La salut mental i la pediatria Signes d alerta. Interconsulta i /o derivació

La salut mental i la pediatria

Signes d’alerta. Interconsulta i /o derivació

El pediatre des de l’assistència primària pot fer molt per la salut mental.

Promoció de la salut integral. Fomentant hàbits de salut positius

Explicant el significat de conductes normals que poden ser viscudes pels pares com a patològiques

Prevenció primària ( factors de risc i vulnerabilitat) Prevenció secundària Control i seguiment.

Signes d’alerta .Diagnòstic precoç

Mecanismes correctius. Actuacions terapèutiques bàsiques per evitar que trastorns no greus evolucionin vers una patologia més severa.

NO tractaments crònics i psicofarmacològics

Interconsulta i/o derivació als especialistes en salut mental si detecta estructures psicopatològiques importants.

Fonts d’informació del pediatre Història clínica.

Factors de risc

Importància de l’entrevista clínica: Observació directa dels pares.

Observació directe del nen : en presència dels pares sense presència dels pares. Descripció que fan els pares.

Descripció del nen o adolescent. Altres fonts d’informació.

Valoració del context i de la concordança entre les diferents fonts d’informació.

Signes d’alerta:

Aquell signe o símptoma o conjunt de

manifestacions,que si apareix a una determinada edat ens ha de fer pensar immediatament en una possibilitat de trastorn psicopatològic.

Caldrà tenir en compte les variables d’entorn sociocultural, edat, estat evolutiu, sexe, intensitat i durada, i altres variables abans de determinar la normalitat o anormalitat de cada cas.

Formació del pediatre

.-

Tot metge ha de ser un pedagog de la salut

Per trametre un malalt als equips de salut mental cal veure’n la necessitat.

Tenir la disposició necessària.

Posseir uns coneixements:

del normal desenvolupament cognitiu i psicomotor

de les principals estructures psicopatològiques

dels problemes adaptatius / de la seva absència

El pediatre ha de fer-se les següents preguntes:

Quin és el tipus de trastorn ?

Quina intervenció terapèutica pot ser més adient ?

Estem al davant d’un procés patològic o d’una desviació dins de la normalitat ?

Està a l’abast del pediatre ?

Cal prendre alguna mesura preventiva ?

Com pot evolucionar ?

Com repercuteix en l’entorn ?

És evident que si no estem capacitats per respondre, amb un mínim de seguretat, a aquestes preguntes, caldrà recórrer als professionals especialitzats en la salut mental per que facin una valoració del cas.

Possibles dificultats en el camí.-

Trametre un malalt al psiquiatre, encara actualment, no sempre és una tasca fàcil.

La psiquiatria és una especialitat amb connotacions negatives per una part de la societat, que sol relacionar-la amb la malaltia mental greu

Aquest fet es pal·lesa diàriament en la consulta del pediatra a l’hora d’elaborar la història clínica (malalties tabú).

Per alguns pares, acceptar anar al psiquiatre pot significar acceptar un problema que potser abans havien negat o ocultat.

La consulta al psicòleg és admesa sense gaires dificultats. Es relaciona amb problemes més banals

Garantir la confidencialitat és bàsic. Cal esmentar-ho. No donar-ho per fet.

La confiança amb el pediatre és molt important per fer veure la necessitat d’interconsulta o

derivació.

El malalt i la família ho han de viure com una necessitat per un millor diagnòstic i tractament, i no com una manera de treure’ns el malalt del damunt.

La interconsulta/derivació mai no ha de suposar una pèrdua del control i seguiment del malalt per part del pediatre que ha de continuar sent l’eix vertebrador.

La comunicació i el respecte entre pediatre i els equips de salut mental és fonamental. Beneficia al pacient,dóna seguretat a la família i enriqueix als professionals.

Cal estendre aquesta comunicació amb altres especialistes ( psicòlegs, neuropediatres) i amb aquells professionals que formen part important en la vida del nen ( cuidadors de les llars

d’infants, mestres, pedagogs, etc.).

Cal raonar els motius que aconsellen la derivació i

rebatre alguns tabús:

Anar al psiquiatra no és sinònim obligat de

farmacoteràpia sinó de valorar-ne la conveniència. Però cal desdramatitzar-ne l’ús si aquest és

necessari. Sovint els pares, per causes banals, automediquen irresponsablement els fills sense valorar-ne els riscos.

Les conseqüències de no tractar adientment

algunes patologies, solen ser més pernicioses que els possibles efectes secundaris dels fàrmacs. A vegades hom creu que l’administració de

psicofàrmacs impedeix que el malalt resolgui el problema per ell mateix.

En algunes ocasions en que la resolució d’un cas no depèn de la medicació sinó d’altres mesures terapèutiques, és la mateixa família qui gairebé l’exigeix per intentar resoldre, sense massa

implicació, una situació que no saben o no poden controlar.

CRITERIS GENERALS D’INTERCONSULTA I/O DERIVACIÓ

Gravetat inicial i/o potencial d’una situació o quadre clínic.

Gravetat, acumulació o persistència de factors de risc i/o senyals d’alerta.

Persistència de signes i/o símptomes en casos menys greus que no han respost

a una primera intervenció.

Complexitat o gravetat de la situació familiar i/o biopsicosocial.

Estudi. Valoració. Confirmació diagnòstica i/o terapèutica.

Desinterès. Incapacitat, i/o impossibilitat per part del pediatre per atendre

els problemes que afecten a la salut mental.

El cada cas pediatre farà una valoració global de la situació.

CRITERIS ESPECÍFICS

Senyals d’alerta entre els 0 i 4 anys

Síndrome d’abstinència del nadó.

Addiccions de la mare durant l’embaràs.

Retards, interrupcions o regressions en el normal desenvolupament

Psicomotriu. Parla. Llenguatge

Trastorn de l’alimentació i/o deglució Inapetència persistent

( exclou hàbits inadequats de la família) Rebuig als aliments sòlids

( després dels 6-8 mesos ).

Vòmits o regurgitacions reiterades ( sobretot amb reaccions emocionals) Vòmits passius.

Mericisme i pica

Trastorns del son

Moviments estereotipats i repetitius. Insomni persistent

( por a anar a dormir en > 3 anys).

Insomni silenciós ( autisme ? )

Hipersòmnia persistent Balanceig/ cops de cap

Trastorns del comportament

Agredeix excessiva i gratuïtament No es calma

Anomalies en el joc. No juga.

Trastorns de la comunicació/ relació

No riu.

No mira les persones ( només mira objectes) No parla

( patró peculiar: ecolàlia, interrogació...) No respon a estímuls socials

Rebutja el contacte. Afectes inapropiats S’aïlla

Auto - Heteroagresivitat

Pors

Senyals d’alerta entre els 5 i 12 anys

Fracàs escolar

Sospita de TDAH. Impulsvitat

Retard intel·lectual.

Trastorns específics de l’aprenentatge: dislèxia/dissociació entre assignatures

Problemes extraescolars

que afecten la capacitat de concentració: familiars / socials. Oblits/ Bloqueig.

Patologies orgàniques / alteracions sensorials

Trastorns de l’estat d’ànim

Trastorns afectius

Tristesa /apatia desmotivació//culpabilitat/ disminució de l’autoestima / idees d’autolisi/ irritabilitat/ mania( eufòria)

Trastorns per ansietat

Pors desproporcionades/ Fòbies/ rituals compulsius/obsessions/ trastorns del son/ Vinculació ansiosa/ Ansietat de

separació/Dificultat per a ser autònom Manca de recursos per afrontar situacions normals/ Intolerància a la frustració.

Somatitzacions persistents

–equivalents depressius-( Rebuig a acceptar que no és orgànic )

( freqüents en l’ansietat i la depressió Alopècia areata

Trastorns de la comunicació/ relació Addiccions sense substància.

Aïllament ( dificultat per fer amics i conservar-los)

Desconnexió/ Mutisme total o selectiu

Quequeig ( si contribueix a l’aïllament)

Agressivitat

Tics

Múltiples i persistents. Gilles de la Tourette

Control d’esfínters Encopresi

Senyals d’alerta en l’adolescent i el jove

Somatitzacions

Obsessions / Compulsions/ rituals absurds/ Pors exagerades / Fòbies

Vinculació exagerada / Introversió / Passivitat Mutisme selectiu (que persisteix)

Trastorns afectius: Tristesa persistent /

Idees o intents d’autolisi

Distímia / Conductes suïcides.

Trastorns de la comunicació i la relació Aïllament

Tdah.

Control dels impulsos

Ludopatia / Cleptomania / Piromania / Tricotil·lomania

Trastorns del comportament

Caiguda sobtada del rendiment acadèmic Absentisme escolar

Astènia/ Apatia/ Manca de motivació per a les activitats pròpies de l’edat

Desobediència sistemàtica Mentides

Robatoris

Fugues de la llar

Conductes desafiant/venjatives/ destructives/ antisocials o delictives

Agressivitat en grup o en solitari Afecció a portar armes

Crueltat amb els animals Problemes amb la justícia

Conductes sexuals inadequades

- Els actes que es duen a terme en grup solen comportar menys patologia que els solitaris-

Trastorns del comportament alimentari

Anorèxia

Interès obsessiu per l’estètica corporal i per les dietes -evitació d’aliments que “engreixen”-

Maniobres alliberadores – laxants / vòmits

Autopercepció creixent d’obesitat ( natges i cuixes) Obsessió per l’exercici físic.

Pèrdua d’un 15- 25 % del pes corresponent/ Caquèxia

Alentiment del creixement i del desenvolupament mamari en les noies i testicular en els nois

– quan el quadre s’inicia abans de la pubertat- Amenorrea.

Pèrdua d’interès per la sexualitat Episodis compulsius de Bulímia

Trastorns psicòtics

Comportaments extravagants.

Interès exagerat i adsorbent per qüestions abstractes, filosòfiques,religioses

Deliris / al·lucinacions

( antecedents de consum de tòxics ?) Maltractaments físics i/o sexual

Consum /abús de substàncies tòxiques Deteriorament de la higiene i de la imatge corpora/ Pal·lidesa/ Astènia

Injecció conjuntival / Insomni- hipersòmnia / ( comorbilitat amb trastorns del comportament o altres psicopatologies)

Addiccions sense substància.-

Embaràs en adolescents Avortament

Signes d’alerta d’àmbit familiar i/o social

Comportaments dels pares inadequats per a l’edat del nen

Pares que no capten les necessitats del nen. No saben posar límits

No toleren l’autonomia progressiva Absència de model de pare o mare.

No afronten o neguen els conflictes-“ passen”- No dialoguen

Greus problemes de la interacció familiar Informacions discordants entre els diferents membres de la família.

Mobbing

Estrès ambiental; Terrorisme. Conflictes bèl·lic Atur. Pobresa. Marginació .Immigració.

Altres àrees de col·laboració interdisciplinar

Trastorns del comportament de causa orgànica

Síndrome de Rett

Síndrome de Prader- Willi Síndrome de Sanfilippo Síndrome de Lesch- Nyhan Malatia de Wilson

Malaltiade Huntington infantil i juvenil Corea de Sydenham

Síndrome de Gilles de la Tourette Síndrome de Smith- Magenis

Síndrome del cromosoma X fràgil

Les malalties cròniques L’hospitalització

Entre els innombrables progressos fets per la medicina en els darrers anys, cal esmentar de manera especial, l’acostament de la pediatria per un costat i psicologia i psiquiatria per l’altra.

Anna Freud 1976

La pediatria i la psiquiatria infantil es nodreixen de la mateixa font i tenen el mateix objectiu; l’atenció i la cura de nens i adolescents, així com la prevenció i tractament dels seus processos patològics.

Mª J. Mardomingo Sanz. 1994

Es diagnostica poc i tard

La intervenció matinera en molts infants amb problemes, sensorials, emocionals, psicomotrius i

psicosocials, els augmenta la possibilitat d’arribar a fer una vida normal, i comporta beneficis a nivell

personal, familiar i social.

Mai no afirmem que un problema és o no és

important si no en tenim la certesa

Bibliografia.-

Protocol de Salut Mental Infantil i Juvenil

Departament de Sanitat i Seguretat Social Generalitat de Catalunya

1ª edició 1999

Psicopediatria en Atención Primària

Salut Mental Infanto-juvenil: Señales de alarma y criterios de derivación. Esteve Amigó El pediatra, la salud mental y los equipos de salud mental. Jorge L. Tizón

Factores de riesgo y criterios de intervención. Elisenda Trias Prous Science S.A. 1999

Psicopediatria y salud mental

Trastornos de la conducta de causa orgànica. E. Fernández Álvarez Prous Science 2.000.

Relaciones entre pediatria y psiquiatria del niño y adolescente.

Mª José Mardomingo Sanz

Acta pediàtrica espanyola. Vol.52 . nº 4 .pag.202. 1994

Aprendre a aprendre. Desenvolupament de les capacitats bàsiques. Tècniques d’aprenentatge i estudi

E. Amigó et al.

Enciclopèdia Catalana. SAU- 2010

Clase als masters de Familianova Schola C/ Borràs ,35

08016 Barcelona 3 de juliol de 2009