ESTUDI QUALITATIU BARCELONA 2016 INFORME DE RESULTATS

(1)

ESTUDI QUALITATIU BARCELONA 2016

INFORME DE RESULTATS

29 d’agost de 2016 Ref. 14.3025

(2)

1

Índex

1. Objectius ... 2

2. Metodologia ... 3

3. Resultats ... 7

1. Definició de la ciutat de Barcelona ... 7

2. Valors associats a la ciutat de Barcelona: material escrit ... 8

3. Visió global dels valors associats a la ciutat de Barcelona i als barcelonins i barcelonines ... 10

4. Anàlisi detallada dels valors ... 17

5. Valors singulars de la ciutat de Barcelona ... 42

6.Dissonàncies entre els valors de la ciutat i dels seus habitants i el comportament individual ... 45

4. Conclusions... 50

5. Annex ... 53

1. Graella individual ... 53

(3)

2  Enguany l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la realització d’un estudi sobre els valors de la ciutat de Barcelona i els de la ciutadania titulat “Estudi Qualitatiu Barcelona 2016”.

 L’objectiu general de l’Estudi és proporcionar a l’organització municipal un major coneixement de la visió que la ciutadania té de la ciutat així com dels valors i posicionaments associats a aquesta visió.

Més concretament, l’interès de l’estudi rau en fixar quines són les línies dominants en el discurs sobre la ciutat, quin és el sentiment que preval en la mirada cap a la ciutat i com aquest discurs es basa en uns determinats valors.

 En aquest sentit, els principals aspectes analitzats han estat els següents:

- Els valors associats a la ciutat de Barcelona. - Els valors dels barcelonins i barcelonines.

- Els canvis en els valors de la ciutat o els de la ciutadania.

- Les dissonàncies entre els valors de la ciutat o la ciutadania i el comportament individual.



A continuació, DEP Institut (www.dep.net), organització especialitzada en l’àmbit de la recerca social aplicada que ha portat a terme la recollida i l’anàlisi de la informació, presenta l’informe de resultats de l’Estudi Qualitatiu Barcelona 2016 coordinat pel Departament d’Estudis d’Opinió de l’Ajuntament de Barcelona.

(4)

3  Per la recollida d’informació s’ha utilitzat la tècnica d’investigació

qualitativa de “focus group” o grups de discussió.

 S’han portat a terme 12 grups de discussió, les característiques dels quals han estat prèviament definides per l’Ajuntament de Barcelona.  Els criteris d’inclusió generals han estat els que s’assenyalen a

continuació:

- 4 dones / 4 homes per grup. - Majors d’edat.

- Empadronats a la ciutat de Barcelona (excepte en el grup d’estrangers que no era un requisit).

- Vivint a la ciutat de Barcelona un mínim de 5 anys.

- No haver participat en un estudi similar durant l’últim any.

 Els criteris específics segons el grup han estat els següents:

Grup d’edat Classe Altres característiques

18-26 anys 1 grup de classe baixa 1 grup de classe mitjana

Sense fills.

Vivint a casa dels pares. 27-35 anys

1 grup de classe baixa 1 grup de classe mitjana 1 grup de classe alta

Independitzats.

Als menys 6 actius laboralment per grup. 36-50 anys

Mínim 6 amb fills a la llar per grup. Màxim 2 aturats per grup.

2-3 llars monoparentals per grup. 51-65 anys

5 amb fills vivint a la llar per grup.

3 si tenen fills no viuen a la llar per grup. Màxim 2 aturats per grup.

20-40 anys (estrangers)

1 grup de classe baixa o

mitjana -

 Els criteris per classe social i districte han estat:

Grup d’edat Classe alta Classe mitjana Classe baixa <65 anys _{Sarrià – Sant Gervasi}Eixample, Les Corts,

Eixample, Sants-Montjuïc, Les Corts, Gràcia, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant

Martí

Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó,

Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí Estrangers

20-40 anys Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí

(5)

4

Procediment

 S’ha creat una línia de punts per la conducció dels grups acordada pels responsables de l’Ajuntament i DEP Institut.

 La captació dels participants s’ha portat a terme mitjançant un argumentari on es presentava l’estudi i es formulaven les preguntes que permetien obtenir la informació necessària del contacte per confirmar el compliment dels criteris d’inclusió/exclusió en el grup.

 Posteriorment a la captació, s’han validat les característiques dels participants mitjançant una trucada telefònica que va ser gravada, amb el consentiment del participant, i posada a disposició dels responsables de l’Ajuntament de Barcelona.

 Prèviament a la realització dels grups de discussió els participants van signar un full de consentiment on autoritzaven l’enregistrament de la sessió, eren informats de l’ús de la informació que es faria i de què es conservaria l’anonimat de la informació aportada.

 Els grups de discussió s’han realitzat els dies 20, 21, 22, 27 i 28 de juny de 2016 i per la seva conducció s’ha comptat amb la participació de dues moderadores. La moderació s’ha realitzat predominantment en català, excepte en el grup d’estrangers per afavorir la comprensió.

 En tots els grups s’han convocat entre 8 i 9 persones, fent les substitucions que fossin necessàries per les baixes o persones descartades per no complir els criteris d’inclusió.

 Les sales estaven equipades per l’enregistrament d’àudio i vídeo dels grups de discussió i comptaven amb una sala annexa amb la possibilitat d’escoltar i visualitzar el grup mitjançant un mirall unidireccional. L’enregistrament d’àudio i vídeo també s’ha posat a disposició dels responsables de l’Ajuntament.

 La durada dels grups ha estat d’entre 2 hores i 2 hores i mitja. Al final de la sessió els participants han rebut una retribució econòmica per la seva participació.

(6)

5  Els grups de discussió s’han transcrit utilitzant normes prèviament

establertes per l’equip tècnic del projecte.

 L’anàlisi qualitativa del material transcrit s’ha realitzat en base l’anàlisi de contingut inductiu (Mayring, 20141_{), és a dir, en funció de la} informació recollida sense fonamentació en una teoria prèvia.

Les categories han estat revisades un cop analitzat el 50% del material, decidint crear categories amb un nivell d’abstracció superior donada la gran diversitat de conceptes. Finalment, també s’han destriat aquelles categories que realment tinguessin una correspondència amb el concepte de valor.

 Esquemàticament, el procediment ha estat el següent:

Dinàmica de la sessió

 La dinàmica de la sessió s’ha estructurat en 4 apartats: 1. Presentació:

- Presentació de les moderadores i de l’estudi, explicant els objectius, les normes i la dinàmica de la sessió, i signatura del full de consentiment.

- Ronda de presentació dels participants.

1_{Mayring, P. (2014). Qualitative content analysis: theoretical foundation, basic procedures and software}

solution. Klagenfurt, Austria.

Preparació de la documentació Captació dels participants Grups de discussió Transcripció Anàlisi qualitativa de la informació Validació característiques Signatura document de consentiment Enregistrament Normes de transcripció

(7)

6 2. Fase de treball individual:

- Introducció del concepte de valor i inici de la fase de treball individual per omplir una graella on es demanava que escrivissin la definició de la ciutat de Barcelona i els valors associats positius i negatius. 2

3. Fase de debat:

- Debat sobre la definició i els valors de la ciutat; els canvis en els valors de la ciutat al llarg del temps; i la singularitat de la ciutat de Barcelona respecte altres ciutat del món.

- Debat sobre els aspectes diferencials entre els valors dels ciutadans de Barcelona i els valors de la ciutat anteriorment esmentats; així com dissonàncies entre els valors i el comportament individual.

Durant la fase de debat es van utilitzar post-its per apuntar els conceptes que anaven sorgint en el discurs i facilitar el debat. 3

4. Tancament de la sessió.

Característiques dels participants

 En total han participat 98 persones en els grups de discussió, amb una mitjana de 8 participants per grup.

2_{A l’annex 1 es pot consultar la graella utilitzada.}

3_{A l’annex 2 es pot consultar la guia de dinamització de les sessions grupals.}

4_{La classe social s’ha establert a partir del nivell d’estudis i ocupació del sustentador principal de la llar.}

Data Grup d’edat Classe4 Nombre de

participants 1 20-06-2016 51-65 anys classe mitjana 8 2 20-06-2016 36-50 anys classe alta 8 3 20-06-2016 51-65 anys classe alta 9 4 21-06-2016 27-35 anys classe alta 8 5 21-06-2016 36-50 anys classe mitjana 9 6 22-06-2016 18-26 anys classe baixa 8 7 22-06-2016 27-35 anys classe mitjana 8 8 22-06-2016 36-50 anys classe baixa 9 9 27-06-2016 18-26 anys classe mitjana 6 10 27-06-2016 27-35 anys classe baixa 9 11 27-06-2016 _(estrangers)20-40 anys classe mitjana i _baixa 7 12 28-06-2016 51-65 anys classe baixa 9

(8)

7

1. DEFINICIÓ DE LA CIUTAT DE BARCELONA

 Quant a les definicions realitzades pels participants sobre la ciutat de Barcelona, s’observa força diversitat en els conceptes inclosos. També cal remarcar que generalment es mencionen més els aspectes positius de la ciutat que els negatius.

 Alguns exemples de definicions anotades pels participants són els següents:

“Oberta al món”. (classe mitjana; 51-65 anys)

“És una ciutat intel·ligent, ordenada, cosmopolita, molt completa i molt acollidora”. (classe alta; 51-65 anys)

“Amable i fàcil”. (classe alta; 36-50 anys)

“Una gran ciutat cosmopolita, plena d’art, i racons per explorar, amb mar i muntanya. Ho tenim tot”. (classe alta; 27-35 anys)

“Ciutat atractiva turísticament i per als nouvinguts. Penso que no per els que viuen”. (classe mitjana; 36-50 anys)

“La ciutat de Barcelona la podríem definir com una ciutat de molt turisme, oci, cultura, xarxa de transports àmplia, estudis a l’abast de tothom... Per tant és

una ciutat completa en tots els àmbits”. (classe baixa; 18-26 anys) “Barcelona, la ciutat d’Europa a la que quasi tothom voldria viure-hi”. (classe

mitjana; 27-35 anys)

“Ciutat a dues velocitats”. (classe baixa; 27-35 anys)

“Veig molta delinqüència i molt bruta. L’únic bo que venen molts estrangers”. (classe baixa; 36-50 anys)

“La ciutat de Barcelona és una ciutat oberta, multicultural, avantguardista i la més europea dins l’Estat Espanyol”. (classe mitjana; 18-26 anys)

“És una ciutat cosmopolita que ofereix tot tipus de característiques meravelloses en tots els ambients culturals i d’oci, pel desenvolupament personal i

professional”. (estrangers; 20-40 anys)

“Una ciutat on es viu bé”. (classe baixa; 51-65 anys)

(9)

8

2. VALORS ASSOCIATS A LA CIUTAT DE BARCELONA: MATERIAL ESCRIT

 El material escrit pels participants a la graella individual ha aportat a l’estudi una visió espontània de la seva percepció sobre els valors associats a la ciutat de Barcelona.

 Aquest material s’ha transcrit i posteriorment s’han introduït a l’aplicació Wordle obtenint un núvol de paraules pels valors positius i un pels negatius. Als núvols la grandària de la lletra està directament relacionada amb la freqüència amb que apareix aquella paraula als escrits dels participants, de manera que es destaquen les paraules o idees que més es repeteixen.

 El núvol de paraules corresponent als valors positius és el següent:

 Destaquen conceptes com: Oberta, Multicultural, Acollidora, Cosmopolita, Cultural, Moderna i Turística.

(10)

9  El núvol de paraules corresponent als valors negatius és el següent:

 En aquest cas destaquen conceptes com: Contaminació; Cara; Trànsit; Brutícia-Neteja[manca de]; i Turística.

 L’anàlisi visual d’ambdós núvols de paraules permet extreure dues idees principals:

1. Hi ha més unanimitat entorn els conceptes relatius als valors positius i menys en relació als negatius.

2. Molts dels conceptes aportats pels participants no són valors, ja sigui pel fet de tractar-se d’un concepte bastant abstracte i/o pel fet d’haver-lo de relacionar a una ciutat, sent més habitual que s’apliqui a persones.

Les idees més recurrentment aportades pels participants que representen característiques de la ciutat però que no poden considerar-se valors són:

- Multicultural - Turística - Bon clima

- Connectivitat, còmode per moure’s - Cara

(11)

10

3. VISIÓ GLOBAL DELS VALORS ASSOCIATS A LA CIUTAT DE BARCELONA I ALS BARCELONINS I BARCELONINES

 Els apartats que es presenten a continuació (apartats 3, 4, 5 i 6) contenen els principals resultats de l’anàlisi de contingut i de la codificació de la informació obtinguda a través dels grups de discussió. En aquest sentit, cal assenyalar que, de forma global, a partir d’aquest anàlisi s’obté una visió general diferent a la descrita a partir del material escrit de forma espontània pels mateixos participants, aproximació exposada en l’apartat anterior (apartat 2).

 Val a dir que als apartats 3 i 4 s’analitzen conjuntament els valors de la ciutat i de la ciutadania. Per portar a terme l’anàlisi, els valors s’han agrupat en 3 supracategories:

- Valors interpersonals, relatius a les relacions entre persones i a la convivència.

- Valors intel·lectuals, vinculats a l’esfera cognitiva i personal. - Valors materials, vinculats a aspectes físics o econòmics.

 Els valors analitzats es presenten com a constructes bidimensionals quan els participants han fet referència al pol positiu i al negatiu (per ex.: “Acollidora-Poc acollidora”) o bé com a constructes unidimensionals quan els participants només han fet referència a un dels pols del valor, sigui el positiu o el negatiu (per ex.: “Cultural”).

 A la Taula 1, 2 i 3 s’han representat els valors interpersonals, intel·lectuals i materials, respectivament, de la ciutat de Barcelona i els barcelonins segons la seva aparició o menció a cadascun dels grups. A l’hora d’interpretar les taules cal tenir present que durant la realització del grups es va preguntar en primer lloc pels valors de Barcelona i en segon lloc quins valors dels barcelonins eren diferents als de la ciutat. De manera que, quan a la Taula no s’indica el contrari, el valor de la ciutat a priori estarà alineat amb el de la ciutadania. Així doncs, els valors dels ciutadans només es representen quan explícitament els participants han indicat que el valor coincideix amb el de la ciutat o quan explícitament han indicat que no coincideix.

(12)

11

Interpersonals

 Per ordre d’importància, segons la freqüència d’aparició en els grups, els valors interpersonals són els següents (veure detalla a la Taula 1- pàgina següent):

Tal i com es pot observar a la Taula 1 tots els valors interpersonals tenen un pol positiu i un de negatiu que pot aplicar-se o bé a la ciutat o bé als barcelonins, tot i que hi ha la tendència a què el pol negatiu s’apliqui més freqüentment als barcelonins que a la ciutat. Els barcelonins, en relació a la ciutat, són considerats més sovint: incívics, intolerants, individualistes i tancats o poc amigables.

S’observa menor consens entre els participants d’un mateix grup quan es parla de valors com “Amable/Amigable-Tancada/Poc amigable”, “Solidària-Individualista” i especialment “Segura-Insegura”.

El valor “Segura-Insegura” únicament s’associa a la ciutat i és el valor on hi ha menys consens, en 8 dels 10 grups els participants mostren opinions contraposades.

Acollidora - Poc acollidora

(apareix a 12 grups) Cívica - Incívica (11 grups) Solidària - Individualista (10 grups) Tolerant - Intolerant (9 grups) Segura - Insegura (10 grups) Amable/Amigable – Tancada/Poc amigable (9 grups)

Participativa – Poc participativa

(6 grups)

Integradora – Poc integradora

(13)

- -



- INTEGRADORA - BCN - - - - POC INTEGRADORA - - - - BCN BCN - - BCN - - - SEGURA BCN - - BCN BCN BCN BCN - BCN BCN - BCN INSEGURA BCN - BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN - BCN Notes:

“BCN”: valors explícitament associats a la ciutat de Barcelona; “



”: valors explícitament associats als barcelonins; “BCN



” valors explícitament associats a la ciutat i als barcelonins. En VERD apareixen els valors positius; en TARONJA (i la fila marcada en gris) els valors negatius.

indica manca de manca de consens, alguns participants associen el valor positiu i d’altres el valor negatiu a un mateix aspecte (la ciutat o la ciutadania). indica valors diferencials entre la ciutat de Barcelona i els barcelonins.

(14)

13

Intel·lectuals

 Els valors intel·lectuals identificats a partir de la codificació, ordenats segons la freqüència d’aparició als grups, són (veure detalla a la Taula 2 - pàgina següent):

En aquest cas, tal i com es pot veure a la Taula 2 hi ha un valor (“Cultural”) que només s’aplica en positiu i els altres dos tant en positiu com en negatiu. En general són valors que s’acostumen a associar de manera explícita a la ciutat.

El consens dins el grup és força elevat pel que fa als valors intel·lectuals, generalment no apareixen idees contraposades dins el mateix grup.

Cultural

(12 grups)

Innovadora – Poc innovadora

(9 grups)

Mentalitat oberta – Mentalitat tancada

(15)

14 Taula 2. Valors intel·lectuals: menció del valor segons el grup

ESTRAN-GERS 18-26

ANYS 27-35 ANYS 36-50 ANYS 51-65 ANYS 18-26 ANYS 27-35 ANYS 36-50 ANYS 51-65 ANYS ANYS 27-35 36-50 ANYS 51-65 ANYS 20-40 ANYS

MENTALITAT OBERTA BCN BCN _- BCN _- BCN BCN _- BCN _BCN

_

MENTALITAT TANCADA - - BCN _- - - - _- -

_

INNOVADORA BCN _- BCN _- BCN BCN BCN BCN _- BCN BCN BCN POC INNOVADORA - - _- _- BCN - - - _- - - _- CULTURAL BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN BCN Notes:



(16)

15

Materials

 Per últim, els valors materials identificats són els següents (veure detalla a la Taula 3 - pàgina següent):

En aquest cas, la majoria de valors comentats pels participants apareixen tant en sentit positiu com negatiu, excepte el d’“Activa”. El valor de “Consciència ecològica-Poca consciència ecològica” i “Atenta a les necessitats de la ciutadania” mostren baix consens dins dels grups. El valor “Responsable/Estalviadora - Poc responsable/Malgastadora” és l’únic en què el pol positiu s’acostuma a vincular als barcelonins i el negatiu a la ciutat.

Consciència ecològica – Poca Consciència ecològica

(12 grups)

Responsable/Estalviadora – Poc responsable/Malgastadora

(8 grups)

Atenta necessitats ciutadania – Poc atenta necessitats ciutadania

(10 grups)

Activa

(17)

16 Taula 3. Valors materials: menció del valor segons el grup

ESTRAN-GERS 18-26

ANYS 27-35 ANYS 36-50 ANYS 51-65 ANYS 18-26 ANYS 27-35 ANYS 36-50 ANYS 51-65 ANYS ANYS 27-35 36-50 ANYS 51-65 ANYS 20-40 ANYS

CONSCIÈNCIA ECOLÒGICA BCN - - _BCN

_

_BCN

_

BCN

_

BCN BCN BCN - BCN

- POC RESPONSABLE/ MALGASTADORA BCN BCN - BCN - BCN - BCN BCN - BCN - ATENTA NECESSITATS CIUTADANIA BCN BCN BCN BCN BCN - - - BCN BCN BCN BCN

POC ATENTA NECESSITATS CIUTADANIA

BCN BCN BCN BCN BCN BCN - - BCN - BCN -

ACTIVA BCN - - - _BCN

_

_BCN

_

BCN BCN BCN BCN - -

Notes:



(18)

17

4. ANÀLISI DETALLADA DELS VALORS

 En aquest apartat s’analitzarà de manera més detallada els valors que s’han introduït anteriorment, fent referència també a les idees que poden extreure’s de les taules 1, 2 i 3.

Alhora s’inclouen els verbatims5_{corresponents a fragments del discurs} dels i les participants als grups de discussió.

VALORS INTERPERSONALS

4.1. Acollidora – Poc acollidora

 El concepte “Acollidora” o el seu oposat és un valor molt important a l’imaginari dels barcelonins ja que l’utilitzen per caracteritzar la ciutat i els seus habitants en tots els grups de discussió.

És un valor associat clarament en positiu tal i com es pot veure a la Taula 1, ja que tots els grups coincideixen en considerar la ciutat i els barcelonins com acollidors excepte en un grup en què la ciutat es considera acollidora però els barcelonins no (grup classe baixa, 18-27 anys).

 El valor identificat com “Acollidora” agrupa idees relacionades amb: ser una ciutat oberta al món; oberta a tothom; que accepta a les persones que vénen de fora; i/o que és hospitalària. Per exemple:

“Sí, ja dic el tema és això de que estem oberts a que vingui tothom que vulgui...” (classe

mitjana; 51-65 anys)

“Jo la frase que he posat era oberta al món, una mica lo que estem dient tots plegats. Vull dir, que acceptem a tothom de creences, races, feines, de tota mena. Ens obrim

sense cap problema.” (classe alta; 51-65 anys)

“He posat: ciutat multicultural i oberta al món.” (classe baixa; 36-50 anys) “Jo crec que és una ciutat per a tothom.” (classe baixa; 27-35 anys)

5_{Aquests recullen els literals de les intervencions, tot i que s’ha corregit alguna paraula per facilitar la}

comprensió del lector. Els punts suspensius entre claudàtors (ex.: […]) signifiquen que s’ha eliminat alguna part del discurs del participant que tenia poca relació amb el que es volia exemplificar. Els comentaris entre parèntesis s’utilitzen per contextualitzar la intervenció i els comentaris entre claudàtors (ex.: [Vols dir incívic?]) són intervencions d’un altre participant o de la moderadora que aporten informació sobre el context o faciliten la comprensió del text.

(19)

18 També especifiquen que Barcelona ha acollit a gent de la resta d’Espanya:

“Barcelona sempre ha sigut una ciutat oberta. Hi ha persones que abans eren de la resta d’Espanya i ara és d’arreu del món. Sempre ha sigut oberta a arreu del món.” (classe

alta; 36-50 anys)

 Aquest valor generalment s’associa al fet de ser una ciutat multicultural i sovint apareix relacionat amb els valors “Amable/Amigable” o “Tolerant”.  Si bé és un valor viscut com a positiu es matisa que aquest pot tenir conseqüències negatives: la multiculturalitat pot comportar per alguns la pèrdua d’identitat, mentre que l’obertura al turisme comporta massificació.

Diferències per grup d’edat-classe social-país d’origen

 Com ja s’ha esmentat la visió de la ciutat o dels barcelonins com acollidors és compartida per tots els grups independentment de la classe social o l’edat. Només al grup de joves (18-27 anys) de classe baixa presenta una visió més crítica, ja que consideren que obrim les portes però ens relacionem poc amb les persones de fora.

4.2. Cívica – Incívica

 El valor “Cívica” o el seu oposat és una idea destacada en la concepció de la ciutat o els seus habitants, ja que és mencionat a 11 grups. És un valor generalment associat en negatiu (els 11 grups en negatiu i 2 grups també en positiu), en el sentit d’incivisme, i que es vincula més sovint als barcelonins que a la ciutat (veure Taula 1).

 El comportaments relacionats amb la idea d’incivisme que manifesten els participants fan referència a: embrutar la ciutat (és la més freqüent i té a veure amb no recollir les burilles, papers o excrements de gossos); no respectar les normes de trànsit, als vianants (bastant relacionat amb l’ús de la bicicleta) o altres vehicles; i el vandalisme (és la idea menys mencionada i es relaciona amb espatllar el mobiliari urbà o vehicles de particulars).

(20)

19 Per exemple:

“És bruta Barcelona, no és neta. Barcelona Neta, que diuen, no és neta, és molt bruta. És per culpa de la gent, no té consciència. Per què no ho llencen a la paperera? Ja és

civisme de la persona. Què costa de fer-ho?” (classe alta; 36-50 anys) “Hi ha gent que són bastant incíviques, la gent que passeja gossos i que no recull.”

(classe mitjana; 36-50 anys)

“Perquè no es respecten les normes de trànsit, et passen rosant. A mi... Jo sóc motorista, eh, i ciclista, em passen rosant per totes parts, ‘pitant’... ja paro i m’oblido de

recordar moments de què... i em passa des de que entro per la Campana... des de que entro allà, és així.” (classe mitjana; 27-35 anys)

En canvi, però de manera menys generalitzada, alguns posen de manifest que la ciutat o els barcelonins són cívics:

“Contenidors, reciclatge fomenta campanyes... crec que la ciutat té molt a veure. Perquè els profes poden educar als nens, però els adults ja estan educats. I cóm és que abans tiraves el paper a terra i ara no el tires? O abans eres menys cívic amb la bici i ara ho ets

més? Crec que a banda de l’edat és perquè la ciutat inverteix en això.” (classe mitjana; 36-50 anys)

“Pero uno pasea por la calle y ves que... yo tengo perro, y me fijo mucho en quien tiene perro, y yo estoy allí, y veo que normalmente siempre le hace caquita y lo cogen... y

incluso si alguno se la deja, viene un ciudadano y le dice: ‘eh!’.” (classe mitjana; 27-35 anys)

 Una idea col·lateral al tema de l’incivisme és que sovint els participants tenen la percepció que hi ha bastant permissivitat a la ciutat amb l’incivisme (ex.: soroll, “el botellón”...) o poca regulació de determinats aspectes com per exemple la circulació de bicicletes o patinets elèctrics. Per exemple:

“Negatius... Pisos turísticos... Negativo. El respeto a los vecinos: dejar descansar, llamas a la policía y no hace absolutamente nada... Es un turismo que lo que te hace es que no te aporta nada, porque son turismos que te van al “Burger King”, no es un turismo que deje dinero en Barcelona. Y lo dejan, y lo permiten... y los que sufrimos somos los vecinos que vivimos todo el año... Hay ahí... demasiada manga ancha. De la permisividad.” (classe

baixa; 36-50 anys)

“Yo he puesto demasiada tolerancia con ciertos actos o comportamientos incívicos por ejemplo, en el Raval donde vivo yo, pues hay mucho jaleo todo el tiempo, día y noche, y

bueno, y algunas veces he tenido que llamar a la policía, y no han hecho nada nunca, no han reaccionado...” (estrangers; 20-40 anys)

(21)

20

“I en aquests moments senzillament ara s’està complicant amb el tema de les bicicletes, amb el tema dels patinets, en el tema... quantitat de... d’alguna manera s’hauria de mirar de

canalitzar d’alguna forma correcta” (classe mitjana; 51-65 anys)

 La visió dels barcelonins com a persones incíviques està especialment estesa entre els grups de classe social baixa i en segon lloc entre els de classe alta. En canvi, a la classe social mitjana és on hi ha menys consens, tot i que predomina la idea de l’incivisme també es percep la ciutat o els barcelonins com a persones cíviques.

Pel que fa al contingut, l’únic aspecte diferencial és que la idea de vandalisme només es menciona als grups de classe social baixa o mitjana.

Canvis al llarg del temps

 Pel que fa a la percepció de canvis al llarg del temps, en general els participants consideren que ha augmentat l’incivisme (4 grups indiquen el pol negatiu respecte 1 el positiu). Consideren que ha augmentat el consum d’alcohol al carrer, l’incivisme al metro o llençar papers o altres objectes a l’espai públic. Relacionen l’increment de l’incivisme amb el tipus d’educació que reben els joves, la permissivitat a les escoles i sovint també a les famílies per jornades laborals extenses.

4.3. Solidària – Individualista

 El valor “Solidària” o el seu oposat és un concepte important a l’hora de caracteritzar la ciutat i els seus habitants, mencionat en 10 grups. És un valor que s’aplica tant a la ciutat com als barcelonins i s’associa tant en positiu com en negatiu sense una tendència clara en un sentit o l’altre (7 grups en positiu; 6 grups en negatiu) (veure Taula 1). Tanmateix, la manca de consens no és només entre els diferents grups sinó que també dins els grups es posen de manifest opinions oposades (3 grups).

 Aquest valor inclou aspectes relacionats amb l’ajuda als altres, la companyonia o el fet de ser humanitari. Es menciona la Marató de TV3 (tot i que es fa a nivell de Catalunya), el recapte d’aliments i les curses solidàries com a exemples.

(22)

21

“Sí, solidària i acollidora. Després ja entra la solidaritat que hi ha amb la gent marginada, les obres que fan per recollir per poder ajudar aquesta gent que no tenen recursos. Això

també és molt important, bé per mi.” (classe alta; 51-65 anys)

“La solidaritat també es veritat que jo crec que aquí a Barcelona és un dels llocs on més es fan donacions de sang, per exemple. A mi em crida molt l’atenció que quan vaig pel metro tots els anuncis que veig estan relacionats a la part social: ajudes a la infància...

en comparació amb altres ciutats.” (classe mitjana; 27-35 anys)

“Sí, jo també ho pensava en el sentit de que aquí, almenys al meu barri, hi ha menjadors socials i es fa molt recapte d’aliments i tot això, jo crec que es una ciutat que no sé si a

altres ciutats també està...” (classe baixa; 27-35 anys)

 El pol negatiu denominat “Individualista” a més de la idea d’insolidaritat recull altres aspectes que reflecteixen la manca de sentiment de comunitat com per exemple la competitivitat, l’egoïsme i la impersonalitat o despersonalització. En aquest sentit una de les idees que pren força és que: “anem a la nostra bola” o “tothom va a la seva”. Generalment, la idea d’impersonal ho relacionen amb la pèrdua de la vida de barri i la massificació.

“Vol dir que... la vida de barri, excepte alguns barris en concret, trec Gràcia, Sant Andreu [...]tu pots anar pel carrer tranquil·lament i no saludar-te casi ni amb el veí que tens de

l’escala de davant. És molt impersonal.” (classe mitjana; 36-50 anys)

 La manca de consens en l’assignació del pol positiu o negatiu d’aquest valor ve explicada pel fet que alguns consideren que només som solidaris quan hi ha crides concretes però no en el dia a dia o perquè ho som amb els de fora però no amb els del barri, mancaria l’esperit de comunitat. Junt amb aquesta última idea, alguns consideren que hi ha certa hipocresia, en el sentit que estem més preocupats per donar la imatge de solidaritat que de ser-ho en realitat. Alguns exemples serien:

“Que no són solidaris. [...] Pienso que hay muchísima gente mayor, aquí en Barcelona que está con 100 euros al mes. Que tiene que pagar casa, luz, comida, todo. Gente mayor. Y eso sería incomprensible en una ciudad como Barcelona. Ahora bien, vienen los

de Grecia, vienen los de esto, los del otro lado… primero hay que ayudar a los de casa y después ayudar a los demás. Que ese es el verdadero solidario. Pero lo que pasa es que es mucho mejor, sale en la televisión, se ha hecho tanto, se ha dado tanto. No, hay que mirar primero los de casa y después los de fuera. Yo hago mucho voluntariado...” (classe

alta; 51-65 anys)

“És una mica la diferenciació aquesta, quan han preguntat lo de solidaritat. Som voluntaris si ens criden [...] Per tant, si et criden... tu t’apuntes. Però aquest aspecte que

deies tu de la comunitat, que és una mica la solidaritat, aquesta no existeix tant...” (classe mitjana; 36-50 anys)

(23)

22  El valor de “Solidària” i “Participativa” van de la mà en el discurs d’alguns participants, ja que en molts casos la ciutat o la ciutadania s’implica en moviments socials de caràcter solidari.

“Sí, bueno, lo de los refugiados, por ejemplo, en mi entorno, sobre todo hay muchas manifestaciones en Barcelona, muchas ONG, la gente se implica, tanto apuntándose en

asociaciones, cosas así, como colaborando, hay mucha participación ciudadana de este tipo, y entonces que también la ciudad se engrandezca como ciudad, se colabore. Por

poner un ejemplo así como más reciente, ¿no? Pero se implica digamos la ciudad, cuando hay cosas, no sé, o las carreras, que organizan, para lo del Cáncer... la gente se

implica, la gente de la ciudad se implica...” (estrangers; 20-40 anys)

 La idea de la ciutat o dels barcelonins com a solidaris sembla estar més present entre els grups de classe social baixa i mitjana, tot i que en ambdós casos també es manté la idea contrària: l’individualisme.

El grup de 18 a 26 anys de classe baixa sembla ser el més crític, tenint una visió més marcada de l’individualisme que hi ha a la ciutat; també posen de manifest que hi ha certa hipocresia en aquest tema, de manera que es vol donar la imatge de solidaritat però és més “postureo” -com diuen ells- que interès real.

 Els participants aprecien canvis en els darrers anys en el valor de “Solidaritat-Individualisme”, la percepció global és que ara hi ha més individualisme (a 8 grups indiquen el pol negatiu i a 4 el positiu).

Consideren que ha augmentat la impersonalitat, s’ha perdut la vida de barri i el sentiment de comunitat veïnal. Entre les possibles causes destaquen l’increment de la competitivitat i de l’estrés, i el canvi en l’estil de vida pel creixement de la ciutat; a més, alguns ho relacionen amb l’aïllament vinculat a l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Tot i que aquesta és la idea predominant, també es destaca que amb la crisi econòmica ha augmentat la solidaritat, els barcelonins són més conscients o mostren més empatia cap els més necessitats.

(24)

23

4.4. Segura – Insegura

 El concepte “Segura” o el seu oposat és un valor rellevant en la forma de concebre la ciutat, és mencionat en 10 grups. És un valor que s’aplica només a la ciutat, tant en sentit positiu (8 grups) com negatiu (10 grups), tot i que en realitat depèn en gran mesura del comportament dels seus habitants. Tal i com ja s’ha assenyalat, és el valor on hi ha menys consens dintre del propi grup, en 8 dels 10 grups on apareix es manifesten opinions contraposades (veure Taula 1).

 Els que consideren que és una ciutat insegura assenyalen principalment els furts que es produeixen al transport públic, la violència associada a alguns esdeveniments esportius com ara els partits de futbol, els robatoris de bicicletes i l’acarnissament dels carteristes amb el turista. Per exemple:

“El tema de la inseguridad... genera mucho del fútbol. Los hinchas, esas... Los grupos esos que se forman y aprovechan para delinquir y hacer de las suyas. Pero eso lo genera

todo el fútbol. Genera dinero pero también violencia.” (classe mitjana; 51-65 anys) “Claro, más por el metro... a nivel de hurtos y tal yo creo que la gente va más insegura

en el metro, es donde más roban, aparte que salen impunes que es un poco la impotencia también, me roban, qué leches voy a denunciar, perder dos horas, si luego

mañana otra vez... perder el tiempo.” (classe baixa; 51-65 anys)

“I els robatoris, em crida molt l’atenció que un de cada tres japonesos és robat a Barcelona.” (classe mitjana; 27-35 anys)

 En canvi, els qui consideren que és una ciutat segura generalment admeten que hi ha robatoris però consideren que són temes puntuals, localitzats a algunes zones o moments del dia, però consideren que no es pot generalitzar.

“Insegura tampoc [...] Però és en moments puntuals. O sigui, estàs tornant de festa o...” (classe baixa; 18-26 anys)

“Violencia... igual el carterista. Yo me siento muy segura siendo la hora que sea...” (classe alta; 27-35 anys)

També en aquest sentit alguns no consideren que sigui una ciutat insegura perquè vinculen aquest concepte als delictes contra les persones (violència física) que són poc freqüents i no tant als delictes contra la propietat, aquesta idea queda especialment palesa en el grup d’estrangers. En aquest cas, l’elevat índex de violència física al carrer a

(25)

24 les ciutats d’origen condiciona la seva percepció de la ciutat de Barcelona.

“Pues yo creo que es muy segura, aunque vivo en el Raval, creo que es la más segura donde he estado... sí que siempre puedes encontrarte algo en la calle, pero no veo

violencia... sí que veo carterismo, o a lo mejor te entran en el piso que pasa también en cualquier país...” (estrangers; 20-40 anys)

“… luego yo he puesto también para mí es una ciudad segura aunque haya estos puntos de vez en cuando que pasa algo, pero por ejemplo algo que el otro día hablé con mi marido hace tiempo que no leemos en el periódico un asesinato, cosas graves, estos no

se lee a menudo, entonces yo la verdad sí segura...” (estrangers; 20-40 anys).

 Relacionat amb la idea de què sovint la inseguretat està localitzada a determinades zones, els participants comenten la idea de la desigualtat entre barris en aquest aspecte.

“A mi al meu barri em passa molt això perquè està molt a prop del Raval i tota aquesta zona i sí que la sensació de seguretat no és la mateixa que si visques a un altre barri, a

l’Eixample o per Sagrada Família o Diagonal.” (classe mitjana; 18-26 anys)

 Un altre element que sorgeix en relació al valor de seguretat-inseguretat és que caldria més vigilància o que la resposta policial és insuficient per la normativa o l’allau de denúncies.

“Y también la falta de vigilancia porque por las calles hay muchos jóvenes que están tomando cosas que no deberían tomar delante de

niños pequeños.” (classe baixa; 18-26 anys)

“Jo de negatiu tinc carteristes. Que és una ciutat on hi ha més carteristes de... Al metro, al bus. Això és una cosa que no acabo d’entendre... La impunitat que tenen.”

(classe mitjana; 18-26 anys)

“La policía pasa mucho de ciertas cosas porque ya ellos mismos dicen, es que tenemos mil denuncias en dos días, y todos son turistas con cámaras que le han robado esto lo otro,

simplemente se archiva.” (estrangers; 20-40 anys)

 Com s’ha assenyalat el valor de ciutat segura o insegura assoleix poc consens, i per això és difícil trobar tendències clares segons la classe social o l’edat, però sí es pot observar que els grups de classe baixa, mitjana i estranger tenen més present –respecte als de classe alta– que la inseguretat està localitzada en determinades zones de la ciutat.

(26)

25

 Quan s’identifiquen canvis en aquest valor, els participants més aviat consideren que la ciutat de Barcelona s’ha tornat més insegura en els darrers anys (a 6 grups indiquen el pol negatiu i a 3 el positiu).

Principalment perceben un increment dels robatoris a la nit i al transport públic, encara que també mencionen violència als parcs, robatoris al carrer o a cases. Els participants que creuen que la inseguretat ha disminuït generalment parlen de barris o zones concretes com la Zona Franca, el Raval o el Born amb un alt grau de conflictivitat anys enrere.

4.5. Amable/Amigable – Tancada/Poc amigable

 El concepte “Amable/Amigable” o el seu oposat és un valor important a l’hora de caracteritzar la ciutat o els barcelonins, és mencionat en 9 grups. Acostuma a aplicar-se en positiu a la ciutat (5 grups), però pel que fa als barcelonins hi ha més divisió d’opinions alguns l’associen en positiu (5 grups) mentre que altres ho fan en negatiu (7 grups). En algun cas també s’observa falta de consens, de manera que dins el mateix grup els barcelonins reben el qualificatiu d’amables/amigables i de tancats/poc amigables (veure Taula 1).

 Els que consideren la ciutat o els barcelonins amables consideren que són oberts, la facilitat per relacionar-se i, en algun cas, que són simpàtics.

“I després he posat també amigable. O sigui, trobo que és fàcil conèixer a gent, no sé, sortir de festa i conèixer algú, no sé, en aquest sentit.

És bastant fàcil.” (classe mitjana; 18-26 anys)

Persones que han vingut d’altres comunitats o de l’estranger també tenen aquesta percepció.

“La gente me hablaba que el catalán era muy cerrado, que era más bien menos simpático que a lo mejor el andaluz y tal. Pero a mí no me lo pareció, en absoluto.”

(classe alta; 51-65 anys)

“Yo creo también amable y dispuesta a ayudar. [¿Amable?] Sí, gente abierta.” (estrangers; 20-40 anys)

En canvi, els que consideren que els barcelonins són tancats fan referència a què a vegades són poc simpàtics o no tan oberts i ho relacionen amb la serietat i la desconfiança.

(27)

26

“Que a qualsevol altre lloc del món, quan vas, la gent és molt i molt més oberta que aquí. De fet, ja se sap, sempre ens comparen amb París per lo bordes que som, o sigui

que no crec que...” (classe alta; 36-50 anys)

“Yo he dicho que a veces el carácter es poco cercano, sólo al principio. Y luego quizás falta un poco de alegría. Un poquito más de alegría. En el autobús todo el mudo con la cara de muerto... la sonrisa sobre todo. Pero bueno. La gente como es tan responsable,

tan seria y tan todo...” (classe alta; 51-65 anys)

“... a vegades et pregunten, i a lo millor és una persona normal que només et ve a preguntar l’hora, però depèn d’alguna cosa que a lo millor veus, ja desconfies i ja potser

te’n vas i no ho dius. I això crea una desconfiança a la resta de gent, i sembla que tu siguis com tancat de ment, però en realitat l’únic que vols és que no

et robin el mòbil o ...” (classe mitjana; 18-26 anys)

També es posa de manifest la idea que de primeres els barcelonins podem semblar menys amables però que amb el temps es poden fer amistats sòlides, aquesta visió és també compartida pels estrangers.

“Aquí la gent no és tant social. I tu vas a qualsevol... ja no dic Madrid, qualsevol ciutat d’Espanya, i sí que és veritat que tu estàs a un bar i parles amb qualsevol persona, i aquí

la gent de primeres... és molt més difícil entrar.” (classe mitjana; 27-35 anys) “Sí, son más cerrados, es más difícil la primera conexión... a no ser también joven que haya viajado mucho porque entonces es muy fácil porque luego se abren... pero luego una vez conoces ya está... pero el primer paso es complicado.” (estrangers; 20-40 anys)

 Tal i com s’ha esmentat, aquest valor s’associa al d’“Acollidora” i de vegades és difícil distingir quin sentit li donen a la paraula “oberta”, que és la que generalment han utilitzat els participants en les seves intervencions. En algunes ocasions li donen el sentit de ser oberts a què vinguin altres persones i altres el sentit de ser amables o simpàtics.

 El grups de classe baixa són els que tenen una percepció més positiva respecte a l’amabilitat dels barcelonins o de la ciutat. Als grups de classe alta quan es parla de què els barcelonins són tancats o poc amigables ho relacionen amb la idea de que són seriosos i responsables, mentre que als grups de classe mitjana ho associen amb la desconfiança cap els altres.

(28)

27

4.6. Tolerant – Intolerant

 El valor “Tolerant” o el seu oposat és un atribut important en la conceptualització de la ciutat o de la ciutadania, és mencionat en 9 grups. És un valor que s’aplica generalment en positiu a la ciutat (8 grups respecte 1), però en el cas dels barcelonins hi ha més diversitat d’opinions i s’associa tant en positiu com en negatiu (veure Taula 1).  El pol positiu d’aquest valor representa el respecte cap a les persones

que són diferents sigui pel seu origen, raça, cultura, orientació sexual o forma de vestir. En canvi la intolerància es relaciona amb actituds poc respectuoses o de rebuig a l’altre per ser diferent o actituds clarament xenòfobes.

Exemples del valor de tolerància serien:

“En el tema sexual, de la homosexualitat, jo crec que en aquest sentit és molt tolerant aquesta ciutat. Fins i tot em sembla que hi ha un hotel a prop d’aquí que està adreçat

expressament a aquest tipus de persones i no passa res i no hi ha cap tipus de problema. En aquest sentit Barcelona em sembla que és

una ciutat molt oberta.” (classe alta; 51-65 anys)

“ [...] si tú como extranjero quieres mantener tus costumbres, la gente lo respeta, si tú quieres mantener otras, también, o sea, a nivel también socialmente, ¿no?, tú puedes elegir el estilo de vida que quieres llevar, si eres más hippy, si eres más moderno, a nivel

de ropa, indumentaria lo mismo, o sea puedes seguir cualquier tipo de... puedes ser tú, sabes? Si eres gay, si eres lesbiana, tienes como una libertad... puedes ser tú, y la

ciudad te lo permite...” (estrangers; 20-40 anys)

 En canvi, com s’ha esmentat, la intolerància s’associa més als barcelonins i també en alguns casos es comenta que hi ha certa hipocresia perquè la ciutat intenta donar una imatge que no es correspon amb la realitat.

“Jo crec que, en quant a diversitat, considero que hi ha molta diversitat però no que nosaltres, no que tothom sigui molt divers en quant a entendre a altres cultures i tot això. Sí que hi està allà però no tothom és com divers en el sentit que accepta la multiculturalitat i tot això. Llavors sí que seria un valor que està a la ciutat però no com

a conjunt de tots els barcelonins.” (classe mitjana; 18-26 anys)

“El problema és que hi ha molta falsedat, la gent és molt falsa. Diu: “ai, sí, yo soy multicultural”. Un carai multicultural, ets racista! N’hi ha racisme, lo que passa que la gent no ho vol assumir-ho però sí que hi ha i molt. Però la gent diu: “no, yo no, me va

bien todo”. Mentida!” (classe alta; 36-50 anys)

“Bé, jo havia pensat respecte al barceloní, però bé també crec que és aplicable a la ciutat de Barcelona. Que és una ciutat amable de cara enfora però, ja sigui a nivell de que Barcelona ha de ser maco per fora, o el ciutadà només es preocupa del ciutadà, bé una

(29)

28

mica lo que estaven parlant abans. Respecte i amabilitat de cara enfora i després intolerància i individualitat.” (classe baixa; 18-26 anys)

 El valor de “Tolerant” definit entre els valors interpersonals està estretament vinculat al valor de “Mentalitat oberta” definit com de caire intel·lectual. De fet sovint en la mateixa intervenció es posen de manifest els dos valors, però en l’anàlisi s’ha intentat relacionar el primer amb el respecte a altres persones i el segon a l’àmbit ideològic o a la llibertat de pensament.

 La idea de ciutat tolerant està més estesa entre els grups de classe alta, en canvi la idea de ciutadans poc tolerants apareix més sovint en els grups de classe baixa i entre els joves.

Els joves de classe baixa són els que més clarament plantegen la idea de ciutat i ciutadania intolerants, és el grup més crític en aquest aspecte, mentre que els joves de classe mitjana estableixen una distinció de manera que consideren que la ciutat és tolerant però els barcelonins són més aviat intolerants. Per la seva banda, el grup d’estrangers concep la ciutat com a tolerant.

 Quan s’identifiquen canvis en el valor “Tolerant – Intolerant”, predomina més sovint la idea de què la tendència ha estat cap a més tolerància (4 grups en positiu respecte 2 grups en negatiu).

Els participants consideren que ha augmentat la tolerància principalment en temes com l’homosexualitat però també en l’acceptació cap a persones d’altres cultures. Tot i així, en algun cas també es considera que ha augmentat la xenofòbia associada a l’aparició de la crisi i els problemes econòmics.

4.7. Participativa – Poc participativa

 El valor “Participativa” o el seu oposat és una característica de menys rellevància en la definició de la ciutat o els barcelonins, és mencionat en 6 grups. És un concepte que tendeix més sovint a associar-se en positiu

(30)

29 que en negatiu (5 grups respecte 2). Dins els grups generalment hi ha consens quan es parla d’aquest valor (veure Taula 1).

 La idea de participació generalment s’associa al fet de ser una ciutat amb teixit associatiu, on la ciutadania participa en fundacions, en temes de voluntariat o a les manifestacions.

“Sí, bueno, lo de los refugiados, por ejemplo, en mi entorno, sobre todo hay muchas manifestaciones en Barcelona, muchas ONG, la gente se implica, tanto apuntándose en

asociaciones, cosas así, como colaborando, hay mucha participación ciudadana de este tipo, y entonces que también la ciudad se engrandezca

como ciudad...” (estrangers; 20-40 anys)

“Com a valors positius he posat que penso que és molt associativa. Hi ha moltes associacions... El que parlàvem abans de ser voluntari...” (classe mitjana; 36-50 anys)

En el grup de classe alta de 51-65 anys aquest valor apareix força sovint, però s’utilitza un altre vocabulari per referir-s’hi. Es parla de ser inconformistes, rebels i contestataris reflectint la idea de protesta social.

“... jo penso que som contestataris, que som rebels, que ens oposem a que “nos planten las cosas por el articulo 29”. Inconformistes. I som lluitadors per aconseguir-ho. Cadascú

amb les seves raons i pot pensar cadascú com vulgui, acceptant. Ens rebel·lem a les imposicions.” (classe alta; 51-65 anys)

“I és el que dius tu. Arribarà l’11 de setembre i molts sortirem un altre cop al carrer. I sortirem allà i si podem ser 2 milions perquè volem ser rebels. Volem aconseguir les

coses i intentar fer-les ben fetes.” (classe alta; 51-65 anys)

En canvi, en els dos casos en què atorguen el valor de poc participativa fan referència al poc voluntariat.

“Jo penso que tampoc no és una característica d’aquesta ciutat, eh. Crec que, per exemple, a Estats Units tenen una vocació de voluntariat o una educació des de petits, molt més gran que nosaltres [...]. No crec que ens caracteritzem pel tema de voluntariat

i per mirar pel bé de l’altre. Crec que mirem més pel nostre egoisme i pel nostre bé.” (classe mitjana; 36-50 anys)

 Tal i com s’ha comentat abans, el valor de participació s’acostuma a associar al de solidaritat.

 Els grups de classe mitjana donen més pes a la idea de societat participativa i ofereixen una visió més àmplia d’aquesta idea.

(31)

30 D’altra banda, generalment quan es parla de participació, els grups es refereixen a causes relacionades amb els altres, per exemple a persones amb escassetat de recursos, refugiats..., excepte en el grup de 51-65 anys de classe alta que és fa més aviat referència a la lluita pels propis drets.

4.8. Integradora – Poc integradora

 El valor “Integradora” o el seu oposat és una qualitat menys destacada a l’hora de conceptualitzar la ciutat, és mencionat en 4 grups. S’associa a la ciutat i generalment en sentit negatiu (3 grups respecte 1), i és un aspecte en què el participants d’un mateix grup sempre es posen d’acord (veure Taula1).

 En general, es considera que hi ha multiculturalitat però no vertadera integració. Per exemple:

“Jo, multicultural, ho considero un aspecte negatiu de la ciutat, perquè multicultural és allò que tu vius en una comunitat però no et relaciones amb l’altra comunitat, vull dir... són dues comunitats que viuen en una mateixa ciutat i es porten bé entre elles però no interactuen. I això és un aspecte negatiu de la ciutat, perquè no és la integració total de

la ciutat. [...] L’aspecte positiu seria ‘l’interculturalisme’, que seria el creuament de cultures, però jo no veig que Barcelona integri tot això.” (classe mitjana; 27-35 anys) “Para mí, el problema no es ese. Es, por ejemplo, por qué tenemos el Raval con escuelas

que no permiten que los chicos del Raval se integren en la zona de Sant Gervasi, por ejemplo. Los niños del rumano, que vayan a la escuela... integrados a la sociedad. Para mí, Barcelona no es una ciudad que sepa integrar a la gente.” (classe alta; 27-35 anys)

A l’únic grup en què es qualifica de ciutat d’integradora és més aviat per comparació a altres ciutats com Paris.

“Pero eso es bueno porque integras un poco a la gente en la sociedad, allí (referint-se a Paris) directamente hay barrios que son íntegramente negros, aquí es que vale que siempre hay excepciones como Pedralbes, Sarrià y todo eso porque nacen, crecen y mueren allí y no hay muchas entradas y salidas de gente, y creo que el resto de barrios

es bastante integradora yo creo que se convive y se vive bien.” (classe baixa; 27-35 anys)

 El valor relacionat amb la integració en determinats casos es vincula al d’acollida o obertura al món, però posant-lo en contraposició, ja que es considera que estem oberts però després falta un segon pas que és el d’integrar a les persones d’altres cultures.

(32)

31

 La idea de ser una ciutat poc integradora només apareix als grups de classe mitjana i alta, i entre els menors de 36 anys. Aquests grups mostren una actitud més crítica en matèria d’integració respecte als de classe baixa.

VALORS INTEL·LECTUALS 4.9. Cultural

 El valor denominat “Cultural” s’utilitza per definir a la ciutat en tots els grups, per tant és un atribut central en la seva descripció (veure Taula 2). És un concepte que apareix sempre associat en positiu a la ciutat i de manera implícita en alguns casos també als barcelonins, com a consumidors de cultura o persones amb interessos en aquest àmbit.  Aquest valor s’associa a la ciutat per motius diversos, alguns destaquen

la varietat d’oferta cultural, altres es refereixen a àmbits concrets com l’arquitectura, la música o els museus.

En aquest sentit, cal tenir en compte que alguns participants es refereixen simplement a la riquesa cultural de la ciutat (ex.: “rica en cultura”, “la reina del modernisme”, “plena d’art i racons per explorar”) mentre que d’altres destaquen l’interès de la ciutat pels aspectes culturals (ex.: “interès cultural”, “culturalment molt innovadora la ciutat”, “promueve actividades y eventos culturales”, “invierte en mantener los monumentos culturales”).

Alguns exemples serien:

“Tens moltes coses per triar, és interessant culturalment.” (classe alta; 36-50 anys) “I desprès he posat cultural, en el sentit que pots anar a molts museus, es fan moltes

activitats a l’aire lliure, per nens, molt concerts, exposicions, etcètera.” (classe mitjana; 18-26 anys)

“I també heterogènia en quant a festivals. A mi m’agrada molt la música i està el Sònar, el Primavera Sound [...] per exemple ahir van estar fent concerts de música clàssica a la

Barceloneta.” (classe mitjana; 27-35 anys)

En el grup d’estrangers destaca una idea que no ha sorgit gaire en altres grups relativa a la conservació de les festes tradicionals, tot i que és a nivell de tota Catalunya, com Sant Joan o Sant Jordi.

(33)

32  Associat al valor “Cultural” sovint apareix la idea d’una oferta cultural poc assequible econòmicament, de la què el barceloní no pot gaudir, tot i que sempre hi ha detractors que comenten bones ofertes i activitats gratuïtes.

També sovint es vincula el dinamisme cultural de la ciutat amb el turisme, i en algun cas s’afirma que es cuida o promociona principalment allò que fomenta el turisme.

“Té molta cultura. I alhora, això, es fomenta el turisme. I fomenta que creixi Barcelona.” (classe baixa; 18-26 anys)

“El tema cultural, ara a Trinitat han tret, estava allà posada a la quinta forca aquesta hípica, i l’han tret ara, o sigui que hi ha coses positives que tampoc les cuiden molt. [Claro se cuida lo cultural en el tema turístico sobre todo, de lo que...] De lo que sacan dinero ellos.” (classe

baixa; 27-35 anys)

 El valor de ciutat “Cultural” sovint apareix relacionat amb el de ciutat “Activa” per la idea de la gran varietat en l’oferta cultural que ofereix, com es pot veure a la següent intervenció.

“Sí, que sempre hi ha molta vida ja sigui pel matí en museus, amb activitats, mercats de barri. O per la nit també hi ha molta vida, moltes festes, des dels districtes,

des de l’Ajuntament. No sé. O sigui, sempre hi ha molta gent al carrer a qualsevol hora.” (classe mitjana; 18-26 anys)

 Pel que fa al perfil, la idea de ciutat cultural queda palesa en tots els grups independentment de la classe social, l’edat o el país d’origen (espanyol o estranger).

4.11. Innovadora – Poc innovadora

 El valor “Innovadora” o el seu oposat és un aspecte bastant definitori de la ciutat, es menciona en 9 grups. En general s’aplica en positiu (9 grups respecte 1) i hi ha força consens respecte a l’adjudicació d’aquest valor (veure Taula 2).

 Aquest valor es refereix a innovació en diversos sentits com la idea de ser una ciutat pionera, avantguardista, innovadora tecnològicament o puntera en temes de recerca.

(34)

33

“Parlant d’innovació potser culturalment i tecnològicament també. Totes aquestes àrees del Poble Nou, del @22, empreses tecnològiques... en el món tècnic i científic Barcelona

és un referent d’investigació i de gent d’estudi.” (classe alta; 51-65 anys)

“Llavors he posat que és tecnològicament puntera, és veritat que amb tot això, el Mobile Congres i tot això, amb certes eines com lo del Big Data i això, doncs, Barcelona està

bastant ficat...” (classe baixa; 18-26 anys)

“Es por eso que es moderna, porque es muy pionera. A parte, hay congresos... El “World Mobile”... montón de congresos que marcan tendencia.” (classe mitjana; 27-35 anys)

Alguns participants destaquen que és una ciutat que crea tendència dins el context espanyol:

“Yo creo que es una ciudad muy europea en ese sentido, más que el resto de España. Se abre antes que el resto de España... Yo he puesto que es vanguardista, por eso. Enseña al resto de España cómo... por dónde va la modernidad...” (classe mitjana; 36-50 anys) “Yo, por ejemplo, creo que... estudié en Andalucía y uno de los referentes siempre era Barcelona. Barcelona en cuanto a cómo reciclar, a cómo construir un modelo de tráfico, los nuevos autobuses.... [Marca tendencia Barcelona] Es un sitio donde normalmente se

están implementando los proyectos nuevos y poniéndolos a prueba.” (classe mitjana; 27-35 anys)

 Els joves de 18-26 anys de classe mitjana són els únics que consideren que Barcelona és una ciutat poc innovadora des del punt de vista tecnològic, tot i que en general consideren que és una ciutat pionera i moderna. A més destaquen que alhora manté o cuida els aspectes tradicionals fet que valoren positivament.

4.10. Mentalitat oberta– Mentalitat tancada

 El valor “Mentalitat oberta” o el seu oposat és una característica rellevant en la definició de la ciutat o els barcelonins, és mencionat en 7 grups (veure Taula 2). És un concepte que generalment s’associa en positiu més que en negatiu (7 grups respecte 2).

 En general hi ha consens dins el grups tenint més pes la visió d’una ciutat amb mentalitat oberta. La idea de mentalitat tancada només apareix en dos grups i vinculada a aspectes concrets, en un cas (grup de classe baixa; 36-50 anys) per la sensació de què les persones d’ideologia independentista no accepten els no independentistes i en l’altre els estrangers que consideren que hi ha una polarització entre els joves molt liberals i les persones de més edat molt conservadores.

(35)

34  El valor de “Mentalitat oberta” es relaciona amb idees com: acceptar

noves idees, ser alternativa, liberal, progressista i a la llibertat ideològica o de pensament.

Alguns exemples:

“Permeable a noves idees. [...] Tolerant perquè permet que noves idees entrin a formar part de la seva cultura i les accepta. Que negocia, [...] que no rebutja noves idees.”

(classe alta; 51-65 anys)

“Además nos enorgullecemos, somos muy progres, muy revolucionarios... somos “open-mind”, aunque luego no siempre se ponga en práctica.” (classe alta; 27-35 anys) “Jo com a valor positiu jo també he posat l’esperit de llibertat que, per a mi almenys,

desprèn la ciutat.” (classe baixa; 18-26 anys)

 Com ja s’ha esmentat el valor de mentalitat oberta i el de tolerància es troben força relacionats, i també però en menor mesura es vincula amb el d’innovació.