar al tercer esglaó
del podi gallec per penjar-se un dels set
bronzes que la Guàrdia Urbana va
aconseguir en total a l’Europolyb.
Tenis
José A. Otal va
tornar de Galícia
amb les raquetes i
dos bronzes a la
butxaca. Otal va
anar escalant
posicions a la graella
fins a quedar-se a les
portes de la final, tant en la ronda
individual com per parelles.
Taekwondo
El representant del CeGUB en
Taekwondo, José Luis Campos, de la UT
de Sant Martí, va aconseguir un or i un
bronze per sumar al medaller del Cos.
Campos va competir en categoria sènior
obtenint la tercera posició en combat i la
primera en tècnica.
3 3 44
Activitats
E
ls veterans del CeGUB van desplaçar-se el 20 de maig a Villava, a pocs kilòmetres de Pamplona, per participar en un amistós organitzat per la policia de la localitat. Abans, però, va haver-hi temps per visitar el casc antic i els emblemes de la seva festa de fama mundial: San Fermín. Els veterans van fer l’itinera-ri que fan els braus durant les festes i van gaudir de la gastronomia de tapa i canya al carrer Sant Nicolás. L’amistós es va jugar en un terreny cobert per un mantell de polsim blanc dels pollancres, que gairebé no deixava veure les línies. Al final deTriomf de
l’equip de tir
a Barcelona
Apunta’t a
la Pedalada!
L
’equip de tir de la Guàrdia Urbana va endur-se vuit trofeus al III Campionat de Tir ‘Me-morial Santi López’, que va celebrar-se el 29 de maig a les instal·lacions de Tir Olímpic de Barcelona, a Montjuïc. La jornada, que va començar a les 9:00 i es va allargar fins a passades les dues de la tarda, va aplegar 63 agents de Mossos d’Esquadra i Policies Locals de Barcelona, Tarragona i rodalies, distribuïts en 21 equips. Un cop finalitzades les sèries de tirades, i amb el podi ja tancat, es va fer el dinar de germanor on van repartir-se els premis com a cloenda de la jornada.C
ollserola serà un any més l’escenari de la bi-cicletada dels actes patronals de GUB: la V Pedalada de BTT ‘Memòria Ángel Abasolo’. La marxa tindrà lloc l’1 d’octubre i la parti-cipació està oberta a tothom que vulgui gaudir de la natura i la bona companyia. La sortida serà a les 10 del matí del velòdrom d’Horta, on s’instal·laran car-pes d’avituallament, assistència mecànica i mèdica, massatgistes i patrocinadors. Els participants reco-rreran 30 quilòmetres de pistes forestals per Llars Mundet, Can Catà i Can Borrell entre d’altres. L’acti-vitat està limitada a 500 participants i les inscrip-cions es podran fer a partir de setembre. Enguany, a més del sorteig de material, a l’arribada el campió del món Dani Comas farà una exhibició de biketrial.Futbol i xai abans
de San Fermín
Palmarès de la GUB en el III Campionat
1r classificat i 5è classificat per equips
1r classificat en la categoria de pistola
reglamentària
1a classificada categoria femenina
2n classificat general individual
2n, 4t i 5è classificats categoria revòlver
la jornada, els amfitrions van convidar els partici-pants a degustar un xai en pepitòria a la seu Erga-Larreak, una societat exclusivament masculina.
Inscripcions
10
€
de l’1 al 26 de setembre
15
€
a partir del 27 de setembre
Socis CeGUB i IPA: 5
€
de descompte
www.bttcegub.blogspot.com
www.bcn.cat/guardiaurbana
Un apunt d’història
25 anys de l’Escola
policial catalana (II)
La creació de l’Escola de Policia de Catalunya el desembre de 1985, culminava un
any cabdal en la definició del nou model de seguretat pública. Un model, en què
l’Escola esdevenia una peça ineludible i decisiva. L’any següent, 788 policies locals
van seguir cursos i es va començar a impartir formació per a comandaments.
A
mb l’estructura organitzada com a orga-nisme autònom, els cursos de 1987 i 1988 a l’Escola de Policia es van continuar de-dicant a la preparació dels policies locals i dels comandaments de Mossos d’Esquadra, definint els trets bàsics del model formatiu del centre. Des-prés d’aquestes passes inicials, i coincidint amb el nomenament de Jesús M. Rodés com a director a fi-nals de 1988, l’Escola va fer un salt qualitatiu. A partir de 1989, es van programar de manera sis-temàtica cursos anuals de formació bàsica adreçats a aspirants a agent de Mossos d’Esquadra i de Poli-cies Locals, integrant-se a l’Escola el primer curs de formació bàsica específica de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en la seva promoció 62.El 1990 l’Escola va organitzar el seu primer acte amb participació internacional: el V Simposi sobre Justícia Criminal, Tràfic de Drogues i Crim Organit-zat, que va reunir a 50 especialistes procedents de 30 països. En l’àmbit acadèmic, l’Escola va començar a cooperar amb altres cossos policials de l’Estat, com la Guàrdia Civil, cosa que va millorar notablement la formació tècnica policial i que
va servir per una coneixença mútua que esdevindria molt útil més endavant.
L’any següent es va pro-mulgar la Llei 16/1991 de les policies locals, que establia l’obligació de superar un curs selectiu a l’Escola per accedir a la categoria d’agent, així com la promoció a les escales de comandament. Aquesta Llei
consolidava l’Escola com a centre únic de formació de la Policia de Catalunya i com a punt de referèn-cia per a diverses policies del país.
El desplegament
En l’actualitat, la implantació del model policial català ha generat un procés de creixement i d’espe-cialització lligat al desplegament dels Mossos d’Es-quadra, que l’Escola ha tingut d’acarar. La consolida-ció dels seus programes, l’increment de l’oferta for-mativa, l’optimització del equipaments i l’adequació de la seva estructura interna han estat requisits per complir amb les funcions que li encomana la Llei. Tanmateix, el model d’integració social de les nostres policies, la seva naturalesa civil i la seva dependència administrativa de la Generalitat i dels Ajuntaments, fan que hi hagi una àmplia participació social i ins-titucional en els òrgans de direcció i administració de l’Escola, així com en la definició dels seu objectius.
Voldria fer-vos partícips de la il·lusió que dóna veure com, cada mes de setembre, l’Escola s’omple d’uniformes nous amb l’arribada dels alumnes del curs de formació bàsica. De seguida, els aspirants s’acostumen a saludar al-çant la mà cap a la gorra, a formar davant de les ban-deres i a l’horari acadèmic de cinc dies a la setmana amb un mínim de 7 hores lectives diàries. Tot això perquè, després de 9 mesos, superats els nervis i l’esforç de fi de curs, recullin els di-plomes que els acrediten com a agents de policia.
3 3 55
Per Joaquim Arandes
3 3 66
El tauler
FELICITACIONS A LA GuB
JUBILACIONS
• Del Centro Leonés en Catalunyaa la Guàrdia Urbana per la seva col·laboració en l’acte festiu que el Centre va organitzar pels principals carrers de la ciutat, el qual es va desenvolupar amb tota normalitat.
• De la Productora Vaqueret S.L.a la Guàrdia Urbana per la seva col·laboració durant el rodatge de la pel·lícu-la ‘Petit Indi’.
• Del Gran Teatre del Liceua la Guàrdia Urbana per la col·laboració i l’esforç que en tot moment ha donat du-rant el desenvolupament del projecte ‘El Liceu a la Platja’.
• De Francisca Ramoneda, presidenta de la Comunitat de Propietaris de Rambles 73, als agents Morales (22.516) i Tena (23.131) per la seva actuació en els greus incidents ocorreguts en dos pisos de la finca, els quals eren utilitzats com apartaments turístics.
• Del Cònsol General de Mèxic a Barcelonaa la Guàrdia Urbana i als responsables municipals, per la seva col·la-boració durant la visita del President de Mèxic el passat mes de juny.
• De la direcció de TMBa la Guàrdia Urbana per la dedicació i l’acompanyament que els agents van fer a les cu-bes de combustible durant l’aturada del transport.
• De l’AA.VV. Portaa la Guàrdia Urbana per la seva desinteressada col·laboració en la Festa Major del barri.
• De l’equip del festival Tradicionàriusals agents de la UT6 per la seva tasca, la qual ha contribuït a l’èxit del festival com altres anys.
• De la Comissió de Festes Taxonera-Mas Falcó-Penitents i de l’AMPA Pare Povedaa la UT6 i molt especial-ment a les monitores d’Educació Viària per la seva col·laboració en la festa major del barri.
• Ginés Saura Sánchez
• Andrés Villa Megías
• Ángel Pina Martínez
La promoció interna reforça
l’estructura de comandaments
El Tribunal d’avaluació de la promoció interna de Guàrdia
Urbana va proposar el passat 26 de juny el nomenament
de 12 nous sergents i 45 nous caporals en pràctiques.
Previ al seu nomenament definitiu, el 30 de juny els
comandaments van començar els cursos específics per a les
seves respectives categories a l’Institut de Seguretat
Pública de Catalunya.
N
No
otta
a d
dee cco
on
nd
do
oll
D
Deess dd’’aaqquueesstteess ppààggiinneess vvoolleemm ffeerr eexxtteennssiiuu eell ssuuppoorrtt a
a llaa ffaammíílliiaa ddee JJoosseepp MMaarrttíí,, ttèèccnniicc rreessppoonnssaabbllee ddee llaa p
prroodduucccciióó ddee WWeebbss ddee ll’’ÀÀrreeaa d
dee PPrreevveenncciióó,, SSeegguurreettaatt ii M
Moobbiilliittaatt,, qquuii rreecceennttmmeenntt vvaa ppeerrddrree llaa vviiddaa aa ccaauussaa d
d’’uunn aacccciiddeenntt ddee ttrràànnssiitt..
