Memòria socioeconòmica de Barcelona 1996

(1)

Socioeconòmica

de Barc e l o n a

(2)

Secretari: Josep Antoni Fernández Manrique

El Consell Econòmic i Social de Barcelona ha comptat, per a l’elaboració d’aquesta Memòria amb els membres del grup de treball integrat per Ignasi Ragàs, José Manuel Fandiño, Pepe López, Antoni Lucchetti, Vicens Tarrats, Antoni Castells, Mercè Pizarro i Josep A. Fernández i la col·laboració de la professora Júlia Bosch, de l’Institut d’Estudis Territorials de la Universitat Pompeu Fabra i el Gabinet Tècnic de Programa-ció de l’Ajuntament de Barcelona que han participat en la coordinaPrograma-ció dels textos aportats pels diferents ponents i en el redactat final.

Els continguts han estat debatuts i aprovats per la Comissió Executiva formada per Ciriaco Hidalgo (president), Maravillas Rojo (vicepresident), Albert Miralles (vicepresi-dent) i Agustí Bonavia (vicepresi(vicepresi-dent).

(3)

INTRODUCCIÓ

E l Consell Econòmic i Social de Barcelona p resenta aquesta Memòria amb satisfacció de cumplir un dels objectius que s’havia marcat des de la seva constitució.

Ha estat un projecte il·lusionador, un repte que ha superat dificultats tècniques i sobretot la necessitat d’acordar la visió dels difere n t s agents que integren el C E S B. És per això que estem satisfets d’haver tingut l’oportunitat d’haver participat en la seva elaboració.

Volem i confiem que aquesta experiència avanci i millori en els seus continguts i que sigui un instrument útil per conèixer l’evolució i les perspectives socioeconòmiques de la ciutat i dels seus ciutadans i ciu-tadanes. Al mateix temps, esperem la vostra crítica constructiva per ajudar-nos a aconseguir que la Memòria Socioeconòmica de Barcelona reflecteixi millor, any rere any, la complexa realitat que ens envolta.

Hem intentat superar els esquemes que associen les memòries a un simple recull estadístic i, per això, sense obviar les dades necessàries, intentem que aquest sigui un document que uneixi el rigor i l’anàlisi i l’experiència dels principals indicadors socioeconòmics; que, des d’una visió dinàmica i global, aporti elements de valoració i perspec-tives.

Hem aconseguit elaborar una memòria entre tots. És un document que recull les aportacions i el treball de cadascuna de les org a n i t z a c i o n s que integren el CESB. Aquesta és una característica que assenyalem amb especial èmfasi. Evidenment no ha estat fàcil, entre altres coses, per la dificultat de comptar amb dades de la ciutat.

(4)

La Memòria Socioeconòmica de Barcelona 1996 és, doncs, el fruit de les aportacions de tots els organismes i les persones que integren el CESB, dels gabinets tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, de Comis-sions Obre res, de Foment del Treball Nacional, de la Unió General de Treballadors, i del propi CESB. Aquesta memòria és la suma de les opinions, les aportacions tècniques, el debat i el diàleg de tots els que f o rmen el C E S B . El consens s’ha formalitzat en el capítol de conclu-sions.

La Memòria arrenca amb una anàlisi de la població de Barc e l o n a segons el cens de 1996, a la qual segueixen una exposició del mercat de treball, de la situació econòmica, i del nivell de qualitat de vida assolit a la ciutat.

Finalitza amb un capítol dedicat a presentar les perspectives de desen-volupament econòmic i social a les quals Barcelona haurà d’enfrontar-se durant els propers anys.

Aquest document, a la vegada que una assignatura pendent, és el pro-ducte lògic de l’evolució que ha experimentat el CESB des de la seva c reació i al llarg de quatre mandats presidencials iniciats amb J o a n Clos i Matheu, avui alcalde de Barcelona, al qual li va tocar posar en marxa aquest Consell, seguit d’Alfred Clemente i Conte, que va afavorir l’elaboració de l’informe “El treball a Barcelona” el qual pot ser consi-derat el primer antecedent d’aquesta Memòria; el tercer torn presiden-cial va correspondre a Agustí Bonavia i Pérez, que va impulsar l’elabo-ració d’una memòria socioeconòmica com un dels objectius prioritaris del Consell; finalment, sota el quart mandat presidit per C i r i a c o Hidalgo i Salgado, es publica aquesta Memòria Socioeconòmica de B a rcelona 1996. Així podem afirmar que aquest document tanca el primer cicle dels mandats i obre una nova etapa de compromisos entre tots els que formem part del CESB.

Ciriaco Hidalgo i Salgado Agustí Bonavia i Pérez

President del CESB President període 1996-1997

(5)

INDEX

Introducció . . . .

El Consell Econòmic i Social de Barcelona . . . .

I. POBLACIÓ . . . .

1. Introducció i quadre resum 1996 . . . . 2. Evolució de la població . . . . 3. Moviment natural . . . . 4. Moviment migratori . . . .

II. SITUACIÓ DEL MERCAT DE TREBALL I POLÍTIQUES D’OCUPACIÓ . .

1. Introducció . . . . 2. Evolució de la població activa, ocupada i aturada . . . . 2.1. Evolució de la població activa . . . . 2.2. Evolució de l’ocupació . . . . a) Població ocupada segons l’EPA . . . . b) El registre d’afiliats a la Seguretat Social . . . . 2.3. Evolució de l’atur . . . . a) L’atur segons l’EPA . . . . b) Atur registrat . . . . 3. Polítiques d’Ocupació . . . . 3.1. Contractació . . . . 3.2. Perspectiva local . . . . 3.3. Beneficiaris i recursos de les polítiques actives

d’ocupació a la ciutat de Barcelona . . . . 3.3.1. Marc general . . . . 3.3.2. La Unitat Administradora del Fons Social

Europeu del Ministeri de Treball . . . . 3.3.3. L’INEM . . . . 3.3.4. La Generalitat de Catalunya . . . . 3.3.5. El FORCEM . . . . 3.3.6. L’Ajuntament de Barcelona . . . . a) Barcelona Activa S.A. . . . . b) El Negociat d’Inserció Socio-laboral de la

(6)

c) Institut Municipal d’Educació de

Barcelona . . . . d) Institut Municipal de Persones amb

Disminució . . . .

III. SITUACIÓ ECONÒMICA AL 1996 . . . .

1. Situació econòmica internacional . . . . 2. Situació econòmica a Espanya . . . . 2.1. Creixement sectorial . . . . 2.2. Ocupació, preus, dèficit públic i tipus d’interès . . . . 3. Situació de l’economia catalana al 1996 . . . .

3.1. Creixement sectorial i anàlisi de les enquestes de conjuntura . . . . 3.2. Ocupació i preus . . . . 4. L’activitat econòmica a la ciutat de Barcelona . . . . 4.1. Indicadors de consum . . . . 4.2. Comunicacions i transports . . . . 4.3. Turisme . . . . 4.4. Inversions estrangeres . . . . 4.5. Situació financera de la ciutat . . . . 4.6. El teixit industrial de Barcelona l’any 1995 . . . . 4.7. Resultats de l’activitat econòmica a Barcelona a

l’exercici 1995 . . . .

IV. QUALITAT DE VIDA . . . .

1. Introducció . . . . 2. Sanitat i salut Pública . . . . 3. Educació i formació . . . . 4. Cultura i lleure . . . . 5. Mercat immobiliari . . . . 6. Circulació . . . . 7. Transport públic . . . . 8. Seguretat i protecció . . . . 9. Medi ambient . . . . 10. Serveis urbans . . . .

(7)

V. PERSPECTIVES . . . . 1. Noves infraestructures per a una nova Barcelona . . . . A) Xarxa ferroviària . . . . B) Xarxa viària . . . . C) Pla del Congost del Besòs . . . . D) Pla Delta del Llobregat . . . . E) Altres infraestructures . . . . 2. Pacte Industrial de la regió metropolitana de Barcelona . . . 3. Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 . . . . 4. Barcelona i la societat de la informació . . . . 5. Ciutat sostenible . . . . 6. Barcelona com a centre de coneixement . . . .

VI. CONCLUSIONS . . . .

BIBLIOGRAFIA . . . . 141 143 144 145 145 146 147 148 150 152 153 155

161

(8)

(9)

(10)

(11)

1. Constitució i naturalesa del CESB

El 12 de novembre de 1991 els representants de l’Ajuntament de Bar-celona, la organització empresarial Foment del Treball i els sindicats USCOB i UGT van acordar la creació del Consell Econòmic i Social de B a rc e l o n a com a òrgan consultiu i de participació entorn als temes sociolaborals i econòmics de la ciutat de Barcelona.

El 29 de maig de 1992, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelo-na va aprovar crear el Consell Econòmic i Social de BarceloBarcelo-na i va aprovar-ne els Estatuts.

El procés constituent va finalitzar el 29 de juny de 1992 amb el nome-nament dels membres del Ple. D’aquesta manera el CESB es va conver-tir en el primer Consell Econòmic i Social d’àmbit local d’Espanya en c o n s t i t u i r- s e .

En la sessió constituent, l’11 de novembre de 1992, les entitats que l ’ i n t e g ren Foment del Treball Nacional, Unió Sindical de CCOO del B a rcelonès, Unió General de Treballadors de Catalunya i l’Ajuntament de Barc e l o n a van fer pública una declaració re a f i rmant el paper del CESB com a marc de diàleg permanent. De l’esmentada declaració destaquen:

• El suport a l’existència d’una llei especial per Barcelona que li per-meti avançar en l’ampliació de les seves competències en els ser-veis al ciutadà i dels recursos econòmics i financers suficients. • El manteniment a la ciutat d’una economia productiva de

desenvolu-pament d’iniciativa empresarial, equilibrant un modern sector indus-trial i els serveis que comporta amb un sector terciari desenvolupat. • La preocupació per la problemàtica de l’ocupació.

• El treball per una ciutat oberta a la cooperació i la solidaritat.

2. Funcions

E n t re les seves funcions definides en l’article 3 dels estatuts destaquen: • Informar sobre el pressupost, el pla d’actuació municipal i les

(12)

• I n f o rmar sobre els projectes locals de planificació de la form a c i ó p rofessional i dels plans d’ocupació. Els convenis amb altres admi-nistracions sobre promoció econòmica i social de Barcelona i els a c o rds que afectin en aquest camp l’àmbit municipal i supramuni-cipal.

• D e b a t re i impulsar accions orientades a la millora i desenvolupa-ment de la vida econòmica, social i ciutadana de Barcelona, espe-cialment en assumptes de competència pública.

3. Òrgans de govern

Pel que fa al funcionament del CESB, els Estatuts estableixen la com-posició i funcions del Ple, el president i la Comissió Executiva com a òrgans de govern i d’administració.

Cal destacar la novetat d’establir una presidència rotativa entre totes les entitats que formen el CESB amb una durada d’un any per man-d a t .

També es recull en els Estatuts la creació de Comissions de Tre b a l l com a òrgans complementaris als òrgans de govern, amb la funció de fer la documentació, l’estudi, la informació i l’elaboració de propostes a la Comissió Executiva. Les Comissions de Treball actualment exis-tents són les de Fiscalitat i pressupostos, Formació i ocupació, Qualitat de vida i Medi ambient.

4. Principals activitats del CESB el 1996

Amb l’acompliment dels objectius del pla de treball, el 1996 el CESB va iniciar una nova dinàmica de promoció del debat socioeconòmic en el si de la ciutat.

(13)

També es va invitar al conseller de Treball i SS del Govern Basc, senyor Ramon Jàuregui, a exposar les mesures del seu departament per afavo-rir el repartiment del treball i millorar la estabilitat en l’ocupació.

R e f e rent als temes de major proximitat es va celebrar una sessió con-junta dels plenaris dels CES de Barcelona i del Baix Llobregat p e r debatre una proposta conjunta sobre el pla del Delta. A aquesta reunió van assistir re p resentants dels grups parlamentaris, de la Conselleria d’Obres Públiques de la delegació del Govern i de tots els grups muni-cipals.

Per aconseguir que aquests debats i les aportacions, tant dels ponents com dels assistents, no siguin nomès actes d’un dia el CESB va fer l’esforç de editar-los en la col·lecció Quaderns del CESB.

Juntament amb les tasques esmentades es van acomplir tots els objec-tius de funcionament ordinari com l’elaboració d’informes i dictàmens s o b re els pressupostos i ordenances municipals, el Programa d’Actua-ció Municipal (PAM), el pla de qualitat i les cartes de serveis, els pro-jectes de formació i ocupació, etc.

5. Composició

PLENARI DEL CONSELL

Ajuntament de Barcelona Il·lma. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Il·lma. Sra. Pilar Rahola i Martínez Il·lm. Sr. Josep M. Vegara i Carrió Il·lm. Sr. Enric Truñó i Lagares Il·lm. Sr. Ernest Maragall i Mira

Il·lm. Sr. Eugeni Forradellas i Bombardo Sr. Oriol Balaguer i Julià

Sr. Ignasi Ragàs i Prat

(14)

CCOO Sra. Maria del Pilar Fuster i Cortés Sr. Alfred Clemente i Conte

Sr. Albert Miralles i Güell Sr. Jordi Sánchez i Santamari Sr. Vicenç Tarrats i Massó

Foment del Treball Nacional Sr. Agustí Bonavia i Pérez

Sr. Miquel Àngel Fraile i Villagrasa Sr. Pablo García i Pulido

Sr. Manuel Hernández i Griñán Sr. Hermilio Larumbe i Echavarri Sr. Rafael Romero i Fernández Sr. Antonio Rubio i Garcés Sra. Ana Marín Sánchez Sr. Jordi Fort Buscató Sra. Mercè Pizarro i Santos

UGT Sr. Josep M. Àlvarez i Suárez

Sr. Francisco Cobo i Cano Sr. José López i Alcaraz Sr. Ciriaco Hidalgo i Salgado Sr. Manuel San Nicolás i Byana

Secretari general del CESB Sr. José A. Fernández Manrique

COMISSIÓ EXECUTIVA

Ajuntament de Barcelona Il·lma. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla Sr. Ignasi Ragàs i Prat

CCOO Sr. Vicenç Tarrats i Massó

Sr. Albert Miralles i Güell

(15)

UGT Sr. José López i Alcaraz Sr. Ciriaco Hidalgo i Salgado

COMISSIÓ DE FISCALITAT I PRESSUPOSTOS

Ajuntament de Barcelona Sr. Guillem Sánchez i Juliachs Sr. Oriol Morillo i Cusco

CCOO Sr. Antoni Lucchetti i Farré

Sra. Maria del Pilar Fuster i Cortés

Foment del Treball Nacional Sra. Mercè Pizarro Santos Sr. Vicente Condón i Menta

UGT Sr. José Manuel Fandiño Crespo

Sr. Jordi Anguera i Camós

COMISSIÓ DE QUALITAT DE VIDA

Ajuntament de Barcelona Sra. Narcisa Salvador i Ripollès Sr. Antoni Fernández i Pérez

CCOO Sra. Maria del Pilar Fuster i Cortés

Sr. Rafael Milla i Anguita

Foment del Treball Nacional Sr. Miquel Àngel Fraile i Villagrasa

UGT Sr. Miquel Monera i Urbina

(16)

COMISSIÓ DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ

Ajuntament de Barcelona Sra. Elisabeth Monfort i Barril Sra. Montserrat Parramon i Farràs

CCOO Sr. Fèlix Eroles i Torrecilla

Sra. Trinidad Sánchez i Ruiz

Foment del Treball Nacional Sra. Mercè Pizarro i Santos Sra. Ana Marín Sánchez

UGT Sr. Antonio Martín Godoy

Sr. José López i Alcaraz

COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT

Ajuntament de Barcelona Sr. Lluís Boada i Domènech Sr. Ferran Relea i Ginès

CCOO Sr. Rafael Milla i Anguita

UGT Sr. Miquel Monera i Urbina

GRUP de PREPARACIÓ de les JORNADES 1997

Ajuntament de Barcelona Sr. Ignasi Ragàs i Prat

CCOO Sr. Albert Miralles i Güell

(17)

UGT Sr. Jordi Anguera i Camós

GRUP de PREPARACIÓ de la Memòria Socioeconòmica 1996

Ajuntament de Barcelona Sr. Ignasi Ragàs i Prat Sr. Antoni Castells i Durán

CCOO Sr. Antoni Lucchetti i Farré

Sr. Jordi Sánchez i Santamari

Foment del Treball Nacional Sra. Mercè Pizarro i Santos

UGT Sr. José Manuel Fandiño i Crespo

(18)

(19)

(20)

(21)

1. Introducció i quadre resum 1996

En aquesta secció s’analitzen les principals dades del Cens de 1996 referides a Barcelona i als seus districtes. Primer es realitza una foto-grafia fixa de quina és la població de la ciutat l’any 1996. En el segon a p a rtat s’analitza l’evolució de la població comparant-la amb la de l’any 1991. Finalment, en els dos apartats següents es comenta el c o m p o rtament del moviment natural i del moviment migratori i el seu efecte sobre l’evolució de la població.

POBLACIÓ PER DISTRICTES. 1996

Densitat

Població % km2 _% _Hab./km2

Ciutat Vella 83.829 5,6 4,3 4,3 19.495

Eixample 248.777 16,5 7,5 7,6 33.170

Sants-Montjuïc 167.390 11,1 20,9 21,1 8.009

Les Corts 81.864 5,4 6,0 6,1 13.644

Sarrià-Sant Gervasi 129.573 8,6 20,0 20,2 6.479

Gràcia 115.753 7,7 4,2 4,2 27.560

Horta-Guinardó 169.832 11,3 11,9 12,0 14.272

Nou Barris 170.849 11,3 8,0 8,1 21.356

Sant Andreu 135.579 9,0 6,5 6,6 20.858

Sant Martí 205.359 13,6 9,8 9,9 20.955

BARCELONA 1.508.805 100,0 99,1 100,0 15.225

Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona.

(22)

POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT. 1996

Total % Homes % Dones %

0-14 179.637 11,9 92.093 13,1 87.544 10,9 15-24 213.109 14,1 108.344 15,4 104.765 13,0 25-44 422.343 28,0 206.192 29,2 216.151 26,9 45-64 381.905 25,3 178.844 25,4 203.061 25,3 65 i més 311.811 20,7 119.512 17,0 192.299 23,9 BARCELONA 1.508.805 100,0 704.985 100,0 803.820 100,0 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona.

Per districtes, el més poblat és l’Eixample que, amb gaire bé 250.000 habitants, concentra més d’un 16% del total de la població barceloni-na. El segueixen Sant Martí, amb un 13,6%, i Horta-Guinardó, Nou Barris, i Sants-Montjuïc, tots tres amb un percentatge proper a l’11%. Els districtes menys poblats són Les Corts i Ciutat Vella amb una població que supera per poc els 80.000 habitants. Pel que fa a la den-sitat de població, l’Eixample i Gràcia són els més densos mentre que a Sarrià-Sant Gervasi hi viuen poc més de 6.000 persones per quilòme-tre quadrat.

Piràmides d’edat 1996

-10 -5 0 5 10

0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 >79

(23)

1991

En la piràmide d’edats, la franja compresa entre el 0 i els 14 anys representa l’11,9% del total, la compresa entre els 15 i els 24 anys el 14,1%, el grup entre 25 i 64 anys suposa un 53,3%, i els majors de 65 anys un 20,7%. Les diferències segons el sexe es fan paleses sobretot en els grups extrems, ja que hi ha més homes que dones entre 0 i 24 anys i, en canvi, les dones superen els homes en totes les altres edats, especialment en la corresponent als majors de 65 anys.

Els districtes amb una proporció més elevada de gent jove (15 a 24 anys) són Nou Barris, Les Corts, Horta-Guinardó, i Sant Andreu, tots amb percentatges entre el 15% i el 16%. Per contra, els districtes més envellits són Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia, Sarrià-Sant Gervasi, i Sants-Montjuïc, amb una població de més de 65 anys que supera el 20% del total, destacant especialment Ciutat Vella amb un percentat-ge del 27,9%.

-10 -5 0 5 10

0-9 10-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 >79

(24)

POBLACIÓ DELS DISTRICTES PER GRUPS D’EDAT. 1996

Habitants 0-14 15-24 25-64 65 i més TOTAL

Ciutat Vella 8.319 9.429 42.721 23.359 83.829

Eixample 26.990 30.543 129.233 62.010 248.777

Sants-Montjuïc 21.077 22.592 89.494 34.223 167.390

Les Corts 10.898 12.953 44.355 13.657 81.864

Sarrià-St. Gervasi 16.376 18.172 68.032 26.993 129.573

Gràcia 12.768 15.023 61.149 26.812 115.753

Horta-Guinardó 19.553 26.338 92.932 31.009 169.832

Nou Barris 19.761 27.333 92.014 31.741 170.849

Sant Andreu 17.561 20.947 73.353 23.718 135.579

Sant Martí 26.334 29.779 110.965 38.281 205.359

BARCELONA 179.637 213.109 804.248 311.803 1.508.805

Percentatges 0-14 15-24 25-64 65 i més TOTAL

Ciutat Vella 9,9 11,2 51,0 27,9 100,0

Eixample 10,8 12,3 51,9 24,9 100,0

Sants-Montjuïc 12,6 13,5 53,5 20,4 100,0

Les Corts 13,3 15,8 54,2 16,7 100,0

Sarrià-Sant Gervasi 12,6 14,0 52,5 20,8 100,0

Gràcia 11,0 13,0 52,8 23,2 100,0

Horta-Guinardó 11,5 15,5 54,7 18,3 100,0

Nou Barris 11,6 16,0 53,9 18,6 100,0

Sant Andreu 13,0 15,5 54,1 17,5 100,0

Sant Martí 12,8 14,5 54,0 18,6 100,0

BARCELONA 11,9 14,1 53,3 20,7 100,0

2. Evolució de la població

L’any 1996, en ser any censal, ha posat sobre la taula, en primer plà, la reestructuració demogràfica acumulada en 5 anys en un àmbit terri-torial que, justament en aquest quinqueni s’ha transformat des de tots els punts de vista.

(25)

dones. La baixa es re p a rteix en totes les edats, excepte la de més de 65 anys que guanya població. Per districtes, les disminucions més i m p o rtants corresponen a Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia, Nou Barris, i l’Eixample. Sant Martí és el districte més estable, segurament com a conseqüència de les actuacions lligades als Jocs, entre les quals des-taca especialment, la construcció de la Vila Olímpica durant aquest període.

Població 1986-1996. Barcelona, Àrea i Regió I

1986 1991 1996 Var 96/86

Barcelona 1.701.812 1.643.542 1.508.805 -11,34

Resta Àrea 1.284.312 1.310.151 1.306.418 1,72

Total Àrea 2.986.124 2.953.693 2.815.223 -5,72

Resta Regió 1 1.156.001 1.240.866 1.339.631 15,88

Total Regió 1 4.142.125 4.194.559 4.154.854 0,31

Font: Gabinet Tècnic de Programació amb dades del Departament d’Estadística.

Expulsen població la majoria dels municipis metropolitans, com l’Hospitalet, Santa Coloma, Sant Adrià, Badalona, mentre que en són receptors nets municipis de la segona corona de la regió metro p o l i t a-na, com Sant Cugat, Castelldefels, Begues o Tiana.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE BARCELONA. 1960-1996

1960 1970 1975 1981 1986 1991 1996

1 . 5 2 6 . 5 5 0 1 . 7 4 1 . 9 7 9 1 . 7 5 1 . 1 3 6 1 . 7 5 2 . 6 2 7 1 . 7 0 1 . 8 1 2 1 . 6 4 3 . 5 4 2 1 . 5 0 8 . 8 0 5 Font: Departament d’Estadística, Ajuntament de Barcelona.

A la mateixa regió metropolitana de Barcelona, altres localitats teòrica-ment consolidades i re c e p t o res de població, com Sabadell o Grano-llers, mostren també en una escala més reduïda aquesta pèrdua de po-blació. Es tracta d’una pro g ressiva extensió de la població: el mateix n o m b re d’habitants, donat un creixement natural proper a zero, re s i-deix en molt més territori.

(26)

quilòme-t re quadraquilòme-t, cap als que quilòme-tenen una densiquilòme-taquilòme-t inferior als 3.000 habi-tants. De fet s’observa un fenòmen de redistribució de la població en un mateix espai urbà de referència, que ja no és la ciutat estricte de Barcelona.

Comparant Madrid amb l’àrea de Barcelona, per grandària l’única comparació possible dins d’Espanya, es comprova que la seva despo-blació és quasi idèntica: mentre que la capital de l’Estat ha perd u t e n t re 1991 i 1996 el 5,4% dels seus habitants, l’àrea de Barc e l o n a n’ha perdut un 4,5%.

El procés de descentralització de la població a la regió metropolitana de B a rcelona presenta un perfil similar a la que es pot observar com a habi-tual de les àrees metropolitanes madures. Un cop superada l’etapa de c reixement absolut de la població del conjunt metropolità, disminueix en una primera fase la població resident en el nucli central, augmenta prmer la població a la priprmera corona i, finalment, creix la població re s i-dent a la segona corona metro p o l i t a n a .

Aquesta dinàmica està àmpliament observada a tota l’Europa urbana, encara que a la capital catalana ha començat més tard que en les altre s ciutats. Les ciutats europees que ja han passat per aquesta etapa comen-cen a recuperar població o, al menys, a corregir la tendència a la baixa1_.

Tot aquest procés no ha significat, ni abans ni després, una pèrdua del seu potencial com a centre neuràlgic i com a capital de la seva regió que, això sí, és cada cop més extensa i complexa.

És imprescindible jutjar la qüestió a la llum de l’elevada densitat bar-celonina, el que potser portaria a millorar la vida dels seus habitants, però sense perd re de vista les relacions entre demografia i potencial econòmic i de capitalitat.

No sembla que fins ara la pèrdua de població tingui cap indidència negativa en la potencialitat i el dinamisme de la ciutat, ja que Barc e l

(27)

na continua tenint uns 760.000 llocs de treball, que re p resenten una t e rcera part de tots els de Catalunya, per tant, la pèrdua de població de d ret no comporta una correlativa pèrdua de potencia productiva. A més, la ciutat mostra en diferents sectors la millora de l’activitat econòmica, i també augmenta el nombre d’empreses ubicades a la circ u m s c r i p c i ó administrativa. S’observa, així mateix, una consolidació del espai me-t ropolime-tà, amb un incremenme-t pro g ressiu dels inme-terc a n v i s2_{. La clau}

d’a-questa extensió és la millora de les comunicacions, que també és la clau de la redistribució de població. Sense l’oferta de transports de rodalies i la millora de la comunicació per carretera aquest fenòmen no s’hagués produït.

Una altra de les causes dels canvis de residència ha estat la pro-blemàtica de l’habitatge. Segons dades de l’Enquesta Metro p o l i t a-na, només el 7% de la població que abandona la ciutat ho fa per motius laborals, mentre que el 47% reconeix que se’n va en busca d’una vivenda que no troba en el nucli central. De totes manere s , s’està produint en els últims anys un procés de menor dispersió en els preus de Barcelona i el seu entorn metro p o l i t à .

L’ à rea de Barcelona respon cada cop més al model espaial plurinu-clear, diversificat y amb subzones molt especialitzades. Un model que funciona com a conjunt, en un espai urbà amb una unitat global de sistemes de producció, un mercat únic d’habitatge, un sistema inte-grat de transport i un mercat de cultura, oci i estudi també unificat.

Més que la pèrdua de població en sí, el que preocupa és a qui afecta tal pèrdua, quina re p e rcussió pot tenir en la ciutat del futur i quin impacte en la sostenibilitat de l’activitat de la gent que viu a la ciutat i de la gent que ve a usar-la. O si es vol, quines polítiques cal imple-mentar perquè no suposi un afebliment de perspectives i de competiti-vitat.

(28)

La franja d’edat compresa entre els 15 i els 30 anys encara té un poten-cial considerable que la ciutat ha de procurar retenir aplicant, en els t e rrenys de l’habitatge, del treball i dels ajuts, les polítiques adequades.

3. Moviment natural

La pèrdua de població de Barcelona en els darrers anys ha estat causada per uns saldos vegetatiu i migratori negatius. A Barc e l o n a , la mortalitat supera la natalitat des de 1985. La taxa de natalitat va disminuir bruscament a finals dels anys vuitanta, i ha mantingut una lleugera tendència a la baixa en els últims anys, excepció feta dels petits repunts de 1991 i 1992.

TAXES DE NATALITAT I MORTALITAT I ESPERANÇA DE VIDA

Natalitat Mortalitat Esperança vida

1991 7,7 9,5 76,8

1992 8,2 9,3 77,2

1993 7,7 9,6 77,6

1994 7,7 10,3 77,6

1995 7,5 10,5 77,6

Nota: les taxes són en tant per 1.000 habitants.

MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ

Natalitat Mortalitat Saldo vegetatiu

1991 12.667 15.568 -2.901

1992 13.356 15.236 -1.880

1993 12.641 15.633 -2.992

1994 12.519 16.674 -4.155

1995 12.122 16.917 -4.795

(29)

Taxes de natalitat i mortalitat. 1960-1995

La taxa de mortalitat ha augmentat lleugerament en els darrers anys, probablement com a conseqüència de l’envelliment de la població. L’índex d’envelliment, que mesura la relació entre les persones de més de 65 anys i els nens entre 0 i 14 anys, ha passat del 120,5% l’any 1991 al 173,6% el 1996.

Creixement vegetatiu. 1960-1995

6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

Saldo vegetatiu (-)

1960 1970 1980 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 Saldo

vegetatiu (+)

Natalitat Mortalitat

-6.000 -4.000 -2.000 0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000 16.000

(30)

És evident que l’envelliment demogràfic no s’ha de veure només com un problema, sinó també com la manifestació estadística d’un privile-gi, perquè quant hi ha més desenvolupament, també hi ha més espe-rança de vida i, per tant, més envelliment.

La diferència entre naixements i defuncions a Barcelona es resumeix amb unes 16.500 persones menys al llarg dels darrers cinc anys, el que suposa una mitjana anual superior als 3.000. En l’àmbit de la resta de l’àrea metropolitana, el moviment natural de la població dóna un saldo positiu d’aproximadament 15.000 persones. També és posi-tiu el resultat del moviment natural de la població a la resta de la Regió Metropolitana, amb un augment a l’entorn dels 18.000 habi-tants.

Pel que fa al moviment natural de la població per Districtes al 1995, últim any amb informació disponible, destaquen els saldos negatius de l’Eixample, més de 1.300 persones, i de Ciutat Vella, proper a les 1.000. En canvi Les Corts només perd 15 habitants per aquest con-cepte.

MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ PER DISTRICTES 1995

Natalitat Mortalitat Saldo vegetatiu

Ciutat Vella 605 1.581 -976

Eixample 1.998 3.307 -1.309

Sants-Montjuïc 1.374 1.901 -527

Les Corts 642 657 -15

Sarrià-Sant Gervasi 1.276 1.360 -84

Gràcia 885 1.553 -668

Horta-Guinardó 1.328 1.659 -331

Nou Barris 1.212 1.592 -380

Sant Andreu 1.042 1.302 -260

Sant Martí 1.760 2.005 -245

BARCELONA 12.122 16.917 -4.795

(31)

Creixement vegetatiu per districtes. 1987 i 1995

4. Moviment migratori

El nombre d’immigrants que va acullir el municipi ha augmentat sis-temàticament en els últims 5 anys, arribant l’any 1995 a prop dels 20.000 nous ciutadans. Paralelament, també l’emigració creix cons-tantment en el mateix període, a un ritme menor però amb uns valors absoluts més alts. El saldo resultant sembla haver-se estabilitzat els últims dos exercicis a l’entorn dels 20.000.

CREIXEMENT MIGRATORI

Immigració Emigració Saldo migratori

1991 8.746 20.793 -12.047

1992 11.466 27.065 -15.599

1993 14.178 32.556 -18.378

1994 15.865 36.412 -20.547

1995 19.708 40.317 -20.609

Com ja s’ha comentat anteriorment, la gent que marxa de Barcelona ho fa majoritariament per instal·lar-se a la seva regió metropolitana. Es tracta de ciutadans que responen, bàsicament, a dos tipus de perfil: joves que volen formar una família, que busquen unes millors condi-cions de vida o un preu assequible per adquirir el seu primer pis, i les famíles consolidades amb una situació econòmica bona.

(32)

Creixement migratori. 1960-1995

Dintre del municipi, l’any 1995 els districtes amb més emigració són, per aquest ordre, l’Eixample, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Nou Barris, i Horta-Guinardó. Paral·lelament, els tres primers són també els que reben més immigració. A tots els districtes, hi ha més gent que marxa que no que s’hi instal·la, oscil·lant els saldos migratoris entre els 3.384 perduts a l’Eixample i els 1.013 habitants de Ciutat Vella.

CREIXEMENT MIGRATORI DE LA POBLACIÓ PER DISTRICTES 1995

Immigració Emigració Saldo

Ciuta Vella 1.606 2.619 -1.013

Eixample 3.284 6.668 -3.384

Sants-Montjuïc 2.474 4.801 -2.327

Les Corts 1.298 2.316 -1.018

Sarrià-Sant Gervasi 1.698 3.655 -1.957

Gràcia 1.609 3.220 -1.611

Horta-Guinardó 1.650 4.213 -2.563

Nou Barris 1.826 4.501 -2.675

Sant Andreu 1.630 3.267 -1.637

Sant Martí 2.633 5.057 -2.424

BARCELONA 19.708 40.317 -20.609

5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000

1960 1970 1980 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 Saldo migratori (-)

Saldo (+)

(33)

Moviment migratori per districtes. 1995

-7.000 -6.000 -5.000 -4.000 -3.000 -2.000 -1.000 0 1.000 2.000 3.000 4.000

Ciutat Vella

Eixample Sants-Montjuïc

Les Corts

Sarrià-St. Gervasi

Gràcia Horta-Guinardó

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martí

Saldo Emigració

(34)

(35)

Situació del

mercat de treball i

(36)

(37)

1. Situació del mercat de treball i polítiques d’ocupació

Una de les línies d’actuació del Consell Econòmic i Social de Barcelo-na és l’anàlisi a fons de l’evolució del mercat de treball a la ciutat de Barcelona durant l’any 1996 i constatar el seu dinamisme, ja sigui comparant les dades de Barcelona amb altres zones geogràfiques, o amb les de períodes anteriors.

També es pretén destacar les incidències més rellevants quant a la qualitat de la contractació (durada dels contractes, modalitats que més s’utilitzen), així com l’evolució en aquells sectors de població amb més dificultats d’inserció laboral.

Finalment, i fent referència a les polítiques de foment de la ocupació, es vol contrastar quina ha estat la utilització d’aquests nous tipus de contrac-tes, i si les polítiques de formació seguides s’ajusten a les demandes més generalitzades i a aquells col·lectius amb uns índexs d’atur més elevats.

A l’hora de parlar de xifres d’ocupació, de mercat de treball, s’ha de contemplar Barcelona en el context de la regió metropolitana. Com s’ha esmentat en la secció corresponent a l’anàlisi de la població, l’à-rea de Barcelona fa temps que s’ha convertit en un espai urbà amb una unitat de sistemes de producció i, per tant, amb un mercat de tre-ball integrat, característica que s’ha accentuat en els últims anys.

El canvi de model productiu, amb més segmentació empresarial, i el canvi del model de mobilitat, amb una disminució del temps de des-plaçament, propicien el pas a un estadi encara més accentuat d’interrela-ció en el territori. La millora de les comunicacions ha augmentat conside-rablement la mobilitat per motiu treball, tant de barcelonins que van a treballar fóra, com de no residents que venen a la ciutat a treballar, i com a conseqüència d’això per a un coneixement real de l’estat del mercat de treball seria imprescindible contemplar aquesta dimensió territorial.

(38)

potencialitat i el dinamisme de la ciutat. Com a síntesi de la dinàmica mereix tenir present que l’activitat econòmica de Barcelona va aug-mentar l’any 1996 al voltant del 2%1_.

A l’hora d’analitzar el mercat de treball de Barcelona ciutat existeixen diferents fonts estadístiques, amb els seus propis avantatges i limitacions, que proporcionen informació sobre la temàtica laboral. Una d’aquestes fonts és la provinent dels censos i padrons de població. El principal avan-tage dels censos és la seva exhaustivitat mentre que les seves principals limitacions són la períodicitat (cada cinc anys) i el coneixement tardà dels resultats, però són útils per copsar les tendències de llarg termini.

L’anàlisi més conjuntural del mercat de treball s’haurà de realitzar a par-tir de les altres fonts disponibles, és a dir, l’Enquesta de Població Activa de l’INE, el registre d’assalariats de la Seguretat Social, i l’atur registrat a les oficines de l’INEM. L’EPA dóna informació sobre tots els aspectes que caracteritzen el mercat de treball (població activa, ocupació, atur), encara que, com qualsevol enquesta, està subjecta a limitacions que s’accentuen quan es baixa a un nivell territorial inferior al nacional.

El registre d’assalariats de la Seguretat Social i l’atur registrat a les ofi-cines de l’INEM són registres administratius, el que vol dir que l’origen del registre no és estadístic sinó que es fa per complir uns preceptes legals que generen drets a les persones que s’inscriuen (pensions de jubilació, d’enfermetat, o d’atur). De totes maneres, ambdós registres es coverteixen en una valuosa referència addicional per estudiar el nivell d’ocupació i l’atur.

2. Evolució de la població activa, l’ocupació i l’atur

2.1 Evolució de la població activa

Segons les dades de l’EPA, la població activa de Barcelona ciutat pre-senta una disminució força important entre els segons trimestres de

(39)

1995 i 1996, recuperant-se a finals d’aquest últim any però sense assolir els nivells de l’any anterior. La població total de més de 16 anys va disminuir un 1,7% durant 1996, mentre que el descens de la població activa va ser d’un 1,9%.

La taxa d’activitat a Barcelona va anar disminuint gradualment en aquests dos últims anys, com a conseqüència dels canvis demogràfics que van afectar, no només a la ciutat de Barcelona, sinó a tota la població catalana. L’envelliment de la població augmenta el nombre de jubilats que passen a ser inactius i, per altra banda, la manca de feina fa que els estudiants retardin la seva incorporació al món laboral, encara que d’aquesta manera augmenten la seva formació (cursos, postgraus, segona carrera).

Evolució de la població activa

Font: Enquesta de Població Activa. INE

Si es comparen les dades de Barcelona amb les de la província, Cata-lunya i Espanya, es comprova que la taxa d’activitat a la ciutat està al voltant de 3 punts per sota de la provincial i la catalana, i supera en més de mig punt la taxa espanyola. La presència de més estudiants i una població més envellida, són les causes principals de la menor acti-vitat a la ciutat que a les àrees territorials més properes.

630 640 650 660 670 680 690 700

(40)

En els darrers dos anys, la taxa d’activitat per sexes també va dismi-nuir, especialment la masculina que va passar de 65,2% el primer trimestre de 1995 a 61,7% el quart trimestre de 1996. La taxa d’acti-vitat femenina, per la seva banda, es va mantenir més estable, aug-mentant lleugerament a finals d’aquest últim any.

Evolució de les taxes d’activitat

Evolució de la taxa d’activitat per sexes

46 47 48 49 50 51 52 53 54

1995/I II III IV 1996/I II III IV

Barcelona Província Catalunya Espanya

30 40 50 60 70

(41)

2.2. Evolució de l’ocupació

A l’hora de parlar de l’ocupació d’una ciutat com Barcelona és impor-tant distingir entre llocs de treball localitzats a la ciutat i ocupats resi-dents. Els llocs de treball localitzats mesuren tota l’ocupació que es genera a la ciutat, independentment de la residència de l’ocupat, mentre que els ocupats residents són els habitants de la ciutat que tenen una ocupació, encara que aquesta no sigui necessàriament a Barcelona ciutat.

Barcelona no és una ciutat només de residència, sinó una ciutat d’ac-tivitat que actua com a nucli d’una àrea que va més enllà dels seus límits administratius i, per tant, el seu mercat de treball també sobre-passa la ciutat estricta. Segons les dades del cens de 1991, els llocs de treball localitzats a Barcelona eren 761.165 dels quals 521.120 (un 68,5%) eren coberts per habitants de la ciutat, mentre que els ocupats residents eren 623.930 persones, dels quals 102.801 treba-llaven a fóra de Barcelona2_.

Tot això fa que per donar una informació més completa de l’ocupació a Barcelona s’hagin de tenir en compte ambdós aspectes. Les dades municipalitzades dels llocs de treball localitzats només són disponi-bles a partir de l’explotació dels censos i padrons de població. Una bona aproximació, encara que amb problemes, és el registre d’afiliats a la Seguretat Social. L’EPA, per la seva banda, en ser una enquesta realitzada a residents, seria una aproximació a l’ocupació dels resi-dents, sense tenir en compte si treballen a la ciutat o no.

A manca de l’explotació de les dades censal de 1996, en aquest apar-tat s’analitza l’evolució de l’ocupació a Barcelona a partir, primer, de les dades de l’EPA i, segon, de les dades d’afiliats a la Seguretat Social.

(42)

a) Població ocupada segons l’EPA

Un indicador a tenir en compte i que ens mostra el dinamisme del mercat de treball a la ciutat és l’evolució de la població ocupada. Aquesta dada és certament preocupant ja que va disminuir notòria-ment des de principis de 1995, recuperant-se lleugeranotòria-ment l’últim tri-mestre de 1996. Cal destacar que a les altres àrees territorials analit-zades (província, Catalunya i Espanya), l’ocupació comença a créixer durant el segon trimestre de l’any, quan a la ciutat de Barcelona enca-ra es destruien llocs de treball.

Evolució de la taxa d’ocupació

Aquesta tendència es veu afectada, en part, per l’evolució de la pobla-ció de més de 16 anys, la disminupobla-ció de la qual ajuda a que la taxa d’ocupació no caigui més. El descens de l’ocupació pot respondre, també, a altres fenòmens com ara la migració, donat que les dades de l’EPA estan en relació amb el lloc de residència. En el decurs de 1996, la població de més de 16 anys es va reduir en 22.900 perso-nes, mentre que l’ocupació va caure només en 12.800.

Si s’analitza l’ocupació per sexes, la masculina disminueix en 6.500 persones l’any 1996, mentre que la femenina creix en 12.200

perso-34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44

(43)

nes. Tot i això, la taxa d’ocupació masculina continua per sobre de la femenina, amb un 49,9% i un 32,9% respectivament.

POBLACIÓ OCUPADA I TAXA D’OCUPACIÓ PER EDATS IV trimestre 1996

Població ocupada Taxa d’ocupació milers percentatge

De 16 a 19 anys 7,0 1,3 9,5

De 20 a 24 anys 43,7 8,2 36

De 25 a 54 anys 41,1 76,9 69,5

55 anys i més 72,8 13,6 13,8

TOTAL 534,2 100,0 40,7

Font: Enquesta de Població Activa. INE.

Per sectors econòmics, cal destacar que el sector serveis concentra un 71% dels ocupats, encara que durant l’any 1996 va perdre 1.600 tre-balladors, mentre que la indústria en va guanyar 9.700 i ja representa un 23,8% dels ocupats. La construcció va disminuir lleugerament, mentre que l’agricultura perd paulatinament pes en el total de l’ocupa-ció de Barcelona, donat que només tenia 1.500 treballadors a finals d’any.

Ocupats per sectors econòmics

Agricultura

0% Indústria

24%

Construcció 5%

(44)

b) El registre d’afiliats a la Seguretat Social

Com una aproximació a la situació de l’ocupació a Barcelona ciutat, s’analitza a continuació la situació del nombre d’afiliats al règim gene-ral de la Seguretat Social l’any 1995

Cal tenir en compte que les dades relatives als afiliats a la Seguretat So-cial no es corresponen als llocs de treball efectivament localitzats a cada àmbit territorial. Els treballadors s’imputen segons centre de cotització, que no coincideix necessàriament amb l’establiment o planta productiva.

Aquest fet té força importància a Barcelona, donat que la seu social de moltes empreses, bàsicament les de més grandària, es localitza a la ciu-tat, quan bona part dels ocupats treballen fora. Això fa que no només cal pendre amb prevenció les dades del nombre d’afiliats, sinó que pot dur a conclussions erònies en l’anàlisi ja que, per exemple, reduccions de plan-tilla a grans empreses es registren a la ciutat quan realment poden haver afectat a plantes productives situades a les corones metropolitanes.

També s’ha de tenir en compte que les dades només contemplen afi-lliats al règim general i que, per tant, hi ha col·lectius que no en for-men part, com ara els autònoms i els funcionaris, que cotitzen a règims especials. Aquests col·lectius presenten dues característiques: la seva ocupació és més estable, i estan localitzats preferentment a la ciutat centrat (són terciaris)3_.

Malgrat aquests inconvenients, i en disposar d’una sèrie homogènia per a Barcelona i la regió metropolitana pel període 1991-1995, es considera que l’anàlisi d’aquestes dades pot ser útil per detectar les tendències més importants.

(45)

AFILIATS AL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

1991 1992 1993 1994 1995

Barcelona 765.784 735.003 679.920 659.003 663.436 AMB (sense Barna) 258.495 254.931 238.054 248.831 261.014 RMB (sense Barna) 334.088 327.506 304.721 323.713 337.827 TOTAL 1.358.367 1.317.440 1.222.695 1.231.547 1.262.277 Font: Departament de Treball, Generalitat de Catalunya.

A Barcelona, el nombre d’afiliats a la Seguretat Social disminueix un 13,4% entre 1991 i 1995. Cal assenyalar, però, que per primer en cop en tres anys el 1995 augmenta lleugerament l’ocupació, tendèn-cia que es veu confirmada per les dades corresponents al primer trimestre de 1996. Per altra part, tant a la primera com a la segona corona metropolitana es produeix, en aquest mateix període, un man-teniment dels treballadors afiliats amb uns creixements de l’1% i de l’1,1%, respectivament.

Per sectors, s’observa un augment de la participació dels serveis en els tres àmbits, en detriment de la construcció i la indústria. De totes maneres, aquest últim sector manté la seva importància a la primera i segona corones. Es tendeix, doncs, cap a una terciarització, lleugera-ment més accentuada a Barcelona.

L’any 1995, Barcelona concentrava més de la meitat del nombre total d’afiliats a la regió metropolitana, encara que ha anat perdent importància relativa. Aquest fet respon a un descens més acusat de l’ocupació els anys 1991 i 1992, i a una recuperació més lenta a par-tir del 1993.

2.3 Evolució de l’atur

Per a l’anàlisi de la població aturada i l’evolució de la taxa d’atur s’uti-litzen dues fonts d’informació ben diferenciades: l’Enquesta de Població Activa de l’INE, i les dades d’atur registrat de l’INEM.

(46)

d’a-turats, els resultats difereixen bastant, cosa lògica donat que aquestes sèries estadístiques estan elaborades amb finalitats diferents. Per tant, l’evolució de l’atur a Barcelona ciutat es contemplarà des de les dues òptiques.

a) L’atur segons l’EPA

La població aturada va disminuir un 2,1% el quart trimestre de 1996, respecte del trimestre interior. Des de principis d’any, però, l’atur va augmentar en 2.500 persones com a conseqüència d’un important augment en el tercer trimestre, i tot i el bon resultat del segon trimestre.

Evolució de la taxa d’atur

La taxa d’atur en els últims set trimestres, segons les dades de l’EPA, presenta una evolució bastant oscil·lant d’un trimestre a l’altre, si-tuant-se a finals de 1996 en un 20,1% de la població activa. El tercer trimestre és particularment dolent, ja que l’atur repunta clarament els dos últims anys. Això té una clara explicació per la finalització de molts contractes temporals dins el sector d’hosteleria i restauració després de l’etapa estival, i per l’acabament dels cursos acadèmics que fa que molt joves s’incorporin al mercat de treball.

18 18,5 19 19,5 20 20,5 21

(47)

Si es comparem les dades de Barcelona amb altres zones geogràfi-ques, s’observa com des de principis de 1995 la taxa d’atur va aug-mentar a Barcelona en 1,1 punts, mentre que a totes les altres zones la taxa es va reduir: 1,9 punts a la província, 1,4 punts a Catalunya, i 1,7 punts a Espanya, tot i que, òbviament, partien de nivells diferents. El primer trimestre de 1995, Barcelona tenia la taxa d’atur més baixa de les quatre analitzades, però a finals de 1996 l’atur a Catalunya es situa per sota del de Barcelona.

Evolució de la taxa d’atur

Analitzant la taxa d’atur per sexes, des de principis d’any la masculina augmenta 1,5 punts i es situa al 19,1%, mentre que la femenina queda fixada en un 21,4% però amb una tendència oscil·lant. Si es mira la variació interanual, descomptant així l’efecte negatiu del tercer trimestre, la tendència de l’atur és clarament ascendent en els homes i descendent en les dones.

L’atur pels diferents trams d’edat mostra uns resultats bastant preocu-pants, especialment en el cas dels joves. L’atur juvenil (aturats de 16 a 19 anys respecte la seva corresponent població activa), es situa en la increïble xifra del 62,2% amb un increment de 4,6 punts durant els

17 18 19 20 21 22 23 24

(48)

tres últims mesos, i en el grup d’edat de 20 a 24 anys la taxa d’atur és del 38,7%. En canvi, els aturats de més de 55 anys van mostrar una evolució més positiva, en pasar d’una taxa del 16,2% el tercer trimes-tre de 1996 a una del 14,7% a finals d’any.

Evolució de la taxa d’atur per sexes

Aquestes dades lliguen amb el problema dels aturats de llarga durada (més d’un any sense trobar feina), i com a exemple, només dir que a finals de 1996 hi havia 32.100 persones que havien deixat l’última ocupació feia més de 3 anys, el que representa un 23,9% del total d’aturats de la ciutat de Barcelona. El fet que un 24% dels aturats faci més de 3 anys que no troben un lloc de treball, quan el temps màxim que cobreix el subsidi d’atur és de 2 anys, és senyal inequívoca que, segons del dades de l’EPA, el mercat de treball a Barcelona no mostra el dinamisme que caldria.

L’atur de llarga durada és prou important, raó per la qual caldria fer un estudi a fons per analitzar les característiques d’aquests tipus d’atu-rats, i esbrinar els motius pels quals els hi costa tant trobar una ocu-pació. Tant poden ser persones que no estan suficientment prepara-des, com d’altres que simplement no estan buscant feina de la manera ni amb els canals adequats.

14 16 18 20 22 24 26

(49)

Pel que fa referència als aturats que busquen la seva primera feina, aquests van disminuir gaire bé un 5% durant l’últim trimestre de 1996. La majoria d’aquests aturats són joves i representen un 21,3 % del total, xifra prou elevada.

b) Atur registrat

Segons el registre d’aturats que presenta l’INEM, el nombre d’aturats a Barcelona el mes de desembre de 1996 era de 66.625 persones. Com ja s’ha esmentat anteriorment, s’ha de tenir en compte que les dades de l’INEM són un registre administratiu i que, bàsicament, hi estan apuntades aquelles persones que cobren algun tipus de presta-ció o que per cobrar-la han d’estar registrades.

Això és fàcilment contrastable comparant les dades de l’EPA i l’INEM per trams d’edat. Per exemple, pel tram de 16 a 19 anys, els aturats registrats són un 23% dels aturats que recull l’EPA i, en canvi, pels majors de 55 anys els registrats corresponen a un 91% dels aturats segons l’EPA. Això es degut a que els majors de 52 anys en atur, i que ja han esgotat la prestació corresponent, poden rebre una prestació no contributiva, però per això han d’estar apuntats al registre de l’INEM.

Les dades de l’INEM ens mostren una reducció de l’atur durant 1996 de 9.913 persones, el que representa un 12,4% menys que l’any 1995. Aquest nivell d’aturats no s’assolia des de setembre de 1992 quan els aturats registrats eren 65.086. L’evolució durant l’any va ser força positiva, amb disminucions mes rera mes exceptuant el ja tradi-cional mes de setembre, i amb reduccions importants els mesos d’a-bril, maig i desembre.

Per sexes, el nombre d’homes aturats es va reduir un 14,3% durant 1996, mentre que les dones registrades a l’INEM van disminuir només un 10,5%. A finals de l’any, fins i tot el nombre d’homes aturats era inferior al nombre de dones aturades, la qual cosa feia molt temps que no succeïa.

(50)

patir un lleuger increment. Aquest grup d’edat i sexe presenta una situació bastant difícil, donat que és l’únic grup que, en els anys 1995 i 1996, veu augmentar el seu atur, quan en tots els altres trams d’edat, tant per homes com per dones, va disminuir de forma conside-rable.

Atur registrat segons sexe

Font: Estadístiques atur registrat. INEM

Atur registrat segons edat

16-19 3% 20-24

11%

25-39 37% 40-54

30% 55 i més

19% 30.000

31.000 32.000 33.000 34.000 35.000 36.000 37.000 38.000 39.000

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

(51)

Els aturats provenen majoritàriament del sector serveis (55%), i més concretament del comerç, hosteleria i reparacions (19,6%), i de finan-ces i asseguranfinan-ces (20,1%), mentre que la indústria aporta un 27,8% dels aturats. Aquestes dades es corresponen amb l’estructura econò-mica de la ciutat, on tant l’hosteleria com el sector financer tenen un pes específic important. Durant 1996, va disminuir el nombre d’atu-rats registd’atu-rats en les diferents activitats econòmiques, exceptuant aquells aturats que no provenen de cap sector perquè busquen la seva primera feina.

Comparació atur registrat segons titulació, Barcelona-Catalunya

Les característiques dels aturats poden ser analitzades mitjançant el nivell de titulació que han adquirit. El desembre de 1996, els aturats amb el certificat d’escolaritat o l’EGB acabada representaven un 61,5% del total. És remarcable el fet que hi havia 6.616 aturats amb titulació universitària, un 9,9% del total, tot i que des de gener aques-ta xifra es va reduir en 759 persones. És noaques-table, aques-també, la reducció en un 24% dels aturats que provenen de FP1 i FP2.

Tanmateix, es constata com són els mesos de juliol i setembre quan s’incrementen més les llistes d’aturats amb titulacions com BUP, COU, FP, ja que és quan finalitzen els cursos acadèmics.

0 0,0 0,1 0,15 0,2 0,25 0,3 0,35 0,4 0,4 0,5 % analfabets estudis primaris certificat d'escolaritat

EGB BUP-COU FP1-FP2 titulació universitària

nivell de titulació

(52)

Com s’ha esmentat anteriorment, la condició de Barcelona com a cen-tre universitari fa que un gran nombre de titulats tendeixin a residir a la ciutat. Donat que la demanda de llicenciats no es correspon amb la oferta per aquest nivell de titulació, es produeix una concentració d’a-turats amb elevada formació proporcionalment més gran que a la resta de Catalunya.

Atur registrat segons titulació

La classificació dels aturats segons el seu districte de residència mostra clarament com hi ha dos districtes on el nivell d’aturats és clarament superior a la resta. Aquests són Ciutat Vella, amb 11.037 aturats, i Nou Barris amb 10.835 aturats, encara que el problema és més greu a Ciutat Vella donat que la seva població activa és molt menor que a Nou Barris. El districte amb menys aturats és Les Corts amb 1.268 persones. Durant 1996 tots els districtes van reduir el nombre d’aturats, però és a l’Eixample on la reducció és més important amb un 22% menys d’atur que a principis d’any, mentre que Sants-Montjuïc és el districte amb més dificultats per reduir-lo.

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000

Analfabets Estudis primaris

Certificat escolaritat

EGB BUP-COU FP1-FP2 Tècnic mig

(53)

Atur registrat per districtes

3. Polítiques d’ocupació

3.1. Contractació

Els canvis en la estructura socio-econòmica de la ciutat i la recerca, per part de les empreses, d’uns perfils més detallats segons el lloc de treball a ocupar, han provocat que els diferents candidats, tot i posseir la titula-ció demandada, no aconsegueixin la feina proposada degut a que neces-siten una formació més especialitzada. Això porta a un canvi de política pel que fa al foment de l’ocupació mitjançant el traspàs de polítiques passives de manteniment de rendes a polítiques actives més encarades a la formació dels desocupats. D’aquesta manera, s’ha d’intentar buscar solucions personalitzades segons el col·lectiu al que es pertanyi, bàsica-ment per la dificultat d’alguns sectors de la societat per trobar feina.

Per poder analitzar quines polítiques s’haurien de dur a terme a fi i efecte de resoldre els problemes del mercat de treball s’han d’estudiar previament diverses variables. Una d’elles és sens dubte la contracta-ció, és a dir, quin tipus de contractació s’està utilitzant a Barcelona, quina és la modalitat de contracte més habitual, etc. Després d’estu-diades les diferents variables es podrà definir una política d’ocupació coherent i adient a les necessitats dels ciutadans de Barcelona.

(54)

És molt probable que les característiques dels barcelonins difereixin de les de la resta del país, i és per això que tant els cursos de formació com les ajudes per promocionar l’ocupació han d’estar precedides d’un estudi rigorós de les característiques i necessitats, tant dels ocu-pats com dels aturats de la ciutat. Per posar un exemple, segur que Barcelona, degut a l’elevat nombre d’estudiants universitaris, pateix un atur universitari superior al d’altres poblacions, i per tant això requereix diferents solucions de les que s’apliquen a nivell general per fomentar l’ocupació.

Pel que fa a les contractacions, l’any 1996 s’estableix un nou récord amb 492.763. Tanmateix, aquesta xifra s’ha de matisar ja que cons-trasta amb l’evolució de l’atur i de la població activa, degut a l’elevada rotació dels ocupats. Bona part d’aquesta contractació té una durada molt curta, el que fa que el volum de contractació augmenti, però no l’ocupació i sí la precarietat laboral. L’elevada rotació afecta bàsica-ment els joves, que pateixen una inseguretat constant per si seran reno-vats o no. Aquest fet és clarament contrastable observant la proporció de contractes de durada determinada sobre el total de contractes. L’any 1996 els contractes temporals suposen ja el 94,4% de tots els contrac-tes que es fan a la ciutat, arribant al 95% el desembre de 1996.

Distribució dels contractes. 1996

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000

gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des

(55)

Dins dels contractes amb durada determinada hi ha dos modalitats que són les més utilitzades amb diferència. Són els contractes d’obra o servei, que re p resenten el 49,4% dels contractes definits, i els con-tractes a temps parcial amb durada determinada, que equivalen a un 27,8%. Les altres modalitats re p resenten percentatges petits, però amb uns volums considerables: 32.681 contractes d’interinitat i 31.706 de nova activitat. Encara dins les modalitats amb durada definida, els de temps parcial són els que tenen un augment més fort (35,6% més que l’any passat), així com els de pràctiques amb un c reixement del 20,2%, tot i que aquests afecten només a 8.002 per-s o n e per-s .

Entre els contractes de durada indeterminada, un 71,5% són contrac-tes indefinits pròpiament dits, mentre que els de temps parcial re p re-senten un 18,8%. Pel que fa a l’evolució durant l’any, els contractes amb durada determinada tenen els seus mesos forts durant setembre, o c t u b re i novembre, mentre que la contractació indefinida té el punt àlgid una mica més tard, durant novembre i desembre.

Les mesures que proposava la reforma laboral de 1994 pel que fa a les polítiques actives de foment de la ocupació anaven encaminades en dues direccions:

• La re f o rma de les modalitats de contractació, intentant així ajudar els col·lectius de més difícil inserció laboral mitjançant el nou con-tracte d’aprenentatge, la modificació del concon-tracte en pràctiques, i la potenciació de la contractació a temps parcial.

• Fomentar una major transparència en la intermediació en el mercat de treball. Per aquesta raó, apareixen uns nous agents, entre ells, les Empreses de Treball Temporal (ETT). Les ETT han contribuït de manera considerable a la precarització del mercat de treball, ja que els treballadors que van a les empreses via ETT, tot i realitzar la mateixa feina, poden arribar a cobrar un 35% menys. A més, els contractes que realitzen les ETT tenen, normalment, una durada molt curta que augmenta la rotació dels treballadors.

(56)

Aquest pacte, que estabilitza l’ocupació i abarateix l’acomiadament, consta de tres parts: mesures per combatre la precarietat de l’ocupa-ció, re f o rma de la negociació col·lectiva i cobertura de buits nor-matius.

3.2. Perspectiva local

El suport local a les noves empreses i l’estímul a la cultura emprenedora. Posar l’ocupació en el centre del creixement econòmic

En les dades dels indicadors econòmics –així com en la percepció ciu-tadana– es detecta un fet cabdal a l’hora de dissenyar les polítiques de p romoció de l’ocupació: el creixement econòmic és una condició necessària però no suficient per a la creació d’ocupació.

Així per exemple, les 100 primeres empreses no financeres espan-yoles que cotitzen a Borsa van tenir el 1996 uns increments de ven-des del voltant del 10%, uns increments de beneficis del voltant del 20% i, en canvi, només van augmentar les plantilles en un 2%. De manera similar, l’estudi de Peat Marwick sobre les 100 primere s e m p reses de la ciutat posa de manifest com l’evolució dels paràme-t res de producció no és paral·lela a l’evolució de l’ocupació (en l’any 1995 les 100 primeres empreses de la ciutat van augmentar els resultats nets en un 21%, però van reduir les plantilles en un 5 % ) .

(57)

La promoció de noves empreses i el suport a les PIMES com a eixos de la creació d’ocupació

Aquestes dues línies apuntades en el apartat anterior, i que caldrà anar desenvolupant en el futur, hauran d’estar acompanyades per un criteri horitzontal que és la potenciació del teixit de petites i mitjanes e m p reses i de micro - e m p reses. Les petites i mitjanes empreses i les m i c ro - e m p reses haurien de ser considerades un subjecte social a potenciar per la seva contribució decisiva a la creació d’ocupació, per-què faciliten la diversificació productiva, perper-què són els instru m e n t s més idonis per explotar les noves activitats emergents, augmenten la responsabilitat econòmica dels ciutadans i, finalment, perquè afavo-reixen la democratització de les decisions econòmiques.

L’estudi elaborat per la Oficina Estadística de la Comissió Euro p e a “Les empreses de la Unió Europea. Quart Informe” assenyala que el 99% de les empreses de la Unió Europea tenen menys de 50 treballa-dors i generen la meitat de l’ocupació i del volum de negocis. Ta m b é s’afegeix que dels 16 milions d’empreses analitzades, 7,8 milions ocu-pen a una única persona.

La substitució de les tecnologies i maneres d’organitzar la feina prò-pies del període industrial clàssic per les del període de la inform a c i ó obre ingents possibilitats al món de les petites i mitjanes empreses. El model industrial clàssic que comporta l’aplicació de la força de treball en cadena per a la producció de grans sèries –propi de les grans e m p reses– ja no resulta competitiu en un mercat que s’està movent a ritme accelerat. En canvi, la flexibilitat i rapidesa d’adaptació de la producció a les noves demandes del mercat sí que és un factor clau de competitivitat empresarial. És per això que moltes empreses estan apostant per descentralitzar les seves unitats productives en centre s econòmics petits i molt dispersos, alguns tant petits com l’empre s a r i individual.

(58)

Així mateix, els nous perfils professionals requeriran no només altre s continguts formatius sinó també noves implicacions de compromís i p a rticipació, així com un conjunt de capacitats fins ara poc valorades com són la responsabilitat, la polivalència, la iniciativa, la capacitat de t reballar en equip o la capacitat d’apre n d re i d’adaptar-se. També cal destacar que un dels trets identificadors del tipus d’ocupació que s’a-costa és el d’afegir el perfil emprenedor al perfil professional, tant pel que respecta a l’organització del propi lloc de treball com per estar en el que altres ofereixen.

Aquests elements re f o rcen la idea que l’estímul a la cultura empre n e-dora ha de ser una de les apostes estratègiques de la ciutat per a fer front als reptes de l’ocupació. Avui el perfil emprenedor és fonamental no només per aquells persones que creen la seva pròpia empresa, sinó també per les persones que treballen per compte d’altri. L’ofici d’em-p renedor és un ofici que es d’em-pot ad’em-pre n d re i, en aquest sentit, la incor-poració d’aquest perfil és un repte tant per als serveis d’ocupació com per al sistema educatiu i formatiu en un sentit ampli. Algunes propos-tes innovadores de renovació del sistema educatiu –com és el cas d’Itàlia– ja han incorporat la promoció de la cultura emprenedora en el curriculum de l’escola del segle XXI.

El desenvolupament de les activitats econòmiques emergents i els jaciments d’ocupació a Barcelona

Un punt de referència complementari haurà de ser l’observació de les activitats econòmiques emergents i l’anàlisi dels jaciments d’ocupació locals. La transformació urbana de Barcelona, la seva revitalització econò-mica, ha posat de manifest l’aparició de noves activitats econòmiques, i ha transformat les formes de fer de moltes activitats “tradicionals”.

(59)

Així mateix l’evolució social de la població de Barcelona ofereix nom-broses oportunitats en els camps denominats de serveis de proximitat, com són els serveis a la infància, serveis per a la gent gran, serv e i s personals i per a la llar, etc.

Un dels grans reptes de l’ocupació d’avui en dia és el d’apre n d re d’a-questa nova realitat i analitzar a fons aquestes tendències per tal d’ex-plotar tot el potencial de creació de riquesa i d’ocupació que com-porten.

En línia amb les recomanacions de la Unió Europea

Desenvolupant els principis del Llibre Blanc sobre al Creixement, la Competitivitat i l’Ocupació a Europa, el Consell Europeu d’Essen, que va cloure la presidència alemanya de la Unió Europea el 1994, va aprovar una sèrie d’estratègies innovadores que constitueixen una nova orientació per a les polítiques comunitàries de promoció de l’activitat econòmica i de l’ocupació.

Tot i que la Unió Europea reconeix que no hi ha receptes miraculoses contra l’atur, recomana la combinació d’estratègies que comport i n l’estímul a la creació de noves empreses, el suport a les Pimes ja exis-tents, una millor distribució de l’ocupació disponible, el desenvolupa-ment d’iniciatives locals d’ocupació en les noves activitats emergents, serveis de proximitat i serveis a les empreses i l’ampliació de les políti-ques actives per a l’ocupació.

(60)

3.3. Beneficiaris i recursos de les polítiques actives d’ocupació a la ciutat de Barcelona

3.3.1. Marc general

Els recursos per a les polítiques actives d’ocupació provenen fonamental-ment dels Fons Estructurals de la Unió Europea (FEDER i Fons Social E u ropeu). El FEDER està orientat a les inversions en estru c t u res i equipa-ments, mentre que el Fons Social Europeu està orientat a les inversions en qualificació i adaptació dels recursos humans. Els reglaments comunitaris que regulen els fons estructurals estableixen cinc grans objectius, dels quals només tres tenen incidència en l’àmbit de la ciutat de Barc e l o n a : • Objectiu 2: Reconversió d’àrees en decliu industrial.

• Objectiu3: Combatre l’atur de llarga durada i facilitar la integració professional dels joves.

• Objectiu 4: Facilitar l’adaptació dels treballadors a les mutacions industrial i a l’evolució dels sistemes de producció.

Els recursos dels Fons Estructurals que arriben a la ciutat de Barc e l o n a es canalitzen fonamentalment a través del Ministeri de Treball i Afers Socials (substancialment a través de la gestió de l’INEM) i a través del D e p a rtament de Treball de la Generalitat de Catalunya. La descentralit-zació de les polítiques actives de l’INEM a la Generalitat de Catalunya, a c o rdada recentment, augmentarà significativament la part i c i p a c i ó autonòmica en la gestió i distribució d’aquests recursos euro p e u s .

Les administracions locals, les organitzacions empresarials i sindicals, empreses i entitats sense ànim de lucre accedeixen en diferents mesu-res a aquest recursos i els complementen a través de cofinançament p ropi, actuant com a entitats col·laboradores dels grans administra-dors esmentats.