PLA d'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DOCUMENT PER A L’ APROVACIÓ INICIAL
AJUNTAMENT DE
SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ Juliol 2o12
3.
NORMES URBANÍSTIQUES
EQUIP REDACTOR
Joan Solà Font, arqte.
Serveis Tècnics Municipals
Carles Crosas Armengol, arqte. Equip extern Guillem Martínez, PFC arquitectura Col·laborador
COL∙LABORADORS
Documentació ambiental: SERPA Projectes i Gestió Ambiental
Participació ciutadana i memòria social: ANTROPIC. Estudis Aplicats
Inventari de patrimoni: Servei de patrimoni arquitectònic local de la DIPUTACIÓ DE BARCELONA.
Serveis Tècnics Municipals:
Raül Cayuela Illana (arquitecte tècnic municipal) Montse Molas Capdevila
Josep Lluís Ramírez Luengo.
AJUNTAMENT DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
Xavier Vilamala Bastarras
Francina Puig Suriñach Meritxell Llopart Rius
Alcalde
Primer tinent d'alcalde Secretària accidental
PLA d'ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀ
títol
I.
DISPOSICIONS GENERALS
Capítol I: OBJECTE I ÀMBIT TERRITORIAL Capítol II: CONTINGUT I SEGUIMENT DEL POUM.
títol
II.
DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT DEL POUM.
Capítol II: FIGURES DE PLANEJAMENT DERIVAT I CATÀLEGS.
Capítol III: INSTRUMENTS DE GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA.
Capítol IV: INSTRUMENTS DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE.
Capítol V: INSTRUMENTS i MESURES AMBIENTALS: MOBILITAT, MEDI
NATURAL i PAISATGE.
Capítol VI: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.
SECCIÓ VI.1 LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS.
SECCIÓ VI.2. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE FORA D’ORDENACIÓ,VOLUM O ÚS DISCONFORME, O INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O D’EXECUCIÓ.
SECCIÓ VI.3. SEGUIMENT DE LES OBRES.
títol
III.
RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL
Capítol I. DISPOSICIONS COMUNES.
Capítol II. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL.
títol
IV.
SISTEMES URBANÍSTICS
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS.
Capítol II: SISTEMA DE COMUNICACIONS.
Capítol III: ESPAIS OBERTS.
Capítol IV: EQUIPAMENTS.
Capítol V: SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS.
Capítol V: HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC.
títol
V.
SÒL URBÀ
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS.
Capítol II: REGULACIÓ DE LES ZONES EN SÒL URBÀ.
Capítol III: ELS POLÍGONS D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA (PAU) Capítol IV: ELS PLANS DE MILLORA URBANA (PMU).
títol
VI.
SÒL URBANITZABLE
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL URBANITZABLE Capítol II: EL SÒL URBANITZABLE DELIMITAT
Capítol III: CRITERIS D'URBANITZACIÓ I SOSTENIBILITAT
títol
VII.
SÒL NO URBANITZABLE
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DEL SÒL NO URBANITZABLE.
Capítol II: ELEMENTS PROPIS DEL SÒL NO URBANITZABLE.
Capítol III: USOS, EDIFICACIONS I INSTAL·LACIONS EN EL SNU.
Capítol IV: QUALIFICACIÓ URBANÍSTICA DEL SÒL NO URBANITZABLE.
títol
VIII.
REGULACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I NATURAL
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS Capítol II: RÈGIM JURÍDIC APLICABLE
títol
IX.
PARÀMETRES URBANÍSTICS
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DELS PARÀMETRES URBANÍSTICS.
Capítol II: ELS PARÀMETRES D’ORDENACIÓ
SECCIÓ II.1: PARÀMETRES REFERITS ALS SECTORS I POLÍGONS SECCIÓ II.2: PARÀMETRES REFERITS A LA PARCEL.LA
SECCIÓ II.3: PARÀMETRES REFERITS AL CARRER SECCIÓ II.4: PARÀMETRES REFERITS A L’EDIFICI.
Capítol III: ELS PARÀMETRES D’ÚS: CLASSIFICACIÓ I DEFINICIÓ.
SECCIÓ III.1. DEFINICIÓ D’ÚS, ZONIFICACIÓ DELS USOS I CLASSIFICACIÓ URBANÍSTICA DELS USOS SECCIÓ III.2. DEFINICIÓ DELS USOS SEGONS LA FUNCIÓ
SECCIÓ III.3. PARÀMETRES REGULADORS D'USOS I ACTIVITATS
títol I.
DISPOSICIONS GENERALS
Capítol I: OBJECTE I ÀMBIT TERRITORIAL Capítol II: CONTINGUT I SEGUIMENT DEL
POUM.
Títol I: DISPOSICIONS GENERALS
Capítol I: OBJECTE I ÀMBIT TERRITORIAL
Article 1.1. Objecte i àmbit territorial.
L’objecte principal d’un POUM és la regulació urbanística en el territori de l’àmbit municipal, determinant un règim urbanístic del sòl a cada parcel.la o àmbit d’aquest. L’àmbit territorial el conformen tots els sòls compresos dins del terme municipal de Sant Hipòlit de Voltregà.
Article 1.2. Principis de l’actuació urbanística d’aquest POUM.
Malgrat que són aspectes generals de la Llei d’urbanisme, es considera convenient determinar els aspectes més rellevants del concepte de desenvolupament sostenible definit en l’article 3 de la LUC.
Article 1.3. Marc legal.
1.3.1. El Pla d’ordenació urbanística municipal s’ha redactat d’acord amb la legislació urbanística vigent i amb les restants disposicions aplicables.
1.3.2. La referència a la legislació urbanística vigent, feta tant en aquest article com en els preceptes successius, s’ha d’entendre que remet a l’ordenament urbanístic vigent a Catalunya d’acord amb les Lleis aprovades pel seu Parlament, als reglaments i disposicions que les desenvolupen, i a la legislació urbanística de l’estat en allò que no sigui contradictori amb les competències en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, habitatge i protecció del medi ambient que té la Comunitat Autònoma de Catalunya d’acord amb el bloc de la constitucionalitat. Les referències a determinades abreviatures fetes en alguns casos en aquestes Normes urbanístiques cal entendre-les realitzades segons les següents Lleis i disposicions reglamentàries:
Normativa urbanística de Catalunya:
Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d'agost.
Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’urbanisme (LUC)..
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.(RLUC)
Reglament de mesures d’adequació (RMA.): Decret 146/1984, de 10 d’abril.
Llei18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
Llei 26/2009, del 23 de desembre, de mesures fiscals, financeres i administratives.
Ordre del PTOP, 343/2005, de 27 de juliol, per la qual s’estableixen els requeriments tècnics de presentació en suport informàtic, de les normes urbanístiques als òrgans de la Generalitat de Catalunya, competents per a la seva aprovació definitiva.
Normativa sobre Patrimoni cultural a Catalunya:
Llei 9/2003, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.
Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya.
Normativa urbanística estatal:
Ley 8/2007, de 28 de mayo, de suelo.
1.3.3. La referència a la legislació sectorial vigent feta en aquestes Normes urbanístiques s’ha d’entendre que remet a l’ordenament jurídic vigent a Catalunya en cada matèria i en cada moment (legislació comunitària, estatal, autonòmica o local). En aquest sentit, s’esmenten les disposicions sectorials amb la denominació completa.
1.3.4. El Pla d’ordenació és públic, executiu i de compliment obligatori per a les Administracions públiques i per a les persones particulars. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre
qualsevol disposició municipal amb un objectiu similar, i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, les prescripcions que es deriven de la legislació urbanística vigent.
Article 1.4. El planejament territorial.
La figura de planejament territorial com el Pla Territorial Parcial (PTP) de les Comarques Centrals ha estat incorporat amb l’abast i finalitats que els mateix pla ha previst respecte el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà.
En la memòria del POUM es justifica la coherencia amb les determinacións del PTP de les Comarques Centrals aprovat definitivament en data 16 de setembre de 2008 pel Govern de Catalunya, la normativa del qual ha estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241, de 22 d'octubre de 2008, a l'efecte de la seva executivitat immediata.
Article 1.5. Compliment del POUM.
El POUM té caràcter públic, executiu i obligatori, tan per part dels organismes públics com per part dels particulars, del compliment de les seves determinacions, en concret d’aquesta normativa i dels plànols d’ordenació. Les seves determinacions tenen caràcter prevalent sobre qualsevol disposició municipal amb un objectiu semblant i la seva interpretació no pot contradir, en cap cas, les instruccions que es derivin de la legislació urbanística vigent.
Capítol II: CONTINGUT I SEGUIMENT DEL POUM.
Article 1.6. Contingut i vinculació normativa derivada de l’estructuració del POUM.
El Pla d’ordenació urbanística municipal està integrat pels documents següents:
1.6.1. Memòria i estudis complementaris.
El contingut de la Memòria té caràcter informatiu i justificatiu de l’ordenació proposada pel Pla d’ordenació.
1.6.2. Plànols d’informació, d’ordenació urbanística i de traçat de xarxes.
Els continguts gràfics dels plànols d’ordenació són vinculants. L’alteració dels continguts recollits en els plànols del Pla d’ordenació, ja sigui per circumstàncies sobrevingudes o per l’aprovació d’un planejament territorial superior, serà motiu de revisió o de modificació del Pla.
1.6.3. Normes urbanístiques.
Són aquells preceptes que configuren el cos reglamentari essencial del Pla d’ordenació. Les Normes, juntament amb els plànols d’ordenació, constitueixen el cos normatiu específic en matèria urbanística del municipi i prevalen sobre la resta de documents del Pla d’ordenació. En els aspectes no previstos per la Normativa, s’estarà a la legislació urbanística i d’ordenació del territori aplicable en cada cas. Les Normes urbanístiques podran ser acompanyades o desenvolupades per Ordenances urbanístiques.
Els preceptes de les diferents Ordenances urbanístiques, pel seu grau d’especificitat o de regulació detallada, integren un cos autònom dins de l’esquema normatiu del Pla d’ordenació, completant els preceptes de les Normes urbanístiques sense contradir-los.
Els valors que apareixen en les fitxes gràfiques dels àmbits de planejament derivat: plans de millora, polígons d’actuació i sectors de sòl urbanitzable delimitat, són plenament normatius.
L’alteració o la variació d’aquests preceptes requerirà la modificació de l’ordenança reguladora corresponent, a través del procediment administratiu adient.
1.6.4. Catàleg de béns a protegir.
Catàleg de masies i cases rurals: aquest document té caràcter normatiu. Inventari d’edificacions en sòl no urbanitzable: aquest document té caràcter informatiu.
1.6.5. Avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar. Aquest document tindrà caràcter
informatiu i justificatiu del Pla d’ordenació.
1.6.6. Agenda.
Aquest document tindrà caràcter normatiu.
1.6.7. Informe mediambiental.
L’informe ambiental té caràcter normatiu.
1.6.8. Memòria social.
El contingut d’aquest document tindrà caràcter normatiu. Formen part de la documentació informativa: la Memòria i els plànols de la informació urbanística i la Memòria i els plànols de l’Avanç del Pla.
1.6.9. Avanç del POUM.
Inclou els estudis previs i els criteris, objectius i solucions generals de planejament.La documentació d'aquest annex és justificativa.
Article 1.7. Vigència del POUM.
Aquest Pla, l’entrada en vigor del qual tindrà lloc al dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tindrà vigència indefinida, en tant que no es revisi segons el previst en l’article següent.
Article 1.8. Revisió del POUM.
1.8.1. La revisió del POUM en la seva globalitat, procedirà quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Pel transcurs de quinze anys des de la seva entrada en vigor.
b) En els supòsits previstos en l’article 93 del Decret Legislatiu 1/2005.
c) Quan es verifiquin alteracions o variacions substancials de les previsions de població, renta, ocupació, o creixement urbanístic en l’àmbit del Pla.
d) Quan es produeixin modificacions del règim del sòl no urbanitzable que alterin l’estructura general i orgànica del territori.
e) Quan resultin precises majors exigències d’equipaments comunitaris, a conseqüència del desenvolupament econòmic i social assolit.
1.8.2. El sòl classificat com a no urbanitzable per aquest POUM, no es podrà convertir en urbanitzable mitjançant la revisió del Programa d’actuació, o per Modificació Puntual, a no ser que es justifiqui que l’estructura general i orgànica del territori no es veu alterada.
Article 1.9. Modificació i adaptació del POUM.
1.9.1. L’alteració del contingut del POUM es farà a través de la seva revisió o amb la modificació d’algun dels elements que el constitueixen seguint procediments que estableixen els art. 93 i 94 de la TRLU.
1.9.2. L’alteració del contingut del Pla s’ha de fer a través de la seva revisió o mitjançant la modificació d’algun dels elements que el constitueixen, seguint el mateix procediment establert per a la seva formació. La modificació de qualsevol d’aquests elements del Pla s’ha d’ajustar a allò que estableix la legislació urbanística vigent i a aquestes Normes.
1.9.3. El projecte de modificació del Pla que es redacti ha de tenir sempre, com a mínim, el grau de precisió propi del Pla d’ordenació, i ha de comprendre un estudi urbanístic que expliqui i justifiqui la necessitat i la incidència de les noves determinacions en l’ordenació urbanística del municipi.
1.9.4. La previsió mitjançant el planejament parcial o especial de superfícies més grans de sòl destinades a
sistemes urbanístics respecte als estàndards o percentatges fixats en aquestes Normes no ha de comportar una modificació del Pla d’ordenació, atès que aquests estàndards tenen la consideració de mínims.
1.9.5. Si la modificació canvia la zonificació o l’ús urbanístic de les zones verdes, espais lliures o equipaments esportius i d’esbarjo, i tret que es tracti únicament d’ajustos en la delimitació de zones o espais que no n’alterin la funcionalitat, la superfície ni la localització en el territori, es tramita d’acord amb el procediment establert en la legislació urbanística vigent, d’acord amb el procediment establert a l’art. 95 TRLU. Aquesta tramitació no s’aplica a l’ajust dels espais que no altera la funcionalitat, ni la superfície, ni la localització en el territori.
1.9.6. La metodologia en l’elaboració del planejament derivat que es desenvolupi, tindrà en compte el manteniment de la qualificació urbanística bàsica per tal de facilitar les futures refoses de planejament vigent, establint subzones o subsistemes, per aspectes, particularitats i especificitats
1.9.7. Si la modificació comporta un increment de sostre edificable, un augment de densitat de l’ús residencial o, en sòl urbà, una transformació global dels usos previstos pel planejament, la nova ordenació haurà d’incrementar proporcionalment els espais lliures i les reserves per a equipaments que preveu l’art. 94 TRLU, llevat que l’augment de densitat es destini a habitatges de protecció pública o habitatge dotacional públic i no ultrapassi el nombre que resulta d’aplicar el mòdul de 70 m2st amb aquesta destinació d’acord amb l’art. 118.3 RLU.
1.9.8. Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest POUM les següents:
a) El termini de 8 anys, si en aquest temps les previsions de desenvolupament del POUM s’han consolidat amb un índex superior al 70% o inferior al 30%.
b) L’alteració de l’estructura general del territori o bé de la classificació del sòl derivades d’actuacions sectorials.
c) Les disfuncions entre les disposicions del POUM i les necessitats socioeconòmiques reals de disponibilitat de sòl per a crear habitatges o per establir activitats econòmiques.
d) Les disposicions urbanístiques de rang superior que així ho determinin.
Article 1.10. Interpretació.
1.10.1. Els documents d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal s’interpretaran sempre segons el seu contingut i d’acord amb els objectius i les finalitats expressades en la memòria i altres documents del Pla. En casos de contradicció entre documents o d’imprecisió, prevaldrà sempre la interpretació més favorable a menys edificabilitat, més dotació per a espais i equipaments públics, menys incidència paisatgística i més protecció ambiental.
1.10.2. Quan hi hagi contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, prevalen aquells en què la definició sigui més acurada. En supòsits de conflicte irreductible entre diferents documents del Pla, preval el que estableixi la documentació escrita llevat que es tracti de quantificació de superfícies de sòl en què cal atenir-se a la superfície real.
1.10.3. Quan en un mateix territori concorrin diverses proteccions, tant les derivades de la legislació sectorial o de llurs instruments específics de planejament com les de caràcter urbanístic, es ponderarà l’interès públic que hagi de prevaler i es cercarà la utilització més racional i sostenible del territori.
1.10.4. La delimitació de sectors, polígons d’actuació, zones i sistemes assenyalats pel POUM, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament que es despleguin d’acord amb els criteris següents:
a) Una variació màxima de la superfície dels àmbits del cinc per cent (+-5%).
b) Només s’admeten alteracions de la forma per tal d’ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials, a característiques naturals del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general, a elements naturals o artificials d’interès quan així es justifiqui.
c) No podrà alterar-se la delimitació d’un element del sistema d’espais lliures o d’equipaments comunitaris si això suposa la disminució de la seva superfície.
Article 1.11. Seguiment del POUM i actualització urbanística
1.11.1. El seguiment del POUM es realitzarà a través de la regulació del programa d’actuació urbanística municipal i l’agenda del Pla.
1.11.2. L’agenda del Pla d’ordenació s’ha d’actualitzar cada 6 anys d’acord amb l’article 59.4 del Decret
Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text de refós de la Llei d’urbanisme.
1.11.3. No es pot en cap cas, en el marc del procediment de revisió de l’agenda, classificar com a urbanitzable el sòl al qual aquest Pla atorga la condició de sòl no urbanitzable.
Article 1.12. Obligatorietat.
Tant les Administracions públiques com les persones particulars estan obligades a complir les determinacions o disposicions del Pla d’ordenació, i especialment d’aquestes Normes. Per tant, qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, ja tingui caràcter definitiu o provisional, ja sigui d’iniciativa privada o pública, ha d’ajustar-se a les disposicions esmentades, segons allò que preveu la legislació urbanística vigent.
Article 1.13. Claus d’identificació.
Als efectes previstos en aquest Pla, les claus d’identificació de les determinacions assignades als sòls que integren el territori objecte del planejament, s’expressen en el Títol V d’aquestes Normes.
títol II.
DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT DEL
POUM.
Capítol II: FIGURES DE PLANEJAMENT DERIVAT I CATÀLEGS.
Capítol III: INSTRUMENTS DE GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA.
Capítol IV: INSTRUMENTS DE POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE.
Capítol V: INSTRUMENTS i MESURES AMBIENTALS: MOBILITAT, MEDI
NATURAL i PAISATGE.
Capítol VI: LLICÈNCIES URBANÍSTIQUES.
SECCIÓ VI.1 LLICÈNCIES D’OBRES I ACTIVITATS.
SECCIÓ VI.2. RÈGIM JURÍDIC PER A LA CONCESSIÓ DE LLICÈNCIES
D’OBRES I D’ACTIVITATS EN EDIFICIS EN SITUACIÓ DE
FORA D’ORDENACIÓ,VOLUM O ÚS DISCONFORME, O
INCLOSOS DINS D’UNA ÀREA DE PLANEJAMENT O
D’EXECUCIÓ.
SECCIÓ VI.3. SEGUIMENT DE LES OBRES.
Títol II: DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DEL POUM
Capítol I: DISPOSICIONS GENERALS DE DESENVOLUPAMENT DEL POUM.
Article 2.1. Iniciativa i competències.
2.1.1. La iniciativa del POUM i de les seves modificacions corresponen a l’ajuntament de Sant Hipòlit de Voltregà. El desenvolupament d’aquest POUM a través dels instruments jurídic-urbanístics procedents, en raó a la classe de sòl i objectius perseguits, correspon a la mateixa corporació. No obstant, les determinacions dels plans directors urbanístics i dels plans especials autònoms d’iniciativa i competència de la Generalitat poden modificar determinacions del POUM, i en conseqüència, obliguen a la seva adaptació.
2.1.2. L’administració actuant en el desenvolupament i la gestió del POUM també correspon a l’ajuntament amb les variants que el planejament pot determinar mitjançant els convenis corresponents amb les entitats competents que la LUC determina. Alhora, tindrà competència la iniciativa dels particulars en la formulació del planejament derivat i en el desenvolupament del POUM d’acord amb les determinacions de la LUC.
2.1.3. L’administració Pública podrà intervenir en el desenvolupament de sistemes o elements, respecte als quals té atribuïda competència.
2.1.4. Els particulars podran promoure plans per al desenvolupament de les previsions d’aquest POUM.
La Corporació Municipal facilitarà a les entitats, associacions i particulars, la participació i col·laboració en els procediments d’elaboració i desenvolupament del planejament i acció urbanística.
Article 2.2. Protecció dels valors del territori
2.2.1. A més del model territorial i la regulació detallada de les zones en cada classe de sòl, el POUM de Sant Hipòlit de Voltregà defineix quins són els valors arquitectònics, arqueològics, paisatgístics i mediambientals que han de ser objecte de protecció.
Les proteccions que s’ha cregut convenient establir, a més de les derivades de l’aplicació de la legislació sectorial vigent, són:
- Les proteccions paisatgístiques es grafien en els plànols d’ordenació.
- Els valors singulars del territori, que es grafien als plànols d’ordenació, s’identifica en les fitxes del Catàleg de béns a protegir.
2.2.2. Les transformacions d’ús que impliquen eliminació del sòl de la coberta vegetal i suposin un risc potencial per a les infraestructures d’interès general i, en tot cas, quan aquestes transformacions afectin a superfícies de 100 ha o més, seran objecte d’avaluació impacte ambiental.
Article 2.3. Desenvolupament del POUM.
2.3.1. Amb la finalitat de complementar i de desenvolupar l’ordenació establerta per les determinacions del Pla d’ordenació, es poden elaborar, segons que prevegi la legislació urbanística vigent i en els termes previstos en aquestes Normes, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana. El POUM concreta els paràmetres d’ordenació de les figures de planejament en les fitxes urbanístiques incloses dins d'aquesta normativa, on es determina: l'àmbit d’actuació, els objectius, les condicions d’ordenació (superfície de l’àmbit, superfície de cessions de sistemes, densitat bruta i/o número d’habitatges, edificabilitat bruta màxima i/o sostre màxim), les condicions de gestió i execució (modalitat del sistema de reparcel·lació, i si és el cas la reserves d’habitatge de protecció pública i cessió obligatòria de l’aprofitament urbanístic), els usos (dominant i compatibles), i altres consideracions específiques a tenir en compte en l’actuació.
2.3.2. Quan no sigui necessària o no estigui prevista la prèvia aprovació dels instruments esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions del Pla d’ordenació són d’aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la consideració de sòl urbà consolidat no inclòs en sectors d’actuació urbanística o en plans de millora urbana.
2.3.3. L’agenda del Pla d’ordenació determina l’ordre i els terminis per a la formulació dels instruments de planejament que han de desenvolupar les determinacions del mateix Pla.
2.3.4. Amb la finalitat de completar la regulació urbanística, es poden aprovar plans especials, ordenances reguladores específiques i catàlegs.
2.3.5. Es pot aprovar un Programa d’actuació urbanística municipal, d’acord amb allò que preveu l’article 60 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, com expressió de les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i que contingui les previsions i els compromisos assumits per al desenvolupament del Pla d’ordenació.
Article 2.4. Desenvolupament del Pla en sòl urbà.
2.4.1. El desenvolupament de les determinacions i de l’ordenació prevista pel Pla d’ordenació en sòl urbà es realitza generalment directament o, quan sigui necessari, mitjançant polígons d’actuació urbanística d’acord amb l’article 58 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, la delimitació dels quals ve fixada per aquest Pla. Igualment, poden delimitar-se polígons mitjançant el planejament derivat, o de forma independent d’acord amb la llei.
2.4.2. Per aquests àmbits, el Pla determina la zonificació i tots els paràmetres necessaris per tal de procedir a la posterior gestió de l’àmbit.
2.4.3. Es considera sòl urbà no consolidat tot aquell altre que el consolidat. El sòl urbà consolidat esdevé no consolidat quan el planejament urbanístic el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo en sectors subjectes a un pla de millora urbana o en polígons d’actuació urbanística, o quan deixa de complir les condicions de les lletres b i d de l’article 29 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, com a conseqüència de la nova ordenació.
2.4.4. Es poden formular plans especials urbanístics, per desenvolupar i millorar aspectes concrets del planejament d’un àmbit, zona o matèria, i també plans de millora urbana, d’acord amb els articles 67 i 68 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Article 2.5. Desenvolupament del Pla en sòl urbanitzable.
2.5.1. En sòl urbanitzable delimitat el Pla d’ordenació es desenvolupa necessàriament mitjançant plans parcials urbanístics, l’aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d’intervencions de qualsevol mena en el territori corresponent. En el sòl urbanitzable no delimitat cal l’aprovació prèvia d’un pla parcial de delimitació.
2.5.2. Els sectors de planejament parcial establerts per aquest Pla d’ordenació poden ésser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es compleixin les condicions establertes en la legislació urbanística vigent (article 93 del Decret Legislatiu 1/2010).
2.5.3. En tots els sectors de sòl urbanitzable delimitat els propietaris poden ser obligats a assumir el deure urbanístic de conservar les obres i instal·lacions d’urbanització durant un període màxim de cinc anys (o fins que es trobin consolidats per l’edificació en més de 2/3 parts), tot constituint-se en entitat urbanística de conservació (junta de conservació). Aquest possible deure, així com el seu abast i la seva durada, s’ha de concretar en el marc dels plans parcials urbanístics i dels procediments de reparcel·lació, en funció de les circumstàncies objectives concurrents.
2.5.4. Els terrenys inclosos en cada sector no poden urbanitzar-se mentre no s’aprovi definitivament el pla parcial urbanístic i el projecte d’urbanització, ni edificar-se fins que s’hagin realitzat les obres d’urbanització corresponents i formalitzat les cessions obligatòries i gratuïtes que estableix la legislació urbanística i aquest Pla d’ordenació.
Article 2.6. Desenvolupament del Pla en sòl no urbanitzable.
2.6.1. Les determinacions de les Normes del Pla que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació directa i immediata.
2.6.2. No obstant això, es poden desenvolupar les previsions del Pla mitjançant plans especials urbanístics que tinguin per objectiu l’execució directa o el compliment de qualsevol de les finalitats següents:
a) La millora del medi natural.
b) La protecció i la regeneració de conreus i espais forestals.
c) La protecció i la regeneració del paisatge i dels béns naturals i culturals.
d) La promoció i el desenvolupament agrícola, ramader i forestal.
e) La protecció i la millora de la vialitat rural.
f) L’activitat educativa o formativa en relació amb el medi natural.
g) La protecció d’infraestructures i vies de comunicació.
h) La ubicació d’estacions depuradores.
i) La identificació i regulació dels supòsits de reconstrucció o de rehabilitació de masies o cases rurals.
j) La resta de supòsits permesos per la legislació urbanística vigent.
Aquest Pla d’ordenació contempla, delimitant-los en els plànols corresponents i definint-los a l’articulat d’aquestes Normes, l’elaboració de plans especials urbanístics en sòl no urbanitzable.
Article 2.7. Desenvolupament de les determinacions sobre sistemes.
2.7.1. Les previsions del Pla d’ordenació respecte dels sistemes urbanístics generals es desenvolupen quan legalment procedeixi a través d’un pla especial d’infraestructures, o bé mitjançant la seva execució directa. L’obtenció de les reserves de sòl per a sistemes urbanístics generals pot fer-se per expropiació o, mitjançant la cessió obligatòria i gratuïta quan s’incloguin en un sector o sector d’actuació subjecte a reparcel·lació, sector o polígon que a aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avançar l’obtenció de sistemes urbanístics generals inclosos en un àmbit d’actuació, pot acudir-se a l’ocupació directa o a l’actuació aïllada expropiadora, d’acord amb el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, subrogant-se en aquest darrer cas l’Administració adquirint en els drets i deures de l’anterior propietari.
2.7.2. Els plans especials d’infraestructures seran formulats per l’Ajuntament o per l’organisme públic corresponent, o per la iniciativa privada.
2.7.3. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla d’ordenació o en el planejament territorial o sectorial, es poden formular plans especials urbanístics que regulin qualsevol dels aspectes que defineixen l’estructura general i orgànica del territori, i que són:
a) El sistema urbanístic general de comunicacions i les seves zones de protecció, el qual abasta totes les infraestructures per a la mobilitat de les persones i mercaderies, amb inclusió de les comunicacions per cable i els aparcaments de vehicles.
b) El sistema urbanístic ferroviari, amb caràcter singular.
c) El sistema urbanístic general d’equipaments comunitaris, que comprèn els centres públics i les dotacions de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, religiós, de serveis tècnics, de transport i d’altres d’interès públic i social. També mitjançant Pla especial es podrà regular els usos i condicions d’edificació dels equipaments.
d) El sistema urbanístic general d’espais lliures, que abasta els parcs i jardins, masses arbrades i de vegetació arbustiva naturals en tant que estiguin classificades com a tal sistema, les zones verdes i els espais per a l’esbarjo, el lleure i l’esport.
e) El sistema urbanístic general de cursos fluvials (rius, rieres, recs, torrents, ...), així com els recursos hídrics subterranis.
2.7.4. Així mateix, el Pla d’ordenació es pot desenvolupar respecte als sistemes urbanístics mitjançant plans especials urbanístics temàtics o d’àmbit territorial concrets, per tal de regular qualsevol dels aspectes globals d’un sistema (per exemple el pla especial viari, el pla especial d’equipaments esportius, el pla especial d’equipaments culturals, ordenació d’un parc agrícola,...).
Article 2.8. Criteris de sostenibilitat
2.8.1. Qualsevol instrument de planejament o gestió derivats del POUM haurà d’assegurar els següents aspectes:
a) Establir una ordenació en l’àmbit del pla o projecte d’acord amb les característiques socioambientals de Sant Hipòlit de Voltregà, coordinadament amb les determinacions del POUM i amb les normes sectorials amb rellevància ambiental.
b) Compliment de les exigències pròpies de l’ocupació i la utilització racional del sòl i el subsòl. En aquest sentit, l’ordenació respectarà la configuració topogràfica del terreny. Només es podrà desenvolupar aquell sòl urbanitzable que sigui estrictament necessari en cada moment i d’acord amb el model global d’ordenació establert al present POUM.
c) Dotar de caràcter estructurador el sistema d’espais lliures considerant també la connectivitat amb el sòl no urbanitzable.
d) Preservar i millorar els espais i les riqueses naturals, evitant la degradació dels seus valors, especialment els paisatgístics. En aquest sentit, es realitzarà l’ordenació i la regulació de paràmetres de les edificacions (alçades, formes, materials, cossos sortints, colors, etc.) fomentant la qualitat del paisatge urbà, tal com estableix el present POUM i les ordenances que se’n derivin.
e) Contribuir a l'aprofitament racional dels recursos hidrològics, assegurant la seva qualitat, fomentant l'estalvi i la seva reutilització. En aquest sentit, s’utilitzaran en la jardineria d’espais públics i privats (parcs i jardins, arbrat viari, etc.) espècies vegetals autòctones o adaptades a les característiques del medi del municipi que comportin un menor consum d’aigua, sistemes de microrec i sistemes automàtics temporitzats.
f) Assegurar l’explotació racional dels recursos energètics, mitjançant fórmules compatibles amb la preservació i la millora del medi. En aquest sentit, caldrà minimitzar la mobilitat obligada. Una altra de les estratègies a seguir serà el foment de la qualitat i eficiència de la il·luminació artificial segons els usos assignats i l’enllumenat de baix consum en espais oberts públics i privats.
g) L’ordenació dels nous sectors delimitarà les àrees edificables de forma que es puguin implantar criteris d’arquitectura bioclimàtica en els projectes constructius com ara la orientació de les edificacions.
h) Prevenir i minimitzar la contaminació acústica. En aquest sentit, s’hauran de dimensionar adequadament les voreres, utilitzar l’arbrat públic com a correctors acústic i utilitzar paviments sonoreductors allà on es consideri necessari.
i) Protegir el patrimoni històric i cultural, considerant com a tal els elements aïllats i els conjunts urbans, rurals o paisatgístics, promovent la seva recuperació i rehabilitació o millora. Caldrà tenir especial atenció amb aquells elements inclosos al Catàleg de Masies i de Béns a Protegir del POUM.
Capítol II: FIGURES DE PLANEJAMENT DERIVAT I CATÀLEGS.
Article 2.9. Plans Parcials Urbanístics.
2.9.1. Per al desenvolupament d’aquest Pla en sòl urbanitzable s’han d’elaborar plans parcials urbanístics.
2.9.2. Els plans parcials urbanístics han de contenir les determinacions i la documentació previstes en la legislació urbanística vigent (article 65 i següents i derivats, del Decret Legislatiu 1/2010, i els concordants del Reglament de la llei d’urbanisme), a més d’incloure un quadre resum de les determinacions urbanístiques del sector.
2.9.3. Les determinacions del planejament parcial han de tenir la precisió suficient per a permetre la seva immediata execució. Específicament hauran d’assenyalar les alineacions i les rasants de la vialitat i els paràmetres d’ordenació dels volums, encara que aquests podran preveure’s de forma alternativa i concretar-se en la reparcel·lació o en les llicències d’edificació. Així mateix, els plans parcials han de preveure la delimitació dels polígons, si escau, i el sistema d’actuació aplicable a cadascun.
2.9.4. Els plans parcials han de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 30 % del sostre d’ús residencial, tret que la comissió territorial d’urbanisme disminueixi en casos especials aquesta reserva a proposta municipal.
2.9.5. Els plans parcials han d’incloure la justificació que es compleixen les determinacions del planejament
urbanístic general sobre mobilitat sostenible i sobre la millora de l’eficiència energètica de les edificacions i la racionalització de l’ús de l’aigua.
2.9.6. El pla d’etapes de les obres i dels serveis dels plans parcials no pot preveure un termini superior a sis anys per a l’execució total de la urbanització del sector. i es delimita més d’un sector d’actuació, s’ha de fixar l’ordre de prioritat entre ells.
2.9.7. D’acord amb l’article 65.2 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, els plans parcials urbanístics precisen les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques i estableixen criteris respecte de les obres no bàsiques, de tal forma que només cal una concreció posterior mitjançant un projecte d’urbanització complementari. Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d’urbanització.
2.9.8. Aquest Pla d’ordenació determina, d’acord amb la legislació urbanística vigent, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, quant a cadascun dels sectors de sòl urbanitzable delimitat, l’índex d’edificabilitat bruta, la densitat màxima, sense superar en cap cas els 100 habitatges/Ha., i els usos principals i compatibles.
2.9.9. En el planejament derivat caldrà preveure la necessitat la sol·licitar informe previ a l’ACA pel que fa a l’abastament d’aigua, el sanejament i a la inundabilitat dels terrenys adjacents a les lleres públiques.
2.9.10. En el planejament derivat s’hauran de tenir en compte les condicions urbanístiques i de protecció contra incendis del Decret 241/1994, així com les condicions d’aproximació i entorn del Reial Decret 314/2006.
2.9.11. Quan els plans parcials urbanístics siguin d’iniciativa privada s’ha de preveure, a més de les determinacions a què es refereix la legislació urbanística vigent en general, l’aportació de la documentació relativa a l’estructura de la propietat, a la viabilitat econòmica de la promoció, als compromisos que s’assoleixen i a les garanties de compliment de les obligacions.
2.9.12. Els plans parcials urbanístics poden completar i desenvolupar les previsions d’aquest Pla d’ordenació, però no modificar-les, tal com disposa la normativa urbanística vigent.
Article 2.10. Plans especials urbanístics.
2.10.1. Poden formular-se els plans especials urbanístics per a qualsevol dels objectius previstos en la legislació urbanística vigent (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i Reglament de la llei d’urbanisme ). Es poden formular plans especials urbanístics, estiguin o no previstos pel planejament urbanístic general, per desenvolupar les determinacions del planejament urbanístic general, plans especials urbanístics autònoms per completar aquestes determinacions, i també plans especials urbanístics autònoms per implantar nous sistemes urbanístics o per modificar els previstos pel planejament.
2.10.2. Les diferents determinacions dels plans especials urbanístics es concreten en els articles 67 i 68 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i en els articles concordants i Reglament de la llei d’urbanisme.
2.10.3. Pel que fa als plans especials vinculats als catàlegs, el POUM té potestat per poder determinar el règim urbanístic del sòl de parcel.les concretes, i en cas d’introduir nous elements al catàleg procedir a l’adaptació-modificació del POUM a aquests efectes.
Article 2.11. Plans de millora urbana.
2.11.1. En el sòl urbà no consolidat es poden formular plans de millora urbana per a completar el teixit urbà o realitzar operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl, de sanejament de poblacions i altres de similars, i en el sòl urbà consolidat els plans de millora poden completar o acabar la urbanització i/o regular la composició volumètrica i de façanes. El seu desplegament es realitzarà sense perjudici de l'article 70 i posteriors de la LUC, i els concordants amb el Reglament de la llei.
2.11.2. Poden formular-se plans de millora urbana esmentats sense necessitat de modificar el Pla d’ordenació, si no se n’alteren els usos principals, no se n’incrementa els aprofitaments, no disminueixen els sistemes urbanístics ni es modifica tampoc l’estructura fonamental del planejament general.
2.11.3. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l’acompliment d’operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic general requereixen la modificació d’aquest, prèviament o simultàniament, a excepció dels supòsits en què no s’alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general.
Article 2.12. Adequació del planejament derivat al POUM.
2.12.1. Els plans parcials urbanístics poden completar les previsions d’aquest Pla d’ordenació, però no modificar-les.
2.12.2. Els plans especials urbanístics no poden modificar les determinacions essencials del Pla d’ordenació, en particular les que regulen l’edificabilitat, la densitat i l’ús del sol, si bé les podran precisar, i no podran classificar el sòl.
2.12.3. Els plans de millora urbana han de mantenir amb el Pla d’ordenació les relacions que es deriven de l’article 70 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Article 2.13. Catàleg de béns a protegir.
2.13.1. D’acord el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i els articles 33 i 39 de la Llei del Patrimoni cultural català, la protecció de tots els béns catalogats (BCIN o BCIL) preval sobre el planejament urbanístic.
2.13.2. Pel que fa al patrimoni paisatgístic i natural, la seva catalogació és potestativa, tant en el POUM com en un pla especial de protecció posterior, i la seva formulació, si no ho preveu el POUM, no requereix modificació puntual d’aquest, d’acord amb l’article 68.4.a de la LUC, a diferència del règim urbanístic d’una parcel.la amb una edificació protegida, que pot modificar substancialment el seu règim urbanístic, i cal que sigui concordant amb les determinacions del POUM.
Article 2.14. Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable.
2.14.1. El catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable ha d’estar integrat en el POUM, ja que determina un règim urbanístic del sòl diferenciat de les altres cases situades en aquesta classe de sòl, en possibilitar la implantació i/o legalització d’altres usos principals diferents de les cases que no estan en aquest catàleg. En aquest cas, tot i que el POUM classifica sòl no urbanitzable, no hi ha presència de masies ni cases rurals que motivin la necessitat de la seva redacció.
Article 2.15. Supressió de barreres arquitectòniques.
2.15.1. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d’aquest Pla d’ordenació han de garantir l’accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d’ús públic, i no poden ser aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts en la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, modificada pel Decret legislatiu 6/1994, de 13 de juliol, i en els corresponents reglaments de desenvolupament.
Article 2.16. La promoció privada de planejament derivat. Documentació i compromisos.
2.16.1. Els plans de promoció privada inclouran a més a més de la documentació que s’estableixi amb caràcter general en aquestes Normes, la següent documentació:
a) Memòria justificativa de la promoció privada.
b) Nom, cognoms i domicili dels propietaris afectats.
c) Estudi sobre el mode d’execució de les obres d’urbanització.
d) Determinacions a adoptar per a la conservació de l’obra d’urbanització.
e) Pla d’etapes.
2.16.2. Així mateix, la promoció assumirà degudament formalitzats registrament els següents compromisos a què s’obliga:
a) Cessions i càrregues d’urbanització que com a mínim seran les que s’estableixin amb caràcter general per als sòls en qüestió.
b) Realització i conservació de la urbanització amb les garanties reals o obligacions suficients, per a assegurar el seu compliment.
2.16.3. L’incompliment de les obligacions contretes i de la realització de la urbanització amb subjecció al Pla d’etapes, facultarà a l’administració per a què, segons l’entitat i importància de l’incompliment, adopti alguna o vàries, de les mesures previstes en el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
Capítol III: INSTRUMENTS DE GESTIÓ I EXECUCIÓ URBANÍSTICA.
Article 2.17. Gestió urbanística integrada i gestió urbanística aïllada.
2.17.1. S’entén per gestió urbanística integrada del planejament urbanístic el conjunt d’actuacions per repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística i per executar o completar les obres i els serveis urbanístics necessaris. La gestió urbanística integrada es duu a terme per polígons d’actuació urbanística complets.
2.17.2. En tots els supòsits en què no calgui o no sigui possible la delimitació d’un polígon d’actuació urbanística per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística, se’n pot fer l’execució de manera puntual o aïllada, especialment en sòl urbà.
Article 2.18. Administració actuant.
2.18.1. L’execució d’aquest Pla i dels que s’aprovin en desenvolupament d’aquest, serà realitzada per l’Ajuntament i per altres entitats en les seves respectives esferes de competències, conforme a la legislació vigent, i sense prejudici de la participació dels particulars, en els termes definits pel Decret Legislatiu 1/2005, i en especial en allò que fa referència a les obres d’urbanització en el sòl urbà, l’execució dels Polígons d’Actuació i del Planejament Parcial mitjançant el sistema de reparcel·lació, modalitat compensació bàsica o compensació per concertació.
2.18.2. Les actuacions, obres i serveis que l’Estat, la Generalitat, la Província o Organismes Autònoms de l’Administració portin a terme amb l’objecte de dotar el territori d’aquest Pla d’algun dels sistemes generals, o dels seus elements, són operacions d’execució del mateix.
Article 2.19. Polígons d’actuació urbanística.
2.19.1. Els polígons d’actuació urbanística (PAU) són els àmbits territorials mínims per dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d’actuació urbanística o bé subdividir-se en dos o més polígons.
2.19.2. Per a l’execució d’aquest Pla i dels instruments de planejament que el desenvolupin es delimiten els corresponents polígons d’actuació urbanística, d’acord amb els requisits fixats en la legislació urbanística vigent (article 118 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme).
En sòl urbà i en sectors de planejament derivat els polígons d’actuació poden ser físicament discontinus.
També és factible la discontinuïtat per a l’aplicació del sistema de reparcel·lació, als efectes de les cessions obligatòries de sòl, tant per a sistemes locals com per al patrimoni públic de sòl i d’habitatge, i per a la consegüent distribució equitativa d’aquestes i de les altres càrregues i beneficis de l’ordenació,
sempre d’acord amb el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.
2.19.3. Aquest Pla conté la delimitació dels diferents sectors d’actuació urbanística en els plànols pertinents.
2.19.4. La delimitació sectorial tendeix a fer-se de manera que, conservant la coherència del planejament, es procuri flexibilitzar al màxim l’execució d’aquest, independitzant cada operació urbanística en diferents sectors.
2.19.5. Quan no sigui possible la delimitació de sectors, o per a l’execució dels sistemes urbanístics que no siguin de cessió obligatòria i gratuïta i en les actuacions aïllades en el sòl urbà, s’aplica el mecanisme de l’expropiació forçosa.
Article 2.20. Modificació i nova delimitació dels sectors o polígons d’actuació urbanística.
2.20.1. Els sectors delimitats per aquest Pla d’ordenació, pel planejament que el desenvolupi o per un projecte de delimitació posterior poden modificar-se seguint el procediment previst en la legislació urbanística vigent. Es permet aquesta modificació amb l’objectiu de facilitar-ne la gestió o efectuar un millor repartiment de les càrregues i dels beneficis que es deriven del planejament.
2.20.2. Amb posterioritat a l’aprovació definitiva del POUM, poden delimitar-se nous sectors o polígons d’actuació seguint les determinacions de l’article anterior, els quals s’incorporen automàticament com un Annex d’aquestes Normes.
2.20.3. En sòl urbà no consolidat la delimitació de sectors o polígons d’actuació s’ha d’efectuar pel Pla d’ordenació o pel programa d’actuació urbanística municipal, tret que es tracti de delimitacions amb la finalitat d’obtenir per cessió terrenys per a carrers i vies.
Article 2.21. Pla d’etapes.
2.21.1. En els plans parcials urbanístics i en els altres plans derivats ha de fixar-se un pla d’etapes que prevegi l’execució i la cessió de la urbanització en el corresponent polígon, i també els terminis màxims per a la construcció de l’edificació. Aquests terminis es determinen en funció de les característiques del planejament, i s’han d’adequar a les previsions del Pla d’ordenació.
2.21.2. L’incompliment de les obligacions dels particulars quant als terminis d’execució dels sectors d’actuació pot suposar l’aplicació de les mesures previstes per la legislació urbanística vigent.
Article 2.22. Elecció dels sistemes d’actuació urbanística.
2.22.1. L’execució dels sectors d’actuació urbanística delimitats en aquest Pla d’ordenació o en el planejament que el desenvolupi té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació (reparcel·lació .amb les seves modalitats de compensació bàsica, de compensació per concertació, de cooperació i per sectors d’urbanització prioritària- i expropiació) fixats per la legislació urbanística vigent, Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme).
2.22.2. L’Administració actuant tria el sistema d’actuació aplicable segons les necessitats i els mitjans econòmic-financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i altres circumstàncies que concorrin. Tanmateix, els plans parcials urbanístics i els sectors d’actuació d’iniciativa particular s’han d’executar pel sistema de reparcel·lació, en les modalitats de compensació bàsica o bé de compensació per concertació.
2.22.3. Cal que els plans que es redactin determinin expressament el sistema o sistemes d’actuació entre els previstos en la legislació urbanística vigent, i que es justifiqui l’elecció.
2.22.4. El sistema escollit ha de garantir l’execució de les obres d’urbanització, la cessió dels sòls per a dotacions i equipaments, la cessió dels vials i zones verdes d’ús públic i el compliment en general dels deures legals urbanístics.
2.22.5. Quan el sistema d’actuació sigui el de compensació bàsica o per concertació, i hagin transcorregut dos anys des de la vigència del POUM sense que la iniciativa hagi iniciat la tramitació del corresponent Pla, l’Ajuntament podrà variar el sistema d’actuació.
Article 2.23. Projecte de reparcel·lació.
2.23.1. Per a l’execució dels sectors d’actuació en què el sistema d’actuació sigui el de reparcel·lació, en qualsevol modalitat, cal aprovar el corresponent projecte de reparcel·lació, el qual ha de contenir les determinacions i els documents establerts en la legislació urbanística vigent (articles 121 i següents del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, i articles concordants del Reglament de la llei d’urbanisme).
2.23.2. Els projectes de reparcel·lació han d’incloure la distribució entre els propietaris de la totalitat de les càrregues d’urbanització corresponents a les obres d’urbanització, les indemnitzacions de la demolició, enderroc o destrucció d’edificis, plantacions i altres béns, així com els lloguers i activitats, els costos dels projectes, valoracions i peritatges, les despeses de gestió, les necessàries per a l’efectivitat del dret al reallotjament dels residents i qualsevol altre concepte originat per raó de la urbanització (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme).
2.23.3. L’expedient de reparcel·lació s’inicia quan s’aprova la delimitació del polígon d’actuació urbanística, i s’ha d’executar mitjançant alguna de les modalitats del sistema de reparcel·lació.
2.23.4. La iniciació de l’expedient de reparcel·lació comporta, sense necessitat de declaració expressa, la suspensió de l’atorgament de les llicències a què es refereix l’article 73.1 de la LUC, en l’àmbit del polígon d’actuació urbanística, fins que sigui ferm en via administrativa l’acord d’aprovació de la reparcel·lació.
Article 2.24. Projectes d’urbanització
2.24.1. Els projectes d’urbanització són projectes d’obres per a l’execució material de les determinacions dels dels plans d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats en els àmbits d’actuació urbanística, pel que fa a les obres d’urbanització, i poden constituir un document integrant d’una figura de planejament urbanístic o es poden tramitar i aprovar com un document independent. En ambdós casos, els projectes d’urbanització poden referir-se a totes les obres d’urbanització, o únicament a les obres d’urbanització bàsiques que assenyala l’article 70.2 de la Llei d’urbanisme, que comprenen les relatives al sanejament, incloent-hi els col·lectors d’aigües pluvials, els col·lectors d’aigües residuals i les actuacions adequades relacionades amb la depuració d’aigües residuals; la compactació i l’anivellament de terrenys destinats a carrers o vies, incloent-hi el pas de vianants, i les xarxes de subministrament i distribució d’aigua, d’energia elèctrica i de connexió a les xarxes de telecomunicacions. Si el projecte d’urbanització fa referència només a les obres d’urbanització bàsiques, s’ha de completar posteriorment amb un o diversos projectes d’urbanització
complementaris.
2.24.2. Els projectes d’urbanització complementaris són els projectes per a l’execució de les obres d’urbanització altres que les bàsiques definides per l’article 70.2 de la Llei d’urbanisme, i tenen per objecte determinar els elements que caracteritzen l’espai públic i preveure els recursos adequats a la seva funció, d’acord amb les característiques fixades per l’Ajuntament en ocasió de la tramitació dels plans derivats o dels projectes d’urbanització, tal com disposa l’article 65.6 de la Llei d’urbanisme. Són, a més, els instruments adients per desenvolupar, quan sigui necessari, les obres d’urbanització previstes en instruments de planejament o en projectes d’urbanització aprovats com a documents independents.
2.24.3. Els projectes d’urbanització no poden modificar les determinacions del planejament que executen.
2.24.4. En els plans parcials, d'acord amb l'article 65.2.e de la LUC, es podran precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques a què fa referència l’apartat 2 de l’article 72 de la LUC. En aquest cas, el pla ha de definir les obres amb el grau suficient de detall per permetre’n l’execució immediata, avaluar-ne el cost i preveure les etapes d’execució per a cada polígon d’actuació urbanística i ha d’establir uns criteris i un pressupost orientatiu de les altres obres i despeses
d’urbanització, sens perjudici que els projectes d’urbanització complementaris els concretin.
Opcionalment, les obres d’urbanització bàsiques es poden concretar en un document separat mitjançant un projecte d’urbanització.
2.24.5. En el termini de dotze mesos des de la notificació de l’acord d’aprovació definitiva del pla s’ha d’acreditar a la comissió territorial d’urbanisme l’estat de tramitació del projecte d’urbanització. Si en aquest termini no es compleix aquesta condició d’acreditació o si, complint-se, resulta que el projecte d’urbanització no s’ha presentat a tràmit, la tramitació i l’aprovació definitiva del pla resten sense cap efecte. En el cas que el projecte s’hagi presentat a tràmit, la comissió territorial d’urbanisme ha d’establir un termini de sis mesos perquè se n’acrediti l’aprovació definitiva. Si finalment no es compleix aquesta condició, la tramitació i l’aprovació definitiva del pla resten sense cap efecte.
Article 2.25. Convenis urbanístics.
2.25.1. L’Ajuntament podrà subscriure convenis urbanístics amb amb els propietaris individuals o altres agents urbanístics, d’acord amb el TRLU, per tal d'establir el marc d’actuació per a l’ordenació, el desenvolupament i l’execució del planejament en qualsevol tipus de sòl, així com també l’adquisició de diferents compromisos i obligacions respecte a cessions de sòl, càrregues d’urbanització i qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, sempre que no sigui contrari a la llei i als interessos públics.
2.25.2. Qualsevol conveni urbanístic ha de justificar la seva conveniència per a l’interès públic. En aquest sentit, són objectius prioritaris dels convenis urbanístics la major obtenció d’espais públics per al municipi i el compliment del principi constitucional (article 47 de la Constitució) pel qual la comunitat ha de participar en les plusvàlues generades per l’acció urbanística.
2.25.3. Els convenis tenen naturalesa jurídico-administrativa i s’han de sotmetre a informació pública per termini d’un mes; i hauran de justificar la seva conveniència per a d’interès públic d’acord amb l’art. 25 i següents RLU. Els pactes que afectin drets reals sobre les finques, hauran de ser inscrits al corresponent Registre de la Propietat.
Article 2.26. Avaluació ambiental.
2.26.1. S’ha de sotmetre a una avaluació ambiental el POUM i llurs revisions i les modificacions que comportin canvi d’ús en sòl no urbanitzable.
2.26.2. El planejament urbanístic derivat per implantació en sòl no urbanitzable de construccions destinades a activitats de càmping i per la implantació de equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, d’instal·lacions i obres necessàries per la prestació de serveis tècnics, d’estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres serveis de la xarxa viària.
2.26.3. Els plans parcials de delimitació.
2.26.4. Els instruments de planejament o llurs modificacions que estableixin el marc per autoritzar projectes sotmesos a avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb la legislació sectorial. 5. S’ha de sotmetre al procediment de declaració d’impacte ambiental, que estableix el Decret 114/1988 de 7 d’abril, les modificacions i/o revisions del POUM que prevegi la transformació d’un àmbit continu de superfície superior a 100 has. en sòl no urbanitzable o de més de 10 has. de sòl no urbanitzable en els supòsits a que fa referència el grup 9.b de l’annex 1 de la Llei 6/2001, de 8 de maig.
Article 2.27. Execució del planejament en sòl urbà.
2.27.1. En sòl urbà, l’execució del Pla d’ordenació i del planejament que el desenvolupi s’ha de portar a terme quan s’escaigui per sectors d’actuació urbanística, entesos com a àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada, en els quals és possible la distribució justa entre els propietaris dels beneficis i de les càrregues derivades de l’ordenació i assumir les cessions de sòl corresponents, amb inclusió de sistemes urbanístics tant locals com generals. No s’ha d’actuar per sectors quan es tracti d’executar directament sistemes urbanístics generals previstos en el planejament i no inclosos en cap àmbit, o algun dels seus elements mitjançant actuacions aïllades. També és possible executar el Pla d’ordenació, en sòl urbà, directament mitjançant llicència.
Article 2.28. Execució del planejament en sòl urbanitzable.
2.28.1. En sòl urbanitzable, l’execució del sector amb planejament parcial es realitza per polígons complets. Si el sòl urbanitzable té la condició de no delimitat, cal la tramitació d’un pla parcial de delimitació.
2.28.2. Quan l’obtenció dels terrenys destinats a sistemes urbanístics hagi de ser realitzada abans del desenvolupament del sector, aquests sòls poden ser objecte d’expropiació, o bé opera quan escaigui el mecanisme l’ocupació directa.
Article 2.29. Execució i gestió de sistemes urbanístics.
2.29.1. Els terrenys qualificats com a sistemes urbanístics poden ser adquirits per l’Administració actuant per qualsevol títol jurídic, mitjançant les cessions obligatòries imposades per la legislació urbanística vigent o per expropiació forçosa.
2.29.2. El cost dels terrenys adquirits per expropiació pot repercutir-se entre els propietaris beneficiats per l’actuació en la part que s’estimi d’interès directe, d’acord amb el que disposa la legislació vigent, mitjançant contribucions especials.
Article 2.30. Concessions per a equipaments.
2.30.1. Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució del Pla d’ordenació sigui de titularitat pública i de domini públic, l’Administració competent pot atorgar una concessió per a la construcció i/o l’explotació de l’equipament corresponent. Aquesta concessió, que no confereix drets per a ésser renovada, no pot tenir una durada superior a cinquanta anys.
Article 2.31. Subsòl.
2.31.1. El subsòl de les diferents classes de sòl, d’acord amb l’article 39 del TRLU, resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic.
Únicament cal una actuació expropiadora en el cas que la utilització del subsòl per aquestes finalitats sigui incompatible amb l’aprofitament urbanístic atribuït als terrenys.
2.31.2. L’aprofitament del subsòl queda condicionat a la preservació dels riscos, a la protecció d’aqüífers classificats i de les restes arqueològiques d’interès declarat. Es reconeix als propietaris de sòl urbà el dret a utilitzar el subsòl mitjançant construccions, i fins a un màxim de dues plantes (equivalents a aquests efectes a 6 metres des de la cota del sòl), que és fins on es considera que pot arribar potencialment l’interès de la propietat en el municipi de Sant Hipòlit de Voltregà; sempre d’acord amb les prescripcions d’aquest POUM per a cada zona.
2.31.3. El que disposa l’apartat anterior es pot modificar mitjançant l’aprovació d’un pla especial urbanístic quan concorrin raons d’interès general i/o públic. En aquests casos, quan la primera planta sigui destinada a usos comercials, magatzems, arxius i altres diferents dels d’aparcament, instal·lacions de l’edifici o trasters dels propis habitatges, el sostre destinat a aquells usos comptabilitza als efectes del càlcul de l’edificabilitat.
2.31.4. L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos i a la protecció de restes arqueològiques d’interès declarat i dels aqüífers.
Article 2.32. Reserves per habitatges de protecció pública.
2.32.1. D’acord amb l’article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, aquest Pla reserva amb caràcter general per a la construcció d’habitatges de protecció pública, com a mínim, el sòl corresponent al 20% del sostre que, per a l’ús residencial de nova implantació, es qualifiqui tant al sòl urbà com al sòl urbanitzable. Així mateix preveu la reserva addicional del sòl corresponent al 10 % del sostre que es qualifiqui per a ús residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges objecte d’altres mesures d’estímul de l’habitatge assequible.
