L' espectacle al Liceu, el cafè al Jamaica.

1

L'

_{espectacle al}

_Liceu,

_{el cafè}

_{al Jamaica.}

COFFEE SHOP

Temporada 2000-2001

0

Fundació Gran Teatre del Licen

Generalitat de_Catalunya Ministerio deEducación, CulturayDeporte

Ajuntament de Barcelona Diputació de Barcelona

Societatdel Gran Teatre del Liceu Consell de_Mecenatge

Només

tu

pots

viure-la

'la

Caixa'

jiik "íir CAIXA CATALUNYA Santander Central Hispano Fundació BancSabadeii

DBVA

gasNatural

Fundació Winlerlliur Autopistas

TbyttmBotttiehtr

DRAGADOS VNFRA

(©LJEXUS

®TOYOTA Televisió deCATALUNYACatalunya

RÀDIO

Agilent Teclinologies

CANAL·¥

SIEMENS

ERICSSON

^

MEDIA PIANNING

Meroil

_{Grupo^Planeta}

Schneider

_¿^Electric

NORTEL

NETWORKS

ACCENTURE - AGFA-GEVAERT- AGROLIMEN - AGRUPACIÓ MÚTUA• ALMIRALL PRODESFARMA - ASEPEYO- AUCAT, AUTOPISTES

DE CATALUNYA - BAGUÉS-MASRIERA JOIERS - BASF ESPAÑOLA- BOSE, SONIDO PROFESIONAL - BTV, BARCELONA TELEVISIÓ

CAIXA LAIETANA - CHOPARD ESPAÑA - COBEGA-FUNDACIÓN COCA-COLA ESPAÑA - COPCISA - CORPORACIÓN J. URIACH

DAMM - DANONE - DEUTSCHE BANK - DOM PÉRIGNON - EL PERIÓDICO - EPSON IBÉRICA - ERCROS - EUROMADI

EUROPROJECT- PERRERO IBÉRICA - FUJIFILM ESPAÑA - FUNDACIÓ PUIG - FUNDACIÓN EPSONIBÉRICA - FUNDACIÓN M. FCA.

ROVIRALTA - GRAN CASINO DE BARCELONA, GRUP PERALADA - GRUP SABA - HYMSA, GRUPO EDITORIAL EDIPRESSE

INDRA - INDUSTRIAS MARCA - LABORATORIOS INIBSA - MICROSOFT IBÉRICA - MIELE - MITSUBISHI ELECTRIC EUROPE

PÂNRICO - PEUGEOT ESPAÑA - PHILIPS IBÉRICA - PORT DE BARCELONA - PRICEWATERHOUSECOOPERS - RECOLETOS

COMPAÑÍA EDITORIAL- RIBERADELMALAGÓN -SEUR- VISAESPAÑA-VIVESVIDAL, VIVESA-VOLVO CARESPAÑA-YUSENTRAVEL

Fundació Gran Teatre del Licen

Generalitat deCatalunya, Ministerio de Educación, CulturayDeporte, Ajuntament de Barcelona, DiputaciódeBarcelona,

Societat del Gran Teatre del Liceu i Consell deMecenatge Pera Informació sobre el programade Mecenatge I de

col·laboracióempresarial, adreceu-vos al telèfon 93 485 99 25

Recital

_{Felicity Lott / Ann Murray}

Solistes

Felicity Lott,

soprano

Ann

_Murray,

_mezzosoprano

Piano

Graham

_Johnson

Gran Teatre del Liceu

Dimecres, 30 de

maig,

20.30 h,

torn

D

Programa

I

Franz Paul Lachner «Gute Nacht»

(1803-1890) «Mailied»

«Die

_{Nachtigall» [Felicity Lott]}

«Aus Amaranths Waldeslieder»

Robert Schumann «Mailied»

(1810-185Ó)

«Frühliiigslied»

«An die

_Nachtigall»

«Ah denAbendstern»

«Nachtlied»[Ann

Murray]

«Wenn ich ein

_Vôglein

_war»

«Herbstlied» «Schôn Blumelein»

August

Scháffer

Frau

Direktorin and Frau Inspektorin

(1814-1879)

II

Gharles Gounod

(1818-1893)

La siesta Sérénade Little Celandine

Quanti Mai

Parune bellenuit

Gioacchino Rossini Le

_{départ des promis}

(1792-1868) Arizoletta co'passa la

regata

[Ann Murray]

Le

_gittane

6

Lied

en

companyia

Tradicionalment

s

^identifica el

_genere

del lied

amb la

_cançó,

_en

_què

_la

_veu

_{i elpiano són els}

protagonistes

que ens recreen

tot

un

petit

món de

sensacions i

de vivències íntimes. Però sovint

s'oblida

una

bona

part

del

gènere

_on

sembla

_que

algun dels oïdors

passius

del

concert

vocal

s'in¬

corpori

tot

d'una

a

la música

per

donar

resposta

a

aquella

veu

solitària i

a

l'acompanyament delpiano.

No és un fet

casual, doncs,

_que

dins

l'obra dels

_principals

_compositors

romàntics

_{alemanys hi hagi}

_{nn gran} nombre de

_pàgines

_escrites

_{per a}

_di¬

verses_{vens, que no}

són més

_que

Heder

percantaren

comunitat,

des dels sim¬

ples duos vocals fins

a

aquells

on, a

la

veu,

s'hi

ajunta

un

altre

instrument

qne es

combina fraternalment amb el

piano -qui

no

recorda la petita

mera-Pàginasegüent:

Pietro Narclini:

Apol lo i les Muses,unapintura de Marten de Vos. Abaix:

El_{piano.Litografia de Devéria}

vella schubertiana del «Der tfirt anf

dem Felsen»

_(«El

_{pastor a}

_les

_ro¬

ques»)?-, fins

a

arribar

a

l'extrem de

petits

cors

acompanyats

amb

piano

o, finsi_tot,

_amb

_orquestra.

Aquesta

nova

incorporació vocal

o

instrnmental té lavirtnt _{de permetre} al lied entrar en el

joc

dramàtic del

diàleg

entre

dos caràcters diferents,

o bé de manifestar parers comuns, se¬ gons

les línies

que

segueixin

cadascu¬

na de lesvens

i,

_{en resum,}

de donar

al

lied tota una altra

dimensió,

_tant escènicacom dramàtica.

Elstres_grans

artífexs d'aquest «lied

en

companyia»

són Schubert, Schu¬

mann i

Brahms,

però hi ha també

molts altres

_compositors

_qne

_{el culti¬}

varen, com

és

el

cas

de Lachner.

Franz Paul

_Lachner,

nascut a

Rain amLech el 1803 i mortaMimic el

_1890,

_procedia

_{d'nna família de}

músics: el seu _pare,

Anton

Lachner,

era

l'organista de la

_seva

ciutat

natal,

iels seus_germans

Theodor

i

Ignaz

fo¬

rentambé

compositors i organistes, si

bé no arribaren a destacar tant com

Franz.

_{L'any 1823}

_fou

_{nomenatorga¬}

nista de

_{l'església luterana de Viena}

_i

és durant _aquesta

_estada

_a

_{la capital}

austríaca que

conegué el

seu

contem¬

porani

Franz Schubert, cultivador del

lied per

excel·lència,

i

del qnal esde¬

vingué

un

bon

amic i

camarada,

a

N C 0 M I' A N Y I A

Robert Shiimann i

laseva_esposaClara.

amb

_Beethoven,

com a un

dels

sens

models musicals. Lachner fon un _per¬

sonatge

prominent

del món

intel·lec-tual del sen _temps

i

freqüentà

els mi¬

llors _poetes

_{contemporanis,}

_entre

_els

quals destaquen Eduard Morike i Da¬

vid L. Strauss. Treballà

_posterior¬

ment com adirector de

l'orquestra de

rOpera

de Munic i les

seves

interpre¬

tacions de la música de Beethovenfo¬

ren considerades

exemplars.

Ij'arriha-da de

_Wagner

_a

_{Munic desembocà}

_en

confrontacions considerables entre tots dos músics i

_provocà

_nnprogres¬ siu

_{allunyament de Lachner de la vida}

musical

_activa,

tot

i

que

la

ciutat,

l'any

1883, el nomenà ciutadà hono¬

rífic. La

_producció

_{musical de Lach¬}

nerés ben

àmplia

i

inclou

_un

rèquiem,

vuit

_{misses, vuit}

_{simfonies, diversa}

musica de

_cambra,

entre

la

qual des¬

taquen

sis

quartets

de

corda, dues

òperes {Benvenuto Cellini

i

Caterina

Cornaro)

i

més de dues-centes

cançons, per

alguna de les quals els

seus

contemporanis

el

_{compararen a} Schubert.

Lachner cultivà també el

_{gènere del}

lied a dues _{veus, un}

bon

exemple del

qual és el

seu op.

97,

que

inclou

sis

duets per a

dues

veus

de

soprano.

El

primer,

«Gute

Nacht»

(«Bona

nit»),

utilitza nu _poema

d'Emaimel Geibel

(1815-1884),

un poeta menor con¬

temporani protegit

per

les

corts

prns-siana ibavaresa. En_{aquestes estances} que

musica

Lachner

i

que

acaben

sempre

amb el mateix

vers,

destaca la

manera com el

compositor

emfatitza

les

_{paraules utilitzant el joc}

_harmònic

i tonal i

_{captiva la imitació}

_entre

_les

duesveus de lescantants. _{En el segon} duet

_d'aquest

_op.

_{97 el}

_poeta

_utilitzat

és Johann Gabriel Seidl

_(1804-1875)

a

qui Lachner

conegué durant l'esta¬

daaVienaiautordelstextos

d'alguns

dels Heder més _coneguts

_{de Schubert,}

com ara el seu

pòstum «Die

Tatiben-post», que

clou el

Schwanengesang.

«-MailietI»

_{(«Cançó del}

_{maig»), és}

_una

descrijrció del

floriment

de la

naturaa la

_primavera,

_que

_inclou

_referències

explícites

com

els melismes de la

sego¬ na_soprano,

l'evocació del

_cant

dels

ocells enels trinats del

jtiano

_o

els

_ecos

entreles duesveus.

Deixarem momentàniament repo¬ sar una de les veus _per

escoltar el lied

«Nachtigall» («Rossinyol»)

perta¬

nyenta

les

12

cançons

alemanyes

op. 35.

_Aquí

_el

_poeta

_escollit

_per

_Lachner

és Eduard von Bauernfeld

(1802-1890),

que a

banda de la

poesia

cul¬

tivà també el

_{gènere de la comèdia}

costumistao

l'assaig polític

_en

la Vie¬

na del_temps

de Metternich. Tema

re-ctirrent de molts _{poetes, en aquesta} versió deLachner

_{podem destacar les}

L I F. D E N C O M I' A N > I A 9

Retrat deRobert Schumann.

imitacions delcant del

_rossinyol

_amb

un creuament de mans al

piano

ben

característic

_just

_quan

_el

_text

_diu:

«Escolta, el

rossinyol ha

començat a cantar».

Eltextdeldarrer duet

d'aquest bloc

de cançons es

deu

a unpoeta menor, Oskar Freiherr von Redwitz

(1823-1891), jurista

de professió,

que

deu la

seva fama

principal d'escriptor

al

_po¬

emanarratiu

Amaranth^

unapart

del

qual és

musicada

per

Lachner. Tot

i

el

rerefons de tensió

_{catòlico-protestant}

de laseva

producció literària, aquí les

referències

_religioses

_es

_limiten

_a

_la

invocació de la bellesa del món creat per

Déu durant el

temps

primaveral,

la

_qual

_cosa,

_{musicalment parlant,}

dóna _peu,

_altre

_{cop, a}

_les

_imitacions

d'ocells al

_{piano i}

_a

_líriques

_{i expansi¬}

vesmelodies.

Ja hem dit _que

_{Robert Schumann}

(1810-1856) és

un

dels

grans

cultiva¬

dors del

_{gènere lied}

_a

_dues

_veus

_du¬

rant el romanticisme. De

fet,

la

_seva

producció liederística

en

general és

ben destacable dins el seu

catàleg

d'obres, amb

un

total de 278 Heder^

gairebé la

meitat

dels quals,

uns

130,

foren escrits entre febrer i desembre

de

_1840,

_l'any

_anomenat

_{del lied}

_en

_la

seva

biografia

i

_que

coincideix

-i

_no

de forma casual- amb

_l'any

_del

_seu

matrimoni amb Glara Wieck. Si els

Heder de

_joventut,

_gairebé

_una

_quin¬

zena,

s'inscriuen

sota

la directa

in¬

fluència de

Schubert,

en

la

producció

de

_{l'any 1840 podem dir}

_que

_Schu¬

mann, tot

i

aquesta

admiració

schu-bertiana,

esdevé ell

mateix.

La

passió

desborda de cada

_{lied, és}

_pura

_flama,

i Taimada és encara

llunyana:

_{no es}

casarà amb Clara fins al mes de se¬

tembre ila

_major

_part

_de

_{Heder els}

_es¬

criu abans

_{d'aqtiesta data.}

A _aquest

_període

_creatiu

_pertanyen els Tres Heder per a

dues

veus op.

43,

basatsentextosd'autors

diversos, des

de la

_poesia

_{popular de «W}

_enn

_ich

_ein

Vòglein

war»

(«Quan

era un

ocellet»)

fins _{als poemes}

_{de Siegfried}

_August

Mahlmann

_(1771-1826)

_o

_Robert

Reinick

_(1805-1852),

_aquest

_darrer

utilitzat amb

_força

_freqüència

_per

Schumann itambé_per

_{Brahms, WMIf}

o

Schonberg.

Els Hedera diverses veus de Schu¬

mann,

ben

a

diferència d'allò

([ne passa

amb els de Mendelssohn,

no

són,

en

general, la millor

representa¬

ció de la

_{producció vocal de l'autor,}

tot i _{que en}

_alguns

_casos

_anticipen

clarament

_Wolf,

com per

exemple els

Spanisches Liederspiel

i

els Spanische

Liebeslieder.Bona_part

_foren

_compos¬ tos durant l'anomenat «any

fecnnd»,

el

_1849,

_i

nna

audició acurada

ens

permet

_descobrir-hi

tresors

ocults de

la lírica schumanniana. Però és també durant

_aquesta

_{plenitud de la madu¬}

resa del

compositor

qual

_comença

el

seu declivi:

Thipocondria

_recurrent l'envaeix de nou i difícilment l'aban¬ dona

_ja,

_fet

_que

_{s'ajunta amb la}

_mort

delseu últim

germà

i

l'esclat de la

_re¬ volució a

Dresden,

ciutat

_on

vin

lla¬

vors i _que

decideix abandonar

_per traslladar-seal _camp,

_juntament

_amb

Clarai els seus fills.

És

allàon escriu

els Heder de

_{Top. 103,}

_unes

_obres

_on

es veu clarament la influència de la

natura _que

l'envolta

i

_que

beneficia

també de forma notable la seva salut

físicaimental. Elstextosarautilitzats

són de la_poetessa

_{Elisabeth Kulmann}

(1808-1825), de qui

Tany

següent

musicarà tambéset _poemes

d'Erinne-rung an

die Dichterin

(«Records

10 I.IK D l·l C 0 M l> .\ Y I

Retrat de Clara_{Wieck, pianista}

cl'una

pOeteSSa»)

_Op.

104.

Soill aqtlí

i esposade Schumann.

_{introspectiva i}

íntima del lieda dues veus.

Lu canvi radical eu reiií'ocameut del

_gènere

_ens

_{el planteja el}

_composi¬

tor

alemany August Schaf'fer

(1814-1879), deixeble de Mendelssolni

i

conegut

es])ecialment

per

les

seves

cançons

humorístiques.

En

aquesta

escena _(|ue

escoltarem,

_a

mig

camí

entreel

recitatiu,

l'arioso

_i

la

cabalet-la,

veiem

una

altra forma

d'aprofitar

aquell

diàleg

i

aquella acció

que ens ofereix _{aquesta nova}

_{dimensió escè¬}

nica i _{dramàtica que}

_{abans esmentà¬}

vem en

jtarlar del lied

_a

diverses

_veus. En l'escena que ens octipa

dues bur¬

geses

nou-riques

discuteixen llarga¬

ment i acaloradament,

_preocupades

per

si

la «classe baixa» les

respectarà

prou o 110.

Més enllà de les fronteres

Tot i que

el lied s'identifica

sempre amb la

_{cançó alenianva, fora de l ària}

germànica el gènere

es

dóna

amb

igual

vigor,

adaptat

a

les característi¬

ques

de cada

escola musical. Ima de

les més

_imjiortants

_és,

_sens

_dubte,

_la

francesa. El

_primer

_a

_cultivar-la

_po¬ dem dir que

fou Jean-.lacques

Rotisse-au,

músic diletant

que

adapta

una

fornia nova del teatre musical que ben aviat farà furor: la _romança.

_Un

inici molt

_lligat

_a

_la

_[lart

_literària,

_que intentarà

_allunyar

_sempre

_{la melodia}

francesa de l'aire

_popular,

_per

_fer-la

digna del refinament dels salons.

1 si

deixem de banda

_{l'opció excepcional¬}

ment

_vertiginosa

de Berlioz,

_sens

dub¬

te és Charles Gounod

(1818-1893)

qui

consolida la melodia

francesa

i

posa

les bases

per

al

seu

futur desen¬

volupament. En

paraules de

Saint-Saëns, «és

Gounod

qui

somou

i

reno¬ va

l'antiga

_romança

francesa

i

_{crea un}

I. I E D EN COMPANYIA 11

Retrat de Charles Gounod.

nou

gènere,

_unait

superior,

anàleg al

lied

_alemany»

.

Amb Gounod,

doncs,

la_romança

_{esdevé melodia;}

_{no en va} ell és la

_{figura central de la música}

francesa enla segona

meitat

del segle

dinou. Alumne de

_Reicha,

_{Halévy i}

Le Sueur al conservatori de

_{París, el}

1839 es trasllada a Itàlia

després de

guanyar

el Grand Prix de

Roma.

Allà

l'impressiona fortament

tota

la poli¬

fonia

_{religiosa del segle}

_XVI,

_especial¬

mentla de

Palestrina, de

_qui

admira

l'absència

_d'artifici,

_vanitat

o coque¬ teria. Durant_aquesta

_estada

_{en terra} italiana coneixtambé duesdones _que influirandecisivamentenlasevavida en

general

_en

el cultiu del lied

_{en par¬} ticular:

_{Fanny Hensel,}

_germana

_del

compositor

Eèlix Mendelssohn

i

que l'introdueixen la lectura de

Goethe,

i

Pauline

_Viardot,

_germana

_{de la}

Mali-bran i també ella una interessant i inusual cantant amb una_sorprenent veude mezzosoprano.

L'any 1842

Gounod deixa Roma

per

traslladar-se

a

Viena,

on

coneix

Otto

_Nicolai,

_i

_{posteriorment}

_a

_Berlín

-onvisitaels l·Iensel- i a

Leipzig

_-on coneix Mendelssohn-.

Posteriorment,

circumstàncies

_{polítiques derivades}

de la guerra

franco-prussiana el

por¬

ten a creuar el Canal i instal·lar-se

amb totala famflia a las rodalias de

Londres. L'exili durarà des del se¬

tembre de 1870 fins al

_juny

_{de 1874,}

quan

retornarà

a

París

definitiva¬

ment.

Aquest periple dóna

_a

Gounod

un coneixement

profund del

_panora¬

ma musical

contemporani

_a

Europa,

cosa no _gens

habitual

_en

la tradició

francesa. Podem

_{dir, doncs,}

_que

_{de la}

mateixa manera _que

el gènere

musi¬

cal

_{pròpiament salta fronteres, també}

unmateix

compositor

_pot

triar

_textos

pertanyents acorrents

literaris allun¬

yats

i

fer, fins

i

tot,

incursions

en

llen¬

gües

estrangeres.

La selecció de

cançons

de Gounod

que

avui

se'ns

presenta

n'és bona

mostra: passem

del castellà de La siesta al

_francès,

l'anglès

o

la dolça llengua italiana de

Quanti mai.

Musicalment

_{parlant cal dir}

_que

_la

producció de Gounod pel

que

fa

a

la

cançó té el

handicap

que

majoritària¬

ment

escrigué

_{per a}

intèrprets

_ama¬ teursila veritable

_{producció francesa}

comparable

al lied alemany

es

dóna

només durant la darrera_part

_{de la}

vida

_compositiva

_{de Gounod.}

_Això

explica,

segurament,

el

seu

ús fre¬

qüent

de la simplicitat melòdica

i

harmònica,

que

s'imposen

per

da¬

munt del caràcter o del dramatisme.

Aquesta

limitació

que

el

compositor

s'autoimposa fa

que

les

seves

millors

cançons

siguin sovint

les

menys am¬ bicioses

_musicalment,

_i

_que

_la

_seva

principal

riquesa

radiqui

en

la

petita

atmosfera lírica sense

pretensions

que,

magistralment,

sap crear. Peracabarlamostra deles

_possibi¬

litats del

_{gènere de la cançó}

_a

_dues

veus ens traslladarem a Itàlia de la

mà de Gioacchino Rossini

(1792-1868)

i

els

seus

divertits

duets.

Esplèndides pàgines del bel

canto

per amomentsíntims.

Quin aficionat

a

la

lírica no _{espera, quan}

té dues bones

sopranos a

l'abast,

sentir

com a

bis

aquell magnífic

i

divertit duet amb

veu de

gat? L'entusiasme del públic

fa

_inevitable,

_sovint,

_que

_fins

_i

_tot

_el

pianista

s'afegeixi

a

la festa.

12 B ï 0 (; H A F I F S

Felicity Loti

Nascuda

terra), estudià

a

Cheltenham(Angla¬

a

la

Royal Aca¬

demy

of

Music. Manté

una es¬ tretarelació

professional

amb el Royal

Opera House Covent Carden de Lon¬

dres,

on

cantà,

entre

d'altres, els rols

d'Anne Trnlove

_{{The Rake's}

_Progress)^

Blanche

_{Les

_{dialogues des Carmeli¬}

tes)^ Ellen Oxford

{Peter Grimes)^ Eva

{Die

Meistersinger

von

Niirnberg),

Comtesa Almaviva

_{Le

nozze

di Figa¬

ro)

i

la Marschallin

{Der

Rosenkava-lier). També

actna

habitualment al

Festival de

_{Glyndebourne,}

_on

_ha

inte-vingut

a

The Rake's Progress^

Die

Zauberflôte^

Don Giovanni^ Der

Rosenkavalier^

Intermezzo,

Capriccio

i

Arabella.

Ha cantattambé

_Louise,

_Der

Rosen-kavalieri

_Capriccio

_a

_{Brussel·les;}

Giu-lio

_Cesare,

_Don

_Giovanni,

_Cosl

_fan

tut-te,

Capriccio

i Der

Rosenkavalier

a

Paris;

Le

nozze

di

Figaro

i

Capriccio

a la

_Chicago

_Lyric

_Opera;

_{Der Rosenka¬}

valiera San

Francisco; Der Rosenka¬

valieriArabellaa la

Semper Oper de

Dresden. Amb

_I'Staatsoper

_{de Munic}

hacantatels rols de

Christine, Comte¬

sa

Almaviva, Comtesa

Madeleine

i

Marschallin. Debntà al

_Metropolitan

Opera

Honse de Nova York amb Der

Rosenkavalieri hi tornà amb Lenozze di

_{Figaro. Debntà al}

_{Teatro alla Scala}

de Milà amb Arabella. A

_I'Staatsoper

de Viena

_{interpretà els rols d'Arabella,}

Comtesa Madeleine i

_Marschallin,

_rol

que

tomà

acantar en una

gira

del Me¬

tropolitan pel Japó.

Comasohsta deconcertsi

recitals, ha

cantatamblesmés

_prestigioses

_orques¬ tres als millors festivals d'arreu del món. Ha cantat amb laFilharmònica

de

_Berlín,

_{la Filharmònica de Viena,}

l'Orquestra del

Concertgebouw d'Ams¬

terdam i la Simfònica de

_{Chicago. El}

2000 actuà amb la Filharmònica de

Munic, la Filharmònica

de

Londres,

rOrqnestra

del

Concertgebouw, la

Simfònica de Boston i la Filhannònica de Nova York. Fia ofert recitalsa Gran

Bretanya

(especialment al Wigmore

Hall de

_{Londres), París, Monte-Carlo,}

Brussel·les, Amsterdam,

Colònia, Ber¬

lín, Frankfurt, Ginebra, Lisboa,

Roma,

Florència,

Milà,

Hong

Kong, Nova

York,

Sydney, Salzburg, Praga, Bergen,

al Teatro Real de

_{Madrid, al Festival de}

Munie ials Konzerthaus i Musikverein de Viena.

Ha estat

guardonada amb el

_grau

d'Officier de l'Ordre des Arts et des Lettresinomenada Dame Commander de

_l'Imperi

_Britànic,

_entre

_{d'altres dis¬}

tincions.

Debntà al Gran Teatre del Liceu.

B I o C I) F IES ₁₃

Ann

_Murray

L'

9

Nascuda

Frederick Cox al

a

Dublín,estudià

_{Royal Man¬}

amb

chester

_{College of}

_Music.

Mantéunaestreta col·laboració artís¬ tica amb

_{l'English National Opera}

(Charlotte, Rosina, Beatrice, Xerxes,

Ariodante i Maria

_Stnarda)

_i

_{amb el}

Royal

Opera House Covent Garden de

Londres

_{(Cherubino, Dorabella, Don¬}

na

Elvira, Rosina

i

Octavian),

i

ha

participat

en noves

produccions de

L'enfant

et

les

sortilèges, Ariadne auf

Naxos,

Idomeneo, Mitridate,

re

di

Ponto, Cosl

fan

tutte,

Mosé in

Egitto,

Alcinai Giulio Cesare.

Darrerament haactuata

Hamburg,

Dresden,

Brnssel les. Paris, Berlín,

Colònia, Znric, Amsterdam,

Chicago

i

Nova

_York,

_al

_{Metropolitan Opera}

House. Al Teatro alla Scala de Milàha

interpretat,

entre

d'altres, els rols de

Donna

_{Elvira, Sextus, Dorabella}

_i

Cherubino;

a

I'Staatsoper

de

Munic

ha cantat els papers

de Cherubino,

Dorabella, Sextus, Elvira,

el

Compo¬

sitor,

Octavian, Xerxes,

Ariodante

i

Giulio

_Cesare;

_a

_{I'Staatsoper de Viena}

actuà amb els rols

_{d'Idamante, Che¬}

rubino, Charlotte, Rosina,

Octavian

i

el

_Compositor.

_{També interpretà al}

Festival de

_{Salzburg els rols de Ceci¬}

lio,

Sextus, la Cenerentola, Nicklausse,

Cherubino, Dorabella,

Doima

Elvira

i

Octavian. El 1998 va ser nomenada

«Kammersangerin» de I'Staatsoper de

Viena.

Coma solista de concerts haactuat amb l'Orchestre de

_Paris,

_{la Phila¬}

delphia Orchestra, la Filharmònica

de

Berlin, la

Chicago Symphony Orches¬

tra,

l'Orquestra del Concertgebouw,

l'Orquestra del Musikverein de Viena

i amb la

_majoria

_{de les principals}

_or¬

questres

britàniques.

Professional¬

ment també es dedica al

recital, amb

actuacions a

Paris, Brussel·les, Ams¬

terdam, Ginebra, Dresden,

Zuric,

Frankfurt,

Madrid, Londres, Dublín,

Edimbnrg,

Munic,

festivals de Salz¬

burg

i

al Musikverein

i

al Konzerthaus

de Viena.

Debutà al Gran Teatre del Liceu la

temporada 1997-98 amb

un

concert

14 li I o r. I! A i' I [•; s

Graham

_Johnson

Nascut

la Koval Academv of Music

a

Anglaterra,estudià

a

i

després amb

Geoffrey Par¬

sons.El 1972va ser_acompanyant

ofi¬

cial de Peter

_Pears,

_primer

_a

_{les classes}

magistrals

i

després també als recitals.

El 1975 és convidat per acompanyar Elizabeth

_{Schwarzkopf. Un}

_any

_més

tard fundà el

_{Songmakers' Almanac}

per

al foment dels

aspectes menys co¬

neguts

del

repertori

del

cant

acompan¬ yat amb

_piano.

A més de

_{supervisar i}

_acompanyar més de cent

_cinquanta

recitals del

Songmakers' Almanac, ha

presentat

diversos cicles de recitals d'estiu_per

_al

London South Bank i la

_Wigmore

Hall,

i

participà

en

el cicle organitzat

per

I'Alte Oper de Erankfurt

dedicat

a Goethe. Haescrit i _{presentat progra¬}

mes _{per a}

la ràdio

i

la televisió de la

BBC dedicats a les _cançons

de Schu¬

bert,

Poulenc,

Liszt

i

Xostakóvitx.

És

professor d'acompanyament

de la

Guildhall SchoolofMusicde Londresi

també

_{imparteix classes}

a

la

Royal

Academy of

Music. Ha

ofert

classes

magistrals

a

Finlàndia,

Nova Zelanda,

Alemanya i

a

la Music

Academy of

the

West deSantaBarbara. El 1994va ser

nomenatCavaller de

l'Imperi Britànic

i el 2000 va ser

elegit membre de

l'Acadèmia Reial de Música de Suècia. Haestat

_pianista

_acompanyat

_{de di¬}

versos _{cantants, com}

Elly Arneling,

Victoria de los

_Angeles,

_{Arleen Auger,}

Brigitte

Fassbaender,

Lucia Popp,

Tom

_Krause,

_{.Tessye Norman,}

_Peter

Schreier,

Marjana Lipovsek, Felicity

Palmer,

Ann

Murray,

Christine

Scha-fer, Anthony

Rolfe

.Johnson, Matthias

Goerne i

_{Margaret Price. Ha}

_acompa¬

nyat

Felicity Lott des dels

seus temps

d'estudiants a la

Royal Academy

of

Music.

El 1991

_{presentà al}

_Wigmore

_Hall,

amb

_{Felicity Lott i Ann}

_{Murray, el}

_seu recital de

_duets,

_{programa que}

_ban

presentat arreu

d'Europa: Londres,

Dresden, Lió,

Hamburg, Düsseldorf,

Colonia, Bremen, Venècia, Madrid,

Lisboa,

Amsterdam,

Milà

(La Scala),

Berlín

_(Konzerthaus

_i

_Deutsche

Staats-oper), Paris (Théâtre du Châtelet

i

La

Bastille), Schwetzingen, Munie

i

festi¬

vals de

_{Salzburg. Aquesta temporada}

han

_{presentat aquest}

_{programa a}

_Glas¬

gow,

Manchester, Newcastle

i

Londres.

Debutà al Cran Teatre del Liceu la

temporada 1991-92 amb

un

recital de

16 ! T E X T O S

Franz Paul Lacliiier

_(1803-1890)

«Cute Naeht»

Text: Emanuel Geihel

«Bona nit»

Text: Emmanuel Geibel

Schon

_I'angt

_{es an zu}

_damniern,

Der Mond als Hirt erwachi IJnd

_singt

_{den Wolkenlammern}

Ein Liedzur_guten

Naclit;

Uiid wie er

singt

_so

leise.

Da

_dringt

_voni

_{Sternenkreise}

DerScliallins Ohr niirsacht:

Schlafet in

_Ruh,

_schlafet

_in

_Ruh!

Voi iiber der

_{Tag unci}

_sein

_Scliall;

Die Liebe Gottes deckt euchzu Ailiiberall.

,1acomença a

fer-se lose

la lluna

_apareix

_{com un pastor}

icanta als núvols de cotó fluix

una

cançó

_per

ilesitjar-los bona

nit;

imentre aixícanta tan

fluixet,

el murmuri de l

_{aplec d'estrelles}

emressona a l'orella:

dormiu en _{pau. dormiu} en

pau!

El dia i laremorhan acabat: l'amor de Déuus

protegeix

pertot

arreu.

[...]

Undwie mm alléKerzen

Verloschen durch dieNacht.

Da

_{schweigen auch die Schmerzen,}

DieBonn' und

_{Tag geliraclit;}

Lind sauseln die

_Cypressen,

Ein

_{seliges Vergessen}

Durchwelit die Lüí'te sacht. Schlafetin

_Ruli,

_schlafet

_in

_Ruh!

Vorüber der

_{Tag und}

_sein

_Scliall;

Die Liebe Gottes deckteuchzu .úllüberall.

Iara _quetotes

les espelmes

s'han _apagat

_{dins la}

_nit,

callen també les penes,

que

el

sol i el

dia

ens vanportar;

els

_xiprers

_murmuren

_plàcids

unventurós oblit.

Dormiuen_pau,

dormiu

_en

pau!

El diaila remorhan

acabat;

l'amor de Déuus

protegeix

pertotarreu.

[...].

[...].

«IVlailied»

Text:.lohann Gabriel

Seidl

«Cançó de maig»

Text: .lohann Gabriel Seidl

Du bist doch treu,

_{geliebter Mai!}

Versprichst

uns

nie

die Wiederkehr,

Undkommst dochimmerwieder her.

Ets

_{fidel, maig}

_estimat!

Maino ens_prometsque

tornaràs

però

mai

no

t'oblides de

tornar.

Es ist

_ja

_{nicht Gesetz und Pflicht;}

1 ndfiel's direinnialeinzu

ruh'n,

Wir kònntennichts dawidertun!

No t'hi

_obliga

_ni

_llei

_ni

_deure;

isi mai _{decideixes aturar-te,}

not'ho

podrem

impedir!

TEXTOS 17

Kaum aberfleh'n

_wir,

_dich

zu

seh'n,

So wirbelt schonein Lerchleinwo:

«Der

_{Frühling kommt!}

_Sei

_frisch

_und

_froh!

_» Kaum wünschtenwirden Schneevon

hier.

So

_fliegt

_{er weg,}

_wie

_{leichter Flaum,}

Undmachtden

_jungen

_Halmen

_Raum.

Schon

_tràgt

_{das Land}

_sein

_Festgewand,

Schon schrieb der Lenz inWald und Trift Sich lesbareinmitBlumenschrift.

Zu schnell beinahisterschon

da;

Es istfürsFlerzein

_{grofier Sprung,}

Nocherstso alt und

jetzt

_so

jung.

Erst kalt undarm, nun

reich und

warm;

Erst seine Weltein_enges

_Haus,

Und

_jetzt

_{in's Haus der Welt hinaus.}

Drum bleibuns_treu,

geliebter Mai!

Denn

_{doppelt freut}

_{und mehr entzückt}

Was

_{unversprochen}

_uns

_beglückt.

Fa poc

suplicàvem

tornar-te a veure,

i

_ja

_refila

_una

_alosa:

«La

_primavera

_és

_{aquí! Alegria}

_i

_vigor!»

Fa poc

desitjàvem

veure

la

neu

ben

lluny,

i

_ja

_se'n

_va

_volant,

_{com una}

_ploma,

deixant pas a

les

tiges

tendres.

Laterra_porta

_ja

_un

_vestit

de festa,

la

_{primavera escriu}

_pels

_{boscos i les}

_prades

elseu

missatge

florit.

Gairebé que

arriba abans d'hora;

per

al

cor

és

ungran

trasbals

haverestat tanvelli araser tan

jove.

Abans tremolósi

_pobre,

_ara

_{ric i}

_ardent;

abans elseu mónunacasa _estreta,

aratotel món éscasa seva.

Per

_això,

_sigues-nos

_fidel,

_maig

_estimat!

perquè allò

que

ningú

no ens

ha promès

ens

alegra

i

_ens

fa feliços doblement.

«Die

_Nachtigall»

Text: EduardvonBauernfeld

DerLiebe Schmerzenweinen durch die

_Nacht,

WennRuhe waltetundSeele

_wacht.

Die leisen

_{Laute, die der}

_Brust

_entflieh'n,

Sie zieh'n verstanden durch die stillen Líiftehin.

Da horch! ertont derRufder

Nachtigall:

Zum

_{Schlag verstàrket sich der schwache Schall,}

Er

_steigt,

_er

_fàllt,

_er

_steigt,

_er

_{hebt sich und}

_zerfliefit

Bisererneuetsichin Einen Ton

_ergieCt.

Ein Ton

_gemischt

_aus

_{Schmerz und Lust,}

Zu

_{màchtig fast für}

_seines

_{Sángers Brust;}

Die

_{Kehle, die ihn singt,}

_{versteht ihn nicht:}

Ihn fiihltdie

_{Menschenbrust, der}

_er

_gebricht!

«Rossinyol»

Text: EduardvonBauernfeld

Les penes

d'amor ploren durant la

nit,

quanregna

la calma

i

l'ànima vetlla,

lessuaus remors_que

s'escapen del

pit,

s'escampen

per

l'aire silenciós,

enteses

per

fi.

Escolta! El

_rossinyol

_entona

_{la crida:}

lasuautonada

s'intensifica,

puja,

cau,

puja,

s'eleva

i

es

dissol

fins_{que recomença en una}

_sola

nota.

Unanotaen

què

_es

barregen alegria

i

dolor,

gairebé

massa

forta

per

al

seu

pit

de

trobador;

la

_gola

_que

_ho

_canta,

_no

_{ho entén:}

itnr¿>w:»!g^x.-'

I T K X T OS ! 19 Drum

_{Nachtigall der Liebe Vogel}

_ist:

Der

_{Liebe, der des Scbmerzens Thráne}

_fliefit,

Wie

_jener,

_die

_vom

_{sel'gen Glück}

_berauscht,

In des Besitzers Lust demsiiÊem Tone lauscht.

Per això el

_{rossinyol és l'ocell}

_{de l'amor:}

de l'amor que

fa

vessar

llàgrimes,

de l'amor que

embriaga de felicitat,

i _pren

_la

_suau

_{melodia del}

_corque

_la

_sent.

«Aus "Amaranths Waldeslieder"» Text: Oskar vonRedwitz

Ihr lieben

_Vòglein

_singt

_nur

_fort,

So

_Iang's

_vermag

_{die kleine}

_Brust!

Singt

von

des Frühlings Herrlichkeit,

Singt

von

des Frühlings Lieb' und

Lust!

^Und

sanget

ihr auch

ewig

fort,

Viel tausendJahre

_{Tag und Nacht,}

Ihr konntet

_{singen nie}

_genug!

So schon hatGott die Welt

_gemacht.

«De

_{"Cançons del bosc d'Amarant"»}

Text: OskarvonRedwitz

Continueu cantant,

bons

ocellets,

tantde

_temps

_{com us}

_ho

_permeti

_el

_pit!

Canteu

_l'esplendor

_{de la primavera,}

canteul'amori

_{l'alegria de la}

_primavera!

1continueu cantant_eternament,

milers

_d'anys,

_{dia i nit,}

maino cantareu

prou!

Déuvaferel móntanbonic!

Robert Schumann

_(1810-1856)

«Mailied»,

op.

103, No 1

Text: Elisabeth Kulmann

Pflücket

_Rosen,

um

das

Haar

Schon damitzu

kranzen,

Reihe

_dich,

o

junge

Schar,

DannzufrohenTanzen.

Freuet

_euch,

so

Iang der Mai

Und der Sommer

_wáhret,

Nur zubald sindsievorbei UndderWinterkehret.

Lange müRt ihr dann aufs

neu Rei der

_Lampe

_sitzen,

Und bei _ewgem

_Einerlei

SaurerArbeit schwitzen.

«Cançó de maig»,

op.

103, núm.

1

Text: Elisabeth Kulmann

Roses,

per

guarnir

els cabells amb

_garlandes;

aplegueu-vos,

noies,

per a

la

joiosa

dansa.

Alegreu-vos

mentre

durin

elmesde

maig i

l'estiu,

sempre

se'n

van massa

de

pressa

i l'hivemno

triga

_a

_tornar.

Novament seureu moltaestona alcostatde la

llàntia,

i eneternamonotonia la maleïdafeinaus faràsuar.

20 _{T K X T 0 S}

«Frühlingslied»,

op.

103, No 2

Text: Elisabeth Kiilmann

Der

_{Frühling kehret wieder,}

Unci schmücket

_{Berg unci Tal,}

Schontonen

_rings

die Lieder

DersüEen

_Nachtigall!

Wie

_steiget

_{hocl·i die Sonne}

Ins 1 limnielblau

_hinauf,

Verbreitet Lustund Wonne Auf ihreiriweiten Lauf.

Es eilenSchaf und Binder

Der

_griinen

_Wiese

_zu.

Es blicktaufs

_{Spiel der Kinder}

DerGreis aus seinerRub.

«An die

_{Nachtigall»,}

_op.

_103,

_No

₃

Text: ElisabethKulmann

Bleibe bier und

_singe,

Liebe

_Nachtigall!

Dein

_{Gesang erklinge}

Schmetternd iiberall.

Flur und

_{Waldung lauschet.}

Alies hort dir_zu,

Nicht ein Blattchen

_rauschet,

Bleibenallin Rub.

Hor ich

_recht,

so

brauset

Minder

_jetzt

_{der Bach.}

Da bierStille

_hauset,

LaRtseinTobennach.

«An den

_{Abendstern»,}

_op.

_{103, No 4}

Text: Elisabeth Kulmann

Schweb' empor am

Himmel,

SchonerAbendstern! Siehtim

_{Glanzgewimmel}

Jeder dich

_ja

gern.

«Cançó de

primavera»,

op.

103,

num.

2

Text: Elisabeth Kidmann

Jatorna la

_primavera,

ornant_muntanyes

i

valls,

ja

sonenpertotarreu

les dolces cançons

del

rossinyol.

Quan el sol altiu s'enfila

per

la

volta blava

del cel,

escampa

alegria

i joia

allà_{per on va passant.}

Les ovelles i les vaques

s'afanyen

cap a

les prades.

Elsnens

juguen, i

els

ancians

elsmiren des de laseva

quietud.

«Al

_rossinyol»,

_op.

_{103, núm. 3}

Text: Elisabeth Kulmann

Queda't

aquí

i

canta,

bon

_rossinyol!

Fes que

el

teu

refilet

ressoni_pertotarreu.

Prades iboscos_paren

_orella,

tott'escoltaatentament,

niuna solafulla

remoreja,

totes estan ensilenci.

1 hosento

bé, el rierol

ara ressona_menys.

Puix

_{aquí hi}

_{viu el silenci,}

oblida els seus

_retrunys.

«A l'esírella

_{vespertina»,}

_op.

_{103, núm. 4}

Text: ElisabethKulmann

Penjada dalt del cel

bonica estrella

_vespertina!

Enmig d'aquest

formigueig brillant,

atothom li

agrada

mirar-te

_a

tu!

T K X ï OS i ₂₁ Gelin sie

_auf,

_{gehn nieder}

Sieaín

Himmelsrand,

Keinen deiner Brücler Schmückt einsolch Gewand.

«Nachtlied»

Text: Johann

_Wolfgang

_von

_Goethe

Uber alien

_Gipfeln

1st

_Rub,

In alien

_Wipfeln

Spiirest du

Kaum einen

_Hauch;

Die

_{Voglein schweigen}

_im

_Walde.

Warte nur,

balde

Ruhest du auch.

«Wenn ich ein

_Voglein

_{war», op.}

_{43, No 1}

₍₁₈₄₀₎

Wenn ichein

_{Voglein war'}

Und auch zwei

_{Fliiglein hàtt',}

Flog ich

zu

dir.

Weil's aber nicht kann sein Bleib' ich allhier.

Bin ich

_gleich

_weit

_von

_dir.

Bin ich dochim Schlafbei dir Und red'mit dir!

Wennich erwachn thu

Bin ich allein.

Es

_{vergeht kein' Stund'}

_{in der Nacht,}

Da ihein Herze nicht erwacht

Endandich

denkt,

Dass dumirviel tausendmal Dein Herz

_geschenkt.

«Herhsllied»,

op.

43, No 2 (1840)

Text: S. A. Mahimann

Das Laub falltvonden

Baumen,

Das zarte_Sommerlaub.

Tes germanes

s'eleven

i

davallen

per

la

vora

del cel

però

cap no

té

un

vestit

tan boniccomelteu.

«Cançó de la

nit»

Text: Johann

_Wolfgang

_von

_Goethe

Damunt detotsels cims lli ha

_silenci,

entotes les_copes

dels arbres

a_{penes pots}

percebre

una

exhalació;

dins el

_{bosc, els ocells}

_callen.

Només has

_d'esperar,

_aviat

tutambé tindràs silenci.

«Si

_jo

_fos

_un

_ocellet»,

_op.

_{43, núm. 1 (1840)}

Si

_jo

_fos

un

ocellet

i

_{tingués dues}

_{ales petites,}

volaria cap atu.

Peròcom _{que nopotser}

em

quedo

aquí

_tot

sol.

Encara que

sóc

lluny de

tu,

sóca_{propteu quan}

dormo

i

_{parlo amb tu!}

Després,

quan em

desperto,

estictotsol.

No passa una

hora de

la nit

sense _que

el

_{meu cor es}

desperti

i

_pensi

_entu,

que

m'has donat mil vegades

el teucor.

«Cançó de tardor»,

op.

43, núm.

2

(1840)

Text: S.A. Mahimann

Lesfulles cauendels

arbres,

eltendre fullam de l'estiu.

PARIS

r li X T o s 23

Das Leben mit seinen Tráiimen

ZerfálltinAscii' undStaub.

Die

_Vôgleiii

_im

_Walde

_sangen, Wie

_{schweigt der}

_{Wald jetzt}

_still!

Die Lieb' ist

_{fortgegangen,}

Kein

_Vôglein

_singan

_will.

Die Liebekelirtwohl wieder 111! lieben

_{kiinft'gen Jalir,}

Und alies kehrtdann

_wieder,

Was

_jetzt

_verklungen

_war.

La vida amb elsseus

somnis,

es

descompon

_en

cendra

i

pols.

Els ocells cantaven dins els

boscos,

que

silenciós és

ara

el bosc!

Ara l'amorse n'haanat,

i _cap

_ocell

_no

_vol

_cantar.

L'amor tornarà de ben segur endeliciosos _anys

futurs,

i totallò que

hem

perdut

unaltre dia tornarà. Du W'inter sei

_willkommen,

Dein Kleidistrein und_neu, Er hat den Schmnck genommen. Den Schmnck bewahrtertreu!

Hivern,

et

dono

la

benvinguda,

elteuvestités pur

_i

_nou, li han donatuna

joia,

ila custòdiafidel!

«Schòn

_{Blümelein»,}

_op.

_{43, No 3 (1840)}

Text: RobertReinick

Ich bin

_{hinauspegangen}

Des

_Morgens

_in

_{der Früh,}

Die Blümeleintàten _prangen,

Ich sah soschònsienie.

Wagt'

eins

davon

zn

pflücken,

WTil mir's sowohl

gefiel;

Doch als ich niich wollt

_bücken,

Sahich ein lieblich

_Spiel.

Die

_{Schnietterling' nnd Bienen,}

Die Káferhell und

_blank.

Diemufiten all ihnidienen

Bei fiohlichem

_Morgen

_sang;

bind scherztenviel undküfiten

Das Bliimlein auf den

_Mnnd,

Undtrieben's nach Geliisten Wohl eine ganze

Stund.

«Floreta

_bonica»,

_op.

_43,

_mini.

₃

₍₁₈₄₀₎

Text: Robert Reinick

Aquest matí ben d'hora

he sortita

passejar,

les floretes

_resplendien,

mai non'havia vist detan

boniques.

Vaig

gosar

agafar-ne

una,

perquè

m'agradava molt;

però

en

ajiqiir-me

vaig

veure un

meravellós

esjiurneig.

Les

_papallones

_i

_{les abelles,}

les marietes

_lluents,

voletejaven

entre

les flors

entonant una

cançó matinal;

enjogassades, feien

petons

als llavis deles

_lloretes,

i

_{aixi, al}

_seu

_caprici,

passaven

el

temps.

24 T !■; X 'I' o s

Und wie sie so

erzeigel

I fir

_{Spiel die Kreuz und Quer,}

!fat'sBliimleinsich

_geneiget

MitFreuden hiiiund her.

f)a fiabich's riicht

_gebrochen.

Eswar

ja

_morgen

tot,

Und babenur

gesprocben:

Ade,

du Bliimlein rot!

Und

_{Scbmetterling' und Bienen,}

DieKàfer bell und

_blanlx,

fdie sangen

mit

frolien Mienen

Mir einenscbonen Dank.

1 quan

així

mostraven

el seuvol a torti a

dret,

la

_floreta,

_plena

_de

_joia,

inclinava el_cap

_ací

_í

_allà.

Vaig

decidir

no

agafar-la,

ja

moriria

l'endemà,

i només

_vaig

_dir:

Adéu,

floreta

vermella !

I les

_papallones

_i

_les

_abelles,

les marietes

_lluents,

cantavenambrostre

alegre

per

donar-me'n

les gràcies.

T !•; X T o s 25

August Scbàffer (1814-1879)

Frau Direktorin und Frau

_Inspcktorin

Direktorin

Nocbein

_Tàsscben,

_Frau

_Inspektern,

Bitte, bitte, trinken

Sie!

Inspektorin

Nein, icb

danke.

Frau

Direktern,

Mebr als viere trink icb

_nie;

Denn der Kaffe macbtmir

_Hitze,

UndmeinBlutistscbon

_bewegt.

Direktorin

Frau

_Inspektern,

_ja

_{icb finde,}

Sie sind beut' sebr

_aufgeregt.

0

_{sprecben Sie,}

_was

_ist

_gesebebn?

La senyora

directora

í

la

senyora

inspectora

Directora

Una altra tasseta, senyora

inspectora,

sisplau,

sisplau,

prengui'n

una

altra!

Inspectora

No,

gràcies,

senyora

directora,

no enbecmaimés de _quatre; elcafèem favenir

fogots,

iavui

_ja

_em

_bull

_prou

_la

_sang.

Directora

Senyora

inspectora,

em

sembla

que

avui

està molt

agitada.

Digui'm, què ba

passat?

Inspektorin

Fast scbàm' icb micbes zu

gestebn!

Gestemwaricb indem Krànzcben!

Inspectora

Gairebé emfa_vergonya

explicar-bo !

Abir

_vaig

_{anar a}

_la

_tertúlia!

Direktorin

Was!

_Ja,

_icb

_wollte

_ja,

_icb

_{wollte aucb}

_bingebn.

Directora

Yaja! Sí.

jo també bí volia

anar.

fnspektorin

Denn dieneueFrau Assessern wollte icb docb

gerne

sebn.

Inspectora

Tenia ganes

de

veure

la

nova senyora assessora.

Direktorin

Ja, die

neue

Frau Assessern

-

ja wollte icb aucb

gerne

sebn.

1stsie bübscb?

Directora

Sí, la

nova senyora assessora;

jo

també

tenia

ganes de veure-la.

És

maca?

Inspektorin

Es

_{gebt wobl}

_an!

_{Podríem dir que}

Inspectora

_sí!

Direktorin

Nun,

wie

linden

Sie den Mann?

Directora

1,

què li

va

semblar el

seu

marit?

Inspektorin

26 T K X I' O s

Doch die

_Frau,

_ja

_Frau

_{Diroktern, horn}

_{Sie an!}

Wie wiruns so

unterhalten,

Sprach

man von

den

Titein auch,

Und da meiiite die

Assessern,

Sehr

curios,

ja

sehr

curios

sei

doch der Branch,

Dafi man Frauen

tiüdiere,

Was alleiii

_{gel)iihr' dem Mann;}

Besserwarssich Frau zu _nennen,

Und der bloBe Name dann.

Deshall)machtesieden

_Vorschlag,

Sollt' man ihrer

Meinung sein,

Sich imKranzchen Frauzu nennen, Ohneallé Titeleiu.

Direktorin

Wie? Das_wagte

_sie

_zu

_sagen!

Wach'

_{ich, oder}

_ist's

_ein

_Traum?

Sagten Sie's

niclit.

Frau Inspektern,

IJnerhort 1 Dann

_{glauht' ich's kaum!}

Dafi manFrauen

lituliere.

Was allein

_{gehiihr' dem}

_Mann?

Besser warssich Franzu nennen,

Undderhlofie Name dann.

Undnun machte sie den

Vorschlag,

Sollt'manihrer

Meinung seiii.

Sich imKranzchen Frau zunennen, Ohneallé?

luspektorin

OhnealléTiteleiu!

Direktorin

Ich, die Frau

Direktor Schmidt, wie?

1 liesse nur «FrauSchmidt»

alsdann!

Inspektorin

Ich, die Frau

Inspektor

Schulze,

Hiessenur «FrauSchidze»

dann!

Direktorin

Na,

das sollte

mir

noch fehlen,

Nimmer

_{willige ich ein!}

FrauDirektern

will ich

hleiben,

Ichwill Frau

Direktern sein!

Però

_l'esposa,

_sí,

_senyora

_directora,

_{escolti'm bé}

Quan érem enmig

de la

conversa,

va sortirla

qüestió dels títols,

i llavorsla _{senyora assessora va}

_dir

que

li

semblava

molt

extravagant

elcostumde

dirigir-se

_a

les

_senyores

pel títol,

que

això

només és apropiat

per

als homes;

que

seria

millor

dirigir-se simplement

amb el «senyora»

i

el

cognom

darrere.

Peraixò _proposava,

si

_{compartíem el}

_{seu parer,} que a

la

terttilía

ens

diguéssim

«senyora», sense

els

títols.

Directora

Es

_{possible? Com}

_{va gosar}

_{dir això?}

Estic

_desperta,

_o

_és

_un

_somni?

De debòque

ho

va

dir,

senyora

inspectora?

Esinaudit! No m'hopuc

creure!

Que adreçar-se

a una persona

pel

títol

només és

_apropiat

_per

_als

_homes?

Que seria

millor

dir-nos

«senyora»

i darrere només el

_cognom?

I llavors va_proposar,

si les altres erendel sen_parer,

(pie a

la

tertúlia

es

digués

«senyora»

senseel títol al

darrere?

Inspectora

Sense cap

títol!

Directora

Llavors,

jo,

la

senyora

directora

Schmidt,

m'hauria de dir

_simplement

_senyora

_Schmidt!

Inspectora

I

_jo,

_la

_senyora

_inspectora

_Schnlze,

emdiria

simplement

_senyora

Schulze!

Directora

Ah_{no, no en}

_{tindré jo}

_{la culpa,}

mainohiestaré d'acord!

Continuarésent la_senyora

directora,

vullser la _senyora

directora!

T i; \ I'0 s 27

Fing' bei

uns,

in

hohern Kreiseu,

Solche

.Neueruno;

man au,

Ach,

wo

blieb' bei

niedern Leuteii

\or uns noch

Bespekt alsdauu!

lus])ekloriu

,1a,

das

sag'

ich. Frau Direktern,

.Vieille \\ aschfrau heisst «Frau Schmidt>

Direktorin

.Vieille

_{Scheiierfraii,}

_«Frau

_Schulze»,

.Nie mach' ich die Mode mit. Neiii...

lu.spektoriíi/Direktorin

Neiii,

iiie

mach'

ich die VIode

mit.

Neiii

ja (las solltemir nocli

_fehlen,

Nimuier

_willige

_{ich ein!}

Ich will Frau Direktern bleibeii/ Ich will Frau

_{Iiispekteru sein!}

Fing' bei

tms,

in

hòliern

Kreisen,

Solche

_Neuenmg

_{man an,}

Ach,

wo

blieb' bei

niedern Leuten

Vormisiioch

Bespekt

alsdaim!

Direktorin

Doch _111111,

_{werthe Frau}

_Inspektern,

Sclienk' ich noch ein Tasscheii eiii.

luspektorin

.Vieille werthe Frau

_Direktern,

Ach, ich danke

wirklich,

iieiii!

Direktorin

Zii dem Zwieback

-luspektorin

Nicht sovoli!

Direktorin Erstdiesechste!

luspektorin

S'istzutoll!

Si_aquesta

_mania

_innovadora

_s'imposava

entre

_nosaltres,

_a

_les

_classes

_altes,

com enshaurien de _respectar

llavors

les classes baixes!

Inspectora

Jo també ho

_dic,

_senyora

_directora,

lamevadona de fer feines esdiu «senyora

Schmidt».

Directora

Lameva

minyona,

_«senyora

Sclmlze».

-Vlai110

acceptaré

_a(|uesta

moda. No...

his|)ectora/Directora

No,

mai

110

acceptaré

aqtuistíi

moda.

No...

Ahno, no eii

tindré

jo

la

culpa,

mai110hi estaré d'acord!

Vullcontinuar sent la senyora

directora/

vull serla senvora

ins])ectora !

Si aquesta

mania

innovadora

s'impostiva

entre

nosaltres,

_a

les classes altes,

com enshaurien de _respectar

llavors

les classes bai.xes!

Directora

I ara,

estimada

_senyora

inspectora,

deixi c|ue

li oferei.xi

una

altra

tassa.

Inspectora

Estimadaseiivora

directora,

de debò que

li ho

agraeixo,

però uo!

Directora

Per acompanyar

el

pastís.

Inspectora

Però110

gaire

plena!

Directora

Només és la sisena!

Inspectora

És

una

bogeria

!