Amb el suport de: Informe elaborat per la
Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial Grup de Recerca d’Indústria i Territori
CONJUNTURA ECONÒMICA
del Camp de
Tarragona i
de les Terres
de l’Ebre
3r TRIMESTRE 2019
ÍNDEX
1. El context econòmic mundial
2. El context de les economies espanyola i catalana
3. L’economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre
4. L’ocupació i l’atur
5. La contractació laboral
6. La distribució comarcal de la nova ocupació
7. La dinàmica empresarial
8. La construcció residencial
9. La variació de preus
10. El finançament de l’economia
11. El comerç amb l’exterior
12. Una visió de l’economia de la zona en cinc punts
CONJUNTURA ECONÒMICA
del Camp de Tarragona
i de les Terres de l’Ebre
3r TRIMESTRE 2019
1. El context econòmic mundial
Durant el primer semestre de l’any 2019, l’activitat econòmica en conjunt ha experimentat una certa frenada, cosa que fa preveure que el creixement global en acabar l’exercici serà inferior al previst en les estimacions de finals del darrer any. Així, la variació del PIB ha passat d’estar lleugerament per sobre de 3,5% l’any 2018 a unes previsions per sota del 3% l’any 2019. A aquest retrocés del PIB cal afegir la disminució de les importacions i de les inversions. Tot i que el creixement de les economies avançades es va estabilitzar el primer semestre de l’exercici després d’una certa caiguda el darrer semestre de 2018, la taxa de creixement registrada és d’aproximadament l’1,5%. Mentre que l’economia nord-americana ha crescut al voltant del 2,5%, es preveu que la de la zona euro ho faci un 1,2% l’any 2019. El dinamisme més significatiu procedeix dels països emergents, encara que no de manera homogènia. Així, mentre que la Xina i l’Índia registren variacions elevades (al voltant del 6%), encara que inferiors a les previstes, el Brasil, Mèxic, Rússia i Turquia presenten una debilitat accentuada.
La diferència entre les economies avançades i les emergents es relaxa, i es tendeix a una convergència a la baixa en els principals indicadors, com ara el PIB, la inversió i les importacions. S’observa que aquest procés s’accentua des de 2018. Per contra, la Xina i l’Índia mantenen unes variacions reals i previsions del PIB elevades, encara que en línia decreixent, principalment la primera. El mateix succeeix amb les inversions, tot i la menor diferència dels indicadors. Per contra, la caiguda de les importacions l’any 2019 és notòria. Al marge de les contradiccions macroeconòmiques i financeres d’alguns països emergents, una de les causes essencials del menor creixement ha estat la caiguda de la producció industrial. Això ha comportant el refredament de les compres internacionals, a què s’hi suma una disminució de la confiança per les tensions entre els Estats Units i la Xina a causa de l’escalada aranzelària i, a la vegada, per qüestions tecnològiques. A tot això també cal afegir la contracció de la demanda xinesa, que vol controlar el seu deute i l’efecte de les tensions comercials.
Gràfic 1. Creixement del PIB (%) i
previsions.
Gràfic 2. La variació del PIB mundial (%).
Període 2005-2019.
2017 2018 2019 2020 2 2,5 3 3,5 4 Econ. avançadesEcon. emergents Xina
2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 -4 -2 0 2 4 6 8 10 12 14 16
Font: Elaboració pròpia a partir de l’FMI. Font: Elaboració pròpia a partir de l’FMI.
Hi ha un retrocés
del PIB mundial, i
una disminució de
les importacions i
inversions.
Una de les
causes essencials
del menor
creixement ha
estat la caiguda
de la producció
industrial.
Gràfic 3. La inversió mundial.
Taxa de variació anual (%).
Període 2005-2019.
Gràfic 4. Les importacions
mundials. Taxa de variació anual (%).
Període 2005-2019.
Econ. avançades
Econ. emergents Xina -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 Econ. avançades
Econ. emergents Xina
2005 2007 2009 2011 2013 2015 2017 2019 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30
Font: Elaboració pròpia a partir de l’FMI. Font: Elaboració pròpia a partir de l’FMI.
2. El context de les economies espanyola i
catalana
En aquest context mundial, l’economia espanyola és de les que creix més a la zona euro i ho fa per sobre de la mitjana de les economies avançades. Si bé l’FMI preveu, per a l’any 2020, una recuperació del creixement global d’unes 4 dècimes i de 3 en el cas de la zona euro, per a l’economia espanyola preveu una disminució de 4 dècimes. Així, les perspectives són inferiors a mesura que avancem l’any 2019, encara que les dades del tercer trimestre han estat més positives del que es podia esperar fa uns mesos.
Tot i que els indicadors estan equilibrats, són una mica contradictoris:
- El consum de les llars, que s’havia estancat els dos primers trimestres, ha augmentat un 1,1% en el tercer trimestre.
- Les exportacions registren un comportament més erràtic, ja que disminueix la demanda de la zona euro, però, en contenir-se les importacions, no incrementa el dèficit.
- Els serveis turístics tenen dificultats per mantenir la demanda, atès el menor creixement europeu.
- La dinàmica mostra una certa temeritat, imposada pel Brexit i les negociacions comercials entre la Xina i els Estats Units.
Malgrat que el darrer trimestre els resultats no són excessivament dolents (amb variacions de l’FBC de l’1,7%), tots aquests elements frenen les inversions i la creació
L’economia
espanyola és de
les que creix més
a la zona euro.
d’ocupació interanual, que ha crescut només un 1,1% (tot i el ralentí del tercer trimestre), amb una variació intertrimestral del 0,1%, quatre dècimes inferior a la del segon trimestre de l’exercici. Això provoca que es mantinguin uns nivells d’atur molt elevats.
Gràfic 5. Variació del PIB a Espanya i Catalunya (%). Període 2016-2019.
1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 2016 2017 2018 2019 0,0 0,5 1,0 1,5 2,0 2,5 3,0 3,5 4,0 4,5 Catalunya Espanya Font: Indicadors de conjuntura i de l’INE.
L’economia catalana no s’escapa d’aquesta situació. Les diferències que s’observen són equilibris interns conseqüència d’un aparell productiu amb especialitzacions significatives, però que no amaga un creixement lleugerament inferior al de la mitjana de l’economia espanyola. Això indica que s’allunya de les regions que són el motor del conjunt d’Espanya. Com a diferències significatives amb l’exercici anterior, cal destacar un menor augment de la demanda interna, una variació inferior de la formació bruta de capital i diversos trimestres d’indicadors negatius pel que fa a la variació de la producció agrícola i estabilització de la industrial i, darrerament, de la construcció. Tot això implica que el sector serveis ha estat, principalment, el que ha arrossegat l’activitat. L’indicador d’ocupació mostra una dinàmica similar a la de l’economia espanyola, que perd el ritme de variació, encara que amb una taxa d’atur bastant inferior.
Gràfic 6. Variació interanual de l’ocupació trimestral (%). Període 2013-2019.
2019T3 2019T2 2019T1 2018T4 2018T3 2018T2 2018T1 2017T4 2017T3 2017T2 2017T1 2016T4 2016T3 2016T2 2016T1 2015T4 2015T3 2015T2 2015T1 2014T4 2014T3 2014T2 2014T1 2013T4 2013T3 2013T2 2013T1 -5,0 -4,0 -3,0 -2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 Espanya Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’EPA.
Creixement
lleugerament
inferior al de
la mitjana de
l’economia
espanyola.
Nivells d’atur
molt elevats.
3. L’economia del Camp de Tarragona i de les
Terres de l’Ebre
El tercer trimestre de l’exercici, el resultat a la zona ha estat parcialment gris. En aquest sentit, l’economia ha crescut de manera similar a la del conjunt català, continuant amb la inèrcia de períodes anteriors i sense massa expectatives ni seguretat pel que fa a les previsions per al futur pròxim. Aquest fet es manifesta essencialment en una moderació de la inversió, no només per la manca de grans projectes arrossegadors, sinó també pel que podria determinar el seguiment de la dinàmica habitual de l’estructura econòmica de l’àrea. La construcció d’habitatges està estancada, el crèdit continua a la baixa i, tot i que repunta el nombre de societats creades (fet que indica que hi ha projectes), en disminueix la capitalització. Aquest darrer indicador —la baixa capitalització— apunta a la precaució empresarial i produeix un mercat laboral molt rígid on l’ocupació creix menys que al conjunt català, amb una taxa d’atur superior i una d’activitat inferior. Respecte dels preus, els resultats del setembre han estat negatius, ja que els preus han disminuït més que als conjunts català i espanyol.
Aquesta tònica de ralentí en el dinamisme i sense canvis en l’oferta productiva és l’habitual des de la crisi de 2008, quan la construcció era el refugi d’una gran quantitat de mà d’obra que posteriorment ha tingut dificultats per trobar feina. Pel que fa a l’activitat productiva, augmenta el pes de l’ocupació agrària i dels serveis, i disminueix el de la construcció i la indústria. Aquest fet evidencia dificultats per incrementar la productivitat que, conjuntament amb les dificultats d’inversió, assenyalen un marc on la competitivitat es sosté essencialment per les grans empreses, que mantenen l’activitat sense augmentar significativament l’ocupació. En aquesta situació d’estabilitat i sense perspectives de millora, el comerç amb l’exterior aporta una certa vida gràcies al fort increment de les exportacions fins a l’agost i a l’augment de les importacions, amb percentatges superiors a la variació de les economies catalana i espanyola.
4. L’ocupació i l’atur
El nombre d’ocupats ha augmentat un 1,56% a la demarcació en comparació interanual, un percentatge inferior al que es va registrar el tercer trimestre de 2018, justament quan l’estacionalitat de l’economia crea més ocupació. Per altra banda, la variació al conjunt català ha estat del 2% i a l’espanyol, de l’1,8%. Al gràfic 7 es mostra la variació de l’ocupació trimestral a partir de principis de 2015. S’hi pot observar la tendència creixent a les tres àrees contemplades, encara que de forma més regular i menys estacional als conjunts català i espanyol. Per contra, a Tarragona s’evidencia la disminució del nombre d’ocupats el darrer i el primer trimestre de cada exercici, de manera que es posa en relleu que els increments d’ocupació succeeixen els dos trimestres centrals de l’any. Per altra part, al gràfic també s’observa que, tot i l’augment experimentat a la zona, la creació d’ocupació te un creixement més baix que en altres àrees.
El resultat a la
zona ha estat
parcialment gris.
Dificultats per
incrementar la
productivitat.
Increments
d’ocupació
succeeixen els dos
trimestres centrals
de l’any.
Gràfic 7. Variació de l’ocupació (base 100 = any 2015).
20193T 2019T 2 2019T 1 2018T4 2018T3 2018T2 2018T1 2017T4 2017T 3 2017T 2 2017T1 2016T4 2016T3 2016T2 2016T1 2015T 4 2015T3 2015T2 2015T1 95 97 99 101 103 105 107 109 111 113 115Tarragona Espanya Catalunya
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA.
L’increment interanual més important pel que fa al nombre de persones ocupades s’observa als serveis (4,82%) i a l’agricultura (5,29%), mentre que a la indústria (-6,53%) i a la construcció (-30,92%), una activitat que registre fortes variacions en l’ocupació, els ocupats han disminuït. La dinàmica sectorial consolida l’activitat de serveis, que representa el 72,03% del total d’ocupats i veu com el seu pes augmenta en gairebé 4 punts. La indústria disminueix 1 punt i la construcció, més de 2, la qual cosa la col·loca per sota de l’agricultura, que ha tingut un augment continuat des de 2015 i representa més del 5% del total d’ocupats a la zona.
La distribució de l’ocupació a la zona reflecteix les particularitats del seu mercat laboral, amb fortes oscil·lacions en el sector terciari —cosa que n’indica la poca permanència i la poca exigència en l’especialització professional—, una activitat industrial que darrerament es manifesta a la baixa —igual que al conjunt català—, una ocupació flexible en la construcció i un sector agrícola que actua com a activitat refugi i que té una significació elevada. En última instància, aquesta darrera característica indica una rèmora per a la productivitat global de l’activitat productiva de la zona.
Gràfic 8. Variació interanual de l’ocupació (%). Període 2015-2019.
20193 T 2019T 2 2019T 1 2018T 4 2018T 3 2018T 2 2018T 1 2017T 4 2017T 3 2017T 2 2017T 1 2016T 4 2016T 3 2016T 2 2016T 1 2015T 4 2015T 3 2015T 2 2015T 1 -35 -25 -15 -5 5 15 25 35
Agricultura Indústria Construcció Total Serveis Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA.
Una activitat
industrial que
darrerament es
manifesta a la
baixa.
Tal com ja s’ha comentat en diversos informes, el dinamisme del mercat laboral de la zona sol tenir un comportament diferenciat del conjunt de Catalunya, tot i que les dades del tercer trimestre indiquen un cert canvi. Així, malgrat que a la zona la taxa d’atur disminueix més, aquest resultat amaga una caiguda de la taxa d’activitat, ja que el nombre d’ocupats augmenta menys. Aquestes diferències les trobem en comparació del conjunt espanyol, del català i de cada una de les províncies catalanes, tal com es mostra al quadre 1. Aquest fet continua indicant l’existència d’un dinamisme diferenciat i propi del mercat laboral de la zona, on hi ha més dificultats per crear ocupació.
Quadre 1. Visió comparativa dels mercats laborals en milers de persones.
Tercer trimestre 2019.
Espanya Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona
Ocupats 19.874,30 3.462,40 2.543,20 366,1 203,5 349,6
Aturats 3.214,14 422,1 323 31,9 18,6 48,6
Taxa d'activitat 58,72 61,72 61,71 63,64 62,3 59,67
Taxa d'atur 13,92 10,87 11,27 8,01 8,37 12,21
Variació interanual (%) Espanya Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona
Ocupats 1,77 2,02 1,68 2,58 6,21 1,57
Aturats -3,36 4,56 9,53 -8,86 2,76 -12,75
Taxa d'activitat -0,02 0,90 1,13 0,05 5,04 -2,07
Taxa d'atur -4,33 0,00 6,82 -10,40 -2,79 -12,35
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA.
La taxa d’atur és superior a la zona que al conjunt català, encara que amb un dinamisme diferent en diversos anys. Al gràfic 9 es mostra com aquesta taxa es col·loca entre l’espanyola i la catalana, amb un descens superior entre 2015 i 2017. De 2017 a 2018 s’estabilitza i baixa amb més pes el darrer any, quan la taxa catalana experimenta un cert augment i l’espanyola baixa. L’any 2015 la taxa d’atur de la zona representava el 20,8% i el 2019 representa el 12,2%, unes xifres que suposen una disminució superior als 8,5 punts. Pel que fa al conjunt català, els percentatges són del 17,5% i 10,9%, respectivament, i el conjunt espanyol ha passat del 21,2% a un 13,9%. El nombre de persones aturades a la zona ha disminuït en més de 7.000 des del setembre de 2018. Malgrat això, l’atur ha augmentat en tots els sectors d’activitat menys en la construcció, on la xifra s’ha mantingut. Pel que fa al nombre de persones que fa més d’un any que són a l’atur, s’ha reduït i ha passat del 59,96% a un 47,74% ( 10.200 persones). En aquest col·lectiu d’aturats de llarga durada hi ha moltes persones que deixen de ser actives, fet que explica la menor taxa d’activitat a la vegada que hi ha un descens de la taxa d’atur. I és que si l’ocupació ha augmentat en valor interanual en 5.400 persones, els aturats s’han reduït en 7.100 i els actius, en 1.700. Aquests valors són molt diferents dels del tercer trimestre de l’exercici anterior, quan els ocupats van augmentar en 6.300 persones; els actius, en 9.300, i els aturats, en 3.000.
La taxa d’atur és
superior a la zona
que al conjunt
català.
Gràfic 9. La taxa d’atur el tercer trimestre (%). Període 2015-2019.
2019 2018 2017 2016 2015 10 12 14 16 18 20 22Tarragona Catalunya Espanya
Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA.
La taxa d’atur sectorial (gràfic 10) és superior a l’agricultura i a la construcció i, tot i que registra descensos significatius des de 2017, remunta el 2019. En canvi, la taxa corresponent a la indústria i als serveis es troba per sota del 7% des de 2013 i 2015, respectivament — tot i que el darrer any ha augmentat en els dos sectors—. L’atur de llarga durada es troba per sota del 50%, quan anteriorment se situava al voltant del 60%. En aquest sentit no podem oblidar el que comentàvem anteriorment pel que fa al descens de la taxa d’activitat a la zona.
Gràfic 10. Variació interanual del nombre d'aturats per sectors d’activitat,
i atur de llarga durada (%). 2015-2019.
20193 T 2019T 2 2019T 1 2018T 4 2018T 3 2018T 2 2018T1 2017T4 2017T3 2017T2 2017T1 2016T4 2016T3 2016T2 2016T 1 2015T4 2015T3 2015T2 2015T1 -70 -20 30 80 130
Agricultura Indústria Construcció
Total Serveis Llarga durada
El tercer trimestre de 2019, l’atur registrat ha disminuït en totes les comarques de l’àrea, excepte a l’Alt Camp i la Terra Alta, i la disminució del total provincial representa el 20,67% de la de tot Catalunya. La taxa d’atur ha estat superior a les Terres de l’Ebre que al Camp de Tarragona, on el Tarragonès, el Baix Camp, l’Alt Camp i el Baix Penedès han augmentat el pes relatiu que tenen al total provincial i han passat de representar un 70,27% del total el tercer trimestre de 2018 a un 70,50% el trimestre actual. La disminució de l’atur és notòria en totes les comarques durant els darrers quatre exercicis, encara que el 2019 ha disminuït essencialment a les Terres de l’Ebre (4,56 punts respecte de la base de 2016 davant de 2,58 al Camp de Tarragona).
Quadre 2. Variació comarcal de l’atur registrat.
Pes relatiu en el conjunt provincial Variació des de juny de 2016
2016 2017 2018 2019 2016 2017 2018 2019 Alt Camp 5,38 5,54 5,63 5,89 100,00 92,91 89,02 89,80 Baix Camp 23,93 23,97 24,34 24,52 100,00 90,48 86,50 84,05 Baix Ebre 10,23 9,92 9,48 9,56 100,00 87,51 78,75 76,58 Baix Penedès 16,18 16,15 16,33 16,30 100,00 90,17 85,83 82,60 Conca de Barberà 1,72 1,70 1,68 1,67 100,00 89,07 83,00 79,58 Montsià 9,17 8,85 8,80 8,36 100,00 87,23 81,70 74,82 Priorat 0,83 0,80 0,79 0,78 100,00 87,19 81,24 77,12 Ribera d'Ebre 2,49 2,56 2,59 2,42 100,00 92,75 88,47 79,69 Tarragonès 29,24 29,72 29,60 29,68 100,00 91,80 86,09 83,23 Terra Alta 0,83 0,80 0,75 0,82 100,00 86,93 77,29 81,42 Camp de Tarragona 77,28 77,88 78,38 78,84 100,00 91,02 86,25 83,67 Terres de l’Ebre 22,72 22,12 21,62 21,16 100,00 87,95 80,95 76,39 Província 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00 90,32 85,04 82,01 Província/ Catalunya 11,67 11,88 11,77 11,59 100 88,76 84,32 82,61
Nota: En color, els períodes en què l’atur augmenta o registra una variació per sobre de la mitjana provincial.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat de Catalunya).
L’atur registrat
ha disminuït.
5. La contractació laboral
El tercer trimestre de 2019, la contractació laboral ha augmentat un 0,81% en variació interanual, amb un increment del 5,56% al Camp de Tarragona que no ha anivellat la caiguda del 2,97% a les Terres de l’Ebre. El mes de juliol, les dues zones van registrar un augment del total de contractes, a l’agost aquesta xifra va disminuir també a les dues àrees i al setembre es va recuperar al Camp i va davallar notablement a l’Ebre. Si s’analitza el tipus de contractació, s’observa una caiguda dels contractes indefinits, l’escàs augment de la durada dels contractes temporals indeterminats i l’augment dels contractes d’entre un i tres mesos en detriment dels de més durada.
Quadre. 3. La contractació laboral a la zona. Variació interanual per tipus i
duració de contracte.
Camp de
Tarragona Indefinit indeterm.Temporal Fins a 1 mes de 1 a 3 mesos de 3 a 6 mesos mesosMés 6 TOTAL
Setembre 2019 0,26 7,49 9,13 1,46 -6,05 -12,86 5,05 Agost 2019 -8,45 -12,68 -8,04 -7,22 5,94 -13,58 -8,59 Juliol 2019 -9,42 1,18 14,82 12,37 1,25 -20,32 6,42 Total -5,68 -0,33 4,83 5,63 -0,36 -12,00 5,56 Terres de l'Ebre Setembre 2019 -1,69 -2,55 -14,43 13,70 -25,11 -15,94 -6,96 Agost 2019 -7,55 -3,70 -9,53 -1,87 -22,85 -32,43 -8,20 Juliol 2019 2,20 16,41 -7,88 5,27 -0,54 16,67 4,25 Total -1,82 4,31 -10,34 5,32 -16,25 0,63 -2,97 Província Setembre 2019 -0,09 5,29 5,45 3,72 -10,26 -7,71 2,77 Agost 2019 -8,31 -11,01 -8,29 -6,36 -0,24 -17,88 -8,52 Juliol 2019 -7,82 4,12 10,68 11,20 0,95 -5,70 6,04 Total -5,08 0,60 2,26 5,58 -3,51 -9,34 0,81
Nota: En color, les formes de contractació que augmenten més al total trimestral provincial. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat de Catalunya).
Si comparem la variació, només augmenten els contractes de duració inferior a tres mesos; la resta disminueixen proporcionalment. El pes dels contractes de menys de tres mesos representa el 53,21% del total del 2019, una xifra superior al 51,93% registrat al mateix període del 2018. Al gràfic 11, en què es compara l’evolució dels contractes al conjunt català i a l’àrea, s’observa com la temporalitat de la contractació és molt superior a la zona i com els contractes indefinits s’orienten a la baixa. Des de 2011, a Catalunya aquest tipus de contracte ha passat de representar un 11% a un 14%, mentre que a la zona s’han situat entre el 9% i el 10%. Això implica que el seu pes en el conjunt de Catalunya disminueix. A més, això no succeeix només amb la contractació indefinida, sinó que
Caiguda dels
contractes
indefinits.
Augmenten els
contractes de
duració inferior
a tres mesos.
passa amb tota la contractació, ja que el pes dels temporals oscil·la de tal manera que no permet consolidar augments, atesa l’excessiva conjunturalitat en la contractació.
Quadre 4. La distribució per tipus de contracte el tercer trimestre de 2019 (%).
Indefinit Temporal indeterm. Fins a 1 mes de 1 a 3 mesos de 3 a 6 mesos mesos TOTALMés 6
2019 Camp de Tarragona 9,74 27,99 37,59 16,82 6,13 1,73 100,00 Terres de l'Ebre 9,02 35,06 31,37 16,11 6,09 2,36 100,00 Província 9,62 29,21 36,51 16,70 6,12 1,84 100,00 2018 Camp de Tarragona 10,50 28,54 36,44 16,18 6,25 2,08 100,00 Terres de l'Ebre 8,91 32,61 33,94 14,84 7,05 2,64 100,00 Província 10,21 29,27 35,99 15,94 6,40 2,18 100,00
Nota: En color, les formes de contractació que augmenten respecte de 2018.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat de Catalunya).
Gràfic 11. Variació interanual de la contractació laboral a Tarragona i
Catalunya (%). Període 2011-2019 (fins al setembre).
2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 6 7 8 9 10 11 12 13 14
Indefinit** Temporal** Tarragona* Catalunya* * Pes dels contractes indefinits en el total
** Pes de Tarragona en el conjunt català
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu (Generalitat de Catalunya)
6. La distribució comarcal de la nova
ocupació
El nombre d’afiliacions a la Seguretat Social augmenta un 3,15%, un percentatge inferior al 4,03% de Catalunya. Aquesta variació equival a un augment de 9.231 afiliats des de setembre de 2018, el 7,13% de la variació catalana, un percentatge que es troba més de 2 punts per sota del pes del total d’afiliacions de l’àrea en el conjunt català.
Les comarques on les afiliacions han augmentat per sobre de la variació catalana han estat el Baix Ebre, el Baix Penedès, la Conca de Barberà i el Priorat, mentre que les comarques centrals del Camp, com l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès, han mostrat una major resistència que ha comportat aquest diferencial entre el conjunt de l’àrea i el català. Si considerem les variacions sectorials en comparació del conjunt de Catalunya (quadre 5), observem el següent:
• En l’agricultura, l’afiliació creix menys en totes les comarques llevat del Baix Ebre, el Baix Penedès i el Priorat.
• En canvi, en la indústria la variació ha estat superior a la zona, excepte a l’Alt Camp i la Ribera d’Ebre.
• En la construcció, la variació també augmenta més en la majoria de comarques, tret de l’Alt Camp, el Priorat, la Ribera i la Terra Alta.
• Per contra, en els serveis l’augment ha estat inferior a la zona, amb l’excepció de l’Alt Camp i Priorat, encara que tant a Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre l'indicador ha experimentat un increment.
Quadre 5. Variacions interanuals de l’afiliació a la Seguretat Social (%).
Tercer trimestre de 2019 respecte de 2018.
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Alt Camp -6,08 -4,62 5,79 8,27 3,03 Baix Camp -1,66 1,17 15,82 0,13 1,44 Baix Ebre 0,45 4,10 11,03 3,64 4,23 Baix Penedès -0,37 5,64 13,41 5,49 6,19 Conca de Barberà -1,82 10,49 11,64 3,10 6,69 Montsià -1,82 5,98 9,04 1,23 2,65 Priorat 6,48 9,66 -9,60 5,19 5,38 Ribera d'Ebre -3,13 0,18 -0,18 0,53 0,04 Tarragonès -2,83 1,30 8,59 3,17 3,27 Terra Alta -4,86 4,12 2,82 0,34 0,18 Camp de Tarragona -1,39 1,67 11,11 2,86 3,19 Terres de l’Ebre -1,82 4,74 8,41 2,34 2,98 Província de Tarragona -1,63 2,25 10,53 2,78 3,15 Catalunya -1,10 0,83 7,83 4,42 4,03
Nota: En color, les xifres que estan per sobre de la mitjana catalana. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social.
El nombre
d’afiliacions
augmenta un
3,15%, inferior
al 4,03% de
Catalunya.
Al gràfic 12 es mostra una visió temporal més llarga de l’evolució de les afiliacions a la zona i al conjunt de Catalunya. Normalment, el ritme de variació és inferior a la zona, amb l’excepció de dos anys a les Terres de l’Ebre (2015 i 2017) i dos al Camp (2016 i 2017). Tot i que la majoria d’anys les variacions són positives, amb l’excepció notòria de 2013, en les dues àrees de la zona les afiliacions han augmentat menys que al conjunt català. Cal destacar que els dos darrers exercicis el creixement de les afiliacions a la Seguretat Social a la zona ha experimentat un major ralentí que a Catalunya.
Gràfic 12. Variacions interanuals afiliacions a la Seguretat Social (%).
Període 2013-2019.
-5 -3 -1 1 3 5 7Camp de Tarragona Terres de l'Ebre Catalunya
2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social.
El ritme de
variació és inferior
a la zona.
7. La dinàmica empresarial
A partir de la dinàmica de creació de societats com a indicador d’inversió, de les perspectives d’inversió i de la variació dels centres de cotització de la Seguretat Social, valorarem el dinamisme de l’activitat empresarial a la zona. Entre 2018 i 2019, el nombre de societats creades hi augmenta de manera significativa fins a l’agost, després de la contenció de l’exercici anterior. En canvi, la capitalització disminueix, fet que provoca una reducció mitjana del capital de cada nova societat creada, que passa d’un valor mitjà de 38.000 euros l’any 2017 a 29.000 el 2018 i 10.000 el 2019. Hi ha iniciatives inversores, però precaució a l’hora d’iniciar la capitalització de la societat, fet que comporta un cert fre de l’activitat de les societats, que esperen millorar les expectatives inversores.
Gràfic 13. Les societats creades a Tarragona fins a l’agost.
0 5000 10000 15000 20000 25000 30000 35000 40000 2017 2018 2019 830 840 850 860 870 880 890 900 910 920 930 940 Nombre Capital Nota: Capital, a l’eix de la dreta en milers d’euros.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
Malgrat aquesta frenada inversora que detectem, la comparació mostra un dinamisme superior a la zona que en altres àrees. Això es pot observar al gràfic 13, en què queda palès que la variació de la capitalització de les societats constituïdes és superior a la zona des de l’any 2017 i, molt específicament, des de principis de 2018, amb una dinàmica de creixement molt superior a la dels totals català i l’espanyol.
Malgrat aquesta dinàmica inversora, cal mencionar altres aspectes de la creació de societats a la zona, com el fet que la capitalització per societat ha estat un 34% superior a la mitjana catalana des de principis de 2017 i que la gran majoria de societats que es creen són societats limitades. Des de principis de 2017 només s’han constituït 8 societats anònimes davant d’un total de 3.443 societats constituïdes, i el seu capital escripturat només ha representat el 0,75% del total. D’altra banda, des de 2017 hi ha dues
La gran majoria
de societats
que es creen
són societats
limitades.
La capitalització
disminueix.
puntes inversores significatives, que han representat el 42,85% del total invertit i que corresponen a societats limitades. A més, la major inversió en una societat anònima ha estat d’un milió d’euros.
Conjuntament amb la constitució de societats, un altre aspecte important relacionat amb la dinàmica inversora d’aquestes societats són les ampliacions de capital (gràfic 14). El pes de les ampliacions representa el 65% dels gairebé 650.000 euros invertits en el període, cosa que n’assenyala tant la importància com el paper que tenen en la modernització del teixit productiu de la zona. L’any 2019, el pes de ampliacions de capital ha augmentat fins a representar un 70% de la inversió total, ja que el pes de les societats noves ha disminuït en un marc de descens de la inversió global des de principis de l’exercici.
Gràfic 14. El capital de societats noves i ampliacions de les existents a
Tarragona (en milers d’euros).
0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% 2017M0 1 2017M0 3 2017M0 5 2017M0 7 2017M0 9 2017M112018M0 1 2018M0 3 2018M0 5 2018M0 7 2018M0 9 2018M112019M012019M032019M052019M07 0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000 80000 90000 100000
Noves Ampliació Capital
Nota: Noves i ampliacions, a l’eix de la dreta. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
L’anàlisi de les variacions dels centres de cotització de la Seguretat Social permet valorar el dinamisme empresarial segons la grandària dels centres de cotització i per comarques. Pel que fa a l’anàlisi segons la grandària de les empreses, s’observa la disminució de les empreses de menys de cinc treballadors en totes les comarques menys a la Terra Alta, amb un descens tant al Camp com a l’Ebre molt superior al que registra el conjunt català. El tram d’empreses que tenen entre 6 i 50 treballadors presenta una variació positiva a les dues demarcacions de l’àrea, encara que globalment és inferior a la del conjunt català per causa de l’escàs dinamisme del Camp. El nombre d’empreses que tenen entre 51 i 250 treballadors augmenta més a l’àrea que al conjunt català tant al Camp com a l’Ebre. Finalment, les empreses amb més de 251 treballadors augmenten globalment per l’impuls de l’Alt Camp i el Tarragonès, encara que menys que al conjunt de Catalunya. En definitiva, el pes que les empreses més grans tenen a la zona augmenta, mentre que el de les petites disminueix.
Disminució de
les empreses de
menys de cinc
treballadors.
Quadre 6. Variació interanual dels comptes de cotització de la Seguretat
Social per grandària d’empresa (%). Tercer trimestre de 2019.
Comarca Fins a 5 De 6 a 50 De 51 a 250 251 i més Total Alt Camp -2,39 -4,08 5,00 25,00 -2,41 Baix Camp -2,17 1,42 3,85 -5,56 -1,27 Baix Ebre -2,42 2,67 0,00 0,00 -1,38 Baix Penedès -2,35 4,84 1,89 0,00 -0,87 Conca de Barberà -2,67 2,88 -7,69 0,00 -1,62 Montsià -1,16 -1,24 3,57 0,00 -1,11 Priorat -5,09 19,64 0,00 -1,53 Ribera d'Ebre -0,20 4,08 0,00 0,00 0,50 Tarragonès -0,63 -1,97 0,63 3,28 -0,87 Terra Alta 3,06 1,56 0,00 2,78 Camp Tarragona -1,63 0,09 1,72 3,26 -1,14 Terres Ebre -1,36 1,28 1,28 0,00 -0,83 Província Tarragona -1,57 0,32 1,67 2,86 -1,07 Catalunya -0,72 0,96 1,18 3,41 -0,27
Nota: En color, per sobre de la mitjana catalana.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social.
Si analitzem les variacions sectorials per comarca (quadre 7), només la construcció ha augmentat més a la zona que al conjunt català, i la indústria, tot i disminuir pràcticament a tot arreu, ho ha fet menys a la zona que al conjunt de Catalunya. Per altra banda, l’agricultura i els serveis han disminuït més a la zona. La valoració en conjunt mostra que en totes les comarques s’ha registrat un descens dels centres de cotització (exceptuant la Ribera d’Ebre i la Terra Alta) i que les caigudes més importants s’han produït a l’Alt Camp (en tots els grups d’activitat), a la Conca de Barberà (indústria), al Priorat (construcció i serveis), al Baix Ebre (agricultura i serveis), al Baix Camp (indústria i serveis) i al Montsià (indústria i serveis). Per contra, al Baix Penedès i el Tarragonès les disminucions registrades són inferiors a la mitjana provincial.
La construcció ha
augmentat més
a la zona que al
conjunt català.
Quadre 7. Variació comarcal interanual dels centres de cotització de la
Seguretat Social (%). Tercer trimestre de 2019.
Agricultura Indústria Construcció Serveis Total Alt Camp -6,45 -0,87 -2,13 -2,68 -2,41 Baix Camp 6,58 -2,35 1,49 -1,69 -1,27 Baix Ebre -6,00 0,00 5,10 -2,29 -1,38 Baix Penedès 0,00 4,91 8,33 -2,86 -0,87 Conca de Barberà 0,00 -3,88 8,77 -2,31 -1,62 Montsià 5,08 -2,53 0,52 -1,31 -1,11 Priorat 0,00 5,61 -20,00 -2,50 -1,53 Ribera d'Ebre 4,35 1,69 -4,35 0,90 0,50 Tarragonès -12,50 -3,11 2,72 -1,06 -0,87 Terra Alta 0,00 -4,41 15,91 2,60 2,78 Camp de Tarragona 0,00 -1,02 2,63 -1,64 -1,14 Terres de l’Ebre -1,01 -1,37 3,40 -1,34 -0,83 Província de Tarragona -0,52 -1,11 2,81 -1,57 -1,07 Catalunya 0,31 -1,57 2,54 -0,45 -0,27
Nota: En color, les xifres superiors a la mitjana catalana. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Seguretat Social.
8. La construcció residencial
Els dos primers trimestres de l’exercici de 2019 s’observa una disminució en l’activitat marcada per la caiguda del nombre d’habitatges iniciats i acabats. Després d’una sèrie d’anys amb increments percentuals elevats al conjunt català i, menys regulars, a la zona, les valoracions corresponents a l’exercici actual són més pessimistes, tant pel que fa als habitatges acabats com als iniciats, i molt més significatives per al conjunt català que per a la zona, on el Camp experimenta un lleuger increment que contrasta amb el descens dels altres llocs.
Caiguda
del nombre
d’habitatges
iniciats i acabats.
Quadre 8. Variació interanual dels habitatges iniciats i acabats (%).
Iniciats TarragonaCamp de Terres de l'Ebre TarragonaProvíncia Catalunya
2019 1,40 -8,33 -1,48 -66,05 2018 83,29 122,58 90,78 28,02 2017 -13,00 25,68 -7,58 36,35 2016 53,90 -61,26 8,64 34,67 2015 67,61 282,00 115,04 60,58 Acabats 2019 -52,14 -33,33 -50,00 -15,50 2018 6,38 -51,21 -10,10 8,71 2017 86,79 95,27 89,14 24,54 2016 34,97 43,69 37,28 37,18 2016 -72,89 -46,63 -68,83 -28,27
Nota: En color, els valors de la zona que són superiors a la mitjana catalana. 2019 Primer semestre. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
La dinàmica diferent del darrer any (tot i que només se’n pot valorar un semestre) assenyala un augment del pes dels habitatges iniciats i acabats a la zona respecte del conjunt de Catalunya. Aquest indicador havia mostrat una tendència descendent per als habitatges iniciats a l’àrea des de 2015 i per als acabats, des de 2017. En tot cas, el canvi tendencial que mostren les gràfiques 15 i 16 indica que augmenta el pes de la zona en una activitat que va a la baixa els darrers mesos, no només al conjunt de Catalunya, sinó també al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre.
Gràfic 15. Habitatges iniciats
respecte del total català (%).
Gràfic 16. Habitatges acabats
respecte del total català (%).
Camp de Tarragona Terres de l'Ebre Provincia Tarragona 2019 2018 2017 2016 2015 2014 0 5 10 15 20 Camp de Tarragona Terres de l'Ebre Provincia Tarragona 2019 2018 2017 2016 2015 2014 0 5 10 15 20 25
Nota: Primer semestre de 2019.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Nota: Primer semestre de 2019.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Malgrat el fre en l’activitat de la construcció residencial, sembla que el nombre d’hipoteques per habitatge no disminueix de la mateixa manera (gràfic 17). Això pot passar perquè les perspectives de compra anteriors s’han manifestat a posteriori — recolzades per les condicions hipotecàries— o bé perquè en aquest còmput hipotecari intervenen transaccions d’habitatge usat —cosa que al gràfic es veu reflectida en la poca demanda d’hipoteques per a habitatge el 2019—. A més, el dinamisme és inferior al que es registra fins al tercer trimestre de 2016; tot i així, hi ha una línia regular els mesos següents. Per acabar, s’observa que la dinàmica de la zona és molt similar a la del conjunt català, tot i que amb variacions puntuals.
Gràfic 17. Variació interanual del nombre d’hipoteques per a habitatge (%).
-35 -25 -15 -5 5 15 25 35 45 55 Tarragona Catalunya 20 19M0 7 20 19M0 5 20 19M0 3 20 19M0 1 2018 M1 1 2018 M0 9 2018 M0 7 2018 M0 5 2018 M0 3 2018 M0 1 2017 M1 1 2017 M0 9 2017 M0 7 2017 M0 5 2017 M0 3 2017 M0 1 2016 M1 1 2016 M0 9 2016 M0 7 2016 M0 5 2016 M0 3 2016 M0 1 2015M1 1 2015M0 9 2015M07 2015M0 5 2015M0 3 2015M0 1 20 14 M1 1 20 14 M0 9 20 14 M0 7
Font: Elaboració pròpia a partir de l’INE.
Una diferència significativa del mercat hipotecari de l’àrea respecte del de Catalunya és el valor per hipoteca concedida, que és molt inferior a la zona. A més, la diferència incrementa des del segon semestre de 2016 a mesura que la línia tendencial de les oscil·lacions dels indicadors registra un creixement molt més elevat en les dades catalanes que en les de Tarragona (gràfic 18), que per la seva estabilitat contrasten amb l’increment del conjunt català.
Gràfic 18. Valor de la hipoteca mitjana en milers d’euros. Període 2014-2019.
20 19M0 7 20 19M0 5 20 19M0 3 20 19M0 1 2018 M1 1 2018 M0 9 2018 M0 7 2018 M0 5 2018 M0 3 2018 M0 1 2017 M1 1 2017 M0 9 2017 M0 7 2017 M0 5 2017 M0 3 2017 M0 1 2016 M1 1 2016 M0 9 2016 M0 7 2016 M0 5 2016 M0 3 2016 M0 1 2015M1 1 2015M0 9 2015M07 2015M0 5 2015M0 3 2015M0 1 20 14 M1 1 20 14 M0 9 20 14 M0 7 60 70 80 90 100 110 120 130 140 150 160 Tarragona Catalunya Font: Elaboració pròpia a partir de l’INE.
El valor per
hipoteca
concedida és molt
inferior a la zona.
El nombre
d’hipoteques per
a habitatge no
disminueix.
9. La variació de preus
El tercer trimestre, la caiguda dels preus de consum ha estat present amb un valor de setembre negatiu a la zona i lleugerament superior a zero als conjunts català i espanyol. Al gràfic 19 es pot veure que ens trobem amb valors similars als registrats entre 2014 i el tercer trimestre de 2016, quan els preus de consum van començar a pujar de manera moderada. Tanmateix, a partir de finals de 2018 l’indicador s’escora a la baixa i acaba amb valors plans i fins i tot negatius al setembre de 2019.
Gràfic 19. Variació interanual de l’IPC per mesos (%). Període 2014-2019.
-2,0 -1,0 0,0 1,0 2,0 3,0 4,0
Espanya Tarragona Catalunya
20 19M0 9 20 19M0 6 20 19M0 3 2018 M1 2 2018 M0 9 2018 M0 6 2018 M0 3 2017 M1 2 2017 M0 9 2017 M0 6 2017 M0 3 2016 M1 2 2016 M0 9 2016 M0 6 2016 M0 3 20 15M1 2 20 15M0 9 20 15M0 6 20 15M0 3 20 14 M1 2 20 14 M0 9 20 14 M0 6 20 14 M0 3
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
La variació interanual del mes de setembre corresponent a l’índex general de preus de consum registra un indicador negatiu a Tarragona (-0,4%) i lleugerament positiu als conjunts català (0,3%) i espanyol (0,1%). Aquesta xifra ha estat inferior a la zona en tots els grups tret de comunicacions —unes dècimes superior— i esbarjo i cultura, mentre que l’indicador d’ensenyament registra la menor variació dels conjunts espanyol i el català. Finalment, hi ha quatre grups que presenten un indicador negatiu, entre els quals destaca la forta caiguda en habitatge (-5,5%). A Catalunya els resultats interanuals negatius s’han registrat en dos grups i a Espanya, en un. A les dues zones destaca la forta disminució de l’habitatge.
Si considerem les dades de variació de preus a partir de l’índex en base 2016, s’observen uns augments moderats, ja que els indicadors varien més de quatre punts, però ho fan en més de tres anys. A Tarragona l’índex (104,232) és superior a la mitjana espanyola (104,116) i inferior a la catalana (104,721). Els grups que han experimentat un augment superior al general són transports (110,705), comunicacions (105,266) i hotels, cafès i restaurants (106,702), mentre que els que han experimentant les majors caigudes són vestit i calçat (98,698) i parament de la llar (97,069).
Un valor de
setembre negatiu
a la zona.
Destaca la forta
disminució de
l’habitatge.
Quadre 9. L’índex de preus al consum. Setembre 2019 (Base 100 = any 2016).
Tarragona Catalunya Espanya
Índex general (Any base 2011) 104,232 104,721 104,116
Aliments i begudes no alcohòliques 104,197 105,267 103,732
Begudes alcohòliques i tabac 104,083 104,411 104,341
Vestit i calçat 98,698 97,779 98,140 Habitatge 103,683 103,531 103,378 Parament de la llar 97,069 101,851 100,224 Medicina 100,642 102,968 101,887 Transports 110,705 109,945 109,547 Comunicacions 105,266 104,331 104,639 Esbarjo i cultura 101,115 101,200 100,468 Ensenyament 103,501 103,118 102,625
Hotels, cafès i restaurants 106,702 107,451 106,975
Altres béns i serveis 103,941 104,951 103,340
Variacions interanuals %
Tarragona Catalunya Espanya
Índex general -0,4 0,3 0,1
Aliments i begudes no alcohòliques 0,6 1,5 0,9
Begudes alcohòliques i tabac 0,4 0,6 0,5
Vestit i calçat 1,0 1,1 1 Habitatge -5,5 -3,8 -4,8 Parament de la llar -1,2 1,3 0,7 Medicina 0,0 0,9 0,9 Transports -0,9 -0,6 0 Comunicacions 0,6 0,3 0,4 Esbarjo i cultura 0,2 0,4 0,1 Ensenyament 1,1 1,3 0,7
Hotels, cafès i restaurants 1,7 2,2 2
Altres béns i serveis 1,7 1,9 1,4
Nota: En color, el valor més elevat entre Tarragona, Catalunya i Espanya. Font: Elaboració pròpia a partir de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
10. El finançament de l’economia
Tot i la regularitat en el funcionament de l’activitat econòmica, en considerar les taxes de creixement des de 2015 s’observa que el finançament bancari disminueix (gràfic 20). Des del segon trimestre de 2016, els crèdits bancaris s’han reduït en més de 1.700 milions d’euros a l’àrea, i el segon semestre de 2019 la variació interanual ha estat del 2%. En canvi, s’ha manifestat un increment intertrimestral de 350 milions, fet que implica un augment del 2,50%. Pel que fa als dipòsits, han augmentat un 7,74% interanual el 2019 i un 5,22% en variació intertrimestral des del mínim que va significar el primer trimestre de 2018. L’indicador de palanquejament registra un valor de 125,18, el més feble des de principis de 2016 (quan era de 141,40 punts), i continua a la baixa. L’economia de l’àrea està cada vegada menys palanquejada, els dipòsits augmenten com a forma d’estalvi i per falta d’alternatives d’inversió, i la inversió, si es dona, recorre proporcionalment menys al crèdit bancari.
Gràfic 20. Els crèdits i dipòsits bancaris a Tarragona en milions d’euros i la
variació interanual (%). Període 2016-2019.
-15 -10 -5 0 5 10 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 2016 2017 2018 2019 10.000 11.000 12.000 13.000 14.000 15.000 16.000 17.000
Crèdits Dipòsits Variació crèdits Variació dipòsits
Nota: Variació Interanual (%), a l’eix de la dreta.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Banc d’Espanya.
L’indicador d’inversió referent al capital de societats noves i d’ampliació de les existents, més el crèdit hipotecari nou, mostra una línia de continuïtat des de 2016, mentre que el crèdit bancari disminueix. Pel que fa a aquest darrer valor, cal tenir en compte que més crèdit no necessàriament implicaria més inversió, tot i que l’augment de liquiditat sí que podria dinamitzar l’activitat. Les dificultats principals per materialitzar aquest increment sovint venen donades per la manca de perspectives inversores que permetin que la tònica de les inversions actuals passi a un altre estadi.
El finançament
bancari
disminueix.
L’indicador
d’inversió mostra
una línia de
continuïtat.
Gràfic 21. El crèdit i la inversió en milions d’euros. Període 2016-2019.
0 50 100 150 200 250 300 350 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 3T 4T 1T 2T 2016 2017 2018 2019 14.500 15.000 15.500 16.000 16.500 17.000 17.500 Crèdits Inversió Nota: Inversió, a l’eix de la dreta.Font: Elaboració pròpia del Banc d’Espanya i INE.
El crèdit hipotecari ens obliga a fer una consideració especial, ja que indica tant el pes del finançament en la variació del crèdit com el dinamisme del mercat immobiliari a la zona. Al gràfic 22 es mostra el valor del crèdit hipotecari en milions d’euros diferenciant el total del valor i el valor destinat a habitatge. Des de principis de 2016, aquest darrer indicador té una línia tendencial creixent i més pes dins del total d’hipoteques concedides, entre les quals cal destacar els punts alcistes que en general representen les hipoteques de solars i altres. La dinàmica dels dos indicadors és creixent, encara que cal ressaltar les diferències entre el mercat creditici de la zona i el del conjunt de Catalunya: menys creixement en el període i menor valor per hipoteca concedida.
Gràfic 22. El crèdit hipotecari total i el d’habitatge a Tarragona (milers
d’euros mensuals). Període 2016-2019.
20 19M07 20 19M5 20 19M0 3 20 19M0 1 2018 M1 1 2018 M0 9 2018 M07 2018 M0 5 2018 M0 3 2018 M0 1 2017 M1 1 2017 M0 9 2017 M07 2017 M0 5 2017 M0 3 2017 M0 1 2016 M1 1 2016 M0 9 2016 M07 2016 M0 5 2016 M0 3 2016 M0 1 25.000 35.000 45.000 55.000 65.000 75.000 85.000 95.000 105.000 Total Habitatge Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE.
11. El comerç amb l’exterior
Els resultats de l’exercici de 2019 són molt positius. Fins a l’agost, les exportacions han augmentat un 6,70% en variació interanual, mentre que les importacions ho han fet en un 11,16%. Aquests resultats són notables si es té en compte la caiguda d’exportacions de 2018 i el menor augment de les importacions. La dinàmica de vendes a l’exterior és positiva des de l’octubre de 2018 i registra augments significatius tots els mesos, amb l’excepció de lleugeres disminucions al febrer i l’agost. Les importacions van iniciar un recorregut alcista el juliol de 2018 i l’han mantingut de manera molt continuada, tret de les disminucions de l’abril i l’agost de l’any actual.
Quadre 10. Les exportacions i importacions a Tarragona.
Any 2018 Any 2019
En milers d’euros Exportació Importació Exportació Importació
Gener 703.014 1.291.533 723.025 1.298.608 Febrer 647.231 906.167 630.690 1.157.440 Març 688.518 1.086.638 831.650 1.272.700 Abril 680.604 1.206.512 747.791 1.101.650 Maig 676.561 1.068.321 787.295 1.198.964 Juny 630.391 848.892 636.636 1.264.862 Juliol 629.908 1.128.153 672.232 1.278.472 Agost 611.924 1.143.584 591.837 1.076.111 Setembre 700.573 1.079.350 Octubre 930.976 1.414.503 Novembre 885.948 1.352.798 Desembre 711.950 1.095.034 TOTAL 8.497.598 13.621.486 5.621.156 9.648.807 Any 2018 Any 2019
Variació interanual (%) Exportació Importació Exportació Importació
Gener -0,17 7,2 2,85 0,55 Febrer -8,16 -15,24 -2,56 27,73 Març -7,83 -10,85 20,79 17,12 Abril -1,33 27,31 9,87 -8,69 Maig -9,36 -1,34 16,37 12,23 Juny -5,92 -11,16 0,99 49,00 Juliol 0,72 21,27 6,72 13,32 Agost -2,46 19,3 -3,28 -5,90 Setembre -15,02 4,53 Octubre 15,31 32,5 Novembre 5,79 12,03 Desembre 1,42 14,31 TOTAL -2,17 7,82 6,70 11,16
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX.
Les exportacions
han augmentat
un 6,70%.
Tal com es pot observar al gràfic 23, des de 2015 la dinàmica de la zona ha estat diferent de la dels conjunts català i espanyol. Entre 2015 i 2016, el comerç amb l’exterior de la zona va augmentar per les importacions, mentre que les exportacions van experimentar una lleugera disminució que contrasta amb l’augment a les altres dues àrees. En canvi, l’exercici següent l’increment tant de vendes com de compres va ser molt superior a la zona, tot i que les exportacions van disminuir entre 2017 i 2018, un període en què les importacions a la zona van augmentar més que al conjunt català i espanyol. L’any 2019, fins a l’agost, es registra un increment molt superior a la zona, on destaquen les exportacions i les importacions es mantenen a l’alça. El comportament continuat a l’alça de les importacions a l’àrea no deixa de ser un contrapunt amb la tendència més oscil·lant de les exportacions.
Gràfic 23. Variació interanual de les exportacions i importacions a
Tarragona, Catalunya i Espanya (%). Període 2015-2019.
-15 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 2019 2018 2017 2016 2015
Catalunya Exportació Catalunya Importació Espanya Exportació Espanya Importació Tarragona Exportació Tarragona Importació Nota: Dades de 2019 fins a l’agost.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX.
El pes que tenen les vendes a l’exterior de Tarragona en el conjunt de les exportacions catalanes es pot representar amb una línia tendencial del 12% des de 2014, amb oscil·lacions mensuals significatives reflectides per una disminució a partir de principis de 2018 que es va recuperant durant l’exercici actual. Les importacions tenen un pes més elevat i representen de forma tendencial un 15% del conjunt català, amb oscil·lacions similars a les vendes. Aquestes oscil·lacions estan relacionades amb la dinàmica del sector petroquímic, que compassa variacions de compres i vendes en funció de les oportunitats de mercat. Atesa la importància que aquest sector té en el conjunt de la zona, les variacions que registra provoquen fortes oscil·lacions en els dos components del comerç de mercaderies amb l’exterior de la zona.
La dinàmica de
la zona ha estat
diferent de la dels
conjunts català i
espanyol.
Oscil·lacions estan
relacionades
amb la dinàmica
del sector
petroquímic.
Gràfic. 24. Les exportacions i importacions de Tarragona en el conjunt
català (%). Període 2014-2019.
8 6 4 2 12 10 8 6 4 2 12 10 8 6 4 2 12 10 8 6 4 2 12 10 8 6 4 2 12 10 8 6 4 2 2019 2018 2017 2016 2015 2014 8 10 12 14 16 18 20 Exportació Importació Nota: Dades de 2019 fins a l’agost.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ICEX.
12. Una visió de l’economia de la zona en cinc
punts
En conjunt, fins al tercer trimestre de 2019 l’activitat econòmica ha experimentat una certa frenada. Així, les economies avançades tenen un creixement per sota del 2% i les emergents, excepte la Xina i l’Índia, rarament arriben al 3%. Les economies espanyola i catalana, tot i créixer un 2%, mostren una certa inseguretat, ja que les previsions per al proper any són de desacceleració. En aquest marc, l’economia de la zona registra un tercer trimestre alineat amb la realitat de les àrees properes i una vitalitat que podem considerar lleugerament superior a l’expectativa dels trimestres anteriors, tot i l’estancament de la situació.
1. El nombre de persones ocupades ha augmentat un 1,56% a la zona, el menor percentatge des de 2016. Aquesta xifra és inferior a la catalana, que ha estat del 2%, i a l’espanyola, de l’1,8%. L’ocupació ha augmentat a l’àrea, principalment als serveis (4,28%) i a l’agricultura (5,29%), i ha caigut a la indústria (-6,35%) i a la construcció (30,92%).
2. La taxa d’atur (12,21%) és superior a la del conjunt català (10,87%). En dades interanuals per al tercer trimestre, l’atur ha disminuït en 7.100 persones, principalment en el grup dels que porten més d’un any aturats, que s’ha reduït en 10.200. En aquest col·lectiu hi ha moltes persones que deixen de ser
Vitalitat
lleugerament
superior a
l’expectativa
dels trimestres
anteriors.
actives, i això explica la menor taxa d’activitat de l’àrea i també el descens de l’atur. En comparació interanual, el nombre d’aturats no ha disminuït en cap sector.
3. El nombre d’afiliacions a la Seguretat Social ha augmentat un 3,15% en dades interanuals, mentre que la variació al conjunt català ha estat del 4,03%. La contractació laboral s’ha incrementat un 0,81%. La temporalitat ha augmentat, principalment la dels contractes inferiors a tres mesos, mentre que el nombre de contractes indefinits ha disminuït.
4. El nombre de societats creades ha augmentat fins a l’agost en comparació de l’exercici anterior, però el capital escripturat ha disminuït. Els dos primers trimestres, el nombre d’habitatges iniciats i acabats ha disminuït, ja que no hi ha prou demanda per fer-ne de nous. El crèdit bancari ha caigut un 2% el segon trimestre en dades interanuals. L’indicador de palanquejament continua a la baixa amb una caiguda de 16 punts des de principis de 2016. L’economia de l’àrea està cada vegada menys palanquejada, els dipòsits augmenten per l’estalvi i perquè les iniciatives inversores es mouen amb molta cautela. En el marc dels preus, el resultat per al setembre de 2019 ha estat negatiu.
5. Fins a l’agost, les exportacions han augmentat un 6,70% i les importacions, un 11,16%. L’activitat amb l’exterior registra uns resultats molt positius des de l’octubre de l’any anterior. La participació en el total del comerç exterior català augmenta i està molt determinada per les compres i vendes del sector petroquímic, que, segons la significació que té en el total i les consideracions d’oportunitat de mercat, comporta unes oscil·lacions mensuals que no es donen en altres llocs.
Amb el suport de:
