Llibreta de apunts pròsa y vèrs

\

.. ..

----~-~"~" ~~---~~.

Basta l'atra

Al eni¡u;iMta Carlo SalDador, que mos ha en:' Diat els premits pera 'l present concurs.

Oh tú, insigne é invicte Salvador, te mereixes, molt chust este sonet.

¿Tú saps lo que mos fas y lo que has fet, benemerit Cl~ltísim suscritor?

Foc y FLAMA agraix tant el honor, que ton nom ha plantat dins d'un cuadret, y uns gochos t' ha compost' lan satisfet per ton sabi talent àeslhunbraor.

Oh, Carlos Salvador, Salvador tú

• eres de nostra fama, que ya algú

s' 'atrevia de roña

a

rotular así.

Les bolelles de Nuez de Xola Coca l' agraím en el anima; en la boca,

i~lernament así t' ham d' ensalsar!

I

-- - - - - - - -

POC

Y FLAMA

PROSISTES VALENSIANS

Lo cant del trovaire

Riu, canta, llauradora valensiana, ara que l'aurora asoma sa claror a nostres ulls. Sospira, murmura, choya llevantí na, ara quO els aucells desperten y en le sehues canturjes amenisen la matina... \ Somnía, somnía, llauradora de llabis de coral, d'ulls de color de sel, de dents de marfil, de cab~lls d'or, de cos ondulant èe formes venusines, de mans serúlee de parla dolsa y de cant armoniós; som J

nía, somnía, en el carro d'or en que Fe bo mos porta llum, calor, a!egría, salut y amor.

Asoma, asoma ta cara de prinsesa ata reixa de la barraca, y voras al peu d' w xiprer rodechat de rosers, al trovait'e meridional que, después de nit fernu- sa d' haber guardat la choya que pema fer seua, vol alluntarse poc a poc a ^à barraca, perque ton pare ya despertay

ta mare pot oirlos. • .

Contempla, contempla cóm les rosi, els nardos y els lliris perfumen l' ho ,a tota; y cóm s' all unta la lluna que fa u~ - moments poetisaba esta barraqueta, cóm l'aigua de la sequia corre per ba' les soques dels donpedrosj y cóm l '

oronetes cabriolechen perol espay,y cóm 'la fragansia que la Naturalea dona ^IÍ este contorn y 'I aïret fresc y tranquil que belluga els ramaches dels arbres que mormoren cansóns d'amor ...

¿Qué no ixes, llauradora bonica, a oir les mehues clÍnsónsV

¿Qué no has <l.ít, en la nit que acaba de pasar, la tim brada veu del meu pitV Pos ... pregunta ú la lluna que 's testic; pregunta 'I xiprer que reté en ses branques els suspirs que de l'anima eixíen; pregunta a les roses que han oít les pregaries, y pregunta al riuet yals donpedros, quO élls diran l'intensitat del meu amor.

¡Adeu, adau!, hasta la nit, que vindré a guardarte, perque por tinc que algún malvat te vullga robar, pos eres la cho- ya que més val de l' horta valensiana.

¡Adeu, adeul...

¡Riu, cauta, suspira, murmura, llau- radora de lIabis de coral, d'ulls de color de sel, de cabells d'Ol· ... de formes ve- nusines ...

Per lo Trovaire,

:b

~ ~~ 1~

l ':>

CARLOS SALVADOR.

.---~--' - ^._~

r ;

18. 4.

, PRIMERA'~

. -, . .;-....

HORA

~

..

.. :.. Oualeguaychu

JlJlio

22 de 1913

\

.

~~ ,--~--~ l --- ,---- / --~

l

be

la quimera

I

I

~

~

...

\

,

^/

\ I ^I

/

~

\

...

\ ~

"

^\.

"

\.

~

\ (

t

\ l j

-'

l

"

/.

\

PARA

J.

BlA SANS

Corri por los campos- de la alta Quimera

y

vi que el amor

me pudo engañar Hallé que Natura .

con dulces acordes al alma templaba

para batallar.

Luché con Titanes

que el paso estorbaban;

rompi las cadenas - del mounstro Ambición.

!;1eri con la espada de la Poesia, ' . del gran Ignorante

- su mll corazón.

Hallé en alto monte el templo de Oforia y fui sin aliento

para entrar en él Y vi con tristeza

que inspirados vates tañian sus Iiras

al mismo dii1tel.

L10rê mi. desgracia.

Mi pluma y mi espada rompieron mi lira,

Huyó Inspiración ....•.

¡

Corri por. los campos,

I

de la alta Quií.1era .•..• Nació la

Verdad .. ...

Murió el corazón .••.••

,-arlf)$

~(#"ado'(,

3

FOC Y FLAMA 7

En lo dia de hui

¡Oh, gica bonica i novIO, q los miracles vas!: tú eres II em- blema del amor: tú reina de perqu' eres poesia, joventut i amor:

tú eres la que alegra i fas batre d'emoció lo cor a los jovens que darrere ta estela de perfums van buscant los secrets de ta hermosura: tú eres lo pinacle del artiste qu' encontra en tú la musa qu' inspira, perque acarones, perque en ton bresol beses sons cabells rulls, perque en sons llabis deixes la mel dels teus llabis. Y eres tú la que somriu plena de satisfacció, perque enamores i fas fe lis.

Riu, perque a los jovens mos agni que rigues en eixa risa franca qu ' es lo disti ntiu magnífich y ver que 't diferencia de entre totes les giques del mon.

Y huí, sent dia del Patró de Valen cia, gica bonica, que a vorer los miracles vas, si 't parla algún jove forma l, acéptalo, perque una rosa com tú, sens un clavell que t'acompanye per lo jardí de la vida, series com una flor sens per- fum; series, acas, ... com la sempre-viva.

CARLOS SALVADOR₁

A ENCARLO l.'E~

Corre I gnlop per.la s Iva Id", busca d riu encantat1porta u !es. 4lOS

unram e lloreri una palma k. er dalt SOl rostre, com si vullgue ⁱ¹ o 1:lO celoD a carrera 's deté de s0p. ~,

d' un monument que s' alsa 1 n derredor de dit monument ¹ Iren la Poesia i la Música, plo nt, tren ca s lo veIs que les cubrixen i t n' úos le !lires en que arpegiaren subli ~unta

mer;dionals. Lo pis es alfombrat r flora

<¡u' e bellixen l' espai; Uns lo mOl u en!

se ve una image cuberta per núbo : tan

Ialt es, qu' aplega '1 cel; ien la grandio3 columna que sosté la figura del sichi

a, s' arrollen, formant ro· ica pie com elúbriques aserps, mils de Ji ures..

tl)tes aclamant i vanagloriant la ·gura

del artiste. I

"Lo Soñador", "Morel", Fantasma"

1

'Sagu tou,porten 5a potent veu al adabaJ\l Segui en rondalles , verges, lIauradors enamorats de ses nuvies valencianes, per- 50nages del teatre, del horta i los poemes sinfÓnichs_. i com tates les figures per misteri de Deu entonen ses not armo- nioses, lo centauro cau genollat als pet de la mola de marbre, després d' habel recullit lo llorer y la palma en han riea memoria del grandiós mestre,iconfús,UIlO-

nadat per los acordes deIs poemes i músi-' cato~ prorromp en paraules de l!oan.-a al grandiós artiste valencíá.

¡Oh Ginerl; gran¡magniIich es loID()

nument que tes paisans alsaren a ta me- moria; pero majar, molt majar es la pila d' obres que 'Is deixares: elles apleP"llcr.:

al cel, pero tú te remontes mes al c;c,~

perque eres divi i la divinitat l 'I p.

complan en obres de marbre, $ino¡' acompaña l' atmiració del mon sanser.

¡Valencians, desde les regio s hon descansen de la vida, continueu IIprejant alm~sichdeis m~sichs. al gran oeta I magistral composltor"valenciá En Salv~

dor Oiner.

1 deIs ulls del centauro, negres oo.

l' abism, saltaren a terra dos perles· eren 'lIes de la sugestió,.. '

D~RIQ S

''2.' ~t ~~

1;

~+++

•

. /.'

_ _ _ _ .ulllp.", ... ueran ^{nuestr~e~~:;:n-}

~ . . . _ I t -_.! • ~

El llac ,

Nit de lIu:na. _{En el}

a ^{E ' à:mic. ~. buRa.}

llac hi ha mutisme, c:laretaJt. .•

Es en l'hora del tan dols ¡sOl!am~", Ai1 oristall

se refleixen los brancajes de l'arbreda i el fullam.

U1la ondina va si':enta sobre un clsn.e blanc,

i una esteila d'argent hi

na

da.rre:r d'ells,

,remorosa com 00 prec d'enamora.tc Les flors VlUlse

Gesclosant, i ab llur flaire

ens embaumen divinaili:ne.nt el espaL i Nit de llima I

En el llac hi ha mtltisme, i

ea

^encant

de la llum. qtre acaricia'n s'arge;nrol' all mirall.

S'ou do sopte un lleu rumor: vibrantlt

cau al llac, [fulla

i Ja linfa clara i queta la hre6soIIa tnaJtemail.

BI mutisme 8'ha enlairat nOlVament.

I De misterI, s'Qmpli tot el jardí bl!au !' G<\RLES SALVADOR.

Benas3Jf.

g

"

--'-~---<'-"'---~

j ¡Verge dels pesamparats!

I !

I

₁

(RondJII)

Era el dia 10 de Maig, era el día més bonich en Valencia i sa hórta, era la festa major en un poblet re- plet de flór i alegries, i del poblet al costat era un' alqueria. En dita era una Amparito la malalteta, que acostumbraba tots los anys, en Jo dia del seu sant, fer ún altaret ador- nat ab les millors flórs de son dimi- nut .jardí.

Pero aquell any habia estat ma- la1teta i aixi es que un roser d'ahón se cullíen les róses més fragants del terme, los capolls no habien esclatat encar. .. per falta de cuidao.

AllIparito ana a vórel pera arreglar

I

el altaret de la Verge dels Desampa- rats i allí qUê fon, i allí que vórer va el roser sens róses, mig esglayada

I

per l' impresió, tanca ,los ulls, blaus com blau es lo çel en día tranquil i seré.

Apoyada en la paret, en son pen- sament se dirijía plena d' afl,icçió a aquella Verge que atén als desampa- rats. Oraçió ferventa fon aquella que Amparito dirijí a la Verge, pos una . vegada que fon torna a son sentit i

los ulls obrigué, vórer va com lo ro-

¡

ser, ants replet de capolls tancats, ¡I

eren después bledanes, fragants, joioses i colorades róses que embau-

t

maben l'espai ...

... Y Amparito dona un Crit d' ale-

I

gría i después, ab molta emoçió, digué:

~¡Milacre! Tú, tú ho has fet, Ver- ge mehua dels Desamparats.

CARLOS SALVADOR

I

Cór Ilas-tiIlla"t ·

Tranquil yo vivia

'" pensant en lo dia

de f~rte dichosl, de ferme dich6s, 2_ CU n t t~, reselosa, - cuant tu, temerosa, u 'encares la vid~ ^{dei c6r amorós,}

iAy reins;. bonical

.;. " ¿Y tú eres la chica .

qile amor me churares'? E~colla un moment.

< • ¿Qué s' ha fél 'I a,nor,

'I amor de ton c6r.

que etérna alegri{ dona en churament?

Ton ser que moría

per

tant que 'm volia

¿per qué huí ple d' ansili r tira 'I amor?

¿No estabes di'cho.¡ar

¿ per qué cauteios&.

l' endús l'ambrosia de lOt lo .meu cor?

¿FeUs ha s de ser sens lo meu voler?

¡Tranquila te deixe, traoquila eSlanís!

R¿culJ. pues. la dicha que 'I novio 'tde5icha.

¡VolIguda per ssmpre! IYd\lgud. se.as!

'I

Carlos SALVADOa.

'J \ - VIJ-pr

.jjl

I I _¡

j

J :1

\ \ t \.. \' a

R D_ò Le.. .1\0 ^{\ I}

- - :3 valenshín.s - f,

En la gugrra de l' IndepoRdguslo Sóna 'e la trompa lo mH[iic clamor ^{'lC\1 •} fent retorn bar los casals desllenguits.

Prenen los homs los trabucs, i a los crM ixen al cap ab tesó i sense pór.

Sólten les boques k> fóc destructòr,

f fent travesar la metralla los pits.

Sangren algúns qu' han q\ledat malferits dant un ¡adéu! ab resoll d' estertor.

Cuant ix io s61 la batalla ha acabat,

.~atra vólta la trompa triunfal., canten los hom s la mart)a reial, vit91s de joia lo póble ha creunat. E qu'''hawvensut Il'un:.e¡'~t fJ8f1séa}:.

tal com lo póble ho havia promés.

... .

_\

Malapuses erlí Ú n h6tó., que feu p6r a molta chent;

perque dien fon valent alcansa., molt alt l'en6m.

E~ la térra segos som, pues creguem si Ylln dient que Fulano mata a sent foradats pel' vóra 'I llom.

Pero podéu, si, pensar que 'J VI lent feu derramsr molta sine. lb:l póbre ha m(¡rtl ; No trigau del chic burlesca, pues deixa molt mala bresca . : 1~;:: est~ C9~i~urro y t6t:t,.íÍ ,;;Oj-

r . .. I .,¿-,.~~~ ~ALV'~R-'

!'" i(,') ~ I t(:;r.J.\-

J3

ILt

^{_ I}

Fe1ip V i 6spanya

- Patria Nòva _ 1 - : ^~ '.

N~. ~S p.3 l , .

- - Felíp v, ^Duc

^d'

^Anjou

^{i' net~ae}

Lluis XIV

de

Fransa, ,entra a gover- nar l'Espanya, ya que

'1

Hengisat Carlos II el.nomena en testament im- posat, rei de tots los seus Esta ts. Esta idea fon apadrina per lo Papa Inocèn- ci XII, que era molt enemic de la Casa d' Austria ; ésta, basantse en los tractats de

l'

Haya

(1698)

i Londres

(1700 ) demanava pera l' Argiduc

Carles d' Austria, si no tots los Estats, per lo menys algúns que

li

pertoca- ven.

Felip V entra en Madrit en 1701 i fon coronat rei per les Corts de Cas- tella. En lo mateix any se for, ma la Gran Aliansa entre Austria, Angla. tè- . l'ra, Holanda, ' Prusia, Portugal i lo

Duc de Saboia" contra Fransa i Es- panya.

En 1702, escomensa ! la campanya (Guèrra de Sucesió) en la Lombardía, Paisos Baixos, Estats espanyòls d'Ita- lia i principalment en

le~

còstes espa- nyòles, sufrint grans pèrdues en Vigo les escuadres de Espanya i Fransa .

En 1704,

l'

Argiduc Carles desem- barca en Lisboa ab nou mil anglesos;

Gibraltar caigué en mans del Almi-

rant inglés Rooke, i en

1915

encara

la govèrna Anglatèrra; en Alemania,

desbaraten de tal mòdo al eixèrsit

fransés que se veu obligat a evacuar-

la. La calamitosa

der'r~~a.

se dona en 1

Hoctets. -

En 1705, Catalunya, Aragó i Va- \ lencia, se sublevaren'

~u

favor. del

I

Arg iduc; sòls queda Castella per )

Felip.

^I

En 1706, pèrt Espau.va a Alacant, ¡

.Illes Balears, el Milan e at, els P aisos I

Baixos; éstos a consecuència de la derròta francesa en ! Ramillier.

En

1707

se pèrt Nap. oles i conque- rix Felip, després d e la batalla d' Al- mansa, a' Va lencia, Aragó i Lleida, I

suprimint los furs a Valen cia.

En 1708, la Gran Aliansa guanya Orange, Cerdenya i Menorca.

I

En

1709,

després de l a sanguino- lenta i més terrible ba talla d' esta g uèrra, nomena d e

~Ialplaquet,

el francés demana la pau ; els aliats la neguen si no oferix Lluls XIV tirar a son net d'Espanya. El rei de Fransa I

envia en a uxili de Felip al Duc de Vendome, i en Villaviciosa (asò ocu- l'ria ya en

1710)

se riny dura batalla, . en la que 'l'resultat es Ja retira cap Aragó del general alemft Staremberg;

I

en Denain, Villars guanya atra bat a-

^I

lla i desconserten als au striacs. I

Pero mòr

J

osèp l de -Austria i he-

I

reta la corona el argiè- lc son germa i la Grati Aliansa se d, <ll\lembra, .per:

que a lo que se oposava era a qué un

mateix rei ocupa ra dos corones, pues tal rei seria el duenyo de la hegemo- nia d'Europa.

)15

)b

En

1713

se fa la pau de Utrecht en esta forma: Felip V seria recone- gut rei d'Espanya i de les seues In- dies, renunciant, per supòst, a la co- rona de Fransa. La Casa d' Austria obtindria Cerdenya, Napoles, :M:ilan i . part de Flandes; al Duc de

Sabo~a

se / li dona Sicília, i Menorca i Gibraltar pera Anglatèrra. En

es~e

any s' esta- blix la llei Salica.

En

1714

capitula Barcelona des- prés d'un siti llarc i sanguinolent, en el que demòst'ren els catalans valor i tenacitat. Abolix los furs de Catalu- nya, com ya ho habia fet ab els arago- nesos i valencians. Conquerix segui- dament Mallòrca, Ibisa i Formentera.

Viudo Felip V de María Lluisa de Saboia, se casa ab Isabel" de Farnesio, arreglant esta boda el francés Albe- roni, hòme astut i pòc noble. Alberoni fon nomenat ministrè d'Estat,

i

creent que Felip tenia dret a Cerdenya i a Sicília, el arrastra a una guèrra fins que les conquerix.

Entonces Ho 1 anda , Anglatèrra,

Alemania i Fransa (p u e s Alberoni

volia que Felip regentara a Lluis XV

de Fransa, carrec que ocupaba lo

Duc d' O'rleans ; formeïl ·1 a CuMnípÏe

Aliansa contra Espanya. P el'o al ma-

teix temps Espanya estava unida ab

Rusia. i' Suecia pera fer la guè.rra a

Anglatèrra, i ab Turquia, pera que

fent la guèrra a Alemania, no pugue-

ra ésta defendre a Italia. .

La escuadra de Felip V sufri tremenda derròta en Arach; Catalu- nya fon' invaqida per lo francés, i veent que In, corona d'Espanya s' es- capava de ses mans, demana Felip les paus, que se feren en La Haya el any 1720, perdent Cerdenya i Sicilia i desterrant a Alberoni.

Felip, en 1724, abdica en Lluis I, príncep d' Asturies, i se retira al pa- lau de San Ildefons que había manat construir. Mòrt en lo mateix any Lluis I, torna a encarregarse Felip del mando del país, fent ministre a Riperda, holandés que arregla el trac- tat de Viena en 1725, i per lo tant, se reconeixia a Felip com a llegítim rei d'Espanyà.

A la mòrt d'August de Polonia entra Felip en guèrra atra vòlta, per l' afa de conquerir tèrres en Italia, com ho conseguí. Lo que més nos im- pòrta d'esta última guèrra es la mòrt de Felip V, que 'ns dona de batalles per tots los costats, buscant per tota Europa póòle~-que g·overÍl.al', rtreu:tI'Bs en Espanya desgobernava com ho feu en Catalunya, Aragó, Balears i Va- lencia, i deixant que nos mataren intrusos de la calanya d' Alberoni.

Hereta la corona d'Espanya son fill Ferran VI; les dos Sicilies son fill Don Carles, i els Ducats de Parma, Plasehcia i Guastala, Don Felip, fill d'Isabel Farnesio i germà' de Don Carles.

Esta es, lector, a grans rasgos, l' història del reinat del prim~r Borbó, el Duc d' Anjou, F~lip V.

Eh

fon el que no podent degollar als valenciàns u per u, abolí 'ls furs~ qu 'es com de- góllar a tots els valèncians de una:'

Carles Salvador

Valencia 4 de Juliòl .de 1915

J . - _ _ _ _ _ _ _ _ ~p:::.· ~ _ _ ~

¡ ::aa;;2::::=2=======; :2:=;;;:

J )

r ·

e~ €-~~ r'"~ ^{c-e. ;}

~IY''' "..",~CA/'tW

^'

C7~ ~A vO"'.I'\..(...!

(,

'V~

^-(¡O\,..

1j~~:O ,4.t.N".~ V~'''''A.çv

~ '\J~)- A.. l ~I\ w ~ o~

C9"

'M

ot/'VQ

~V;)

eA ... V

t" ~A,.

1\

.to r'" ^{.-vvy: Q~}

/o ~ ~ ~~~C7(~~ \ ~ ^{, l} ~

^I,

~

^{• •}

"y;.,

-erM ~ ~ ⁾ ~~, ~ ^•

L

Q ~

~ - ~ ~ 'to - -

~ ~ ~ r r t/l7~~ ~ ~

J'1

~ r ~ ~ ~ r~ ~ ~

~

^"'t.--

~ ~ ~ ~ ~

~ ~ ~~ t ~ ~ '}.{ ^{~t ~}

~cvv ~ e5~ ~ ~

L~ Falla patriótica l

A Fczrran Ricart l.alopis.

Mon c6r yo vullguera qu' es fera una brasa d'amor patri6tic.

a igual qu' una Falla se ~ alla en. Valensia desJuésae cremaria.

cuant s6nen els vitols d' inmensa algasara!

Sentir-ne yo al 'fons de ma enardida anima, el f6c que Ve a ensendre la client valensiana cuant parIt!. valenta, de fer a la Patria la Patri8 grandiosa ben \liure y ben sabia vullguera sêntir-ne pa be defensHrla . . Entonses ... joh, entonses!

la sempre gran Patri3 Valensia. estaria per ml ben guard?da; y dintre 'I bell Reine que orecha la Dlava marina, tendr!em grandiosa, una, Falla d'amor a Valensia,' d'amor a la' Pa tria.

Carlos SALVADOR.

Póbla Benifasar 1916.

(

VEU DE LA PLANA

DIALECH DE PATRIA

El Palriolic.-Mírala que esta allí dalt;

mírala al cim del turó.

¿Veus-la bé dintre lo circol de magica resplando.r?

¿Veus-la les tel-les al vent ondetjar cridant a tots?

Veus en ses tèl-I~ les barres de .sanc en lo fondo d'or?

Fixat: esta dalt, al cim;

esta dalt, damunt de tot.

No mires a tèrra, puix, en tèrra no n'esta, no;

que esta alia dalt, prop lo cel qu'esd'ont prenloresplandor.

El Descaslal.-No veig res; disme ont esta.

No se com dius qu' al turó ses tèl-Ies desplega al vent.

El Palriolic.-Obri los ulls ab fervor i Voras a la Senyera allí dalt, damunt de tot.

[I Deseaslal.--Obric los ulls i no veig El PaIri olie. - Es que tens glassat lo cor.

Es que no sens per Valencia lo carinyo gran y fort que necessita '1 esprit per a vore este penó.

Obris los ulls i no veus lo que al mirar veu tot hom que no 's descastat com tÚ.

Si al voler mirar inclons una fé que 't redimixc8, un gran carinyo y amor per la Patria Valenciana,

l'

asegure que, allavors, voras ben bé a la Senyera ondetjar cridant a tots, alia dalt, dintre lo circol de magica resplandor.

CARLES SALVADOR.

Respetem l'ortografia del autor.

H. deIa R.

t.ï- V-[lI!lC,

¡

!

\ I

23

p

fLiFALLIilil

!

_-

\ , _:

Joir! ~

Traques! ,

! ^~~~~.~~~.

^FumI _Llum! ^{Xiques Fóc! Flames!} _.....

^{. . .}

_.

^{! !}

^.

..........

Se sent del vent lo bes, i les falles son céndra:

res! .... . C. SALVADOR.

~~..J

u

"

SCl

PENSAT

Y FET

r---- • ;-íMBO:-:~~

I

A la Penya Valencianista .Drac.Alat.

~

Avuí, en aquesta ciutat

!

de la Patria Valenciana, fan una festa bonica, i es ... la crema de la falla.

Pot ésser un símbol clar d'aquell foc que 'n mig la plaça encengué el Cid Cambytur per sebre 'Is tresors de Yahya.

Pot ésser simbol també de la foguera de Xativa que 'I maleit Felip Quint lo bota·fOc obligara. Pot ésser símbol vi \lent de l'amor que a nòstra Patri a sentim los valencianistes ..• I pot ésser senyal clara per a que a ella surtim a guerrejar ab la llança.

fins obtindre autonomia.

¡Es. puix, un símbol, la falla!

¡Valencians. bons valencians:

per la Mare Valenciana, ~

ensengam vul la foguera ) i escomensem la batalla!

¡

CARLES SALV ADOR. ~

L~~' an}' 1918. ___

-1

;¡rV

r TIP. MODERNA-VALENCI\ ¡ '!

I

1

/ J

--- --- --- --

^{- . .}

--- ---- --,

. ~ .AL~~a~!~ 'l~O:Ó ^{RAÇA · : 1}

-" qu' es nom ena: Felip V.

. rey qu' ens roba. nostres furs.

¡Malahjt! ' .

Malahü quj nóstra llengua ab un decret prohiví

. y ens guerretja. per matar-nos.

¡Malahit!

Malahit mil vóltes sía el, de Xa.Uva, assesí que mana bota r-la foch.

¡M~lahit!

.

MalahÏt el de la jrasse de .... ('gentes de mal vivir ....

»

dirigida 'ls valencians.

¡

Mala hit!

Malahit sia per Se.mpre 'l estranjer rey y bogí

lladre d ' un cetre' , y dels furs de la Patria: Felip V.

¡Malahit!

¡ Malahit!

., Q ' arles Saluaaòr Benasal y juny 1916.

I

I

~ ~ ~ _ _ @1_-_~_=_=_=~~==1

el

POETES VALEN5JANS

Im

= ~' CJV'; = - = =I

n~

^{i EILp}els néns no ^'

aar:erC , Ó~mSiA gO~prIT

se

.e orl'o~. st~ffilU.~raa~unn:rOeet~rCa~tod~ll~?

sorollen per' mentjè.r;

esperen vanament vores entrar la mare amorosida sóls com e !la.

' i

d'aquella santa espÒsa que tant vòl, i en mig del trist mutisme i desco~sòl, que amarga als còrs humils desde fa un rato,

19)- tan sòls se pòt"oír el respirar , • .

(í!] d' ~quella familieta que a esperar

~

se posa baix l' 'l.mparo de son pare .

. l

I mentres" que l'' angunia no s' all unta, . la veu del nèn petit fa la pregunta

de cuant ha de tornar la seua mare.

, . . Car/os Salvador

~l~

\

m ^{~ lP®g T ú\\}

t"\""\ Teodo.-. LLoye I 1te..

~'" ~cvv ~ ~~M ~ ",()~t",,' ~~

:'

~ k r ^{~' ~ t:,--vt ~ r ~} ,

QJ ",~ ct:c.. .to.. ~ ~~q

" 't '~r~ ; ok ", 4 ~~O\.,,~

~ e.-x~t~ ~"""""'~ .

- , "et ^{~~ ~-'t. ~ ~t ~ \,}

\~~~ <J~~ \

$ t'~'u·~~t

^{\ '\}

^J '1 ~

______________________ va

3 0

l' , ^,

.

- -

_{'X ,}

,

- - " \ Al'~";:s:::,_"'::;;'fI

- - " ,

,, / - , " \\

\ '

,

^¡;.

_~{

^{_ Encla}

^{A les}

^ustraes vivíu

^{flórs dels}

resant a'

^convents

Deu

^~

^!1Jú"

~

.. ,,_ ^... que vos bsa ben sa'ntes y ben pures,

~~ Ignoraes estéu de les do)sures

~ del amor que/de mosatros apartéu, ~

~

^{Si el} ¡J)aher de la carn no coneixéu,

li

¿qui vos díu que les hóres son impures ^~'+

~~ si en amor -han pasat fent les locures

m

¡y\?hj de la carn? ¡Virchinals que castiguéu

~)f/.

I

v6stres cósos, vi vin t fóra del mon! cl~ per lo tant, no sabéu que lS el amor

~ ~

f$ ' lo més ~ant que cría el Redentor.

~-" ^y_r.:::

~~ ^{Una dóna q}ua vullga hasta morir

~ ~ - ~

un abras lluchuri6s y un dols suspir,

I

^lo millor d'està vida semprè fpn. \'Í~

~ í Carlos SALVADOR.

~ \

~LL~ ~\:

..

A les flórs del visi

No crega u, f16rs del visi f.laguer, que lo v6stre pecat ya no se perdona, y que 'I anima Deu vos l' abaD.dona castigantvos a un 1I6c dur y sev.er.

Be sap Deu que viviu pera el plaher;

que menchéu dels dinés que 'I p aher dona;

que '8 el v'isi el pecat que desmorrona la virtut que venéu per el diner.

Chesucrist perdona a la peca ora

e ~:i~~;P::~~à:::~::::. :::I,:::::!~';d., e

~,

I

¡fl6rs de) visi, aparteu vos del pecat I ^,I

l , ^{I I}

vos perdona el que fon crusificat,

II

Car10s SALVADOR.

~¿JC~C~-=J======================~=~=~=~~

VEU DE LA PLANA

VERSOS DE PATRIA

A MARIAN FERRANDIS AGULLÒ

Vingim bòns patrïòtes; Valencia os necessita vingà.u blandint la llança, puix s' ha deguerretjar.

Vingau plens d'amor patri pera posar la fita que diga 'I Centralisme ¡d' ~ no has de passar!

¡D' ~ no has de passar! qu' esta nòstra Senyera .y a l'ombra de ses tèhles estém tots amanits

per' fer de la batalla prIncipi d'una Era de glóries per' la Patria. ¡Vingau els a~itsl

Vingau que ja se os crida per l' hòrta y la montanya.

oixcau les

n~tes

bèliques del

còr~el

alçament.

Que vinga el brau patrici per' l' ip.icial haçanya y ens pòrte a la victòria del just deslliurament.

Posém l' ensenya patria ben alta y ben glorjosa prengamlos mots heròïcs per m : a y per penó;

siam fòrts com los singles del· Penyagolosa qu' es l' única manera de vénS er al lleó.

La guèrra mes sagnan ta que sía nòstra guèrra no 's deixe pel Reyalme tan sòls un bórt bo_í;

puix ells ens feren d'esta miraculosa tèrra

~uan~los furs ens robaren lo mes greu perjüí.

Farém la gêsta pat:ria matant ab valentía si '1 Cós del Centralisme s' opósa de mal grat qu' es caw>a la noble$sa de la valencianía

de vore com se xuplen la san~ del pòble honrat.

Llixcam en nòstra história les pagines glorioses que feren les mesnades del Rey Conqueridor y sien per' nosaltres llegides profitoses

qu' ensenguen foch y flama al fòns de nòstre còr.

Voltêm legións invictes a fer les grans proeses d' honor y valentía d' Entença i Berenguer

y alçém ab alta joia, ¡germans de les grandeses!

la llança ab l' entusiasme del Crit del Palleter.

Lluitém fidéls patricis que l' hòra es ja sonada aném a la victória qu' es nóstra en temps ben bréu.

¡Si es mór, morir ab glória! Pensém que la Glassada,

la vida, en lluyta brava, talla '1 valent Roméu.

·Vingau bons patrïótes qu' esta nóstra Senyera en jórn de guêrra Patria y a punt de pertirir.

Vingau a dÓlls.los hómells; vingaUlfets una fèra

qu' ensenya tan preuada, guanyar ha y no morir.

(!arles

$al"aaor~

Valen cia y Agost, 1916

4

s El Cuento de la semana

I- S

.e le

s-

lS

~s

ls u- Its es ,Ie a- n-

fi- ns ,a-

lr-

0-

ot

~u

Its n-

:a

1- el

.I-

n

1-

~­

la

s- s,

te

1-

3, le

)- i-

)-

t-

I.&I~t~erament ^{y jòya}

(DE LA VIDA FUTURA)

Pepica, la moreneta verje, tota ideals, abandona la fina maneta

ab

sortílegi d'amor, entre les cuidades.

les pulcres mans del poeta. Se mira- ren atónits, mes cuidats de llegir ab llurs ulls un madrigal, que atents a les persónes qu' al entórn pasavel1r Era 'la d'ells, una muda despedi- da, aón se saboretjava lo caltçer do- lent de la separació. Se adornaven ab eixa fólla adoració dels sers es- clavitçats qu' esperen deslliurar-se mútuament del flagell, del dolor, de la mateixa mórt: dels esclavitçats que unintse', apretantse, se donen calor y vida: dels esclavitçats que pera viure necessiten mirarse, con- templarse, adorarse. Ab eixa fúlla adoracio vivien Pep ica y el I)oeta.

¿Separ~rse? jentjamay!-h a v i en dit els amants.

Y no obstant, en l' hóra d' allun- yarse, no acudien als' lIabis ni als ulls les è"it; éndês le rama. Era una muda separaciò plena d'ideals y esperances, tal vólta com si ab l' allunyamenf, els esprits del amants se plenaren d' inmortals ventures.

Y

^{no era pera menys l'esperança}

que sentien.

Ell, era destinat, desde les colum- nes del diari «jValencianía!», a ocu- par un lIóch en la vigilancia cie la frontera valentina-albacetenya,

ab

bons recursos y furs. Anava a escla- tar pronte la guérra civil en

l'

Iberia -per la intervenció d' esta en la conIlag'ració europea- y 'Is catalans ab l' atjuda dels rossellonesos, ba- lears y valencians, farien la guérra sagnanta clel deslliurament.

El poeta, puix, anava a fer per la Patria 'I sacrifici de tot bón valencía y ab amor inacabable a la Mare Té- rra, 's deixava - tal vólla pera no vórela mès- a la novia clel seu cór, a la moreneta, a la verje plena cie romanticismes y sortilégis d'amor.

Y ella; l'amorosida; esperaría 'I retórn, del poeta; y I¡avors, ab les glóries del desencadenament, viu- ríen la santa jornada de la viela fon- dint esprits y carns baix el mantell cie la Senyera redimida, cobnint la

J I

e

(

A

gr

¡Wescastameotl

L'últim baluart de la raça valen- ciana, estava en mans dels llaura- dors; y d'entre aquests en les boni- ques llauradores que, curtides pel sol, llavoraven per la Pairia Valen- ciana, cuidan't dels fills, fentlos ado- rar y aimar la tèrra, y no deixant que exótiques costums s' introduiren

en

la vida dels moradors de les blan- ques barraqu

es. ,

¡Ab gran dolor havem vist qu' el baluart ha desaparegut!

j

Descastament!

¿Que havéu fd, llauradores de nóstra hòrta llevantina, que haveu fet de la pinta de téula

,

de les arra- cades, de les agülles y del pentinat valencia?

¿Que havéu fet del ball

«

U y dos

»,

de les suaus candencies del

«U

y

dotçe

», de les belles notes de «l'al-

ba

»

y del espri,t de

(

La J àquera vella?

Tot ho havéu deixat

e~capar

poch a poch, com si fos un trasto vell, inutil pero al que" se li guarda carinyo' Ab eixa lentitut ho havéu abandonat,

y avui qu' el

valsar vos ha envoltat de lujuria, troquéu lo

monyo alt per lo baix ab patilles,

volutes y còrns

;

y sembléu talment una maixquera ab lo parlar

val~ncia,

vestides

y tocades a la costum-no

valenciana-sino francessa o caste- lIana;-sempre nos pareix que lo d' altres paisos ha d'esser millor que lo del nòstre.

Y fins nòstres cantars, que sem-

pre han segut dirigits en vers l'amor

a la tèrra, a nòstre sòl, a nòstres

glòries, y que sempre han tingut un

VE"q

DE LA PLAN A

ver

s~bor

valencia, els havéu apartat

¡

de vóstres encessos Il~bis,

y

deixéu escoltar tan sòls, aViu, la jabacane-

' I

ría, indecencia y ritme l~ljuriós dels

couplets

francessos, plen.s del sabor malsa, sensual.

Vivíu en l' hòrta,

y

no l' admireu;

vos crema 'I sòl y no 'I adl;'[éu; vos

I

protegx Natura y no la beneíu. Sóls penséu en anar a la Ciutat a rep.tegar la última costúm, 'I últim

pentinat~

^{'I \}

últim calçat, l'últim tratje, (! últim"

gisto, lo darrer

couplet,

pa 'n després 1I0ir tot junt en les festes del pòble, -que ja no son tals festes- sino un eixam d'exotismes, puix ni casi se fan les entrades de la murta, ni les

!

rondalles vos canten albades, ni ts fan tòros de plaça, ni retrónen lets " ' esclats de la corda.

Ctmui

féu anar.-: " i als vòstres pòbles a la

compañía a t , ..

drama o çarçuela" o de payasos

y

s1ltaríns; o vos proyècten pel-lícules -

y

redacten lo cartell de festes en l' idioma castella (perque es mes

fí).

iDescastament! ¡Descastament! ...

Y sou vosaltres, mara velloses llau- radores de l' hòrta valenciana, les causants de tant. agravi a la Patria;

perque si anatematiçareu aquéstos mals que vos apunte, los hóms, sem- pre genero~os, daríen festes

y

cos- I

tums al nóstre gust. Per aixó me ^I dirigixch a vosaltres, belles llaura- dores, perque sou qui miraculosa- I . ment, podéu fer Patria inculcant en lo marit, en lo's fills, en lo nuvi

y

en 1

lo

Pressettfil-,

la nóva vida de resur- giment,

ya

que vosaltres teníu la clau ab la voluntat,

y

ab vòstre amor, tot lo imposible.

Y alcomenséu per lo cant. La mú- sica que fa vibrar les còrdes dels sentiments ab maravella, vos dara '1 penó pera inidar fa reconquèsta de Vòstre pensar. Després,

ya

es mes facil abandonar tot 'l exotisme· de Ponent; y entraréu en '1 ambient Va- lencia pur, tradicional

y

sempre nóu, a igual qu' el que nóstres pares y nostres avis teníen.

Rebeléuse contra cuantes cos- tums forasteres han derruít nòstres belles costúms. Demanéu al vòstre nuvi que, pa conte de acompanyar- vos al saló de baU, vos acompanye en la reixa cantantvos albades des- prés de «pelar la pé;lva». Vostre amor guanyara en fóch e interés; la Va- lencianía adquirira nOVament el se'- geli de l' hò

per les voréu com promesos,

eig,

ni

sy dónes.

sènsual.

. Vosaltres s~ nes de 1>- hórta, les que veniu ob iga des a de- féndrevos, desti!'rrant de la nóstra lI~r,)lla costumsQ.ue no siga Valen- clalJa .. "",,;:, .. ò~_·_ ~

,.~, ...

, '~~~ 'CARlES SALVADOR.

Valenci iutat y Agost 1916.

(

}

7

VERSOS DE PATRI A

DIÀLECH DE PATRIA j

, i

11

Descaslat-La Patrill. ea lo mond 8~nper d' UDa a I, altra extremitat_

UPakióliCh:Pero tú pera convencerme tendries que demostrar que raça, costum, idioma, no tenen significat, y que son pal aules huides ya ... que ,'ares ya no n' hi han

cost'Úms avui no existixf?J

1 _,

y els id'iomes han fina t, puix un idio!1,a en fo moml vuí per vui s'esta pm·lant.

Y com raçes, costúms" llengüa

existixen, no podras

J

per més sofismes qlHl gastès, póbre de tú, demostrar que Patri a es lo mond 8ancer d'una. l'altra ext,remitat.

fi

Descaslal-~i; bé; pero Jesucrist digué que tots som germans.-

11

Patriólich.-Puix gràn motiu pera que demaném les llibertats que lo Borbó FeÍiIl V ab un decret ens roba,.

que DO es d'esser homens oons' viure a cósta,dels esclaus.

¿No te Castella '1 idioma

, I

propi, 'I preuat castella?

¿N o te Valéncia sa llengua:'

I

quI inmortal féu,Ausias March? ~,

¿per qué. puix, no ham d'usar

!l'

altra que la del Centre imposa?

Les dos naixqueren germanes, tinguen les dos llibertats.

Si Cervantes lo -Quixot.

escrigué, no ham d' ol;vidar

que ,Martorell escrigué

l' obra-cim -~rirant Jo Blanch •.

Demaném gue nóstre idioma el anomenen oficial

dintre lo nóstre terrer, y llavorém ab afany qUil si no polim 'I idioma, entjamay podrà brillar

~om ho féu en altres temps en que la,Patria era gran.

CARLES SALVADOR:

Banasal.

Pel r fO!!ByanIa Valeo[iana

M olt nos plau qu' es p08e 80bre 'I tapet la questió de 'la Ensenyansa valen- .çian a, ya que tots estem al cap 'del ca-

, . / '

rrer en que la escola e8 la base de la Patris futura. Molt n08 plau, per la oondició de ser mestr.e i valencioniste, i per encontrar un gran buit en el pro- grama escolar al no tindre 'n êll el idio- ma patri. Pedagógicament,

n~s

fa falta el instruir a nostres deixebles en la 1I. cngua nadiua, perque no nos compre- nen els infants

~I

parlados en castellA, sent precis traduir, no sols el significat

·de moltes paraules, sino tota la ex- plicaoió feta . Igualment dic dels llibres de lectura i dels de t ext, fentmos impo.

, sible la llavor cultural dins les escoles. --

¿Quín camí nos queda, pues, als mestresde verdader icterés escolar?Sols u; fer derogar el decret del més negre se rvell reial que ham patit, el decret del més antipedagógic Bor b6, el decret del mai prou malait Felip V.

¿06m podíem cODseguirho? Mirem ca p a OatalunY8; vejam qué han fet-els mes tres de la germana patria. W han agrupat i. .. ' ¡p ronte sedí un fet! Este '

'Pr.ont~

s'allargara mentres dure la

gu~­

rra. Després conseguira la po1itica ca- ta lanista quO en les escoles nacionals s' ensenye el catala

i

el castella, simulta- neame nt.

]1

•

I nosatros, mestres valencians, que 'Yeem

precisa,~

ne' cesaria la ensenyansa -del valen cia en les e8c61es, precisa i Íle-

oesaria per moltes questi6ns i mires,

¡no devem agruparnos formant un Cen- tre Pr otector de l' Ensenyansa Valen- ciana que, com diu el company Enric de·

Vallmanya, ( seria un' obra de gran tras- oendencia científic!!, política i sociahY

tNo veéu, mestres valencians, que '1

; obtindre nostre dret i aproOtantnos d' ell seria obtindre 6ptims fruits en l' es- - oola' I tqué desigeIil nosatros sico la . oonquesta del serveU del infant, procu-

r8n(ferlos homens útils a l' humaniUitt

Y

com ho conseguirem més flÍcilment. ,

l en la , parla extranya o e n la nadiud Vosatros be ho sabé u . Vosatrof, por- 1ats del amor a l' Ensenyansa, no nos

criticaré u per este gest de Quixot i molt menys d eixaréu de respondre si se vos fa una crida,

Les entitats valencianistes deuen peIl;dre part en este asunt iniciat en EL POB LE VALENCIA per el sinyor Vall- manl a, i Joventut Valencianista, des- pr' de vore premiats al s infants que

OC) • _.

urrixquen al concu

_,

rs de lectura, té l' obligaci6 de continua r en la mam- presa. Pensat

i

Fet deu edit ar el llibre

. qne - premia en los Jocs flo rals de la cé-

lebre

ptta,

perque ... ¡amic Esteve Vic-

toria! es de creure que ya es hora .

Veja (s quant podem come nsal '

l~

Agru

p

aci6 d e Mestres Valencian istes , i si du rant la fi ra d e J olio! podía donarse la primera Sesi6 en Valencia ,

EL POBLE

V

^ALENCIA

d eu obrir les p6r tes de par en par a ré br enos . A ell devem en. viar n6ms, de u forma rs e una junta de propag anda .en Valencia, com- p6sta p er companys alli residents ; de u de cridarse als deixebles de les Norm als

, i

tots junts tl"enllar oor8josament per la implantaoió de nóstl"e idioma en le8 e80óle8.

Sia Enrio de Vallmanya el enoarre- gat de fomentar els trevalls i de gestio- nar de les entitats valenoianistes tot el

; .

favor necesari ,

¡Mestres valenciAns; tot per la rei- vil1dicació de la ensenyansa valenciana!

Carles Salvador.

o ~ .tt V~M \\

'1., \

cvt,~e,

,'\ q

•

•

e, 'PUes, qU'e el ministro sefhlt Alba - v~a··-el ipaso què' acaba <te d'al" -',

, "el·señoitMarina,

t

^{urgé"¡Í su} vè-.t. que

rom'Pa Ibs viejos y ' at1lt¡'pedla~icQs

'l1fo'!dt-s par3l a'doptaJr el ma.sraçi:onal,_

f • justo.!y '1ògico, como eSl er .enc¡eñar ,- et 'ifficJ.ma va!lencia'11O e'11'est::. r.egión, , 1y egu'idamefl¡t~tód'o <1éntrn, fie la

I ¡ edi'tl' -esêdJa~riseña1" èl caost'éUano,-

" 'lconta

idio~3!'ofi'cial-é interpeninf'ula.r;, qu:ê lo .que hoy eQ ,diR!

vétnos" no

^és

>ma que

~rlsideraT qtre'úíFnifio va:lert ..

cia~(yde' 9Íete años conoce 'la. wngua

"de -c'astÍlHa~ ig¡ual qué".otro de la tni~­

nma' édad n3k:ido'~'Yamí;doÏid,. pues~o q\1e.A ~'mibOS' ·J:es'dbB~t~u

a:

razoq..:\r en r ~.

un" m:-sruo

idiotña. ^{I- OI} .~, Pòr 'Humanídad, por -érica,~por ¡>e- . . dagogía, detlieran tomarsè 'l'as mc(li-' '~~:~~~s;à~i~.s err~ni~da~. :dm~ar ,I!f de~aparlclon de CSI\! sétle d? acu- , mul~das aberraci9nes, ~üj~ basta hoy,

-de l'as ,pasiones, y que el ,regí9llalismo, cC'n'ei 3:lto se'11tidio d'e 'la-ciencia-peda- g6g!.è~..ii~n~e ¡Í ;supri~r. •

,'~ñ6r: ~l'11'¡,Stro de Inst~ión' pú- hI-iça, 4'!Q.s.:lilOO1nqs,de,:las es~~ <le~

_ )a. ;fg~l,l. _. ~'~~na)L ,SIC!,n ,d',: d.ï1eren-r .

~ ~e, ê§l.I1Jtj~ ~~n <J, ~e_'ta:s ' ~9!r~~~

If!,dig!=rnrus . JJèl~Jérclto:e'~p~oL ,~e Africa? ' ,

i _' ,l ,'J' f< ." " ~'_ , ¡ , CA~L(~!PSAI:-y"l)OR. \

,~r: - J ' . . , ' " ' -:- 'n'

;, , .1!WJhli.L.Jt·~·

ma

...

· Lo~ que dls'Ct1Tren. lógica1'l1Je.nte se han caq:>!aoi,ta: o ya d;e que .t;lJ Ped!ago- gia dictada por m:iniStroS' centIialis- tas es a!bSllIrdJa, siempre que 'SIe aplica é. ,es¡;.U'elas cie alltmlnco:s <jlt1!e nJO haMan en G"a.s'lell@lJo~ y han vis.to. C9n alg-rado y a/u.n !Con erit~:s,il!smo, que loS. fleg' o,

'D~li~ta,s baj.aJ1~m9<S ,en :pro de la. J;>.eçla- gogÍ/a, tnaigtla'!, y l;oIbre tqlJo d'e aqU¡e~

Ha plarte q uoe se ,ooupa die ta en:señ'3Illz'a de i<li<mJas" y, porr el contrafltP, ¡¡qu'e- Ha ma;sa d'¡: e~afrol'es que d~ 1>J.¡1{'jI14

;v:oltllnt¡¡~ J1Q6 comp¡¡l[.tn, '~QI~ <J;\..I~Jo 'hoa- pyt]. porLiI)lJ~rn p,Qlítiga; y IQ ,q'Úe al;!,lr<j,1}

J:l probl!ema d'e lla eTI.s.çoo.l)~a va~­

çj,al).a, çon indif~rei1lçÏA, foOrman ~l gJ1tr.

~p

ge

!ÓS! qu.e" &uiciQ:a.!)1~e,~~!:'aQ 1<l desa'pa.¡rición de l'lU'estras l3.S1P'Ír!acio1.W's par,'à còr1 n.u~~r<I' ,Ra~r.ila va]ei\óana, corno si elJ'a~ ,n'O l~ra. tan esp(tñol:~

como l'O. ~s la Int:seta die Casti1ba la

N'lleva.. ~

Y Ò'i·go <].u!e_c es s-U\icida ut 9,posición, -portque es cOT\\h\w.QdI(ce,tWe. ~'t;. püdà que S'e bla·ce :al oprimido y la indli,fe- r,enJCÍa an:te los g·ritos· de cLol'Or que ial1'z-a el qPIe padeoe yu'go, S1ea. éste de ia olJase que, se Uliera. .

En Es -'a se ~ .~~~ l1am Il"IÜSO el gro

Po

de 30s ll?>It:iWS', .q¡lle,

no oosu;lJnte

no

ignorar qtte en \os cCn-"

Ü09 d10ndle seernseñan ídioriuis, et eS-

!t'Uc:l'i1Q dle elIas se ihaice

a

base de la

~engtm KJ'Uie pqseen ~ all.\lmn:os, die to- llas vart~s pQs hac,en loa gúerro; con su l1I~aÜa ó

f?tL

^Sli J;llrt1,' ia.

Y és qUle parà CoIJ.veQcerse de -l'os tamaños ertores ocm q.ue 'Se escuda; la

pzón; ,para ue puedan &aJCUd~r 109

~~. c~ .(J'-!e {lIe 'CUI~ la inteli-

~ a~ falta: eJ ra~~ luz·,qu.e

l1ev:~'t

^{taIlltos, y}

~09 ç~ros ~l ~ dio ii

encon.trat, ~

'vet qtre ..

te~te caso ¹¹¹⁰ es .

qW,

~tC'.a.

Ita.lia" ó en

el

~ ens~ñe el ca:sttè11,'~'q iP?r , de

~'fIalma..tkll;s ~scr¡;t~s ^< eneste i~i~, ni Ipor e~pl¡'caciones eI1 c¡l'ste!lano, sdOO-e tIodb en el primèr óu,rso de

' s 'U

e's~

tu.diç>, y no se h¡¡.c:e así ¡porqUle lOS! re- su¡J,taoos

a

obtener serían contrarios

a

fos qu.e

" se

apet~en. Estudiar

ñò

:ij)a's~e

'tkl

f!"cé1l1~'é?/ -ita'bian.o,

e1oé;t~r¡¡;, ~ ~úel1o te:rr.itoriOSl ^UU'",ua;,.,-.t

son haihlaJsi vuJgar.es, es lo ia'cional .y

~Jda!it,')gico, Pero en ES'paña: >tlod"o 'és- to S'e o¡'vida y ~ ha ca(¡do en e~ >a'Í>sur-

do

ped~gtgtco

qtJle

~,'amos _{.... r}

fi

_rt señalw~ _{'"I ,,~,} .

Ni ,100 'ga!l1.ego~, ni

Los

^'vas'CQS Ilii lús

,t!'atla:t'!mes del Pril1ioipaoo, die llas Ba-

~eg:!'Ie:!,.y die V trle.n.cia" h>ab;amps' eJ cas- t !lamo, y sin ~rnl1iar.~o, en la's, >escue- ,ta" de estos teiri>tÒri6s ha &Í<:io im- p'~a'n~ el estÜd~o d!ela !en,guf3, CJlfiduï

a

^ha>ge de ]a misma.

¿

No es esta bo- chbmosÜ?

¿

No ~s est o 'naJberse d'es~

pre9l:i:g<ia'do anli:e eLmt1'l1<!0 entera? j Y

ijUli'erel1' c:omba.tir el a¡m.lf\3be tismo,

~in r,~edíia1' esta iniq'u;idad^l!

. Y JIIo,

t:~ ·esto ,lo peor; , 'un har

mas.

Son' '19~ tJT~Slq1.oS' maesilros

h,

que e's- crÍl}er; ~ral1léticas -en ca$t~lI~~o 1~11 nl¡rlOS qu~ RO 10 son,. Y estaS' S'e'ñor~s ,nruestros quedan tan s,aitisfechm '<l'e

~I\IS > Q'bras, . q~le >cT'(~en que_ a~í van

a

~~~! el 'l!irac;.~lo de~h;lld¡c

a

^.\'05' p'e:- J}'}góg'os, t.an 50.'0 'pÇr haJoor ,~g.u.jdo taS' 1).u>eHas de es'a Rea:! AC!aden1d

L(

r

nWo en cOf1ltacto

!etiCiam; S'enace

éd~Oión die t>uen.Ós 'Y eoonómi<:os para que 'Puedan enca1ja.r en ~s pre- SIu!p'trestos escoJa.rés; ~S' Iprecil~ q~

ma!estros Ó ditera.tos se irn:pollg¡an la tarea de recJta:cCarIO's, y que la Edito- l'ia.I que se ha :iitmdado Ó qú>e se f'L:!Ild:a- ra -con el ndb-le fin de ,editar Qbr3iS va-

I ~encialnlas, ·acoja .en ^Sll seIliO ~jC.utar­

thll<llS que hoo de s-e:r el pan de ihI. ¡'n- ll.è1i~ci3i de¡' Iiiño; :llanm\fidolas :í. los euatro vientos de I1JUJ~$I'G. patr:i1a, p.ara l'levalel1lC.Ïanizarla l''<Í.Jpidamente, p\l!e!

cada. 11:ItlO die los niños q,ue Sa!llg1an die la esdUe1la !Sa bi'eooo s'U! .id'ionia., ha de ser un f érv:ido 'va.Jencia'l1 i'Slta IÍ poco q D'e

~e:a 'glor,ios.os hechos die la mstJorja:, y apoco qüe' fije S11 atendón en ~lla

Senyera: <iue~ iOO!efèctiblemente,

ador-

fiara lli( perlada d ^9US lihros d:é {~-

1:uma.. . ' ,

y

ho ~an 10:5; leatóres ~ n1~

es-

~ri os "\oÍÍ! fI~j ós 'de una .p!<érorà de

entulSlia'Smo sqlⁱame11te, sino qiU~ '~ta

ò<ll~aña" gni~iada: pa~a:

eh: ^{, a}

^c~lO~er

n't1Ies1ra"~aag~gí'a reglona;bstta:, ~

fJft.

dlaèn q(bd~ ,FegisJ<ido en Esp)1ñia ne exduye el es.tudiO' diel. valenélaoo en ia;¡ çscu<e:~a~ de Jjri~l'a e~~efi:<T.h,

'!

~!f q't~ 1:~d'()~Jo~ :.p~dagog:09, ~ 'm,ntll"

dJa.ddie fi!ósorolfe'$bltl 2Jcor&çal afir ..

ñlà'r qu'e ,et estúdH) "de cuatq:wrèr t¡']¡¡:(J-

mai ha d'e ha:.::erse _. 4 b.ase _r dd IIm>té'r;no.

Si

a,s.í lo :halem ,e9tl1d:Ï'¡u

l{)ls

oi:aeSltros

d ^{ou et' 1_ ~ ~L} d' It.. ' ~ ,"

:e ,V!a'.encl~. Ol1OCn ran '!.l'n'en,''''' reJ;U"- ta:d()s -érj ta" ens~fín.llza, ypo¡'! ~~\Qe,

I

elUlTIlpiiir~ ^CJÒt1¡

el

cÓÍn¡promLso 'qt'!e'

éx-

I

^pDíeitamènte corutrajeron con el !~a­

dq, Y C'OIl ~l que impJídtJa,nTI<~¡1te ~on ..

traen.

^{tod.os J~'} dij'l}:& af. d~ ·ib< .. t'l~

imllCia. ,P'a:ride

parà

unra E9j)aM r,ambi~

Xu'c.\1annentc ⁿ⁰⁵ presentamdl\

a

^lolO

kctores, COll oci noble propósito de ulfundir 'la Pedagogia de !CIS' regio- naHs.tas, que, por Ser la mas <rado- nad, es la que p<."d,imQs pa.ra nuestros hijos, fpara lluestros ihermano!¡ y pàra 11uestros alutnl1Ü's,

"Cf\eemos qule ya quedó explkado

con 'bastantc daridad el absurdo pe-

dagògico que paJdeoel11oú, en las es-

çuelr.l1S va'¡eneié\Jnao~ ry que toleramos èon una pasividad illJa¡udita, y si fué- .amos

a.

Cll'um\~ra.r uno -por uno todQs

,los males. ^qUè

es"o

ocasiona

a.

la cul-

tura del pm:<blo, estamos segtUll'as d'e 110 .a.O<fuar l1unca. Baste con repetir

«(~O si COll 'lla Bc l'agogía centralista tcnem6s 'personalidacles en las art es y en las ciencia,s, con la racioaM desculta.ra.n mu.qllqs mas v<lilenciatJt)s

<,n tOLOS los 'ramos del salier muma-

110, p3Jra gloria de la ¡paltria y de la

España toda, pues no ha:blda noce&i-

..!'a.dJ

ue

d-esl;ï{)zar tos mol des, salta\;

~as nlUTl2ll1as y romper las cadena s .:¡u:eten las 'c_cueloas p011'~n

a

^IaiS inte-

¡lí!'cncias infallti¡es que, COll! ser !pri- .-ile¡;iadias por Dios, 'son l11altrc:chas por los ~lOmbil'es.

Aoordemos, pU!e$, el tema ~ nues-

in o Ipropósito. N ccesitamds, para que

1a, semi11a I~O se ef'Parza 'en tlerrenos illfecUouoos. Cj}1.J!e 1105 Iean los maes- trus, que llOS secunden los maesttos y qu!e se agrupen los mae~:t.ïO~ para

G'Il'! haya comtpendradón de i<Feas,

l¡)a.ra que 12C arganice en fOfmJl la re-

~)e1ion . ollb'a d a'bsurdo p::dagógico

y para que se ponga en ~ctDca en ':'uestra ¡patria. la enseoo.nlza del' \"'3.-

endano, con aqu~a fe y 'fl1tusiaS1110

ftlue tení;u.l los jansenista,.i de :Port

. Royal païa '~IUS 'e.'celen.te nlétodQ5 de

tCrl~eof¡\aJnza, "Y 111lly partlcuIarl11ente

p~ra la 'enseñanza del ftancés, que

"ernm

¡preciso' estcr-

a af~n1Jlación.' q

tar. aU1;lq,tlC hemo~ visto' con 1;'<\-

tisfac\.'Ïóu (IUC .alg1111os maestros dan cla.ses de IcctuTa con hbros cala1a- lies-t3iflta ^(!S l!al IlcC!~sidad (j'U'e tene- mds de talc'" lat;;os,--y. a.uuq.uc pron- to se editara una reoCh?iladón de ,'-er'- sos y prosas d'e lll~cSitr¡OS .aJctualQs li- teratos, esto 'lli Hiena, IÜ lIel1aJní, -e1 Hloio, y lhialy qlll.e 'acu,¿:i-r a~ ttibro que lIcct'isitan los' niilOs <¡uc empÏíezall

iL

Ic~r. i ~~ tam~po~o ·'ia:bcmo~ que, estc pruner ','lhI1;) de l!e.ctu:a ,S'C 'vaya,'a 'PU~'

blicar! Sill 'omba,rgo, IOS{l1ae~·tros

no pucc..!len clTlllzarsc dic bra'zos hast:a. {[ué (111'a: ~diborial ·Ia,nce ·al mcrcado

Sl1S \'olúm'êl1!CS 'oscolares.'

Ha)' macstros, muy poco~ pOll ¿Jes,.

g-rad~ que tra'lJiatjan OJo" ahin'Co por ftcilitar '¡¡ol ,nií~o ;la :c.oinp:rensión del tcxto v dd libro dc le·ctu'ra. Esa. ta- ror "';dua y 'cous1aute, d~ gra,u- .es- ft!¡?rw y pd::risimos /;¡esuJ.tac!os, qtle-

¿·a lootila:è1a. j¡gp;p111rÍ:JlioSla'1l1eNte,~ por-

fjl!C

èf

nii'Í<D, deI3pt1~s 'die habc~' ga~t~­

du ,~ el1e-rgías cürchralcs neCOl1cen- tlAl.I100 HI .atfnción, 110 asimda :Sino Jl1uy ¡:<t'fj U:CÍIra. .u¡trte de lo I e i.;:}), por- que d 11la.c'strO--j daTO est/a !~cllm­

p!icndo 'P'/cc<'ptos lega;'CI!t, pero -.Ínjus-'

":'lS

.~. 'ènlti¡yed¡¡gógicos, ha hC4òb,p su

. . lPlrIiJl~"I