Núm. 19 / Any XCIV 30 de juny de 2007 Consell Municipal
Acta sessió 23-III-2007 ... 1059
Comissió de Govern
Acta sessió 4-V-2007 ... 1101
Cartipàs
Designació regidors de Districte ... 1105 Facultar provisionalment el gerent del
Dis-tricte de Sants-Montjuïc per assumir les funcions de gerent del Districte de Ciutat
Vella ... 1105 Creació del Comitè Territorial i designació
dels seus membres ... 1105 Delegació d'atribució en el primer tinent
d'alcalde ... 1105 Delegació de competències en la
sego-na tinenta d'alcalde ... 1105 Delegació d'atribucions en el tercer tinent
d'alcalde ... 1106 Delegacions d'atribucions en el quart tinent
d'alcalde ... 1106 Delegació de competències en el gerent de
l'Institut Barcelona Esports ... 1108
Consells Municipals de Districte Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
ses-sió 14-VI-2007 ... 1109
Comissions del Consell Municipal Comissió de Cultura, Educació i Benestar
Social. Actes sessions 13-III-2007 i
24-IV-2007 ... 1110 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 13-III-2007 ... 1125 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Actes sessions 13-III-2007
i 2-V-2007 ... 1134 Comissió de Presidència, Hisenda i
Coordi-nació Territorial. Actes sessions 14-III-2007
i 20-III-2007 ... 1146 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge. Acta sessió 14-III-2007 ... 1163 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
ses-sió 15-III-2007 ... 1184
Personal Concursos
Convocatòria de dos concursos per a la
pro-visió de cinc llocs de treball de l'IMH ... 1189 Responsable d'Atenció Presencial ... 1190 Col·laborador/a amb els contribuents ... 1191 Nomenaments
Nomenament funcionaris de carrera ... 1192
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 23 de març de 2007 i aprovada el dia 13 de juny de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de març de dos mil set, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Carles Martí i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Montserrat Ballarín i Espuña, Ferran Julián i González, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Ramon Nicolau i Nos, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, María Luisa Ibáñez i Boira, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Flo-rensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Dolors Martínez i Gesa, Eugeni Forradellas i Bom-bardó, Ricard Josep Gomà i Carmona i Elsa Blasco i Riera, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusen la seva assistència la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla i l’Im. Sr. Ignasi Fina i Sanglas.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 23 de febrer de 2007, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’organització municipal, es comuniquen les resolu-cions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 19 de febrer de 2007 (S1/D/2007 581), que crea la Direcció de Serveis del Coneixement i l’adscriu orgànicament a la Gerència del Sector de Promoció Econòmica.
2. Decret de l’Alcaldia, de 21 de febrer de 2007 (S1/D/2007 624), que nomena la Ima. Sra. María
Lui-sa Ibáñez i Boira regidora adscrita al Districte de Sants-Montjuïc en substitució de la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas.
3. Decret de l’Alcaldia, de 21 de febrer de 2007 (S1/D/2007 625), que designa la Ima. Sra. María Lui-sa Ibáñez i Boira membre del Consell Rector de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona en subs-titució de la Sra. María Caridad Mejías i Sánchez.
4. Decret de l’Alcaldia, de 23 de febrer de 2007 (S1/D/2007 631) que designa la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert membre del Consell Rector de l’Ins-titut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida en substitució de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher.
5. Decret de l’Alcaldia, de 26 de febrer de 2007 (S1/D/2007 674), que estableix les directrius generals que han de regir la tramitació de les sol·licituds d’au-torització per a la realització de filmacions a l’espai públic, i inclou, dins les funcions actuals de la Direcció de Serveis de Gestió del Patrimoni, les d’harmonitzar els criteris d’oportunitat i mobilitat, així com les de ga-rantir l’operativa derivada del compliment de les es-mentades directrius.
6. Decret de l’Alcaldia, de 27 de febrer de 2007 (S1/D/2007 764), que crea la Direcció de Serveis de Pressupost, adscrita a la Direcció de Pressupost de la Gerència Municipal, i adscriu l’estructura organit-zativa de la Direcció de Pressupost a la nova Direcció de Serveis de Pressupost.
7. Decrets de l’Alcaldia, de 28 de febrer de 2007 (S1/D/2007 767-1006), que aproven la liquidació del Pressupost de 2006 corresponent a l’Ajuntament de Barcelona i als seus organismes autònoms.
8. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2007 (S1/D/ 2007 700), que designa l’Im. Sr. Ramon Nicolau i Nos membre del Consell de Govern del Consorci del Barri de la Mina en representació de l’Ajuntament de Bar-celona.
9. Decret de l’Alcaldia, d’1 de març de 2007 (S1/D/ 2007 797), que crea la Tresoreria Adjunta adscrita a la Tresoreria.
10. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2007 (S1/D/2007 978), que designa les Sres. Marina López i Guallar i Mercè Tatjer i Mir vocals de la Comissió de Tria i Eliminació.
11. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2007 (S1/D/2007 977), que designa els membres de la Co-missió Tècnica del Patrimoni Industrial de Poblenou.
12. Decret de l’Alcaldia, de 14 de març de 2007 (S1/D/2007 976), que proposa al president del Con-sell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barce-lona la renovació de la designació de la Ima. Sra. Ma-ravillas Rojo i Torrecilla com a representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Ponència col·legiada constituïda segons acord del Consell d’Administració de l’esmentat organisme en sessió de 15 de de-sembre del 2004.
Sal-vadó i Aparicio membre del Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona en substitució del Sr. Manuel Blasco i Legaz.
b) Mesures de govern
Mg1. Promoció de nous habitatges protegits i do-tacionals.
El president de la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge, Sr. Casas informa que amb aquesta mesura de govern, que està en la mateixa línia de les presentades cada any des de 2003 ençà, es concreten les reserves de sòl on es podran cons-truir 2.211 habitatges dotacionals i de protecció, dels quals 449 corresponen a la darrera fase del Progra-ma d’habitatge 2004-2007 i els 1.762 restants al nou Programa 2008-2010 del Pla d’habitatge 2004-2010; i que aproximadament un 73% d’aquests habitatges permetran crear noves llars i el 27% restant es des-tinarà al reallotjament dels afectats urbanístics.
El Sr. Trias manifesta que els membres del seu Grup estan d’acord amb aquestes reserves de sòl, però consideren que les coses no han anat prou bé perquè 449 dels nous habitatges previstos ja haurien d’haver estat acabats aquest any 2007 i, per altra banda, la mesura de govern conté inconcrecions grans, en no concretar quants dels nous habitatges es destinaran al lloguer i quants a la venda: per tant, volen tornar a insistir que l’accés a l’habitatge és un dels grans problemes que pateix la Ciutat, i tanmateix l’Ajuntament ha estat clarament incapaç de donar-li resposta, especialment els darrers deu anys, en els quals, malgrat la forta onada immigratòria, ha tingut una manca de previsió ben evident i s’ha limitat a po-sar pedaços sense tirar endavant una política clara i decidida d’habitatge social, de manera que la política d’habitatge ha estat un dels grans fracassos del present mandat.
El Sr. Fernández Díaz considera que sota aquesta mesura s’amaga la justificació del pobre bagatge de la política d’habitatge del govern municipal des de les darreres eleccions municipals ençà, fet que obliga a presentar ara unes previsions de nous habitatges, però sense concretar ni els calendaris d’execució i d’adjudicació, ni el tipus d’habitatges socials que es volen promoure, i sense tenir encara, en alguns ca-sos, el planejament urbanístic aprovat; que el govern municipal hauria de presentar un balanç d’allò que ha representat la seva política d’habitatge durant els darrers quatre anys, però no ho fa perquè tindria ben poc a posar damunt la taula ja que està repetint contínuament la immensa majoria de les noves promocions i nous anuncis d’habitatge i així, con-cretament, el Sr. Alcalde lliurà el gener les claus d’uns habitatges del carrer de Joan Torres i, la darrera setmana, d’uns altres de l’Eixample, tots els quals ja figuraven al Pla d’habitatge de l’any 2000, és a dir d’ara fa set anys, i la mesura de govern en debat, seguint l’estratègia del molí, continua donant voltes entorn als mateixos habitatges, perquè 328 dels habitatges que comprèn, els previstos als carrers de la Ciutat de Granada, dels Almogàvers i d’Alfarràs, ja figuraven en l’esmentat Pla d’habitatge de l’any 2000, confirmant, així, la manca d’eficàcia i la nul·la sen-sibilitat social del govern municipal davant un dels principals problemes de la Ciutat donat que, en
realitat, en aquest mandat només haurà promogut uns 4.000 habitatges socials ja acabats malgrat ha-ver-se compromès a fer-ne uns 10.000 i això quan els socialistes, la darrera campanya electoral, havien promès construir-ne 100.000.
Insisteix que aquesta, que probablement serà la darrera sessió plenària del mandat, oferia una magní-fica ocasió per a presentar-hi un balanç de la gestió municipal en el camp de l’habitatge, però és ben palès per què l’equip de govern no l’ha volgut aprofitar.
El Sr. Forradellas mostra la seva sorpresa en veure que aquesta mesura de govern pugui interpretar-se des de punts de vista tan diferents a pesar que s’hi pot constatar el compliment dels objectius marcats al principi del mandat, quan s’anuncià la promoció de 10.000 habitatges i això justament és el que s’ha complert. Afegeix que la política d’habitatge es des-envolupa amb planificacions a mitjà i llarg termini, i efectivament els darrers deu anys s’ha anat com-plicant perquè en aquest temps l’Ajuntament no ha rebut de les altres Administracions l’ajut i el suport que necessitava per a poder tirar-la endavant; que la proposta de futur que conté la mesura de govern en debat inclou la garantia que la xifra de 2.000 ha-bitatges adjudicats el 2006 es repetirà el 2007 i con-tinuarà també el 2008 i, per tant, posa les bases d’una autèntica política d’habitatge; que la Memòria social d’habitatge presentada fa pocs mesos explicitava la inclusió d’un 54% d’habitatge protegit en els nous planejaments; que un 31% de l’habitatge acabat a Barcelona el darrer semestre ha estat de protecció; que en aquest mandat s’han posat les bases per a crear, juntament amb altres polítiques com la d’ajuts al lloguer promoguda per la Generalitat, un parc d’habitatge de lloguer de caràcter públic que con-tribueixi a trobar una sortida al greu problema d’ha-bitatge que hi ha a la nostra ciutat; i que el balanç que el Grup del Partit Popular demana el podria fer aquest Grup a partir del nombre de preguntes que se li han contestat i dels resums i explicacions que se li han facilitat en el si de la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge.
El Sr. Martínez subratlla que la mesura de govern en debat farà possible la construcció de 2.211 ha-bitatges que contribuiran a crear la massa crítica in-dispensable en el conjunt del territori urbà per a començar a pal·liar, amb un volum d’habitatge su-ficient, les necessitats d’habitatge dotacional, protegit, de reallotjament, etcètera, de manera que va complint el Pla d’habitatge 2004-2010, en el qual preveu la construcció pública o privada de 10.000 habitatges de protecció, en situar les xifres dels ja impulsats en els 6.279; que la consciència col·lectiva de les necessi-tats en matèria d’habitatge ha de tenir caràcter interinstitucional i, per tant, no s’hi val que cada cop que es tracta de l’habitatge en aquest Plenari, es parli de si aquest Ajuntament arriba tard o d’hora, de si no fa prou o de si fa massa perquè no té les com-petències en matèria d’habitatge i, consegüentment, qui arriba tard és, en tot cas, el conjunt de les Administracions i, fins i tot, de la societat.
que s’han destinat durant aquest mandat a construir-hi habitatge protegit d’acord amb el compromís assumit d’impulsar la finalització o l’inici de cons-trucció de 10.000 habitatges protegits entre l’1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2007, previsió que es complirà amb escreix sense cap problema perquè avui d’aquests 10.000 habitatges previstos, ja n’hi ha un 42% acabat i, fins i tot, entregat, un 43% en construcció o amb llicència d’obres i inici imminent de construcció, i d’aquests més de la meitat quedaran també acabats abans de finalitzar l’any, i el 15% restant amb llicència d’obres en tràmit i inici de construcció abans del 31 de desembre d’enguany, de manera que aquestes xifres multipliquen per 2,5 els compromisos assumits en el mandat anterior; que el 73% de les noves llars, exclosos per tant els ha-bitatges destinats al reallotjament dels afectats urba-nístics, es destinarà al lloguer i la resta a la venda per tractar-se d’habitatges concertats; que, en canvi, els habitatges destinats als afectats urbanístics es desti-naran principalment a la venda; que el balanç que el Grup del Partit Popular demana és ben fàcil de fer: un pla d’habitatge aprovat, quan abans no n’hi havia; 10.000 habitatges protegits impulsats entre l’1 de gener de 2004 i el 31 de desembre de 2007; 32 barris en rehabilitació; 15 barris amb àrea de rehabilitació integral; 6 barris, entre ells el del Carmel, objecte d’especial atenció quan abans no n’hi havia cap; 4.000 ajuts al lloguer per a persones amb pocs recur-sos quan el 2003 no n’hi havia cap per causa de la política diferent que mantenien en aquest terreny els anteriors Govern tant de l’Estat com de la Generalitat; 1.000 milions d’euros –166.000 milions de les anti-gues pessetes– que s’han destinat els darrers quatre anys a l’adquisició de sòl i a la construcció d’habitatge protegit en els 200 solars municipals posats en el mercat per a promotors públics o cooperatives o entitats sense afany de lucre, quantitat de la qual 300 milions corresponen a l’adquisició de sòl, 200 milions a la construcció d’habitatge per part del Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge i els altres 500 a construccions a càrrec d’altres operadors; i un 54% d’habitatge de protecció previst en les reserves de sòl i habitatge incloses en el planejament que s’ha estat aprovant durant el mandat.
Recalca que aquesta política d’habitatge és incon-testable i la voluntat d’aquest Ajuntament és man-tenir-la amb una velocitat de creuer que comporti, com a mínim, que cada any puguin ser posats a disposició de l’ús públic uns 2.000 habitatges que siguin noves llars, i altres 500 destinats als afectats urbanístics; i que la mesura de govern en debat garanteix la construcció d’aquest volum d’habitatges en l’any 2008, perquè puguin ser entregats el 2009.
El Sr. Trias observa que de les paraules dels representants integrats en l’equip de govern, es des-prèn que l’Ajuntament està actuant molt bé, perquè no s’han limitat a mostrar el vas mig ple, sinó ple del tot, però, això no obstant, els nostres ciutadans i ciutadanes no acaben d’entendre aquesta actitud donat que cada dia tenen més dificultats per a accedir a un habitatge, cosa que el 2006 els exigeix un esforç econòmic ponderat que és un 25% més alt que l’any anterior, situació que li sembla gravíssima. Agrega que la mesura que es proposa és necessària, però, en tot cas, cal determinar prèviament el paper que ha de tenir l’habitatge dins un pla de benestar social de
la Ciutat, i veure si l’Ajuntament es pren seriosament la necessitat de disposar d’un autèntic parc d’ha-bitatge social públic, cosa que, a juí seu, no fa.
El Sr. Casas insisteix que en el present mandat s’han impulsat 10.000 habitatges protegits, s’han atorgat 4.000 ajuts al lloguer quan en el mandat ante-rior no se’n pogué donar cap, i s’ha augmentat, en 8.000 pisos, el parc d’habitatge de lloguer, polítiques que els Grups de l’oposició mai no han recolzat.
Mg2. Impuls de l’ús racional i l’estalvi de l’aigua. La presidenta de la Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i Medi Ambient, Sra. Mayol, explica que les polítiques d’ús racional i estalvi d’aigua són necessàries sempre, però especialment en les circumstàncies actuals davant les irregularitats en la disponibilitat d’aigua en l’àrea corresponent a les conques de la Ciutat i de les seves rodalies, i l’estalvi que es necessita per a protegir els ecosistemes aquàtics i particularment els nostres rius, assegurant-hi els cabals necessaris; que pel que fa a l’evolució del consum d’aigua, la situació de partida és rao-nablement bona gràcies a l’esforç de tots els sectors que han procurat estalviar aigua com deixen ben palès aquestes dades: el consum d’aigua per habitant s’ha reduït un 10% en sis anys; el consum domèstic ha disminuït en prop de 4,5 milions de metres cúbics, és a dir un 6%, en nou anys; el del comerç i la indústria ho ha fet en un 5% en 10 anys; i el dels serveis municipals ha baixat prop d’un 19% en cinc anys, i en el cas de Parcs i Jardins la reducció ha assolit un 30%, mentre que, paral·lelament, entre 2000 i 2005 el volum d’aigua freàtica consumida pels serveis municipals ha crescut un 130%.
a) el subministrament, és a dir, la disponibilitat d’una quantitat d’aigua; b) la qualitat, o sia el bon gust de l’aigua que facilita; i c) la qualitat del servei a un preu raonable; però el govern municipal se n’oblida sis-temàticament d’aquesta darrera obligació i davant d’això ell ha de posar damunt la taula les dades dels dos darrers exercicis, segons les quals el preu de l’aigua pujà el 2006 un 5,98% i el 2007 un 4,88%, percentatges que superen els de l’evolució de la inflació i, tanmateix, s’està amagant que amb la nova manera de subministrar aigua a la nostra ciutat aquestes xifres encara s’incrementaran més.
Pregunta, doncs, fins quan el govern municipal pensa consentir que els ciutadans de Barcelona hagin de pagar l’aigua més cara del món ja que dins l’Estat Espanyol els preus satisfets a Barcelona només són superats pel de les aigües distribuïdes a les illes Canàries i a les Balears que tenen unes condicions ben particulars, una gran quantitat de visitants per turisme i la limitació dels seus recursos hídrics per causa de la insularitat: per tant, troba molt bé tot això que la Sra. Mayol acaba d’explicar, però vol saber quan s’agafarà el toro per les banyes i es plantejarà seriosament que els nostres ciutadans no hagin de pagar més que els de la resta de l’Estat també en relació al seu consum d’aigües, perquè, com diu avui el columnista d’un diari, ser barceloní és una realitat que cada vegada en costa més cara.
El Sr. Villagrasa reconeix que la ciutadania de Bar-celona fa cada vegada un ús més responsable de l’aigua, però observa que aquest capteniment ciutadà no es correspon després amb el preu que se’ls obliga a pagar a través d’un cànon exagerat, que és el més alt de tot Espanya.
Considera, més endavant, que la mesura de go-vern en debat no és gens novedosa, perquè preveu actuacions que s’estan realitzant com ara: la recir-culació de l’aigua en les fonts ornamentals, cosa que ja s’està fent des de l’any 2003; les campanyes in-formatives; o la utilització de les aigües freàtiques per a la neteja viària, cosa que també s’està fent des de fa anys.
Troba, doncs, que aquesta mesura de govern inclou unes accions, a juí seu, insuficients davant el Decret 93/2005, de 13 de maig, d’emergències per sequera, que es començarà a aplicar, segons sem-bla, la primera quinzena d’abril, perquè creu que s’hi hauria de fer referència, també, a la manera com les Administracions, i particularment la Generalitat de Catalunya, poden contribuir a aconseguir que a Bar-celona mai no manqui aigua en la quantitat suficient i amb la qualitat indispensable, objectiu que exigeix la interrelació entre municipis i la solidaritat entre co-munitats, perquè l’aigua és un bé escàs i de primera necessitat: en conseqüència, la mesura de govern presentada és bona, però incompleta pel seu con-tingut i les seves propostes.
El Sr. Florensa valora positivament la presentació d’aquesta mesura de govern, la qual coincideix amb la celebració, ahir, del Dia mundial de l’aigua i té presents, també, els reptes que la protecció me-diambiental representa per als propers anys, espe-cialment atès que Barcelona és una ciutat medi-terrània amb un règim de precipitacions irregular i una forta pressió demogràfica i això obliga a anar més enllà de la simple gestió de l’aigua i a passar de tractar-la com una simple mercaderia a considerar-la
un bé escàs, implementant els criteris d’una nova cul-tura de l’aigua per tal de gestionar-la de la manera més racional i sostenible possible tenint sempre present que es tracta d’un bé públic i d’un recurs limitat: per tant, cal ajudar a introduir canvis d’hàbits en el conjunt de la societat i fomentar l’estalvi i la gestió òptima i eficient a fi de protegir els ecosistemes aquàtics i evitar situacions d’escassetat.
Subratlla que Barcelona s’ha de convertir, en aquest sentit, en un referent de sostenibilitat per tal de proporcionar una major qualitat de vida als seus ciutadans i ciutadanes i, en aquesta línia, li sembla una bona notícia el descens del consum d’aigua en el conjunt dels serveis municipals, i també del consum mitjà per habitant, que s’han reduït significativament els darrers anys; que les mesures que planteja la me-sura de govern estan orientades a continuar avançant en aquesta línia ja sigui mitjançant les accions des-tinades a activar un pla municipal en cas de sequera, ja sigui mitjançant les adreçades a reduir el consum d’aigua en els serveis municipals a través de l’opti-mització dels recs, de la plantació en els parcs d’es-pècies que requereixin poca aigua, de la utilització de les aigües freàtiques en la neteja dels carrers, o de l’aprofitament de les aigües residuals tractades; i que també cal incidir en aquelles accions que promoguin la reducció del consum d’aigua entre els ciutadans mitjançant campanyes informatives, però, sobretot, mitjançant millores en infraestructures, com la xarxa de distribució, que permetin continuar avançant en l’objectiu de l’estalvi i l’optimització dels recursos hídrics.
El Sr. Narváez expressa la seva sorpresa en veure les reaccions que han provocat les propostes de la Sra. Mayol en els Grups de l’oposició i, especialment, en el de Convergència i Unió, el qual davant les propostes que s’han formulat pel risc de sequera, s’ha sortit per la tangent i s’ha posat a parlar del preu de l’aigua; i posa en relleu que Barcelona és un exemple en molts aspectes de la sostenibilitat i, concretament, en relació a l’aigua també ho és ja que, gràcies als esforços del seu Ajuntament i de la seva gent, s’ha convertit en la primera ciutat espanyola amb menys consum d’aigua de boca, 128 litres per habitant i dia, mentre que a Madrid se’n consumeixen 158 i la mitjana d’Espanya arriba als 164 litres, dades que demostren que la nostra ciutadania està per-fectament sensibilitzada i acompanya l’Ajuntament a tirar endavant en aquest terreny, mentre que, d’altra banda, els serveis municipals s’han sumat de manera entusiasta a les mesures per a aconseguir l’estalvi d’aigua a la nostra ciutat.
de l’Estat que afortunadament ja ha arribat, perquè s’ha aprovat un pla hidrològic nacional alternatiu d’aquell que va impulsar el Partit Popular quan governava l’Estat, i que era destructiu del medi ambient i costosíssim, mentre que el Govern de la Generalitat ja té aprovades 14 actuacions –per un import de 1.047 milions d’euros finançats en un 70% per la Unió Europea– 9 de les quals ja estan adju-dicades o licitades, que aportaran, el 2010, 130 hec-tòmetres cúbics d’aigua equivalents a una tercera part del consum de l’Àrea metropolitana, i que si ara ja estessin en servei, evitarien haver d’activar en les circumstàncies actuals cap decret de sequera.
Fa notar que davant d’aquesta bona sintonia amb els Governs de l’Estat i de la Generalitat, i d’un govern municipal responsable que s’avança al decret sobre la sequera articulant mesures preventives que insisteixen en l’esforç fet els darrers deu anys, els Grups de l’oposició intenten tirar pilotes fora o situar les responsabilitats en altres Administracions.
El Sr. Puigdollers puntualitza que en comptes d’anar-se’n per les branques, s’ha limitat a posar damunt la taula el debat profund sobre el preu de l’aigua que hi ha a la Ciutat; i pregunta per què mentre els ciutadans de Barcelona han de pagar 1,61 euros per metre cúbic d’aigua, els de Madrid només n’han de pagar 1,11.
El Sr. Villagrasa indica que l’anterior conseller del Medi Ambient, que pertanyia al mateix partit que la Sra. Mayol, fou el responsable que es perdés gran part dels fons per a inversions en infraestructures hidràuliques; que el Pla hidrològic nacional aprovat pel Govern actual rescata bona part d’aquell que fou aprovat sota l’auspici del Partit Popular; i que ell no se sent pas orgullós que Barcelona pagui l’aigua al preu més alt de tota Espanya.
La Sra. Mayol subratlla que el 70% dels 1.047 milions d’euros que s’invertiran en infraestructures hidràuliques serà aportat per la Unió Europea, gràcies a les gestions realitzades pel conseller Milà; que el debat de futur no és el cost de l’aigua, sinó la disponibilitat d’aigua per mitjà de mesures d’estalvi, eficiència i sostenibilitat; i que gràcies al debat cultu-ral que se suscità a Barcelona i a tot Catalunya en contra de l’anterior Pla hidrològic nacional, s’ha fet avançar la nova cultura de l’aigua.
c) Informes
1. Promoció Econòmica. Informe 2004-2007. El president de la Comissió de Promoció Econò-mica, Ocupació i Coneixement, Sr. Portabella, co-mença exposant que aquest informe, inèdit en la dinàmica municipal, reflecteix la feina feta a partir de la decisió d’aplegar dins una nova estructura orgànica totes les actuacions relacionades amb l’economia de la Ciutat per tal de facilitar-ne la coordinació; que el Sector de Promoció Econòmica té cura de la imatge que dóna Barcelona fora del seu territori, i ofereix suport a les empreses que actuen a Barcelona i la seva Àrea metropolitana; que en un context favorable durant la darrera dècada a escala mundial, estatal, catalana i barcelonina, els indicadors econòmics de la Ciutat s’han anat consolidant i creixent i plasmen una línia d’evolució que ens ha portat a ser un dels municipis més reconeguts i més destacats en el
pri-mer món i en l’àmbit europeu; que aquest Ajuntament aspira a mantenir un equilibri en l’activitat productiva de la Ciutat, objectiu que s’està assolint des de fa molt temps i, així, dintre el nostre producte interior brut el 80% correspon a les àrees de serveis i el 20% a les industrials, percentatges que es reprodueixen en el terreny de l’ocupació i que situen Barcelona com una de les ciutats que manté un dels nivells de participació de les indústries en el respectiu producte interior brut més alts d’Europa, només comparable amb el d’Stuttgart; que tot això ha estat possible gràcies a una feina constant, organitzada en diferents elements, entre la qual destaca la feta en la projecció econòmica externa que permet Barcelona posicionar-se, promocionar-se i dinamitzar tot el teixit econòmic de la Ciutat tant a casa nostra com a fora; que la capacitat d’atracció d’empreses que té Barcelona de-riva de l’organització de més d’un centenar d’accions internacionals entre les quals esmenta, especialment, els 14 Ponts de negocis organitzats conjuntament amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació, les 12 missions de prospectiva, els 6.000 assistents estrangers que han vingut a escoltar allò que es deia de la Ciutat en actes promocionals que presentaven Barcelona com una ciutat atractiva, no tan sols a l’hora de captar inversions, sinó també a l’hora de desenvolupar-hi l’activitat econòmica; i que en tals accions van participar 226 empreses i 112 insti-tucions.
Continua dient que el Sector de Promoció Eco-nòmica s’encarrega també d’oferir ajuda a les em-preses que volen localitzar-se a la nostra ciutat, i d’augmentar la satisfacció d’aquelles que ja hi treballen, mitjançant agendes empresarials, accions de fidelització i projectes d’inversió, dels quals són exemple les accions d’acolliment de Sanofi-Aventis i del Projecte Iter; que, tanmateix, no s’ha oblidat tampoc la cura a les empreses autòctones ubicades de fa temps a la nostra ciutat, amb les quals s’ha treballat colze a colze, i especialment a les PIME, amb les quals s’han desenvolupat moltes actuacions conjuntes i jornades sobre temes que els resultaven d’interès per a poder desenvolupar amb plenitud les seves activitats.
Menciona, a continuació, les 11 plataformes públi-co-privades per al desenvolupament de sectors es-tratègics específics tan importants com l’aeroespacial –dintre del qual els darrers anys Barcelona ha tingut la presidència de les ciutats Ariadne–, la societat del coneixement i l’àmbit universitari; així com el Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries, en el qual par-ticipen també la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç, que ha aconseguit impulsar 10 rutes intercontinentals.
S’excusa després d’estendre’s en les accions des-envolupades en matèria de turisme per haver pre-sentat recentment un informe a la Comissió que presideix; i en relació a la societat del coneixement, indica que els treballs s’han adreçat a evitar la fractu-ra digital, és a dir la dificultat d’accedir al coneixement i ús d’aquestes noves tecnologies de la informació i la comunicació, que són un element molt clar de futur no tan sols del país, sinó també del desenvolupament econòmic i personal de la gent.
comercials que, per tant, són ara 19, tot remarcant que aquesta activitat econòmica, a més de la seva important contribució al producte interior brut de la ciutat i a la creació de llocs de treball perquè és una de les que en generen més, contribueix també a reforçar el caràcter de Barcelona com a ciutat me-diterrània.
Clou la seva intervenció dient que Barcelona ha consolidat una bona posició econòmica, s’ha convertit en una de les ciutats més destacades en el context europeu i mundial, continua especialitzada en la diversitat d’activitats econòmiques, però alhora està incorporant o substituint les seves indústries tra-dicionals per les pròpies de les noves tecnologies, que seran les més importants del segle XXI; i que tot això permet esperar que l’economia ciutadana podrà continuar creixent en el futur i traduir-se, després, en serveis socials a la ciutadania.
La Sra. Ortega manifesta que el govern municipal ha presentat avui a corre-cuita, amb les presses pròpies d’un final de mandat i que també podrien ser les pròpies d’un final de cicle polític, aquest informe en el qual sotmet a debat alhora la promoció econòmica exterior, la interior, el turisme, la societat del coneixement, el comerç i els mercats amb unes acotacions temporals –quatre minuts en el seu cas– que no permeten tenir un debat mínimament rigorós, atesa la importància que el seu Grup dóna a totes aquestes qüestions: per tant, no perdrà temps a par-lar de les dades positives que conté l’informe, ni tampoc dels grans oblits que també hi ha, com ara les polítiques de consum o la inexistent política de la ciutat del coneixement.
Observa, a continuació, que el seu Grup ha indicat anteriorment en diverses ocasions que aquesta anàlisi s’havia d’exposar prèviament en el si de la Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, la qual gairebé la meitat de les ve-gades que s’ha reunit, ho ha fet per iniciativa dels Grups de l’oposició, perquè l’equip de govern no hi portava cap informe ni cap proposta a dictaminar, posant així en evidència la seva manca d’interès a debatre tots aquests temes, de manera que, com ha quedat ben palès en la intervenció del Sr. Portabella, l’atenció i els recursos s’han focalitzat en la promoció exterior, els mercats i el turisme i, en canvi, s’han desatès els assumptes lligats amb el moll de la promoció econòmica, com són la promoció interior i l’ocupació, a pesar que els esforços per a crear una activitat econòmica a la Ciutat no es poden limitar a la promoció exterior i deixar de treballar per evitar les deslocalitzacions, entre les quals cita, com a exem-ple, els casos de Can Ricart i de Can Batlló.
Pensa que tot això obeeix al fet que aquest Ajuntament no té una política global de promoció econòmica i ocupació que englobi totes les àrees municipals que actuen en aquest àmbit, és a dir, que manca en aquest terreny el pla director que el Grup de Convergència i Unió instava crear en la proposició presentada en la sessió de l’esmentada comissió el 14 de desembre de fa un any, pla que havia de mar-car les directrius i els objectius bàsics a assolir per cada un dels organismes i departaments municipals que incideixen en la promoció de l’economia de la Ciutat i vetllen perquè hi hagi nivells competitius d’ocupació i de treball; però tal proposició fou rebutjada amb l’argument que ja s’hi estava treballant
en tal pla des de feia divuit mesos i seria presentat abans d’aquell estiu: per tant, ha de constar l’in-compliment de tal compromís, la manca de lideratge de l’equip de govern i la indefinició del model eco-nòmic, que són les conclusions que treu el seu Grup de l’actuació municipal en el camp de la promoció econòmica, però que l’informe en debat intenta emmascarar.
La Sra. Esteller significa, d’entrada, que aquest in-forme que el Sr. Portabella ha qualificat d’inèdit és, a juí seu, a més, parcial perquè hi manquen indicadors econòmics rigorosos i es basa en opinions de con-sultories que poden tenir el seu prestigi, però no en indicadors objectius que reflecteixin exactament la situació econòmica de la Ciutat, l’evolució econòmica de la qual és fruit del dinamisme d’una ciutat que compta amb un teixit, molt diversificat, de petites i mitjanes empreses i de treballadors autònoms, tots els quals contribueixen, assumint riscos, a la creació d’ocupació i a la marxa de l’economia ciutadana; i que l’economia de la Ciutat està creixent des de l’any 1996 gràcies a l’impuls que va rebre amb les polítiques econòmiques de l’anterior Govern de l’Estat, aleshores en mans del Partit Popular, però ara es ressent de la manca d’una política més ambiciosa impulsada per l’actual Govern de la Generalitat i, això no obstant, en aquest context el govern municipal no ha estat capaç de reclamar aquelles polítiques que veritablement la Ciutat necessita per a poder créixer d’una manera que doni més solidesa a la seva estruc-tura econòmica.
Continua dient que el creixement econòmic de la Ciutat es basa en la construcció, el turisme i, sobretot, les activitats terciàries, de serveis tant a les persones com a les empreses, que han anat substituint len-tament les indústries, però la Ciutat no pot subsistir amb una economia centrada en els serveis i d’una baixa intensitat tecnològica i li cal una estratègia que defineixi com i de quina manera vol créixer i, con-cretament, el pla director de petites i mitjanes em-preses que el govern municipal es va comprometre a aprovar, però encara no ho ha fet; i que es necessita també canviar el model de creixement econòmic de fons, el qual s’ha de basar en les noves indústries i captar centres de preses de decisions per tal de po-der afrontar els canvis que s’estan produint en els mercats com a conseqüència de la globalització, de l’ampliació de la Unió Europea, el creixement de la Xina i de l’Índia, per a poder competir amb regions europees similars a les nostres no en preus, sinó en qualitat, és a dir, amb la posició de les nostres empreses en la cadena de valors, en disseny, en creativitat i en capital humà, tanmateix manca més ambició per fer-ho, cosa que exigeix apostar per la productivitat i oferir un entorn cosmopolita de societat oberta i culturalment internacionalitzada que està perdent acceleradament.
amb Europa i la resta d’Espanya; i que també és necessari corregir l’estructura municipal que bloqueja la presa de decisions, ja que a Barcelona sobra burocràcia i manca agilitat i els empresaris es queixen d’aquesta dificultat que els entorpeix tirar endavant els seus projectes empresarials.
Recomana, més endavant: procurar que els nego-cis i les empreses arrelin a la Ciutat; apostar per la força internacionalitzadora de la Fira de Barcelona i pel comerç com a principal factor de dinamisme de la Ciutat, donant suport al de proximitat; vetebrar el turisme fomentant el de qualitat, evitant el de baix cost i promovent el familiar i el cultural; i, en definitiva, fer que arrelin tots aquests instruments que necessita Barcelona per a créixer amb molta més equitat i soli-dificar aquest creixement de qualitat.
El Sr. Forradellas, sobre la base de la valoració po-sitiva que fa el seu Grup de l’informe presentat, for-mula les següents reflexions:
1r) Que de cara al futur, hi hauria d’haver la voluntat de definir els sectors estratègics fonamentals per a la Ciutat a fi d’evitar que es dispersin esforços i procurar concentrar-los en els dos o tres sectors que puguin semblar els més interessants, i, a parer seu, el model econòmic de la Ciutat s’hauria de fonamentar en R+D, és a dir, en el coneixement, el valor afegit i la innovació i, en aquesta línia, valdria la pena analitzar les possibilitats que planteja un sector com el de la salut; per tant, la seva aposta de futur s’inclina per promoure sectors de serveis d’alt valor afegit o d’alta productivitat, si bé això no ha d’implicar la desaparició de la indústria, sinó la seva transformació.
2n) Que una altra cosa a subratllar és la qualitat de l’ocupació i, consegüentment, la lluita contra l’eco-nomia submergida i per la competitivitat, i això porta a potenciar en les seves diverses formes l’esperit emprenedor i l’enorme potencial de la població im-migrant que pot anar més enllà del manteniment de determinades botigues; i, per tant, pensa que cal treballar més enllà de les empreses tradicionals, des de l’economia social als emprenedors socials i, en aquesta línia, ha d’esmentar la tasca que està portant a terme Barcelona Activa, SA, les accions de la qual han tingut, com es va poder veure la darrera sessió, un impacte molt positiu en l’activitat econòmica de la Ciutat.
3r) Que en relació al turisme, ha d’insistir en la necessitat de gestionar l’impacte turístic en els barris, de protegir el medi ambient planificant la capacitat d’acollida i d’entendre el turisme de qualitat no només com a turisme d’alt poder adquisitiu i de negocis, sinó com a capacitat de generar una oferta diversificada adequada a cada demanda perquè es puguin gaudir les diferents experiències de la Ciutat.
4t) Que en relació al comerç, vol destacar la importància de la tasca de potenciació del comerç de proximitat a través dels eixos comercials dels carrers, sobre els quals, juntament amb els mercats muni-cipals, articula el comerç de proximitat, com també la necessitat de promoure l’associacionisme comercial com a prestador de serveis i element d’implicació en els projectes de l’entorn del barri, alhora que també valora positivament els procés de remodelació dels mercats municipals.
Acaba significant que la promoció econòmica de la Ciutat està estretament vinculada amb la millora dels dèficits dels serveis ferroviaris de rodalies i a unes
connexions ferroviàries que assegurin el tràfic de mercaderies.
El Sr. Cuervo fa notar que com han reconegut les intervencions precedents, la situació econòmica de Barcelona és bona; que a això hi ha contribuït l’acció dels successius Governs de l’Estat; que Barcelona s’ha sabut adaptar als reptes de la globalització; que l’èxit de la nostra ciutat en el terreny econòmic no ha estat producte de la casualitat, sinó d’una política de promoció econòmica dinàmica, innovadora, receptiva als diversos sectors econòmics de la Ciutat, la qual ha llançat propostes que han trobat una bona acollida en el camp dels innovadors; que les activitats de promoció econòmica són fàcils de desqualificar per-què no produeixen fruits immediats, i, tanmateix, en aquest terreny, a Barcelona s’ha sabut crear una mar-ca, mantenir-la, desenvolupar-la i situar-la en els mercats globals i això exigeix activitat, dinamisme i recursos; i que s’ha optat per un model de ciutat que sigui per viure-hi i per treballar-hi, que compta amb 1.000.000 de llocs de treball i que ha desenvolupat, de manera molt activa, polítiques d’adaptació al mercat de treball i de suport als treballadors, de ma-nera que ha conjugat el desenvolupament econòmic amb el foment de l’ocupació, no solament en l’as-pecte quantitatiu, sinó també en el qualitatiu.
Comenta, més endavant, que les infraestructures són indispensables per al creixement econòmic i la competitivitat i, per tant, la Ciutat ha de continuar reclamant-les; que Barcelona ha encertat en plantejar un urbanisme obert a l’economia amb el Projecte 22@; que la diversificació de l’activitat econòmica està atraient inversions de futur en els camps de la salut i de les noves tecnologies de la informació i la comunicació; que el turisme està aportant el 14% al producte interior brut de la Ciutat, percentatge que li sembla equilibrat dintre de l’estratègia de diver-sificació d’activitats i, per tant, cal fomentar-lo i con-trolar-lo; i que, en definitiva, el singular model de cooperació público-privada pel qual optà el govern d’esquerres i progressista de la Ciutat fa molts anys quan encara no s’havia posat de moda, ha donat i està donant els seus fruits en el desenvolupament econòmic de Barcelona.
necessitats del segle XXI; que no es pot considerar una deslocalització el fet que una empresa es traslladi d’un indret de la Ciutat a un altre dins la mateixa ciutat o la seva àrea metropolitana i, fins i tot, del país, i més quan el nombre d’empreses ubicades a la Ciutat continua creixent per damunt de la mitjana de l’Estat i això denota una vitalitat econòmica ben notòria; que l’atenció a les petites i mitjanes empreses s’articula a través d’una política sòlida que és fruit d’un acord signat amb PIMEC i SEFES, en virtut del qual s’han organitzat un total de 14 jornades en els quals s’han tractat diverses temàtiques específiques; i que la Ponència de la Ciutat del Coneixement ha tirat endavant coses tan importants com la definició en la ciutat de Barcelona del marc d’utilització, sense discriminacions, de les noves tecnologies i incorpo-rar-les als recursos culturals i històrics de la Ciutat.
La Sra. Ortega addueix que Barcelona és la ciutat més cara d’Espanya per a l’activitat logística i indus-trial segons la consultora immobiliària Cushman Wakefield – Healy & Baker; que segons l’Observatori Barcelona 2006, Barcelona en aquest moment és la desena ciutat europea quant a la producció científica mentre que el 2004 ocupava la quarta posició; i que aquests i altres indicadors que el seu Grup podria mostrar denoten la manca de lideratge pel que fa a la promoció econòmica de la Ciutat i, per tant, ha de rei-terar la necessitat d’elaborar un pla director que coordini l’acció dispersa de totes les àrees municipals disgregades que treballen en aquest camp.
La Sra. Esteller demana al Sr. Portabella que no menystingui l’oposició, ja que a vegades no se sap si ell mateix està en el govern o en l’oposició, perquè va alternant aquest paper segons allò que més li convé, com pot comprovar-se pel seu posicionament respec-te a la plaça de les Glòries o al traçat del tren d’alta velocitat; i li recomana: que promocioni i protegeixi més el comerç ciutadà; que li faciliti la llibertat de retolar els establiments en l’idioma que cada comer-ciant vulgui, i promogui l’eliminació de les sancions lingüístiques; i que aposti perquè les fires i con-gressos arrelin en el teixit productiu de la Ciutat i no només estiguin vinculats al comerç; aspectes tots ells determinants per a convertir Barcelona en una àrea d’excel·lència i una plataforma que atraigui i retingui talents.
2. Implantació de l’administració electrònica a l’Ajuntament de Barcelona.
El president de la Comissió de Presidència, Hi-senda i Coordinació Territorial, Sr. Cuervo, després d’expressar, d’entrada, el seu agraïment al personal de l’Institut Municipal d’Informàtica, de les Oficines d’atenció al ciutadà i a la Direcció d’Organització i Sistemes per la tasca desenvolupada ja que l’informe que presentarà tot seguit té com a protagonista la capacitat tècnica i el sentit d’innovació d’aquesta casa, significa que el govern municipal s’havia com-promés, en dues mesures de govern presentades l’abril de 2004 i el desembre de 2005, a implementar l’administració electrònica perquè està convençut que pot contribuir a millorar les relacions dels ciutadans amb l’Administració municipal, a fer-los la vida més fàcil, a fer més productiva la Ciutat i també més productiu l’Ajuntament i, per tant, constitueix un factor de competitivitat; però tot això no es pot assolir per generació espontània, sinó que exigeix una acció de govern decidida en aquest sentit, la qual es concreta
en el Pla estratègic de sistemes d’informació 2004-207 amb una dotació de 50 milions d’euros, que re-presenten un increment del 75% respecte al mandat anterior, i encara cal afegir-hi els 824 projectes de millora del parc actual executats amb el pressupost de l’Institut Municipal d’Informàtica, inversions que dotaran l’Ajuntament del suport tecnològic necessari per a fer realitat el desig d’introduir les tecnologies de la informació i la comunicació sense cap fractura digital en la ciutadania.
Continua dient que el compromís del govern amb la innovació jurídica i institucional queda palès també en l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, una norma pionera amb la qual aquest Ajuntament s’ha avançat a la llei en aquest moment en tràmit en el Congrés dels Diputats, des del respecte a la complexitat de les relacions amb els ciutadans en el vessant de la privacitat i confidencialitat de dades, per bé que qüestions com el DNI electrònic i la signatura digital encara hauran de desenvolupar totes les seves potencialitats; que un altre eix de l’actuació municipal en aquest terreny ha estat la voluntat de cooperació amb les altres Administracions que ha portat a signar convenis d’intercanvi d’informació amb el Consorci de l’Administració Oberta de Catalunya, la Generalitat i l’Agència Estatal de l’Administració Tributària, i diver-sos programes públics i privats de manera que la interoperativitat ha permès eliminar milers i milers de tràmits perquè les Administracions es comuniquen entre si de manera automàtica les respectives dades; que el servei al ciutadà ha estat un altre principi que ha inspirat tot aquest procés i, per tant, s’ha procurat desenvolupar una tecnologia que fos intel·ligible per al ciutadà i li facilités la vida i, per tant, s’ha fet un esforç importantíssim per a incorporar la tramitació electrònica a les relacions habituals entre la ciu-tadania i l’Ajuntament, esforç que s’ha concretat, en-tre alen-tres, en la Carpeta del ciutadà, el Portal de Tràmits, la Carpeta de les Empreses i Entitats, els nous continguts i serveis d’informació, el nou telèfon del civisme, les prestacions de Barcelona Mòbil, etcètera. Afegeix que a través del nou Portal de Trà-mits es pot canalitzar el 80% del volum de la tra-mitació encara que amb un abast diferent que va des d’obtenir informació i impresos, omplir-los telemàti-cament i rebre les respostes a casa, fins a poder aca-bar tots els tràmits, perquè la aca-barrera que impedeix acabar molts procediments per aquesta via és la no disponibilitat del DNI electrònic i de la signatura digital indispensable a efectes d’identificació; que s’han desenvolupat accions prioritàries en relació a la Guàrdia Urbana (amb introducció de les agendes electròniques PDA i les millores de programari i de comunicacions amb una inversió d’uns 17 milions d’euros), a l’espai públic, a la seguretat, a la gestió de la renda mínima d’inserció (PIRMI), al servei de teleassistència d’atenció domiciliària i al pla de l’habitatge.
d’explicitar els reconeixements internacionals que els professionals de la casa estan rebent en les ins-tàncies internacionals.
La Sra. Ortega posa de manifest, d’entrada, la increïble capacitat de sorprendre l’oposició que té el Sr. Cuervo, perquè primer lliura un document de dues pàgines i mitja i avui mateix n’ha lliurat un altre, més complet, de nou pàgines a pesar que donat que s’està debatent l’aplicació de l’administració electrònica en aquest Ajuntament, podria haver optat per enviar electrònicament aquests textos, però no se li ha acudit fer-ho, capteniment que denota que el govern municipal no acaba de creure en tot això; i fa avinent que basarà la seva intervenció en el primer dels tex-tos lliurats.
Reconeix, després, que, efectivament, s’ha avan-çat en la línia correcta, en alguns casos recollint, fins i tot, suggeriments i iniciatives formulats pel Grup de Convergència i Unió; però observa que la societat del coneixement exigeix, a més, planificació, recursos, actuacions concretes, il·lusió, iniciatives, esperit pro-actiu o, dit en una sola paraula, ambició i, per tant, la seva crítica s’orientarà principalment cap allò que s’ha deixat de fer.
Recorda que el gener de 2006 formulà diverses preguntes sobre l’aplicació de l’Ordenança reguladora de l’administració electrònica, en les quals demanava informació sobre el pressupost, el calendari, les mesures i accions concretes, i indicadors que per-metessin conèixer el grau de satisfacció de la gent; però les respostes, com sol fer el govern municipal, procuraven fugir d’estudi i demostraven que el més calent era l’aigüera.
Comenta, seguidament, que s’ha presentat un model de relació amb el ciutadà continuista i com-partimentat que no dóna resposta a les expectatives creades ni a les necessitats d’una societat, com la barcelonina, que cada vegada està més preparada i demanda més serveis; que el govern municipal no treballa, i el Sr. Cuervo ho ha demostrat avui, amb lògica digital i, per tant, els ciutadans han de conti-nuar fent un peregrinatge, ara virtual, que dilata els problemes en el temps sota una falsa aparença de modernitat: per tant, el seu Grup insisteix en la ne-cessitat de treballar per tal de millorar la capacitació dels ciutadans, les infraestructures i la formació del personal municipal per tal de poder arribar a una administració única, perquè encara no s’ha aprofitat prou l’impuls modernitzador de la Barcelona real i de la Barcelona institucional i no hi ha hagut l’agilitat necessària i exigible per a aplicar tot això quan Bar-celona, la seva competitivitat i el seu prestigi, recla-men que aquest Ajuntarecla-ment sigui pioner a impulsar l’administració electrònica i totes aquelles innova-cions que contribueixin a millorar les seves relainnova-cions amb els ciutadans, és a dir, que arrisqui per a ser l’avantguarda digital i explori les fronteres de la societat del coneixement.
Diu, en conclusió, que, en la seva opinió, es podria haver fet més i millor, perquè no es tractava només de canviar el mostrador presencial per un altre de vir-tual.
La Sra. Esteller significa que des del començament del mandat el seu Grup ha presentat múltiples iniciatives tendents a la implantació de l’administració electrònica en aquest Ajuntament, opció que li sembla cabdal perquè implica una altra manera de relació
en-tre els ciutadans i l’Administració municipal, és indis-pensable per a incrementar-ne l’eficàcia i millorar els serveis que es presten als ciutadans, i està estre-tament lligada amb el fet que Barcelona és una ciutat digital ja que pràcticament el 51% del seus ciutadans navega per internet, un 60% de les llars barcelonines estan connectades a la xarxa i molta gent fa tràmits professionals per internet o veu necessari poder relacionar-se amb aquest Ajun-tament per mitjà de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.
Reclama, doncs, un major compromís del govern municipal amb la implantació de l’administració elec-trònica en aquesta casa, perquè cal dotar-la de més contingut vist que un 37% dels ciutadans utilitza internet en les seves transaccions privades amb els col·legis professionals, els bancs, etcètera, però aquest percentatge baixa al 27%, o sia 10 punts, quan es relacionen amb aquest Ajuntament, perquè mentre quan tracten amb entitats privades poden efectuar tota la gestió per tal via i en un sol tràmit, quan ho fan amb l’Ajuntament els resten encara pendents passos intermedis i això treu avantatge a la utilització de l’internet. Per tant, tot i reconèixer els avenços que han comportat determinades mesures, i també l’acceptació de bona part de les al·legacions del seu Grup en el text definitiu de l’Ordenança elec-trònica, preconitza un compromís trilateral encaminat a optimitzar els temps, els procediments i els costos, que constitueixen, a juí seu, la base per a poder im-plantar l’administració electrònica i per a abordar la simplificació de procediments i tràmits en aquest Ajuntament.
Fa notar, més endavant, que en l’informe lliurat no hi ha cap referència a l’objectiu bàsic, ja fixat el 2002 però encara no acabat de definir, de construir una plataforma de connexió telemàtica entre totes les Administracions que integri els processos adminis-tratius per tal de poder servir els ciutadans amb més celeritat i més qualitat, ja que la gent s’ha de poder adreçar a aquest i resoldre, en un únic tràmit, un determinat assumpte amb independència de quina si-gui l’Administració competent, i això exigeix que les Administracions es reorganitzin mitjançant una reen-ginyeria de processos per tal d’adequar les seves fosses d’informació, ja que només així seran realment útils i prestaran veritablement servei als ciutadans, en comptes de crear-los traves i barreres quan volen ini-ciar qualsevol mena d’activitat, sigui personal o em-presarial; i, en conseqüència, reclama la implantació d’una finestreta única, sigui telemàtica o presencial, perquè una persona s’ha de poder adreçar a una sola Administració i rebre tota la informació i fer tots els tràmits en un sol acte, perquè el seu temps és molt valuós i l’Ajuntament ha de procurar reduir tràmits i terminis i oferir els seus serveis amb més eficàcia i eficiència.
percepció de proximitat de l’Administració municipal, alhora que tampoc es poden oblidar els aplicatius de gestió interna que faciliten l’actuació dels diferents serveis i permeten una millor coordinació de les tasques respectives.
Destaca, seguidament, que l’Ajuntament ha fet un considerable esforç inversor en infraestructures i programari per tal d’adaptar la màquina municipal als vertiginosos canvis que experimenta el món d’aques-tes tecnologies; que tampoc es poden ignorar les mesures adoptades en el terreny de la protecció de dades; que tot plegat ha permès fer l’Administració municipal més accessible, més simple, més imme-diata, més eficaç i més propera a la ciutadania; i que tot i ser una tasca que no s’acabarà mai, aquest Ajuntament ha fet ja molt camí i en continuarà fent per estar al dia en les millores tecnològiques i en les possibilitats que obre la xarxa de relació amb els ciutadans i ciutadanes.
El Sr. Martínez i Monteagudo comenta que el conjunt de mesures per a la implantació de l’admi-nistració electrònica en la nostra ciutat respon a una consideració prèvia que és la necessitat de crear un model propi d’administració local centrat en l’ús institucional i conscient d’internet en particular, i de les noves tecnologies d’informació i comunicació en general per a la millora dels serveis públics i la reformulació dels processos de governança de la Ciutat, és a dir, d’un model Barcelona.
Posa en relleu la possibilitat de realitzar el 80% de la tramitació municipal a través de la xarxa, la uti-lització de diversos aplicatius telemàtics en la gestió interna d’aquest Ajuntament, la formació interna, la preocupació per evitar la fractura digital oferint a la gent facilitats d’accés i formació en els punts de connexió de les Oficines d’atenció als ciutadans.
Significa que la consolidació d’aquest model d’ad-ministració electrònica aplana el camí cap a un model de democràcia local, electrònica o no, que faciliti l’accés a la informació i garanteixi una resposta ràpida; que la incorporació dels sistemes d’admi-nistració electrònica en les normes de participació ciutadana, que ben segur s’hauran de revisar, serà un pas més que es podrà fer gràcies al pack d’admi-nistració electrònica que avui ja tenim implementat; que en el marc de la Barcelona dels barris caldrà augmentar la capacitat de gestió electrònica des-centralitzada i territorial de manera que els Districtes puguin gestionar els serveis i oferir-ne de nous amb plataformes pròpies; i que en l’actual model d’ad-ministració electrònica hi poden tenir cabuda altres plataformes com les tecnologies relacionades amb la telefonia mòbil o els sistemes de recepció dels senyals de televisió.
El Sr. Cuervo agraeix, primer, el to de les inter-vencions anteriors, tot precisant: que el text lliurat inicialment responia a la voluntat de facilitar un resum llegible perquè se’n pogués parlar en quatre minuts, ja que si s’hagués lliurat un totxo molt gruixut se li hauria retret que no hi havia prou temps per discutir-lo; i que no li reca reconèixer les aportacions que ha fet l’oposició al procés d’implantació de l’admi-nistració electrònica, encara que avui la Sra. Ortega s’hagi instal·lat en un discurs negativista.
Menciona, tot seguit, com a exponent de la im-plantació de l’administració electrònica en l’Ajunta-ment, que de les sol·licituds presentades per accedir
a l’adjudicació d’un habitatge, el 51%, és a dir 28.000, es presentaren per internet; que el nombre de tràmits T4 que es poden completar per internet i sense desplaçament s’ha incrementat en 30; que la preo-cupació per la fractura digital ha portat a situar en totes les Oficines d’atenció al ciutadà terminals d’au-toservei per a l’accés a la informació electrònica, i persones que facilitin assessorament als usuaris i fins i tot el certificat digital; i que les 140 webs municipals funcionen totes perfectament.
Diu, en conclusió, que en el present mandat s’ha produït un salt quantitatiu i qualitatiu molt important en la gestió dels sistemes de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquest Ajuntament, com deixa ben palès el volum de les inversions que s’hi ha aplicat, i en el desplegament de les prioritats establertes en aquest terreny pel Programa d’ac -tuació municipal i que estan relacionades amb els processos de gestió d’atenció als ciutadans, la seguretat, el control de gestió: creu, doncs, que tot i restar encara pendents molts reptes, l’Ajuntament està ben posicionat i compta amb els instruments per a facilitar l’accés i la utilització normal de les tec-nologies de la informació i la comunicació per part dels ciutadans i per a poder desplegar l’administració electrònica i per tant, no té la sensació que s’hagi perdut el temps perquè s’han pres unes bones de-cisions estratègiques per anar construint uns siste-mes que tenen, com ha dit la Sra. Blasco, un desen-volupament vertiginós i, això no obstant, Barcelona està ben posicionada, sense caure en el cofoisme, per a estar en el món de les ciutats globals amb una oferta de serveis adequada, moderna i evolutiva.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 23 de febrer de 2007 (S1/D/2007 660), que concedeix a Serveis Escènics Goya, SL, una bonificació del 35% sobre la quota de l’impost de construccions, instal·lacions i obres atès l’especial interès o utilitat municipal de les obres projectades, en executar-se sobre la finca del carrer Joaquim Costa, 68, amb nivell C de protecció, segons el Pla de protecció del patrimoni arquitectònic i Catàleg de Ciutat Vella.
4. Ratificar el decret de l’Alcaldia de 21 de febrer de 2007 (S1/D/2007 0658), que aprova la formalització del Conveni que desenvolupa i concreta la pròrroga de la creació del Consorci del Pla de rehabilitació de teatres de Catalunya, segons Conveni signat entre l’Administració de l’Estat, a través del Ministerio de Educación, Cultura i Deporte, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona el 15 de novembre de 2001, en els termes establerts pel Plenari del Consell Municipal en la sessió ordinària de 14 d’octubre de 2005.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, HISENDA I COORDINACIÓ TERRITORIAL
6. Constituir un dret real de superfície a favor de la Generalitat de Catalunya sobre les finques assenya-lades amb els núms. 41-45 del carrer de Benavent, grafiades en el plànol annex, per un termini de cin-quanta anys i amb caràcter gratuït, per a la cons-trucció i gestió d’una residència per a gent gran i d’un centre de dia; sotmetre l’expedient a informació públi-ca durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formu-len reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; practicar les ope-racions de segregació, agrupació o altres necessàries per a identificar la finca objecte del dret de superfície; declarar, d’acord amb l’article 78 i concordants del Reial Decret 1093/1997, de 4 de juliol, que aprova les normes complementàries al Reglament per a l’exe-cució de la Llei hipotecària, la innecessarietat de llicència de parcel·lació; inscriure la constitució del dret de superfície en el Registre de la Propietat; i fa-cultar l’Alcaldia per a la realització de totes les ac-tuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.
7. Constituir un dret real de superfície a favor del Patronat Municipal de l’Habitatge sobre la finca, de propietat municipal, situada al carrer de la Reina Amàlia, núm. 31, grafiada en el plànol annex, per un termini de setanta-cinc anys i amb caràcter gratuït, per a la construcció i gestió d’habitatges amb serveis per a gent gran, i el retorn a la Corporació Municipal de la propietat dels locals baixos i altells amb la finalitat de destinar-los a equipaments municipals del Districte; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions, procedir a constituir el dret; formalitzar-lo en escriptura pública d’acord amb les condicions del document annex, que s’aproven; inscriure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcaldia per a la realització de totes les actuacions encaminades a concretar, clarificar i executar el present acord.
8. Cedir gratuïtament al Patronat Municipal de l’Habitatge la finca de propietat municipal situada al carrer de la Reina Amàlia, núm. 33, grafiada en el plànol annex, per a la construcció d’habitatges de protecció pública en règim general, de conformitat amb els articles 49 i 50 del Reglament del patrimoni dels Ens locals de 17 d’octubre de 1988, prèvia la constitució de servitud permanent de pas públic per a la connexió dels carrers de la Reina Amàlia i de les Carretes de conformitat amb les previsions del pla-nejament, que es grafia en el referit plànol; sotmetre l’expedient a informació pública durant un termini de trenta dies i, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-gacions, tenir per aprovada la cessió, formalitzar-la en escriptura pública, fent esment de l’afectació de la finca a la dita finalitat garantida amb clàusula de reversió automàtica en els termes de l’article 50 del Reglament al·ludit, i facultar l’Alcaldia per a realitzar totes les actuacions encaminades a concretar, clarifi-car i executar el present acord.
S’aproven, per unanimitat, els sis dictàmens pre-cedents.
9. Adoptar, en l’exercici de les competències re-servades al Consell Plenari de l’Ajuntament de Barce-lona en relació amb les societats privades municipals Barcelona de Serveis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Pro Nou Barris, SA, 22 Arroba Bcn, SA, Societat Munici-pal Barcelona Gestió Urbanística, SA i Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, els acords se-güents: aprovar els comptes anuals de cada societat i els comptes anuals consolidats de Barcelona d’Infra-estructures Municipals, SA, tancats a 31 de desembre del 2006, integrats pel Balanç, el Compte de Pèrdues i Guanys i la Memòria. Aprovar els corresponents In-formes de gestió. Aprovar la gestió realitzada en l’exercici 2006 pels administradors respectius. Apro-var, per a cada societat, la distribució de resultats de l’exercici tancat a 31 de desembre del 2006, segons consta en document annex.
Es dóna compte que la distribució de beneficis que consta en el document annex és la següent:
a) Barcelona de Serveis Municipals, SA: del benefici obtingut, 10.178.538,56 euros, es destinen 4.568.538,56 euros a reserva voluntària i 5.610.000 euros a dividend.
b) Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA: el benefici obtingut, 108.111,91 euros, es destina ínte-grament a reserva voluntària.
c) Informació i Comunicació de Barcelona, SA: del benefici obtingut, 47.758,37 euros, es destinen 4.775,84 euros a reserva legal i 42.982,53 euros a re-serva voluntària.
d) Barcelona Activa, SA: del benefici obtingut, 38.777,24 euros, es destinen 3.877,72 euros a reser-va legal i 34.899,52 euros a reserreser-va voluntària.
e) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 102.524 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.
f) 22 Arroba BCN, SA: el benefici obtingut, 18.763,43 euros, es destina íntegrament a reserva le-gal.
g) Societat Municipal Barcelona Gestió Urbanística, SA: el benefici obtingut, 55.165 euros, es destina íntegrament a reserva voluntària.
h) Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA: del benefici obtingut, 27.601,35 euros, es destinen 2.760,14 euros a reserva legal i 24.841,21 euros a re-serva voluntària.
d’haver executat unes inversions de 60 milions d’eu-ros amb una plantilla de 12 persones; Barcelona de Serveis Municipals, SA, ha continuat demostrant ser també una estratègia molt adequada com a holding d’empreses, però, a més, ha aconseguit uns beneficis de 10 milions d’euros que reverteixen en el seu únic accionista, aquest Ajuntament, i provenen bàsicament dels aparcaments no de superfície, sinó subterranis, que fa en aquells emplaçaments on el mercat es resisteix a construir-ne.
Clou, doncs, la seva intervenció refermant-se en la defensa del model, la defensa dels resultats i en la defensa de l’estratègia empresarial.
La Sra. Recasens manifesta que a pesar que el Sr. Cuervo ha fet un anàlisi a l’engrós perquè les dis-ponibilitats de temps no permeten fer altra cosa, aquest debat no es pot limitar als aspectes econòmics i comptables, sinó que ha d’analitzar també la gestió i, en aquest sentit, ella ha de constatar que aquest conjunt d’empreses reflecteix el fracàs d’un model de gestió esgotat perquè concretament: a) 22 Arroba BCN, SA, s’havia fixat com a objectiu generar 130.000 llocs de treball, però només n’ha generat 27.854, és a dir, el 22%, però, a més, aquesta societat no podia li-quidar les quotes d’urbanització que ha girat per unes quantitats de les quals avui encara se’n desconeix l’import total; b) Pro Nou Barris, SA, no ha fet el manteniment del Districte que se li encarregà el març de 2004, i té empantanegat el Pla d’aparcaments, en el qual s’han produït retards que arriben fins als vint anys en el cas d’aquell que havia de construir sobre el Camp de futbol de Ciutat Meridiana; c) a Informació i Comunicació de Barcelona, SA, es constata la forta dependència –un 85%– de BTV respecte del Pressu-post municipal; d) en relació a l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, encara no ha sentit el Sr. Alcalde exigir el compliment dels compromisos assu-mits per l’Estat i la Generalitat en relació a aquest barri, a pesar que en un primer moment l’Estat es va comprometre a invertir-hi 80 milions d’euros, després rebaixà la xifra a 16, però finalment només n’han arri-bat 5; e) pel que fa a Barcelona de Serveis Muni-cipals, SA, acabarà el mandat sense tenir enllestit el Pla dels cims de Montjuïc, en l’Àrea d’oci no ha donat explicacions sobre les pèrdues econòmiques de l’Hotel Miramar per 130.674 euros que hauran de suportar els barcelonins, ha continuat la indefinició respecte al Parc Zoològic on, d’altra banda, no sap tampoc si respon als objectius d’aquesta instal·lació invertir 1,5 milions d’euros en un gran espai infantil, i la seva actuació més destacable ha estat la inversió, que no pot compartir, de 3 milions d’euros en un res-taurant de luxe en el Fòrum, i en l’Àrea de mobilitat reflecteix unes pèrdues en la gestió de les àrees ver-des, però al seu Grup li agradaria conèixer-ne també els resultats socials perquè ha augmentat la conta-minació atmosfèrica, ha augmentat la intensitat del trànsit i ha disminuït la velocitat.
Acaba anunciant que els membres del Grup de Convergència i Unió no poden donar suport als comptes en debat.
La Sra. Balseiro considera que en el present man-dat la gestió de les empreses municipals s’ha carac-teritzat, més que mai, per una alarmant obstrucció a la transparència ja que els representants del Grup del Partit Popular han estat exclosos dels Consells d’Ad-ministració d’aquestes societats, que han gestionat al
voltant del 80% de les inversions i serveis municipals i amb les quals s’ha constituït en la pràctica, com diu el Sr. Fernández Díaz, president del seu Grup, un ajuntament a l’ombra, però, a més, el seu Grup s’ha topat amb un autèntic mur quan ha intentat conèixer la gestió diària d’aquestes empreses.
Sosté que avui es planteja un acord de mínims, perquè la informació lliurada és limitada i esbiaixada donat que només fa referència a una part d’aquest conjunt d’empreses: per tant, ha de preguntar on són els comptes del holding format per Barcelona de Serveis Municipals, SA, presidit per cert pel Sr. Alcal-de, que aglutina un conjunt d’empreses que, a més de prestar serveis públics, desenvolupa també activitats més pròpies d’iniciativa privada que d’un ajuntament, entre les quals esmenta l’Hotel de luxe de Miramar i el Parc d’atraccions del Tibidabo; i, concretament, també ha de preguntar on són els comptes de Serveis Funeraris de Barcelona, SA, que està aplicant les tarifes més cares de tot Espanya i obté uns beneficis nets de més d’11,6 milions d’euros, és a dir gairebé 2.000 milions de les antigues pessetes; de manera que hi ha uns 24,67 milions d’euros que no es pot sa-ber d’on provenen ni on aniran a parar.
Significa que la informació facilitada revela que Barcelona de Serveis Municipals, SA, continua cen-trant la seva activitat en serveis on pot aplicar les taxes i preus públics més cars d’Espanya i que continuen engreixant les arques municipals; que els ingressos de les àrees d’estacionament blava i verda s’han quatriplicat, situant-se en els 32,2 milions d’eu-ros, i han proporcionat el 2006 uns guanys d’11,5 milions d’euros, quantitat que supera l’aconseguida abans de la implantació de l’àrea verda sense que això hagi anat acompanyat d’un veritable increment del transport públic; però, en tot cas, a més de deixar els cotxes pràcticament sense aparcaments lliures a la Ciutat, ara els documents en debat anuncien la construcció d’un aparcament de pagament, exclusiu per a motocicletes: creu, doncs, que tot això denota un èxit des del punt de vista d’enriquiment de les arques municipals a costa de les butxaques dels ciutadans, però alhora un autèntic fracàs des del punt de vista de la mobilitat, que no és responsabilitat únicament del Sr. Cuervo, sinó especialment de qui era, fins no fa gaire, regidor responsable de la mo-bilitat ciutadana i és avui alcalde de la Ciutat.
Recalca que Barcelona de Serveis Municipals, tot i intentar fer creure que perd diners amb la grua, aplica per aquest servei les tarifes més altes de tot Espanya i encara les ha incrementades un 37,2%, obté uns be-neficis nets de 10,2 milions d’euros, després d’haver pagat l’impost de societats, però deixa per concretar el futur zoològic i l’impuls a la muntanya de Montjuïc.
Subratlla, a continuació, que el Fòrum, després d’haver absorbit durant tres anys la meitat de les inversions municipals en detriment de la resta de la Ciutat, continua rebent diners el 2006 en una xifra que supera la invertida a Montjuïc, on es concentren les instal·lacions olímpiques; i que en el Carmel la manca de compliment dels compromisos d’execució assumits arriba pràcticament al 83%.
Diu, en conclusió, que per totes aquestes con-sideracions els membres del seu Grup tampoc no po-den donar suport al dictamen en debat.
