C M Y CM MY CY CMY K
Gener 2009 - Núm.30
www.bcn.cat/bombers
Acord per col·laborar
amb psicòlegs del SEM
Els 45 aspirants a
bombers, a la recta final
PROCOP en patologies
de la construcció
Bombers torna al Liceu
15 anys després
Bombers torna al Liceu
15 anys després
El 14 de desembre es va fer la voladura controlada de l'edifici Interfrisa, al Moll de Sant Bertran. Els tècnics de Protecció Civil van establir un períme-tre de seguretat, menperíme-tre que Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Portuària van ser-hi presents com a actuació preventiva.
FA
HRENHE
IT•4
51
FA
HRENHE
IT•4
51
SUMARI
SUMARI
Editorial
D’aniversari amb el Liceu
4
Candent
El dia que va cremar el Liceu
Notícies
- Conveni amb el SEM per comptar amb psicòlegs les 24h - Com serà el nou Parc del Port?
Notícies (II)
- Els 45 aspirants a bombers, a la recta final
Eines de prevenció
Prevenció a la xarxa ferroviària (I): el Metro
Bombers del món
El servei de bombers de la Ciutat de l’Alegria
Al Marge
- XVIII Jornades Nacionals de Sanitaris - El Dia del Foc presenta la futura Llei d’Incendis de Catalunya
Un apunt d’història
Una dècada d’SPEIS
Recorda
Conèixer i detectar a temps la meningitis
Activitats
- Aventures a la latitud zero del món - Bombers nevats
- L’SPEIS al Criterium de L’Hospitalet
La nostra gent
Joana López: “A la meva feina s’ha de tenir molt sentit comú”
5
26
28
16
18
33
21
34
35
Materials i equipaments
Eines pneumàtiques de baixa pressió
24 14
Serveis Destacats
- Flames d’hivern
- Dos veïns víctimes del foc a Sants i el Putxet
10
FAHRENHEIT•451 Edita: Bombers de Barcelona Ajuntament de Barcelona
Consell Editorial:
Clara de Yzaguirre, Carme Pallarès, Jesús Martínez Viejo, Miquel Àngel Fuente, Jordi Secall, Montserrat Radresa, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com ([email protected]) Coordinació: Àlex Palau ([email protected])
Redacció: Àlex Palau, Vanessa Martínez
Disseny i maquetació: Joan Serra, Laura Urios Fotografia: R. Cervantes, À. Palau, V. Martínez, J. Bolívar, E. Planas, A. Cabeza, M. Carracedo, J. Canudas, F. Alcoba, P. Pulgar, A. Casado, J. M. Rodríguez, Ruisánchez Arquitectes Col·laboradors en aquest número: Xavier Garcia Guixé, Antonio Cabeza, Joan Carles Mompel, Santi Rovira, Pilar Pulgar, Juan Ignacio Paso, Antoni Casado i David Zapater Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-33873-2001
Formació
Procediment d’Intervenció en Patologies de la Construcció
El cau del jubilat
Ruta històrica per la Catalunya francesa
36
Flamarades i Iceberg
- La WRO suspèn el Mundial 2009 - Bombers del cel·luloide
- Humor 38
FA
HRENHE
IT•4
51
EDITORIAL
D’aniversari
amb el Liceu
Enguany commemorem un foc in-sígnia, tant per als bombers, com per a tots els ciutadans i ciutada-nes de Barcelona.Molts guardem –i guardarem– en la nostra memò-ria la imatge de les flames devorant el Liceu. D’un incendi que, per a molts, és i serà “un dels grossos”. Possiblement, el foc sense víctimes que més ha marcat col·lectivament aquesta casa.
Per això, ara que es compleixen 15 anys d’aquell fatídic 31 de gener de 1994, hem volgut tornar a trepit-jar la moqueta del Gran Teatre per reviure aquest capítol de la nostra història a través de la mirada d’al-guns dels 70 protagonistes que hi van intervenir.
Però les efemèrides no ens po-den distreure del present. I el nostre present ens obliga, un hivern més, a posar en primera plana aquells focs que es produeixen pel descuit d’es-tufes i mantes elèctriques. El darrer tram de l’any hem viscut les conse-qüències d’algunes d’aquests
situa-cions. Per aquest motiu cal que tots ens bolquem en protegir la nostra ciutat, més que mai, en una època de Nadal en què volem que l’alegria sigui la única protagonista.
Com en el Conte de Nadal de Dickens, en aquest recorregut que estem fent per
pas-sat i present, no po-dem oblidar-nos de parlar del futur. En-cetem un nou any, i ho fem posant al dia el nostre Servei.
D’una banda, amb la promoció 2009 de nous bombers, que ara comença la seva formació i que pot consolidar la presèn-cia femenina dins del nostre organigrama operatiu. I, de l’altra, amb el recent con-veni entre l’Ajunta-ment de Barcelona i el SEM. Un acord,
gràcies al qual podrem comptar amb psicòlegs per atendre in situ a les víctimes i als seus familiars du-rant les intervencions. Perquè una resposta coordinada i integral en les emergències, és clau per fer ca-da dia millor el nostre servei.
O
Onnzzee ii ttrreess mmiinnuuttss ddeell mmaattíí.. AAll PPaarrcc ddee ll’’EEiixxaammppllee,, eell CCeennttrree ddee CCoommuunniiccaacciióó d
dee BBoommbbeerrss rreepp aavvííss ddee qquuèè aallgguunnaa ccoossaa ppaassssaa aall LLiicceeuu.. La trucada és del propietari d’un bar
del carrer Sant Pau, qui alerta que del Liceu surt gent dient que es crema el teatre. “Recordo com el cap de telè-fons, Josep Lluís Casaseca, va venir dient que es crema-va el Liceu. Pensacrema-va
“Et tocarà el Liceu”
Un polvorí esperant el mínim frec de les flames. Això era el Liceu abans del fatídic 31 de gener de 1994. So-ta l’escenari s’amagava una estructu-ra subterrània de fusta de cinc plan-tes. En aquesta inhòspita tramoia s’hi guardaven decorats de cartró pedra col·leccionats durant més d’un segle de representacions, a més d’incomp-tables pots de pintura i de dissolvent, llistons de fusta i “una visible capa de pols, acumulada durant anys, que cremava més que la pròpia fusta”,
FA
HRENHE
IT•4
51
CANDENT
El dia que es va cremar
el Gran Teatre del Liceu
El 31 de gener de 1994, 70 bombers van veure sucumbir entre les flames el
nos-tre teanos-tre més emblemàtic. Ara, 15 anys després, cinc d’ells retornen al Liceu per
reconstruir com van viure aquell dia gravat en la memòria de Barcelona.
que feia broma. Llavors, amb la cara desencaixada va repetir: ‘Aquest cop és de veritat’; i tots a córrer”, relata Miquel Àngel Fuente, cap de guàrdia aquell dia. La primera sortida de l’Eixample vorejava la plaça Uni-versitat quan va divi-sar l’enorme columna de fum. De seguida donà l’alerta general. Gairebé alhora, un veí picava la finestreta de Drassanes, senyalant la fumera.
Pere Heras: “Tots
sabíem que el
Liceu es cremaria
un dia o altre, i
bromejàvem dient
‘et tocarà el Liceu’”
D’esquerra a dreta, els companys que aporten la seva veu en la reconstrucció de l’incendi (entre parèntesi, el càrrec que ocupaven aquell dia): Antonio Pina (bomber a l’Eixam-ple), Pere Heras (bomber a l’Eixaml’Eixam-ple), José A. Gallardo (caporal a Drassanes), Miguel Á. Valdueza (cap d’Operacions) i Miquel À. Fuente (cap de guàrdia).
FA
HRENHE
IT•4
51
CANDENT
recorda José Antonio Gallardo, llavors caporal a Drassanes.
L’elevat risc d’incendi era més que conegut i, des de feia 10 anys, hi ha-via un projecte per remodelar el tea-tre. De fet, durant les funcions i assa-jos, un equip de bombers feia guàrdia permanent dins l’edifici. “Tots sabíem que es cremaria un dia o altre. Entre els bombers bromejàvem dient ‘et tocarà el Liceu’”, explica Pere Heras, un dels primers bombers de l’Ei-xample que aquell
dia va entrar al teatre. “L’interior estava ple d’extintors i màne-gues, el problema era la pròpia configu-ració d’un edifici que tenia gairebé un segle i mig d’antigui-tat”, explica Miquel Àngel Fuente.
El silenci de la tramoia
Coneixedors del risc, les nor-mes de seguretat del Liceu exigien que s’instal·lés un recobriment ig-nífug sobre l’escenari abans de fer treballs amb foc. Aquell dia, els operaris que des de les 9 del matí soldaven sobre l’escenari, van obviar aquest detall. No va ser fins vora les 10:30 quan va arribar el responsable de seguretat del tea-tre i els va obligar a instal·lar el recobri-ment. Però ja era tard. Algunes guspi-res d’un dels bufa-dors s’havien esco-lat entre els llistons de la tarima, i un foc incipient ja havia començat a prendre el material acumulat
Miquel À. Fuente:
“Mai t’esperes que
un foc que en
teoria acaba de
començar cremi
tant violentament”
a la tramoia. Aliens a la tragèdia que es gestava sota els seus peus, el personal va seguir treballant, ara, sobre la capa ignífuga. Una capa que va impedir que el foc sortís. Així, el foc va anar consumint les cinc plantes de fusta sota l’escenari, tro-bant en el pati interior de ventilació una xemeneia natural per a la sorti-da de fums, des d’on brollava la fumera visible des del carrer. A l’in-terior, però, ningú no es va donar compte de l’incendi fins que el foc va sortir a l’escenari, moment en que s’ordenà l’evacuació del teatre.
Els fronts d’atac
La primera teoria sobre l’origen del foc apuntava que una espurna havia encès el teló, però la realitat anava més enllà: “Després d’una hora cremant, el foc va trencar la caputxa ignífuga i es va manifestar de cop, amb un tiratge de cinc plantes. Les flames van pujar pel teló i es van estendre a la platea i a la cúpula”, detalla Fuente. La intensitat del foc va condicionar la intervenció: “Ningú
Fotografies cedides per Enric Planas.
FA
HRENHE
IT•4
51
s’explicava perquè un incendi que en teoria acabava de començar, crema-va de manera tant violenta”._.._ __.La sortida de l’Eixample es va situar al carrer de Sant Pau. “Volíem arribar de forma directa a sota de l’escenari, i en obrir la persiana va sortir el tiratge d’aire més gran que havia vist mai”, rememora el sergent Pina. Ell i l’avui caporal Pere Heras integraven el primer equip que va
accedir al Liceu. “Vam entrar amb les mànegues per un passadís il·luminat, on treballàvem molt còmodes, fins que ens va xiular la botella d’oxigen i vam sortir per donar el relleu”.
A la banda oposada del teatre es va situar la dotació de Drassanes, que havia arribat al Liceu pel carrer Unió. Com relata Gallardo: “Un veí ens va indicar una escala, el final de la qual comunicava amb el teatre a través d’una petita porta. Vaig treure el cap i, davant meu, vaig veure l’escenari completament il·luminat per les fla-mes... era impossible fer-hi res”. Minuts després, a les 11:40 del mig-dia, la cúpula es va desplomar de cop.
El miracle
L’ensorrament va agafar tres bombers del segon relleu de l’Eixam-ple dins del teatre, que havien obviat les ordres de no accedir-hi. Heras i Pina, que fins un segon abans insis-tien al caporal del torn que els deixés entrar, van ser enviats a rescatar els seus companys. “Mentre avançàvem pel passadís tot eren roques i espur-nes. No quedava res. Tenies la sensa-ció de ser dins d’una parrilla”, recorda Pina. “No parava de preguntar-me en quin estat trobaria els companys. Tots els bombers esperem el dia en què ens les haurem de veure amb el llop. Allò era el llop”, afegeix Heras. Tot i la nul·la visibilitat, les hores de guàrdia passades al Liceu els permetia avan-çar de memòria pels passadissos. La recerca va ser un èxit. Com un miracle dels que abunden a
Bombers, el segon relleu de l’Eixample va escapar il·lès. Fo-ra del Liceu, el retro-bament va desfer-mar l’emoció contin-guda: “Érem 15 o 20, abraçant-nos i plo-rant de la tensió”, recorda Pina.
Canvi d’estratègia
Després de desplomar-se l’estruc-tura central del teatre, el comanda-ment va canviar d’estratègia. “El Liceu estava perdut, però calia salvar les cases del voltant”, explica el llavors cap d’Operacions, Miguel Ángel Valdueza. Els efectius, reforçats amb l’arribada de personal de la resta dels parcs, es van concentrar a la cantonada del Cercle del Liceu, i en un esforç con-junt es va salvar els voltants del tea-tre. A les 13:40 s’anunciava que l’in-cendi havia estat controlat.
Els treballs d’extinció encara s’a-llargarien tres dies. El munt de bigues retorçades, runa i fusta carbonitzada en què s’havia convertit bona part del Liceu seguia fumejant, i calia remullar la zona per evitar una revifada. “Tal com vam acabar al Liceu vam anar al parc i ens van enviar a un foc de pis a Badal”, recorda He-ras. Amb les imatges del Liceu encara a la retina, la vida, a Bom-bers i a Barcelona, seguia el seu curs.
M. A. Valdueza:
“El Liceu estava
perdut, però calia
salvar les cases
que hi havia
al voltant”
La profecia
Segons la llegenda, quan el convent dels Trinitaris de la Rambla es va transformar en el Teatre del Liceu, la mare superiora Maria Ràfols es va escandalitzar pels pecats que s’hi re-presentarien. Per això, la monja va augurar que el teatre viuria tres mo-ments tràgics: un incendi (el de 1861), una bomba (1893) i, finalment, l’ensorrament de l’edifici (1994).
Fotografia cedida per Antonio Cabeza.
FA
HRENHE
IT•4
51
CANDENT
FA
HRENHE
IT•4
51
La reconstrucció d’un mite
El 31 de gener de 1994, mentre les restes del Liceu encara fumeja-ven, es va decidir iniciar d’immediat la reconstrucció del teatre. El projecte s’encarregà a l’arquitecte Ignasi de Solà-Morales, i es va basar en quatre criteris fonamentals: millorar la segu-retat, l’acústica, la visibilitat i la il·lumi-nació escènica. Calia conservar allò que s’havia salvat, reformar les parts emblemàtiques perdudes i crear un nou edifici tècnicament actualitzat. Les obres van començar el 6 de febrer de 1996 i van finalitzar només tres anys i mig més tard. “No hi ha cap teatre modern que s’hagi construït en menys temps”, afirma Ernest Serra, director executiu de la reconstrucció. Millorar la seguretat va ser una de les principals fites. L’actual teatre dis-posa d’un sistema automàtic de de-tecció de fum i temperatura, i d’un sis-tema d’alarmes i aspersors connectats informàticament. També es van dividir els espais del públic per sectors que, en cas d’incendi, es tanquen hermèti-cament. La tramoia va passar de ser
un espai ple de pols i material aban-donat, a ser “una maquinària molt afi-nada, tecnificada, que sempre està neta i engreixada perquè funcioni com un rellotge”, comenta Pau Solà-Morales, arquitecte i fill de l’autor de la reconstrucció, ja desaparegut. A més, el projecte va millorar els siste-mes d’evacuació i els accessos per a persones discapacitades.
“El Liceu havia de ser un edifici nou en
un 70% que devia incorporar, com si
fossin joies encastades en la seva nova
fàbrica, les parts conservades de l’edifici
històric i, en el seu cor, com en una
capsa del tresor de la memòria, una
rèplica exacta de mesures, disposició,
acústica, aforament i ornamentació de
la sala destruïda pel foc”.
IIggnnaassii ddee SSoollàà--MMoorraalleess.
Arquitecte encarregat de la reconstrucció del Liceu.
Un quarter improvisat
L’arquitecta Beth Galí (foto) mai hauria imaginat que viuria en primeríssima persona un dels fets històrics de Barcelona quan, el 1989, va muntar il·lusionada un estudi just davant del seu estimat teatre. Aquell dia pujava per Les Rambles quan va veure uns nens que sortien cridant del teatre, suposava que d’alegria: “A conti-nuació tot va passar molt ràpid. Va començar la
fumaro-la i al poc es van sentir les sirenes dels Bombers”. L’arquitecta va avisar al re-gidor de Cultura i la notícia es va estendre per l’Ajuntament. El seu estudi, si-tuat a sobre del Cafè de l’Òpera, va ser escollit com a quarter general improvi-sat. “No s’hi podia caminar”, explica. Al llarg del matí no van cessar les reu-nions d’emergència. “Va arribar un punt en què vam començar a sentir la calor del foc i els Bombers van decidir desallotjar tots els veïns, excepte a nosal-tres”. “Quan ens van dir que el sostre s’havia ensorrat tots vam pensar que, ara sí, s’havia acabat”, recorda amb tristor. Però allà mateix, al seu estudi, l’al-calde Maragall va anunciar: “Demà mateix comencem a reconstruir el Liceu”.
Visita accidentada
Quan va saltar l’alarma, 50 alumnes de 7è d’EGB de l’escola Mireia, assis-tien a la projecció d’un vídeo en una sala contigua a la principal del Liceu. Maria Teresa Pou, una de les mestres que els acompanyava, encara recorda els nervis de l’evacuació: “Sols pensa-va en contar els nens i fora!”. Entre aquells nens hi havia el seu fill, David Tugàs: “El projector estava al costat d’una reixa, per on començà a sortir fum. Vam alertar la monitora del tea-tre, que va sortir al passadís i va veu-re tot de gent que corria al crit de ‘foc, foc’. [...] De camí a l’escola, els nens dèiem a tothom que el Liceu es cre-mava, però ens prenien per bojos”.
FA
HRENHE
IT•4
51
SERVEIS DESTACATS
Actuació al carrer Galileu per un foc que s’inicià al 3r-3a i va afectar les canonades d’aigua i gas.
D
Deess ddee pprriinncciippii dd’’ooccttuubbrree,, ddiivveerrssooss iinncceennddiiss eenn vviivveennddeess han estat pro-duïts per l’ús indegut de mantes e-lèctriques o espelmes, així com per fumar al llit o al sofà. Un primer cas el trobem el passat 55 dd’’ooccttuubbrree a la quarta planta del número 132 del carrer Viladomat, a Sants. L’origen més probable sembla ser la burilla d’una cigarreta, que hauria encès un matalàs. El foc va afectar dues habi-tacions i la fumera es va estendre per tot l’immoble. Vam enviar quatre dotacions per frenar les flames, que en arribar ja fugien pel balcó. L’extinció va ser qüestió de minuts i el foc no va afectar altres plantes.
En arribar, les flames saludaven per la façana. Vam haver de controlar-ne la propagació, mentre alguns companys accedien a la 3a planta per extingir el focus principal. El foc va acabar afectant també part de la quarta planta, cinc bigues de fusta i un envà. Alguns dels veïns es van veure obligats a reti-rar les seves perti-nences i un d’ells va haver de ser atès pel SEM i traslladat a l’Hospital del Mar a causa de la inhala-ció de fum.
Flames d’hivern
L’arribada del fred anima a la gent a quedar-se a casa a l’escalfor d’una manta
elèctrica o de la calefacció. És el moment de maximitzar les precaucions a la
llar per evitar incendis com els que s’han registrat aquest darrer trimestre.
Només una setmana després, el 1133 d
d’’ooccttuubbrree, es produí un incendi simi-lar en un edifici del car-rer Font Honrada. Al voltant d’un matalàs ardent vam trobar un cendrer i buri-lles de cigarretes. Aquest cop, però, el foc només va afectar el llit i la roba que hi havia a prop.
La història es va repetir el 1177 ddee nno o--vveemmbbrree al carrer Vi-la Joiosa, a Vi-la Barce-loneta, quan un veí es va quedar adormit fumant al llit. El fum el va desper-tar, però ja era tard.
Fumar al llit i la
poca precaució en
l’ús de calefactors
han originat la
majoria de focs del
darrer trimestre
FA
HRENHE
IT•4
51
Les flames d’unes d’espelmes van ser l’origen de l’incendi que es va declarar el 2277 ddee nnoovveemmbbrree al número 33-35 del carrer Creu Coberta. Arribats a l’edifici vam veu-re una intensa fumera que sortia del 1r 3a. La vivenda va quedar pràcticament destruïda per les fla-mes, l’alta temperatura i el fum. Vam tranquil·litzar als veïns i G.M., la pro-pietària del pis afectat, va ser atesa per inhalació de fum. Al ddiiaa sseeggüüeenntt, una trucada del 092 ens
va alertar d’un in-cendi en una viven-da del passeig Ma-ragall. Com que els ocupants del pis no responien, vam op-tar per forçar la por-ta i accedir a la vi-venda afectada. A dins vam trobar una
dona de 82 anys, en estat cons-cient però amb símptomes d’haver inhalat molt fum, que va ser
traslla-dada a l’Hospital Dos de Maig. Les flames s’havien ini-ciat en un moble del menjador, al costat del qual estava en-dollada una manta elèctrica.
Un dels últims serveis destacats del 2008 es va produir el 99 ddee ddeesseem m--b
brree en una vivenda ‘ocupada’ del carrer Nou de Santa Eulàlia. Sem-bla ser que un gos hauria tombat una estufa elèctrica, i l’acumulació de roba i objectes dispersos, su-mat al mal estat de la instal·lació elèctrica, hauria fet la resta. Les flames es van propagar per tota la planta i, fins i tot, van arribar a tocar la finca confrontant.
Salvament aquàtic
En aquest repàs a les interven-cions destacades no podem deixar d’esmentar dues tasques de rescat en aigües marines, lamentablement amb final tràgic en ambdós casos.
La primera actuació es va pro-duir el 1166 ddee nnoovveemmbbrree. Un particu-lar ens va alertar per la caiguda d’un individu a les aigües de l’extrem sud
El 55 ddee ddeesseemmbbrree, la cuina d’un pis
del carrer Cinca va començar a cre-mar pel descuit d’una paella al foc. Sembla ser que les flames es van propagar molt ràpidament per tota l’estança a través de la campana ex-tractora. En el moment de l’incendi al pis hi havia dues persones, àvia i nét, que es van refugiar a la terrassa. Després d’obrir la porta principal amb ajuda d’una radiografia, vam procedir a mitigar el foc i a rescatar als dos inquilins atrapats.
La nit del 2200 dd’’ooccttuubbrree vam intervenir en dos incendis en locals comercials, situats respectivament als carrers de Pujades (a la imatge) i al passeig de Maragall.
El fort onatge
provoca la mort
d’un operari que
estava reparant una
escullera al Port i
en fereix a un altre
FA
HRENHE
IT•4
51
SERVEIS DESTACATS
de la Barceloneta. Les úniques da-des eren que l’home havia da- desapa-regut entre les roques i duia un ba-nyador vermell. El nostre busseja-dor va trobar el cos sense vida de la víctima a tres metres de profunditat, i l’embarcació S-1 va evacuar el ca-dàver fins al Moll Catalunya, on va passar a disposició judicial. La vícti-ma, un home afroamericà, no duia cap documentació i no va poder ser identificada. En la intervenció van col·laborar Policia Portuària, Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra.
Pocs dies després, el 2288 ddee nno o--vveemmbbrree, vam ser cridats per ajudar en el rescat aquàtic d’un individu a la zona portuària. El fort onatge d’a-quell dia havia sorprès a dos opera-ris mentre realitzaven tasques de reparació sota l’escullera. L’accident havia provocat la mort d’un dels tre-balladors i lesions a l’altre. Després de recuperar el cadàver vam traslla-dar-lo a zona segura i vam muntar un dispositiu de prevenció amb per-sonal d’activitats subaquàtiques i una ambulància.
Bombers col·labora en l’explosió de Gavà
Una autoescala i una ambulància de l’SPEIS van acudir a Gavà, el 33 ddee dde ess--e
emmbbrree, per donar suport als Bombers de la Generalitat en l’explosió que va ensorrar tot un bloc de vivendes del barri de Ca n’Espinós. Les investigacions sobre la causa de la deflagració apunten a una fuita d’aigua en una canonada del carrer. El degoteig hauria acabat perforant un conducte del gas que trans-corria en paral·lel, el qual va crear una bossa de gas que va ser la que final-ment va esclatar. La deflagració va rebentar tota la façana de l’edifici, deixant les vivendes al descobert, i va ferir a 42 veïns. A dia d’avui, sis
dels estadants han mort ja a causa de les cremades i 10 es tro-ben en estat crític, mentre que sis evolucionen favorablement. El mmaatteeiixx ddiiaa, a Barcelona, una altra explosió de gas alertava als veïns del 14 del carrer Marín. En aquest cas, la fuga l’havia ocasionat el mal estat de la vàlvula d’una bombona de gas bu-tà. L’explosió va afectar la cuina i part d’una habitació de la vi-venda. En el moment de l’esclat hi havia dues persones al pis, una de les quals presentava cremades i una crisis nerviosa.
Nit de flames a la cotxera de Sant Andreu
La matinada del 1133 dd’’ooccttuubbrree, diverses explosions provinents de la cotxera
d’au-tobusos del Triangle van despertar els veïns de Sant Andreu. Tres aud’au-tobusos, dos d’ells articulats, van quedar completament calcinats, mentre que un quart presentava el sostre completament destruït. Els vehicles estaven aparcats en una esplanada annexa a la cotxera, prop de les obres de l’AVE, en un recinte tan-cat i vigilat que albergava els
autobu-sos nous que encara no estaven en servei. Van ser necessàries sis dota-cions per extingir un foc que, tot i no estar confirmat oficialment, podria ha-ver estat provocat. Malgrat l’ensurt, ningú va resultar ferit i l’incident no va afectar al servei regular d’autobusos.
Una de les palmeres de la plaça de Santa Llúcia va viure moments difícils el 2244 ddee nnoovveemmbbrree. El mal temps de dies anteriors va fer que l’arbre s’esquincés, i vam haver de pujar amb l’autoescala i reforçar amb cordes el tronc perquè no caigués enmig de la plaça.
Dos veïns víctimes del
foc a Sants i el Putxet
Cada cop que les flames truquen a la porta d’una casa posen en risc vides
humanes. Un risc que, en l’últim tram del 2008, s’ha materialitzat tràgicament
en dues intervencions per incendi en edificis dels carrers de Mèxic i d’Escipió.
FA
HRENHE
IT•4
51
U
Unnaa ttrruuccaaddaa aa lleess dduueess ddee llaa mmaattiinna a--d
daa ddeell 1199 dd’’ooccttuubbrree,, vvaa aalleerrttaarr eell C
CGGEE dd’’uunn iinncceennddii aall nnúúmmeerroo 2288 ddeell ccaarrrreerr MMèèxxiicc, al barri de Sants. El foc havia començat al dormitori de la primera planta i va afectar vuit dels 18 pisos de l’edifici, a causa de la ràpida propagació de les flames a través del pati interior. La informació rebuda a través de les trucades al 080 va condicionar
el desplaçament de la sortida completa del parc de la Zona Franca i un reforç del Parc de l’Eixam-ple. Donat que el carrer estava en o-bres es va plantejar la maniobra
d’extin-ció i rescat per l’escala comunitària de l’edifici. Finalment, vam decidir treballar amb tres línies d’alta pres-sió simultànies a través de la caixa de l’escala. Malgrat la ràpida propa-gació del foc, en 20 minuts les fla-mes estaven controlades, i l’estruc-tura dels pisos va quedar intacta.
Una dona de 53 anys, resident al pis on s’havien originat les flames, va morir mentre intentava fugir esca-les amunt, mentre que una veïna de 81 anys va patir crema-des lleus. La resta de veïns van ser desallotjats i una vintena van passar la nit en un hotel.
Tancat al bany
La tragèdia va revifar de nou el 3
311 ddee nnoovveemmbbrree, quan un home de 49 anys va morir per inhalació de fum en incendiar-se la campana ex-tractora de la seva cuina. Les flames van començar pels volts de la una del migdia a l’entresòl del número 31 del carrer Escipió, al barri del Putxet. El ràpid atac des de la faça-na va limitar l’incendi a la cuifaça-na, tot i que la resta de la vivenda es va veu-re afectada pel fum i l’alta tempera-tura. Els nostres equips van trobar la víctima tancada al bany, on els ser-veis mèdics van intentar reanimar-la, sense èxit. Els Mossos d’Esqua-dra investiguen les causes del foc, aparentment fortuït.
Les flames van destruir la vivenda, situada al número 28 del carrer Mèxic, i es van estendre cap a les plantes superiors de l’immoble a través del pati de llums.
Les obres al carrer
van obligar a situar
els vehicles a llarga
distància i no van
permetre atacar el
foc per la façana
FA
HRENHE
IT•4
51
NOTÍCIES
L
L’’AAjjuunnttaammeenntt ddee BBaarrcceelloonnaa ii eell S
Siisstteemmaa dd’’EEmmeerrggèènncciieess MMèèddiiqquueess ((SSEEMM)) vvaann ssiiggnnaarr eell 2200 dd’’ooccttuubbrree un conveni de col·laboració que permet sol·licitar la presència d’un servei d’assistència psicològica a les vícti-mes en el mateix lloc on s’ha produït l’incident, així com millorar la comuni-cació amb els familiars per tal de re-duir el possible impacte emocional. De la mateixa manera, els psicòlegs podran oferir assistència in situ als bombers o els agents que presentin trastorns emocionals.
L’acord, amb una vigència de cinc anys, està en marxa des del 3 de no-vembre i representa una ampliació del conveni de col·laboració que ja mantenien el SEM amb el Col·legi de Psicòlegs de
Cata-lunya i que s’acti-vava només en ac-cidents o catàstro-fes de gran magni-tud. A partir d’ara, els bombers po-dran sol·licitar la presència d’un psi-còleg en qualsevol
tipus d’incident de menor escala en què hi hagi víctimes o ferits amb possibles danys emocionals. Per la seva banda, els membres del Col·legi de Psicòlegs estaran disponibles les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any, a qualsevol punt del país.
La regidora de Prevenció, Segu-retat i Mobilitat, Assumpta Escarp, ha definit aquest conveni com “un pas endavant” qualitatiu per donar una “resposta integral” que permet cobrir tots els aspectes que envolten un sinistre, oferir una millor aten-ció a les víctimes i minimitzar l’impacte emocional que ge-nera la comunicació de l’accident.
Els cossos d’emergència de primera actuació (Bombers, Guàrdia Urbana i SEM)
podran sol·licitar la presència d’un psicòleg durant les intervencions per oferir
assistència professional als afectats i facilitar la comunicació amb els familiars.
Atenció psicològica les
24 hores en els sinistres
De dreta a esquerra, el conseller del SEM, Jaume Montfort, i la regidora Assumpta Escarp signen el nou conveni davant la mirada dels caps de la Guàrdia Urbana i de Bombers de Barcelona.
Els psicòlegs
estaran disponibles
a qualsevol punt de
Catalunya, les 24
hores del dia i els
365 dies de l’any
Protocol d’actuació
1. En accidents de trànsit:
- La Guàrdia Urbana activarà el protocol amb el SEM.
2. En altres sinistres (incendis, suïcidis, etc.):
- Quan els familiars no estiguin presents: el comandament de la intervenció informarà dels fets al Cap de Sala del CGE, qui sol·li-citarà a la Guàrdia Urbana que activi el procediment.
- Quan els familiars estiguin pre-sents: el comandament de la in-tervenció iniciarà la comunicació
amb els familiars in situ i,
pa-ral·lelament, el Cap de Sala del CGE activarà el protocol com en el cas anterior.
FA
HRENHE
IT•4
51
Com serà el nou
Parc del Port?
3
3..001122 mm22ddee mmooddeerrnneess iinnssttaall··llaacciioonnss ii ccaappaacciittaatt ppeerr aaccoolllliirr ffiinnss aa 3344 eeffeeccttiiuuss p
peerr ttoorrnn –tot i que està previst que la dotació de guàrdia sigui d’uns 25 bombers–. Són les primeres dades que es desprenen del projecte del Parc de Bombers del Port.
La nova caserna tindrà dos pisos. L’hangar, situat a la planta baixa, tin-drà capacitat per acollir 14 vehicles sota cobert, amb set crugies
indivi-La caserna de Bombers al peu de Montjuïc va prenent forma, si més no, sobre
el paper. De moment, ja hem pogut conèixer la imatge que tindrà el nou parc i
les principals instal·lacions amb què comptarà quan s’inauguri el 2011.
duals de sortida més unes altres dues per a l’entrada de material i al-tres usos. Els vehicles sortiran al pas-seig de Josep Carner, per on també hi haurà l’accés principal. En aquesta mateixa planta s’ubicaran tres magat-zems –dos de 31 i un de 109,5 m2–,
els despatxos dels comandaments i dels sanitaris, dos vestuaris indepen-dents per a homes i dones, i dues au-les de formació. A la part del darrere,
que donarà al passatge de les Bateries i al passeig de Montjuïc, hi haurà un amplíssim pati per manio-brar els vehicles i per realitzar pràcti-ques, així com un castellet.
La segona planta del parc s’esten-drà en forma de voladís a banda i banda de la planta baixa. En aquest pis s’ubicarà un gimnàs de 106 m2, les zones de descans, un gran menja-dor i diverses sales polivalents.
Operatiu i sostenible
El projecte del Parc del Port té un cost total aproximat als cinc milions d’euros i ha estat elaborat per l’estudi d’arquitectes de Manuel Ruisánchez, el mateix que va dissenyar el Parc de Llevant. Igual que el del carrer Castella, el nou parc vol ser una ins-tal·lació sostenible, amb grans fines-trals per aprofitar al màxim la llum del sol, i amb una organització dels es-pais que prioritza l’eficàcia i la veloci-tat operativa. Alhora, el perímetre del parc estarà envoltat per una estruc-tura de panells aïllants.
Recreació de la façana principal del parc, segons el projecte creat per l’estudi d’arquitectes Ruisánchez.
FA
HRENHE
IT•4
51
NOTÍCIES
B
Boommbbeerrss ddee BBaarrcceelloonnaa ppooddrriiaa ttrriip pllii--ccaarr eell 22000099 llaa pprreessèènncciiaa ffeemmeenniinnaa eenn llaa sseevvaa ppllaannttiillllaa ooppeerraattiivvaa.. És el resul-tat de la darrera oferta pública de places per formar part del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Sal-vament. Una convocatòria que, per primera vegada, va aplicar un barem diferent per a homes i dones en les proves físiques.
Tot i la novetat, només una tren-tena d’aspirants femenines, d’un to-tal de 1.855 candidats, van participar en la fase de selecció. Vuit mesos
després de presentar oficialment la primera bombera de
Barcelona en 175 anys d’història d’a-quest Cos –Miriam Galisteo–, la lleva 2008 pot ser la que consolidi i normalitzi la presència feme-nina dins de l’organi-grama operatiu de
l’SPEIS. Entre els millors registres de les proves hi ha 43 homes i dues dones. Els 45 aspirants co-mençaran al fe-brer el seu perí-ode de formació bàsica a l’Institut de Seguretat Pú-blica de Mollet.
La promoció 2008 de l’SPEIS començarà al febrer la seva formació bàsica a
l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Entre els millors classificats del
darrer concurs d’oposició hi ha 43 homes i dues dones.
Els 45 aspirants a
bombers, a la recta final
Diverses aspirants es preparen per participar en les darreres proves físiques d’accés a l’SPEIS.
La promoció 2008
pot consolidar la
presència femenina
dins l’organigrama
operatiu del Cos de
Bombers
Els Reis Mags arriben
un any més a l’Eixample
S
Seess mmaajjeessttaattss dd’’OOrriieenntt vvaann ffeerr uunnaa a
attuurraaddaa eenn eell sseeuu ccaammíí aall PPaarrcc C
Ceennttrraall.. MMeellcciioorr,, GGaassppaarr,, BBaallttaassaarr i la seva patuleia de patges van recollir les cartes i peticions dels més me-nuts el passat dia 2 de gener entre camions i autoescales. La canalla va
gaudir d’una tarda de jocs i rialles i, per donar-los la benvinguda com cal, els companys de La Cultural van servir un bon berenar, per cortesia de diverses empreses col·laborado-res, que va posar la cirereta a una jornada plena de tradició i joia.
FA
HRENHE
IT•4
51
Recordatori
El 14 de març va aprovar-se el Reial Decret 383/2008, que rebaixa l’edat de jubilació dels bombers funcionaris. Per acollir-se a la jubilació anticipada cal haver cotitzat a la Seguretat So-cial 35 o més anys de forma global. Aplicant un coeficient reductor de 0,2 als anys cotitzats com a bomber, com a norma general, l’edat mínima de jubilació serà de 60 anys, i de 59 per aquells qui hagin cotitzat 35 anys efectius com a bombers.
M
Mééss iinnffoorrmmaacciióó:: wwwwww..sseegg--ssoocciiaall..eess
Com tramitar la jubilació anticipada?
A l’hora de tractar amb impresos i formularis sovint invertim més temps del
necessari. Per facilitar aquesta gestió, a continuació detallem les passes que
heu de seguir aquells que vulgueu ser beneficiaris de la jubilació anticipada.
L’Ajuntament demana que la Llei de
Bombers s’apliqui també a Barcelona
Demanar a qualsevol centre d'atenció i informació de la Seguretat Social l’imprès J6 –sol·lici-tud de pensió per jubilació- i omplir-lo.
Informar al Departament de Personal de Bombers de Barcelona que la jubilació es fa sota el marc del Reial Decret de reducció de l’edat de la jubilació i demanar que emplenin el certificat d’acreditació dels serveis realitzats com a bomber (cal demanar l’imprès a la Seguretat Social, ja que aquest és l’únic vàlid).
En un període de 20 a 30 dies, l’Administració entre-garà a l’interessat la certificació d’empresa, així com la liquidació la-boral corresponent (dies de vacan-ces pendents, pagues, etc.).
Un cop reunida aquesta do-cumentació, s’ha de dur a la Seguretat Social perquè aquesta faci efectiva la tramitació definitiva de la jubilació, amb la determinació de la pensió corresponent i la data d’entrada en vigor.
1
1 33
4 4 2
2
E
Ell CCoonnssiissttoorrii ddee BBaarrcceelloonnaa hhaa rreecclla a--m
maatt aall GGoovveerrnn qquuee llaa ffuuttuurraa LLlleeii ddee B
Boommbbeerrss sigui de tota Catalunya –i no només de la Generalitat–, perquè s’apliqui també a l’SPEIS. La petició la va fer oficial la regidora de Pre-venció, Seguretat i Mobilitat, As-sumpta Escarp, durant la celebració del Dia del Foc, el passat 10 desem-bre. Entre d’altres, la inclusió en el nou marc legal permetria acabar amb el límit de promoció,
que ara restringeix els ascensos a un grau màxim de sots-oficial, així com ho-mogeneïtzar la de-nominació i les fun-cions que exercei-xen els diferents càr-recs de bombers.__
__.El 1994, el go-vern autonòmic va regular els Bom-bers de la Genera-litat sense incloure els cossos locals, els quals es van
in-La inclusió en el nou
marc legal permetria
acabar amb els límits
en la promoció i
homogeneïtzar els
càrrecs i funcions
tegrar dins del servei català a excep-ció del de Barcelona, que es regula segons normes estatals. De moment, la Generalitat s’ha mostrat predispo-sada a assumir la demanda municipal en la Llei, de la qual s’està treballant actualment en el redactat definitiu.
Assumpta Escarp, durant la seva intervenció en el Dia del Foc, el 10 de desembre.
FA
HRENHE
IT•4
51
FORMACIÓ
E
Ell PPrroocceeddiimmeenntt dd’’IInntteerrvveenncciióó eenn PPaatto o--llooggiieess ddee llaa CCoonnssttrruucccciióó és una guia per saber com actuar en un servei de Bombers d’aquest tipus. “Cal diferen-ciar entre una situació perillosa, que requereix la presència d’un tècnic qualificat o fer un desallotjament, i una altra on no cal”, explica Àngel Ló-pez, cap de parc de Sant Andreu i un dels impulsors del PROCOP. Entre al-tres objectius, el procediment vol es-tablir un nivell de seguretat adequat
en les intervencions i dotar els com-panys d’una mínima base tècnica per poder prendre
deci-sions encertades en el menor temps pos-sible. “Abans del pro-cediment es donaven serveis en què s’avi-sava al cap de guàr-dia quan la situació realment no ho re-queria. O, al contrari,
no es valorava el veritable risc i no es requeria la presència del tècnic. Era un aspecte a millorar i vam pensar que era bona idea que tot el Cos, no només els comandaments, tingues-sin uns mínims coneixements”. Àngel López i el sergent Fernando Jovellar, de Vall d’Hebron, van dedicar un any a documentar-se i redactar la guia en base al seu conei-xement com arqui-tecte i arquiarqui-tecte tècnic que són res-pectivament, amb la supervisió del cap d’unitat Jordi Secall.
Dos de cada deu
serveis que fa
Bombers estan
relacionats amb les
patologies de la
construcció
Bombers afronta anualment gairebé 1.000 serveis relacionats directament amb
possibles problemes estructurals en construccions. Una xifra que demanda uns
coneixements tècnics per actuar amb eficiència i evitar situacions de perill.
Intervenció en patologies
de la construcció
FA
HRENHE
IT•4
51
Intensiu d’esquerdes
Dos de cada deu serveis que fa Bombers de Barcelona al llarg de l’any tenen a veure amb les patolo-gies de la construcció: més de tres serveis al dia que poden comportar complicacions molt lleus o molt im-portants. “El fonamental és saber detectar si una patologia afecta o no a un element de l’estructura de l’edi-fici i, com a conseqüència, saber-ne avaluar el grau de perillositat”, afirma López. L’any passat es van realitzar
403 intervencions de reconeixement de construccions, 507 de sanejament i 28 apuntalaments.
El Procediment es complementa amb un curs de formació en què, durant tres matins i a través de
la projecció d’imatges, els bombers aprenen a diferenciar l’antiguitat de les esquerdes o la seva importància en relació a l’estructura de l’edifici,
entre d’altres as-pectes. ”Mirem d’a-conseguir que els companys tinguin un bagatge visual que els permeti dis-tingir una esquerda perillosa d’una que porta 25 anys a la paret. La informa-ció ha d’entrar pels ulls, que és el que es trobaran en arribar a un servei”, afirma el sergent Jovellar. Aquest curs ja l’han realitzat gairebé tots els
“És fonamental
saber detectar si
una patologia afecta
o no a un element
de l’estructura
d’un edifici”
El número 33 del carrer Cadí, al Turó de la Peira, va ser el primer immoble seriosament afectat per alumi-nosi a Catalunya. L’enfonsament de cinc forjats, l’11 de novembre de 1990, va provocar la mort a un dels veïns i lesions importants a uns altres dos.
Passos a seguir en l’actuació
1. Informació prèvia per conèixer què passa i si hi ha elements afec-tats:
aVia Oral: Afectats, tècnics i
tes-timonis
aVia Visual: Reconeixement de
fora a dintre, de dalt a baix i de general a concret.
aEscrita: informes, plànols i/o
fotos.
2. Avaluació de la perillositat (de major a menor risc):
aMolt greu: estructura principal de l’edifici (vertical, horitzontal o
fona-ments)
aGreu: estructura secundària (bigues, voltes d’escala, etc.)
aLleu: elements interiors o exteriors que no pertanyen a l’estructura.
3. Decisió de les mesures cautelars en col·laboració amb GUB o Mossos:
aInformació als afectats
aLimitacions d’accés i/o retirada de vehicles
aCol·locació de balises i/o de tanques
aSanejaments i/o apuntalaments
aDesallotjament parcial o total
Localització de les patologies
- Elements horitzontals: forjats, jàsseres, etc.
- Elements Verticals: parets, murs, pilars, elements de descàrrega, etc. - Elements que no afecten a l’es-tructura de l’edifici: façanes, balco-nades, etc.
FA
HRENHE
IT•4
51
FORMACIÓ
comandaments del Cos. A banda d’això, els bombers de nou ingrés fan un curs de formació de 90 hores a l’Institut Gaudí de la Construcció, on tenen el seu primer contacte amb instal·lacions, apuntalaments, estruc-tures d’edificis, parets, etc.
La seguretat per davant
A l’hora d’actuar, és fonamental seguir les recomanacions del proce-diment per treballar amb la màxima seguretat i evitar ensurts:
1
1.. La zona de treball haurà d’estar el més lliure d’obstacles possible. 2
2..S’evitarà l’accés de persones i/o vehicles a la zona de possibles des-preniments amb cinta limitadora o al-tres mitjans.
3
3.. Es limitarà una zona segura sense trànsit de vehicles per a la realització dels treballs.
4
4.. No es realitzaran treballs ni es transitarà per zones on existeixi risc d’enfonsament o despreniment sen-se haver consolidat el lloc. En el cas d’haver de fer un salvament, intentar accedir per les vies de menor risc i de dalt a baix.
5
5..En alçades superiors a dos metres,
es treballarà sempre amb protecció peri-metral d’altura mí-nima de 90 cm. Si no fos possible, s’asse-gurarà l’interventor amb cinturó de se-guretat amb la cinta d’ancoratge lligada en un punt sòlid. 6
6..Es treballarà en plataformes amb sòcol perimetral. Si no fos possible, no es treballarà sobre altres inter-ventors o persones alienes.
7
7.. S’utilitzarà vestimenta adequada al tipus de risc i es tancarà la visera del casc per evitar la projecció de fragments i/o partícules.
8
8.. En cas de pre-sència de línies elèctriques aèries sense aïllament, es mantindrà la dis-tància de seguretat apropiada.
9
9..En cas de treba-llar amb peces de fibrociment amb fi-bres d’amiant, es manipularan les plaques sense trencar i remullades, es taparan les peces per evitar l’alli-berament de fibres i, si és necessa-ri, s’utilitzaran aparells respiratoris. 1
100..Els esforços físics es realitza-ran de forma adequada per evitar lesions.
El PROCOP cerca
establir un bon
nivell de seguretat
en els serveis i
donar una mínima
base tècnica
Comprovació del tamany d’una esquerda apareguda en la façana d’un edifici.
Decisions que salven vides
En el recent incendi d’un edifici del carrer d’Alí Bei, malgrat ser de nit i enmig de les flames, un bomber va detectar manifestacions de patologies de la construcció que podien indicar que l’estructura de l’edifici es podia desplomar en qualsevol moment. Davant d’aquesta situació, el comandament va optar per desallotjar l’edifici, el qual va caure pocs minuts després. L’edifici tenia una doble estructura peculiar, d’una banda, una estructura de parets normals de cinc o sis plantes, i de l’altra, una estructura metàl·lica que no estava protegida i que sostenia l’anterior. Amb l’augment de la temperatura, el metall es va dilatar i va perdre capacitat mecànica. “Aquesta decisió va salvar moltes vides. Incendis d’aquest tipus es produeixen dia rere dia però no sempre hi ha tant de risc, cal saber valorar la situació i reaccionar a temps”, destaca el sergent Jovellar.
El de l’Hotel Montecarlo, un 21 de juliol de fa quinze anys, és, a ben segur, un dels apuntalaments més espectaculars de la nostra història. El 124 de les Rambles va ser desallotjat en comprovar que els pilars de la planta baixa estaven totalment deformats.
FA
HRENHE
IT•4
51
de Maragall i Llucmajor, de la L4). Per les vies del Metro es mouen dià-riament 746 vagons (598 amb tracció i 148 remolcs), a una velocitat mitjana de 27 km/h. L’energia per moure aquests trens s’abasteix mit-jançant una catenà-ria a 1200V en co-rrent contínua per a totes les línies, tret de la línia vermella
EINES DE PREVENCIÓ
des en sòl barceloní, 16 de les quals tenen correspondència amb més d’una línia. La
dis-tància mitjana entre estacions és d’uns 650 metres, per tant, en cas d’emer-gència l’accés a les vies es realitza sempre pels vestí-buls de les esta-cions (a excepció del tram comprés entre les estacions
Barcelona viu una revolució en el transport públic amb la construcció de la L9 i
plans de remodelació per a tot el Metro. La Divisió de Protecció Civil i Prevenció
participa en el disseny d’aquests projectes en les instal·lacions ferroviàries.
Prevenció a la xarxa
ferroviària (I): el Metro
Estació de metro de Navas, a la línia vermella (L1).
E
Enn aaqquueesstt aarrttiiccllee ii eellss qquuee sseegguuiirraann,, vvoolleemm ffeerr cciinncc ccèènnttiimmss ssoobbrree eell rriisscc q
quuee ssuuppoossaa llaa ggrraann xxaarrxxaa ddee ttrraannssppoorrtt ffeerrrroovviiaarrii –majoritàriament soterra-da– que hi ha a la ciutat de Barcelona, començant pel Metro.
La xarxa de ferrocarril metropolità està formada per 86,6 quilòmetres de vies, 74 dels quals són subterranis. Actualment hi ha sis línies en funcio-nament (L1, L2, L3, L4, L5 i L11), amb un total de 84 estacions
ubica-Per Antoni Cabeza
366 milions de
passatgers utilitzen
cada any el Metro
per desplaçar-se. En
hora punta, circulen
per les seves vies
fins a 121 trens
simultàniament
FA
HRENHE
IT•4
51
EINES DE PREVENCIÓ
Pel que fa a la millora de les ins-tal·lacions existents, les modifica-cions que s’han realitzat es basen en un projecte previ que va valorar les prioritats en funció, bàsicament, de dos paràmetres:
- Totes les anda-nes han de disposar de dues sortides amb una distribució coherent.
- Els mitjans d’e-vacuació han d’estar dimensionats per fer sortir l’últim
passat-ger en menys de quatre minuts de l’andana, i en menys de sis minuts de l’estació. Per fer aquest càlcul es va fer una aproximació real de les ocu-pacions de trens i andanes.
Entre l’obra no-va del Metro des-taca la construcció de la L9 i l’amplia-ció del traçat de les línies L2, L3, L4 i L5. En aquests projectes s’ha utilit-zat la mateixa nor-mativa, tot i que els
Des del Centre de Control de TMB se supervisa les 24 hores del dia el funcionament de la xarxa de Metro i autobusos de Barcelona.
A diferència dels
edificis, les obres de
transport ferroviari
metropolità no
tenen una normativa
legal pròpia
Els quatre operadors de la xarxa ferroviària de BCN
aFMB (Ferrocarril Metropolità de Barcelona). És el responsable del funcionament del Metro i del Funicular de Montjuïc, un recorregut unidireccional de 758 metres que enllaça el Paral·lel i l’avinguda de Montjuïc. FMB i Transports de Barcelona (autobusos) integren la denominació comuna TMB. Les principals instal·lacions d’FMB estan al carrer Josep Estivill. Allà, 24 hores al dia i 365 dies l’any, el Centre de Control del Metro gestiona tota la circulació, mentre que el Centre de Seguretat i Protecció Civil gestiona les incidències que es produeixen dins la xarxa. FMB disposa de sis instal·lacions per a la reparació, manteniment i revisió de vehicles, ubicades al Triangle Ferroviari, Sant Genís, Vilapicina, Can Boixeres, Sagrera-Hondures i Roquetes.
a ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries). Actualment RENFE és l’únic operador de tren que funciona a Barcelona.
aFGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), entitat responsable de les línies de Ferrocarril sota el mateix nom.
aTRAM, concessionària de les línies de tramvia de superfície Trambaix i Trambesòs.
(L1) que ho fa a 1500V amb polari-tat invertida (-1500V). Les fluctua-cions de les tensions poden ser de +/- 25%. L’ample de via és de 1’435 metres per a totes les línies, excepte per a la L1 que és de 1’668 metres.
Seguretat sota terra
La Divisió de Protecció Civil i Pre-venció participa en la comissió pel disseny dels diferents projectes de remodelació i d’ampliació de la xarxa de Metro. A diferència dels edificis, les instal·lacions de transport ferro-viari metropolità no tenen una nor-mativa legal pròpia. No obstant, l’any 1997, un grup de treball en el qual estava Bombers de Barcelona va elaborar les ‘Normes Tècniques so-bre seguretat contra incendis a la xarxa ferroviària soterrada a Cata-lunya’, que és el document de refe-rència que s’utilitza normalment.
FA
HRENHE
IT•4
51
Les estacions del futur
Les estacions de la nova línia 9 estan planificades en forma de pou circular, amb diàmetres que varien de 26 a 32 metres. L’accés des del vestíbul fins l’andana es realitza amb ascensors o bé escales, en funció de la profunditat de l’estació i la de-manda prevista. La sortida en les estacions profundes es realitzarà de forma ordinària mitjançant ascen-sors i, en cas d’emergència, mitjan-çant les escales o els ascensors instal·lats en vestíbuls d’indepen-dència. Dins del túnel, la disposició de les andanes i de les vies es farà de forma que un sentit estigui a dalt i l’altre a baix. Les andanes estaran separades de la zona de vies i, quan arribi el tren, s’obrirà només la part que quedi enfrontada amb cada porta del vagó. A més, la conducció dels trens serà automàtica.
estudis i les exigències han estat més àmplies, abordant aspectes com la ventilació de túnels (entrada d’aire per les estacions i sortida per un pou en el punt mig del túnel), la protecció d’escales o la protecció activa contra incendis.
La joia de la corona
La nova línia 9 del Metro és el projecte estrella del transport públic de Barcelona. La línia es posarà en marxa per trams que empalmaran amb la xarxa existent, de manera que no caldrà esperar la seva finalització –prevista pel 2014– per començar a utilitzar-la. En breu s’inaugurarà el tram bifurcat que ve de Gorg (Badalona) i Can Zam (Santa Coloma de Gramenet), i que arriba a Barce-lona a través de les futures parades del Bon Pastor, Onze de Setembre i Sagrera (L5, L1, L4). D’altra banda, també estan avançades les obres de
la punta sud de la línia, que connectaran l’Ae-roport i la Zona Fran-ca amb Barcelona a través de l’estació de Torrassa (L1).
Amb una deman-da estimademan-da de 100 milions de passatgers anuals, el traçat de la
línia 9 esdevindrà un cercle extern al centre de Barcelona que incremen-tarà l’eficiència de l’actual xarxa. La interconnexió amb altres línies de Metro, Rodalies de Renfe i Ferrocar-rils de la Generalitat ha estat un ele-ment fonaele-mental en la seva planifi-cació. La nova línia tindrà fins a 18 intercanviadors, aproximadament un cada tres estacions. El seu traçat dis-corre per trams molt variats, des de grans profunditats (assolint fondà-ries de 60 metres) fins a passos amb viaducte, tot travessant un territori de geologia molt variada i complexa (s’estan utilitzant diferents tipus de tuneladora en els diversos fronts de perforació).
Projecte global
L’ampliació del Metro, però, no es limita a la construcció de la L9. Les obres per allargar el traçat metropo-lità afecten també quatre de les ac-tuals línies:
L
Líínniiaa 55.. El nou traçat farà arribar la línia –que actualment acaba a Horta– fins a la Vall d’Hebron, on connectarà amb la L3, passant per les futures estacions del Carmel i la Teixonera.
L
Líínniiaa 44..L’ampliació allargarà la L4
L4
L5
des de la Pau fins a l’estació de la Sa-grera.
L
Líínniiaa 33.. Amb
a-questes obres, finalit-zades a l’octubre, la lí-nia verda s’ha allargat des de Canyelles fins a Trinitat Nova, pas-sant per la nova esta-ció de Roquetes. El nou final de línia connecta amb la L4 i la L11 (que arriba fins a Can Cuiàs per una via única).
L
Líínniiaa 22..Aquest projecte, encara poc avançat, contempla perllongar la línia travessant Montjuïc, fins arribar a la Zona Franca.
L2
L3
En propers articles seguirem descrivint les instal·lacions i característiques de la xarxa ferroviària de Barcelona. Si voleu conèixer en detall la seva cartografia podeu utilitzar l’aplicatiu disponible a l’ordinador dels caps de parc:
Z
Z::\\QQuuoottaa\\PPllaannss__CCaarrttooggrraaffiiaa__PPaarrccss\\
\\PPEEEEMM AAcccciiddeenntt TTúúnneellss FFeerrrroovviiaarriiss\\ppwwppTTrraannssppoorrtt__FFeerrrroovviiaarrii
La nova línia 9
circumval·larà
el centre urbà
incrementant
l’eficiència de
la xarxa actual
El Metro a la ciutat de BCN
86,6 km de vies
84 estacions (16 intercanviadors) 27 km/h de velocitat mitjana 366 milions de passatgers/any 746 vagons (598 amb tracció) Font: Memòria TMB 2007
Recreació del sistema de túnels a dos nivells amb què funcionarà el traçat de la nova línia 9.
FA
HRENHE
IT•4
51
MATERIALS I EQUIPAMENTS
Eines pneumàtiques
de baixa de pressió
En la darrera revista vam ressenyar les característiques dels coixins pneumàtics
per a salvaments, centrant-nos en els d’alta pressió. L’article que us presentem
a continuació se centra en l’altre gran grup de coixins: els de baixa pressió.
E
Ellss ccooiixxiinnss ddee bbaaiixxaa pprreessssiióó ssóónn ll’’eeiinnaa iiddòònniiaa ppeerr dduurr aa tteerrmmee mmoovviimmeennttss dd’’a aii--xxeeccaammeenntt ddee llllaarrgg rreeccoorrrreegguutt aammbb ccà à--rrrreegguueess mmeennoorrss.. Igual que les eines
pneumàtiques d’alta pressió, els coixins de baixa pressió s’utilitzen de manera preferent en accidents de trànsit. Tan-mateix, a diferència dels seus “germans grans” –dissenyats per elevar i estabi-litzar elements molt pesants a poca al-çada, com roques o vagons de tren–, les instal·lacions de baixa pressió ope-ren moviments de càrrega de grans vo-lums que tenen un pes menor o més repartit (per exemple, la caixa d’un ca-mió bolcat). Els coixins de baixa pressió proporcionen una major alçada d’eleva-ció, però amb una força limitada a qua-tre tones.
Més precaució
Actualment, tots els vehicles Char-lie de Bombers de Barcelona van equi-pats amb eines pneumàtiques de baixa pressió. A l’hora de treballar amb aquestes eines hem de tenir en compte dues circumstàncies particulars. La pri-mera, que els coixins
de baixa pressió ne-cessiten un major es-pai de maniobra per operar. I, en segon ter-me, que la seva resis-tència als talls i pun-xades és molt inferior a la que tenen els coixins d’alta pressió.
Els coixins pneumàtics utilitzen com a energia l’expansió de l’aire comprimit de les botelles dels equips respiratoris (300 bar). Una pressió que, en el cas dels coixins de baixa pressió, opera a 0’5 bars. Recordem que, per motius de seguretat, sempre cal treballar simultà-niament amb dues unitats, la qual cosa ens donarà una major estabilitat en l’ai-xecament de la càrrega.
Els coixins de baixa
pressió operen a 0’5
bar i van equipats
en tots els vehicles
Charlie de Bombers
de Barcelona
Coixí pneumàtic de
baixa pressió
Model: Holmatro LAB-4U
Pressió de treball: 0’5 bar Força d’elevació: 4 Tm Alçada màxima: 62 cm
Per elevar objectes pesants. Per motius de seguretat, treballar sempre amb dues unitats.
Sistema funcional a base de coixins de baixa pressió.
FA
HRENHE
IT•4
51
Principals diferències respecte dels coixins d’alta pressió:
• Els de baixa pressió proporcionen una major alçada d’elevació. • S’ha d’operar en espais de ma-niobra més grans.
• La resistència del coixí a les pun-xades o talls és molt inferior. • La pressió de treball és molt més reduïda (0,5 bar) i això fa que la capacitat d’elevació de càrregues sigui també molt inferior (4 Tm).
Botella d’aire comprimit
Marca: MSA
Dota al sistema de l’energia necessària per poder inflar els coixins.
Manoreductor
Marca: VETTER
Manoreductor de pressió, amb connexió normalitzada per am-polles de 300 bar i dos manò-metres de control. Mitjançant la “palometa” es regula manual-ment la pressió de sortida, que pot variar de 0 a 10 bar.
Mànega de baixa pressió
Model: Holmatro
Pressió de treball: 0’5 bar Longitud: 5 metres
Alimenta els coixins de baixa pressió.
Vàlvula de control
Model: Ludecke
Doble vàlvula d’emplenament amb manòmetre i vàlvula de se-guretat, per controlar la pressió de treball dels coixins de baixa pressió.
FA
HRENHE
IT•4
51
AL MARGE
Durant tres dies, metges i sanitaris de bombers van compartir i divulgar les seves experiències.
L
Laa ccaappiittaall aarraaggoonneessaa vvaa sseerr ll’’eesscco o--lllliiddaa ppeerr oorrggaanniittzzaarr lleess XXVVIIIIII JJoorrnnaaddeess N
Naacciioonnaallss ddee SSaanniittaarriiss ddee BBoommbbeerrss, celebrades entre el 26 i el 28 de no-vembre. Més de 80 professionals d’arreu d’Espanya es van reunir al Parc Central dels Bombers de Sara-gossa, per abordar en profunditat as-pectes sanitaris relacionats amb la professió de bomber dins i fora de les nostres fronteres.
Noces d’argent
L’amfitrió de les jornades, l’Ajun-tament de Saragossa, va voler com-memorar els 25 anys del seu servei d’Assistència Mèdica del Servei con-tra Incendis, de Salvament i Protecció Civil amb l’exposició d’un monogràfic centrat en el tractament del trauma tèrmic sever. El Dr. Miguel Artigas, metge de Bombers de Saragossa, va introduir l’auditori en
els avenços mèdics a l’hora de valorar una intoxicació mit-jançant noves tecno-logies que permeten detectar la carboxi i la metahemoglobina en sang, que són els causants del
blo-queig en el transport d’oxigen. Artigas també va parlar del tractament antí-dot per al cianur, un dels gasos més freqüents en una intoxicació per inha-lació de fum, del qual la Unitat d’As-sistència Mèdica de Bombers de Sa-ragossa és pionera a Espanya.
Per la seva banda, els metges del Cos de Bombers de Madrid van pre-sentar una taula de salut laboral so-bre l’exercici físic i la professió de bomber. A partir d’un estudi pràctic realitzat amb bombers madrilenys, els metges van confirmar el valor de les proves d’esforç en la detecció de car-diopaties i del dete-riorament físic glo-bal, unes dades que permetrien millorar els plans d’entrena-ment dels bombers adaptant-los als va-lors fisiològics.
Actuacions a l’estranger
La coordinadora del Grup Sani-tari de Bombers de Barcelona, Pilar Pulgar, va participar activament en les Jornades moderant la taula ro-dona de ‘Comunicacions lliures’. En aquest apartat van destacar espe-cialment dues ponències en què s’exposaven situacions més enllà de les nostres fronteres. Per una banda, la doctora María del Carmen Romero, metge del Cos de Bom-bers de la Comunitat de Madrid, va informar sobre els “Protocols d’im-munització als Equips de Resposta Immediata per a la Intervenció en Catàstrofes a l’Estranger”; mentre que, per l’altra, el doctor Romero Bandeira va presentar el ‘Màster en Catàstrofes a Portugal’, un exemple de programa coordinat que organit-zen la Universitat de Medecina amb el Cos de Bombers de Porto.
Doctors i tècnics sanitaris dels cossos de bombers de tot l’estat van reunir-se a
Saragossa per intercanviar experiències sobre la seva tasca. Ponències i debats
van omplir un programa en què va destacar el tractament del trauma tèrmic sever.
XVIII Jornades Nacionals
de Sanitaris de Bombers
FA
HRENHE
IT•4
51
L’Ordenança de Barcelona
El passat mes de juliol va entrar en funcionament una nova Ordenança Municipal de Protecció Contra In-cendis (ORCPI-08). Aquesta nova reglamentació actualitza l’anterior Ordenança de Barcelona (vigent des del 1996) , adequant-la als can-vis normatius que s’han anat pro-duint a nivell estatal. La modificació més rellevant és la reducció de l’a-partat referit a establiments indus-trials i d’emmagatzematge, que ja va quedar legislat amb la creació del Reglament de Seguretat Contra In-cendis en Establiments Industrials (RSCIPI), d’aplicació a tota Espanya.
El Dia del Foc va ser el marc escollit per presentar la futura Llei d’Incendis de
Catalunya. La normativa, que s’aprovarà el 2009, adopta diverses directrius de
Bombers de Barcelona per fer-les extensives a tot el territori català.
La prevenció lidera la
futura Llei d’Incendis
““HHeemm vvoollgguutt eellaabboorraarr uunnaa rreegguullaacciióó m
mééss eessppeeccííffiiccaa ii ccoommpplleettaa rreessppeeccttee llaa pprrootteecccciióó ccoonnttrraa iinncceennddiiss en esta-bliments, activitats, infraestructures i edificis que es tradueix en un triple control: la revisió dels projectes abans de la seva execució, la com-provació del compliment normatiu un cop acabades les obres i les inspec-cions posteriors”. Així resumia la no-va Llei d’Incendis Olga Lanau, Di-rectora General de Prevenció, Extin-ció d’Incendis i Salvaments de la Ge-neralitat de Catalunya, el passat 10 de desembre, durant la jornada tèc-nica ‘El Dia del Foc’. La normativa, que es troba en termini d’esmenes, està previst que s’aprovi abans de l’estiu del 2009.
La llei, a casa nostra
El cap de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció de l’SPEIS, Jesús Martínez Viejo, va exposar els canvis i adaptacions que la nova Llei d’Incen-dis suposa respecte l’Ordenança d’In-cendis de Barcelona. “El nou regla-ment no ens afecta a nivell tècnic. Les actuacions que recull la nova llei, fa anys que nosaltres les duem a terme”. Martínez Viejo va afirmar que, tot i això, aquesta nova legislació serà molt positiva perquè “unificarà les di-rectrius del nostre Cos amb les de Bombers de la Generalitat. A la llarga, la nostra ordenança desapareixerà i hi haurà una llei única que ens agru-parà a tots”.
Nombrosos experts es van donar cita el 10 de des-embre a l’Hotel Juan Carlos I, per participar en les conferències d’‘El Dia del Foc’.
