Digitized by the Internet Archive. in

Texto completo

(1)

(2)

(3) ULL. i.

(4) Digitized by the Internet Archive in. 2014. https://archive.org/details/elcnticdelscantiOOclas.

(5)

(6)

(7) ). EL CÀNTIC DELS CÀNTICS. DE SALOMÓ.

(8)

(9) ^. Dl. c.. EL CÀNTIC DELS CÀNTICS DE SALOMÓ. VERSIÓ SEGONS ELS TEXTOS • ORIGINALS I AMB ANOTACIÓ DE MN. *. •. •. •. FREDERIC CLASCAR. Institut. de. la. Llengua Catalana.

(10)

(11) NIHIL OBSTAT El Censor,. Enric Pla. Deniel, Prev.. i. Barcelona, 18 de juny de 1918. IMPR1MATUR. Enric, Bisbe de. Barcelona. Per manament de Sa Excia. //ma.. Dr. Eduard. el. Bisbe,. Morera. VlCE SCRI.. mi Senyor,.

(12) /l't.

(13) UN MOT DTNTRODUCCIO.

(14)

(15) «Quinqué res sunt, quae de Cantico Canticorum c&nstanti antiquitatis testimonio siabilire licet : sanctum esse c armen et al·legòrica. unum. et. a Salomone forma. scriptum. de. Christi. cum. Ecclesia desponsatione.». GlETMANN. Contra aquesta exegesi tradicional, que és crítica. moderna afirmarà, amb Stàrk, que en aquest. campa arreu d as Liebe. im H. tun,. la nostra,. (!).. I. h. llibre. Liebesleben, ja auch ohne Zweifel die freie. cuidant també formular. :. «Wir haben. es also. L. überwiegend mit Liebes- bzw. erotischer Poesie zu. und nur weniges. làsst sich. scheinlichkeit als Hochzeitspoesie. mit Sicherheit oder Wahr-. im. eigentlichen Sinne nach-. weisen.» L'època redaccional de l'arreplega o antologia és,. segons la novíssima. crítica,. de molt ençà. (s.. 3 a. de J. C),. per bé que, en opinió de Stàrk, die Lieder selbst werden meist sehr alt sein. febles. (unes. Quant a. l'autor,. quantes. tiques interpolacions en. no cal dir que, per raons ben. paraules el text),. no- hebraiques,. i. hipotè-. s'afirma en rodó que Sa-. lomos Verfasserschaft in das Reich der Legende verwiesen ist. (Budde.); que. el recull és fet. XI. probablement en diferents.

(16) contrades. i. èpoques de. Encara Budde,. sein (Stàrk).. C, tan solament Mann und Weib, ha. s'hi. com un. fa l'asserció que, en el C. dels. afegirà que sempre, ja dels antics temps,. C, den besonderen Klang des. dels. el C.. —. Ja Orígenes,. epithalamius. diu. —. ,. l'assenyalava així. carmen, punt. libellus, id est nuptiale. que modernament. d'albir. si. aber die Lieder. Verhàltnisse abgestimmt. presenta die gegenseitige Liebe von. s'hi. en. sentit,. Brautgesangs.. mògen. l'antic Israel,. vondem Sammlsr auf jerusalemische. Wetzstein. (1873). reproduirà,. amb. després d'un estudi comparatiu del nostre Llibre. on. folk-lore d'Orient,. setmana. una. reial,. reina. (cf.. Com. 4-12; 7, 6).. com un. i. çons formant part del Ritual de noces, que. ell. l'estil. de. 3, 6-11,. Bdd. (Stàrk en contra), sobre. no. és altra cosa. la. i. mateix ha. D'aquí dedueix. cc. 4-7.. formació del Càntic. und an einen gewissen. diu,. — encara avui, de l'Orient en. Crítica. i. d'albir, ja. no és tanta. respire. —. la llunyària entre i. escolàstica.. seu pròleg dins la Poliglota:. — Ce cantique, vrai chant d'amoui. timents tout a la et. el. zu. cants de noces.. l'Exegesi tradicional patrística. Escoltem Vigouroux en «1.. els. que. Quant a. Sinnlichkeit del Càntic és tota característica,. D'aquest punt la. :. die. Ort in Israel bei. einer oder mehreren Hochzeiten gesungen wurden. la derbe. i. can-. recollit. que eine Sammlung von Lieder n,. einer gewissen Zeit. rei. de fet Wetzstein, durant. sa residència consular a la Síria, ha trobat. presenciat, per. el. anomenada. és. nuvis són celebrats així. els. i. 1,. setmana de noces. la. fois les plus. toutes les douceurs XII. ardents et. ,. exprime les. les sen-. plus tendres,. de cette affection.. C'est.

(17) l'entretien d'un. leur. amour.. ger,. de. époux. épouse qui s'expriment. et d'une. L'un paraït tour à tour sous sous. roi, et. le. nom. de ber-. les titres. de Salomon, et l'autre alterna-. tivement sous ceux d'une bergère, d'une épouse, et porte. nom. le. féminin. du Salomon.. vierges qui. accompagnent. le. elle. de Sulamite, qui est très vraisemblablement L'auteur. introduit de jeunes-. prennent. et qui. l'épouse,. plu-. sieurs fois la parole, et les frères de l'Epouse qui intervien-. nent une 2.. fois.. — Nous regardons comme probable que ce cantique. purement allégorique,. de l'amour mutuel de Dieu et de son Église fer constar. que. de sant Ciprià tòlics. i. i. aital és el. dels SS.. dels posteriors a. est. entendu uniquement. et qu'il doit étre. —. .. I. després de. sentiment de Teodoret, Orígenes,. PP. que foren ran dels temps aposells,. escomet l'objecció més. forta:. la descripció que d'une manière obscène fa Salomó del cos. de. 1. Esposa.. plicitat plicitat. Emperò. cal remarcar,. — diu—. ,. i.. de llenguatge sempre està en proporció de costums.. El poble hebreu. estat de simplicitat natural,. i. Que. la sim-. amb. la sim-. estava en aquest. no s'ofenia de certes descrip-. cions que fereixen la nostra imaginació corrompuda. la. bertat en. el. parlar. :. quasi total, no ofèn. en. 2.. no-con vivència de sexes a Orient porta, una major. el. tal. com. els ulls,. la nuditat,. tampoc. parlar no ofèn les oïdes.. 3.. la. Que. Que lli-. en aquests climes. més gran. llibertat. les descripcions. que. ens semblen massa lliures, són sempre en boca dels esposos, ço que fa que el decòrum hi sia observat. 4.. Que. la. part dels pobles d'Orient pinten l'amor natural de XIII. major. Déu. i.

(18) més. dels seus. adoradors sota imatges manllevades a. fidels. l'amor sensual. 5. Déu. reals del Càntic,. Que. darrer).. (i. l'Església,. i. essent els personatges. aquesta descripció de. les. parts del cos era necessària per a expressar les qualitats inefables d'aquests. D'altra banda,. divinals Esposos.. ma-. jueus no permetien la lectura d'aquest llibre sinó als. ndats,. i. als trenta. expressament. la. mes prenen cura. rits. i. 3.. fets;. entre els cristians no hi ha. si. mateixa prohibició,. els. d'interdir-lo a les persones. qual vol que. el. i. conformant-se. escandalitzar,. Bernat,. anys. el. en això. al. directors. que. llibre,. i. les. comparacions que es troben dins. gust del geni oriental.. — El. títol. certs. Crítics. recent. :. i. la tradició gairebé universal,. l'ha considerat. en temps d'Esdres. i. fill. és. raó és infundada.. s'hi troba,. de Dade data. l'original.. Els més entesos posen. Càntic dins l'edat d'or de la literatura hebraica,. que mot estranger que. jueva 0. Nehemies, a causa de. aramaïsmes o expressions caldaiques de. Emperò aquesta el. el. com obra del moderns pretenen que el poema. sempre. curs. hebreu del Càntic l'atribueix a Salomó. Vlg. 3 Rg. 4, 32),. cristiana,. el. caldrà recordar que elles. són totalment dins. més. sant. que ens poden semblar d'una exageració al ridícol,. vid.. de. sentit. a oïdes castes.. — Quant a. d'aquest. (cf.. d'àni-. podrien. s'hi. Càntic no es confiï sinó a espe-. portada a voltes fins. 4.. els. i. qual-. pot explicar-se pels gus-. Salomó o per. lleus canvis introduïts pels. copistes després del captiveri.. El llenguatge, en conjunt,. tos exòtics de. és. conforme. al del cèlebre. monarca XIV. :. les. imatges són. les.

(19) temps. del seu. esmentar. seu. xiprer, etc.; el verbis,. tant. gènere. i. plantes. les. i. com ho comporta. com. bo entre. l'editor. Mesurat. Gietmann, que veterum ita ut. ratione,. esse. Es. i. home tan. d'un. al judici. que ha. així. auctoritate efficitur al·legòrica. dissentiré. Nous. :. crí-. com. fa. utendum. homini catholico non. limita Vgr. a dir sòbriament. il-. d'home. fet. part dels resultats de la. no afirma en rodó,. ell,. probable que ce cantique est purement. més. és el dels Pro-. naturalesa diferent del. la. la Bíblia poliglota,. l'exegesi tradicional. moderna.. tica. de. girs,. i. Fins aquí Vigouroux.. de l'assumpte.». Poques coses hem d'afegir lustre. la tórtora, el cérvol, el. :. mots. pels. estil,. ama. Ell. 11, etc).. i, 5-9; 3, 10; 4, 4; 8,. (cf.. animals. els. liceat.. regar dons. comme. al·légorique.. Anar. enllà seria foragitar de l'ortodòxia. tot. un. de. estol. sabents de l'exegesi catòlica que han cregut veure-hi una història típica. més que una. al·legoria.. amb. servació, tot confessant que,. Vgr.. I. fem aquesta obGtm., creiem que. i. es tracta realment d'una sublimació lírica de les frisances i. fruïcions. esposa. :. messiàniques. la Palestina,. Promès de Judà. tot. estava. seu pensar. el. genèticament.. el. el. Pacífic de. del Messies. tots els seus. i. una. en. tany de Jessè,. sentits,. :. Ell. àdhuc. Les qüestions jurídiques d'heretatge, que són. quasi. sempre. nosaltres. allí es. tornen qüestions teòfores. d'ésser,. el. :. turgent. entre. ha. simbolitzades. d'Israel,. en un Espòs. Desitjat de les nacions,. Palestina. la profecia.. omple. el. i. :. purament. materials,. l'hereu de la benedicció. dins la casa d'Israel, hereu de la Promissió.. El Gènesi no és. sols la història. XV. de. les. primeries del món,.

(20) és la gènesi del Messies.. dins l'ideal popular del mes-. I. més. sianisme encara pendrà. cos aquest concepte genètic.. Tota altra forma d'expressió que prengués aquest ideal a. de. fill. reis,. ençà. Ha. Israel.. espòs l'esposa.. enllà dels. i. a. de néixer un Rei,. de la Casa de David, que amarà. com un. així. exòtica. fóra. realitzar,. I si el rei. temps per una. selecció. la. Terra santa,. d'Israel es projecta. monàrquica de. l'ar-. bre de família que es va aprimant gentilment fins a acabar. en un sol brot ell. Jesús,. :. mateix amarà sovint anomenar-se), també. es projectarà Esposa, fetes. i. tenir, doncs,. la Palestina. enllà dels segles,. i. la. imatge a. sense. als venidors,. llurs. conterranis,. que. figurar-la de faisó. totes les sentors dels prats. i. les. l'Esposa,. si i. poema. val a dir, on seran cantades les gràcies de. àdhuc. d'ella, alhora,. El. els. les. de l'Espòs, qui vindrà revestit a faisó. mare, esposa. Carmel,. un jorn. la. muntanyes.. transfiguració amorosa havia de sublimar el. geogràfic,. pro-. els. i. Les galanies d'aquestes amors havien. reconegui tothom.. Una. ençà. no sabran evocar-ne. als actuals. de. de David, l'Espòs (segons. el fill. i. filla.. cim venturós,. el. vidents així. com una. d'on. estant. visió messiànica,. albiraran serà la. ell. testa engarlandada, de cara a les nostres costes, d'espatlles. a Galaad, que. amb. dia. i. torres. borbollar de ses ovelles serà així. el. la cabellera graciosa. i. ondulant de. nit vetlla guaitant. de David.. si. la mística. com. Esposa, que. ve V Amat, dalt estant a. Les aigües del. Líban seran. la. d'aquest verger, pel qual deixaran la terra muntana,. baixaran a la Ciutat del gran Rei a regar XVI. les. hortes. i. les. regor i. se'n. fruite-.

(21) que. rars de la terra plana, del seu viver,. mare espo-. és la. nerosa d'aquesta verge, en qui també s'ha de complir nòstic d'Isaïes.. El moment. passional de l'Espòs. el. (4,. pro-. 12-15,. Connubial) és en descrivint aquesta depressió geogràfica de la Palestina que les aigües del Jordà. tornen uberosa belleses. i. i. i. els torrents del. Tots. paradisíaca.. els. Líban. totes les. tresors,. formosors d'aquella terra beneïda han d'acoblar-. se per engarlandar. muntanyes. i. melodies. cançons. i. l'esposa. gentils,. dia del seu maridatge. el. prades, vergers. i. fruiterars.... I. :. per què no. de. floració espiritual pariona. la natural?. Per ço no ens dol. fer. una. lleu concessió a la crítica, si. gosa parlar d'aquest epitalami, així. com d'una Sammlung. volkstümlicher Hochszeitsgesànge (Bdd.). :. àdhuc no avenint-. nos a aital agosarament, ens plau ornar l'Esposa mit einem. bunten. Reihe. Strauss von. Liedern, o penjar en el seu coll eine. auf eine Schnur. schòner Ferien. escatimàvem, ens demanarà. retornem amb herbes. i. la. demanarà una gràcia de. ella,. geheftet.. Si les. li. malalta d'amor, que la. confortem. O. amb pomes.. caritat per fer. un. ell. ens. collaret de perles. que rumbejarà l'amada.. En. plena realitat, Jesús es dignarà parlar així. nosaltres, lar. i. i. en sos llavis farà reflorir dictats del seny popu-. jocs d'infants. que seran nostra,. així. i. com. de l'avesada. experiències de la vida de família,. a llumenetes que facin claror de la als nostres. lluerni tot d'una, sol alt, la. ha unitat. com. lògica,. que. ulls,. Llum de. perquè no la. Llum.. auf Einheit der XVII. ens en-. jQue no hi. Zusammenhang.

(22) un pla raonat,. regit per. Hi ha unitat de tat. de. passió, hi. la Lírica s'ha. com un drama?. ni tan sols així. ha una amor única,. i. aquesta uni-. unicitat és el ventili de la caritat, que és aitant dir. i. la perfecció.. Repetim-ho si. iDe quan ençà. unbeding zu verzichten!. ist. una. rosa, en el. com. :. si el. Càntic no fos tal. formes d'expressió no fossin. les. mateix verger de. l'Encarnació del Fill de. sang de. la nostra,. amb. com. és, si els. les. humanes. Déu va. elements,. fresques. collides,. fer-se. com. galanies, tal. amb. carn. i. totes les misèries consegüents, ex-. cepte la del pecat; llavors aquest. poema. desdiria de tota. la literatura messiànica de les Sagrades Lletres.. Aquest. signum. llibre,. com. el. seu divinal Protagonista, és. També. cui contradicetur.. el. ha hagut heretgies. hi. que volgueren regalar a Jesús una natura humana feta de l'aire del cel;. com. nosaltres,. què no tre. emperò Ell volgué venir. el. justament, a morir a. i,. Per ço, girant-ne. conegueren.. un mot. final. de Stàrk. al. món, home. mans. dels seus, per-. el sentit,. man. diese. stehen wollte.. dins. el. altres. Art Erotik nicht verstand. <;Els fa. Cànon de. mal que. les. farem nos-. die jahrtausendalte exegetische. :. Leidensgeschichte des H. L's hat darin ihren. dass. així. el. Sagrades. ens sentirem, una volta,. Grund. oder. gehabt,. nicht ver-. Càntic estigui inclòs (Stàrk) Escriptures? fills. de. la. Doncs nos-. Sinagoga. amb. Rabbí Akiba, quan respondrà a alguns que maldaran per llevar del. més. Cànon. el. Càntic. :. que mai hi ha hagut un dia. sant que aquell en què Israel va rebre. XVIII. el. Càntic..

(23) ADVERTIMENTS La. 1.. versió és literal,. i,. per fidelitat, rítmica. i. lleu-. portadelles. són,. ment assonantada. 2.. Les inscripcions. totes, extretes. exceptades. de. llatines. les. de l'excel·lent comentari de Gietmann. les. de. Remembrança. S. J.,. Apòleg, que són de. i. Bossuet. 3.. El primer verset del Càntic és. el. mateix. títol del. Llibre. 4.. seccionament,. El. amb. els. seus epígrafs, són del. traductor. 5.. Per a la interpretació del sagrat poema,. és pregat 6.. de. llegir les notes del final.. Corrigendum. Pàg.. 10, f.. 17. :. xiprers.. el. lector.

(24)

(25) EL CÀNTIC DELS CÀNTICS. DE SALOMÓ. i.

(26)

(27) DESFICI Sponsa aydenter divini adventum.. efflagitat sponsi.

(28)

(29) c.. 1,2. v_Jh! Besi'm cert,. 3. dels besars de sa boca!. ell. regalades. més que. el vi. són tes amors. per l'olor són tes essències bones,. escampat és. oli. teu nom,. el. per ço les donzelles t'amen.. Duu-me. 4. entri'm. darrera teu! hi correríem!. el rei als. juliarem. i. seus penetrals. gojarem. celebrarem més que sí,. 5. amb el. :. tu,. vi tes. amors. dretura és que se t'estimi.. Negra só filles. així així. jo,. però bonica,. de Jerusalem,. com com. les. tendes de Cedar,. els cobricels. de Salomó. 5. :. :.

(30) :. Oh, no. em. mireu! car jo só bruna,. perquè m'ha ullat els fills. em i. de. el. ma mare. posaren a vigilar. ma. sol. s'abrivaren en mi, les vinyes,. vinya, la meva, no vigilava.. Digues-me, oh tu, a qui la meva ànima estima: lon pastures,. on. sesteges, els migdies?. Per què seria jo així al volt dels. —. Si. com fembra. ramats de tos companys?. no ho sabies,. la bella entre les dones,. ix-te'n a les petges del bestiar, i. guarda tes cabrides. vora. les. errant,. cabanes dels pastors..

(31) L'ENCONTRE Repente Sponsus divinus reddit. illa. amorem. adest;. ac laudem..

(32)

(33) A. meva egua en. la. jo t'he. belles i. el. comparat,. la. són tes galtes. teu. amb. coll,. carrossa de Faraó,. meva aimia amb cadenetes, :. de perles;. enfilalls. cadenes d'or et farem. amb. pics d'argent.. — Mentre dóna. el. el rei. meu nard. és a sa taula,. sa olor. :. un pom de mirra és mon amat per entre les meves sines ell fa nit raïm de Xipre és mon amat per mi. mi,. :. a les vinyes d'Engaddí.. — Oh! com. com. ets bella, la. meva. ets bella!. dues colomines són tos. ulls!. aimia!.

(34) — Oh! que. ai!. el. nostre tàlem,. mon. ai!. que verdejant!. nostre teginat, xiprés.. só el. lliri. — Com així la. així. A. el. de. narcís de Saron, les valls.. el lliri. entre les espines,. meva aimia. — Com. entre les donzelles.. pomera entre els arbres mon amat entre els donzells.. la. la. del. seva ombra delia jo de seure,. car son fruit sap dolç al. — Oh, i. amat!.... bigues del nostre casal són cedres;. — Jo só. i. ets bell,. gentil!. — Les el. com. dugui'm. sa senyera,. ell. meu. tast.. a la cel·la del. damunt meu,. — vi,. sigui amor!. bosc,.

(35) 1. 5. Retorni'm conforti'm. amb herbes, amb pomes,. car malalta d'amor só. 6. Sa esquerra davall sa dreta. em. jo.. mon. cap,. doni abraçada!. 1.

(36) 7. Jo us conjur, a vosaltres, filles de Jerusalem, per les daines,. per les cérvoles del camp; oh,. no deixondiu!. oh, no desvetlleu l'amor fins. que en tindrà. 12. albir/.

(37) VERN AL Ubi advenit Sponsus, eam vernam amoenitatem evocat.. in.

(38)

(39) La. veu de. Oh!. sí,. Com com. ell. mon. amat!. ve!. tresca pels serrats!. brinca a les collades!. igual és a la daina. el. meu amat,. o al cabridó de les cérvoles.. Heu's-el allà estant,. darrera. el. nostre mur!. ell. mira. ell. sotja pels cancells!. als finestrals,. Endreça de. que em. parla:. mon. amat,.

(40) —. Si et llevaves, la. la bella mia,. meva. aimia!. te'n venies!. si. Mira, l'hivern és partit; s'esvaïren, són passades les pluges. apareixen i. el. temps. contrada,. les flors a la. del cantar és arribat,. car la veu de la tórtora és oïdora en terra nostra; ses figues-flors i. madura. la figuera,. ceps en flor escampen olor.. els. Si et llevaves, la la bella mia,. Ma. si. meva. aimia!. te'n venies!. colomina,. a les feses del penyal, al recer dels cingles,. deix que vegi ta faç, deix que oigui ta veu, car ta veu és dolça,. ta faç bonica! 16.

(41) — Caceu-nos, les. renards menudes;. que fan mal i. als vinyars,. vinyar nostre. el. Mon amic ell. les renards,. ai!,. per mi,. pastura entre. Fins. que gira,. les. el. flora!. matí. i. jo per ell. lliris.. orejar,. ombres fugen,. mon. amat,. iguala't a la daina,. o al cabridó de les cérvoles, dalt als. munts de. Beter.. 17.

(42)

(43) PESOMBRE Ecclesia Sponsa solitudine, desiderio,. dolore animi. lens gernensque. absentem quirit.. probatur.... per. insigni. Hic do-. nodes insomnes. cum. molèstia. an-.

(44)

(45) 1. Jo, en cerc. el. meva estrada, de nits, que la meva ànima estima! la. El cerquí. Em. i. no Tencontrí!. llevaré, doncs, daré. per les places. i. meva ànima. els ei. guaites que ronden ciutat,. que. meva ànima. la. Just passava jo de l'indret si. n' encontre el. Jo The fins. a la. estima.. no Tencontrí.. M'encontren ^hauríeu vist. vila:. pels vials. i. cercaré a qui la. El cerquí. tombs per. qui la. fet pres,. i. la. d'ells,. meva ànima estima. no. el. deixaré anar,. emmenar-me'l a casa de. cambra de. estima?. ma. mare,. que em concebia. 21. :.

(46) Jo us conjur, a vosaltres, filles de Jerusalem, per les daines,. per les cérvoles del camp: oh!. no deixondiu,. oh!. no desvetlleu l'amor,. fins. que en tindrà. albir!.

(47) LA CAVALCADA Sponsus. coelestis. cum. insigni appa-. raíu advenit, occurrunt Sponsa eiusque comitès.. Parata atque educata. satis. Sponsa ut nuptiale foedus rite inire possit. Itaque Salomon coelestis est. pompam dilectae. sponsalem ducens occurrere. obviam eunti. fingitur,.

(48)

(49) Què així. és això. que puja. del desert. una columna de fum,. aromat de mirra. i. encens,. de tota pols d'especier?. Oh, és el. el. palanquí. d'ell,. de Salomó!. Seixanta braus l'enronden, dels braus d'Israel: tots. ells,. glavi-tinents,. mestres en guerrejar; tots. ells,. glavi-penj ant. de basarda a. Un el rei. les nits.. tàlem s'ha. fet fer ell,. Salomó,. de llenys del Líban. 25.

(50) Ell. ió. el. ha. fet fer. d'argent. seu columnar,. d'or l'espona.. Mes que de. el. dins hi. al. les filles. Eixiu,. ii. bancal, de porpra;. el rei. amb. i. ha l'amor roent. de Jerusalem.. contempleu,. filles. de Sion,. Salomó la. corona. amb què. l'ha coronat. la. seva mare,. el. jorn del seu desposori,. el. jorn del goig del seu cor.. 20.

(51) CONNUBIAL Sponsi est Sponsam alloqui et blanclis. sermonibus eius promerere consen-. sum... Deinde, quasi concludens foedus nuptiale,. invitat ut terra. m. cendat.. sponsam eam appellans, eam una secum a Libano in. lacte fluentem et melle. des-.

(52)

(53) i. Wh! com. com. meva. ets bella, la. aimia!. ets bella!. Rera. el. vel,. dues colomines són tos. ulls;. ramadà de cabrides que borbollen avall del munt de Galaad; tos cabells,. tes dents, folc d'ovelles toses. que munten d'esbandir -se: besseres totes ni. una. un. fil. d'elles orba;. carmesí tos. ta boca és. Rera. un. llavis,. encís!. el vel,. és ta galta. ton. elles,. coll,. magrana esbadiada;. torre de David,. alçada d'atalaia! 29.

(54) mil escuts en pengen,. al cim,. l'armament dels braus;. tot. tes sines, són clos cadells,. bessons d'una daina. pasturant entre. Fins. que. el. les. iré jo. lliris!. matí orejar. ombres fugen,. a la. muntanya de. la mirra,. a la collada de l'encens.. Oh, tota bella i. màcula no. la. ets,. meva. aimia,. és en tu!. Vina amb mi del Líban, esposa,. amb mi. vina-te'n ix-te dels. del Líban!. cims de l'Amana,. dels pics del Senir. i. de l'Hermon:. dels indrets, catau dels lleons,. de. la terra. muntana de. M'has robat. m'has robat. amb un. el. el cor,. cor. les ósses!. germana mia,. amb un. esposa!. esguard de tos. dels penjolls dels teus collarets. 30. ulls,.

(55) Oh, com tes amors són. belles,. germana mia, esposa! oh,. com. més que. La. tes. amors són bones,. el vi!. olor de tes essències,. que. millor. tots els bàlsams!. Bresca degoten. mel i. i. llet hi. els llavis teus,. ha davall. la. esposa. teva llengua,. és la sentor de tes vestes,. com. la sentor del. Hort. Líban!. clos ets tu,. germana mia,. esposa!. verger clos,. fontana segellada!. Paradís de magraners. són tos vivers,. amb. tota. llei. de fruita de dolçors..

(56) I. nard. 14. de Xipre. flors. mirra. amb. tota i. tota. un pou i. de plantes encenseres;. llei. de bàlsams sobirans!. llei. dels horts,. d'aigües vives. torrentals del Líban!. Deixonda,. 16. cinamom,. i. àloe,. Regor. 15. tu, boiral,. vina, migjorn. oreja. mon. :. verger,. que s'escampin. — Entri i. c. 5, 1. nards,. safrà,. i. canya dolça. amb. i. mengi. — Me. sos bàlsams!. mon amic. ell. n'entre al. meu. jo hi colliré. ma. amb. bàlsam,. meu. seu verger,. sa fruita regalada.. germana mia, esposa el. al. :. mirra. 32. verger,.

(57) hi. menjaré. ma. bresca. amb la mel meva, amb la meva llet hi beuré el meu vi! i. Mengeu, amics! beveu, embriagueu- vos d'amors!. 33. 3.

(58)

(59) NIT OBSCURA Sponsam. contemplatione. Sponsus excitat. :. dumque. illa. sopitam tardius. segnemque doloribus obiicit. Quibus tamen incenso magis amore moesta cum filiis Ierusalem Sponsa alloquitur.. aperit ostium, discedit.

(60)

(61) 2. meu cor vetlla... veu de mon amic que truca!. Jo dorm, mes oh! la. — No. m'obriries, la. meva. la. ma. el. germana mia,. aimia,. coloma,. perfecta mia?. meu cap. El. mos. gonella ja. com, doncs,. com, doncs,. Per i. al. de. m'he. la nit!. llevada:. rentí suara:. els. l'espir all. meu. del rou:. la revestiria?. mos peus em. 4. amarat. cabells, del serení. —La. 3. és. ensutzaria?. entrà. mon amat. dins s'estremiren 37. la. mà,. mes entranyes. :.

(62) Em. meu amat,. lleví jo a obrir al. mans mies degotaven mirra: mirra llagrimant eren mos dits, damunt les agafes de la balda. i. les. n'obre. vSi i. el. ai!. meu amat. — Oh,. jo el crit,. i. i. no no. M'encontren. em da. del. l'ànima mia. resposta!. guaites que ronden ciutat. colpien,. guardes de. ell,. :. em ferien damunt meu em treien. ells. els. em. és trobadís. els. amat.... era enllà partit!. és orada, en parlant. jo el cerc,. i. meu. doncs, al. jo,. :. el. mantell. les muralles!. Jo us conjur, a vosaltres, filles si. de Jerusalem!. trobàveu. el. meu amat, què. «que malalta d'amor só. —. I,. la bella I,. i. que. equina. llei. li. diríeu?. jo!». d'amat. és ton. amat,. entre les dones?. quina. llei. d'amat. és. així tu ens conjuris?. ton amat,.

(63) — Candi. i. vermell és. mon. amat,. vistent entre deu mil:. Son cap i. or. és or,. fi;. sos rulls, tanys de palmera,. negres. com. corb;. el. sos ulls, dues colomes als rials. de. les aigües,. esbandint-se en la. llet,. reposant d'abundor; sa galta, erola de bàlsam,. amb. esplet d'aromes;. sos llavis, assutzenes,. degotants de mirra llagrimant; anells d'or les. mans. seves,. rublerts de tarcisos;. son cos, obra de vori. sembrada de pilars. safirs;. de marbre. els perns,. basats en peus d'or sa planta,. noble. com. com. el. fi,. Líban,. els cedres;. dolçors la seva boca, i. tot. ell. delitances. 39.

(64) Aquest aquest és filles. c.6,. —. i. mon amat mon amic,. és. de Jerusalem!. lf. devés on partia. la bella. amb. — Oh!. 2. tu. el. el. teu amat,. cercaríem?. mon amat. davalla al seu hort,. a les eroles del bàlsam, a pasturar als jardins,. a collir-hi assutzenes.. Jo só del. 3 i. és. ell. teu amat,. entre les dones?. Devés on girava que. el. meu amat,. mon amat. per mi:. pastura entre. lliris.. 40.

(65) LAUDA Sponsus adest suamque quasi coniugem summis efí'ert laudibus..

(66)

(67) Bella. ets. meva. la. com. aimia!. agraciada. com Jerusalem, una host. íeresta, així. senyera. Tirsa,. alta.. Gira de mi tos. que. Ta. em. ulls,. fan feresa:. cabellera és. un. folc. de cabrides,. que borbollen avall del Galaad;. ramadà d'ovelles que munten d'esbandir-se:. tes dents,. besseres totes elles, ni. una. d'elles orba;. rera el vel, és ta galta. magrana esbadiada! 43.

(68) Seixanta són vuitanta. les reines,. concubines,. les. no són de comptar 9. única és. ma. coloma,. única és. pura és. veuen. reines. 10. verges,. ella,. la perfecta. la. les. — bella. clara. i. mia. ella, ella,. :. de. de. la. seva mare,. la deslliuranta!. les donzelles,. concubines,. <iQ u i ^ s. com com. i. i. bena viren;. la canten:. aquesta que despunta. ]a lluna, el sol,. feresta, així. la. una host. senyera alta?. 44. com. l'alba,.

(69) FESTIVAL Sponso cum niente,. se avertit, sed. templandi obedit.. insolito. quodammodo. apparatu adve-. exterrita Sponsa. revocata, ut sui. copiam. det,. con-. verecundia.

(70)

(71) Si. el. imitar de. a mirar. si. gemma va. si. els. magraners. jo. no. sé,. així. i. en davallava a l'hort del noguerar. a mirar. com. la. gira, gira,. — Així. el. prada, vinyar,. flora ven. :. mon amor m'ha. — Gira,. — Què. la. arborat. quadriga d'Arninadab.. gira, la. Sulamita!. que t'admirem! admirareu, doncs, en la Sulamita?. com una dansa. dels. Que bonic ton punteig en filla. campaments.. xinel·les,. de prínceps!. Les combes de tos flancs són fets. de mans d'orfebre; 47. joiells,.

(72) ton. és. si. un. veire. clos.,. vi. amb. aromes;. mai sense. monjoia de blat ton. cos,. voltada d'assutzenes; 4. tes sines, dos cadells,. bessons d'una daina; 5. teu coll això apar. el. una torre de. :. vori;. tos ulls, conques. d'Hesbon. a entrant de Bat-rabbim; ta faç, torre del Líban,. guaitant devés Damasc; 6. endalt, apar el. teva testa;. la i. Carmel. el. és. un. cabell,. com. la. rei és. en. el. teu cap,. porpra: pres en els seus. 4». rulls!.

(73) EL GOIG amor. Perseverat tionis. atque. Sponsa quam time ac. —. desponsa-. Audacius. solita est, petit. plena. familiaritate. frui aliquando liceat.. lamum. diei. increscit.. ut in-. Sponsi. Sponsa ad tha-. deducitur.. 4.

(74)

(75) ,. Oh, oh!. que bella. que. ets!.... gentil!.... amor, en mig de. Això apar i. «. són. la. delícies!. teva planta, una palmera,. com. les teves sines així. — Pujaré. a la palmera. —. jo. raïms.. m'he. dit. —. dels raïms seus jo colliré.». Sien-me tes sines com raïms de vinya, i. el. respir de ta faç, així. i. el. teu tast. — i. .... com. vi bo.... que corre dolçament devés. arremora. els llavis dels. Jo só del meu amat, i. com de pomes,. és per. mi son. delir.. 51. el. dorments.. meu amat,.

(76) anem fem x. mon. Ai, vina. i2. defora. a veure. camp,. si. als vinyals. els. ceps broten,. si. s'obren els poncells,. si. els. m. magraners ja. i. pomes d'amor. als nostres. d'enguany.... mon. com. fes. hi aromen,. porxos hi ha tota i. d'antany encara. amat, per tu. Oh, qui. 1. floren.. daré jo mes amors,. Allí et. car les. c 8,. al. nit a les masies:. irem d'hora. 3. amat!. les. com un germà ubres de. Trobadís pels carrers, jo i. 2. ma. et besaria. no se'm rependria,. jo et duria a la casa de. t'amenaria a la que et daria. del. 3. :. ho servava.. jo. de tu així. qui ha xuclat. ricor,. mare,. concebia. beure del vi adobat,. most de. les. meves magranes.. Sa esquerra davall sa dreta. em. ma. em. mon. cap,. doni abraçada! 52. :. per mi,. mare!.

(77) Jo us conjur, a vosaltres, filles. <;per. de Jerusalem,. què deixondiríeu. ni per fins. què desvetllaríeu l'amor,. que en tindrà. albir?. 53.

(78)

(79) REMEMBRANÇA Cum dit.... Sponsa Sponsus. Inter se tractant,. versantur,. ipse. proce-. cum. amicis. simul ut in die festo in. publicum prodeunt. :. exoritur pariter. altior status...;. una cum sponso. manu prehensa. procedit, eoque innixa. —. eius. «Sub arbore...» iam beatissima est. Quarum rerum suavissima est amantibus^ recordatio..

(80)

(81) 5. >o UI. recolzada en. — Sots. 6. ue P u j a del desert, seu amat?. ^ S a(l ues ^ a el. aquella. °l. pomera. jo et deixondia:. allí. dolia per tu la teva mare,. allí. dolia per tu la deslliuranta.. — Posa'm, posa'm, així. així. com. com una. el segell,. sobre. el. teu cor;. anella, en el teu braç!.

(82) *. *. — Cert. :. dura com. forta el. com. Pregon. la. mort. és. amor,. és gelosia;. guspires de foc són ses guspires; sa flamera, flamera de Jahvè; 7. aigües moltes no poden apagar amor, ni torrentals la submergirien. Si. dava. hom. per l'amor. li. tot el bé de sa casa,. en faran retret?. 53.

(83) MADONA AMOR Ecclesia dividitur. tamquam. família. dominam ipsam nuper matrimonio iunctam, et regem maritum, qui viva in. matre. illius. liares.... Sion,. domum. intravit, et fami-. Sponsa N. T. ipsa. est filia. mater sua, perducta in mensu-. am aetatis plenitudinis Christi..

(84)

(85) Una. germana tenim,. petita encara,. car no té ella encara sines:. què faríem, doncs, per. la. germana,. jorn que ella emparaulada sia?. el. —. Si ella és. bastim-li. una. és. si. una corona. torres só,. d'argent;. porta,. guarnim-la. — Jo. un mur,. amb. bigues de cedre.. una muralla, són mes sines: só. doncs, a sos ulls,. com. qui troba la pau.. —.

(86)

(87) APOLEG His duobus versibus loquitur sponsus ut pastor, qualem se finxit. Nihil ego,. lomoni.. inquit,. hac ecloga invideo Sa-.

(88)

(89) Una. vinya té Salomó a Baal-hamon,. vinya ha comanada. la. lleva. ma. hom. miler d'argents:. vinya, la meva, és davant meu: el. miler, o, Salomó,. encara dos cents per. — O, els. als guardes,. un. del seu fruit. per a tu sia i. ell. als. guardes del. fruit.. tu, qui sojornes pels vergers,. companys. escolten. :. deix que oigui ta veu!. — Fuig,. mon. amat!. Iguala't a la daina. o als cabridons dels cérvols. a les muntanyes dels bàlsams.. 65. 5.

(90)

(91) —. C. I, i. La inscripció Càntic dels càntics... Intensiu hebraic (cf. Rei de reis, i Senyor de senyors. Apc. 10, 16). Igual, doncs, a El més bell dels càntics. Taylor, the fine fleur. Alguns moderns, erronee (Crn.), esmenarien els Masscretes ser en lloc de sir: catena canticorum. DE Salomó... Liter. que de Salo:. :. :. —. mó (=. autor?);. Gím.. :. Scd non. :. — Oh! besi'm... Ni cal. 2.. est. O. ineptum in Salomonem. de Budde. Spon:. —. trànk,. non nominatur, etsi Sponsa sine dubio intelligi vuit a comitibus; sic enim melius exprimitur proprietas incensi amoris (Gtm.). DELS besars... Gtm. Quia optime nosse se huiusmcdi amorem Christi Sponsa addit, concludendum est eam usitata sibi iam Dei-ho minis oscula flagitare. TES. sus. —. :. —. AMORS... Vlg.. de dodim. 3.. :. Cf.. — PER. un poc. ubera, dels. Ez. 16, 18,. LXX, on. que. daddaim, en lloc tempus amantium.. llegirien. Vlg. verteix. :. Bdd. esmena la sintaxi (der Duft...) qual emperò (Mnc), si può accettare come. i/olor.... estranya, la. — Ou escampat... Interpretació cor— EL TEU nom... fra Luis de León nombre con que es no quiere decir tu fama; quiere decir llamado cada uno. Com de Crist vol dir Ungit. — LES donsicura. rent.. per odor, sono.... :. Bdd.. :. kóstlichstes.. :. :. :. el. fet,. zelles... Cf. Mt. 25, 1, on el regne dels cels és comparat a les deu verges. D'altra banda (Gtm.), el gènere femení tal volta és. usat ob convenientiam. —. quandam. poeticam.. Duu-ME... Vlg., ex superioribus versibus (Gtm.), -afegeix in odorem unguentorum tuorum. Entri'm... Vlg. introduxit; emperò, l'optàtiu és més avinent al desfici de l'Esposa, i consona millor amb el primer verb, que Vlg. ja verteix trahe. No cal führ mich ein, 0 Kdnig, en imperatiu (Bdd.). Sí, Dretura ÉS... Vlg. recti, que Verdaguer els bons. El plural hbr. és locució adverbial. Cf. 58, 2 recta (recte) iudicate. Iahuda (ap. Gs-B.), per comparació amb un mot àrab, verteix aquí: 4.. —. :. :. :. —. :. :. :. :. 67.

(92) —. junge Màdchen. QuE SE T'ESTIMI... Le Hir Que justement on vous aime! DE Cedar... Tribu beduïna de l'Aràbia, que feia 5. les tendes amb pells brunes de ses cabres i camells. (Cf. Jrm., ELS COBRICEIS... o pavellons (Vrd.) o esplèndides 49, 28, sq.) cortines del palau de Salomó, ove (Mnc.) si celebra il canto (?). Millor Gtm. referència a Is. 54, 2, sqq., on l'Esglèsia del N. T. in tabernaculis pingitur cum domino tamquam Sponso vitam degere. DE Salomó... Sense prou raons, Bdd. Stk. esmenen Salma's, nom d'una altra tribu nordaràbiga, paral·lela a la de Cedar del primer stic. 6. Oh! no em mireu... Amb Mnc. Deh! non guardaNolite consideraré. Vrd. interpreta No us estranyem te. Vlg. :. —. — :. —. :. —. :. :. Vlg.. :. Gtm.. que... :. quod. Nolite mirari.. sini.. — M'ha. —. Car jo. ui,l,AT.... Vlg.. :. Amb. só.... Mnc.. decoloravit; Vrd.. :. :. sono.. M'han. o (J. de S.) colrada. Mnc. mabbronzò il sole... EmNo em mireu... m'ha mirat Així juga els mots S'abrivaren... Amb Le Hir mateix Vlg. (6. a ed.) aspexit. Ma Vinya... Ea bellesa de la mateixa Esposa se sont irrité. (cf. 8, 12), ço que fa sospitar que entre aquestes dues vinyes descolorida,. :. EXX,. però. :. —. :. —. omnem 7.. tres. :. :. peragi carminis actionem (Gtm.).. — Errant.... (Ee Hir égarée). Amb Vlg. vagari; d'alvariant pervinguda d'una simple metàtesi. El senmateix (cf. Gn. 38, 14 sqq.). Quant a la figuració pas:. :. velata,. tit és el. toral del Messies, cf. Ez. 34, 11. 23; Is. 40. 11),. bon Pastor. i. la paràbola del. (Jnn. 10).. — Si no ho. sabies... Eiter. si no t'ho saps... Gtm. ubi pronomen additum placidum animi motuin Si no te lo saet iucundam familiaritatem significat. L. de Lbes El «te» està de sobra por propiedad de la lengua hebrea. 8.. si. ignoras. :. :. tibi,. :. :. El. sentit,. Així Mnc.. Ee Hir.. :. 1, 9.. una. segons opinió comú, és Si no saps el teu amat on és. Se pur non tel s ai. Vrd. Si tu tens por d'esgarriar-te. :. :. :. Si tu l'ignores.. —A. cavalla.. EGUA... Vlg. col·lc. equitatui. Mnc. A den Rossen; tots dos sense el pronom perso-. meva. i,a. Bdd.. :. :. 68. :.

(93) prenen per arcaisme, no per pronom, la terminació tih CarrosVrd. al corcer. Així L,e Hir à mon coursier. El plural hbr. és un intensiu. Cf. batim I, 17, 73. Cf. Apc.. nal, car. de. l'hbr.. sa.... —. :. on l'Espòs apareix muntant un. 11,. 19,. :. — Amb. 10.. del cavall. Vlg.. daguer. En mi. :. cadenetes... :. sicut turturis,. cavall blanc.. comparables als guarniments que ha fet dir bellament a Ver-. H. has posat ton amor; com. —. :. — Amb — Dóna.... pics.... 11.. esmalts.. L,e. Hir. :. — ta galta,. tortoreta. Amb enfieaeIvS... per ço, en té la bellesa. Vrd. amb collarets de perles.. Iye Hir.. d'un. :. mouches d'argent. Vrd.. :. filet.. Amb. a. persona, reverentiae causa, Gmt., qui rex a latere Sponsae consedit. Fingitur autem quaedam convivii species (cf. 2, 4). Bdd. der Kónig ist der Hochzeiter, seine Tafel sein junges Weib. Mnc. Forse l'espressione, qui e nei due versi che seguono, è metafòrica deU'amoroso de12.. .afegeix. 3.. modo. :. :. :. — No altra cosa ve a dir Gtm. quan esclareix I tot — Bé Vrd. Estant. siderio.. 4,. s'ha d'interpretar aquí metafòricament. rei. :. el. :. en son reclinatori.. —. Raïm de Xipre... que no és, aquí, fruit de vinya, una planta (L,awsonia inermis), que fa una floi. groga d'un groc d'or, en forma de raïm o d'espiga, oriünda de Xipre, i que es fa molt en l'oasi d'Engaddí, prop de la Mar-Morta. 14.. •. sinó. Vrd.. :. collidet. en. — Oh! — Dues. 15.. tium.. les vinyes.. com.... Gtm.. :. pulcherrima concertatio aman-. tos ulls són colomines. Coromines... L,iter. tort, Bdd. elimina aquest stic, així com una afegitor de 4, 1 :. .. Al! quE.... Amb. Iê. Amb. Hir. :. Bdd.. :. ei so. ver doy ante.. A. —. — VERDEJANT.... wonnnig, ai grün.. Gtm. ostendit sub dio amoeno aliquo :. loco versari amantes.. — Cedres.... 17.. Segueix só vivent 2,. 1.. (cf.. Is. 60.. 13).. — DE Saron.... etimològicament 3.. XipréS.... Vlg.. la figuració del sojorn dins. —A. iyA. :. flos. :. cedrina.... una selva. — Ei< TEGïnaT... Amb. :. o Vrd.. Vrd., Iâ Vlg.,. cypressina.... l'Església, :. L,XX. mai-. el trespol.. verteixen. campi.. SEVA ombra DEi/iA 69. jo.... Vlg.. Sub umbra. illius.

(94) quem. que Vrd.. desideraveram...,. jada, 4.. Jo. :. — Oh, dugui'm... Vlg. — I SA SENYERA... me. xillum eius súper. una. Rei). caritat.. Le Hir. et. :. i. ombra. la seva. Amb LXX;. LXX. Millor,. Gtm.. així. desit-. així Vrd.. :. l'armée qu'ü envoie contre moi. :. Ve-. :. Jeroni fa verb (ordinavit) en mi ha ordenat. caritas. St.. (acies ordinata),. a. Introduxit.... :. introduïu-me.. nom hebreu. sec. el (el. (?) est. l'amour.. —. Amb herbes... Vlg. floribus. Hbr. (Vgr.) des £d5. teaux de raisins. Mnc. con foccace d'uva. I en nota achiacciate :. :. :. d'uva secca. Bdd.. :. mit Rosinen. Gtm.. :. :. Rejicite. me. libis s. pla-. uvarum. Nosaltres amb Lowth nolui lagenas interpreta: i, quibus iacens nec commode nec decore fulciatur. I comparant el nom hbr. amb un d'àrab que significa luxuriavit herba luxuriantior herba, afegeix Non multum a me dissident Aquila centis. :. :. :. et Vulgat. interpres,. Le Hir 6.. :. odeur de. — Km. Gtm.. tur.. :. hic flores,. parfum. Amb. doni.... amplexatur.. les flors i els fruits,. Espòs.. quòrum. fruits.... em. labrusca vertit.. essencialment. Vlg.,. — Així,. a mi. ille. —. des oranges.. amplexabiMés que. :. en optatiu, Vrd.. sostinguin. els. :. braços. del. meu. — Jo. us conjur... Gtm., Psalm 44: similitudo suapoetam ipsum quosdam versus suo nomine pronuntiare censeamus. Ut enim in Psalmo poetam re7.. dere forsitan possit ut. gem. semel Sponsam alloquitur, ita 11011 inepte in Cantico assignari dixeris. Nihilominus haec dubia sunt. poetae 7 Crn. Mnc. posa també aquest mot en boca de la Corifea. eaedem sententiae, ad modum versus intercalar is :ecurrunt bis,. 2,. —. :. ,. (cf.. adiuro, vos.... i,ES cÉRVOi+ES... Tr v t. òcyx-nYiv. Mnc. Cf.. :. 2,. 7;. 3, 5; 8,. 5,. 18-20. — Per EES daines... per — L'amor... Amb LXX.. Gtm. Kcstasis quaedam amoris. non turbare il mystero d'amore. Beneïda sia la teva dèu posa el teu goig en. caritatem.. Id.. deliquio amoroso. Prv.. 4).. Així igualment Vrd.. :. :. :. :. dona de ta jovenesa. Cérvola gentil, graciosa gasela, que sos encants et tinguin sempre arrobat siguis tothora llanguint la. :. de la seva amor. 70.

(95) 8-17-. —. La. primavera. palestinese. ornava. d'ineffabil. sorriso le verdi convalli romoreggianti per limpídi russcetíi.. Quand'ecco, su lo spuntare del giorno, accorre presso di lei giovine re, e la invita ad uniré il suo canto agli echi delia. il. campagna. (Mnc.) 8.. 9. i. — Tresca... Vrd. la Var. — A LA daina... Aquí — Sotja... Vrd. :. amb. llets,. —. trescant.. Collades.... Vrd.. co-. :. portells.. al cervolet.. Vrd.. :. espia.. :. gasela. J.. de. S.. :. a Visardó. — Càncers... Vrd. essent — diu —. :. ge-. obliBdd. esmena Ich blicke... ich luge..., gat de aus (min) Fenster. 10. Si ET nevaves... Gtm. teneri et ardentis amoris invitatio. La meva aimia... Vlg., h. 1, i v. 14: columba mea, 11. L'hi VERN... Gtm.: Mentione verni temporis, quod idem amoris est apud poetas, amica impellitur, ut egressa cum Sponso iucunde versetur. losia.. :. — — —. :. —. 12. Del cantar... D'altres, Bdd., amb LXX, Vlg. tempus putationis, a causa del doble sentit del verb hbr. zamar. Emperò, les vinyes són al bell florir (Mnc, Bdd.). El cantar es refereix probablement als esposos, puix que el verb zamar, no sol aplicar -se als ocells. Així Bdd. i Gtm., qui tant mateix diu hoc loco cantum avium (així Lowth) oportet intelligi. I afegeix id quod alio nulío loco usu venit. No obstant, ut cuique videbitur, intelligat. Bdd., en conseqüència suprimeix com una variant del vers següent La veu de la tórtora. En terra nostra... Bdd. ho suprimeix, com repetició de la terra del primer stic. SES FIGUES FLORS... els ceps en flor escampen... 13. Si ET LLEVAVES... La Vlg. (i així Bdd.), en fa tesAmb Vrd. tera del segon envit del v. 14. Nosaltres, amb Lowth, creiem que més aviat és la tornada d'aquesta bella cançó dels vv. 10, 13, després de la qual vindrà la de l'Esposa (vv. 15, 17), precedida d'una invitació (v. 14). Stk. h. 1. fa també dels vv. 10b 13b un doble Kehrvers de la cançó, la qual ell separa, així com nosaltres, tipogràficament. L/instint poètic de Verdaguer albira igualment, dins els J. de S. :. :. :. —. —. :. — —. —. 14.. —A. LES FESES.... Amb 71. Mnc.. :. nelle. fenditure. del.

(96) masso. Vrd. CER.... Mnc.. Deix. en. :. les clivelles.. En els. nell'ascondiglio. Vrd.. :. Gtm.. que.... tuque homines, cisque suavitate. també. :. J. :. de. en. S.. :. escletxes.. — Al, RE—. els esqueis del cingle.. Sponsus optat. ut. avium. specie. can-. amicum suum formae venustate voexhilaret. Ta veu... Vrd. Ton càntic... al-. ita ipsa. —. :. cançó de l'Esposa en el v. 15. Caceu-nos... Al nostre entendre, és el cant de 15. l'Esposa, contra Gtm. i amb molts comentadors. El mateix Gtm. multi statuunt haec verba «capite» Sponsam canere regi cum suis comitibus advenienti. Lyranus, ap. Migne, notes al coment. de Bossuet Vinea nostra, id est, plebs Israelitica floruit... In persona eorum (els fills de Levi) dicit Sponsa. Mnc. il giovine re la invita ad uniré il suo canto agli in v. 14 echi delia campagnà. Budde també d as Liedchen des jungen Màdchen. I diu que la cançoneta podria interpretar-se naturalment, però que, de segur, també aquí la vinya és la bellesa de l'Esposa. Caceu-nos, ai!... Amb Budde Ach, fangtuns... Sense caldre veure-hi un Schnadahupfl, ni un Scherzgedicht (Budde, Stàrk), podríem interpretar llur punt d'albir, que hi ha aquí un Klagelied, un lament über die Folgen der Liebe. Vida d'amor, vida de dolor. Ni cal rebutjar una interpretació ascètica, d'altra banda, molt avinent a l'autor inspirat del Càntic i de l'Eclesiastès, ço és, que la vinya és la bellesa i la gràcia de la jovenesa, nach denen die Mànner gierig sind, wie die Füchse nach der Trauben. Seria així, de veres, un plany de coloma, símbol de la dolor. A l'ideal monogàmic que batega dins el Càntic dels Càntics s'adiu molt aquesta concepció ascètica de l'amor natural, que es malmet si 110 és únic, tal com fou instituït per Déu, i tal com serà restaurat per Crist, qui, contra la poligàmia, dirà que ab initio non fuit sic. Ens apar, doncs, aquesta cançó dictada pel seny popular, i incorporada pel poeta inspirat, qui la farà seguir d'una glosa d'un pregon sentit. 16. Mon amat per mi... També aquí podria dir l'Eclesiastès He cuidat cercar mots de pler (el Scherzgedicht, de Stàrk), que contenen però mots de veritat. Ew< pastura... Vlg. passiva o deponent pascitur. Cf. v. 17, on l'Esposa li diu birant. la. —. :. :. :. :. —. :. —. :. —. :. :. 72.

(97) —. que. s'iguali. turen entre. a la daina o. Fins. 17.. al cérvol,. i. on aquests. 4, 5,. cérvols pas-. lliris.. L,a Vlg. ajusta. Ei* matí.... amb. aquest verset. Mes, amb Vgr., Gtm. ex hbi. potius suadetur ut ea cum consequentibus iungamus. Gira... Vrd., per bé que verteix de Vlg., uneix el v. 7 amb el mot següent Fins que espiri el jorn i caigui l'ombra, oh toma, l'anterior. :. qui pascitur inte. lilia, donec.... :. —. :. mon. amor, toma lleuger, més que l'isard. i el. petit cérvol.. Vgr.. :. re-. Bdd. kommt, i en nota kommt zur tafel, equivalent a 1, 12. Stàrk Geniesse, mein Liebster. DE BETER... Amb Vlg. Alguns (Bdd.), interpretant segons llocs paral·lels, assenyaladament 8, 14 würzigen; Stk. zevklüfteten, segons els IyXX. Emperò, el mateix Bdd. reconeix que un nom propi és aquí tan possible com la vinya d'Engaddí de I, 14. Beter, segons Eusebi, era a dues milles de Jerusalem. De totes maneres, Beter, és la mateixa Esposa Diu Le Hir cette plaine ou cette hauteur... EHe invite son époux à y prendre ses ébats. Aquí (Taylor, dict. of the Bible), close of the canto de l'Esposa. tourne, c'est-à-dire. :. reviens.. :. :. —. :. :. :. :. :. 3,. 1-4.. — Bdd. depura. divideix en quatre estrofes.. i. restaura. (?). La primera. aquest Stück, que ell segona (v. 2), Jo el cerquí, i no l'en-. (v. 1) i la. amb una tornada segon stic de les quatre estrofes repeteix, amb un lleu canvi, el mateix Jo cerc (cercaré hauríeu vist si en trob) el que la meva ànima estima. Davant aquesta uniformitat estereotipada de cada estrofa, creu Bdd. que podria haverse perdut el terç stic de la tercera estrofa (v. 3), i que bé podria ésser a imitació dels altres stics-tornada El que tu cerques, no l'hem pas vist. Demés, troba sobrer del metre i del sentit el stic Per les places i pels vials, de la segona estrofa, doblet tal volta desenrotllat d'una doble escripció del stic següent. Qui sap si Bdd. té raó. Gtm. ja diu que és purament per conveniència poètica. Potser el doblet del primer és provinent del biqqastiu del v. 1. El primer stic del v. 1, és curt, i Bdd. creu que el baleloth actual prové d'un bachalom leloth, segons mot corrent de dos versets contrí.. També. llargs,. :. el. —. —. :. —. :. :. —. en. altres indrets (Gn., 20, 3; 21, 34;. 73. 1. Rg.,. 3, 5;. Jb., 33, 15)..

(98) Per últim, esborra els des stics finals del v. 4 com afegit de 8, 2. ,;No hi haurà aquí una suposada corrupció del text a favor d'una simetria? 1. De nits... Bdd. creu que tal volta seria originàriament im Traum der Ndchte, cf. Gn. 20, 3. I Rg. 3, 5; Job 33, 15. Tal volta, el plur. nits és un intensiu negra nit. 2. nolim separatim interPiacES... Viai,s... Gietm. pretari, quia tantum ad expoliendam imaginem spectant carentque propria significatione. Per simples motius mètrics no cal suprimir aquest stic, com fa Bdd., qui, demés, completaria el v. 3, amb una resposta, semblant a una tornada que juga en aquesta escena Den du sucht, sahen wir nicht. No hi faria cap nosa, si tingués més gràcia. Daré toms per vila... Vrd. rondaré tota la vila. 4. JUST passava... Bdd. hi endevina aquí el seliges Erwachen de l'Esposa. DE ma mare... Gtm. convé nientia poètica exigit, ut auctoritate matris ípatris nusquam in Cant. fit mentio) desponsationis negotium concludatur. Jo US conjur... Repetició literal de 2, 7. Bdd. no 5. veu en aquest mot cap relació amb l'anterior, ans un Lückenbüsser. Emperò cal observar que el poeta, o la Corifea (Minoc), sols intervé amb aquest amonestament, després d'una escena de deliqui. (Cf. 2, 7; 8, 4.) Per les daines... Aquí, Vrd. pels. —. —. —. :. :. —. :. —. :. —. :. —. —. :. —. —. isards. :. cérvoles del bosc.. i. —. 6. OuÈ ÉS Això... Vlg. en femení ista (cf. 8, 5). Emperò nosaltres aquí, en neutre, more hebraeorum (idque sine Ad totam eniïn dubio rectius), diu Gtm. I en dóna la raó pompam, 11011 ad unam personam spectat descriptio adiun:. :. cta.. — Columna.... Amb. Mnc.. Glaire,. virgula fumi. El text hbr. plural intensiu. Vrd. J. de S. Com Càntic Com plomall de fum. :. :. :. colonne di fumo. Vlg.:. columnes, que ens apar. una fumerola d'aromes. En. un el. :. 7.. — Ei,. Id. Vrd. var.. quí del. il palanchino. PAiyANQUÍ D'EU,.-. Amb Mnc. Per raons mètriques, Bdd. El palanguerrers dtls més Braus... Vrd. rei Salomó. :. :. rei, del. llitera.. —. :. —. :. valents.. 74.

(99) —. 8.. — GlvAVl- PENJANT. Bulbena spasa de cascun — DE basarda... Vrd. en feredats nocturnes. — Un Hbr. appirion, d'origen grec? aphoIytr.,. . .. 9.. les. :. TÀivEM.... Gtm.. reion.. :. :. Hic non tam. potius lectus stabilis. la. :. sobre l'anca.. quam. lectica describitur portatilis. cum. sua sponda. Magis autem pròxima Ierusalem caiitate ostendunt lectum. verba de instrata a filiis nuptialem describi divini Sponsi, cuius sit quasi culcita plumea caritas eorurn quae desponsandae sunt. Accedit tanta magni-. mimis. ficència rei descriptae, ut. nuptialis esse videatur.. Bdd.. — Mnc.. :. quam. lecticae usitatae,. una. lettiga.. Vrd.. :. una. lecti. llitera.. Tragsessel.. :. 10.. — Coiûmnar... Vrd.. :. I/ESPona... Blb.. balustres.. —. :. res-. una crosta d'or. Ei, bancai,... Al dins hi ha l'amor roent... Blb. sos canalons. el cel. Vrd. Gtm. Post ipsam lecticam, nunc id, quod est in illa collocatumob oculos poni censeo. Quant a la interpretació, les versions clàssiques i les modernes, totes varien. Nosaltres, amb L- de León (Nombres de Cristo, nombre de Amado) «Dice que està en medio, y llàmale por nombre el amor encén dido de las hijas de Jerusalén... I llamóle amor encendido, con una palabra de tanta significación como es la original que allí pone que significa no enpatller.. Vrd.. :. el. seu reclinatori és :. :. —. :. :. :. :. cendimiento. como. quiera, sino encendimiento grande e intenso,. y como lanzado en. los huesos;. y encendimiento cual. es el de la. en que no se ve sino fuego. I ansi diremos bien aquí el amor abrasado, o el amor que convierte en brasa los corazones brasa,. do sus. :. amigos».. En el comentari del. Cantar. :. «La palabra hebrea. quiere también decir encendido, que, según esto, serà decir,. que todo. él. con su hermosura y riqueza encendía en amor y. codiciosa afición a las hijas de Jerusalén que rnirando tan rica. y. excelente obra, la codiciaban». I continua. :. «Mejor. me. parece. que se entiende esto de Salomon, y que traslademos ansí Y en medio dél se asentó el amor de las hijas de Jerusalén, lo cual tiene muy gracioso y gentil sentido este tan hermoso trono hizo Salomon para sí, en medio del cual él se entró, y està allí encendido de amor por una de las hijas de Jerusalén que era su Esposa». Ens apar que ell és qui omne tulit punctum en aquest :. :. 75.

(100) certamen d'opinions, totes les quals són tan boniques com subjectives. L,a mateixa Vlg. no deixa d'ésser aquí tan fosca com el text original media charitate constravit (Salomon), que interpreta Gtm. de ea caritate, quae movit Sponsus ut lectum nuptialem compararet. Vgr. tradueix l'hbr. au milieu est une broderie, ceuvre d'amouv faite par les filles de Jerusalem. Tant per tant, el nostre Vrd., millor Salomó incrustà al mig la joia de l'amor per la que més estima... Igualment Minocchi: l'interno delia lettiga è istoriato con preziosi ricami per mano delle Figlie, etc. Bdd., fent una transposició, i posant les «filles de Jerusalem» en paral·lel amb les «filles de Sion>> verteix: :. :. :. :. Ebenholz eingelegt, Purpur sein Polster. Fivolem fer observar encara que l'amor roent és la causa que el bancal sigui de porpra. Per ço hem vertit QuE (adins). DE EES FiÊS... Vlg. propter. Eltexthbr.: mibanot. Budde ajunta el mem (dE les filles) amb la paraula Eixiu, anterior, formant així paral·lel amb filles de Sion contempleu, filles de Sion. En justififilles de Jerusalem «rasa/» (hebreu cació filològica de la nostra versió, cf. Gs-B. Brot in modern) waasim», Glühsteine (pedra roent); sir. Glühstein, v. d. glühend gemachten d. Asche gebacken. Steinen, auf denen man Brot buk. Cf. I. Rg. 19, 6: biscuit, fet damunt pedres roents o caldes. Cf. Is. 6, 6 carbó roent. Sitz mit. seinen. nalment,. nosaltres. :. —. :. :. :. —. :. :. :. :. —. :. — La. seva mare... Gtm. fa la mateixa observació que v. 4 Ne opus quidem est de matre quaeri; consequentia enim ipsa poètica exigit, ut Sponsus sit a matre corona redimitus. Ni cal veure aquí al·lusió alguna a la diadema reial del fill Frequente, presso gli antichi popoli de David. Diu Mnc. orientali, era il costume di cingersi la testa di festiva corona, 11.. :. :. piú che altro di. ment Gtm. est.. I. fiori e foglie (cf.. Job. 31, 36;. Is., 28, I).. Igual-. Coronam Salomon fert, quia nunc proprie Sponsus citant Dalman veterem morem coronatos procedere :. :. Sponsos, etc.. —. Cap. 4, 1. Rera ei, veí,... Amb tots els exegetes moderns. cincincio; emperò Així Gtm., Vrg., Mnc, Bdd., etc. Lowth :. 76.

(101) —. absque eo Melius post velum. Vlg. Michaelis anotador quod intrinsecus latet, dels L,XX. Gtm. Per tènue igitur velamen ea quae intrinsecus (non in animo!) latent, maxime oculi radiantes (Budde leuchten ) cernuntur. I encara, sobre aquesta reliqua quae sunt in capite et muliedescripció de l'Ksposa ris pulchritudinem (allegorice) designant, describuntur; non vero eo consilio adhibentur ut in singulis propria attendatur allegorica significatio. Demés, fa una observació que cal tenir present, perquè aclareix molt l'íntim sentit del Càntic. I és, que la Filla de Sion aquí elogiada, és la personificació de tot el poble, i per ço grandis imaginibus a terme sanctae pulchritudine depromptis adumbratur. (Cf. Jrm. 46, 19; Is. I, 8.) Bn l'Apocalipsi, la Jerusalem celestial modo urbis, modo sponsae personam fert (21, 2). I afegeix «Kstque regula summi momenmaxime ti, ut Canticum recte interpretemur. Illud fortasse scriptorem sacrum commovit, ut imagine terrae promissionis decorem Sponsae depingeret...; pignus enim quoddam et imago terrae fertilitas furt eorum donorum coelestium quibus Deus, qui et populum et terram elegit, Hebreos ornavit». Quant a la grandària de les imatges, recollírem igualment ço que diu :. :. :. :. :. :. —. l'ü' lustre. magnas non potest esse. exegeta: Ktsi allegorica poesis facile patitur. exaggerationes,. tamen. si. diligenter attenditur,. dubium, quin in Cant. inveniuntur quaedam prorsus ingentes aeque tales ut omnino ab amoenitate terrae sanctae translatae sint; immovero paene omnia que de Sponsa dicuntur huc eodem referri possunt, et 7, 2 hac explicatione facile amovetur species indecori. Tos uns... Budde afegeix: deine «beiden» Augen. Nosaltres «dues» colomines. BorBOlyi<KN... Vlg. ascenderunt... I/XX que hom veu a Galaad. Mnc. adagiantisi. Vigour. qui se réposent sur. Vrd. J. de wimmeln, formigueS. sospeses en les altures del Galaad. Bdd. gen, o borbollen. Avai,i<... Està dins el verb herabwallen wallend (Ges. B. Dicc), no literalment. Així Stàrk en el text vom... I en nota tos cabells, in Ringeln long herabfallenden, s'assemblen a un folc de cabrides, die einen abhang herunterklettert. Comparació, diu tota oriental, i sobremanera superlationes,. —. :. —. :. :. :. :. :. :. :. :. :. :. —. —. ,. 77. —.

(102) plàstica, aber für unsern Geschmak grotesk. Vegi's, però, ço que suara adduíem, de Gietmann, sobre les comparacions aquí amprades. 2. OvEEEES TOSES... (Així Vrd.). En 6, 6 ovelles. — — BESSERES = besscneres. Mnc.. mares.. =. immotk. :. :. gemellipare.. =. mares, davant de mathimot. Bdd.. afe-. geix. :. va. Die zwilünge sind Bild der sich gegenüberstehende Zàhne. :. des Ober- und Unterkiefers.. Iyowlh. omnes. :. gemellae; tal. com. Vrd.. bitur candor (Vrd. series,. non. :. Fií,.... vitta coccinsa.. :. :. gemelliparae; no,. :. ut invita iingua,. són pariones. Ita dentium solus lauda-. :. tes dents. són blanques com...), et. illaesa. aequalitas.. — Un. 3.. Vlg.. — Orba... Amb Mnc. Orbata. — — neque est ulla pari suo orba.. inter se gemellae. en nota (Michel). Ibid.. besseres. I obser-. Vrd.. una. :. Mnc.. :. cinta. grana,. de. de púrpura.. amb. nastro di chermisi. Nosaltres,. —. Ta boca... Amb un filet. Lowth filum coccineum. Vgr. eloquium. Bdd. dein Ta bouche est charmante; Vlg. Mündchen, i en nota Sprechwzrkzeug, pròpiament. Gtm. igualment; però, observa que «elcquiuni» an «os» vertendum sit, dubium est, per bé que s'inclina al segon. Lowth: sermó. Ta GAETA... Magrana esbadiaMnc. la iempia; Vlg. plural genae. Un da... Així Bdd., Stk. Granatapfelritz, millor que Mnc. quarto di melagrana amb Vlg. fragmen mali punici. ~L& comIê. Hir. :. :. :. :. :. :. —. :. :. —. :. :. :. paració és de tota la cara esbadiada per la boca, semblant a una magrana badada de prou madura a l'arbre estant. Lovrth: Genae.... paulum. scilicet. capillis. velatae,. et sub illa. umbra. ut grana mali punici (quòrum color est candor rubore suffusus) intra resectum corticem. Vrd. s'hi aproxima Tos llavis vermellegen com dues meitats d'una magrana, J. de S. I en el Càntic, encara més una magrana que en dulcius erubescentes. :. :. :. dos bocins s'acaba d'esberlar. ]>„ figura és de les més gracioses i gentils del Càntic, la qual de segur no menysprea l'autor. de Els 4.. fruits saborosos.. — Aeçada. propugnaculis.. d'atat.aia.... LXX,. quae edificata est cum thalpioth. Mnc. torre pour étre un arsenal. Gtm., de. Vlg.. transliteren. costrutta in fortilizio. Vgr.. :. bà-ie. 78. :. :. :.

(103) :. turris David extructa per modum comaccuratissimo opere aptatae. Delitzsch per. talmúdica «luph». la rel. missurae,. i.. e.. :. :. gradus extructa, ut quasi una turris alteri videatur, more Assyriorum, imposita. Bdd. fa notar que la inseguritat de la traducció. prové de l'opinió corrent, que «thalpioth» és una transcrip-. ció del grec telopia. amb. final hebraica. I verteix. der gebaut. :. ward zur Fernsicht. És la que rnés ens plau, i la que hem seguit. Essèncialment, tothom està d'acord. Vrd. torre de David de marlets coronada amb un ampit. Al CIM... L/iter. dalt seu... Vlg. damunt seu. Mnc. dintorno. Bdd. Stk. ex ea. LXX daran. ESCUTS... Amb Mnc, Bdd. scudi, Schilde; Stk. Tartschen, és a dir petita rodella o escut que els antics guerrers portaven al braç per defensar-se. ToT 1/ armament... Mnc. ïauter Heldentartschen, ogni armatura d'eroi. Literalment omnis (i. e. Bdd.; Vigour tous les boucliers. Gtm. explica universa) armatura fortium. No quae omnia fortium fuerunt scuta, sinó tot l'armament que porta un brau. Al·lusió als trofeus gloriosos de l'Esposa, així feres ta com una host amb seny de guerra. I,a comparació és materialment suggerida dels collarets qu~ ella porta mit Schaumünzen (Bdd.). Id. Gtm.. —. :. —. :. :. :. :. —. :. :. :. —. :. :. :. :. :. 5.. — TES. sines.... Dos cadets d'una. daina.... Vrd.:. d'una gasela. La comparació, diu Mnc, no respon al gust literari europeu, ni resulta prou clara per a nosaltres. Gtm. fa notar. que l'adjunció pasturant entre lliris, sine dubio aliquid purum sanctumque signat, ne necessària hoc loco pubertatis mentio (J$z. 16, 7). En. indecori speciem afferat.. «qui pastura entre. lliris».. passatge. trobem. (2, 17),. una variant,. hi. aquí, de. I és. el v.. i. a. 2, 16; 6, 3, és. molt de notar que, en 6 de h.. persona.. 1.. :. Diese. spricht eher für deren Ursprünglichkeit. (Bdd.).. Amb. Vrd.. 7.. —. de. en. amb. Wirkung. — Collada.... de collada, congost. S., J. Tota bella ets... Mnc. avença aquet verset abans lloc. del sisè, perche termina ele gantemente fanciulla. Nosaltres. — diu —. il. ritratto delia. Més aviat ens apar verset primer, Oh! com ets bella.... no creiem que. una tornada gentil. Cf. el Vina amb mi... 8.. —. primer. «Fins el matí...». «iré jo».. :. l'Espòs,. el. L,e. Hir 79. :. calgui.. Tu. viens à moi. Hbr. sim-.

(104) —. plement; així Bdd. mit mir vom Libanon; Mnc. Libanon. Nosaltres, per més bonic i més clar, hem Vlg. Veni de Libano, sponsa mea, veni de Libano; però, el tercer, veni. Aquesta variant és provinent :. :. :. —. meco dal seguit la. ometent, del grec,. qui llegiria «eti» en lloc de «itti». Ix-TE... Vlg. coronaberis... El verb «sur» del text hbr., enclou essencialment el concepte de voltar, i ofereix diverses interpretacions dins el mateix sentit essencial. taren. :. :. :. coronar (Vlg.) circuir, cenyir, etc. Els. 5te).eüavj,. i. és ço. que. hem. LXX interpre-. seguit nosaltres,. amb. Bdd.:. Geh fort, enlloc de blicke (hbr.). Gtm. descendes, vel despicies... Mnc. lo sguardo volgi di cima all'Amana. Dees cims... Textualment, en singular, amb Vlg. de capite. Els LXX, en :. —. :. :. lloc. del. nom. propi,. l'apel·latiu. rf^. cítcò. :. àpxZç. com. itfoeaç,. Amana, Senir, Hermon..., que aquí purament per paral·lelisme d'identitat.. traduint etimològicament.. formen l'Antilíban, El Senir, segons Dtr., 3, 9, s'identifica amb l'Hermon; emperò, amb Mnc. és possible que els dos noms designessin cims diHermon, cuius pars Sanir. Bdd. interpreta versos. Gtm. l'esposa, abans aquest Stück d'un costum popular oriental del matrimoni, se'n fuig a la muntanya o al desert, que l'espòs la cerqui en el seu recés. Recordi's 3, 6, on l'espòs se'n puja del desert. Ço que no veiem prou clar és que aquest verset sigui tan sols ein Bruchstück que faria aquí de Lückenbüsser (Bdd.). pro wulnerasti», alií rectius: RobaT... Amb Gtm. 9. beraubt... Mnc. verzaubert, i, en nota m'hai «rapuisth. Bdd. tolto. Amb un esguard de Tos Ul^S... Amb Ee Hir par un :. :. :. — —. :. :. :. :. :. seul de tes regards. Vgr.. :. de tes regaràs. Vrd.. :. igualment. :. amb. una mirada. Bdd., el text «amb un dels teus ulls, amb un És el nostre ullpendre. dels penjolls)) acusa un encantament, Amb un dees penjoeeS... Vlg. in uno crine colli tui. Vrd. Amb un fil d'or de ta cabellera. Blb. amb l'un dels bucles. 10. TES amors... Vlg. ubera, com en 1, 2, on l'Esposa sols. :. —. :. :. :. :. — — MEl< EEET HI HA DAVAEL-.. Vrd. gua. — DEE Eíban... Vlg., traduint — Hort ceos... Amb Vlg. Mnc. chiuso :. parla gairebé igualment de l'Espòs. 11.. I. :. :. 12.. i. 80. brollen de ta llen-. thuris. :. orticello.. Bdd..

(105) esborra. clos,. Ab IyXX (hbr.. com. Vlg.. gal),. repetició del primer stic.. Bdd.. i. 13.. Hat.,. S.. :. Vgr.. fons vel puteus (Gtm.),. Ci,0S.... Una dèu une Source. Mnc:. :. :. segellada.... :. :. J.. :. tes tanyades. Cant.. Crampon nes,. — VERGER. ein Garten. El text actual. — Id. Vrd. fontana — Paradís... Amb Vlg. paradisus, transcripció de pardès. Bdd. Park. — Tos VIVERS... Vrd.,. sorgente.. i. :. :. un. :. Triebe.. Gtm.. :. rejetons,. i. Haec,. germinationes.. :. sustinet universi populi,. de. tos plantius són vivers de magraners.. bosquet cú croissent les granadiers. Vlg.. que tradueix Glaire. gr.. Minc.. :. igitur,. cum. hic confertur. emissio-. :. germogli; Bdd.:. quae personam horto concluso,. qui habeat ad irrigandum fontem quoque non minus diligenter custoditum, cuius fonti Sponsa, ut caput populi, comparatur.. Adiungitur terrae fecunditas «Kmissiones» i. e. germinatioaquest sentit de fecunditat de la terra santa, gosaríem admetre la interpretació de Stàrk, Haupt D ein ist wolh, im sexuellen Sinn zu deuten. Stollen, que, en nota Cf. lat. cunnus = das weibliche Glied (Martial, Horaci). Blb. :. nes, etc. Dins. :. :. :. rebrots. Perles,. esmena. D'altres proposen. — Tota. Vgr.. :. 14.. sclxene lechajajikh,. canal (Nhm.. :. Amb. 3,. deine beide Wangen.. de Sücè). segons V. 14.. 15. Cf. piscina. Bdd. qui completa squisiti. plus excel·lents. Mnc.. eIvEI.... les. :. :. «kol»,. —. :. — Nard. Safrà.... i. És una amplificació. del stic an-. vox nardi demonstrat, Gtm. Kl safrà, avui sols amprat per al tint, o d'amaniment, era entre els antics (Vgr.) un. terior, ut repetita. —. Canyadoi^ça... Amb Vrd... Vlg. fistula. tradueix canna s. calamus. Mnc. Acòro., i el acorus Calamus L. La canyella i el cinamom, de Crampon, de segur són una mateixa cosa. BNCENSERES...LXX, Vlg. Mirra... És el Balsamodendron Myrra, un del Líban.. dels. aromes preats.. Gtm., per apar ésser. :. fistula,. :. —. —. —. :. arbre semblant a l'acàcia, que produeix una goma de sabor amarg, emperò d'una olor exquisida. Ài,OE... És Yagallochon dels grecs (Aquilaria Agallocha Roxburgh), d'origen Índic. kóstlichsten. Mnc. Sobirans... IyXX, Vlg. primis. Bdd. Eccellente. Vrd. exquisits. REGOR... Pròpiament, font. Amb Vlg. 15. fons horto-. —. :. :. :. :. —. :. 81. 6.