Una visió alternativa sobre
la Gran Recessió, 2008-2011
Carles Manera Universitat de les Illes Balears
Això NO és distint!
•
Vivim, a hores d’ara, una intensa i
Capitalisme inestable, amb crisis
recurrents
•
El capitalisme és inestable. L’afirmació és
escaient, perquè massa sovint el discurs oficial
tendeix a fer creure que el sistema és equilibrat,
amb poques contradiccions internes.
•
El capitalisme provoca, de forma regular, crisis
La crisi actual no la veié ningú…
“Amb l’excepció d’algunes contraccions
financeres (...) els mercats semblen capaços
d’ajustar-se sense grans ensurts com si estassin
guiats per una “mà invisible”.
…Ningú…
“Una visió plausible de futur és que els Estats
Units experimentaran un llarg període de
creixement lent en el decurs dels propers dos
anys”.
…Ningú
…
“La nostra visió essencial és que tindrem un
estancament a la zona euro en el segon i tercer
trimestres de l’any, i a continuació un retorn
progressiu a un creixement moderat”.
…De veritat: ningú
…
“L’abril de 2008, quan se sol·licità per primera
vegada la previsió del PIB del 2009, els analistes
pensàvem que aquest havia de créixer el 2,1%.
Si no fos perquèno n’hi ha d’altres millors, ja ens
haurien acomiadat a tots”.
…Absolutament ningú!... de
l’establishment
econòmic
“Com és possible que ningú s’hagués
adonat que s’esdevenia aquesta
espantosa crisi?”
Però… de debò que ningú?
NO!
I hi ha economistes acadèmics que
tenien visions més profètiques
•
1. H. Minsky,
•
2. P. Sylos Labini,
•
3. N. Roubini,
Però el creixement enterbolia la
capacitat analítica
•
De fet, i parlem dels mesos que van des
d’agost de 2007 fins a començaments de
l’estiu
de
2008,
les
variables
Causes?
•
Dos elements, de caire conductual, ajuden a
entendre les crisis bancàries actuals: per un
cantó, la cobdícia; per l’altre, la
incompetència.
•
Les tendències cobdicioses induïren a concedir
La toxicitat de la sofisticació
financera: els CDO
•
En un escenari d’increments continuats dels preus de l’habitatge, la
La perversió de l’assegurança
econòmica: els CDS
•
Els productes descrits havien de menester d’una mena de garantia.
Altres elements a considerar
Però a la cobdícia i la incompetència s’han d’afegir
altres factors explicatius com a causants de la crisi:
•
A) La política monetària de la Reserva Federal,
•
B) El Banc Central Europeu tingué una política més
moderada, tot i que no fou suficient per a contenir les
bombolles especulatives a països com Espanya o
Irlanda.
Però hi ha més factors causals:
la sobreproducció…
•
La
sobreproducció
ha generat desequilibris comercials molt
rellevants i, alhora, disfuncions de caire financer. Als Estats Units i a
Europa, l’augment de la productivitat industrial permeté produir
gèneres en grans quantitats, majors que les demandades.
•
En paral·lel, empreses occidentals deslocalitzaren parts cada cop més
rellevants dels seus processos productius a països emergents, com
Xina i India. Aquesta estratègia tensà a la baixa els salaris en les
nacions més desenvolupades, al temps que suposava un increment de
la producció industrial total.
•
La translació a l’esfera comercial fou, igualment, substancial:
…el canvi en els moviments
financers…
•
Per primer cop a la història,
els moviments financers fluïren
de les nacions emergents a les desenvolupades
; des de la
dècada de 1990, els préstecs de les primeres, endemés de les
innovacions en els productes financers, facilitaren un augment
rellevant del consum per part de les segones, per sobre dels
seus recursos.
•
Les importacions dels països avançats superaren amb escreix
…la caiguda dels beneficis a
l’economia productiva…
•
A partir de la segona meitat dels anys 1980 i el
començament del segle XXI, hom assisteix a un
notable
increment en la quota dels beneficis del sector financer
sobre el total del guany empresarial
: entre el 33% i el
45%, per sobre d’una mitjana que, des de 1950, poques
vegades ultrapassava el 20%.
•
Dit d’una altra manera: en la composició del benefici total
de les empreses,
la part del lleó no la porta l’economia
…amb conseqüències dispars
•
Estats Units refermava les seves creixents demandes pública i privada...
•
...mentre al Japó l’estancament s’apuntalava...
•
...i la Unió Europea ajustava la seva macroeconomia en funció dels
criteris emanats al Tractat de Maastricht.
•
En paral·lel, els països emergents seguien iniciatives diferents: per un
La crisi s’estén
•
La crisi financera s’escampà als mercats que havien
fet inversions potents en actius financers
nordamericans.
•
Cal assenyalar que aquesta exportació tenia altres
Les sortides a la crisi…
•
1. Keynesianisme rediviu fins el maig de 2010.
•
2. Ortodoxia neo-liberal a partir de maig de
2010.
ÉS TEMPS D’ESTUDI I REFLEXIÓ:
3 REPTES
REPTES DE L’ECONOMIA
1. Urgeix entendre un món volàtil i
canviant, immers en una crisi sistèmica
El procés de globalització ha fet emergir un món fragmentat en cinc grans àrees econòmiques:
1. Europa que s’ha eixamplat envers l’Est, amb dificultats inicials per la manca de convergència entre els nous Estats i els més consagrats.
2. Un espai asiàtic en plena expansió, amb dos colossos dominadors, Xina i Índia.
3. Una tercera àrea és la llatinoamericana, que té un lideratge econòmic clar en el creixement de Brasil.
4. En quart terme, l’Àfrica sots-sahariana, desmembrada de la septentrional. Aquella Àfrica negra, rica en recursos però desproveïda de cohesions polítiques, socials, tribals, amb guerres perennes, ha esdevingut, dintre de la seva extrema pobresa social, un objectiu fonamental per les noves expansions capitalistes.
REPTES DE L’ECONOMIA
2. Importància crucial de les contradiccions
ecològiques
La crisi també té la dimensió ambiental: no és possible
seguir creixent com s’ha fet fins ara, ni tenir les
mateixes pautes de consum.
REPTES DE L’ECONOMIA
3. Problemes greus a la disparitat de la
renda
Idea-força 1: Repensar la globalització
• El Capitalisme Desfermat es troba concentrat en ampliar el seu domini a les
relacions estrictes de mercat més que en cimentar la democràcia, expandir l'educació o millorar les oportunitats socials dels col·lectius més vulnerables.
• Els interessos comercials internacionals solen tenir una evident preferència per
treballar en autocràcies ordenades i amb un elevat nivell organització, més que en democràcies activistes. Tot plegat, com indiquen des d’angles particulars el premi Nobel d’Economia A. Sen, el financer G. Soros, el lingüista R. Simone i l’escriptor H. M. Enzensberger, influeix de forma regressiva en el desenvolupament equitatiu de la societat.
• La globalització entesa com a cooperació pot suscitar processos equilibradors. J.
Idea-força 2: l’Energia
•
El mecanisme dels preus pot resultar més útil, en forma de noves
figures tributàries: des d’impostos sobre el carboni en
combinació amb els anomenats “crèdits” de carboni; o les
ampliacions en les cistelles impositives que contemplin les
externalitats inherents a les activitats econòmiques.
•
El fet és que el problema energètic ha restat arraconat, sota el
domini abassegador de la macroeconomia financera. J. Rifkin i
G. Soros, des de palestres liberals, ho han indicat de forma
certera. Visió holística.
•
La crisi energètica és l’altra cara de la globalització, en el sentit
Idea força 3: es fa la Política Econòmica
correcta?
•
És determinant analitzar si les mesures d’estímul posades en
pràctica entre el juliol de 2008 i els primers mesos de 2010
donaren resultat; i si han estat exitoses les de consolidació
fiscal, impulsades entre maig de 2010 fins el 2012 i més enllà.
•
El meu balanç és negatiu quant al darrer període esmentat, si
Idea força 4: hi ha dificultats clares per
variar la Política Econòmica
Els factors que contribueixen a tot això són quatre:
1. Els interessos de la indústria financera i les inèrcies existents de les velles
idees.
2. La crisi encara no ha portat un nou interès per una implicació col·lectiva en
els afers públics, de forma que els factors de caràcter individual dominen sobre
els comuns.
3. La desconfiança dels sectors més conservadors quant a la política i a l’Estat
Democràtic, de forma que tot s’acaba derivant envers orientacions de caire
tecnocràtic (la irrupció, doncs, dels “professionals”: els casos italià i grec són
il·lustratius al respecte, quan els Executius democràtics, amb tots els seus
defectes, han estat substituïts per personatges amb un clar perfil tècnic
provinents de l’òrbita de Goldman Sachs, sense elecció popular).
Idea força 5: Cal actuar en el camp
monetari, en tres direccions
1. Que el Banc Central Europeu esdevingui el prestador en darrera instància,
l’entitat solvent capaç de pal·liar i aturar fins i tot els moviments especulatius
que es generen contra deutes sobiranes.
2. Augmentar l’oferta monetària, atenent el grau contingut d’inflació subjacent
a la Unió Europea, seguint així operacions consemblants a les executades, en
moments distints, per la Reserva Federal, el Banc d’Anglaterra i el Banc del
Japó, les institucions centrals de nacions amb oportunitats plausibles per
imprimir més moneda.
Idea-força 6: Com acarar l’atur?
•
1. El mercat tot sol no solventarà el problema: urgiran mesures
d’estímul per a garantir un mínim d’equilibri social.
•
2. Això comporta un increment de la despesa pública en les
àrees d’inversions directes, per generar ocupació i esperonar
l’activitat privada; i en aquelles que suposen mantenir i
incrementar fins i tot la despesa corrent, entesa en aquest punt
com una inversió més, atès que es tracta de tot allò que es
relaciona amb la consolidació de l’Estat del Benestar.
•
3. És evident que tot plegat es pot desenvolupar si es situen
Idea-força 7: Sortir de l’Euro
?
Reflexions a fer:
1. Quines conseqüències podria tenir la sortida de l’euro de països que palesen
majors dificultats de competitivitat en els moments actuals? Es tracta
d’Espanya, Portugal, Grècia i fins i tot Itàlia, que disposarien de les polítiques
de devaluació i de bancs emissors per modular una estratègia monetària i fiscal
més adient amb els seus interessos nacionals.
2. Alemanya ha estat el país europeu més beneficiat amb la unió monetària, si
atenem les xifres oficials que sintetitzen les evolucions de les balances de
pagaments i de creixement econòmic. No és de rebut, per tant, que es prodigui
aquest luteranisme econòmic, virulentament ortodox, que mira al sud sempre
amb expressions severes i desconfiades i que parla, amb una reiteració que es
pot matisar, que aquest sud ha viscut per sobre de les seves possibilitats.
Idea-força 8:
Les polítiques d’austeritat tenen límits…
1. Plantejament netament estalviador dels recursos públics. Es posen les empreses privades com a model d’eficiència.
2. Ara bé, si el domini ideològic acaba per estar cec davant la realitat, en el sentit de que cal estalviar al màxim a l’administració, al temps que el sector privat es troba anèmic, el desenllaç sembla evident: es liquiden les “males” inversions (Hayek); però també es laminen les activitats econòmiques i, per tant, la formació de renda (Keynes). Tothom acabarà per ser massa pobre per a poder estalviar.
3. Els retalls indiscriminats i profunds agreujaran el problema del deute. Un caramull de deutes de difícil resolució, perquè les polítiques d’ajustament minven la capacitat de creixement i el sector privat es troba encara sota els efectes del col·lapse, esdevindrà difícil de pair per part dels anomenats “mercats”.
…que ja es comencen a veure, fins
i tot a palestres clarament liberals
•
1.
The New York Times,
13 d’abril 2012: “sobredosi de
dolor”. “Cap pais pot pagar els seus deutes ofegant el
creixement econòmic”. “L’austeritat no està funcionant
enlloc”.
•
2.
The Economist
, principis d’abril 2012: “com més es
contregui el PIB d’Espanya, més cauran els ingressos i
es requeriran majors retalls. Es tracta d’un cicle
destructiu, sempre a la baixa”.
•
3. FMI: informe d’abril 2012
, crític amb la política
Idea-força 9: No es veu relleu clar a la present
Revolució Tecnològica
1. El capital s’ha orientat més aviat a induir i esperonar activitats de caire especulatiu (capital que inverteix en això: en diners), i no a estimular noves àrees productives.
2. Les onades innovadores centrades en tecnologies d’interès general tenien lloc cada 50 o 60 anys, seguint les tesis de Kondratieff. Però les més recents han escurçat aquests marges temporals a uns 30 anys. No és agosarat suposar que altres possibilitats en el futur reduiran encara més aquests intervals.
3. Ara bé, les àrees prioritàries d’inversió dels fons de pensions i dels fons sobirans són el deute públic que, endemés, té uns rendiments limitats, però segurs.
Idea-força 10: On invertir?
Existeixen noves possibilitats d’inversió, que siguin atractives per al capital i, alhora, positives per a la sostenibilitat del planeta, com ara les energies renovables i les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Ara bé:
a)Les energies renovables tenen un recorregut limitat. Les actuacions econòmiques s’han d’adreçar envers processos productius que millorin l’eficàcia i l’eficiència. D’aquí emanen, per exemple, aplicacions que consumeixin menys inputs de tota mena i que generin menys residus contaminants; i activitats relacionades amb l’economia del coneixement.
