Memòria socioeconòmica de Barcelona 1997

M E M Ò R I A S O C I O E C O N Ò M I C A

Consell

Econòmic i

Social de

Barcelona

C

E

S

B

INTRODUCCIÓ 1

I. POBLACIÓ 5

INTRODUCCIÓ I QUADRE RESUM 1997I 9

MOVIMENT NATURAL 11

MOVIMENT MIGRATORI 14

II. SITUACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL I POLÍTIQUES D´OCUPACIÓ 17

INTRODUCCIÓ 19

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA, L´OCUPACIÓ I L´ATUR 20

Evolució de la població activa

Evolució de l´ocupació

Població ocupada segons l´EPA

El registre d´afiliats a la Seguretat Social

L´atur segons l´EPA

Atur registrat

BENEFICIARIS I RECURSOS DE LES POLÍTIQUES ACTIVES D´OCUPACIÓ

A LA CIUTAT DE BARCELONA 33

Marc general

Actuacions dels principals administradors de recursos

La Unitat Administradora del Fons Social Europeu

del Ministeri de Treball

L´INEM

La Generalitat de Catalunya

FORCEM

Recursos gestionats per l´Ajuntament de Barcelona

Barcelona Activa S.A.

Direcció de Serveis d´Afers Socials

IInstitut d´Educació de Barcelona

Institut Municipal de Persones amb Disminució

CONTRACTACIÓ 42

III. SITUACIÓ ECONÒMICA AL 1997 45

SITUACIÓ ECONÒMICA INTERNACIONAL 47

SITUACIÓ ECONÒMICA A ESPANYA 50

Creixement sectorial

SITUACIÓ DE L´ECONOMIA CATALANA AL 1997 54

Creixement sectorial i anàlisi de les enquestes de conjuntura

Ocupació i preus i dèficit públic

L´ACTIVITAT ECONÒMICA A LA CIUTAT DE BARCELONA 60

IIndicadors de consum

Port i aeroport

Turisme

El sector financer a la ciutat

El teixit industrial de Barcelona

Pols empresarial

Hàbits de compra i atractivitat comercial

IV. QUALITAT DE VIDA 79

INTRODUCCIÓ

.SANITAT I SALUT PÚBLICA

EDUCACIÓ I FORMACIÓ

CULTURA I LLEURE

L´HABITATGE. CARACTERÍSTIQUES I ACCESIBILITAT

CIRCULACIÓ

TRANSPORT PÚBLIC

SEGURETAT I PROTECCIÓ

MEDI AMBIENT

SERVEIS URBANS I PLA DE QUALITAT DE L´AJUNTAMENT

COHESIÓ SOCIAL I SOLIDARITAT

ELS CONSELLS DE PARTICIPACIÓ DE LA CIUTAT

V. PERSPECTIVES 105

EL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT

HABITATGE A LA CIUTAT

CIUTAT SOSTENIBLE

L´EMERGÈNCIA DE NOVES ACTIVITATS ECONÒMIQUES A LA CIUTAT

BARCELONA DAVANT LA DESCENTRALITZACIÓ DE

LES POLÍTIQUES ACTIVES D´OCUPACIÓ

LA CARTA MUNICIPAL

FÒRUM UNIVERSAL DE LES CULTURES 2004

CIUTAT DE CULTURA I CONEIXEMENT

El Consell Econòmic i Social de Barcelonapresenta per segon any la Memòria Socioeconòmica de la ciutat. Les institucions i organitzacions que formen part del CESB (l’Ajuntament de Barcelona, la Unió General de Treballadors, Comissions Obreres i el Foment del Treball Nacional)tenim el convenciment que amb aquest esforç fem una contribució significativa a la informació econòmica i social de la ciutat, amb

una voluntat globalitzadora i amb un enfocament que incorpora diverses sensibilitats com són les de les

organitzacions empresarials i sindicals i de la mateixa Administració local.

En aquest sentit la Memòria del CESBté un valor especial en la mesura que conjunta el rigor de l’anà-lisi de les principals dades socioeconòmiques de la ciutat amb la valoració compartida d’aquestes dades

per part de les quatre institucions i organitzacions que componen el Consell. Una valoració que ens

per-met concloure aquesta publicació amb un capítol de perspectives de futur així com un conjunt de

conclu-sions i propostes.

La Memòria Socioeconòmica de Barcelona analitza en quatre grans apartats l’evolució recent de la població de la ciutat, la situació del mercat de treball i les polítiques d’ocupació, la situació de l’economia

i la qualitat de vida. Els dos últims capítols inclouen una visió prospectiva d’algunes perspectives de futur

i, finalment, unes conclusions i propostes.

L’any 1997 ha estat caracteritzat per una important represa econòmica que ha culminat en la primera

meitat de l’any 1998, quan les turbulències financeres als països asiàtics, a Rússia i a Amèrica Llatina

comencen a posar interrogants sobre el futur del cicle econòmic. Barcelona s’ha beneficiat d’aquest bon

moment que, sumat a les transformacions de la ciutat, ha comportat resultats positius en les principals

magnituds econòmiques i laborals. Des de la perspectiva internacional, Barcelona va consolidar la seva

posició com una de les ciutats més atractives per als negocis i la inversió segons han publicat diversos

mitjans independents.

Com s’ha reconegut, un cop més, en la Cimera de Luxemburg,el creixement econòmic no té un reflex proporcional en la creació d’ocupació, ni aquest reflex és homogeni en tots els col·lectius. Barcelona no

és una excepció a aquesta situació i en aquest sentit l’evolució favorable de les variables d’ocupació en

el 1997 no pot fer baixar la guàrdia en relació amb la conveniència i l’oportunitat d’insistir enl’aplicació de polítiques actives d’ocupació.Aquestes polítiques són especialment importants per millorar les oportuni-tats d’ocupació de col.lectius que tenen un accés més difícil al mercat de treball, com els aturats majors

de 45 anys, les dones, els joves o les persones amb discapacitats.

El nombre d’activitats econòmiques a la ciutat ha seguit també una tendència ascendent en el període

estudiat. Es detecta un creixent interès per la creació d’empreses; en aquest sentit és interessant

universi-tats, les organitzacions empresarials, el sindicats el sistema educatiu, entre altres, estan fent per afavorir

l’emergència de la cultura emprenedora en línia amb les recomanacions europees en matèria de

desen-volupament econòmic local.

Cal significar entre els elements destacables de l’any passat diversos avanços en la concertació, tant

a nivell estatal com local així com una novetat important en l’articulació institucional de les polítiques

d’o-cupació. A nivell local voldríem significar la consolidació d’un clima de consens i de concertació notable

que, més enllà de la seva materialització en acords específics com la constitució de l’Associació del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona o la signatura delPacte Local per a l’Ocupació, s’ha manifestat en la fructífera relació quotidiana en les altres diferents taules i àmbits on les organitzacions i

institucions del CESB també ens trobem.

Aquest escenari positiu no ha de fer oblidar que algunes opcions estratègiques per al futur de la

ciu-tat de Barcelona no han avançat al ritme desitjable, com les inversions previstes en el conveni del Pla del

Delta del Llobregat -tema pel qual el CESBva fer un pronunciament unànime conjuntament amb el CES del Baix Llobregat a finals de 1996-, l’ampliació de l’aeroport i la construcció de la tercera pista, la millora de

la xarxa de transports públics metropolitans, la Carta Municipal, entre altres.

Cal felicitar-nos un any més pel rigor i la professionalitat de l’equip tècnic de redacció de la memòria i

per la voluntat de consens del Consell Redactor on se sumen diverses sensibilitats, no sempre

coinci-dents, com són les de les organitzacions empresarials i sindicals i de l’Administració local presents al

CESB. Ens complau comprovar com la Memòria Socioeconòmica de Barcelona va ocupant aquest espai

de valoració global de l’evolució de la ciutat. Aquesta és una satisfacció i un repte per continuar treballant

en l’anàlisi, la reflexió i la participació que ens permetin anar millorant any rere any les Memòries dels anys

que han de venir. Volem animar a la lectura d’aquesta memòria i a estimular-nos amb suggeriments i

pro-postes a seguir contribuint al progrés de la ciutat.

C

H

M

R

P O B L A C I Ó

1 . I

1 9 9 7

En aquest capítol es presenta el moviment demogràfic de la població resident a la ciutat des del

moment de la realització del padró municipal amb data 1 de maig de 1996 fins al 31 de desembre de 1997.

L’augment de la població en 5.783 persones a la ciutat es deu a la incorporació al padró de persones

que, per error o omissió, no estaven donades d’alta. En els darrers vint mesos gairebé 40.000 persones han

estat incloses mitjançant aquest sistema. Aquesta quantitat ha estat suficient per compensar l’efecte

con-junt del notable saldo migratori negatiu, proper a les 30.000 persones, i el decreixement vegetatiu, gairebé

de 5.000 persones, des del moment de referència del cens.

MOVIMENT DEMOGRÀFIC DE 1-5-96 AL 31-12-97

POBLACIÓ A 1-5-96 1.508.805

Altes per omissió 39.880

Naixements 19.929

Defuncions 24.902

Saldo natural -4.973

Immigrants 22.831

Emigrants 51.955

Saldo migratori -29.124

Saldo total 5.783

POBLACIÓ A 31-12-97 1.514.588

Els districtes de Ciutat Vella, Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts són els que han presentat una major

recu-peració de la població, mentre que Nou Barris i Horta-Guinardó han experimentat una lleugera pèrdua.

POBLACIÓ PER DISTRICTES A 31 DESEMBRE 1997

POBLACIÓ % VARIACIÓ S/ PADRÓ %

Ciuta Vella 85.817 5,7 1.988 2,4

Eixample 249.002 16,4 225 0,1

Sants-Montjuïc 167.877 11,1 487 0,3

Les Corts 82.896 5,5 1.032 1,3

Sarrià-Sant Gervasi 131.237 8,7 1.664 1,3

Gràcia 116.037 7,7 284 0,2

Horta-Guinardó 169.237 11,2 -595 -0,4

Nou Barris 169.814 11,2 -1.035 -0,6

Sant Andreu 136.330 9,0 751 0,6

Sant Martí 206.340 13,6 981 0,5

BARCELONA 1.514.588 100,0 5.783 0,4

2 . M

L’any 1997 el nombre de morts residents va superar en unes 2.600 persones el de naixements. Aquest

saldo vegetatiu negatiu és el més petit des de l’any 1992 i representa gairebé la meitat que el de fa dos

anys, que va ser proper als 5.000. Aquesta millora es deu tant a un lleuger increment de la natalitat (uns

200 naixements més) com a un retrocés superior de la mortalitat en més de 1.000 persones, reducció que

s’ha produït en la mateixa proporció en dos anys consecutius.

MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

NATALITAT MORTALITAT SALDO VEGETATIU

1990 12.689 16.919 -4.230

1991 12.667 15.568 -2.901

1992 13.356 15.236 -1.880

1993 12.641 15.633 -2.992

1994 12.519 16.674 -4.155

1995 12.122 16.917 -4.795

1996 11.945 15.895 -3.950

1997 12.161 14.790 -2.629

FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA

FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA

TAXES DE NATALITAT, MORTALITAT I

ESPERANÇA DE VIDA

NATALITAT MORTALITAT ESPERANÇA VIDA

1990 7,5 9,9 77,1

1991 7,7 9,5 76,8

1992 8,2 9,3 77,2

1993 7,7 9,6 77,6

1994 7,7 10,3 77,6

1995 7,5 10,3 77,7

1996 7,9 10,5 78,4

1997 8,1 9,8

FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA

La taxa de natalitat ha crescut per segon any consecutiu, fenomen que és previsible que es pugui

man-tenir en els propers anys, a causa de l’augment del nombre de dones en edat de man-tenir fills conseqüència

de l’arribada a l’edat fèrtil de les nascudes a l’època del baby boom. La taxa de mortalitat ha experimentat

un cert retrocés en aquest any, fruit entre altres causes de la millora de l’esperança de vida, del descens

de la incidència de diverses malalties com la tuberculosi i la reducció dels morts per accidents i per

con-sum de drogues. D’aquests dos trets positius, sembla que la natalitat pot seguir creixent en els propers

anys, però resulta més difícil que la mortalitat mantingui la seva tendència donat l’elevat grau d’envelliment

de la població barcelonina.

Tots els districtes, excepte Sarrià-Sant Gervasi i Les Corts, han experimentat durant el 1997 un

movi-ment natural negatiu. Els districtes centrals, o sigui l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia, són els que han

pre-sentat unes pèrdues més elevades, fet relacionat amb el grau d’envelliment de la seva població. Aquest

MOVIMIENT NATURAL DE LA POBLACIÓ PER DISTRICTES 1990 - 1997

FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA

MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ PER DISTRICTES 1997

NATALITAT MORTALITAT SALDO VEGETATIU

Ciutat Vella 728 1.290 -562

Eixample 1.957 2.941 -984

Sants-Montjuic 1.318 1.593 -275

Les Corts 629 613 16

Sarrià-Sant Gervasi 1.245 1.123 122

Gràcia 887 1.290 -403

Horta-Guinardó 1.315 1.573 -258

Nou Barris 1.256 1.494 -238

Sant Andreu 1.061 1.095 -34

Sant Martí 1.765 1.778 -13

Respecte a l’any anterior, el moviment natural de la població ha evolucionat positivament en tots els

districtes, i a Les Corts es manté pràcticament inalterat. Sarrià-Sant Gervasi ha passat de registrar un

3 . M

Aquest any el nombre d’immigrats que ha rebut la ciutat ha estat d’unes 19.000 persones, unes 8.000

més que l’any anterior i força més elevada que la majort part dels últims anys. Això conjuntament amb la

ralentització dels emigrants per segon any consecutiu, entorn de 32.000 persones, fa que el moviment

migratori presenti un dels saldos negatius més reduïts dels darrers anys, llunyà a la mitjana de prop de

20.000 persones. Aquesta és, per tant, una altra característica que contribueix al fre de la tendència a la

disminució de la població

MOVIMENT MIGRATORI A BARCELONA

INMIGRACIÓ EMIGRACIÓ SALDO MIGRATORI

1990 14.962 28.936 -13.974

1991 8.746 20.793 -12.047

1992 11.466 27.065 -15.599

1993 14.178 32.556 -18.378

1994 15.865 36.412 -20.547

1995 19.708 40.317 -20.609

1996 11.028 32.223 -21.195

1997 19.327 32.241 -12.914

FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA

Els moviments migratoris es produeixen bàsicament dins la Regió Metropolitana (RMB) i es veuen

afa-vorits per la millora de la mobilitat i la creixent descentralització de l’activiatat econòmica i comercial en

l’interior d’aquesta àrea. Els principals motius de l’emigració són d’una banda la recerca d’un habitatge

més econòmic per part de joves que volen adquirir el seu habitatge i de l’altra l’accés a una millor qualitat

CREIXEMENT MIGRATORI DE LA POBLACIÓ

PER DISTRICTES 1997

INMIGRACIÓ EMIGRACIÓ SALDO MIGRATORI

Ciutat Vella 1.621 1.935 -314

Eixample 3.419 5.198 -1.779

Sants-Montjuic 2.644 3.980 -1.336

Les Corts 1.490 1.781 -291

Sarrià-Sant Gervasi 1.588 2.532 -944

Gràcia 1.487 2.296 -809

Horta-Guinardó 1.509 3.570 -2.061

Nou Barris 1.811 3.769 -1.958

Sant Andreu 1.424 2.811 -1.387

Sant Martí 2.334 4.369 -2.035

BARCELONA 19.327 32.241 -12.914

FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA FONT: DEPARTAMENT D’ESTADÍSTICA DE l’AJUNTAMENT DE BARCELONA

MOVIMIENT NATURAL DE LA POBLACIÓ 1990 - 1997

Per districtes, l’Eixample és tant el principal receptor d’immigrants com el que experimenta una major

sortida de persones cap a altres zones. Els districtes situats al nord de la ciutat -Horta-Guinardó, Sant

S I T U A C I Ó D E L M E R C A T

D E T E B A L L I P O L Í T I Q U E S

D ’ O C U P A C I Ó

1 . I

Novament, i desenvolupant una de les línies d’actuació del Consell Econòmic i Social de Barcelona,

presentem l’anàlisi de la dinàmica del mercat de treball de la ciutat en el transcurs del darrer any.

Com a tendència bàsica, pot afirmar-se que l’any 1997, en un context de fort creixement de l’economia

de la ciutat, el mercat de treball de Barcelona ha evolucionat de forma molt positiva, com ho reflecteixen

dues variables prou significatives: l’increment de la taxa d’ocupació i el descens de l’atur (en valor

abso-lut i en taxa).

A l’igual que el 1996, l’estudi d’aquesta evolució es realitza a partir de tres fonts de dades: l’Enquesta

de Població Activa (EPA) de l’INE, el registre d’assalariats de la Seguretat Social i l’atur registrat a les

ofi-cines de l’INEM. Efectivament, es disposa ja de les primeres dades oficials del Padró de 1996 sobre la

situació laboral a Barcelona (com, per exemple, la població activa, ocupada i aturada), però no de les

corresponents a l’estructura sectorial de l’ocupació i la mobilitat per motiu treball, que han de

proporcio-nar una informació exhaustiva i extremadament útil per al coneixement de les tendències estructurals del

mercat laboral.

L´Enquesta de Població Activa dóna informació sobre les principals variables que caracteritzen el

mer-cat de treball de la ciutat (població activa, ocupació i atur) amb periodicitat trimestral i constitueix, per tant,

un instrument de gran interès per al seguiment de la conjuntura laboral. Presenta, però, les limitacions

prò-pies de les enquestes per mostreig, que s´accentuen quan es baixa a un nivell territorial inferior a

l’esta-tal a causa de la reduïda dimensió de la mostra. Això fa que, de vegades, les oscil·lacions trimestrals de

les variables que presenta siguin d’una magnitud difícil d’explicar.

El registre d'assalariats de la Seguretat Social i l'atur registrat a les oficines de l'INEM són registres

administratius, el que vol dir que l'origen del registre no és estadístic sinó que es fa per complir uns

pre-ceptes legals que generen drets a les persones que s´inscriuen (pensions de jubilació, de malaltia o

d'a-tur). De tota manera, ambdós registres constitueixen una valuosa referència addicional per estudiar el

nivell d´ocupació i l´atur.

En el cas del registre d’assalariats afiliats a la Seguretat Social, s’inclouen també xifres referents a la

Regió Metropolitana. Aquest element territorial de referència es veu cada vegada més necessari, ja que

la creixent interrelació entre la ciutat i el seu àmbit d’influència està donant lloc a un mercat de treball

2 . E

,

'

'

2 . 1 EV O L U C I Ó D E L A P O B L A C I Ó A C T I V A

Segons les dades de l’EPA, la població activa a la ciutat de Barcelona es va reduir en 33.300 persones

(és a dir, un 5%) durant l’any 1997. Per a una correcta interpretació d’aquesta dada, cal descompondre´n

l´evolució en dues parts:

- fins al tercer trimestre, la població activa va tendir a l’alça (amb un increment d´ 11.600 persones).

- al quart trimestre, aquesta variable es va reduir en 44.900 persones, degut fonamentalment a causa

de modificacions tècniques en el disseny de l’EPA .

Per tant, la variació registrada en el conjunt de l’any no reflecteix adequadament l’evolució del mercat

de treball de la ciutat, sinó que obeeix a un ajust estadístic de caràcter puntual.

FONT: ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA. INE

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA A BARCELONA

1 El Padró d’Habitants de 1996 indica una reducció de la població en edat de treballar a Barcelona superior a les 100.000 persones amb respecte al Cens de 1991. Les seves dades han portat a introduir diverses correcions técniques en el disseny de la mostra de l’EPA

La taxa d’activitat a Barcelona mostra contínues oscil.lacions, i -si es calcula en funció de la població

en edat de treballar (de 16 a 64 anys)- el seu valor a finals de 1997 es situava en un 65,3%. Aquesta taxa és

La taxa d’activitat dels homes -per al grup de 16 a 64 anys- es va situar en un 75,7% a finals de 1997,

mentre que en el cas de les dones va assolir un valor del 56%. El diferencial entre ambdues taxes -proper

als 20 punts- pràcticament no s’ha reduït en els dos darrers anys. Val a dir que el nou padró ha provocat

un descens de la taxa femenina en més de dos punts entre el tercer i quart trimestre de 1997, mentre que

per als homes aquesta cor recció ha representat menys d’un punt.

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D’ACTIVITAT PER SEXES A BARCELONA

EVOLUCIÓ DE LES TAXES D’ACTIVITAT A BARCELONA

Per grups d’edat, s’ha produït un notable increment dels actius més joves, col.lectiu més sensible a la

recuperació econòmica, i un descens en els de més de 55 anys, producte de les dinàmiques

demogràfi-ques. Els estrats que agrupen la població de 20 a 24 i de 25 a 54 anys han mostrat una major estabilitat.

2 . 2 EV O L U C I Ó D E L'O C U PA C I Ó

En un espai econòmic tan obert i limitat territorialment com és la ciutat de Barcelona, l’anàlisi de

l’o-cupació es pot enfocar bàsicament des de dos punts de vista: el de la situació laboral dels residents, tenint

en compte l’evolució dels ocupats empadronats, treballin o no a la ciutat, i l’evolució dels llocs de treball

localitzats en el terme municipal, estiguin aquests ocupats tant per residents com per persones provinents

d’altres municipis.

La millor aproximació a l’evolució dels llocs de trebal localitzats és el registre d'afiliats a la Seguretat

Social, mentre que l'EPA recull el seguiment dels ocupats residents. Aquestes fonts, tot i tenir diversos

inconvenients, proporcionen dades periòdiques, de caràcter trimestral i ens informen de la conjuntura

laboral.

A) POBLACIÓ OCUPADA SEGONS L'EPA

El nombre d’ocupats a Barcelona, segons l’Enquesta de Població Activa, es va reduir en 5.600

perso-nes durant l’any 1997. A l’igual que succeïa en el cas de la població activa, aquesta evolució -inconsistent

amb la marxa dels altres indicadors d’activitat econòmica a la ciutat- es deu fonamentalment a la

correc-ció tècnica efectuada a la mostra de l’EPA al quart trimestre (període en el qual el nombre d’ocupats es

redueix en més de 35.000 persones). En particular, cal remarcar el fort creixement de l’ocupació en el

transcurs del segon i tercer trimestres del’any, superior als 47.000 llocs de treball.

La taxa d’ocupació ha experimentat una evolució clarament positiva en els darrers dos anys. El seu

valor, calculat per a la població compresa entre els 16 i els 64 anys -com és pràctica habitual als països

de la Unió Europea- es va situar en el 54,2% a finals de 1997. La millora d’aquest indicador en el transcurs

de l’any ha estat més intensa a Barcelona que a Catalunya i Espanya. Així, mentre al primer trimestre la

diferència entre les taxes de Catalunya i de la ciutat superava els quatre punts, a finals d’any no arriba a

Durant l’any 1997 la taxa d’ocupació masculina ha millorat uns 7 punts. La femenina també ha

aug-mentat, però menys d’1 punt. Això suggereix que les dones, que durant uns anys van incrementar molt

notablement la seva participació en la força de treball, no s’estan beneficiant significativament de la

recent reactivació econòmica i els guanys de l’ocupació que se´n deriven.

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'OCUPACIÓ A BARCELONA

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'OCUPACIÓ PER SEXES

FONT: ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA. INE

En el transcurs dels dos darrers anys, la taxa d’ocupació ha millorat en tots els estrats d’edat excepte

en els de més de 55 anys, i fins i tot en aquest grup d’edat augmenta entre 1996 i 1997 . L’increment és més

acusat entre la població més jove, que passa de 5.300 ocupats a 7.800, fet que pot ser degut a l’ús de les

noves modalitats de contractació, que ha generat més creació d’ocupació en aquest grup.

S’observa un augment de la proporció que representen els joves que treballen sobre el total de joves,

que en els darrers dos anys gairebé s’ha duplicat. Aquest fenomen s’explica en bona part per la

dismi-nució de la població que té entre 15 i 19 anys en el darrer padró (superior a les 30.000 persones).

Per sectors econòmics, el de serveis concentra els guany d’ocupats al llarg de l’any 1997, 7.300 fins al

quart trimestre. Cal remarcar, però, que n’eren 30.000 fins al tercer abans de la correcció padronal. Aquest

sector gairebé ja concentra tres quartes parts de l’ocupació a la ciutat. A diferència d’anys anteriors la

indústria presenta un comportament més estable, i només la correcció efectuada a l’EPA ha aturat la

lleu-gera tendència que s’ha observat a l’increment de l’ocupació.

TAXA D'OCUPACIÓ PER EDATS

IV 1995IV 1996 IV 1997

de 16 a 19 anys 6,9 9,5 12,5

de 20 a 24 anys 38,8 36 42

de 25 a 55 anys 67,7 69,5 71,1

55 anys i més 15,7 13,8 14,7

TOTAL* 40,9 40,7 41,9

FONT: ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA. INE

B) EL REGISTRE D'AFILIATS A LASEGURETATSOCIAL

Una aproximació immediata i accessible a l’evolució dels llocs de treball a la ciutat és el registre

d'a-filiats al règim general de la Seguretat Social, que proporciona dades fins al final de 1997 i amb distribució

sectorial fins al tercer trimestre de 1997.

Com és conegut, com que el criteri d’imputació és el centre de cotització, les dades relatives als

afi-liats al règim general la Seguretat Social no es corresponen directament als llocs de treball efectivament

localitzats a la ciutat.

En el cas de Barcelona, la ciutat acull la seu social de moltes empreses, bàsicament les de més

grandària, el que comporta sobredimensionar l’ocupació a la ciutat, ja que aquestes empreses solen

dis-posar de plantes productives i sucursals en altres municipis. En termes d’anàlisi de la dinàmica, això es

tradueix en una exageració de les variacions, ja que les reduccions o ampliacions de les plantilla en grans

empreses es registren a la ciutat quan realment poden haver afectat plantes productives situades a les

corones metropolitanes.

D’altra banda, caldria afegir certs col.lectius no inclosos al règim general, com són els autònoms i

determinats funcionaris, l’exclusió dels quals ocasiona una subvaloració dels llocs de treball realment

existents, ja que ambdós col.lectius tenen una important presència a la ciutat.

L’any 1997 el nombre d’afiliats a la ciutat ha augmentat en més de 30.000 persones (al quart trimestre la

xifra superava els 706.000 ocupats). És, doncs, un any en què l’ocupació localitzada a la ciutat ha

experi-mentat un notable creixement, ja que en els dos anys anteriors, anys de recuperació econòmica, la

crea-ció de llocs de treball va ser més tímida.

L’increment de l’ocupació en aquests darrer any s’ha concentrat bàsicament als serveis, encara que

cal destacar l’augment dels ocupats a la indústria, que encara que reduït, prop de 2.000, és significatiu ja

que trenca una tendència de contínua reducció que ha durat gairebé una dècada.

OCUPATS PER SECTORS ECONÒMICS 1997

AGRICULTURA 0%

El fet de disposar d’una sèrie homogènia del període 1991-1997 permet detectar les principals

tendèn-cies, especialment significatives en l’apartat sectorial.

AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA

SEGURETAT SOCIAL A BARCELONA

1994 1995 1996 1997

ENERGIA I AIGUA 8.750 8.491 8.220 8.076

INDÚSTRIA 131.837 126.050 119.831 121.774

CONSTRUCCIÓ 32.548 30.204 30.795 34.486

SERVEIS 485.868 498.691 514.748 537.966

TOTAL 659.003 663.436 674.151 702.640

FONT: ELABORACIÓ PRÒPIA AMB DADES DEL DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA LES DADES DE 1997 FAN REFÈRENCIA AL MES DE SETEMBRE

Superada la recessió del període 1991-1994, Barcelona es manté en fase de recuperació des de 1994.

I l’any que ens ocupa, 1997, no mostra signes de debilitat, ans al contrari.

La intensitat de la creació d’ocupació durant l’any 1997 -ja constatada en el cas de Barcelona- es va

manifestar també a la resta de la Regió Metropolitana, on el nombre d’afiliats va augmentar un 6%

(gaire-bé 38.000 persones). L’increment registrat al conjunt de la RMB va ser de més de 66.000 afiliats (un 5,1%).

Les corones metropolitanes han mostrat un important dinamisme en els darrers anys, i ja al 1994 van

començar a recuperar ocupació després de la crisi del bienni 1992-1993. Entre 1993 i 1997, l’ocupació ha

crescut un 22,3% en aquest àmbit territorial (amb més de 120.000 nous afiliats a la Seguretat Social). Això

ha permès que, al període 1991-1997, la reducció de llocs de treball de la ciutat de Barcelona (més de

60.000) hagi quedat compensada per la creació d’ocupació a la resta de l´RMB (prop de 70.000), de

mane-ra que al conjunt de la Regió Metropolitana el nombre d’afiliats experimenta un lleuger increment (0,6%).

Aquestes dades cor roboren, per tant, l’existència d’un procés de relocalització de l’ocupació a

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR A BARCELONA

FONT: ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA. INE

FONT: DEPARTAMENT DE TREBALL DE LA GENERALITA DE CATALUNYA I ELABORACIÓ PRÒPIA

L’ATUR SEGONS L’EPA

Segons l’EPA, l’enquesta sobre mercat de treball que l’INE realitza de forma trimestral, la població

atu-rada a Barcelona va disminuir en 27.700 persones entre els quarts trimestres de 1996 i 1997, el que

repre-senta una baixa en el nombre d’aturats del 20,6%. La tendència al descens es va mantenir de forma

sos-tinguda al llarg de tot l’any 1997, i es va fer especialment intensa entre el tercer i el quart trimestres

(perí-ode en què la reducció va ser del 8,2%).

AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL A BARCELONA

I LA REGIÓ METROPOLITANA

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 Var 91-97

BARCELONA 765.784 735.003 679.920 659.003 663.436 674.151 702.640 -8,25

RMB-BARCELONA 592.583 582.437 542.775 572.544 598.841 626.254 664.123 12,07

REGIÓ METROPOLITANA

DE BARCELONA 1.358.367 1.317.440 1.222.695 1.231.547 1.262.277 1.300.405 1.366.763 0,62

2 També en aquest cas, cal tenir present l’efecte de les correcions técniques introduïdes a la mostra de l’EPA al quart trimestre de 1997, que pro-voca variacions significatives en els valors absoluts de les diverses variables analitzades.

La taxa d’atur, que havia evolucionat de forma oscil.lant al llarg de 1996, ha tendit a reduir-se de forma

continuada durant l’any 1997. A diferència dels dos anys anteriors, al tercer trimestre aquesta taxa no va

repuntar sinó que va disminuir 1,3 punts, a causa no només a la ja esmentada reducció del nombre

d’atu-rats sinó també a l’evolució favorable de la població activa. En canvi, al quart trimestre, malgrat la

impor-tant disminució de la xifra d’aturats, la caiguda de la població activa (45.000 persones) fa que la taxa

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR

FONT: ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA. INE

La significativa reducció de l’atur constatada a Barcelona s’ha produït també, evidentment, als àmbits

geogràfics més propers. Així, als darrers dos anys, el nombre d’aturats s’ha reduït un 17,4% a la província

de Barcelona, un 18% a Catalunya i un 8% a Espanya, i s´ha situat en uns valors absoluts de 370.700,

435.400 i 3.292.700 persones, respectivament. La millora de les taxes és també significativa, amb una

cai-guda de 3 punts a la ciutat; 3,9 punts a la província; 3,7 punts a Catalunya; i 2,5 punts a Espanya. Com a

resultat d’aquesta evolució, al quart trimestre de 1997, la taxa de Barcelona era inferior a la de la

provín-cia i a la d’Espanya, tot i que lleugerament per sobre de la del conjunt de Catalunya.

Analitzant la composició de l’atur per sexes, des de principis d’any s’observa una forta reducció de la

taxa masculina (5,8 punts en relació amb el quart trimestre de 1996), que la situa en un 13,3%. Aquesta

evo-lució respon al molt positiu comportament de l’ocupació masculina fins al tercer trimestre de l’any. En

canvi, la taxa femenina, després d’una evolució oscil·lant, acaba l’any en un nivell del 21,1%, lleugerament

inferior al de l’exercici anterior, i en cap trimestre arriba a baixar del 21%. En el cas de les dones, el

nota-ble creixement de l’ocupació en el segon i tercer trimestres no és suficient per reduir de manera

EVOLUCIÓ DE LA TAXA D'ATUR PER SEXES A BARCELONA

FONT: ENQUESTA DE POBLACIÓ ACTIVA. INE

Per trams d’edat, es constata una millora significativa de les taxes corresponents als joves durant

l’e-xercici. Efectivament, la taxa corresponent al grup de 16 a 19 anys ha passat, en valors del quart

trimes-tre, del 62,2 de 1996 al 46,7 per a l’any 1997. I per als actius de 20 a 24 anys parteix del 43,7% l’any anterior

per situar-se al 1997 en un 30,7%. Així doncs, la tendència a la disminució de l’atur mantinguda al llarg de

l’any s’ha manifestat també, i amb especial força, entre aquests col.lectius. Encara que les taxes

seguei-xen sent encara molt més elevades entre els grups joves de la població activa.

Als altres trams d’edat, els valors són molt inferiors, en particular en els grups de 55 anys i més, on s’ha

reduït fins a assolir un 11,2% al quart trimestre.

Pel que fa a la durada de l’atur, la informació que proporciona l’EPA és escassa, però significativa. Així,

per exemple, a finals de 1997, el 24,3% dels aturats de Barcelona havien deixat l'última ocupació feia més

de 3 anys. Es tracta d’un percentatge elevat i lleugerament superior al de finals de 1996 (23,9%), que

reflec-teix la gravetat de l’atur estructural a la ciutat. Cal remarcar, però, que a partir del primer trimestre de 1997

el nombre d’aturats inclosos en aquest grup s’ha reduit en més de 7.000 persones.

D’altra banda, a finals d’any el 23,4% dels aturats de la ciutat buscaven la seva primera feina, el que

representa un increment de 2,1 punts respecte al mateix trimestre de 1996. És probable que aquest

aug-ment respongui a l’etapa de creixeaug-ment que està vivint l’economia, que estimula la incorporació al mercat

FONT: INEM

B) ATUR REGISTRAT

Segons el registre de l’INEM, el mes de desembre de 1997 hi havia a Barcelona 58.864 aturats, el que

representa una disminució de 7.761 persones i una reducció d´1,2 punts en la taxa d'atur respecte al mateix

mes de 1996. Per tant, al llarg de l’any va continuar la tendència positiva ja registrada als dos exercicis

anteriors, fins a assolir el nivell d’atur més baix des de 1980.

ATUR REGISTRAT A BARCELONA 1988 - 1997

Nº d'aturats Taxa d'atur

1988 97.077 14,30

1989 70.642 10,40

1990 66.238 9,70

1991 66.295 9,20

1992 69.491 9,60

1993 86.336 11,90

1994 86.918 12,00

1995 76.068 10,50

1996 66.625 10,00

1997 58.864 8,80

NOTA: La taxa d’atur s’ha calculat divint el nombre d’aturats per la població activa del Padró de 1986 (anys 1988 - 1990), del Cens de Població de 1991 (anys 1991 - 1995) i del Padró de 1996 (anys 1996 i 1997), respectivament

L’anàlisi dels darrers 10 anys permet constatar el predomini de la tendència al descens del nombre

d’a-turats, només interromput en l’etapa de crisi 1992-1994. La taxa segueix una evolució paral.lela, i ha

asso-lit el 1997 el valor més baix de la dècada.

La reducció de l’atur es va produir de forma continuada al llarg d’aquest darrer any, amb l’excepció

d’un repunt al mes de setembre previsible donada l’estacionalitat de l’ocupació en determinats sectors. El

mes de desembre es va registrar un descens especialment accentuat del nombre d’aturats a la ciutat

(superior a les 3.000 persones).

Per sexes, el nombre d’homes aturats es va reduir un 15,8% respecte al desembre de 1996, mentre

l’a-tur femení disminuïa també, però a menor ritme (7,5%). Aquesta evolució diferenciada va fer que, així com

a finals de 1996 el nombre d’aturats i d’aturades era pràcticament idèntic, el desembre de 1997 l’atur

ATUR REGISTRAT SEGONS SEXE A BARCELONA

El descens de l’atur registrat al llarg de l’any es manifesta en tots els grans sectors econòmics (amb

l´única excepció de l’agricultura, sector que a Barcelona té un paper marginal). És interessant constatar

com l’evolució més favorable es va produir a la indústria (amb una significativa disminució del 23,5%),

seguida de la construcció (-17,4%) i els serveis (-15,5%). D’altra banda, els aturats que busquen la seva

pri-mera feina van guanyar pes relatiu i suposen el 12,1% del total registrat el desembre de 1997 (per un 10,6%

al mateix mes de l’any anterior). En conjunt, a finals de 1997, el 58% dels aturats provenia del sector

ser-veis, el 24% de la indústria i el 5,5% de la construcció. Tot i això, el pes dels serveis dins de l’atur total és

inferior al que manté el sector dins de l’ocupació de la ciutat, fenomen invers al que experimenta el

sec-tor industrial.

La reducció de l’atur es reflecteix així mateix en tots els grups d’edat, però amb intensitats diverses.

Com a dada esperançadora, cal remarcar que les disminucions més accentuades respecte al desembre

de 1996 es van produir entre els aturats joves (amb un decrement del 21,6% en el grup de 16-19 anys i del

17% en el de 20-24) i de 55 o més anys (on la davallada d’aturats és del 18,8%). En canvi, entre els 40 i els

54 anys la caiguda és menys significativa (5,2%). S’observa que -amb l´única excepció del tram comprès

entre els 16 i els 19 anys- la reducció de l’atur masculí és, a tots els grups d’edat, més intensa que la del

femení. La diferència es fa especialment acusada a partir dels 55 anys, grup en el qual la disminució dels

homes aturats és enormement rellevant (25,3%), mentre que la del nombre d’aturades no arriba al 5%.

Aquestes xifres confirmen les dificultats ja detectades en el passat entre les dones d’aquesta edat, l’únic

Pel que fa al nivell educatiu, l’any 1997 l’atur seguia concentrant-se en els sectors de treballadors amb

menys formació: el desembre de 1997, els aturats amb un nivell d’estudis inferior o igual a l’EGB

represen-taven un 62% del total (percentatge pràcticament idèntic al de l’any 1996); els que havien completat

l’edu-cació secundària, el 27,41% (amb un 14,53% corresponent a BUP-COU i un 12,88% a la formació

profes-sional); i els titulats universitaris, el 10,57% (el 4,33% amb un títol mitjà i un 6,24% amb un títol superior).

ATUR REGISTRAT SEGONS EDAT A BARCELONA

FONT: ESTADÍSTIQUES ATUR REGISTRAT. INEM

ATUR REGISTRAT SEGONS TITULACIÓ A BARCELONA

FONT: ESTADÍSTIQUES ATUR REGISTRAT. INEM

La reducció de l’atur de 1997 es va manifestar en tots els nivells d’estudis, i va beneficiar especialment

els actius amb la formació professional acabada (grup en el qual la disminució va ser del 17,85%) i el grup

amb certificat escolar (amb una millora del 15,46%). El nombre d’aturats amb estudis primaris es va

man-tenir pràcticament estancat (amb una caiguda de tan sols el 0,84%) i el decrement registrat en el grup de

3 . B

D

’

B

3 . 1 . MA R C G E N E R A L

Els recursos per a les polítiques actives d’ocupació que rep la ciutat provenen de diverses fonts com

són la Comissió Europea (fonamentalment a través dels Fons Estructurals FEDER i Fons Social Europeu, i

en algun cas menor directament d’altres direccions generals), l’Estat a través del Ministeri de Treball i

Afers Socials (substancialment a través de la gestió de l’INEM), i en molt menor mesura d’altres direccions

generals o organismes estatals, el FORCEM, la Generalitat de Catalunya (principalment el Departament de

Treball), l’Ajuntament, així com altres institucions i empreses.

La descentralització de les polítiques actives d’ocupació de l’INEM a la Generalitat de Catalunya ha

modificat aquesta situació. No obstant això, aquesta transferència va tenir efectes a partir de l’1 de gener

de 1998 per la qual cosa encara no era efectiva en l’exercici que ens ocupa en aquesta memòria.

Les administracions públiques, les organitzacions empresarials i sindicals, empreses i entitats sense

ànim de lucre que accedeixen en diferents mesures als recursos europeus els complementen a través de

cofinançament propi.

3 . 2 AC T U A C I O N S D E L S P R I N C I PA L S A D M I N I S T R A D O R S D E R E C U R S O S

Tal i com ja ho va fer en ocasió de la Memòria Socioeconòmica de 1996, Consell Econòmic i Social s’ha

adreçat als principals administradors de recursos per conèixer les aportacions a la ciutat de Barcelona en

relació amb les polítiques actives d’ocupació (recursos, tipologies de les accions, ens col·laboradors i

beneficiaris). En aquest apartat s’exposen les respostes que s’han obtingut i que són les de la Unitat

Administradora del Fons Social Europeu (UAFSE) del Ministeri de Treball, de l’INEM i del Departament de

Treball de la Generalitat de Catalunya. En un altre apartat s’analitzaran els recursos gestionats per

l’Ajuntament de Barcelona.

En l’edició anterior de la Memòria ja comentàvem que la complexitat del sistema i la diversitat d’agents

actuants fa molt difícil obtenir una imatge precisa de quin és el volum de recursos dedicats a polítiques

actives d’ocupació que es gestionen en un àmbit local com és el de la ciutat de Barcelona, així com el

nom-bre total de beneficiaris, les entitats col.laboradores i la seva participació. Seria desitjable que el nou marc

definit pel traspàs de les polítiques actives a la Generalitat permeti conèixer millor aquest tipus

d’informa-ció a nivell local, la qual cosa repercutiria molt positivament en la coordinad’informa-ció i la planificad’informa-ció de les

A) LAUNITATADMINISTRADORA DELFONSSOCIALEUROPEU DELMINISTERI DETREBALL

En el municipi de Barcelona concorren accions finançades pel Fons Social Europeu (FSE) i

promogu-des per diversos agents com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament, l’INEM

o el FORCEM entre altres. La UAFSE organitza la informació per agents per la qual cosa no facilita la

infor-mació territorialitzada que permeti establir les ajudes totals que la ciutat de Barcelona rep de l´FSE.

Com en l’exercici anterior, la UAFSE només ha fet arribar informació de les aportacions de l´FSE a

l’Ajuntament de Barcelona que, el 1997, van ser de 546.030.181 pta. Les accions que es financen amb

aquesta aportació són:

·FORMACIÓ OCUPACIONAL PER FACILITAR LA INSERCIÓ DELS AMENAÇATS PER ATUR DE LLARGA DURADA;

·FORMACIÓ OCUPACIONAL PER FACILITAR LA INSERCIÓ PROFESSIONAL DELS JOVES;

·FORMACIÓ OCUPACIONAL PER PROMOURE LA INTEGRACIÓ DE LES PERSONES AMENAÇADES D’EXCLUSIÓ;

·FORMACIÓ OCUPACIONAL PER PROMOURE LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS.

B) L’INEM

PR E S TA C I O N S P E R D E S O C U PA C I Ó

Les prestacions per a l’atur a la ciutat de Barcelona van assolir un valor de 40.821 MPTA durant el 1997.

Aquest import suposa una reducció de 5.000 MPTA respecte l’any anterior. Cal explicar que en la Memòria

de 1996 es feia referència a una xifra molt més alta (60.500 MPTA). Aquesta xifra incloïa les aportacions de

la Seguretat Social, que no han estat disponibles enguany.

PO L Í T I Q U E S A C T I V E S

Pel que fa a polítiques actives, la Direcció Provincial de l’INEM ha facilitat informació sobre els

bene-ficiaris dels recursos atorgats per la mateixa Direcció Provincial a l’Ajuntament de Barcelona i a altres

entitats destinats a la inserció laboral i l’autoocupació. Cal tenir en compte que a la ciutat es reben altres

El detall és el següent:

PROGRAMA ATORGAT A: NRE. BENEFICIARIS

Programa IOBE Ajuntament Barcelona 29.031

Programa INEM

-Corporacions Locals Ajuntament Barcelona 348

Escoles Taller - Cases d’Oficis Ajuntament Barcelona 240

Associació Barcelona 35

Fes-te a la Mar

Associació Tres Turons 20

Agents de Desenvolupament Local Ajuntament de Barcelona 20 agents

FONT: INEM

PROGRAMA ATORGAT A CURSOS ALUMNES HORES IMPORT

Formació per a aturats CC. CC. 689 9.708 263.884 2.645.241.718

Formació per a reciclatge CC. CC. 2.968 39.476 239.711 2.267.165.383

Formació per a col.lectius especials CC. CC. 114 1.340 50.948 468.469.015

TOTAL 3.771 50.524 554.543 5.380.876.116

PROGRAMA ATORGAT A CONTRACTES IMPORT

Foment de l’ocupació Entitats sense finalitat de lucr e 392 257.925.874

Foment de l’ocupació Ajuntaments 26 20.666.685

TOTAL 418 278.592.559

CC.CC. :Centres Col.laboradors

C). LAGENERALITAT DECATALUNYA

En la informació facilitada al CESB, el Departament de Treball ha informat que les actuacions

les següents:

D) ELFORCEM

El total de les accions formatives del FORCEM amb participants amb centre de treball a la ciutat de

Barcelona durant el 1997 ha estat segons les darreres dades disponibles de 10.372. El total de participants

ha estat 197.887. Aquestes dades mostren un importantíssim augment respecte l’any 1996, en què el total

d’accions formatives va ser de 3.728 i el de participants va ser de 47.453.

ESPECIALITAT NRE. NRE.

ACCIONS PARTICIPANTS

Informàtica: usuaris (operadors) 1.652 40.392

Gestió recursos humans 1.381 24.721

Idiomes 994 18.770

Seguretat i higiene en el treball 289 8.805

Venedors 393 6.549

Auditoria, control intern 296 5.656

Professorat 210 4.765

Informàtica: anàlisi i programació 405 4.538

Fabricació i producció 190 3.712

Manteniment 197 3.594

Tècniques específiques gestió de qualitat 90 3.577

Gestió de vendes i promoció 270 3.233

Gestió comercial (banca empreses) 52 2.386

Operacions mercat monetari 69 2.219

Àrea mèdica en general 71 2.199

Cuina 63 2.184

Administració i serveis generals 153 2.142

Marquèting i publicitat 191 2.126

Control de processos 129 2.126

Instrumentació, regulació 84 2.102

Altres especialitats 3.193 52.091

TOTAL 10.372 197.887

Les especialitats formatives amb un nombre més alt de participants van ser:

3 . 3 RE C U R S O S G E S T I O N AT S P E R L’ AJ U N TA M E N T D E BA R C E L O N A

L’Ajuntament de Barcelona desenvolupa accions d’orientació i formació laboral des de quatre àmbits

de gestió diferents:

· L’E M P R E S A M U N I C I PA LBA R C E L O N AAC T I VA, S.A.: S E RV E I S A D R E Ç AT S P R I N C I PA L M E N T A P E R S O N E S E N AT U R

O A C T I U S Q U E A S P I R E N A M I L L O R A R L A S E VA S I T U A C I Ó P R O F E S S I O N A L A I X Í C O M E L S U P O RT I A C O M PA N YA M E N T A L E S N O V E S I N I C I AT I V E S E M P R E S A R I A L S.

· ELNE G O C I AT D’ IN S E R C I ÓSO C I O-L A B O R A L D E L ADI R E C C I Ó D ESE RV E I S D’ AF E R SSO C I A L S: S E RV E I S A D R E Ç AT S

A P E R S O N E S A M B E S P E C I A L S D I F I C U LTAT S D’I N S E R C I Ó S O C I O L A B O R A L O E N R I S C D’E X C L U S I Ó S O C I A L.

· L’ IN S T I T U T MU N I C I PA L D’ ED U C A C I Ó D E BA R C E L O N A: F O R M A C I Ó O C U PA C I O N A L E N L’À M B I T D E L E S E S C O L E S

M U N I C I PA L S.

· L’ IN S T I T U TMU N I C I PA L D E PE R S O N E S A M B DI S M I N U C I Ó: S E RV E I S A D R E Ç AT S A P E R S O N E S A M B D I S M I N U C I Ó

F Í S I C A O P S Í Q U I C A.

A) BARCELONAACTIVA, S.A.

Barcelona Activa ha gestionat durant el 1997 un total de 2.698 MPTA, aportats en un 42% per l’INEM,

un 22% per l’Ajuntament de Barcelona, un 20% pel Fons Social Europeu, un 6% per la Generalitat, un 4%

pel FEDER i un 6% de recursos propis.

L’empresa municipal Barcelona Activa, S.A. ha configurat dues grans línies de serveis: el Servei per a

l’Ocupació i el Servei d’Atenció als Emprenedors.

ACCIONS BENEFICIARIS

Informació i assessorament 2.853

Seminaris de recerca de feina 30.319

Programa Dones cap a l’Ocupació 510

Formació ocupacional 2.887

Escoles Taller-Cases d’Oficis 420 (*)

Plans d’Ocupació 707

Col.laboració Social 23

Programes europeus 339

TOTAL 38.058

(*) Atès que el programa ET-CO és bianual, apareixen Escoles Taller atorgades el 1996 i encara en funcionament el 1997 i noves escoles atorgades el 1997.

accions:

El Servei d’Atenció als Emprenedors ha atès unes 11.000 persones durant l’any 1997 i ha donat suport

a 1.145 projectes empresarials promoguts per 1.811 emprenedors i emprenedores. El desglossament de

PROGRAMES PROJECTES EMPRENEDORS/ES

EMPRESARIALS

Acompanyament

per emprendre 646 1.163

Vivers d’empreses /

Centre d’empreses 113 253

Dones emprenedores 386 386

participació en els diferents programes és el següent:

b) La Direcció de Serveis d´Afers Socials

La població a la que s’adrecen les actuacions de la Direcció de Serveis d’Afers Socials la conformen

les persones i col.lectius que presenten especials dificultats per a la inserció sociolaboral i que, per tant,

es troben en risc o procés d’exclusió social.

PARTICIPANTS RECURSOS

PESSETES

PER A COL.LECTIUS ESPECÍFICS

Immigrants 275 32.350.000

Ètnia gitana 48 11.250.000

Beneficiaris de PIRMI 57 16.000.000

Itineraris Personalitzats d'inserció laboral

(persones amb especials dificultats) 837 69.000.000

Informació i orientació professional i laboral 4.350.000

.Atenció individual (consultes) 1.537

.Atenció col.lectiva

(sessions o centres escolars) 310 sessions

PROGRAMES D'INSERCIÓ SOCIO LABORAL

C) INSTITUT D’EDUCACIÓ DEBARCELONA

L’Institut d’Educació promou la realització d’accions per al foment de la inserció laboral del jovent i el

reciclatge de treballadors en actiu a través d’un projecte de formació professional global als instituts

d’en-senyament secundari i escoles de formació de persones adultes.

El detall de les actuacions desenvolupades el 1997 és el següent:

ACTUACIONS ALUMNES

Programes de garantia social* 359

Cicles formatius de grau mitjà 190

Formació professional de segon grau 21

Cicles formatius de grau superior 723

Formació per a treballadors en actiu 15

Formació ocupacional* 150

TOTAL 1.458

*Amb recursos del Fons Social Europeu

A més, es promou la participació d’alumnat en projectes transnacionals per a la realització de

perío-des de formació pràctica a empreses a través de programes com Leonardo da Vinci i Sócrates.

A través de la iniciativa comunitària Youthstart, s’ha realitzat un projecte per a la realització d’accions

D) INSTITUTMUNICIPAL DEPERSONES AMBDISMINUCIÓ

El resum de les actuacions desenvolupades per l’IMPD durant el 1997 és el següent:

A. CURSOS ESPECÍFICS PER A PERSONES AMB DISMINUCIÓ:

Cursos a mida a l’empresa: 17 alumnes 9 alumnes contractats

Cursos de recerca activa d’ocupació: 77 alumnes 30 alumnes contractats

Cursos d’especialització: 35 alumnes 8 alumnes contractats

B. CURSOS ORDINARIS

Cursos ofertats: 117

Número de matrícules: 220

C. CURSOS PER A PROFESSIONALS

18 alumnes

D. ACCIONS PER A LA INSERCIÓ

Persones contractades: 170

La contractació temporal va suposar el 89% del total, mentre que els contractes indefinits, inclosos els

indefinits a temps parcial, representen el 11% del total.

Dins dels contractes temporals distingim els 172.695 contractes de durada determinada, en aquesta

categoria estan compresos els de formació, pràctiques, relleu i temps parcial, entre d’altres, que suposen

el 30,% del total i els 335.788 temporals ordinaris - obra o servei, interinitat, nova activitat i eventuals per

circumstancies de la producció- que representen el 59% del total

CONTRACTACCIÓ SEGONS DURADA

TEMPORALS 89 %

En relació al sexe els homes amb el 52% de la contractació superen en 4 punts la contractació

feme-nina. La desagregació de dades per sexe i durada dels contractes permet afirmar que les dones pateixen

major temporalitat. Front al vint-i-cinc mil contractes indefinits signats per dones, els homes han

aconse-guit més de treinta-i -cinc mil. Això suposa que mentre els contractes indefinits per dones són el 4,5% del

total, els homes arriben al 6,2%

4 . C

La contractació registrada a les oficines de l’Institut Nacional d’Ocupació confirma la recuperació de

l’activitat econòmica i un major dinamisme en el mercat de treball. Els 568.954 contractes realitzats

repre-senten un augment de 76.191 respecte a l’any anterior. No obstant persisteix un nombre massa elevat de

contractes temporals.

TOTAL DONES HOMES

Durada determinada 172.695 102.232 70.463

Indefinits temps complert 37.283 15.173 22.110

Indefinits temps parcial 7.314 4.249 3.065

Indefinits ordinaris 15.874 5.866 10.008

Temporals ordinaris 335.788 143.427 192.361

S I T U A C I Ó

E C O N Ò M I C A A L 1 9 9 7

1 . S

El context internacional durant el 1997 es va caracteritzar per la intensificació del creixement de les

economies desenvolupades.

Al quart trimestre de 1997 les diferències cícliques entre els principals països occidentals es van

ate-nuar lleugerament. Els Estats Units i el Regne Unit van contiate-nuar mantenint una posició més avançada que

la de les principals economies europees continentals. L’altra cara de la moneda va ser l’economia

japo-nesa, que va romandre estancada i es va veure especialment afectada per la crisi asiàtica. Les taxes

d’in-flació es van mantenir en nivells molt moderats en tots els països. En canvi, en el mercat de treball

con-trasta la caiguda històrica dels nivells d’atur als Estats Units i el Regne Unit amb l’estancament en nivells

alts de les taxes a la resta d’Europa, com per exemple a Alemanya i a França.

( T A X A R E A L D E V A R I A C I Ó )

1996 1997

Unió Europea 1,7 2,7

Alemanya 1,4 2,2

França 1,5 2,4

Regne Unit 2,3 3,2

Espanya 2,3 3,4

Itàlia 0,7 1,5

Estats Units 2,8 3,8

Japó 3,5 0,8

CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT. 1997

FONT: OCDE I INE

Les polítiques pressupostàries es van dirigir a la consolidació fiscal mentre que les monetàries van

mantenir una actitud de cautela davant la crisi dels països del sud-est asiàtic. Els mercats financers

mun-dials es van veure molt afectats per la crisi d’Àsia que no sembla del tot superada els primers mesos de

1998.

Els tipus d’interès a llarg termini es van reduir impulsats pels moviments de capital que buscaven

refu-gi en actius de baix risc com els bons. A la Unió Europea (UE) aquesta disminució de les rendibilitats a llarg

va anar acompanyada de nous avenços en el procés de convergència dels tipus d’interès. En els mercats

de canvi, el dòlar va continuar la seva apreciació enfront del ien i respecte de les principals monedes

EVOLUCIÓ D'ALGUNS INDICADORS ECONÒMICS

Les polítiques pressupostàries es van dirigir a la consolidació fiscal mentre que les monetàries van

mantenir una actitud de cautela davant la crisi dels països del sud-est asiàtic. Els mercats financers

mun-dials es van veure molt afectats per la crisi d’Àsia que no sembla del tot superada els primers mesos de

1998.

Els tipus d’interès a llarg termini es van reduir impulsats pels moviments de capital que buscaven

refu-gi en actius de baix risc com els bons. A la Unió Europea (UE) aquesta disminució de les rendibilitats a llarg

va anar acompanyada de nous avenços en el procés de convergència dels tipus d’interès. En els mercats

de canvi, el dòlar va continuar la seva apreciació enfront del ien i respecte de les principals monedes

euro-pees. Dins del Sistema Monetària Europeu, l’estabilitat ha estat el tret més significatiu.

1995 1996 1997

PREUS DE CONSUM

(%VARIACIÓ ANUAL)

Unió Europea 3,1 2,5 2,6

Alemanya 1,9 1,5 1,7

França 1,8 1,9 1,2

Regne Unit 3,4 2,4 3,1

Espanya 4,7 3,6 2,0

Itàlia 5,4 3,8 1,8

Estats Units 2,8 2,9 2,4

Japó -0,1 0,2 1,7

TIPUS D'INTERÈS

(A LLARG TERMINI)

Unió Europea 8,7 7,2 6,0

Alemanya 6,8 6,1 5,5

França 7,7 6,5 5,7

Regne Unit 8,3 8,1 7,1

Espanya 11,2 8,2 5,8

Itàlia 11,8 8,9 6,6

Estats Units 6,9 6,8 6,7

Japó 3,2 3,0 2,1

FONT: OCDE I INE / MITJANAANUAL

TAXA D'ATUR

(% POBLACIÓ ACTIVA)

11,0 10,9 10,6

8,3 10.3 11,4

11,6 12,4 12,4

8,8 8,2 7,1

15,1 13,8 12,8

11,9 12,0 12,1

5,6 5,4 4,9

3,1 3,4 3,4

1995 1996 1997

Als Estats Units el PIB va créixer un 3,8% al 1997, la taxa més alta des de 1988, fet que ha mantingut la

taxa d’utilització de la capacitat productiva en el 83%. La bona marxa de l’economia s’ha traduït en un

intens ritme de creació d’ocupació, i la taxa d’atur s’ha situat en el 4,9% mentre que les pressions

infla-cionistes no han posat en perill el ritme d’activitat. Els preus es van mantenir en el 2,5%, taxa similar a la

registrada pel conjunt de la UE.

L’economia nord-americana no sembla haver patit especialment els efectes de la crisi asiàtica i la

En contrast amb la bona marxa de l’economia nord-americana destaca la situació de l’economia

nipo-na, caracteritzada per una gran feblesa. El creixement del PIB va ser del 0,8%, explicat fonamentalment

per la marxa del sector exterior, gràcies a la depreciació del ien davant les principals monedes dels

paï-sos desenvolupats. La demanda interna, en canvi, va continuar molt feble, així com l’ocupació. La taxa

d’a-tur es va estabilitzar en el 3,4%, mentre que els preus i els salaris van continuar desaccelerant-se.

En conjunt, la UE va mostrar una recuperació econòmica sòlida malgrat haver diferències entre els

paï-sos membres. La mitjana de creixement del PIB va ser del 2,7%, però mentre que el Regne Unit i Espanya

van mostrar taxes clarament per sobre (3,2% i 3,4% respectivament) en altres com Alemanya o Itàlia van

ser inferiors (2,2% i 1,4% respectivament).

Les taxes d’inflació es van mantenir moderades i en molts països es van registrar taxes per sota del 2%.

En canvi, les taxes d’atur a la majoria van romandre estancades, i fins i tot van pujar en algun cas com el

d’Alemanya.

Els principals organismes internacionals preveuen la continuació de la fase expansiva del cicle

econò-mic i estimen un creixement del PIB mundial al voltant del 3,5% per al 1998. Els Estats Units seguirien

crei-xent a un bon ritme i, amb la recuperació esperada a la Unió Europea, constituirien els trets més positius

d’aquest any. A més a més, aquesta fase expansiva no es veu amenaçada per desequilibris econòmics que

han caracteritzat altres èpoques.

CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT

2 . S

E

El creixement del conjunt de l’any va ser del 3,5%, 1,1 punts per sobre de la taxa registrada l’any 1996

i superant en dues dècimes les darreres previsions del Govern. El ritme d’activitat es va anar intensificant

al llarg de l’any, trimestre a trimestre.

FONT: OCDE I INE

EVOLUCIÓ DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT (% VARIACIÓ EN TERMES REALS)

El principal responsable d’aquest creixement va ser la demanda interna mentre que l’aportació del

sec-tor exterior va ser pràcticament nul·la, una situació contrària a la dels anys anteriors. La recuperació de la

demanda interna es va fonamentar en la formació bruta de capital, amb un augment el 4,7% i del consum

privat amb un 3,1%.

Malgrat que l’aportació del sector exterior va ser menys significativa, les exportacions van mantenir un

bon ritme de creixement. Tanmateix, les importacions van incrementar considerablement estimulades per

I trimestre II trimestre III trimestre IV trimestre Mitjana anual

Consum privat 2,6 2,9 3,3 3,3 3,1

Consum públic -0,5 0,4 1,3 1,8 0,7

FBCF 2,1 3,9 6,1 6,9 4,7

Construcció -1,4 0,2 2,5 3,5 1,2

Béns d'equipament 7,9 9,8 11,6 12,1 10,4

Demanda interna 1,6 2,3 3,2 3,7 2,7

Exportacions 11,7 12,0 12,9 14,8 12,9

Importacions 6,1 8,1 11,6 14,6 10,1

PIB 3,2 3,4 3,5 3,6 3,4

CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT. 1997 (DEMANDA)

FONT: INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA (PRIMERA ESTIMACIÓ) / TAXA REAL DE VARIACIÓ

2 . 1 CR E I X E M E N T S E C T O R I A L

Des de la vessant de l’oferta, el sector industrial va ser el més dinàmic amb un creixement anual mitjà

del 5,1%, seguit del sector serveis amb un 3,1%. En canvi, les branques agrària i pesquera van patir un

retrocés durant el 1997 mentre que la construcció només va créixer un moderat 1%, tot i que durant el

segon semestre de l’any se’n va accelerar el creixement.

I trimestreII trimestre III trimestre IV trimestre Mitjana anual

Agricultura 6,3 -1,5 -4,7 -4,4 -1,3

Indústria 4,5 5,3 5,3 5,2 5,1

Construcció -2,0 0,2 2,3 3,8 1,0

Serveis 3,0 3,2 3,2 3,1 3,1

PIB 3,2 3,4 3,5 3,6 3,4

CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT. 1997 (OFERTA)

FONT: INSTITUTO NACIONAL DE ESTADÍSTICA / TAXA REAL DE VARIACIÓ

Aquest ha estat un creixement força diferent del que va tenir lloc al 1996, quan l’agricultura va ser el

sector més dinàmic afavorit per una climatologia excel·lent, mentre que la indústria i la construcció,

2 . 2 OC U PA C I Ó, P R E U S, D È F I C I T P Ú B L I C I T I P U S D'I N T E R È S

L’ocupació va créixer al 1997 un 3%, lleugerament per sota de l’augment de l’economia (3,4%) i la taxa

d’atur se situa en el 20,3%, un punt per sota de la del 1996. La introducció de la reforma laboral al mes de

maig encara no es va traduir en un canvi significatiu del mapa laboral per a les mitjanes de l’any. El ritme

de creixement anual de la contractació fixa va ser del 5,18%, mentre que l’eventual va ser del 3,15%, no

sent suficient per reduir el percentatge de temporalitat, ancorat en el 33%. La generació d’ocupació es va

mostrar especialment intensa a la construcció i al sector industrial. Als serveis, el ritme de creació de llocs

de treball va romandre moderat durant aquest any.

El comportament dels preus ha estat un dels trets més rellevants durant el 1997 en situar-se l’IPC en el

2% al desembre, amb una disminució d’1,2 punts respecte al 1996. La disminució de la inflació va superar

les previsions oficials i assolí un nivell mínim històric, especialment significatiu donat el context de

dina-misme econòmic. La moderació dels preus va ser progressiva al llarg de l’any i generalitzada en tots els

components que formen l’índex. La inflació subjacent també va disminuir, un punt respecte al 1996. La

reducció de la inflació va produir-se de manera molt desigual entre els béns industrials, que van créixer a

l’1,2% i els serveis que ho van fer al 3,4%. Un cop més es constata que aquest sector mostra una

reticèn-cia més gran a incorporar-se a la tendènreticèn-cia generalitzada de desacceleració de preus, ja que és el menys

exposat a la pressió de la competència.

FONT: OCDE I INE

EVOLUCIÓ DE LA INFLACIÓ I L’ATUR

El sector exterior, tot i reduint la seva aportació al creixement econòmic, va mostrar taxes d’increment

recuperació de la demanda nacional va potenciar l’increment de les importacions, un 10,1% real al 1997

enfront del 6,2% al 1996, i va experimentar una acceleració a partir del segon semestre. Així, el dèficit

comercial va experimentar un augment del 7% en relació amb el 1996.

El dèficit de caixa de l’Estat va ser un 44,4% inferior al de 1996, amb un creixement dels ingressos del

13,7% i del 2% per a les despeses. En relació amb els ingressos, aquests es van incrementar gràcies a la

recaptació dels impostos sobre societats i els impostos indirectes, donat l’augment dels beneficis

empre-sarials, mentre que la de l’IRPF va ser força inferior a la inicialment pressupostada (7 punts per sota). La

moderació en les despeses ve explicada per la moderació de les compres (-2,1%) i sobretot per la

retalla-da de les inversions reals, el 9,8%.

La moderació dels preus va permetre el relaxament dels tipus d’interès, que es van situar a final d’any

en el 4,75%, amb una retallada d’1,5 punts durant el 1997. La tendència descendent dels tipus només es va

veure en perill arran de la crisi asiàtica esclatada a partir del segon semestre. Tanmateix, l’impacte més

important va tenir lloc als mercats bursàtils i en el cas espanyol va ser menys acusat que en altres països,

fet que va fer possible continuar amb la tendència a la convergència de tipus amb la Unió Europea.

(1) La inflació de l 'OCDEi de la Comissió Europea és el deflactor del consum privat. MEH: Ministeri d'Economia i Hisenda

PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER A ESPANYA

1997 1998

MEH OCDE BBV FMI IEE

PIB I AGREGATS

Consum privat 3,4 3,3 3,3 3,5 ... 3,1

Consum públic 0,7 1,2 2,4 1,0 ... 1,0

FBCF 4,7 8,2 5,9 7,6 ... 5,8

Demanda interna 2,7 4,2 3,7 4,0 ... 3,4

Exportacions 12,9 10,8 9,0 10,1 ... 10,5

Importacions 10,1 11,9 9,3 10,6 ... 9,5

Saldo exterior (% PIB) 0,9 -0,5 -0,2 ... ... 0,9

Producte interior brut 3,4 3,7 3,6 3,7 3,4 3,6

IPC(1) 2,0 2,1 2,4 2,1 2,1 2,2

Ocupació 2,73 2,9 2,3 2,1 ... 2,6

Taxa d'atur 20,9 19,2 20,0 20,0 19,7 19,5

Administracions Públiques

Dèficit públic (% PIB) -2,9 -2,2 -2,4 ... -2,2 -2,3

Les perspectives per al conjunt de l’economia al 1998 són favorables. Les taxes d’increment del PIB

estimades oscil·len entre 3,4%-3,7%, entre les més altes de la Unió Europea. El creixement vindria

prota-gonitzat per la demanda nacional, és a dir, per l’expansió de la inversió i la recuperació del consum privat.

En canvi, el sector exterior reduiria l’aportació al PIB, però com fins ara, no per una caiguda de les