• No se han encontrado resultados

Butlletí Primavera Nous reptes: aturem els robots assassins 30 anys treballant per la pau El TCA és una realitat

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "Butlletí Primavera Nous reptes: aturem els robots assassins 30 anys treballant per la pau El TCA és una realitat"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

104

Butlletí Primavera 2013

Nous reptes: aturem els robots assassins 30 anys treballant per la pau

El TCA és una realitat

(2)

Per començar ]

Notícies

2 FundiPau

les persones i els pobles.

La perspectiva d’una possible construcció d’un Estat propi a Catalunya, ha obert moltes portes de debat sobre qüestions que no s’havien plantejat fins ara, per no tenir capacitat decisòria sobre elles.

Entre aquests temes hi ha el de garantir la seguretat de la ciutadania del país.

El moviment per la pau, amb una llarga i consistent trajectòria de denúncia, reivindicació i propostes, s’ha incorporat també activament en aquest exercici de prospectiva.

Així, diverses persones vinculades a diferents entitats de pau han constituït Estat de Pau, un grup de treball estable per debatre sobre quin hauria de ser el model de seguretat de Catalunya, en cas que esdevingués un estat independent.

Entre les primeres activitats previstes hi ha l’organització d’un seminari de debat que conclourà amb l’elaboració del document “El model de seguretat d’un estat propi del segle XXI”. El text es difondrà entre la ciutadania en general però s’adreçarà especialment a aquelles persones que hauran de prendre decisions en aquest camp.

D’altra banda, una delegació del col·lectiu Pau i Treva, han lliurat a la Presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, el manifest “Catalunya per la seguretat humana i la pau”, un text que compta amb l’adhesió de més d’un miler de persones de diversos àmbits. En el document, es demana que el procés cap a la independència es faci pacíficament,

des del diàleg i cercant el màxim consens, alhora que s’oposa a la creació d’un exèrcit propi, entre altres punts.

Diversos membres de FundiPau

participen i donen suport a aquests iniciatives.

Més informació a:

www.pauitreva.cat

Debat sobre l’exèrcit i la seguretat a Catalunya

Sal sobre la ferida

Hauríem d’aprofitar millor aquests anys de crisi econòmica per atacar frontalment l’escàndol de la despesa militar. No sé quan ho farem si no és ara, quan la despesa militar és sal sobre la ferida.

Veiem com es retalla en despeses socials, augmentant el sofriment de les persones que ja han perdut el tren i fent créixer el nombre de les que el perden; es retalla en sanitat en un país que envelleix; es retalla en educació tot i que l’educació que no s’ha rebut de nen o d’adolescent no es pot donar més endavant; es retalla en cooperació com si fos cosa de rics quan exercir-la mútuament és una necessitat dels pobres. I mentre això passa, no s’està retallant de manera equivalent en despesa militar;

és més, s’estan fent martingales comptables que donen

com a resultat que les despeses militars augmenten. És un escàndol, i un escarni, i un robatori també perquè

els diners, els aporten els ciutadans i especialment els assalariats. Fa trenta anys, quan va néixer la

Fundació per la Pau (ara FundiPau), l’objectiu reeixit d’una generació va ser la desaparició

de la mili; ara l’objectiu inajornable ha de ser la radical disminució de la despesa militar.

FundiPau suma voluntats amb el propòsit de multiplicar resultats: milers de milions d’euros estalviats en ferralla i parafernàlia militars i retornats al poble d’on han sortit per a subvenir necessitats socials.

Alfons Banda,

coordinador del Comitè Internacional de FundiPau

Nova web de FundiPau

En el context de la celebració dels 30 anys, a FundiPau hem renovat la nostra plana web. Amb els canvis que hi hem introduït, volem que sigui una eina més dinàmica i propera, que expliqui de forma clara i directa qui som, què fem i com podeu col·laborar amb la nostra tasca. Perquè, una entitat com FundiPau

no existiria si no fos pel suport i la col·laboració de les persones que

compartiu el nostre convenciment de que cal avançar, pacientment

però inexorable, cap a una cultura de pau.

Entre les principals novetats de la nova web hi ha el Bloc: FundiPau opina, on

periòdicament publicarem les reflexions i opinions de

l’entitat sobre diferents temes relacionats amb l’actualitat,

els conflictes, la pau i el desarmament. Si no ho heu

fet ja, us convidem a visitar la nova web i a afegir els

vostres comentaris al bloc d’opinió.

www.fundipau.org

(3)

Butlletí Primavera 2013

FundiPau

30 anys treballant per la pau, i endavant

Aquest any FundiPau arribem als nostres primers 30 anys d’història. I amb la nos- tra tasca d’educació i sensibilització per la pau, amb les campanyes pel desarma- ment i el control de les armes i amb el suport a actors de pau hem volgut incidir en com s’escrivia aquesta història.

Durant aquests anys, hem participat ac- tivament en alguns dels principals passos que s’han donat per avançar cap a una cultura de pau –l’eliminació del servei

militar obligatori i l’aprovació de la Llei de comerç d’armes a l’Estat espanyol, l’aprovació de la Llei de Foment de la Pau i la creació de l’ICIP a Catalunya, i la prohibició de les mines antipersones i de les bombes de dispersió i la recent aprovació del Tractat sobre Comerç d’Armes a nivell internacional.

I tot això ha estat possible gràcies al suport continuat o puntual de totes aque- lles persones que al llarg d’aquests 30

anys heu confiat en la nostra tasca. Com a petita representació de totes aquestes persones que heu fet possible que haguem arribat fins aquí i que puguem seguir endavant, hem entrevistat al dos dels col·laboradors més antics i a una de les més recents de FundiPau.

MOLTES GRÀCIES A TOTS I A TOTES!

FundiPau 3

Benet Pera (1924), agricul- tor jubilat de Canet de Mar.

Va ser una de les primeres persones que va fer un dona- tiu i encara col·labora amb nosaltres.

Per què va decidir col·laborar amb FundiPau? Perquè considero que el més dolent del món són les confrontacions bèl·liques i una Fundació que defensa la pau, val la pena ajudar-la. De seguida que vaig saber de la seva creació, m’hi vaig apuntar.

Per què creu que és important el treball per la pau? Perquè tot i que ara hi ha problemes molt greus, com l’atur, encara és un problema més gran que hi hagi exèrcits i armament on s’inverteixen molts diners. Per tant, cal pressio- nar al màxim per fer veure a la gent que no ens hem d’enfrontar, que hi ha una altra manera de solucionar els conflictes.

Quina de les activitats de FundiPau considera més necessària? Tot el que fa està bé però s’ha d’insistir tant com es pugui en que cal eradicar els exèrcits. Tal com va dir Alfons Banda, de FundiPau, en una conferència, de problemes n’hi haurà sempre, però cal resoldre’ls parlant i amb l’educació dels ciutadans, no amb la violència.

Ana Uroz (1967), treballadora social de Santa Margarida de Montbui.

És una de les col·laboradores més recents.

Per què va decidir col·laborar amb FundiPau?

Perquè tenia un deute pendent des d’aquell “NO a la guerra” que era el moment que m’havia d’haver fet sòcia i no ho vaig fer. Però els compro- misos tenen això, que són tenaços i saben trobar el moment, i ara, la participació de FundiPau en tot el procés per aconseguir el Tractat sobre Comerç d’Armes, ha estat l’empenta. Una manera de celebrar- ho i també perquè em sembla que ens cal més que mai prendre un compromís més ferm!

Per què creu que és important el treball per la pau? Es podria fer un joc de paraules: perquè la pau és el treball que hem de fer cada dia per deixar un paisatge de colors davant la devastació i desolació de la injustícia, la vulneració dels drets humans, la legitimació de la guerra... M’agrada pensar en el treball per la pau com aquella flor que floreix en la terra abonada en un casc militar. La humanitat per sobre de la barbàrie. I sense ingenuïtat!

Quina de les activitats de FundiPau considera més n

ecessària?

Per donar una mica més de feina a FundiPau, diria que la més necessària en aquests moments són les campanyes de sensibilització social i pressió política. I dins de la sensibilització, em semblen fona- mentals els espais de reflexió, participació i anàlisi, aquests han de servir per prendre consciència, per animar a més gent a fer pressió política i actuar en el seu dia a dia.

Àngels Fàbregues (1944), mestra jubilada de Barcelona.

És una de les col·laboradores més antigues.

Per què va decidir col·laborar amb FundiPau? Perquè estic plenament d’acord amb el seu objec- tiu i amb les persones que hi ha al capdavant, ja des del començament eren de plena confiança per a mi.

Per què creu que és important el treball per la pau? L’única manera de viure en pau és treballant pacíficament per la pau. La solució de la força, a la llarga, no és cap solució.

Quina de les activitats de FundiPau considera més necessària? La denúncia del comerç irresponsable d’armes.

(4)

Desarmament

4 FundiPau

El TCA ja és una realitat

El Tractat sobre Comerç d’Armes (TCA) es va aprovar per una aclaparadora majoria el 2 d’abril de 2013. Dos mesos després, el 3 de juny, es va obrir a la signatura dels Estats i el primer dia ja el van sig- nar 67 països, entre els quals hi havia grans exporta- dors com el Regne Unit, França, Alemanya i també

l’Estat espanyol. Es preveu que els Estats Units, el principal exportador d’armes del món, el signi el setembre. Perquè el Tractat es pugui aplicar, a banda de signar-lo, cal que els governs el ratifiquin. Una vegada l’hagin ratificat 50 Estats, el text entrarà en vigor al cap de 90 dies.

Què implica el Tractat sobre Comerç d’Armes?

El TCA és el primer instrument internacional que estableix obligacions jurí- dicament vinculants per als Estats per tal de garantir controls responsables i eficaços per tots els tipus de transferències internacionals d’armes convencio-

nals, municions i peces i components.

Al firmar el Tractat de Comerç d’Armes, els Estats es comprometen a:

• Regular adequadament totes les transferències d’armes convencionals, municions i peces i components.

• Avaluar exhaustivament si una transferència d’armes pot contribuir a soscavar o en efecte soscava la pau i la seguretat del país de destí, o si facilita la comissió de greus violacions de les normes internacionals dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari, o si serveixi per realitzar actes de terrorisme, crim organitzat, violència de gènere o

violència contra les dones i els nens.

• Analitzar si hi ha risc de que les armes puguin ser desviades des del destinatari original a tercers països que no compleixen els criteris per a l’autorització d’exportacions.

• Prohibir l’exportació d’armes convencionals, municions, i peces i compo- nents en cas que es confirmi algun dels dos punts anteriors.

• Presentar informes anuals sobre les seves transferències internacionals i activitats d’aplicació a nivell nacional als altres Estats part, a fi de

millorar la transparència en el comerç mundial d’armes. Aquests in- formes han d’estar a disposició del públic.

Per tal de dur a terme aquests compromisos, et TCA exigeix als Estats un seguit de mesures legislatives i administratives així com disposicions pràc- tiques.

La supervisió de l’aplicació del Tractat l’han de dur a terme tant els Estats Part, com la societat civil. En el cas de la societat civil, ha de pressionar els

governs perquè elaborin i facin públics els informes nacionals tan complets i acurats com sigui possible.

La Conferència dels Estats Part és el fòrum oficialment responsable de su- pervisar l’aplicació del TCA.

(5)

Desarmament

Butlletí Primavera 2013

Una mica d’història

El camí per arribar fins aquí no ha estat ni ràpid ni senzill. Ens hem de remuntar als anys 90 per saber com es va començar a gestar tot plegat.

La primera vegada que es planteja públicament la idea de crear un instrument internacional que prohi- beixi la venda d’armes quan es consideri que podrien servir per cometre violacions dels Drets Humans va ser l’any 1997. Un grup de premis Nobel de la Pau, encapçalat per Oscar Arias en va ser el promotor.

A partir d’aquí, la societat civil, encapçalada per Amnistia Internacional, Oxfam Internacional i la Xarxa Internacional d’Acció sobre les Armes lleuge- res (FundiPau n’és membre) van agafar el testimoni i l’any 2003 va néixer la campanya Armes Sota Control. En un primer moment, la idea d’imposar un marc legal a una indústria valorada en més de 100.000 milions de dòlars anuals es va qualificar d’utòpica i poques persones creien que podria arribar a fer-se realitat.

L’any 2006 l’Assemblea General de les Nacions Uni- des va votar una resolució perquè s’iniciés el procés cap a l’elaboració d’un tractat. I aquí va començar el camí oficial. Es consulta els països sobre el Tractat, es crea un grup d’experts perquè debatin sobre com hauria de ser el text i finalment, el 2009 s’estableix un calendari per dur a terme el procés diplomàtic.

Entre el 2010 i el 2013 es van fer quatre conferèn- cies preparatòries i dues conferències finals, que aca- ben, les dues, sense acord. Es perd així l’oportunitat d’aprovar el TCA per consens.

Malgrat el fracàs del procés diplomàtic, un grup de països, encapçalats per Kenya, van traslladar una petició a l’Assemblea General perquè se sotmetés el Tractat a votació. Finalment, el 2 d’abril de 2013, el TCA es va aprovar per 154 vots a favor, 3 en contra i 23 abstencions.

“La votació d’avui, que ha permès l’aprovació del primer tractat global per regular el comerç internacional d’armes, és una fita històrica, que marca l’inici d’una nova era. A partir d’ara s’ha aca- bat la impunitat per als traficants d’armes i els violadors dels Drets Humans”. Jordi Armadans, direc- tor de FundiPau.

“Aquest és un bon dia per als su- pervivents de la violència armada arreu del món, i un dia d’orgull per la Campanya Armes sota Control; però la feina no s’acaba aquí. Ens hem d’assegurar que aquest Tractat realment produeix canvis positius sobre el terreny.

Els Estats han de ratificar el TCA ara, i fer que la seva aplicació im- mediata sigui una prioritat.” Alex Gálvez, supervivent de la violèn- cia armada i Director Executiu de la Fundación Transiciones de Guatemala.

“Aquest Tractat fa que els governs s’hagin de fer responsables de totes i cadascuna de les trans- ferències d’armes que entrin o surtin del seu territori i els exigeix que prioritzin els drets humans i la llei humanitària per davant dels beneficis econòmics en cada decisió que prenguin. S’han perdut massa vides a causa de la violèn- cia armada, ara tot això canvia- rà.” Allison Pytlak, Coordinadora de la Campanya Internacional Control Arms.

(6)

Campanyes

6 FundiPau

Aturem els robots assassins

“Deixar les decisions sobre la vida o la mort en el camp de batalla en mans de les màquines traspassa un línia moral fonamental i

representa una aplicació inacceptable de la tecnologia.”

“La prohibició de les armes autònomes és essencial per protegir la humanitat d’un nou mètode de guerra que no hauríem de permetre que arribés a existir.”

Jody Williams, Premi Nobel de la Pau 1997, juntament amb la Campanya Internacional per a la Prohibició de les Mines Antipersones

Els ràpids avenços tecnològics en la recerca militar han permès el desenvolupament d’armes capaces de seleccionar i atacar objectius sense la

intervenció humana. Un bon exemple en són els drones, els avions armats no tripulats que en la darrera dècada han estat molt

utilitzats per exèrcits com el dels Estats Units. El principal argument pel seu ús és que, d’una banda, no es posa en perill la vida de pilots i, de l’altra, que se’ls estalvien les seqüeles emocionals inevitables després d’un atac en què han mort éssers humans.

Però els drones no són les úniques armes robot i països amb alta tecnologia militar com la Xina, Israel, Rússia i la Gran Bretanya,

estan avançant cap a sistemes que donaran a les màquines plena autonomia de combat.

Des de FundiPau veiem amb preocupació el greu risc que suposa per a la població civil d’arreu del

món, però especialment en les zones en conflicte, el desenvolupament d’aquestes armes robòtiques. Per això hem decidit implicar-nos en aquesta

nova campanya, impulsada per una coalició internacional d’ONG.

La campanya es va presentar a Londres

l’abril de 2013 i reclama la prohibició

preventiva i total del

desenvolupament, producció i ús de les armes totalment autònomes. La prohibició s’hauria d’aconseguir per mitjà d’un tractat internacional, així com de lleis nacionals i altres mesures. En els propers mesos es duran a terme accions reivindicatives i de pressió per tal que la prohibició es faci efectiva.

Més informació a www.stopkillerrobots.org.

FundiPau se suma a aquesta nova campanya internacional

(7)

Butlletí Juny’09

En breu

Sabies que...

Una de les banderes més populars que s’han utilitzat al llarg de la història per simbolitzar la pau és la que re- presenta l’Arc de Sant Martí. El pastor metodista d’Ohio

James William van Kirk va emprar aquest símbol per primera vegada a principis del segle XX, juntament amb un cel estrellat i un globus terraqui. Volia representar la

diversitat de la raça humana unida en pau. Més recent- ment, el disseny més conegut de l’Arc de Sant Martí el va fer servir per primera vegada el moviment pacifista italià

el 1961, en la Marxa per la pau i la fraternitat del poble.

Altres moviments com el d’alliberament gai i lesbià i els indígenes d’Amèrica

llatina també tenen bande- res basades

en l’Arc de Sant Martí.

30 anys, en concert

Més d’un miler de persones van assistir al concert “30 anys promovent la cultura de pau” que La Locomotora Negra va fer el dissabte 13 d’abril al Palau de la Música per celebrar els 30 anys de FundiPau. A totes les persones que vau participar d’alguna o altra manera en l’organització i difusió del concert, a les que hi vau assistir i a totes aquelles que, amb el vostre suport, heu fet possible que FundiPau dugui a terme la seva tasca continuada i perseverant durant aquests 30 anys: Moltes gràcies!

3r Curs on-line

Davant l’èxit de participació en el segon “Curs d’introducció a la pau i els conflictes” on-line que organitzem des de Fundi- Pau, a la tardor en farem una tercera edició. El programa està pensat per a persones interessades en temes de pau, cooperació i solidaritat de la província de Barcelona. El curs compta amb el suport de la Diputació de Barcelona. Properament informa- rem de com i quan s’ha de fer la inscripció a

www.fundipau.org.

VIII Memorial Joan Gomis

Fins el 15 de juliol es poden presentar treballs i candidatures a la vuitena edició del premi de periodisme solidari Joan Gomis.

El Memorial compta amb dues modalitats. D’una banda, obres periodístiques escrites o audiovisuals, inèdites o publicades, i de l’altra, trajectòries periodístiques de persones, institucions o iniciatives compromeses amb els valores solidaris.

Ajuda’ns a construir una cultura de pau

> Nom i cognoms > NIF

> Adreça > Codi postal > Població

> Telèfon > Correu electrònic

Vull col·laborar amb FundiPau, mitjançant les aportacions que indico a continuació (marca amb una x les teves aportacions o bé escriu la quantitat que desitgis)

12f 30f 60f _____ f

Cada mes per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 2 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Cada 3 mesos per domiciliació bancària (omplir dades) Un cop l’any per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per domiciliació bancària (omplir dades) Una sola vegada per taló adjunt

Una sola vegada amb ingrés al compte* de la Fundació Domiciliació bancària

> Banc / Caixa > Titular del compte o llibreta

> Compte / llibreta

Entitat Oficina Control Número compte

> Data

Aquestes aportacions desgraven un 25% en fer la declaració de la Renda.

Estenem rebuts de tots els donatius. Envia aquesta butlleta a:

FundiPau c/ Casp, 31, 2n 1a A. 08010 Barcelona

*El número de compte de FundiPau és:

Catalunya Caixa 2013-0616-88-0200477680

Abans de fer-me soci, vull rebre més informació Signatura del titular del compte / llibreta

Edita: FundiPau c/ Casp, 31, 2n 1a A 08010 Barcelona Tel. 93 302 51 29 www.fundipau.org

President: Xavier Masllorens Director: Jordi Armadans

Coordinació butlletí:

Lourdes Vergés Maquetació: Toni Viader Impressió: Gràfiques Alpres Foto portada: Stop Killer Robots Dipòsit legal: B-50326-2077

Butlletí fet amb el suport de:

(8)

La Leila Nachawati, és una activista hispano siriana pels drets humans i experta en estratègies de comunicació, en especial de la regió de l’Orient Mitjà i del nord d’Àfrica. És professora de comunicació a la Universidad Carlos III de Madrid i col·labora amb mitjans de comunicació com Global Voices, Al-Jaze- era i El diario.es.

Com explicaries breument el conflicte de Síria a algú que no en sabés res?

Durant 40 anys, Síria ha estat un forat negre del qual no se’n sabia res. La premsa internacional estava prohibida, el règim controlava tots els mitjans de comunicació i perseguia qualsevol forma d’oposició. El 2011, en el context de les mobilitzacions contra les dictadures a tota la regió, la ciutadania siriana va sortir al carrer per demanar llibertat, dignitat i justícia, els tres lemes més re- petits en les manifestacions. Va sorgir tot un moviment de desobediència civil basat en protestes pacífiques i en l’emergència d’una creativitat ciutadana que feia molts anys que estava reprimida i es manifestava de cop i volta a través de l’art, la música, els dibuixos, els diferents espais d’internet...

Com va reaccionar el règim?

Detenint manifestants desarmats, inclo- sos un grup de nens d’entre 9 i 12 anys per fer una pintada a la seva escola on repetien el que havien sentit al seu vol- tant “El poble vol la caiguda del règim”.

Aquests nens van ser torturats i aquest fet va provocar una reacció encara més gran, amb centenars de milers de si- rians als carrers de tot país, cada dia, durant sis mesos. En aquest temps, el règim va organitzar campanyes de de- tenció massives, torturant i assassinant els membres clau del moviment de resistència no violenta. La brutalitat del règim contra civils desarmats va portar a la deserció d’oficials que es negaven a carregar contra la població.

Es va formar l’Exèrcit Sirià Lliure.

Dos anys després, aquella oposició conviu amb altres grups armats, molts procedents d’altres països, alguns amb la seva pròpia agenda i els seus propis objectius que disten molt d’allò que reclamaven els sirians quan van començar les protestes. Els sirians no lluiten només contra la dictadura dels Asad, sinó amb els intents externs de corrompre una revolució que demana- va un estat civil on imperés la justícia i amb respecte a la diversitat del país.

En aquests moments, juntament amb els esforços de gran part de la ciutada- nia siriana de mantenir l’esperit de la seva revolució a través d’iniciatives de desobediència civil, conviu una guerra geoestratègica en la qual països com l’Iran i l’Aràbia Saudita mesuren les se- ves forces, cadascun amb els seus propis objectius. Hi ha molts elements implicats en aquesta lluita, de la qual els sirians són les víctimes.

Qui hi ha a les forces opositores al règim?

Síria és un país de majoria islàmica i, en el seu conjunt, tant musulmans de dife- rents confessions com cristians composen un país conservador en el tema religiós.

Això no vol dir que les reivindicacions de la ciutadania siriana tendissin a un

Estat amb llei islàmica com el que hi ha a l’Aràbia Saudita o a l’Iran. De fet, la reivindicació d’un Estat civil, un Estat de i per als ciutadans, és una constant des de l’inici de les protestes. És cert que hi ha hagut una deriva cap a altres tipus de reivindicacions, en gran mesura fomen- tades per l’entrada de grups extremistes de països amb una altra visió de l’Estat i també és cert que del caos i la impunitat actuals només se’n pot esperar que els grups amb tendències laïcistes quedin cada vegada més relegats. Són els grups més extremistes els que compten amb un major finançament dins de l’oposició armada, són els que aconsegueixen les majors victòries, mentre que els grups amb més diversitat i visió d’un Estat civil, amb prou feina tenen suport i la seva repercussió és menor.

Com valores el paper dels països de la zona i de la comunitat internacional?

El suport a l’status quo ha estat fort, encapçalat per Rússia, que ha funcionat com a suport del règim, proporcionant-li armament i legitimitat internacional. De l’Iran es pot dir que actualment manté una ocupació de Síria (amb Hezbollah com a braç armat) i és el lideratge iranià qui pren les decisions i no el sirià.

El suport a un canvi ha estat condicio- nat per agendes de països com l’Aràbia Saudita que no es corresponen amb els objectius pels quals els sirians van sortir al carrer, un fet que planteja molts pro- blemes. La resta del món, inclosa la Unió Europea, ha fet poc més que limitar-se a observar cóm la situació s’anava podrint.

Pel que fa a qui ha donat verdaderament suport a un estat civil per a Síria i a les reivindicacions de llibertat, igualtat i jus- tícia per la qual tants sirians han lluitat, es pot dir que ningú.

Un desig.

La Síria de diversitat religiosa, ètnica i cultural en la qual vaig créixer, sense el terror que ens obliga a parlar de Síria en murmuris.

Entrevista sencera a:

www.fundipau.org/butlletins

Leila Nachawati

“Durant 40 anys, Síria ha estat un forat negre del

qual no se’n sabia res”

Referencias

Documento similar

També, en mirar amb perspectiva, veig un procés en el qual els jocs literaris –els espills i les cuirasses– són cada vegada més prims i la vida –també les referèn- cies

José Luis Villacañas, en la inauguració, havia reconegut que els índex de lectura dels valencians no són bons, encara per sota de la mitjana estatal, però que entre els sectors

Com diuen els bookcrossers més veterans: «El 80% dels llibres es perden, i són més els bookcrossers que acaben comprant que no pas els que troben llibres perduts.» Però això no

En resum, els pacients amb més probabilitats de una variant genètica causal d’IDCV són els pacients pediàtrics, amb un inici de manifestacions clíniques més precoç, amb un

Doncs perquè són els exemples de triangles rectangles amb nombres més petits en què els tres costats són nombres naturals.. Pels matemàtics grecs els únics nombres eren els

En comparació amb els lectors fluids, els principiants presenten fixacions més llargues (els seus ulls romanen en un lloc de la plana durant més temps), moviments sacàdics

Tot seguit apareixen una sèrie d'episodis formalment més aviat inconnexos on són destacables l'aparició desdibuixada del tema de la Ronde, amb els

Els museus són grans eines per a la divulgació de la vida a la Terra per apropar a la gent exemplars de zoologia, botànica… Tanmateix, els museus són més que