Sumari
8
4
10
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzaguir re, Carles Reyner, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Xavier Hervàs
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
18
3
Editorial
4
De Portada:
Canvi de prioritatsa Nou organigrama
7
A fons:
La GuB serà digital aTots els cotxes patrulla ja duen PC
10
Notícies:
Operació Nadal finsa rebaixes aConveni amb l’ICUB per a la cessió d’instruments a
El projecte Cooperant Viari a Els delictes baixen un 5% a Barcelona
17
Marc legal:
Cartroners18
Els nostres recursos:
150 novesplaces d’agent per al 2012
19
Actuem:
Al socors del ciutadàa Dispositiu anti-alcohol al Raval
a 30 m2d’esvoranc a La Teixonera
22
Cos a cos:
El dispositiu deMedi Ambient per nevades
24
BCN es mou:
Veto als autocarsa l’entorn de la Sagrada Família
27
Parlem de:
El Consell deSeguretat Urbana de Barcelona
28
Activitats:
Open d’escacs deNadal a Pàdel exprés policial
29
El tauler:
Felicitacions i jubilatsa Campanya solidària Avismón
30
Apunt d’història:
Deu Nadalsamb la família del Cottolengo
32
El convidat:
Carles Alcolea33
Desconnecta
30
25
17
D
es del passat juliol, s’ha encetat un procés de canvi i transformació de la Guàrdia Urbana que s’albira llarg i que té el propòsit de conduir l’organització po-licial a la millor situació i compromís per atendre les demandes presents i futures que la ciutat adreça al seu servei pú-blic de seguretat. Aconseguir-ho requereix d’un esforç intel·ligent i planificat en què l’organització sap utilitzar eficientment els recur-sos que els ciutadans els posen a l’abast per atendre amb promp-titud i eficàcia les incidències, però també sabent anticipar-se als conflictes que afecten les persones, bé sigui individualment o col·lectivament. Fer-ho requereix d’un tarannà despert, hàbil, fresc i intel·ligent, on els nostres policies i tota l’organització saben es-coltar el pols de la ciutadania i de la ciutat, detectar quins són els petits i grans problemes que els afecten, diagnosticar-los i mobilit-zar els recursos necessaris per fer-hi front, sovint en cooperació amb altres serveis, municipals i policials.La fi del segle XX va impregnar moltes policies del món occidental d’un accent molt marcat cap a l’eficàcia, llegida i interpretada des de la perspectiva de l’activitat que duen a terme els policies: més de-núncies, més detencions, més atenció a les demandes urgents, menys temps de resposta, més cotxes patrulla, més policies... En de-finitiva, més recursos, humans i materials, i més activitat.
Certament, el servei [públic] de seguretat cal que treballi, i que tre-balli bé. Per fer-ho necessita disposar dels recursos suficients, que ara i més que mai seran limitats i per això hauran de ser molt ben emprats, utilitzar-los eficientment, fer-los productius i orientar-los adequadament. Però, orientar-los cap a on? O el que ve a ser el ma-teix: fa prou la policia desplegant més i millor activitat (denúncies, detencions) o també ha d’incorporar com a objectiu preferent l’ob-tenció d’un resultat que, tot i ser menys evident i difícil de quantifi-car, té un valor col·lectiu molt important com és que les persones vis-quin més tranquil·les alhora que també se senten més segures?
Editorial
Els reptes de
la Policia de Barcelona
El Regne Unit disposa d’un dels millors sistemes estadístics poli-cials. A més, contínuament enquesta la ciutadania per conèixer la diferència entre els registres policials i la victimització real, penal i administrativa, i el que preocupa les persones i els provoca insegu-retat. Així saben que amb prou feines es denuncia el 50% dels fets ocorreguts. A Catalunya, l’Enquesta de Seguretat Pública de Cata-lunya, que elabora el Departament d’Interior juntament amb l’Ajun-tament de Barcelona, ens diu que es denuncien el 45% dels fets. No és cap novetat que a cap país les víctimes d’un delicte el denun-cien sempre, d’aquí la importància d’aquestes enquestes. A més, les enquestes també ens diuen que, sovint, els camins de la delinqüèn-cia ‘objectiva’ i del sentiment de tranquil·litat i seguretat són diver-gents. Davant aquesta realitat dual, com ha d’orientar i planificar la Policia llurs actuacions, sobre el que coneix i registra –les denún-cies que fa o rep– o sobre el que ens diu la ciutadania? O bé ha d’in-tegrar ambdues variables?
Una policia moderna que cerca l’excel·lència només triomfarà en el seu propòsit i serà reconeguda per les persones a les que serveix si treballa i actua en la totalitat del que realment afecta i preocupa als ciutadans i a la ciutat. Tant per resoldre els petits grans problemes d’una persona com per millorar l’ambient que enrareix la tranquil·litat de tot un barri. Fer-ho requereix de la sensibilitat dels nostres guàr-dies i comandaments per saber detectar i comprendre quins són els problemes de tota mena que afecten les persones que viuen i treba-llen als barris, els veïns i els botiguers, els pares i el professorat, els conductors i els vianants. Només així podrem orientar eficientment l’activitat de les nostres Unitats Territorials, adreçant-les a l’obtenció del resultat més preuat per les persones: viure tranquil·les i segures. Què és si no una policia propera als ciutadans?
Joan Delort
De portada
L
’Ajuntament de Barcelona està dissenyant unnou Pla de Seguretat, que substituirà al que ha estat vigent fins al 2011, on les prioritats poli-cials estaran enfocades cap a la seguretat enlloc de fer-ho cap al civisme. “La Guàrdia Urbana ha d’aspi-rar a actuar com a policia integral, amb la lluita contra el petit delicte com a prioritat”, ha expressat al respec-te el primer tinent d’alcalde Joaquim Forn. La nova po-lítica de seguretat comportarà una presència encara més gran i continuada d’agents al carrer per combatre els furts, el petit tràfic de drogues i les activitats il·lícites.Unificació territorial
Una de les principals modificacions és que la Divisió Ter -ritorial, de la qual depenen les unitats de cada districte, passa a tenir un
comanda-ment únic. Aquest càrrec recaurà en l'intendent ma-jor Juan José Vilanova, fins ara cap de la Divisió
de Coordinació. La unificació busca homologar totes les actuacions policials que es fan a la ciutat, aparcant la se-paració en dues zones que tenia fins ara el mapa policial. Així mateix, la Unitat de Suport Diürn (USD) passa a de-pendre orgànica i funcionalment de la Divisió Ter ritorial, alhora que està previst reforçar les unitats motoritzades. La reorganització operativa vol dotar als diferents distric-tes d’una major capacitat de treball sobre el territori i d’una visió més integral del servei, i al mateix temps po-tenciar les unitats i serveis centralitzats que els presten suport i que duen a terme tasques especialitzades.
Policia judicial
L’estratègia municipal contra el petit delicte passa per dotar a la Guàrdia Urbana de competències en matèria
Canvi de
prioritats
L’estratègia contra la delinqüència passa per dotar
a la Guàrdia Urbana de competències en matèria
de policia judicial
La Guàrdia Urbana donarà preferència a la seguretat i a la lluita contra el
petit delicte. El
nou organigrama
acaba amb la divisió operativa per zones i
comporta la reubicació de 18 alts comandaments
Joaquim Forn: “La Guàrdia Urbana
ha d’aspirar a actuar com a policia
integral, amb la lluita contra el
petit delicte com a prioritat”
Convivència al territori
La nova orientació de servei de la Guàrdia Urbana no suposa, en cap cas, deixar de banda la lluita contra l’incivisme. Així ho han volgut deixar clar tant el ge-rent Joan Delort com el primer tinent d’alcalde, Joa-quim Forn, que han recordat que és precisament la Guàrdia Urbana el màxim garant de què es compleixin les ordenances municipals. En aquest sentit, s’aposta per fer un treball analític sobre els riscos a nivell de convivència i de seguretat que es donen a cadascun dels territoris. La idea és poder desplegar estratègies policials que permetin atacar les problemàtiques con-cretes de cada zona, atenent a una distribució més precisa dels recursos i millorant la coordinació amb els Mossos d’Esquadra.
Rotació de comandaments
La reubicació de comandaments també afecta a les uni-tats territorials: només un dels responsables dels deu districtes de la ciutat continua al mateix destí: l’inten-dent en cap de Sant Martí, Pedro Velázquez. La resta de comandaments canvien de districte o unitat, en una po-lítica de rotació que és habitual en el si de la Guàrdia Urbana de Barcelona i que comporta un canvi quasi complet de càrrecs cada quatre anys.
Els intendents majors Josep Reina i Jesús Hernando, ads-crits fins ara a la Divisió Territorial, passaran a dirigir res-pectivament la Divisió de Trànsit i la Divisió de Coordina-ció. La cúpula de la Divisió de Seguretat –de la qual de-penen la UPAS, la UNOC, la Unitat de Protecció i el Servei d'Informació– segui-rà encapçalada per l'inten-dent major José Manuel Díaz, en el càrrec des del juliol passat.
En total, la reestructura-ció de la cúpula de la Guàrdia Urbana ha supo-sat el canvi de destí de 18 dels 26 intendents i intendents majors, sense comptar els altres quatre que ja havien canviat de competències el juliol passat –entre ells el propi intendent major en cap, Evelio Vázquez–. p de policia judicial. Això
perme-tria que els agents, a més de participar en les detencions, poguessin investigar petits de-lictes sota les ordres dels jut-ges. A dia d’avui, l’Àrea de Se-guretat i Mobilitat està nego-ciant amb el Departament d’In-terior de la Generalitat la possi-bilitat de crear una unitat de policia judicial dins l’estructu-ra de la Guàrdia Urbana. Sobre la taula hi ha dos models. Un seria la creació d'una unitat centralitzada que es dediqui als delictes d'enjudiciament rà-pid i que comporten condem-nes menors. L’altra opció pas-saria perquè la investigació dels delictes es fes directament des de les unitats territorials.
La Divisió Territorial passa a
tenir un comandament únic i
tindrà assignada la Unitat de
Suport Diürn (USD)
De portada
SARRIÀ-SANT GERVASI
Intendenta Montserrat Pina Martínez Inspector Agustí Maylinch Guillamón Sotsinspector Manel Alegret Xelma
HORTA-GUINARDÓ
Intendent José Ángel Burrel Ferrer Inspector Jordi A. Alemany Iglesias Sotsinspector Francesc Bueno Olmo
GRÀCIA
Intendent Joaquim Arandes Moix Inspector Josep Rivas Guerrero Sotsinspector Francisco Herranz Malo
NOU BARRIS
Intendent Miguel Ángel Arcos Sánchez Inspector Josep González Fenoll Sotsinspector Sergi Estruch Cegarra
SANT ANDREU
Intendent Francisco J. Godoy Navas Inspector Ángel Tomás Santos Gómez Sotsinspector Alfonso Puche Amigues
LES CORTS
Intendent Jordi Verdaguer Gladich Sotsinspector Sebastián Alonso Mediavilla
SANT MARTÍ
Intendent Pedro Velázquez Moreno Inspector Àngel Sagués Gil Sotsinspector José Luis Martín Cela
CIUTAT VELLA
Intendent Ricardo Salas Hernández Inspector Benito Granados Santaella Sotsinspector Carlos Pastor Valle
L’EIXAMPLE
Intendent Juan Miguel Aguilar Linde Inspector Juan Miguel Sánchez Sánchez Sotsinspector Joaquim Gómez Romañá
SANTS-MONTJUÏC
Intendent Sergi Amposta Espuny Inspector Robert Pujol Soler
Sotsinspector Francisco Herrera Lozano
Divisió Territorial
Intendent major Juan J. Vilanova Juanola
Adjunta
Intendenta Marta Pons Mañosa
Unitat de Suport Diürn
Sotsinspector Ricardo Navarro Carrión
UNO 1
Inspector Agustín Hernando Maldonado
UNO 2
Inspector Isidre Salgado Gabarró
UNO 3
Inspector Francisco García Collado
UNO 4
Sotsinspector Enric Alcázar López
ESTRUCTURA DE COMANDAMENT DE LA GUÀRDIA URBANA
Intendent major Evelio Vázquez Sánchez
Adjunt Intendent major Diego Rodríguez Borrega
GTP Intendent Artur Salinas Marín Inspector Joan Bigorra Páez
Sotsinspector Josep Herrero Giménez
Comunicació i
Relacions Externes Intendent Carles Reyner Xiol
Assessor jurídic Joan Rabaixet Pérez
Intendent major Jesús Hernando Maldonado
Adjunta Inspectora Clara Fàbregas Hermida
Planificació de Serveis Inspector Antoni Sancho González Sotsinspector Tomàs Parreu Frasquet
Planificació d’Obres Intendent Francisco Ruiz Sánchez
Sala Conjunta Intendent Luis Buitrón Crespo Sotsinspector David Martínez Vicién
SSTO Intendent Domènec Escarré Garcia
OIT Ignasi Milà Canals
Intendent major José Manuel Díaz Díaz
Adjunt Intendent Joan Rodríguez Fernández
UPAS Intendent Josep Royuela Domingo Inspector Jordi Guerrero Nievas
UNOC Sotsinspector Eduard Fornells Pérez
Servei d’Informació
i Documentació Inspector Víctor Gibanel Vega
Unitat de Protecció Inspector Carlos Aragón Flores
Intendent major Josep Reina Rincón
Inspecció nit Inspector Josep Vilà Sanou
ODIG Inspector Francisco Rodríguez Carrillo
Unitat de Circulació Intendent Xavier Alcodori Lázaro Sotsinspector Xavier Roig Rodríguez
Unitat d’Accidents Sotsinspector Manuel Haro Ruiz
Unitat Muntada Salvador Pallarés Yuste
Prefectura
Divisió de Coordinació
Divisió de Seguretat
A fons
D
igital o imprès. El debat tecnològic no és alièa la revista de la Guàrdia Urbana de Barcelo-na. La conversió de la GuB en una publicació íntegrament digital serà una realitat a partir d’aquest 2012. De fet, les dues darreres edicions cor -responents al 2011, tant el present número com el seu precedent, ja no s’han imprès i distribuït entre els agents com era habitual, sinó que, conservant de mo-ment la seva estètica i disseny originals, han estat pen-jades directament a l’apartat de publicacions de la web del Cos: www.bcn.cat/guardiaurbana.El canvi de format arriba quan es compleixen 10 anys de la publicació dels primers exemplars de la revista. Una dè-cada en què la publicació s’ha convertit en el referent in-formatiu de la policia municipal de Barcelona, sent testi-moni i intèrpret de
l’actua-litat, la vida social i profes-sional i les transformacions que ha viscut la Guàrdia Urbana durant el segle XXI.
Lectura en pantalla
Del 2012 en endavant, la GuB es convertirà en una re-vista accessible exclusivament en format digital, una lí-nia que han seguit en els darrers temps pràcticament totes les publicacions municipals. Aquest canvi anirà acompanyat d’una obligada adaptació del disseny i els continguts de la revista, de cara a adequar-los a la lec-tura en pantalla.
El pas al digital té tant detractors com entusiastes. Men-tre alguns jubilats i veterans critiquen que serà menys accessible i deixarà fora als no avesats a les tecnologies, molts joves veuen la digitalització com una tendència in-evitable i, perquè no, com una porta oberta a noves opor-tunitats i a una participació més directa en els seus con-tinguts per part dels agents. p
La GuB es convertirà en
una
publicació digital
Fins ara, tots els números impresos de la revista GuB ja es podien consultar també en format digital a la pàgina web de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Tant el present número com el seu precedent ja no
s’han imprès i distribuït entre els agents, sinó que
han estat penjats directament al web corporatiu
La
revista interna
de la Guàrdia Urbana compleix deu anys d’història dient
adéu al paper: a partir del 2012 s’editarà exclusivament en format digital
A fons
125
estacions de treball mò
La Guàrdia Urbana completa la informatització
de tota la flota de cotxes patrulla amb la
incor-poració de 56 nous turismes amb ordinador a
bord. La UPAS, la Unitat Muntada i les unitats
territorials reforcen també les seves dotacions
amb nou noves furgonetes.
L
a Guàrdia Urbana acaba de realitzar una impor-tant renovació del seu parc mòbil. La major part dels vehicles incorporats són cotxes, amb 56 noves unitats model Seat Altea. Una quarante-na dels nous turismes estan logotipats, i la meitat d’a-quests venen equipats amb el kit de protecció i retenció de detinguts. Els nous cotxes patrulla compten amb mi-llores com una suspensió davantera i un embragatge re-forçats, d’acord amb les exigències de la conducció po-licial urbana, i noves sivelles amb ancoratge flexible per als cinturons de seguretat davanters.Noves furgonetes
En el marc de la renovació del parc mòbil policial, la Guàrdia Urbana també ha incorporat un total de nou
no-ves furgonetes. Cinc d’aquests vehicles són del model Renault Trafic i aniran destinats a les unitats territorials, la Unitat Muntada i la UPAS, on a més de per al trans-port de personal, serviran per usos diversos com el transport de material o el suport en intervencions amb comisos. Les altres quatre noves furgonetes són del mo-del Citroën Jumpy i serviran íntegrament per renovar la dotació de vehicles de transport de la UPAS.
L’aposta per la tecnologia pretén
augmentar l’eficàcia de la tasca
dels agents, fent dels vehicles
molt més que un mitjà de
desplaçament
Un referent tecnològic
“És un pas endavant cap al segle XXI i mig”, afirmava Evelio Vázquez, intendent major en cap de la Guàrdia Ur-bana, durant la presentació dels nous vehicles de la Guàrdia Urbana que va tenir lloc el passat 9 de desembre al passeig Lluís Companys. La policia barcelonina és el primer cos de seguretat de tot l’Estat en tenir informatit-zada tota la seva flota de cotxes patrulla. En aquest sen-tit, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va defensar que la GUB “és i ha de continuar sent un referent” i va asse nya -lar dues claus per a la qualitat del servei als ciutadans: “Comptar amb persones ben formades i amb uns equipa-ments de qualitat per poder donar resposta”.
Un agent utilitza l’ordinador d’un dels nous cotxes patrulla de la Guàrdia Urbana. En detall, el maleter del vehicle, on es troba instal·lat el processador del sistema informàtic de bord
La GUB també ha renovat el seu parc mòbil amb la incorporació de cinc furgonetes model Renault Trafic i quatre Citroën Jumpy
mòbils
Totes les dades, a tots els cotxes
Amb els nous cotxes, que circulen des d’inici amb ordi-nador de bord instal·lat, la Guàrdia Urbana completa la informatització de tota la flota de turismes logotipats, composada per un total de 125 vehicles. Així, finalitza el procés d’implantació de l’anomenat sistema Kepler, que va arrencar ara fa un any amb una prova pilot en di-versos cotxes patrulla.
En aquest temps, els agents s’han familiaritzat amb uns PC que permeten consultar des del vehicle una gran varietat d’informació clau per actuar: des de si un con-ductor té el carnet en regla a les causes pendents d’un detingut, passant per informació sobre obres i guals o
l’historial d’inspeccions d’una activitat. A través de la pantalla tàctil, també es reben avisos de servei i es pot accedir a dades com la seva descripció i ubicació.
Administracions en xarxa
Bona part dels recursos als que donen accés els ordina-dors de bord són possibles gràcies a la interconnexió en xarxa de l’Ajuntament, la Direcció General de Policia i la Direcció General de Trànsit, que permet obtenir i com-partir dades a nivell policial, de ciutat i de trànsit. Així mateix, gràcies als PC el cotxe es converteix en una completa estació de treball, per la possibilitat de redac-tar informes de servei in situ sense haver de desplaçar-se a la unitat més propera, a través del teclat que es connecta a la pantalla tàctil. A més, amb el sistema es milloren les comunicacions, ja que quan la Sala Conjun-ta assigna un servei a una patrulla, la panConjun-talla mostra automàticament les dades de la incidència. Així es re-dueixen les transmissions via ràdio, garantint a més una major i més fiable informació prèvia en les actuacions. p
Notícies
Operatiu conjunt
de
Nadal... i fins rebaixes
D
el 2 de desembre al 16 de gener, els serveismunicipals de Barcelona es reforcen per ga-rantir un bon desenvolupament de les festes de Nadal. Un dispositiu que –igual que l’acti-vitat comercial– es mantindrà també durant els primers dies de les rebaixes. La Guàrdia Urbana mantindrà acti-vada l’Operació Nadal en coordinació amb l’operatiu Grè-vol que posen en marxa els Mossos. Això es tradueix en un reforç extraordinari de la patrulla a l’entorn dels eixos i zones comercials, amb operatius de prevenció per reduir els delictes i les activitatsirregulars a la via pública, i també dels dispositius per garantir la fluïdesa del tràn -sit i la seguretat viària. p
L’Operació Xarxa s’estén a 11 noves estacions de
Metro i arriba per primera vegada a les línies de
Ferrocarrils de la Generalitat
La
Guàrdia Urbana i els Mossos
despleguen un dispositiu conjunt
de seguretat i convivència als
eixos i zones comercials de tots
els districtes de Barcelona
Garantir la seguretat als eixos comercials
Guàrdia Urbana i Mossos es coordinen per cobrir amb serveis de patrulla a peu totes les zones
co-mercials, a fi de minimitzar l’activitat delictiva i de fomentar un clima de confiança i de col·laboració amb els comerciants. Els agents de la GUB realitzen funcions de proximitat i de prevenció, amb patrulles uniformades en cotxe, escúter, bicicleta i a peu als eixos comercials de cada barri. Evitar furts, robatoris amb violència i estrebades és el principal focus d’atenció policial, així com garantir la seguretat de botigues i establiments, en es-pecial durant les hores d’obertura i de tancament.
Aquestes festes les patrulles mixtes es despleguen per primer cop als eixos comercials de tots els districtes
550 patrulles mixtes a tots els districtes
Després de la seva estrena fa un any, aquest Nadal el patru-llatge mixt s’estén per primera vegada a tots i cadascun dels districtes de la ciutat. Durant el període de festes es despleguen més de mig miler d’equips mix-tos, quasi el doble que l’any passat, amb patrulles des del matí, coincidint amb l’obertura de comerços, i fins a la nit, quan els establiments comer-cials tanquen al públic.
Fins a 240 patrulles han
treballat cada dia directament
en l’operatiu de Nadal, durant
el que s’han fet més de 550
serveis mixtos
La Xarxa s’estén a més estacions i als Ferrocarrils de la Generalitat
L’operatiu habitual al Metro s’estén a 11 noves estacions del su-burbà i, per primer cop, els agents de la Guàrdia Urbana patrullen també a les estacions urbanes dels Ferrocarrils de la Generalitat. Per potenciar la prevenció i la dissuasió dels delictes, les unitats de Seguretat Ciutadana de la GUB sumen els seus efectius al desplegament sota terra, mentre que Mossos potencia la vigilàn-cia amb agents de paisà i realitza dispositius de saturació en els principals intercanviadors i estacions del Metro.
Més control de la venda ambulant
El control de llauners i manters és un dels objec-tius prioritaris de l’Operació Nadal. La Guàrdia Urbana de Barcelona manté activada l’Operació
Mestral, focalitzant l’actuació del Grup especial contra la ven-da ambulant als eixos comercials de la zona centre, al Port Vell i al Parc Güell. En col·laboració amb els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Urbana també estableix dispositius de protecció del menor en relació al consum de begudes alcohòliques i drogues, i treballa per evitar les molèsties derivades de les concentracions nocturnes en espais públics.
Dispositiu de mobilitat
En paral·lel al reforç del transport públic, la Guàrdia Urbana es desplega als principals ei-xos comercials de la ciutat, amb dispositius específics de mobilitat tant a la zona centre
com als centres comercials de la Maquinista, Diagonal Mar i les Arenes. La seguretat viària continua sent una missió prioritària per Nadal, amb controls a les zones de risc de cada territori i posant atenció a les infraccions de trànsit que generen més pe-rill. Per contribuir a la mobilitat, fins al 16 de gener s’ha prohi-bit fer obres de serveis als entorns comercials de Ciutat Vella i la part baixa de l’Eixample, així com als cascs antics, els en-torns dels mercats municipals i les vies importants de la ciutat.
Operatius específics
Cap d’Any, la Cavalcada i la Fira de Reis (a la Gran Via)
compten amb dispositius específics de seguretat i mobilitat. Du-rant la darrera nit de l’any es reforcen tots els serveis municipals per garantir una celebració cívica i segura a tots els nivells. Com en jornades anteriors, es permet l’accés a plaça Catalunya amb controls per evitar que ningú dugui envasos de vidre, protegint alhora l’entorn de la pista de gel. Especial importància pren el servei específic de controls preventius d'alcoholèmies, vigilància del trànsit i prevenció d'accidents, així com les accions destina-des a permetre i protegir els treballs del servei de neteja.
Enquesta d’impacte
Al finalitzar el dispositiu de Nadal, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra realitzaran per
primera vegada una enquesta per mesurar l’impacte que aquests serveis conjunts han tingut entre els comerciants i em-presaris. Es tracta de saber quin és el grau de satisfacció dels operadors que s’han vist implicats directament amb l’operació Nadal per tal de millorar, si s’escau, el treball policial durant els propers anys.
truïts. Una circumstància que canvia a partir d’ara, grà-cies al protocol que han establert la Guàrdia Urbana i l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB). Cada cert temps, la Guàrdia Urbana entregarà els instruments que tingui emmagatzemats, que hagin superat el temps mà-xim de reclamació i que estiguin en bon estat a l’ICUB, qui s’encarregarà de seleccionar-los i de distribuir-los entre les diferents entitats de la ciutat que en podrien fer ús, principalment escoles de música. “Deixem de destruir instruments perquè són objectes de valor cultu-ral i artístic que poden tenir molta utilitat”, va explicar el primer tinent d’alcalde de Règim Interior i Seguretat,
Notícies
Una
segona vida
per als
instruments musicals
E
ls agents de la Guàrdia Urbana decomissen ca-da any desenes d’instruments a músics de car -rer que molesten als veïns, que fan un soroll exagerat o que actuen incomplint altres precep-tes de l’Ordenança de Convivència. Aquests instruments són emmagatzemats en dependències policials i els seus propietaris disposen de dos mesos per anar-los a recla-mar. Però igual que amb els cotxes que s’enduu la grua, per poder recuperar els instruments cal abonar un import d’uns 200 euros en matèria de retirada i custòdia, de manera que molts d’ells –un 80% o més– no són mai re-clamats, en especial si no superen aquest valor.De destruir a aprofitar
Fins ara, passat un temps prudencial els instruments no reclamats eren
des-Només un de cada cinc instruments que es
requisen són recuperats pels propietaris, la resta
queden en custòdia policial
La
Guàrdia Urbana i l’Institut de Cultura de Barcelona
(ICUB)
estrenen un protocol per cedir a entitats
culturals els instruments intervinguts que no siguin
reclamats pels seus propietaris
Guitarres i instruments de percussió constitueixen el gruix del primer dels lots que la Guàrdia Urbana ha cedit a l’ICUB
perquè els distribueixi
El decomís d’instruments
En aplicació de l’Ordenança de Convivència, la Guàrdia Urba-na duu a terme diverses actuacions a la via pública per ga-rantir que no es pertorbi la tranquil·litat i el descans dels veïns, intervenint per:
-Sons musicals molestos a la via pública
-Actuacions musicals que no s’ajusten als termes establerts -Ús d’amplificadors, altaveus i instruments de percussió -Altres infraccions per actuació musical
A més, els agents també sancionen aquelles persones que re-alitzen activitats musicals a la via pública sense la llicència corresponent. En casos reiterats d’incompliment i de molès-ties, els agents procedeixen a la incautació dels instruments com a mesura per acabar amb la problemàtica.
La Guàrdia Urbana ja ha cedit un
primer lot de 168 instruments,
que es distribuiran entre
diferents escoles de música i
entitats socials
Joaquim Forn. En la mateixa línia es va expressar el ti-nent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, qui va felici-tar-se per una iniciativa que “permet donar una segona vida a aquests instruments”.
La primera remesa
En la primera cessió, el passat 10 de novembre, es van donar 168 instruments musicals entre els quals hi ha guitarres, bongos i amplificadors, principalment, però també tota una variada orquestra formada per clarinets, trompetes i violins, entre molts d’altres. El material ani-rà destinat a crear o millorar els fons musicals de projec-tes d’interès social i cultural. Com a criteri general, els instruments es distribuiran a les escoles de música mu-nicipals (n’hi ha als districtes de l’Eixample, Sarrià-Sant
Gervasi, Nou Barris i Sant Andreu) i, allí on no n’hi hagi, es donaran a entitats que treballin en l’àmbit de la for-mació musical, principalment infantil. Cada tres mesos es farà un repartiment dels instruments, seguint l’ordre numèric dels districtes. Així, el primer territori beneficiat serà Ciutat Vella, on se cedirà part de la primera remesa d’instruments a l’Associació Cultural i Social L’Escola de Músics, així com a diverses escoles del districte. p
Districtes musicals
L’any 2010 la Guàrdia Urbana va requisar 159 instruments musicals, i fins a octubre d’enguany se n’havien intervingut uns altres 55. Ciutat Vella és, de llarg, el territori on es regis-tren més denúncies per actuacions musicals il·legals i per molèsties reiterades per música. Dels instruments que la Guàrdia Urbana ha cedit enguany a l’Institut de Cultura, 130 (un 77%) havien estat comissats al districte primer, mentre que uns altres 30 provenien dels carrers de Gràcia.
Comís d’instruments per districtes
Ciutat Vella 77,4% Gràcia 17,8% Eixample 2,4% Sants-Montjuïc 1,8% Sant Martí 0,6%
experiència pilot impulsada per l’Ajuntament de Bar-celona, la Fundació Catalana Síndrome de Down i la Fundació Abertis, que ha funcionat aquest trimestre (del 17 d’octubre al 23 de desembre) en tres escoles de Sarrià-Sant Gervasi. L’objectiu és doble. D’una ban-da, fomentar les bones pràctiques de mobilitat i millo-rar la seguretat dels alumnes a l’entorn dels centres educatius i els camins escolars de la ciutat. De l’altra, donar una oportunitat perquè aquest grup de joves amb síndrome de Down o discapacitat intel·lectual ad-quireixin experiència que els pugui ajudar a integrar-se en el món laboral.p
Notícies
Capacitats
per
ajudar
E
l Martín, la Júlia i en Raúl tenen cada dia unafeina molt important: observar el comportament de vianants i conductors a l’hora d’entrada a classe. A les seves llibretes hi apunten tot el que passa: si els alumnes i els adults que els acompanyen cir-culen de manera correcta i segura, si respecten els se -nyals de trànsit, si al cotxe duen el cinturó posat, si apar-quen en doble filera... Tot el que els agents d’Educació Viària els han ensenyat. Després, ells mateixos analitzaran amb l’escola i amb la Guàrdia Urbana les situacions d’in-seguretat viària que es donen, de cara a millorar la mobi-litat i la seguretat dels alumnes al voltant del centre.Cooperants viaris
El Martín, la Júlia i en Ra-úl formen part del projec-te Cooperant Viari, una
Els projecte Cooperant Viari està impulsat per
l’Ajuntament, la Fundació Catalana Síndrome de
Down i la Fundació Abertis
La missió dels cooperants viaris és observar el comportament d’alumnes i pares a l’hora d’entrada a classe. Una informació que després comparteixen amb les escoles i amb els agents de la GUB
Joves amb síndrome de Down o
discapacitat intel·lectual
treballen a
l’entorn de tres centres escolars per
contribuir a millorar la mobilitat i la
seguretat viària en aquests espais
aquest objectiu, el Servei d’Educació Viària de la Guàr-dia Urbana, Bombers de Barcelona i la Federació d’Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) han organitzat per al 2012 un cicle de jornades sobre Prevenció de riscos en la gent gran. La FATEC ha obert la iniciativa a tota la seva xarxa d’associacions i als ca-sals, centres cívics, residèn-cies i centres de dia d’arreu de Barcelona. De moment, ja són una quinzena els cen-tres inscrits per als mesos de gener a maig, i s’espera que molts d’altres s’hi vagin su-mant al llarg de l’any.
Tres tallers en un
L’objectiu de les xerrades és donar eines i conscienciar la gent gran, però també als seus familiars, cuidadors i professionals de l’atenció geriàtrica. Les jornades cons-ten de tres blocs de mitja hora a càrrec de la Guàrdia Urbana (seguretat personal i educació viària), Bombers (consells de prevenció i autoprotecció) i de la pròpia FATEC (riscos associats a la tercera edat). A més de do-nar les xerrades, es busca implicar als participants per-què plantegin als agents quins són els temes que més els preocupen i les situacions en les que se senten més insegurs. p
Educar en la
prevenció
de riscos
a la gent gran
L
es persones d’edat avançada són víctimes propíciesper a certs delictes i un col·lectiu propens a patir in-cidents o acin-cidents, tant al carrer com a la llar. La clau per protegir-los: fomentar una cultura de la prevenció que els permeti evitar riscos i donar-los eines perquè sà-piguen reaccionar davant de qualsevol situació. AmbLa Guàrdia Urbana engega un cicle de xerrades i tallers
en col·laboració amb la
Federació d’Associacions de la
Tercera Edat de Catalunya (FATEC)
Les xerrades sobre prevenció i
autoprotecció aniran dirigides a
la gent gran, però també als seus
familiars i cuidadors
La col·laboració amb la FATEC dóna continuïtat a les xerrades en casals i centres cívics que imparteix el Servei d’Educació Viària des de fa anys
Bolcats en la
xarxa
E
l Servei de Relacions Informatives obrirà un canal directe a la web de la Guàrdia Urbana per informar de manera més ràpida sobre les intervencions que rea-litzi la policia barcelonina. Els agents destinats a Prem-sa també gestionaran un twitter, amb la finalitat de fer més fluïda i bidireccional la relació amb els mitjans de comunicació. L’aposta per les xarxes socials és l’eix de la nova política de relació amb els ciutadans que vol im-plantar el Govern municipal. Una aposta que es materia-litzarà també en la creació d’un grup a Facebook sobre aspectes relacionats amb la prevenció, la seguretat i la mobilitat urbana de Barcelona.pmajoritàriament–, un fenomen que enguany s’ha dispa-rat un 29,8% i que obligarà a reforçar l’actuació dels cossos policials de Barcelona.
La crisi i l’atur podrien tenir una relació directa amb aquest increment, doncs destaca l’alt nombre de “nous” delinqüents que s’han apuntat a aquesta modalitat de-lictiva. Només un 15% dels 1.559 detinguts per roba-tori amb força eren reincidents: per a la resta era el seu primer delicte –o, si més no, no tenien antecedents–. És el cas, també, de bona part dels 622 menors que han estat arrestats enguany.p
Notícies
Baixen un 5%
els delictes
L
a delinqüència va a la baixa a Barcelona. Així hodemostren les dades recollides pel Consell de Seguretat Urbana durant el 2011. En els primers deu mesos de l’any, s’han registrat a la ciutat 165.213 fets delictius, un 4,8% menys que en el mateix període del 2010, i 92.373 furts, un 4,5% menys. Ca uen en especial els robatoris amb força a domicilis (-18%) i a establiments comercials (-13%), així com els robatoris amb violència a establiments (-23%). Els bons resultats es posen de manifest també en l’índex de victimització dels turistes –uns 19 milions en el que va d’any– que aquest estiu ha millorat 7,5 punts.Nous delinqüents
L’excepció dins la tendència positiva són els robatoris amb violència a la via pública: un tipus de delictes que experimenta un preocupant increment del 16,7%. Dels prop de 9.000 robatoris
d’aquesta mena que s’han comptabilitzat, uns 2.000 cor responen a estrebades –bosses de mà i cadenes,
La crisi i l’atur incideixen en el nombre inusualment
alt de nous delinqüents: només un 15% dels 1.559
detinguts per robatori amb força eren reincidents
Guàrdia Urbana i Mossos
es conjuren
per atallar els robatoris amb violència
al carrer, els únics fets delictius que
segueixen augmentant a la ciutat
Marc legal
Una agent de la GUB inspecciona el camió que utilitzava com a dipòsit un grup de lladres de cartró
Eines legals contra el saqueig
de contenidors de reciclatge
L’impagament
de sancions
permet la
incautació dels
camions i
furgonetes on
s’acumula el
material robat
Cartroners
al punt de mira
La Guàrdia Urbana multiplica per sis les denúncies relacionades amb la
recollida il·lícita de cartró
i material per al reciclatge a Barcelona
P
rimer va ser el coure i, ara, també el cartró s’haconvertit en un material cobdiciat. Més enllà dels qui furguen a les escombraries com a via de subsistència, el darrer any han proliferat a Barcelona els grups que es dediquen al saqueig sistemà-tic i organitzat dels contenidors de reciclatge. Una pràc-tica que contravé les ordenances i que duu associada to-ta una sèrie d’efectes col·laterals: des de brutícia a con-tenidors trencats per forçar-los.Recórrer a les ordenances
Davant l’auge d’aquest fenomen, la Guàrdia Urbana s’ha fixat eradicar-lo per totes les vies legals i punitives pos-sibles. Entre juliol i novembre, s’han imposat 691 de-núncies relacionades amb la recollida il·lícita de mate-rial per al reciclatge, sis vegades més que en el mateix període de l’any anterior. Als grups organitzats que for-cen i saquegen contenidors se’ls denuncia per diferents infraccions a les ordenances de Via Pública i de Medi Ambient, per danys i vandalisme si han trencat o mani-pulat el contenidor i, fins i tot, per aparcar en doble file-ra o en zones no autoritzades els camions i furgonetes on guarden el cartró robat. Una mesura ben eficaç, aquesta
última, doncs permet requisar els vehicles quan acumu-len un deute suficient per impagament de sancions. Per contribuir a aturar els robatoris, l’Ajuntament també ha decidit canviar l’horari de recollida dels contenidors de reciclatge, que fins ara es feia al matí, i fer-lo coincidir amb l’horari de tancament dels comerços. Un fet que evitarà que els cartrons s’acumulin i que es converteixin en una temptació per als lladres.p
Els nostres recursos
L’Ajuntament convocarà
150 noves places d’agent
El
pressupost municipal
per al 2012 contempla un augment
de l’1% de la partida destinada a Seguretat i Mobilitat
L
a seguretat no entén de crisis. Així ho ha volgutdeixar palès el Govern municipal de Barcelona, que ha inclòs en el pressupost per a l’exercici 2012 la convocatòria d’un concurs d’oferta públi-ca per cobrir 150 places d’agent de la Guàrdia Urbana i unes altres 40 de bomber. La partida destinada a Segure-tat i MobiliSegure-tat serà de 292,9 milions d’euros, el quesupo-sa un increment de l’1% respecte al que es va pressupostar per a l’any 2011. Assolit el llindar dels 3.000 agents, l’ob-jectiu de l’Ajuntament és ara consolidar aquest important volum de recursos i garantir una adequada i progressiva re-novació del personal que es vagi jubilant. D’aquí la previsió de continuar amb un ritme de convocatòries anuals d’uns 150 nous agents per cada concurs d’oferta pública.p
La inversió en seguretat garanteix l’arribada successiva de noves lleves durant els propers anys
Desconvocat el
concurs de disseny
del pin de Proximitat
El concurs per dissenyar el logotip identificatiu de la Policia de Proxi-mitat ha quedat oficialment des-convocat, resultat dels canvis orga-nitzatius i de la nova orientació de servei en la que està immersa ac-tualment la Guàrdia Urbana de Bar-celona. El Departament de Comuni-cació i Qualitat vol agrair la partici-pació de tots aquells agents que vàreu enviar les vostres propostes.
Veto a les motos
pel carril bus
D
efinitivament, les motos i ciclomotors continuaran tenint prohibit circular pels carrils reservats als autobusos i ta-xis. El Govern municipal ha descartat la mesura després que els informes del RACC i de la Unitat d’Accidents de la Guàr-dia Urbana desaconsellessin ferventment la seva posada en pràctica, al·legant el fort increment de la sinistralitat que pro-vocaria. Entre els raonaments per tirar enrere la proposta hi ha l’experiència prèvia d’altres ciutats europees com Londres. A la capital britànica, l’autorització que les motos poguessin circular pel carril bus va comportar un increment del 37% en l’accidentalitat dels vehicles de dues rodes, i la xifra de mo-toristes ferits es va disparar inicialment fins un 50%.pActuem
E
ntre gener i novembre, les patrulles de la GUB hanatès 16.353 ciutadans que necessitaven ajuda urgent. Els casos més habituals: persones ferides o que requerien de primers auxilis, indisposades, extraviades o amb problemes per drogoaddicció, que van trobar en els agents els primers servidors públics en qui poder confiar davant d’una situació desesperada.Destaca la tasca de localització de gent gran, disminuïts psíquics i nens perduts. Més de 1.900 persones han es-tat trobades pels agents en el que portem d’any. També són habituals les assistències per emergències sanitàries, com conductors que pateixen un desmai o infart al volant. Mentre arriben els sanitaris, la capacitat de reacció de les patrulles pot marcar la diferència entre la vida i la mort. p
La importància dels primers auxilis
La formació que reben els agents sobre aquesta matèria a l’Institut de Seguretat Pública de Ca-talunya no es queda només en la teoria. Ho han viscut guàrdies com l’agent en pràctiques Ser-gio Raúl González qui, el passat 5 d’octubre, va salvar un motorista que s’estava dessagnant després d’encastar-se contra un cotxe a la rambla de Guipúscoa i fer-se un tall al coll. L’agent va taponar-li la ferida amb la seva samarreta, evitant el temible i previsible desenllaç.
Al
socors del ciutadà
Un agent de la GUB indica a un home indisposat com s’ha de col·locar a la llitera en què el transporten els sanitaris
BARCELONA
– Els agents de la Guàrdia Urbana realitzen una cinquantena
d’actuacions assistencials al dia, ajudant persones en situacions delicades
CIUTAT VELLA
– Operatiu especial contra la venda i el
consum d’alcohol durant les nits dels caps de setmana
Dispositiu anti-alcohol
al Raval
L
’Ajuntament vol evitar que els actes incívics i de-lictius es facin crònics a la part baixa del Raval, la més degradada d’aquest barri de Ciutat Vella. Per contribuir a aquesta fita, des de principis de novembre, la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra despleguen les nits dels caps de setmana un operatiu conjunt de se-guretat i convivència a la zona, on darrerament s’havia registrat un augment de les queixes veïnals. En paral·lel al treball policial permanent que es fa al barri, en elmarc del dispositiu agents uniformats i de paisà re-doblen la pressió sobre la venda ambulant, el con-sum de begudes alcohòli-ques al carrer i altres ac-tes incívics, en especial els que generen molèsties per soroll i brutícia. p
Actuem
NOU BARRIS
– Descobert un
laboratori de cocaïna i drogues
sintètiques en una intervenció per
violència domèstica
R
equerida per un suposat cas de maltracta-ments, la Guàrdia Urbana va acabar localit-zant un laboratori clandestí d’elaboració de cocaïna i drogues de disseny al carrer Port Lligat, al districte de Nou Barris. En arribar al lloc de la denúncia, a peu de carrer, una noia va explicar als agents com, després d’arribar de Bolívia, el seu promès l’havia amenaçada amb un ganivet i retin-gut amb un mocador impregnat amb anestesiant. La víctima va guiar la policia a un pis on es va de-tenir al suposat agressor i s’hi van trobar quanti-tats significatives de droga i substàncies quími-ques per a la seva fabricació. A més, el detingut, també de nacionalitat boliviana, portava a sobre 30.000 euros en bitllets falsos, pel que no només se l’acusa d’un presumpte delicte contra la salut pública i d’un altre de maltractaments, sinó tam-bé per falsificació de moneda.pMaltractament
,
drogues i
falsificació
Vigilància
ininterrompuda a
Banys Vells
L
a Guàrdia Urbana ha destinat un servei de patrulla 24 hores a controlar la finca situada al número 18 bis del carrer dels Banys Vells, al barri de la Ribera. La presència policial continuada és una mesura temporal per acabar amb la plaga de conductes delictives (robato-ris en pisos, furts amb violència, venda de drogues) que protagonitzen els seus residents, la majoria delinqüents amb un llarg historial de denúncies que han ocupat il·le-galment part dels 25 pisos que té aquest edifici. GUB i Fiscalia estudien com desallotjar els pisos, sobre els que no pesa cap denúncia per part dels propietaris.pUn porc de 200
quilos
deté el trànsit
a la ronda de Dalt
E
stupor entre els conductors que circulaven en direc-ció Besòs, el passat 22 de novembre, en veure com un porc d’uns 200 quilos es passejava entre els cotxes. L’animal havia caigut del camió que el transportava i, desorientat, vagava d’un carril a un altre entre les sorti-des de Via Júlia i Sant Andreu. Agents de la Guàrdia Ur-bana van haver de tallar un carril de la ronda i, amb l’a-juda d’una grua que passava en aquell moment, van aconseguir acorralar l’animal. A base de tirades d’orella i oferint-li el menjar que duien alguns conductors, els agents van aconseguir menar el porc fins a la sortida més propera i treure’l, totalment il·lès, de la calçada. pBreus
Desallotjament negociat
de la plaça Catalunya
La quarantena de persones que van dormir a plaça de Catalunya durant el cap de setmana d’e-leccions van acceptar abando-nar el campament, el passat 21 de novembre, tot just passats els comicis. El desallotjament es va produir sense incidents, després que un equip de la Guàrdia Urbana de l’Eixample convencés al grup d’indignats que l’acampada infringia les or-denances i que havien de depo-sar la seva actitud.
Un
conductor drogat
atropella quatre vianants
E
l passat 26 de novembre, poc abans de les vuit del matí, els vianants que om-plien una vorera del carrer de Balmes a l’altura de General Mitre van veure com un cotxe descontrolat els envestia. El vehicle, que després d’impactar amb el límit exterior de la vorera va bolcar-hi a sobre, va ferir quatre persones. Entre elles, un adolescent de 14 anys, que va haver de ser hospitalitzat de gravetat a l’Hospital de Sant Joan de Déu. La Guàrdia Urbana va detenir i imputar per un presumpte delicte de lesions greus per imprudència el conductor del cotxe, que va donar positiu en el control de drogues que se li va practicar. p30 metres d’esvoranc
al barri de La Teixonera
A
principis de novembre, els veïns de La Teixonera van observar amb recança durant quatre dies com un enor -me esvoranc anava creixent al bell mig de la plaça d’Isop. Causat pel trencament d’una conducció del clavegueram, el forat va anar-se eixamplant per acció de l’aigua fins arri-bar a ocupar 30 metres quadrats. El perill que l’esvoranc afectés un edifici proper va obligar a desallotjar 16 veïns i tres locals comercials. La Guàrdia Urbana va tenir acor-donada la zona i va gestionar les afectacions al trànsit i la informació als afectats. La pluja constant i el tapiat de la canonada font de la incidència va causar inundacions als baixos de cinc edificis de la plaça. Per estabilitzar la zona i omplir l’esvoranc van ser necessaris 28 camions formi-gonera, set menys que els que van caldre al Carmel.p100 kg de
menjar caducat
trets fora de circulació
Durant el mes de novembre, els agents de la Guàrdia Urbana de Gràcia han dut a terme un pla d’inspeccions en diversos esta-bliments del districte, després d’obtenir indicis que alguns co-merços d’alimentació venien pro-ductes caducats. En 6 d’aquests locals es van intervenir un total de 201 productes fora de data, evitant que uns 100 quilos d’ali-ments potencialment perillosos arribessin als consumidors.
Cos a cos
A
nivell de clima hi ha dues Barcelones. La ma-rítima: urbana, densament poblada i de ter-mòmetre benèvol; i la forestal, que s’eleva so-bre Collserola i pren de la muntanya el seu caràcter. “Gairebé cada any es registra algun episodi de nevades a Barcelona, tot i que és molt excepcional que afecti per sota de la ronda de Dalt”, explica Alfred Gi-meno, responsable d’operatius especials del Servei de Neteja i Gestió de Residus. La ronda marca el límit en-tre aquestes dues cares de Barcelona, i és el referent per determinar el nivell d’emergència quan neva. Si la neu cau del cinturó en amunt, s’activa el Pla d’Actuació Muni -cipal d’Emergència per Neu i Gel en fase d’Emergència 1, i només es passa a Emergència 2 si baixa d’aquesta cota i cau a tota la ciutat. L’última vegada que es va decretar aquesta fase 2 va ser per la nevada del 8 de març del 2010, un fet que és“ab-solutament excepcional en una ciutat amb la climato-logia de Barcelona”, asse-gura Alfred Gimeno.
Que la
neu
no ens aturi
Neteja té 14 vehicles que es poden convertir en
llevaneus, mentre que els bombers i els cementiris
disposen de pales pròpies per garantir el seu servei
Medi Ambient
encapçala el dispositiu per nevades. Tan
aviat el termòmetre frega els 0 ºC, amb uns retocs, els
camions de la neteja es converteixen en llevaneus i els
operaris canvien el recollidor per la pala i el sac de sal
Un camió de la neteja reconvertit en llevaneus obre pas durant la gran nevada del 2010 a Barcelona. Foto: Joan G.K.
Qüestió de prioritats
Una gran nevada pot paralitzar una ciutat. Es va veure a Barcelona fa un parell d’anys i també en els episodis de neu que molts hiverns poden deixar incomunicades Nova York, París, Londres o Berlín. Amb els carrers colrats, cal decidir quins serveis són essencials i garantir el seu fun-cionament. “La principal prioritat és l’accessibilitat als hospitals de primer nivell, i també tenim un llistat de vies que cal garantir que estiguin obertes al trànsit”, explica Gimeno. La resta de centres mèdics, les escoles –si és dia laborable– i els edificis públics (seus de districte, co-missaries, parcs de bombers, bases del SEM, etc.) són al-tres punts d’atenció prioritària, igual que els nuclis de població que hi ha repartits per Collserola.
La neu i el gel també poden bloquejar serveis no urgents però si essencials, com els enterraments i els trasllats en-tre hospitals i tanatoris. Per això, el cementiri de Mont-juïc i el tanatori de Sancho d’Àvila tenen els seus propis vehicles llevaneus per obrir camí a les ambulàncies i als cotxes fúnebres a través de la ciutat.p
Quan la temperatura baixa dels
2 ºC es comença a escampar sal
de forma preventiva a Collserola
i als carrers amb fort pendent
D’escombradora a llevaneus
La neu avisa. Per això existeix un nivell d’Alerta –previ al d’Emergència– que s’activa quan el Meteocat preveu que hi ha més d’un 30% de probabilitats que nevi o la tem-peratura baixi sota zero en les properes 12 hores. Una si-tuació que es dóna de dos a cinc cops cada hivern. Quan s’activa l’alerta, s’atura el baldeig de carrers i el reg d’ar-bres i jardins –l’aigua es podria gelar– i part dels efectius de Neteja es repleguen a les seves bases, on s’equipen per al fred i resten preparats per actuar tan aviat caigui la primera volva. “Quan la temperatura baixa de 2 ºC, co-mencem a escampar sal de manera preventiva a punts de Collserola i a carrers amb fort pendent, per evitar que s’hi formin plaques de gel”, apunta Gimeno.
El plantejament municipal és no dispo-sar d’unitats exclusives per a nevades –que no es farien servir més de tres o quatre dies l’any–, sinó de vehicles poli-valents. Les contractes de neteja del nord de la ciutat tenen 14 camions –des de petites escombradores a vehicles de
gran tonatge– que es converteixen en llevaneus només substituint el frontal per una pala hidràulica i instal·lant un escampador de sal al darrere. “En qüestió de minuts, tens un vehicle que estava raspallant el carrer convertit en un llevaneus. I si cal, en dues hores podem mobilitzar una vintena de llevaneus de lloguer i posar al carrer 200 operaris”, afirma el cap d’operatius especials. El Cos de Bombers també compta amb dos tancs forestals i un tot-terreny que poden dur pala llevaneus, per obrir camí a les seves dotacions i que puguin actuar malgrat la neu.
Asfalt salat
La sal és el gran aliat per combatre la formació de plaques de gel i per evitar que la neu qualli. Els equips de Neteja dispo-sen de 420 tones de sal repartides en vuit centres d’aprovi-sionament a l’entorn de Collserola i Montjuïc. Durant tota la temporada d’hivern, a més, pels carrers de les zones de mun-tanya hi ha repartits un centenar de bidons amb 800 litres de sal cadascun, a disposició dels veïns i els serveis municipals.
Prohibit pujar a “tocar neu”
La neu té un efecte crida. Quan neva, molts barcelonins, poc avesats a veure emblanquinada Collserola, pugen en cotxe a la serra per dur la família i els nens a “tocar neu”. Un fet del tot contraproduent quan la muntanya està neva-da –no solen dur cadenes–, doncs s’hi poden queneva-dar atra-pats. Per evitar-ho, tan aviat comença a nevar les patrulles forestals de la Guàrdia Urbana col·loquen cadenes per ta-llar la circulació als accessos a Collserola.
BCN es mou
D
esprés d’anys de debats, l’Ajuntament deBarcelona ha posat negre sobre blanc un am-biciós pla per reorganitzar l’anada i vinguda dels milers de turistes que cada dia visiten la Sagrada Família. La proposta es basa en tres eixos bà-sics: la creació d’una zona de pacificació de trànsit al voltant de la basílica, millores en l’espai urbà per faci-litar els desplaçaments a peu i l’ampliació del nombre total de places d’aparcament per autocars. Les reformes s’aniran implantant de forma progressiva i estaran en-llestides a la primavera.pL’entorn de la
Sagrada Família estarà
vedat als autocars
Pacificació del trànsit
Es crearà un perímetre al voltant del temple i els carrers adjacents on estarà prohibit l’accés als autocars turístics. Les actuals parades per deixar i recollir els turistes, situades als carrers Ma-rina i Sardenya, es traslladaran a la plaça de la Hispanitat i voltants. Això permetrà desconges-tionar el trànsit de la zona i reduir l’impacte que l’afluència massiva de visitants genera al barri.
Aparcament per als autocars
Es reorganitzarà i ampliarà l’oferta de places destina-des a autocars turístics en nous espais propers al tem-ple –avinguda Diagonal, carrer Consell de Cent i entorn de la Monumental–, incrementant de 44 a 52 les places existents. Es millorarà l’oferta global d’estacionaments de curta durada (10 minuts), mitja (dues hores) i llarga durada. Els diumenges i festius es reforçarà l’actuació de la Guàrdia Urbana i dels vigilants de B:SM.
Acord per reordenar el trànsit
als
voltants de la basílica. Els autocars
turístics tindran prohibit l’accés i es
crearan itineraris per a vianants
Desplaçaments a peu
S’ampliaran els trams de vorera que donen a la façana de la Passió (carrer Marina) i de la Glòria (carrer Sar-denya), a base de perdre un dels carrils de la calçada, i s’hi prohibirà l’estacionament de motos en vorera. Tam-bé s’eixamplaran els passos de vianants que donen ac-cés a l’illa del temple i se senyalitzaran diferents itine-raris perquè els turistes recorrin a peu el tram entre els pàrquings d’autocars i la basílica.
Les
palmeres
,
a examen
L’Ajuntament revisa els 6.000
exemplars
que hi ha plantats a la
ciutat després que la caiguda d’una
palmera a la Diagonal ferís de
gravetat a dues dones
B
arcelona té un problema gros amb les palmeres”,segons l’alcalde Xavier Trias. Per això, els tècnics de Parcs i Jardins han començat a inspeccionar l’arbrat de Barcelona i, com a mesura preventiva, han alliberat del cablejat dels llums de Nadal totes les palme-res i els arbpalme-res de menys de mig metre de diàmetre, des-prés dels incidents registrats les darreres setmanes. El més greu es va produir l’11 de novembre, quan una pal-mera va caure sobre dues germanes que esperaven per creuar la Diagonal, a l’alçada de Muntaner. Una es va fracturar el fèmur i l’altra va rebre un fort cop al cap. En el tronc, una evidència: el mal estat de la fusta.Per què cauen?
A Barcelona hi ha unes 6.000 palmeres, sobretot al li-toral, Sant Martí, Ciutat Vella i la Diagonal. Aquestes úl-times són les que més pateixen per la contaminació del trànsit, els cops a les branques que els donen els auto-busos i la falta d’espai per a les arrels. Segons Parcs i Jardins, més de la meitat dels arbres que hi ha entre Glòries i Francesc Macià estan malmesos o envellits, entre ells la majoria de les 144 palmeres.p
“
Interior crea un
telèfon d’atenció a
víctimes d’accidents
M
és enllà de les conseqüències físiques, les persones que sofreixen un accident greu de trànsit i els seus familiars han d’afrontar un ‘després’ en forma de tràmits i seqüeles emocionals. Per guiar aquestes persones, el Servei Català de Trànsit posa en marxa un pioner Servei d’Informació i Atenció a la Víctima (SIAV) que aglutina diversos serveis d’orientació jurídica, administrativa i psi-cològica. La principal via de contacte serà un telèfon d’a-tenció gratuït, en horari laboral de dilluns a divendres. També es crearà una web i una guia amb els recursos als que poden recórrer els implicats en accidents. pBCN es mou
Breus
Un
nou examen per
conduir
més segur
Els alumnes que s’examinen de conduir a Barcelona han de superar des d’octubre una pràc tica més llarga i exigent. El nou examen preveu que cir -culin lliurement 10 minuts per valorar el seu grau d’au-tonomia i seguretat al volant. A més, l’examinador els pot aturar i demanar-los que li indiquin on són els elements de seguretat del vehicle.
Tots els
cotxes
francesos
hauran de
dur un alcoholímetre
S’ha acabat allò de: “Creia que anava bé”. La primavera vinent, tots els conductors de França estaran obligats a dur al cotxe un mesurador del ni-vell d’alcoholèmia, igual com han de portar el triangle o les armilles reflectants. La mesu -ra forma part d’un pla per re-duir l’accidentalitat pel qual també tots els bars del país han d’instal·lar alcoholímetres fixos a disposició dels clients.
Cap
persona desatesa
L’Ajuntament aprova un paquet de mesures per
evitar
els desallotjaments de famílies sense recursos
, millorar
l’atenció alimentaria d’urgència i dignificar les
persones sense llar i en risc d’exclusió
L
es persones sense sostre mereixen respecte, ajuda i una vida digna”. Sota aquest lema, la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar (XAPSLL), de la qual forma part l’Ajuntament, ha posat en marxa una campanya per conscienciar vers la situació social que pateixen aquestes persones i per apel·lar als barcelonins perquè col·laborin amb les entitats que atenen aquest col·lectiu.Més recursos per als qui menys tenen
El primer a donar exemple: el propi Consistori. L’Ajuntament acaba d’ampliar els seus convenis amb la Fundació Banc dels Aliments i la Creu Roja per cobrir les necessitats alimentàries de les persones en risc d’exclusió, i ha augmentat la partida destinada a ajudar famílies que, per una situació puntual, no puguin pagar el lloguer i la hipoteca, amb la finalitat d’evitar que siguin desallotjades. També es crearà un ‘hotel social’ per acollir víctimes de desallotjaments, s’impulsarà encara més la mediació entre propie-taris i residents morosos, i s’ampliarà el servei gratuït d’atenció jurídica. p
“
Macro presó
a la Zona Franca
La
futura presó de preventius de Barcelona
serà el doble de gran del que inicialment
s’havia previst
L
a Model té data de trasllat: serà el 2014. En substitució d’aquest equipament s’erigirà una nova presó a la Zona Franca, entre els carrers 5, 6 i D, per acollir uns 2.000 de-tinguts. El projecte del futur centre penitenciari s’ha hagut de revisar i ampliar, després de constatar que les necessitats actuals de reclusió superen les estimacions de capacitat pre-vistes inicialment. La presó de la Zona Franca acollirà als in-terns en situació de presó preventiva –als encara no condem-nats–. Actualment hi ha a la Model prop de 1.800 interns, la majoria d’ells sota aquesta condició. Construïda l’any 1904 per donar cabuda a 700 reclusos, la presó es va anar adaptant de manera successiva per augmentar la seva capa-citat, fins arribar a l’estat de saturació actual. pMaqueta de la futura presó de preventius de la Zona Franca
Parlem de
El
Consell de Seguretat
Urbana
de Barcelona
L’alcalde substitueix al conseller d’Interior com a
president de l’òrgan de participació que
analitza la
seguretat i la prevenció de conflictes a la ciutat
L
a seguretat és d’un dels temes que més incidei-xen en la percepció de la qualitat de vida dels ciutadans. Amb la voluntat de crear un espai on administracions i societat civil –entitats veïnals, socials, comercials i professionals– poguessin posar en comú tot el que té a veure amb aquest àmbit, l’Ajunta-ment va constituir, el 26 de juny de 1984, el Consell de Seguretat Urbana de Barcelona.Òrgan de participació i avaluació de la seguretat a la ciutat, en aquests 27 anys el Consell ha facilitat tant l’intercanvi d’informació com el debat i la proposta de polítiques i reformes legals, avui totalment consolida-des, sempre intentant donar resposta als nous fenò-mens i conflictes que han anat apareixent a Barcelona.
Màxima autoritat
El Consell es reuneix un cop cada any, a més de poder ce-lebrar sessions extraordinàries en casos de necessitat. Des del passat 22 de novembre, quan va tenir lloc la darrera sessió, l’alcalde de Barcelona assumeix la presidència ple-na d’aquest Consell. Un fet inèdit, doncs fins ara era el conseller d’Interior de la Generalitat el seu màxim repre-sentant. Amb aquesta modificació, el Govern municipal con-firma la seva aposta per liderar les polítiques de seguretat de la ciutat, dotant a la figura de l’alcalde de la màxima autoritat també en matèria de prevenció i seguretat.p
Qui en forma part?
Al Consell hi estan representats tots els grups polítics amb representació al Consistori, la delegada del Govern, els cos-sos policials i de bombers de la ciutat, la jutgessa degana, els col·legis oficials d’advocats, de periodistes i de procura-dors, el Consell de Gremis de Comerç i Serveis, la Fundació Barcelona Comerç, els sindicats CCOO i UGT, Foment del Tre-ball, la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona i les federacions d’associacions de pares i mares d’alumnes.
Les funcions del Consell
1)Donar a conèixer i debatre totes aquelles actuacions que contribueixin a promoure la seguretat ciutadana i la preven-ció de conflictes.
2)Estudiar i emetre informes sobre temes d’interès per a la prevenció i la seguretat ciutadana, i actuar com a òrgan de consulta en afers d’especial incidència en aquests àmbits.
3)Estimular la participació i impulsar la col·laboració entre entitats i administració pública.
4)Vetllar per una informació transparent en aquells temes que afecten la seguretat.
