Sumari
22
4
10
7
30
36
18
3
Editorial
4
De portada:
Les campanyes del2009 redueixen l’incivisme
7
A fons:
Operatiu especial de laGUB durant la Setmana Santa
8
Notícies:
BCN registra la menoraccidentalitat dels últims 20 anys
aCiutats i clubs reclamen joc net
aPremi a la millor Prefectura a
Campanya intensiva per la nevada
16
Marc legal:
Delictes de trànsit17
Els nostres recursos:
Conveniamb La Caixa i amb TMB a Noves
places d’agent i de comandament
a GUB presenta 59 nous vehicles
20
Som Proximitat:
“No hi ha unlloc més segur que La Rambla”
22
Reportatge:
Patrulles ciclistes24
Actuem:
Dispositiu al Paral·lela Intensiu per frenar els manters
27
BCN es mou:
L’OC servirà demodel a tots els municipis a BCN
quadriplicarà els camins escolars
30
Cos a Cos:
Emergències Socials32
Cuidar-te:
Trenca amb el tabac34
Activitats:
L’Europolyb t’espera!a Waterpolo a Navarra a CMIP
36
El convidat:
Paco Camarasa38
El tauler
39
Desconnecta
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguirre, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
L
a primera revista de l’any és un bon moment per fer balanç, i, en especial, per posar sobre la taula les fites per enguany. El 2009 hem aconseguit re-duir de forma important les denúncies per molèsties, pintades i consum d’alcohol al carrer, i hem dut l’accidentalitat al seu punt més baix en 20 anys. I això és gràcies al bon treball de vigilància i de conscienciació ciutadana dels agents de la Guàrdia Urbana. Doncs hem demostrat que Barcelona no tolera ni la il·legalitat ni l’incivisme amb més de 54.000 intervencions per venda ambulant, prop de 22.000 per consum d’alcohol, 8.025 arrestos i més de mig milió de san-cions de trànsit. I aquest 2010 l’hem començat incrementant en la meitat els de-comisos i les denúncies per oferiment de serveis sexuals a la via pública.Protegir la població també ha estat –i ho seguirà sent– una de les nostres prioritats. Una prioritat on els més indefensos són al capdavant. Per aquest motiu, les patrulles han controlat enguany 712 espais freqüentats per menors, prop del doble que l’any anterior, prevenint l’absentisme escolar i els mals hàbits entre els adolescents. El bon resultat d’aquest model ens impulsa a fer-lo extensiu ara a tota Barcelona. El repte per al 2010 és superar-nos. Una fita que passa, primer, per no relaxar-nos allí on ens hem mostrat més efectius, com en la vigilància de l’incivisme o la coordi-nació amb la resta de serveis municipals i cossos policials. La segona part del repte és seguir millorant en àmbits concrets. Entre ells, continuar reduint els accidents de trànsit i incrementant la patrulla de proximitat i el control de la prostitució. Per aju-dar-nos a assolir aquests objectius, en els propers mesos renovarem i ampliarem els nostres recursos amb la incorporació de 250 nous agents i 127 nous vehicles.
Aquest 2010 continuarem renovant i ampliant els
nostres recursos amb la incorporació de 250 nous
agents i 127 nous vehicles policials
Editorial
Una tasca efectiva
De portada
L
a vigilància dels punts més conflictius i la ma-jor presència d’agents al carrer s’han traduït en-guany en una reducció dels comportaments que més incomoden als ciutadans. Un fet que té un clar reflex en les estadístiques. Així, durant el 2009 la Guàrdia Urbana ha hagut de denunciar una quarta part menys que l’any anterior per motius com produir molès-ties a altres persones (1.013 denúncies), fer graffitis i pintades (322 sancions) o deslluir el mobiliari urbà (186 actuacions penals).On la pressió policial també s’ha deixat notar, i molt, és en l’àmbit de la venda ambulant. La persecució de l’acti-vitat dels llauners i manters, així com de les seves xarxes d’aprovisionament, deixa un balanç de 54.012 interven-cions per venda ambulant durant el 2009. Una dada que representa un increment de l’acció policial d’un 45% respecte del 2008. Altres àmbits sobre els que també ha augmentat la pressió han estat els netejavi-dres (amb 106 denúncies, un 41% més que el 2008) i la mendicitat exercida per menors o discapacitats (230 sancions, gairebé el triple que l’any passat).
Mig milió de trucades al 092
La Guàrdia Urbana va gestionar al llarg del 2009 un to-tal de 335.990 incidències, un 2% més que durant l’any anterior. A més del propi treball de detecció i d’in-tervenció de les patrulles (font d’una tercera part dels serveis), aquesta ingent tasca policial respon al més de mig milió de trucades i 217.888 demandes ciutadanes ateses a través del telèfon 092. Unes demandes que, en línia amb anys anteriors, recullen sobretot avisos per qüestions administratives
o de circulació.
Enguany, destaca l’acusat descens pel que fa als re-queriments per qüestions
de seguretat ciutadana, trànsit i medi ambient. A l’altra banda, sobresurt l’augment de les demandes vinculades amb l’activitat dels menors. A nivell de calendari, el període de major activitat per a la Guàrdia Urbana es va concentrar entre els mesos de maig a juliol, igual que va succeir en anteriors campanyes.
Cauen les infraccions viàries i el botelló
Durant el 2009, la Guàrdia Urbana va imposar un total de 592.559 denúncies de trànsit, de les quals 177.541 van estar motivades per infraccions dinàmiques.
Tanma-La persecució de manters i llauners se salda amb
54.012 intervencions per venda ambulant, gairebé
la meitat més que l’any anterior
El treball de la
Guàrdia Urbana
durant l’any passat fa caure en una quarta part
les denúncies per molèsties, graffitis, destrucció del mobiliari urbà i botelló
Les
campanyes del 2009
r
Una parella d’agents conversa amb un grup de joves a la plaça del Sol, a Gràcia
El 2009 es van posar sota vigilància 712 espais freqüentats per menors d’edat, prop del doble que l’any anterior. L’incre-ment d’aquest tipus de patrulles a través de les operacions Minerva –cap de setmana– i Cel Obert –interiors d’illa de l’Eixample–, té un doble objectiu. D’una banda, protegir els menors prevenint l’absentisme escolar i el consum d’alcohol i drogues; de l’altra, evitar que la presència contínua de grups de joves al carrer generi molèsties als veïns. L’any passat, els equips de la GUB van denunciar 724 menors im-plicats en il·lícits penals i 808 per faltes. Els agents també van entregar més de 300 adolescents als seus pares i van posar sota protecció a 74 menors en situació de desempara-ment. La quantitat de joves que van participar en cursos d’orientació sobre drogues per evitar la sanció es va tripli-car respecte del 2008, arribant als 428 menors.
teix, és a l’altre costat del carrer –a la vorera en aquest cas– on més s’ha deixat notar una especial vigilància per part dels agents, arribant a les 21.985 sancions per beure alcohol a la via pública.
Altres àmbits de policia administrativa on s’ha continuat treballant com en anys anteriors són la prostitució, la publicitat il·legal i orinar al carrer. Oferir o demandar serveis sexuals a menys de 200 metres d’un centre edu-catiu o practicar sexe de pagament al carrer acumulen 2.174 denúncies a clients i professionals. També s’han sancionat 11.006 particulars o empreses per penjar car-tells en espais prohibits o per col·locar publicitat als pa-rabrises dels cotxes, i un total de 7.517 persones han estat detectades –i sancionades en conseqüència– men-tre feien les seves necessitats al carrer.
Una ciutat més segura
Dins del capítol de la seguretat ciutadana, una de cada tres detencions que es van practicar el 2009 a Barcelo-na va estar protagonitzada per agents de la Guàrdia Ur-bana. En total, el Cos va efectuar 8.025 detencions i va incrementar de forma notable el nombre d’imputacions per fets penals, que van arribar fins a les 11.688. Per
Es duplica la protecció a menors
En les operacions conjuntes amb
el CNP i Mossos es va triplicar la
xifra de persones expedientades
per infringir la Llei d’estrangeria
592.559 denúncies de trànsit
es van imposar durant el
2009, un 11% menys que en
els dotze mesos previs
9
redueixen
me
De portada
contra, es va reduir el nombre de conductors que van su-perar el límit penal en els controls d’alcoholèmia, fruit de les reformes legals i de la major activitat i incidència dels agents en aquesta tasca.
Les faltes administratives van seguir la tendència inicia-da en anys anteriors tancant 2009 amb un acumulat de 13.667 sancions (quasi 3.000 més que un any abans). Un notable augment que s’explica per les recents opera-cions contra la venda ambulant i la prostitució.
Els bons resultats aconseguits el 2009 responen també a una intensa tasca preventiva i de detecció a través de la relació amb la comunitat. Els equips territorials de
Objectius prioritaris:
- Reduir l’accidentalitat, sobretot entre vehicles de dues rodes - Incidir sobre els fets que causen una major sensació sub-jectiva d’inseguretat entre els ciutadans
- Incrementar les operacions conjuntes i la coordinació dins l’àmbit de la seguretat amb Mossos d’Esquadra
- Mantenir el nivell de control i de vigilància de la prostitució a l’espai públic, amb especial incidència a La Rambla - Continuar realitzant accions amb objectius concrets a nivell de microterritoris (ex: dispositius Almogàvers, Paral·lel, etc.) - Estendre el model de les operacions de control i protecció de menors a tota Barcelona
- Seguir lluitant contra la venda ambulant il·legal
- Incrementar la presència de les patrulles de proximitat i els contactes amb col·lectius, entitats i centres escolars
Campanyes específiques
Per reforçar el treball diari de les unitats, enguany s’ha fixat un calendari amb 53 dispositius a nivell ciutat. Entre altres, cada mes es faran campanyes preventives d’alcoholèmia i drogo-test i de vigilància de graffiters. També s’organitzaran operatius puntuals de control de soroll, seguretat viària i, en temporada alta, d’inspecció de locals a la zona de platges. A més, segons les necessitats s’activaran les operacions Mi-nerva, 0,25 i altres campanyes puntuals (transport públic, precintes...) i es faran operatius conjunts d’estrangeria.
Les fites per al 2010
proximitat i de policia comunitària van establir l’any passat 3.904 contactes amb col·lectius i entitats de Barcelona. Entre aquests, destaca en especial la relació amb centres educatius o entitats vinculades amb la jo-ventut (amb prop de 1.500 reunions), així com amb as-sociacions de comerciants i del sector turístic.
La Guàrdia Urbana va efectuar
8.025 detencions i 11.688
imputacions per fets penals
durant l’any passat
Una patrulla de l’Eixample deté a un home reclamat per un delicte de lesions, el passat 29 de desembre. Foto: Josep M. Saurí
Dos agents atenen el requeriment dels veïns d’una finca. Les demandes per molèsties es van reduir un 25% durant l’any 2009
Grup especial a Gràcia
El dispositiu va mantenir una atenció especial envers les concentracions nocturnes i les festes no autoritzades, ac-tuant contra les molèsties i l’incivisme que aquestes ge-neren tant a la via pública com a l’interior de locals. A ni-vell administratiu, es va efectuar una campanya d’inspec-cions en establiments públics per controlar el compliment en l’emissió de soroll, aforament, horari de tancament i ocupació de terrasses. Precisament, enguany s’ha creat un equip per actuar sobre l’incivisme a l’entorn de les pla-ces i punts més conflictius de Gràcia. L’activitat del grup, format per set agents i un caporal, se centra en evitar la venda ambulant i en minimitzar les molèsties per soroll derivades de l’oci nocturn. El grup continuarà amb la se-va tasca durant els mesos de bon temps per reforçar el tre-ball que la Guàrdia Urbana duu a terme al districte sisè.
Mobilitat fluïda i segura
A nivell de circulació, la GUB va establir dispositius per re-gular l’aparcament d’autocars turístics i es va activar l’ope-ració sortida el Divendres Sant i l’opel’ope-ració retorn el Diu-menge Sant i el Dilluns de Pasqua. Alhora, les patrulles van reforçar la seguretat viària amb controls d’alcoholèmia durant els dies festius i de cap de setmana, amb especial atenció a l’horari nocturn i als punts més transitats.
A fons
Dispositiu especial
per
Setmana Santa
M
ig milió de turistes ens visiten cada any perSetmana Santa. Una afluència que es deixa sentir als carrers de Barcelona. Per minimitzar l’impacte en l’espai públic, del 27 de març al 5 d’abril la Guàrdia Urbana va reforçar la seva tasca amb un dispositiu específic de ciutat. Els territoris van intensificar la patrulla preventiva de places i parcs per garantir la convi-vència i corregir conductes relacionades amb la venda ambu-lant, els neteja-vidres, la prostitució o el consum d’alcohol al carrer. En paral·lel, es van establir dispositius especials a La Rambla, els parcs Güell i de la Ciutadella, els mercats de Bellcaire i Sant Antoni, el Raval i les places de Gràcia.La
Guàrdia Urbana
reforça la seva actuació entre el 27 de març i el 5 d’abril
per garantir el bon ús de l’espai públic, la convivència i la seguretat viària
Des del dissabte 27 de març, i durant tots els caps de set-mana d’abril i maig, funciona el dispositiu de temporada mitja de platges amb la presència de patrulles de la Guàrdia Urbana, Creu Roja i punts d’informació per donar servei als usuaris que visitin el litoral. La previsió és que el dispositiu de temporada alta s’activi a partir del 29 de maig.
Activat el servei de platges
El dispositiu de platges s’ha estrenat enguany el 27 de març
Manca d’atenció
Les distraccions tornen a encapçalar les causes directes d’accidentalitat a Barcelona, amb 1.853 sinistres asso-ciats. Enguany, però, han augmentat en un 12% el si-nistres per no respectar la distància de seguretat, una causa que se situa com la segona que provoca més
si-Notícies
B
arcelona segueix, un any més, amb la ten-dència positiva de reducció d’accidents i se situa en la xifra més baixa dels últims 20 anys. Durant el 2009, la ciutat va registrar 9.760 sinistres de trànsit, 129 menys que l’any ante-rior, i el nombre de ferits lleus i greus va caure un 1,2% i un 9,2%, respectivament. Per contra, el balanç d’accidentalitat d’aquests dotze mesos es va tancar amb nou víctimes mortals més que el 2008.De les 40 persones que van perdre la vida als carrers de Barcelona, 22 circulaven en moto, dues en turisme i unes altres 16 anaven a peu. Aquesta dada representa un augment de la mortalitat del 29% respecte del ba-lanç de víctimes del 2008 i accentua l’alarma envers la sinistralitat dels usuaris més febles de la via pública: motoristes i vianants.
Creix el risc dels B+3
El 2009 les motocicletes van estar presents en el 36,5% del total d’accidents de la ciutat (4.683 sinis-tres, 116 casos més que el 2008). Entre els ciclomo-tors, en canvi, es va registrar un descens de l’acciden-talitat del 16,2%, reduint-se en 397 casos la xifra de l’any anterior. La motocicleta es manté com el segon tipus de vehicle amb més sinistralitat a Barcelona, després dels turismes, i s’observa una especial inci-dència en els motoristes amb permís B i tres anys d’antiguitat. Aquests conductors ja protagonitzen gai-rebé dos de cada cinc accidents urbans de moto, un 10% més que l’any 2008.
Per frenar aquesta tendència, l’Ajuntament està impul-sant mesures de seguretat viària específiques per als vehicles de dues rodes,
com la instal·lació de més Zones Avançades per a Mo-tos (ZAM), que enguany arribaran a 36 cruïlles.
L’increment de la mortalitat
durant el 2009 desllueix el millor registre pel
que fa a xifres d’accidents de trànsit i de ferits de les últimes dues dècades
BCN registra la
menor ac c
dels últims 20 anys
El 69% dels conductors de moto i el 87% dels de
ciclomotor implicats en accidents havia consumit
més alcohol del permès
Motos i alcohol
La Unitat d’Accidents ha fixat en 50 el nombre de zones de concentració d’accidents sobre les que s’actuarà de forma prioritària durant aquest 2010, la xifra més baixa des de què s’identifiquen aquests punts. Les mesures implantades al llarg de l’any passat per Guàrdia Urbana i Serveis de Mobilitat, van aconseguir reduir l’accidenta-litat per sota dels 10 sinistres en 30 d’aquestes zones estratègiques (del total de 51 que es van establir el 2009). A les 21 zones restants s’hi afegeixen aquest any 29 de noves per treballar-hi de forma prioritària i, així, esborrar-les del mapa de la concentració d’accidents. La Guàrdia Urbana va dur a terme 141.175 controls d’al-coholèmia durant el 2009, un 8% més que l’any anterior. D’aquests, 11.974 van resultar positius, una xifra que su-posa un increment de les denúncies del 8,5% respecte del 2008. Tanmateix, es van practicar 262 detencions menys per superar el límit penal. Incidir sobre els moto-ristes ha estat una prioritat en els controls d’alcoholèmia realitzats l’any passat i ho seguirà sent enguany. Segons dades de la Unitat d’Accidents, el 68,8% dels conductors de motocicleta i el 87,2% dels de ciclomotor implicats en accidents havia consumit més alcohol del permès.
c cidentalitat
La Guàrdia Urbana va fer 141.175
proves d’alcoholèmia en el 2009,
un 8% més que l’any anterior, i va
detenir a 262 conductors
nistralitat. Desobeir el semàfor i fer girs indeguts re-dueixen la seva incidència un 3,3% i un 9% respecti-vament, mentre que augmenta en un 14,3% el no res-pectar el pas de vianants i en un 6,5% el desobeir els senyals de trànsit. Entre els vianants, creixen un 15% els accidents per no respectar el semàfor.
La tipologia dels accidents també ha sofert canvis. L’any 2009 van reduir-se en gairebé un 20% les col·li-sions fronto-laterals. En canvi, van augmentar els xocs frontals (+10,7%), laterals (+13,4%) i les topades contra obstacles fixos (+12%) respecte del 2008.
40 persones van perdre la vida
als carrers de la Ciutat Comtal
durant l’any passat, entre elles
22 motoristes i 16 vianants
Notícies
Ciutats i clubs
clamen pel
fair play
Ciutats i clubs
clamen pel
fair play
Barcelona lidera el
primer seminari de la UEFA
sobre acollida d’aficionats i
seguretat a l’entorn dels partits internacionals de futbol
Barcelona: el referent
Acollir desenes de milers de turistes cada dia no és un repte excessiu per a una ciutat gran com Barcelona, Milà, Estambul o Munic. Fer el mateix amb milers de seguidors d’un equip de futbol estranger, sí que ho és. Els motius? La forma poc esglaonada en què arriben els aficionats, l’ús intensiu que fan de l’espai públic (lligat a la seva curta estada a la ciutat i al fet de què molts viatgen sense entrada) o l’abús de l’alcohol per part d’alguns grups. “Tot això requereix un gran esforç per part de les forces de l’ordre i suposa un elevat cost econòmic i social per a la ciutat –va denunciar durant el seminari la regidora Assumpta Escarp–. Sovint és complicat conjugar el dret a viure la passió del futbol i el dret a gaudir de l’espai públic, el dret a celebrar i el dret al descans. [...] El nostre lema és: ‘Guanyi qui guanyi, que la ciutat no perdi’”.
R
epresentants de 46 equips de futbol i de 23ciutats europees van signar, el passat 1 de febrer a Barcelona, el primer manifest per promoure conjuntament el joc net a l’entorn del futbol. Una declaració per la que es comprometen a prendre les mesures necessàries per combatre la vio-lència dins i fora dels terrenys de joc i per fomentar el “respecte” –lema encunyat per la UEFA per encapça-lar la campanya– entre els aficionats que viatgen se-guint els seus equips i les ciutats que els acullen. En l’acte, que va inaugurar el seminari Football: host ci-ties and respect (Futbol: ciutats acollidores i respecte), van participar directius i exjugadors d’alguns dels prin-cipals clubs del continent com Manchester United, Inter de Milà, Juventus, Shalke 04, Galatasaray, Barça o Real Madrid. Amb ells, també es van donar cita responsables de la seguretat, l’esport o la mobilitat de les grans ciu-tats que acullen partits decompeticions europees, ai-xí com membres de l’ECA (l’Associació Europea de Clubs), de la UEFA i d’as-sociacions d’aficionats.
Representants de 46 clubs de futbol, 23 ciutats
europees, cinc associacions d’aficionats i la UEFA
acorden treballar en un protocol comú d’acollida
d’aficionats seguint el model de Barcelona
El secretari d’Estat per a l’Esport, Jaime Lissavetzky, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, el vicepresident de la UEFA, Senes Erzig, i el vicepresident dels clubs europeus, Joan Laporta, després de signar el manifest pel joc net en el futbol, el passat 1 de febrer
El model BCN d’acollida d’aficionats
Abans del partit:
aEs reuneix un grup de coordinacióformat per represen-tants dels serveis municipals, clubs, policia de la ciutat visitant, consolats, associacions d’aficionats i demés actors involucrats.
aAixò permet compilar la màxima informaciósobre el perfil dels aficionats, la seva forma de viatjar, costums, etc, i preveu-re com interactuaran amb la ciutat.
aS’organitzen campanyes de conscienciacióen les ciutats d’origen dels aficionats a través de les penyes, els mitjans de co-municació locals o la pàgina web dels clubs.
El dia del partit
aS’activa un dispositiu de reforçde la seguretat i la neteja, se supervisen els establiments perquè respectin horaris i permi-sos, i s’instal·la senyalització especial per guiar als aficionats.
aS’habiliten punts de trobada(fan zones) per acollir els afi-cionats, on s’organitzen activitats lúdiques i s’ofereixen tots els serveis que puguin necessitar (pantalles, restauració, etc.).
Precisament, Barcelona va ser escollida com a seu per organitzar la signatura i el seminari de la UEFA pel seu model d’acollida d’aficionats estrangers. Un model que el màxim òrgan europeu de futbol prendrà com a referència per elaborar un protocol comú per a totes les ciutats que acullen competicions europees, i que es basa en quatre màximes: involucrar de forma trans-versal a tots els actors (des dels serveis públics als clubs de fans), prioritzar els mecanismes de prevenció (seguretat, neteja, logística, etc.), fomentar la conscien-ciació dels aficionats en el seu país d’origen i oferir una oferta lúdico-turística als visitants, entre d’altres, a través de l’establiment de fan zones.
Més informació
L’experiència de Barcelona també va ser punt de partida per analitzar els deures pendents en matèria d’acollida d’aficionats. Els experts reunits a la capital catalana van apostar per millorar l’intercanvi d’informació entre ciu-tats i cossos policials i per aprofundir la relació amb les penyes i associacions d’aficionats. També es va reclamar a la UEFA que tingui en compte les dates especials de cada ciutat a l’hora de programar els partits: “Que coin-cideixi un Barça - Manchester amb la Diada de Sant Jor-di és un problema per a la ciutat”, va exemplificar la re-gidora Escarp, fent referència al partit de Champions que es va disputar a Barcelona el 23 d’abril del 2008.
L’expert opina
Richard Giulianotti, expert en sociologia de l’esport
“Les ciutats han d’implicar a tot el públic, tant local com visitant, i seguir aportant espais fora de l’estadi per acollir els aficionats.
Llocs segurs on se celebrin els ‘grans carnavals’ del futbol.”
“És bàsic incrementar els lligams de la ciutat amb els clubs i les seves ‘ambaixades’. Cal fer arribar el fair play a les subcultures presents als clubs, perquè tenen molta influència en l’ambient i el comportament global de l’afició al camp i a la ciutat.”
Willie McDougall,
responsable de seguretat de la UEFA
“No hi ha una panacea: cada partit i ciutat són diferents. Per això, coordinar-se i obte-nir informació –com viatgen els aficionats, quin perfil tenen, quants són...– és
fona-mental per conformar un dispositiu específic per a cada partit.”
“S’han d’aplicar estratègies multinivell que diferenciïn entre els aficionats de risc i els que no ho són. També és important dimensionar bé els espais per als fans i tenir en compte les diferències culturals entre les dues aficions.”
Notícies
Enfocar en positiu
“No hem d’implantar una cultura repressiva, sinó afirma-tiva: cultivar el respecte al camp, a l’estadi i a la ciutat”, va defensar el secretari d’Estat per a l’Esport, Jaime Lis-savetzky. Una postura que va subscriure el vicepresident de l’Associació Europea de Clubs i president del Barça, Joan Laporta, sense oblidar el rol dels ‘ultres’: “Hem d’a-frontar les accions d’alguns, pocs, que volen introduir la violència al futbol”. En aquesta línia, un dels acords del seminari va ser la necessitar de diferenciar entre els afi-cionats potencialment conflictius i els que no ho són, a l’hora de planificar estratègies de seguretat i d’acollida.
Experiència europea
El seminari de la UEFA posà sobre la taula les diferents fórmules que s’apliquen a Europa. Des de la més taxativa d’Holanda, on si hi ha riscos fàcilment se suspèn el partit; al sistema alemany, en què la policia sovint acompanya als aficionats en els viatges i neutralitza els grups con-flictius; passant pel participatiu model escocès, que im-plica a tota la població local per acollir els aficionats. Però si una afició s’ha caracteritzat pel seu comportament conflictiu és, sens dubte, l’anglesa. La policia britànica ha invertit molts esforços per reduir els problemes que els hooligans causen dins i fora de l’illa. Una experiència que va resumir el representant del Liverpool FC: “El fut-bol anglès ha canviat molt. La policia urbana es reuneix habitualment amb els clubs de fans dels dos equips (Li-verpool i Everton) i ara casi no hi ha problemes”. El seu col·lega del Manchester United també aportà el seu gra de sorra en forma de consell: “Cal conèixer millor el perfil de cada afició. Uns vénen pel partit i altres a passar uns dies, uns omplen els bars i altres les cafeteries”.
Els protagonistes
Willie Gaillard, conseller de presidència de la UEFA
“
L’experiència i l’èxit de
Barcelona pot servir com a
exemple per a altres ciutats
d’Europa en l’acollida
d’aficionats
”
Assumpta Escarp, regidora de Prevenció, Seguretat i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
“
El model BCN es basa en un
disseny comú de l’acollida per
part de la ciutat, la UEFA i els
clubs. El nostre lema: guanyi qui
guanyi, que la ciutat no perdi
”
Jaime Lissavetzky, secretari d’Estat per a l’Esport
“
No hem d’implantar una
cultura repressiva, sinó
afirmativa: cultivar el respecte
al camp, a l’estadi i a la
ciutat
”
Daniela Wurb, Football Supporters Europe
“
Apostem per l’autocontrol: si
els aficionats se senten
segurs, acollits i compresos,
retornaran a la ciutat allò que
els brinda
”
Joan Laporta, vicepresident de l’Associació Europea de Clubs i president del FC Barcelona
“
Hem de ser valents per
afrontar les accions d’alguns,
pocs, que volen introduir la
violència al futbol
”
Pere Alcover, regidor d’Esports de Barcelona
“
Hem de seguir fent
polítiques de prevenció
perquè el futbol sigui una
activitat familiar, és així com
passa de pares a fills
”
Cares populars del futbol es van barrejar amb representants europeus i experts en seguretat durant el seminari de la UEFA
La UNIJEPOL
premia al cap de
la GUB
com a millor Prefectura
Més de 800 comandaments policials de tot l’Estat
distingeixen el cap de la Guàrdia Urbana
amb la medalla
a la millor Prefectura de policia local
P
er primera vegada, una policia local ha estatguardonada amb el premi a la millor Prefectura de l’Estat. El cap de la Guàrdia Urbana, Francesc Xavier Vilaró, va rebre el passat 15 de gener la medalla honorífica que reconeix la seva “trajectòria directiva me-ritòria en la prefectura de la Policia Local”, gràcies a les votacions dels més de 800 membres de la Unió Nacional de Caps i Directius de Policia Local (UNIJEPOL). Vilaró va rebre la medalla en el marc del I Congrés Nacional d’aquesta associació, que es va celebrar el passat 15 de gener sota el lema: La visió estratègica de la Seguretat Local. La jornada va comptar amb la presència destaca-da del director de la DGT, Pere Navarro, i del president de la Fundació Espanyola per a la Seguretat Viària, LuisMontoro. A més del premi a la millor Prefectura, la UNIJEPOL va entregar distincions dins de l’àmbit de la policia local al millor Comandament, a la Cooperació Tècnica o Docent i a la Gestió Institucional.
L
a Junta de Seguretat Local de Ciutat Vella és unaversió de la que existeix a nivell de Barcelona, però adaptada a les especificitats d’aquest districte per la seva “condició de centralitat”. Funciona com una eina d’anàlisi, prevenció i resolució de problemàtiques socials i de seguretat a través de la cooperació entre la Guàrdia Urbana, Mossos, Policia Nacional, el Districte, la Fiscalia i l’Àrea de Prevenció, Seguretat i Mobilitat.La Junta de Seguretat es va crear el juliol del 2009. En el seu primer mig any de funcionament, el seu treball ha permès incrementar les operacions policials conjuntes al districte i prevenir-hi situacions de risc. La participació de cossos i estaments de molt diversa índole ha resultat una aportació de gran valor a l’hora d’elaborar propostes d’intervenció i de detectar problemàtiques emergents.
Ciutat Vella aplaudeix l’èxit de
la Junta de Seguretat
El cap de la GUB, Xavier Vilaró, en el moment de rebre la màxima condecoració de l’associació de policies locals
Veïns i representants del districte qualifiquen de
positiu el balanç dels sis primers mesos de
fun-cionament d’aquest organisme i alaben la millora
de la coordinació policial al districte.
Agents de la UNO-1 detenen un presumpte petit traficant de droga a La Rambla
Intensiu de serveis durant la gran n
Els
efectius de la Guàrdia Urbana
van multiplicar la seva activitat per donar
resposta a l’allau de serveis durant el temporal de neu i vent
tiplica per tres vegades i mitja la que se sol registrar en un dilluns qualsevol. Des de la matinada del 8 de març i fins al migdia del dia 10, la Guàrdia Urbana va gestio-nar un total de 1.072 serveis relacionats amb l’emer-gència. Entre aquests, destaquen les 452 intervencions en incidències per neu o gel, les 235 per la presència
L
a inusual nevada que va cobrir Barcelona el passat8 març va obligar a la Guàrdia Urbana i a la resta de serveis municipals a canviar les seves prioritats habituals i a multiplicar-se per donar resposta a totes les incidències. L’Ajuntament va activar el PAEM per Neu i Gel a les 00:30 hores de la matinada del dilluns 8 de març i no va donar per finalitzada l’emergència fins ben entrat el matí del dimecres dia 10. El gruix d’interven-cions es van concentrar durant la tarda de dilluns: a la una del migdia es declarava el nivell 1 d’emergència per nevades a tota la ciutat, i, només quatre hores més tard, a les 17:20h, es decretava el pas a nivell 2. Una situació crítica que es va mantenir fins l’endemà.Més de mil serveis
Els efectes de la nevada van multiplicar les trucades dels ciutadans al 092. La Sala Conjunta de Comandament va atendre un total de 4.531 consultes, una xifra que
mul-d’obstacles perillosos a la calçada o a la vorera, les 219 per incidències en semàfors i les 88 assistèn-cies o auxilis a persones.
Durant tota l’emergència, la Guàrdia Urbana també va haver de restringir l’accés a determinades zones del li-toral i es va activar en reiterades ocasions l’alerta per fort vent. Les conseqüències de la neu i el glaç tam-bé es van deixar notar en el trànsit rodat. En una imat-ge inèdita, els conductors que volien circular per la ronda ho havien de fer amb cadenes, mentre que el tancament de les principals autopistes i carreteres que travessen l’àrea metropolitana va complicar molt la circulació als accessos a la ciutat.
Notícies
Incidències gestionades per
la GUB en relació amb
l’emergència
(De les 02:00h del 8 de març a les 12:00h del 10 de març)
Incidències per neu o gel
. . . .
452
Obstacle en calçada
. . . .
159
Obstacle en vorera perillós per als vianants
. . . .
76
Incidències en semàfors
. . . .
219
Assistències a persones
. . . .
88
Altres
. . . .
78
Total
. . . .
1.072
Entre el 8 i el 10 de març, la
Guàrdia Urbana va gestionar
1.072 serveis relacionats amb
l’emergència per neu i gel
n nevada
Breus
S’elimina la denúncia
per circular sense
làmpades de recanvi
Dur un joc de recanvi dels llums del cotxe ja no serà obligatori. La DGT va anunciar fa un any que es deixaria de denunciar els con-ductors que incomplissin aques-ta norma, però el Reglament de Vehicles ho seguia considerant una infracció greu. Una situació que ja ha estat legalment resol-ta. Actualment, en la majoria de models resulta difícil (impossible si són fars de xenó) canviar les bombetes en cas que es fonguin.El permís AM substitueix
la llicència de ciclomotor
L’antiga llicència per conduir ci-clomotors passa a tenir la consi-deració de permís (AM). En virtut d’aquest canvi, i d’acord amb les directrius de la Fiscalia General de l’Estat, a partir d’ara quan es detecti un conductor amb permís AM conduint un vehicle a motor (motocicleta, turisme, camió, au-tocar, etc.) serà denunciat per via administrativa i en cap cas per via penal com fins ara.Els pèrits no acudiran
als judicis de conformitat
L’acord entre Col·legi d’Advocats, Fiscalia i el deganat dels jutjats penals de Barcelona estalviarà a testimonis i pèrits assistir als judicis en què acusació pública i acusats pactin la condemna. Fins ara, els acords es negocia-ven el dia del judici, amb els ci-tats esperant per declarar. Ara, quan es tingui notícia d’aquests procediments només es dema-narà la presència de l’acusat.Aspecte que presentava el carrer de la Guàrdia Urbana el 8 de març. Foto: Francisco Herrera
Trucades al 092
Dilluns 1 de març: 1.267
Dilluns 8 de març: 4.531
Increment del 257%
a
Les patrulles es
bolquen
en les
assistències
Les unitats dels districtes de muntanya van
treba-llar de forma particularment intensa per resoldre
les incidències en escoles i en transports afectats
per la nevada. A continuació recollim alguns dels
serveis d’ajuda a persones més remarcables.
Sarrià-Sant Gervasi.Una patrulla de la UT-5 va participar en el rescat d’un grup de nenes i nens disminuïts físics i psíquics del Centre Educatiu Guimbarda. El microbús en què viatjaven havia quedat atrapat per la neu i molts necessitaven prendre amb prestesa la seva medicació. Amb l’ajuda dels veïns, la patrulla va retornar el vehicle a la calçada i va protegir el seu retorn al centre, ajudant a traslladar els alumnes amb les cadires de rodes.
Horta-Guinardó.Uns 200 nens i nenes de l’Escola Virolai van fer nit al centre, després que l’autocar que els havia de recollir quedés immobilitzat pel gel a la rampa d’ac-cés al recinte. Dues patrulles de la UT-7 van escortar una màquina llevaneus i van obrir pas perquè l’autocar pogués maniobrar. Al matí, una altra patrulla va organitzar l’accés dels pares en cotxe per recollir als seus fills.
Nou Barris.Els efectius de la UT-8 van evacuar l’escola per a nens discapacitats San Juan de la Cruz, que havia quedat incomunicada. Els agents van obrir una via enmig de la neu i van traslladar en cotxe patrulla als escolars fins als autocars. Alguns veïns del districte van acudir a la unitat per oferir-se a col·laborar en cas necessari.
Una patrulla de Sant Andreu en servei durant la nevada. Foto: Iván Izquierdo (UT-9)
Procediments en delictes
contra la
seguretat viària
M
algrat ser una de les instruccions amb méscontingut, la realitat pràctica supera abasta-ment les situacions que es poden preveure. Per això, la seva vocació és establir criteris d’actuació generals, a partir dels quals els agents puguin aplicar l’actuació idònia per a la situació concreta amb què es trobin. Per facilitar la lectura i aplicació de la instrucció, el seu contingut s’ha sistematitzat en diferents blocs, dels quals es poden destacar els següents aspectes:I. Delicte de conduir sota la influència de l’alcohol:Estableix els resultats de les proves a tenir en compte a efectes pro-cedimentals, un cop aplicats els marges d’error.
II. Delicte de negar-se a efectuar proves d’alcoholèmia. Pro-cedeix la detenció dels conductors en tots els supòsits, excepte quan el requeriment es realitzi en un control pre-ventiu i el conductor no presenti símptomes de conduir sota influència de l’alcohol. En aquest darrer supòsit es realitzarà la imputació del conductor, sense detenció.
III. Proves de detecció de drogues.Es regulen els procedi-ments d’actuació amb o
sen-se test salivar i els supòsits en què s’aplica cadascun.
IV. Delicte per conduir sense permís o llicència. D’acord
amb les darreres instruccions de la Fiscalia, quan es de-tecta un conductor amb permís classe AM (ciclomotor) conduint un vehicle a motor (moto, cotxe, camió, etc.) ha de ser denunciat administrativament i mai per via penal.
V. Delicte per excés de velocitat.Regula els procediments per situacions detectades tant amb presència de personal policial com mitjançant sistemes de captació d’imatges.
VI. Altres delictes contra la seguretat viària. Es recullen els diferents supòsits tipificats al Codi Penal: conducció temerària, homicida o suïcida, etc.
VII. Procediments amb menors.Es recullen les singulari-tats dels procediments administratiu i penal quan els conductors implicats són menors d’edat.
VIII. Altres consideracions.Es desenvolupen qüestions co-munes als diferents delictes, com la immobilització dels vehicles, l’atestat i la denúncia administrativa, interven-cions a requeriment d’altres cossos policials, casuístiques de diferents tipus de conductors, etc.
IX. Unitat d’Accidents i atestats.Es fa referència als pro-cediments d’actuació del personal de la Unitat d’Acci-dents en la confecció d’atestats per aquests delictes. Per Joan Rabaixet
La nova Instrucció 3/2010 ha estat elaborada
després d’un llarg procés que ha comptat amb la
col·laboració i les aportacions de diferents unitats
El 10 de febrer va entrar en vigor la Instrucció 3/2010, sobre
Procediments en delictes contra la seguretat viària. La seva
publicació respon a les recents modificacions de la normativa
i a la constant evolució dels criteris aplicables, i compila les
normes d’actuació fins ara recollides en diverses instruccions.
El 10 de febrer va entrar en vigor la Instrucció 3/2010, sobre
Procediments en delictes contra la seguretat viària. La seva
publicació respon a les recents modificacions de la normativa
i a la constant evolució dels criteris aplicables, i compila les
normes d’actuació fins ara recollides en diverses instruccions.
Marc legal
Els nostres recursos
La Guàrdia Urbana
signa un acord amb l’entitat financera de Barcelona per
oferir promocions exclusives al personal del Cos
Transports Metropolitans de Barcelona
posa la seva xarxa de video-vigilància
a disposició de la GUB per reforçar la seguretat dins i fora del suburbà
La Caixa oferta
condicions
especials
per als agents
E
ls agents que decideixin tenir domiciliada lanòmina, traslladar el pla de pensions o invertir en un dipòsit d’estalvi de La Caixa tindran con-dicions preferents pel fet de pertànyer a la Guàrdia Urbana. Aquest és l’acord que van rubricar, el passat 4 de febrer, el director general adjunt de La Cai-xa de Pensions i Estalvis de Barcelona, Antoni Massa-nell, i l’intendent major en cap de la Guàrdia Urbana,L
’estratègia de seguretat a les instal·lacions del metrode Barcelona –que posa l’accent en especial en el control dels carteristes i del vandalisme–, s’ha vist reforçada gràcies a les operacions policials conjuntes que, a raó d’una o dues vegades al mes, la Guàrdia Urbana, Mossos i Policia Nacional duen a terme a la sortida de les estacions. Uns dispositius que, a partir d’ara, comptaran amb una nova eina per multiplicar la seva eficàcia.Francesc Xavier Vilaró. A canvi d’aquest tracte preferent per als membres de la policia barcelonina, la Guàrdia Ur-bana publicitarà les ofertes i promocions d’aquesta en-titat financera a través dels seus canals de comunicació interna, especialment a través de la revista GuB, el but-lletí informatiu, el web municipal i els taulells d’anuncis de les dependències policials. L’acord te una vigència inicial d’un any prorrogable.
El cap de la GUB, Xavier Vilaró, i el director general adjunt de La Caixa, Antoni Massanell, van rubricar el conveni el passat 4 de febrer
La Guàrdia Urbana tindrà
accés a les càmeres del metro
Els nostres recursos
La Guàrdia Urbana convoca un nou
concurs d’oferta pública
a l’abril per
incorporar fins a 250 nous agents
Les oposicions per a nous agents
s
E
ls ciutadans i ciutadanes, entre 18 i 34 anys, quevulguin apostar per un futur professional “treba-llant per a la ciutat i vet“treba-llant per la seva gent”, tin-dran una nova oportunitat per presentar la seva candida-tura a la Guàrdia Urbana de Barcelona a partir del proper mes d’abril. El concurs d’oferta pública 2010 inclourà un total de cinc fases eliminatòries: prova cultural, de co-neixements de català (exempts els qui acreditin el nivell C), d’aptitud física, test psicotècnic i avaluació mèdica.A
quest passat mes de febrer s’ha fet efectiva larenovació d’una part del parc mòbil de turismesde la Guàrdia Urbana de Barcelona. La nova flo-ta policial consflo-ta de 56 cotxes –25 amb mam-para per a detinguts i uns altres 21 sense– de la marca SEAT, model Altea, equipats amb un motor 1.9 TDI de 105 cavalls. Sense renunciar a les prestacions operatives, els nous vehicles continuen l’aposta per la sostenibilitat en els vehicles municipals, gràcies al seu modern i més eficient sistema de llums de LED per a les sirenes i al seu reduït consum en ciutat: 6,4 litres i unes emissions de 139 g/km de CO2.
Prestacions útils
Una altra de les millores pràctiques que els agents po-dran constatar en el seu dia a dia radica en la part pos-terior de l’habitacle. D’una banda, els seients per als de-tinguts tenen una forma ergonòmica que permet situar més còmodament les mans emmanillades a l’esquena, i, de l’altra, les mampares compten amb un llum de leds que permet controlar millor als arrestats tant durant el trasllat com durant la seva extracció del vehicle.
La Guàrdia Urbana estrena
5
Els nous turismes s’han adquirit mitjançant un rènting a 48 mesos, que en garanteix la renovació cada quatre anys i permet mantenir l’estàndard de qualitat de la flota. Del 2007 al 2009, GUB ha adquirit 313 nous vehicles, als que està previst sumar-ne 127 més al llarg d’aquest any.
Un grup d’aspirants durant la prova de coneixements del concurs 2009
Requisits per als nous agents
• Ciutadania espanyola.
• Títol d’ESO, graduat escolar, tècnic auxiliar o equivalent. • Tenir entre 18 i 34 anys, ambdós compresos.
• No haver estat condemnat ni inhabilitat per a les funcions públiques. • No patir cap malaltia, ni impediment físic o psíquic.
• Alçada mínima d’1,70 m els homes i 1,60 m les dones. • Posseir els permisos de conduir classe A-2 i B.
Els 56 nous turismes i tres tot-terrenys s’han adquirit a través d’un sistema
de rènting que garanteix la
renovació periòdica de la flota cada quatre anys
Com inscriure’s
Totes les persones que vulguin optar al concurs poden recollir la instància i les bases de la convocatòria a les Oficines d’Atenció al Ciutadà (OAC), al Registre Gene-ral de l’Ajuntament o a la Prefectura de la Guàrdia Ur-bana. La instància, degudament complimentada, junta-ment amb el currículum personal i demés docujunta-menta- documenta-ció obligatòria s’ha de presentar a qualsevol dels regis-tres municipals en el termini de 20 dies naturals a par-tir de la publicació de la convocatòria al DOGC. Les llis-tes d’admesos, exclosos i exempts de la prova de cata-là es podran consultar al web www.bcn.cat en el termi-ni màxim d’un mes un cop acabat el termitermi-ni de presen-tació de sol·licituds.
Nous tot-terreny
Durant aquest mes de març, la Guàrdia Urbana també ha renovat part de la seva flota de 4x4 amb la incorpo-ració de tres nous vehicles tot-terreny model Mitsubishi Montero, que compten amb un motor 3.2 DI-D turbodiè-sel que uneix potència i menys emissions. Els nous ve-hicles de tracció total aniran destinats al parc mòbil de les unitats territorials de Sarrià-Sant Gervasi i d’Horta-Guinardó, així com de la Unitat Muntada, i serviran per reforçar la patrulla policial a l’entorn de les zones de muntanya de la ciutat.
33 noves places
de comandament
A
l llarg d’aquest 2010, l’Ajuntament de Barcelona convocarà 33 noves places per reforçar l’estructura de comandament de la Guàrdia Urbana. La primera oposició es publicarà a l’abril i servirà per cobrir fins a 20 noves places de caporal; mentre que un segon concurs de pro-moció interna, que es publicarà al juny, ofertarà 10 pla-ces de sergent i 3 de sotsinspector. En tots els casos, es-tà previst que la incorporació d’aquests nous comanda-ments es faci efectiva el mes de febrer del 2011.Curs de
seguiment i
vigilància
de persones
46
agents i comandaments de GUB van participar al febrer en un nou mòdul del curs sobre "Metodologia i tècniques d'informació". El contingut, eminentment pràc-tic i impartit per especialistes de la Guàrdia Civil, va girar entorn a les vigilàncies i seguiments de persones, tant es-tàtiques com en moviment. La formació es va completar amb un apartat destinat a actualitzar els coneixements so-bre explosius i a recordar-ne els protocols de seguretat.A dalt, un dels nous vehicles tot-terreny. Sobre aquestes línies i a l’esquerra, els 56 turismes de patrulla presentats al febrer
s
s’obriran a l’abril
a
59 cotxes patrulla
El nou SEAT Altea policial
• Cilindrada: 1.9 TDI • Potència: 105 cavalls
• Consum mitjà en ciutat: 6,4 litres • Emissions: 139 g/km de CO2
Els nous vehicles continuen l’aposta per la
sostenibilitat en la flota municipal i alhora integren
noves prestacions per fer més fàcil el servei diari
Som Proximitat
Juan Jiménez
, vocal de seguretat de
l’Associació d’Amics de La Rambla
“No hi ha
un lloc més
segur
que La Rambla”
O
n hi ha un carrer amb més policies per metre quadrat? Al món no hi ha un lloc com La Ram-bla, ni tampoc un de més segur”. Ho afirma ro-tund Juan Jiménez (60), president dels quios-quers de La Rambla i vocal de seguretat de la històrica i activa Associació d’Amics de La Rambla. “Per La Rambla transiten cada any 78 milions de persones. Com no hi hande passar coses?”, apunta aquest cordovès que duu 43 anys veient desfilar “de tot” des d’un dels mítics punts de venda de diaris i souvenirs enfront del Liceu.
La multitud que omple dia i nit Ciutat Vella és clau per ex-plicar la percepció de seguretat que hi ha en aquest terri-tori: “Roben una bossa enmig de l’Eixample i és un furt, n’estiren una al carrer Ferran i, com que ho veuen mil per-sones, té l’impacte en la gent de mil robatoris. Ciutat Vella és la zona amb menys furts per visitant”, raona Jiménez.
Exemple de convivència
Amb 42.000 residents es-trangers (el 40,9% del cens) i centenars de nacionalitats, llengües, cultures i religionscompartint espai, Ciutat Ve-lla és un exemple de convi-vència. “El costat positiu no es comenta –lamenta Jimé-nez–. No es parla de la bo-na relació a les escoles, ni de què la majoria d’immi-grants volen un barri segur per als seus fills, igual que la resta de veïns. No es diu que s’ha aconseguit treure els tril·lers, ni que els llau-ners són moltíssims menys, ni que ja casi no hi ha pros-titució al carrer”.
Les associacions són el vincle entre els ciutadans i la Guàr-dia Urbana, una relació que consideren “molt fluïda”: “Hem estat els primers a criticar la situació quan era dolenta, pe-rò també hem de ser els primers a dir que ara es veu el re-sultat del treball que s’ha fet durant molt temps”, insisteix Jiménez, qui sentencia: “L’Ajuntament es va comprometre a millorar Ciutat Vella i ho ha fet. Hi ha més policia, més neteja i més il·luminació. La gent jove de Barcelona torna a venir a La Rambla i això és un bon senyal. Estem molt millor. Cal seguir així i no baixar la guàrdia”.
“Hi ha més policia, més neteja i més il·luminació.
La gent jove torna a venir a La Rambla i això és un
bon senyal. Cal seguir així i no baixar la guàrdia”
Els amics de Ciutat Vella
“La Rambla és un dels indrets de Barcelona on bull més activitat, una ciutat dins d'una altra ciutat [...] propietat de tots els ciutadans i de la gent que ens visita de fora”. Així es presenta l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla, l’agrupació que des de 1960 defensa i promou els interessos socials, comercials i culturals d’aquest passeig universal, i que actualment representa i dóna veu a la pràctica totalitat d’empreses de la zona.
“
A
quí no es para mai: quan decreix una cosa en re-punta una altra”, adverteix d’entrada el caporal de la UT-1 Florenci Ruiz. Els seus 30 anys a Ciu-tat Vella li atorguen una perspectiva del districte més enllà dels tòpics: “Aquí la proximitat és molt impor-tant. La presència uniformada és primordial per a la preven-ció i per donar sensapreven-ció de seguretat, però també és impor-tant quan els veïns veuen que un agent fotografia una ava-ria i que en un parell de dies allò està arreglat. Els queda la imatge de què la Guàrdia Urbana s’ocupa del barri”. Ruiz dirigeix el GOP, un grup especial que reforça el treball diari de la unitat en àmbits com la prevenció de delictes i furts, la persecució de la venda ambulant i dels tril·lers, o el control de les ocupacions de la via pública. Àrees on la prevenció és bàsica: “La qüestió clau és la gent de pas. Hem fet una bona feina de conscienciació entre els veïns del Casc Antic o del Born. Però, com pots fer el mateix amb els milions de turistes de La Rambla si, a més, cada dia canvien?”, es pregunta Ruiz.Escola de Proximitat
Per Ciutat Vella passen bona part dels agents en pràcti-ques, fet que obliga a adap-tar el servei, com explica el caporal: “Quatre mesos són pocs per conèixer el territori. El que intentem és que a-prenguin la dinàmica de tre-ball, perquè, tot i les especi-ficitats, al cap i a la fi tots els districtes funcionen de ma-nera similar”. Les patrulles de proximitat de la UT-1 es distribueixen per barris, sec-tors i microterritoris. Així, el Raval se subdivideix en lesFlorenci Ruiz
, caporal del Grup
Operatiu de Prevenció de Ciutat Vella
“Portem molts anys fent
una molt bona feina
”
“La qüestió clau és la gent de pas. Pots conscienciar
els veïns, però: com fer el mateix amb els milions de
turistes de La Rambla si, a més, cada dia canvien?”
zones nord, centre i sud, i, segons el moment, s’envien pa-trulles per cobrir els carrers Sant Ramon i Sant Pau, la ram-bla del Raval o la plaça Blanquerna. “Sempre intentem as-signar els agents de proximitat al mateix barri: així poden seguir les queixes i problemàtiques concretes de cada zona”, apunta Ruiz. Gràcies a aquest intens treball, el descens de l’incivisme i la criminalitat ha estat una constant a Ciutat Vella en els últims anys: “Cada cop tenim més mitjans per fer bé la nostra feina. [...] Els veïns reconeixen la nostra tasca i saben que no és una cosa d’ara, que portem molts anys fent una molt bona feina”, conclou Ruiz.
Una via amb atenció especial
La Rambla és considerada a nivell operatiu pràcticament un barri en si mateixa, doncs bona part dels serveis del districte tenen lloc al seu entorn. Per això, a més dels equips en cotxe i moto, matí i tarda tres parelles d’agents patrullen a peu la via en tres trams: de Pelai al carrer del Carme, d’aquí a Es-cudellers i des d’allà fins a Colom. La prioritat és tal que qualsevol fet que obligui els agents a abandonar la seva zona, una altra patrulla de la UT-1 cobreix d’immediat el seu lloc.
“
El reportatge
F
a temps es creia que posar dos agents a patru-llar en bicicleta era perdre’ls. Aquesta mentali-tat ha canviat gràcies a la feina que fem dia re-re dia, on demostre-rem com n’és d’eficaç patrullar en bici”, explica l’agent de la UT-6 Ramon Pastor. Des de fa cinc anys, Pastor i Carlos Posse formen la patrulla ci-clista de la Guàrdia Urbana a Gràcia. De vuit del matí a quatre de la tarda recorren sobretot l’àrea entre la plaça de Lesseps i l’avinguda Diagonal. Aquest horari és l’idoni per cobrir l’entrada i sortida de les escoles i l’activitat dels comerciants, dues de les seves principals funcions. “A banda de ser sostenible, és molt eficaç pel que fa a proximitat. En bicicleta tens una imatge menys agressiva i als veïns els costa molt menys aturar-te que si vas amb moto o cotxe”, afirma l’agent Posse. En zones restringides al trànsit a motor, l’equip de ciclistes cobreix la vessant d’apropament a veïns i comerciants de forma efectiva: “La bicicleta et fa tenir més empatia amb els vianants. Circules per on ho fan ells i perceps de primera mà els problemes que es poden trobar”.Pedagogia ciclista
Les patrulles ciclistes duen a terme tasques de proximi-tat, protecció, circulació i atenció en accidents, com qualsevol altra patrulla motoritzada de la Guàrdia Urba-na. El fet d’anar en bicicleta, però, permet als agents ac-cedir més fàcilment a les àrees amb prioritat per a via-nants, zones 30, parcs o carrils bici, entre altres. També els ajuda a l’hora de fer pedagogia envers els demés ci-clistes, vetllant perquè es compleixi l’Ordenança de Cir-culació: “Si volen ser respectats a la ciutat han d’actuar en conseqüència i la imatge de la Guàrdia Urbana en bi-cicleta ajuda molt. Ens veuen circulant com un vehicle més: obeint els senyals, respectant semàfors i carrils... i entenen que ells també ho han de fer”, constata Posse. Tot i que els avantatges són molts, la patrulla ciclista té també una cara menys amable: “És un sobreesforç i cal estar en forma. No és el mateix anar en bici per
l’Eixam-Vuit districtes ja compten amb
patrulles en bicicleta
, un
servei policial que aposta per una relació més propera
amb veïns, ciclistes i vianants
Proximitat
sobre dues rod
Els agents de Sant Martí han estat els darrers en pujar a la bicicleta: es van estrenar el passat 13 de novembre
La UT de Gràcia va ser una de les pioneres en incorporar la patrulla ciclista fa cinc anys
“
ple que per Gràcia. Aquí tenim pujades, places, parcs, carrerons... i a l’hivern has d’anar ben equipat per no gla-çar-te. Però tot forma part de l’ofici”, assumeix Pastor.
Guanyar-se l’autoritat
odes
2003. Arran d’ells, es va veure la patrulla ciclista com una opció viable, no només per a les platges durant la temporada d’estiu, sinó per al servei diari, i la iniciativa es va començar a estendre a la resta de territoris. Els inicis de la policia ciclista no van ser fàcils, tal i com recorda la patrulla de Gràcia, una de les més veteranes amb cinc anys de servei sobre dues rodes: “Al principi la gent no es creia que fóssim policies. Ens va costar una mica fer valer l’autoritat. Encara avui se sorprenen de veure’ns, però sempre rebem més crítiques positives que negatives”. Els del sisè han arribat a atrapar cotxes fu-gats anant en bicicleta: “No anem de passeig, treballem igual que qualsevol patrulla motoritzada però coneixem de més a prop el barri i a sobre fem esport”.
Sant Martí, ‘els nous’
De la veterania de Gràcia passem al darrer districte en implantar el servei en bicicleta: Sant Martí. Els agents
ciclistes de la UT-10 cobreixen des del passat 13 de novembre la zona del Clot i del Poblenou, fent espe-cial èmfasi en àrees per a vianants, eixos comerespe-cials, parcs i mercats. “Ens hem presentat oficialment a tots els comerciants i els hem explicat que cada dia passa-rem per allà en bicicleta, que sàpiguen que ens poden requerir per al que faci falta”, comenta l’agent Sebas-tián Martín.
Els vuit policies que formen la patrulla ciclista de Sant Martí, quatre en torn de matí i quatre més en torn de tarda, destaquen com a avantatges la proximitat amb els veïns i comerciants i la mobilitat a les zones on no poden accedir les patrulles a motor. “Ser més propers ens permet, per exemple, fer de mediadors quan hi ha una disputa entre veïns i comerciants. Podem solucio-nar problemes que per la via legal s’allargarien moltís-sim”, relata Pedro Moraleda, un altre dels nous agents ciclistes de la UT-10.
La patrulla en bicicleta facilita l’accés a les zones
per a vianants, parcs i places, i fa més propera la
relació amb els ciutadans
Actuem
LL
uitar contra l’ocupació intensiva del car-rer, els conflictes de convivència i el con-sum d’alcohol i drogues a la via pública al voltant de les zones d’oci del Poble Sec. Amb aquest objectiu, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van engegar un macro dispositiu conjunt de prevenció a la zona del Paral·lel. El primer d’aquests ope-ratius va tenir lloc la matinada del dissabte 7 al diumen-ge 8 de febrer i va concloure amb 341 identificacions, 55 escorcolls de vehicles i 383 proves d’alcoholèmia, 37 de les quals positives (una d’elles amb tràmit penal). Al llarg de la nit, els agents van denunciar també a 107 persones per incivisme, en van traslladar 12 a Estrangeria i van ai-xecar 24 actes per tinença o consum de drogues i 58 per venda ambulant. A més, dos individus van ser arrestats per atemptat a l’autoritat i apropiació indeguda.Arran de l’èxit del primer dispositiu, l’operació conjunta al Paral·lel ha tingut diverses rèpliques al llarg de febrer i març, i està previst que se segueixi organitzant de ma-nera periòdica durant els pròxims mesos.
Macro operatiu contra
l’
incivisme al Paral·lel
POBLE SEC
– Un gran dispositiu conjunt a l’entorn del Paral·lel se salda amb
prop de dues-centes denúncies per actes incívics, drogues i venda ambulant
BCN
– 1.665 articles decomissats i nou persones denunciades durant un
operatiu de 12 hores contra la venda ambulant il·legal a tota la ciutat
Intensiu per
frenar els manters
U
na vintena d’agents de la Guàrdia Urbana de Barce-lona van participar, el passat 20 de febrer, en un gran dispositiu destinat a frenar la venda ambulant als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella i a la zona portuà-ria. Les patrulles es van desplegar entre les deu del matí i les deu de la nit per alguns dels principals punts de la ciutat freqüentats pels manters. Durant les 12 hores que va durar l’operatiu, es van dur a terme 72 intervencions, les quals van permetre decomissar un total de 1.665 pe-ces de bijuteria, marroquineria, ulleres de sol i DVDpira-tes. L’operació es va saldar també amb nou persones de-nunciades per venda ambulant il·legal i per presumptes delictes contra la propietat industrial.
Alguns dels 1.665 objectes comissats en l’operatiu contra la venda ambulant del 20 de febrer
Batuda a la Rambla contra la
falsificació
de roba del Barça
E
l passat mes dedesembre, la Unitat de Policia Adminis-trativa i de Seguretat de la Guàrdia Urbana va actuar en sis locals de la Rambla, on s’havia alertat de la venda de roba esportiva falsificada de la marca FC Barcelona - Nike. Durant les inspeccions, els agents van detectar infraccions administratives a totes les botigues i van comissar fins a 224 samarretesfal-Detingut l’atracador d’un
hotel
de l’Eixample en fuga
LA GUINEUETA
– Agents de la UNO-4 capturen durant una persecució un home
que acabava d’arrencar la caixa forta d’un hotel i fugia en un cotxe robat
RAVAL
– Agents de la UPAS decomissen 224 peces de roba i detenen a tres
persones que venien imitacions d’alta qualitat de la marca Nike-FC Barcelona
A
les dues de la matinada del 3 de febrer, J.A.D. va entrar a l’Hotel Catalonia Al-béniz forçant la porta de servei, va amenaçar el personal amb un ganivet i els va obligar a arrencar la caixa forta, que contenia 24.000 euros en metàl·lic. Des del carrer Aragó, l’individu va fugir en un Ford Orion, que prèviament havia robat al Prat de Llobregat, i va ser detectat per agents de la UNO-4 a l’alçada de l’avinguda Meridiana. En aquest punt, l’atracador va iniciar una fugida temerària per la zona, cir-culant contra direcció pel passeig de Fabra i Puig i desobeint tots els semàfors. Perseguit ja per diverses patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra, l’home va abandonar el cotxe i va emprendre una fugida a peu fins a la plaça Karl Marx, on es va amagar entre uns matolls. Allí el van atrapar els agents de la Unitat Nocturna de Sant Andreu. El detingut, que tenia quatre ordres de cerca i captura i es trobava sota els efectes de les drogues, va ser acusat de robatori de vehicle, robatori amb violència i diversos delictes contra la seguretat viària.sificades amb una altíssi-ma qualitat. Precisament, la qualitat de les imita-cions va fer que la pròpia marca Nike facilités una pèrit per valorar les peces de roba, que va acompa-nyar a la Guàrdia Urbana i va destriar les falsifica-cions de les peces autèn-tiques. Com a resultat de l’operació van ser detingu-des tres persones, respon-sables dels sis locals ins-peccionats.
Dins del vehicle els agents van trobar la caixa forta robada i el ganivet amb què l’atracador va amenaçar al personal de l’hotel
Agents de la UPAS escorcollen una tenda al carrer Hospital cercant les falsificacions
Actuem
Breus
Dispositius conjunts
de
seguretat al metro
La Guàrdia Urbana, junta-ment amb Mossos i el CNP, organitza dos cops al mes un dispositiu de vigilància i identificació de sospitosos a la sortida de les estacions de metro. Els operatius s’u-biquen a la sortida de les estacions, on els agents atu-ren als sospitosos i els iden-tifiquen. Aquestes interven-cions reforcen la lluita con-junta contra els carteristes i els vàndals del suburbà.
Clausurada una
escola
bressol il·legal
La Guàrdia Urbana va clau-surar una llar d’infants il-legal situada en un local de la Sagrera, el passat 20 de gener. Durant la inspecció es va verificar que l’habita-cle tenia llicència de ma-gatzem i no disposava de les mesures necessàries per tenir cura de nens. Les treballadores tampoc tenien titulació ni contracte.
Detinguts dos joves
que
robaven a dones
El passat 31 de gener, la Guàrdia Urbana va detenir dos joves que utilitzaven la tècnica de la punxada de roda per robar a dones. Els inculpats van intentar fugir però van ser detinguts pels agents. Els lladres punxa-ven la roda del cotxe amb un tornavís i, mentre un en-tretenia la conductora, l’al-tre li robava la bossa.
