La Memòria socioeconòmica de Barcelona 2001 ha estat aprovada per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona: President: Ciriaco Hidalgo (UGT)
Vicepresidents: Maravillas Rojo (Ajuntament de Barcelona) Agustí Bonavia (Foment del Treball Nacional) Ángel Crespo (CCOO del Barcelonés) Eva Granados (UGT)
Ignasi Ragàs (Ajuntament de Barcelona) Javier Ibars (Foment del Treball Nacional) Yolanda Alàzar (CCOO del Barcelonés) Secretari General: José Antonio Fernández
I ha comptat amb la Super visió i la col.laboració extraordinaria de Jordi Conejos, Degà del Col.legi d’Economistes de Catalunya.
Redacció: Direcció d’Estudis d’Activitats Econòmiques i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona
Directora: Narcisa Salvador
Economistes: Angels Santigosa i Eduard Salvat
Amb la col.laboració de Mercè Gracia i dels Gabinets Tècnics de FTN, UGT, i USCOB
i les apor tacions de Göke Frerichs, Francesc Santacana i N. Salvador
Edició: Consell Econòmic i Social de Barcelona
Disseny i maquetació: Dockland Comunicación
Fotomecànica: Tecno Laser
PRESENTACIÓ
Un any més, el Consell Econòmic i Social de Barcelona publica la Memòria
Socioeconòmica de la ciutat. Una memòria que, com els lectors de les anteriors
coneixen, integra una anàlisi de les principals dades socioecòmiques i
ocupacionals amb un conjunt de reflexions sobre perspectives amb rellevància
per al futur de Barcelona.
Enguany el CESB celebra el seu desè aniversari, que compor ta un conjunt
d’activitats i novetats en el seu treball, així com un procés de reflexió encaminat
a una renovació que el faci més efectiu i par ticipatiu. Aquest desè aniversari
també ha compor tat diverses novetats per a la Memòria. En primer lloc s’ha
ober t la Memòria a la col·laboració amb entitats de la ciutat i s’ha encetat
enguany amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya a través del seu Degà, Sr.
Jordi Conejos, que incorpora una super visió i par ticipa amb una col·laboració
d’anàlisi global de l’any.
Com a segona novetat cal mencionar la col·laboració de personalitats i exper ts
externs al CESB que han apor tat reflexions de gran interès. Així, el Sr. Göke
Frerichs, president del Comitè Econòmic i Social de la Unió Europea ha fet una
reflexió sobre el futur de la unió europea i el paper de la societat civil
organitzada, el Sr. Francesc Santacana aprofundeix en el concepte d’una nova
dimensió metropolitana de la planificació estratègica en aquesta fase inicial del
4r t Pla Estratègic de Barcelona i finalment la Sra. Narcisa Salvador presenta els
resultats d’una recerca sobre l’impacte ocupacional de les Infrastructures de
Llevant, una de les peces emblemàtiques –però no l’única- de la gran
transformació urbana que ha posat en marxa Barcelona en l’horitzó del 2004.
A nivell global l’any 2001 va ser un any de desaccel·leració del cicle econòmic
expansiu dels exercicis anteriors i també d’incer teses. Aquest context menys
favorable va incidir en l’activitat econòmica i l’ocupació a la ciutat tot i que va
mantenir un compor tament positiu en la majoria d’indicadors. Va ser també per
a la ciutat un any en el qual es van començar a materialitzar alguns projectes
emblemàtics com els vinculats amb l’àrea del Fòrum 2004.
Les institucions i organitzacions que formem par t del CESB, Comissions
Obreres, la Unió General de Treballadors, Foment del Treball Nacional i
l’Ajuntament de Barcelona considerem que aquesta Memòria ofereix molts
elements per a la reflexió i la proposta –cadascú des de la seva responsabilitat
i perspectiva- per continuar avançant en la millora de Barcelona, amb més
ocupació de qualitat, més cohesió social i més qualitat de vida. Esperem que
serà d’utilitat.
PRESENTACIÓ
INTRODUCCIÓ
Jordi Conejos, Degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya
L’any 2001 serà recordat en el futur per que marca un punt d’inflexió en
l’evolució de l’economia dels darrers exercicis. Després d’un període de
creixement ininterromput, en el que ha estat un dels cicles expansius més llargs
de la història, el 2001 es produeix un canvi de tendència en el dinamisme de les
magnituds econòmiques, amb una moderació de l’activitat que s’ha anat
intensificant al llarg de l’exercici. De fet, l’any s’iniciava amb una desacceleració,
que va caracteritzar tota la primera meitat del 2001, però a par tir del mes de
setembre, i més concretament dels atemptats de l’11 de setembre als Estats
Units, es va generalitzar una pèrdua de confiança entre els agents econòmics
d’arreu del món. Els resultats finals de l’exercici han estat clarament inferiors
als del 2000, i el panorama econòmic previst per a l’any vinent ve marcat per la
revisió a la baixa dels pronòstics i per un clima creixent d’incer tesa. Val a dir que
la marxa de les principals borses mundials han reflectit el procés de
desacceleració econòmic i la davallada de la confiança dels agents, en la
mesura que el 2001 han assolit pèrdues acumulades que han superat el 20%.
A nivell internacional cal esmentar, també, la continuació de la recessió de
l’economia japonesa, immersa en una crisi sense precedents que posa en
qüestió el seu model i les bases de la seva estructura productiva, tot i les
mesures preses per les autoritats polítiques (creixement de la despesa pública,
tipus d’interès zero, ...). D’altra banda, no ens podem oblidar de la crisi
argentina, impulsada per un sistema de paritat peso-dòlar que va trontollar amb
la devaluació del real brasiler i la continua apreciació de la divisa
nord-americana, i per una deficient gestió dels recursos públics, en un marc
socio-polític de clara inestabilitat. La situació desfavorable de l’Argentina ha de cridar
la nostra atenció en dos sentits. En primer lloc, per l’extensió de la crisi a països
del seu entorn, com ara l’Uruguai o el Brasil. I, al mateix temps, per les
repercussions que es poden derivar sobre l’economia espanyola a cur t i mitjà
termini, atès el nombre impor tant d’inversions que han realitzat les empreses
estatals en la regió.
INTRODUCCIÓ
Un altre fet destacat del 2001 amb evidents conseqüències futures és l’inici
d’un conjunt de crisis empresarials fraudulentes i d’escàndols financers, que
tenen en el cas Enron el seu primer exemple. Això ha creat una desconfiança
generalitzada i creixent en la governabilitat de les companyies i en els mercats
borsaris. Cal afirmar que es posa en qüestió els principis de funcionament de la
nostra economia, la qual cosa obliga a reflexionar sobre la necessitat d’endegar
iniciatives encaminades a introduir més transparència en els mercats, a millorar
el control de la gestió dels agents i, en definitiva, a dotar de major confiança el
desenvolupament de l’activitat econòmica. Vinculat a això, no es pot obviar que
en els països més desenvolupats s’estén l’opinió de que les empreses han de
tenir una major responsabilitat social, implicant-se en l’assoliment d’una
economia sostenible. Una referència sobre l’abast de tot l’anterior ens la dona
un informe de la Conferència de les Nacionals Unides sobre Comerç i
Desenvolupament (UNCTAD), en el qual s’apunta que vint-i-nou de les cent
principals potències econòmiques del món són empreses multinacionals, amb
un pes específic en termes de riquesa igual o superior a països com Xile,
Paquistà o Nigèria.
Pel que fa a la Unió Europea, cal remarcar molt especialment que l’any 2001
suposa el final de la vida de les divises dels diferents països integrants de la
zona euro com a monedes d’ús corrent. L’euro, que ja por ta tres anys
d’existència com a moneda financera, inicia el 2002 el seu periple com a
moneda d’utilització quotidiana, amb tot el que això implica. Val a dir que
l’impacte social i polític d’aquest fet serà força rellevant a cur t i mitjà termini.
En altre sentit, s’ha d’assenyalar que els països comunitaris continuen el seu
procés d’integració, paral·lelament al desenvolupament de negociacions per a
l’adhesió de nous països, per tanyents, sobretot, a l’est d’Europa. Al respecte,
hom ha de destacar la necessitat d’emprendre iniciatives encaminades a
anticipar i a actuar sobre els efectes que d’aquesta adhesió es derivaran per al
nostre teixit econòmico-empresarial més proper, per tractar de treure d’aquest
fet històric impor tants avantatges.
“gap” tradicional que existia entre la marxa de l’economia interna i de
l’economia internacional.
En altre sentit, del 2001 s’ha de destacar la impor tància de l’ober tura a
Catalunya d’un debat de gran abast sobre el model futur de l’economia en un
nou entorn europeu. Un debat d’aquest tipus mostra el dinamisme d’una
societat que en tot moment es qüestiona la seva situació, quelcom que es
palesa en el fet que la reflexió ha arrelat profundament en els diversos
estaments del teixit socio-polític i econòmic. En aquesta tessitura, no ens podem
oblidar de la necessitat de fer front a una sèrie de reptes que mereixen la nostra
atenció, com són, per exemple, les infrastructures, el capital humà, el teixit
empresarial o la innovació. En aquesta línia, el 2001 cal remarcar els esforços
dedicats a la construcció de l’AVE Madrid-Barcelona-frontera francesa i a altres
infrastructures de transpor t, com per exemple el Pla Director d’Infrastructures
(PDI) de l’Autoritat del Transpor t Metropolità de Barcelona (ATM), amb inversions
de més de 6.000 milions d’euros fins el 2010, o el projecte d’ampliació del Por t
de Barcelona, amb inversions d’uns 1.800 milions d’euros d’ací a l’any 2005.
També, s’ha d’assenyalar l’aprovació del III Pla de Recerca de Catalunya per al
període 2001-2004 i del I Pla d’Innovació de Catalunya, aquest dotat de 130
milions d’euros i vigent fins l’any 2004. Així mateix, cal esmentar, entre altres,
el Pla Quatriennal (2001-2004) per a la Internacionalització del Consorci de
Promoció Comercial de Catalunya (COPCA), que mobilitzarà uns 1.200 milions
d’euros fins el 2004, el Pla de Sòl Industrial de Catalunya 2001-2004, que
preveu inversions per un total de 1.500 milions d’euros, i el Programa de
Residus Industrials (PROGRIC) de la Generalitat per al període 2001-2006, que
compta amb unes inversions de 693 milions d’euros.
El panorama descrit fins aquí, caracteritzat per la desacceleració i la
desconfiança econòmica, pels canvis estructurals en l’entorn més proper i pel
debat del nostre model productiu, aconsella fer una crida a la recuperació de la
concer tació social. El consens entre els agents socials, que tan bons resultats
ha donat en els darrers anys, ha de tornar a prendre el protagonisme. Una
societat que avança i una economia moderna necessiten de la concer tació i han
de defugir de l’enfrontament com a principi bàsic.
INTRODUCCIÓ
salarials, la localització en "e-business", o els sectors de futurs. Al respecte,
hom pot esmentar la inauguració l’any 2001 del Parc Industrial Urbà del
Poblenou, el 22@, promogut per l’Ajuntament de Barcelona i el Consorci de la
Zona Franca, o el disseny d’un pla per promoure l’ús racional de les energies
renovables per par t de l’Ajuntament de Barcelona, que suposarà unes
inversions de 30 milions d’euros.
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
1.
Evolució de la població activa
52
2.
Evolució de l’ocupació
54
Població ocupada segons l’Epa
54
El registre d’afiliats a la Seguretat social 57
3.
Població aturada
62
Atur estimat
62
Atur registrat
64
Àrea metropolitana
68
4.
Contractació laboral
69
5.
Polítiques actives d’ocupació
75
LA POBLACIÓ ACTIVA, L’OCUPACIÓ,
L’ATUR I LA CONTRACTACIÓ
1.
El futur de la Unió Europea i el paper de la
societat civil organitzada
98
2.
Una nova dimensió metropolitana de la
planificació estratègica
107
3.
La incidència en l’ocupació de les
infrastructures de Llevant i l’organització
del Fòrum
127
PERSPECTIVES
1.
Marc econòmic internacional
14
2.
Situació econòmica a Espanya
25
Ocupació, preus i dèficit públic
27
Previsions macroeconòmiques per Espanya
29
3.
L’economia catalana
30
Creixement sectorial
31
Ocupació, comerç exterior,
preus i dèficit públic
33
Previsió 2002
36
4.
L’activitat econòmica a la ciutat
38
Creixements del PIB
38
Indicadors de consum
39
Els sectors productius
40
Sector financer
41
Turisme
42
Por t, aeropor t i Fira
43
L’Obser vatori de Barcelona
47
INTRODUCCIÓ
13
1
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
1.
MARC ECONÒMIC INTERNACIONAL
2.
SITUACIÓ ECONÒMICA A ESPANYA
3.
L’ECONOMIA CATALANA
1.
L’etapa d’intensa desacceleració que ha tingut lloc durant l’any 2001 als Estats
Units ha causat una ralentització dels ritmes d’activitat econòmica al conjunt de
totes les economies pels efectes de la globalització i els seus efectes difusors.
Tot i això, ni Europa ni els USA assenyalen xifres negatives aquest any. Segons
el FMI el creixement mundial a l’any 2001 ha estat del 2,4% front al 4,7% de
l’any 2000.
L’exercici de l’any 2000 va ser un dels més expansius des de 1989 per les
economies desenvolupades, mentre el 2001 ha presentat un dels registres més
fluixos en termes de variació de PIB. El Bureau of Economic Research situa el
començament de la desacceleració als Estats Units al març del 2001, no sembla
excessivament decisiu l’impacte dels atemptats del 11-S. Al mes de novembre
ja començaven a detectar-se els signes de recuperació.
En aquest moment, tot sembla indicar que ha estat una de les recessions més
cur tes de la història. A grans trets, la clau per a la consolidació és el ritme
d’expansió i el manteniment del consum als USA, que dependrà de variables
com l’atur, la renda personal i l’endeutament de les famílies.
MARC ECONÒMIC INTERNACIONAL
6 5 4 3 2 1 0 -1 -2 -3 -4 -5
1/97 II III IV 1/99 II III IV 1/00 II III IV 1/01 II III IV Alemanya
Estats Units
Japó
Espanya
CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT
1
15
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
Estats Units
La recessió als Estats Units es produeix després de 10 anys de contínua
expansió econòmica. Aquest retrocés en el dinamisme es va manifestar a
mitjans de l’any d’una manera molt intensa en el compor tament de la inversió i
de la producció industrial, però la for talesa del consum (estimulat per l’efecte
d’una política fiscal i monetària expansiva) ha permès una reactivació ràpida de
l’activitat econòmica.
Després de l’evolució contractiva del 2001 (tanca l’any amb un creixement de
l’1,2%), al quar t trimestre es detecten ja els primers símptomes de recuperació,
que es posen de manifest amb indicadors com les vendes al detall (variació
interanual del 4,1%), i el procés d’ajustament d’inventaris que insinuen la
recuperació de les inversions. També l’indicador ISM d’activitats manufactureres
creix als dos darrers mesos de l’any i s’estabilitza la caiguda de la producció
industrial.
L’IPC presenta una gran contenció al 2001 (1,5%) gràcies al compor tament
energètic, que es situa en mínims de la dècada. Es podria recuperar durant el
2002 derivat de l’augment dels preus del petroli (per les incer teses a Orient
Mitjà) i de l’enfor timent de la demanda interna.
La desacceleració de la demanda interior redueix el dèficit comercial, mentre
que es retorna a l’època dels dèficits fiscals.
Zona Euro
El creixement anual en aquesta àrea és del 1,5% anual, la segona meitat de
l’any presenta un compor tament menys dinàmic per la pèrdua de confiança dels
consumidors i la caiguda de les inversions i de les expor tacions per la recessió
internacional.
També es comencen a configurar en aquest període les bases per una
recuperació al 2002:
• La inexistència de desequilibris econòmics impor tants.
• La inflació baixa.
• Les condicions de finançament favorables.
• Les mesures d’estímul fiscal.
El Banc Central Europeu ha tingut un caràcter seguidista respecte la política de
la Reser va Federal, però menys decidida en la baixada dels tipus d’interès. La
política fiscal ha de contribuir al rellançament de la demanda al 2on semestre
de l’any. Això s’inscriu sota el signe de l’èxit de la introducció de l’euro, que
permet albirar la integració dels països que de moment no han entrat.
La feblesa registrada gradualment durant l’any s’intensifica al quar t trimestre,
però amb una desacceleració inferior a la que té lloc als USA i al Japó. Sembla
però, que els indicadors del consum privat mostren una resistència a la
recuperació com mostra l’índex de clima industrial i el de sentiment econòmic.
L’índex de confiança dels consumidors al desembre presenta un valor negatiu de
10 punts, però que trenca la tendència descendent dels darrers trimestres. Es
manté el perill d’augment de l’atur i d’un menor creixement de l’ocupació i dels
ingressos salarials, el que agreujaria la debilitat de la demanda interna.
Al produir-se un descens més acusat de les impor tacions que les expor tacions
es produeix una millora del superàvit comercial.
La producció industrial s’ajusta a la baixa, retrocedeix un 4,5% en termes
interanuals per la demanda exterior que recula i la demanda interna
desaccelerada.
L’IPC registra un increment del 2,5%, el que suposa un lleuger repunt respecte
a l’any anterior.
Alemanya ha viscut el pitjor any econòmic des de 1993. L’economia va créixer
un 0,7%, degut a la significativa debilitat de la demanda interna registrada durant
tot l’exercici i el deteriorament del sector exterior en la segona meitat de l’any.
2000
2001
Zona Euro 3,5 1,5
3,2 0,7
4,2 1,8
Regne Unit 3,0 1,9
Espanya 4,1 2,8
Itàlia 2,9 1,8
Estats Units 4,2 1,2
Japó 2,2 -0,5
Font: Caixa de Pensions
CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT
1
17
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
A finals d’any es recuperen alguns indicadors de caràcter qualitatiu, com
l’indicador de confiança empresarial que abandona la seva evolució negativa.
Tot i això, el nivell de comandes industrial segueix mostrant evidents símptomes
d’atonia.
El nivell de preus ascendeix al 2,5%, mostrant senyals d’ascens una mica
preocupants pel país, que tradicionalment s’ha caracteritzat per un for t control
d’aquesta magnitud.
Els problemes per la recuperació de la demanda interna són bàsicament dos:
• L’atur arriba al 9,4%, 162.000 aturats més, quan el 2000 queia en 227.000
persones.
• El dèficit públic s’aproxima al 3% del PIB i la inflació ha pujat, el que complica
la implementació de polítiques fiscals expansives.
A França, la pèrdua de ritme de l’activitat econòmica s’ha intensificat també al
darrer trimestre de l’any, encara que en el conjunt de l’any és un dels països
europeus que més bé han resistit, i creix per sobre la mitjana de la zona euro.
En contrast amb Alemanya, el consum intern presenta un notable vigor, molt
superior a la dels països veïns i que a més no presenta indicis tant clars de
desacceleració.
La caiguda de la inversió és constant durant l’any, però s’apaivaga a finals d’any,
així el component d’inversions en les produccions industrials deixa d’accelerar
el seu descens. La confiança empresarial es manté, però la caiguda del ritme
expor tador ocasiona un deteriorament de la producció industrial (lligat a
l’evolució de les expor tacions).
Dos factors fan preveure un escenari econòmic quelcom més negatiu pel 2002:
• L’increment de l’IPC.
• El manteniment de l’atur en taxes al voltant del 9%.
Itàlia mostra un compor tament econòmic marcat per una evolució irregular dels
indicadors durant tot l’any, amb una lleugera recuperació a finals del 2001, que
coincideix amb la millora de la confiança dels consumidors i de les expor tacions.
L’evolució de la producció industrial és un dels components que pitjor
evoluciona degut a la feblesa del sector expor tador, mentre els ser veis mostren
una cer ta recuperació.
Al Regne Unit el compor tament dels ser veis salva la feblesa industrial i permet
l’assoliment d’uns índexs de creixement relativament alts, donat que l’economia
britànica es troba prop del seu potencial de creixement (amb un atur del 3,2%).
La demanda interna es constitueix en el bastió de l’economia, amb un bon
compor tament del consum privat, com ho mostra el fet que les vendes al detall
creixen en termes interanuals un 6%.
Són clau els elements que expliquen la for talesa del consum privat i que
afavoreixen el seu manteniment:
• El baix nivell d’atur, que arriba al 3,2%.
• L’augment de les rendes reals, els guanys salarials pugen un 3,6%, el que
mostra la bona capacitat adquisitiva de les famílies.
• Un moderat IPC.
La inversió en béns d’equipament de la producció industrial registra una baixada
i assenyala mínims des de l’any 1986, per la feblesa de la demanda exterior,
especialment l’americana.
En l’ofer ta es produeix una desacceleració general. Però diferenciada a nivell
sectorial, ja que disminueix la producció industrial al caure la producció de
manufactures i les expor tacions mentre els ser veis recuperen el ritme perdut.
PREUS AL CONSUM
Taxa real de variació
2000
2001
Zona Euro 2,3 2,5
Alemanya 1,9 2,5
França 1,7 1,6
Regne Unit 2,9 1,8
Espanya 3,5 3,2
Itàlia 2,5 2,8
Estats Units 3,4 2,8
Japó -0,7 -0,7
1
19
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
TAXA D’ATUR
% Població activa
2000
2001
Zona Euro 8,4 8,1
Alemanya 9,6 9,4
França 9,5 8,8
Regne Unit 3,6 3,2
Espanya 11,4 10,5
Itàlia 10,6 9,5
Estats Units 4,1 4,8
Japó 4,7 5,0
Font: Caixa de Pensions
Japó
En aquest país es produeix una for ta desacceleració del cicle econòmic. Japó
entra en recessió per tercera vegada als darrers anys, i la seva economia es veu
molt influïda per la situació als Estats Units i del sector tecnològic a nivell
mundial.
Sembla que el problema real rau en que l’activitat productiva es veu asfixiada
per un sistema bancari incapaç de transmetre crèdit a les empreses, el que
suposa un enorme problema d’estímul monetari pel sector privat.
D’aquesta manera es produeix una negativa combinació de una demanda
internacional retreta i una demanda interna molt afeblida.
La demanda externa pateix amb especial gravetat la caiguda de les expor tacions
d’elevat contingut tecnològic: Les expor tacions en el seu conjunt cauen un
7,8%, mentre les impor tacions ho fan al 5%.
La producció industrial decau interanualment en un notable 14,2%, per la
combinació dels dos factors de demanda esmentats.
Llatinoamèrica
És una de les zones més afectades pel descens de l’activitat internacional. El
cas d’Argentina és especialment greu, amb la pèrdua de confiança tant
institucional com de model econòmic que ha esclatat a finals d’any. La situació
actual pot provocar conjuntament un procés inflacionari i una disminució del PIB
entre el 10 i el 15%. L’FMI aler ta que la situació pot continuar deteriorant-se si
no es milloren els registres del dèficit públic.
De moment, i encara que existeix bastant incer tesa al respecte, no sembla
probable el contagi d’aquesta crisi a altres països de l’àrea, ja que tant Brasil
com Mèxic presenten expectatives globalment positives. Està per veure que
succeeix en els propers mesos.
Altres països
Els països asiàtics emergents es troben entre els menys afectats per la
recessió. La Xina i l’Índia presenten robustos creixements (d’un 7,3 i 4,4%
respectivament).
Molts del països asiàtics emergents s’estan beneficiant des de finals del 2001
molt clarament de l’increment de les expor tacions per la recuperació que té lloc
als Estats Units.
Per la seva banda tant Rússia com els països de l’Europa de l’Est mantenen un
bon ritme degut al vigor de la demanda interna i a l’atracció d’inversions
estrangeres.
PERSPECTIVES INTERNACIONALS
Encara que s’ha escrit sobre la possibilitat que la Unió Europea podria substituir
als Estats Units com a motor econòmic, finalment sembla clar que seran
aquests últims els que continuaran liderant l’actual fase de reactivació
econòmica, ja que d’una banda venen d’una major desacceleració prèvia i de
l’altra han rebut impactes molt positius provinents de:
• La política fiscal, amb una impor tant disminució dels impostos i l’increment de
la despesa pública (bàsicament de seguretat i defensa).
1
21
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
Aquests factors han tingut una incidència directa en limitar la magnitud i la
durada de la desacceleració de l’activitat econòmica i han reforçat notablement
la demanda interna.
Entre els factors que afavoreixen la recuperació cal citar:
• L’eliminació del excessos d’inversions en les TIC.
• La normalització del nivell d’inventaris.
• L’estabilització del preu de les accions a Borsa a principis d’any. Ara torna a
existir una elevada incer tesa al respecte.
• La recuperació dels índexs de confiança dels consumidors.
• Els guanys de productivitat, en par t afavorits pel retrocés de l’ocupació.
• El baix nivell d’inflació.
En canvi, apareixen uns riscos que posen en dubte la for talesa de la reactivació,
tals com:
• El retorn a la política de dèficits fiscals.
• La persistència dels dèficits comercials.
• La baixa taxa d’estalvi i l’elevat nivell d’endeutament tant de les famílies com
de les empreses. És clau l’evolució del mercat de treball, sembla que
l’ocupació no pot retrocedir més del que ja ho ha fet (1,1% interanual), però
si que es poden seguir produint pujades en l’atur.
• El perill que no es compleixin les expectatives dels beneficis empresarials, el
que afectarien al valor de les accions i podrien afeblir el consum intern, per
l’anomenat ‘efecte riquesa’, o sigui que les famílies al notar que els seus
actius han perdut valor, tinguin una sensació de cer t empobriment i siguin
més reacis a consumir. Sembla que las últimes dades assenyalen bon
resultats empresarials, però les incer teses continuen, derivades de l’afloració
de determinats fraus financers i comptables.
• L’evolució del preu del petroli.
• La possibilitat d’atemptats terroristes
Tot fa preveure que serà difícil mantenir el ritme dels primers mesos (que es
mou al voltant del 6%) , pel que es d’esperar una cer ta desacceleració, quan els
efectes de les polítiques fiscals i monetàries i el de la reducció d’inventari
s’atenuïn. En aquest sentit, sembla que al segon trimestre del 2002 ja es
detecten signes de desacceleració en la inversió, com per exemple la
paralització de projectes d’instal·lació de noves plantes.
D’aquesta manera, si després dels atemptats de l’11 de setembre es vaticinava
un increment del PIB del 0,7% pel 2002, a l’abril es modificava la previsió al
2,5% i al mes de juliol es parla d’entre un 3,5 i un 3,75%. D’acord amb això, els
riscos existents com a molt ocasionarien una moderació dels ritmes de
creixement i no un retorn a la situació del 2001.
La zona euro presenta majors restriccions a l’actuació contracíclica, el que fa
preveure un per fil de recuperació més moderat que l’americana.
Els primers símptomes de millora tenen lloc a inicis del 2002 amb una lleugera
milloria de les dades d’activitat industrial, però persisteixen les carències en la
demanda interna.
Les expor tacions es presenten com el més rellevant factor dinamitzador de la
demanda europea, així els primers mesos de l’any l’apor tació del sector exterior
al creixement del PIB ha estat de dues dècimes. Les claus són la recuperació
dels USA i la depreciació de l’euro. En aquest darrer aspecte hi ha dubtes de la
seva oscil·lació en els últims temps.
La debilitat es concentra en la demanda domèstica, tant a la inversió com al
consum privat. S’espera que el procés d’ajustament d’inventaris i la correcció
del sector exterior ocasioni una cer ta recuperació de la demanda. El cas més
problemàtic és el d’Alemanya, on l’apor tació del sector exterior evita els efectes
depressius instal·lats en la demanda interna, mentre a França la for talesa prové
bàsicament de la demanda domèstica.
L’evolució de les inversions depenen en bona mesura de l’entorn internacional i
de les possibilitats d’expor tació de les manufactures.
S’espera la recuperació del mercat de treball en la segona meitat de l’any, amb
la corresponent incidència sobre la demanda interna. Un dels perills és la pujada
dels preus, que se situa al voltant al 2,8%, degut al factor euro, la incògnita de
les crisis agràries i les demandes salarials.
Finalment es considera que el funcionament de la moneda única pot accelerar a
mig termini les reformes estructurals i permetre una major integració del mercat
de béns i factors.
1
23
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
La depreciació del ien a principis d’any ha provocat una cer ta empenta a les
expor tacions, el que provoca una lleu millora d’alguns indicadors industrials,
que només té efecte sobre l’activitat relacionada amb el sector exterior.
És imprescindible per tant, la recuperació de la demanda interna (la veritable
debilitat estructural). Els exper ts i organismes internacionals recomanen les
següents mesures per assolir aquest objectiu:
• La resolució dels crèdits morosos.
• La reforma del mercat de treball, necessàries reestructuracions que a cur t
termini ocasionaran més atur i més debilitat del consum privat
• El canvi de les polítiques de despesa i endeutament. Ha augmentat el dèficit
públic mentre sembla que la despesa del govern té un baix nivell d’efectivitat,
el que dóna poc marge a la política fiscal, per l’existència de tipus d’interès
baixos i deflació.
Així doncs, i a nivell mundial, les revisions del creixement econòmic més recents
s’han realitzat a l’alça, a la primavera l’FMI preveia un creixement de l’economia
del 2,8% front al 2,4% de la tardor, mentre les previsions del 2003 apunten a
un 4%, el que un cop més obra l’interrogant de si existeix una tendència
estructural de menor duració de les desacceleracions econòmiques.
OCDE
FMI
Comissió Europea
2002
2003
2002
2003
2002
2003
Estats Units 2,5 3,5 2,3 3,4 1,4 2,9
Japó -0,7 0,3 -1,0 0,8 -0,8 0,6
Alemanya 0,7 2,5 0,9 2,7 0,8 2,7
Fran a 1,4 3,0 1,4 3,0 1,6 2,8
Itàlia 1,5 2,8 1,4 2,9 1,4 2,7
Regne Unit 1,9 2,8 2,0 2,8 2,0 3,0
Espanya 2,1 3,3 2,3 3,2 2,1 3,1
Zona euro 1,3 2,9 1,4 2,9 1,4 2,9
Unió Europea 1,5 2,8 – – 1,5 2,9
PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER AL 2002 i 2003
OCDE*
FMI
Comissió Europea
2002 2003
2002
2003
2002
2003
Estats Units 1,5 1,6 1,4 2,4 – –
Japó -1,4 -1,7 -1,1 -0,5 – –
Alemanya 1,4 0,9 1,5 1,2 1,8 1,7
Fran a 1,6 1,4 1,5 1,4 1,7 1,6
Itàlia 2,6 2,2 2,2 1,6 2,2 2,0
3,2 2,5 2,4 2,5 1,6 1,8
Espanya 2,6 2,4 2,3 2,3 3,0 2,5
Zona euro 2,1 1,8 1,9 1,6 2,2 2,0
Unió Europea 2,3 1,9 – – 2,1 1,9
* Taxes percentuals de variació del deflactor del PIB
Inflació. En percentatge
1
25
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
2.
En un context internacional ple d’incer teses, l’economia espanyola ha assolit un
creixement real del PIB del 2,8% durant el 2001, que malgrat ser 1,3 punts
inferior al de l’exercici anterior cal qualificar com a notable donat l’alentiment
generalitzat de l’activitat que ha afectat els països occidentals. Aquesta taxa
supera la mitjana de la zona euro (1,5%) i encara més clarament la de l’OCDE
(1%), de manera que Espanya ha seguit avançant en la convergència real amb
els països del seu entorn. Entre altres factors, l’anomenat "efecte euro"
–l’avenç de determinades decisions de despesa al 2001, per la incer tesa del
canvi de pessetes a euros- ha contribuït a mitigar el que podria haver estat un
refredament encara més acusat de l’activitat econòmica. I també ho ha fet el
manteniment dels tipus d’interès en uns nivells històricament molt baixos.
CREIXEMENT REAL DEL PIB 1970-2001
L’evolució de la demanda interna és la principal responsable de la
desacceleració del creixement durant el 2001, amb un augment (2,9%) que
suposa un clar refredament respecte a l’any anterior. L’empitjorament general de
les expectatives ha afectat amb especial força la inversió en béns d’equip, que
ha caigut en un 2,2% en el transcurs de l’any. Malgrat tot, la construcció ha estat
de nou un dels principals motors de l’activitat econòmica, amb un increment real
superior al 5% a tots els trimestres que evidencia el seu paper de valor refugi en
períodes d’incer tesa. El consum de les administracions públiques ha mantingut
un nivell molt acceptable de creixement (3,1%) que fins i tot s’ha accentuat al
darrer trimestre de l’any. En canvi, l’evolució del consum privat (2,8%) suposa
una frenada si es compara amb el for t dinamisme (4%) de l’any anterior.
SITUACIÓ ECONÒMICA A ESPANYA
70 72 74 76 78 80 82 84 86 88 90 92 94 96 98 00 10
8
6
4
2
0
-2
I Trim.
II Trim.
III Trim.
IV Trim.
Mitj. anual
Consum privat 2,9 2,8 2,7 2,8 2,8
Consum públic 3,1 3,0 3,1 3,4 3,1
FBCF 3,5 2,7 2,0 1,7 2,5
ó 6,0 5,9 5,6 5,3 5,7
0,1 -1,8 -3,3 -3,8 -2,2
Demanda interna 3,2 3,0 2,8 2,7 2,9
Expor tacions 6,8 4,0 1,8 1,3 3,4
Impor tacions 6,4 4,1 2,2 2,1 3,7
PIB 3,2 2,9 2,6 2,4 2,8
Taxes percentuals de creixement real. Dades cicle-tendència. Font: INE
CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 2001* (DEMANDA)
El comerç exterior s’ha ressentit for tament del refredament de les economies de
l’entorn, de manera cada vegada més acusada a mesura que avançava l’any.
Tant expor tacions com impor tacions van registrar taxes d’increments reals (3,4
i el 3,7%, respectivament) inferiors a la meitat de les de l’any anterior. Amb tot,
l’apor tació global del sector exterior al creixement del PIB (-0,1%) ha estat
pràcticament idèntica a la de l’any 2000.
I Trim.
II Trim.
III Trim.
IV Trim.
Mitj. anual
0,1 -1,6 -1,2 1,5 -0,3
2,0 1,6 1,0 0,0 1,1
ó 5,8 5,5 5,4 5,4 5,5
Ser veis 3,4 3,3 3,4 3,3 3,3
PIB 3,2 2,9 2,6 2,4 2,8
Taxes percentuals de creixement real. Dades cicle-tendència. Font: INE
CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 2001* (OFERTA)
1
27
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
El menor ritme de creixement econòmic durant l’any 2001 es va traduir en una
sensible moderació de la creació de llocs de treball. Efectivament, segons
l’Enquesta de Població Activa, el nombre d’ocupats es va incrementar en un
1,8% (més de 265.000 persones) amb respecte a l’any anterior, després de dos
anys caracteritzats per un major dinamisme en aquest terreny. D’aquesta
manera, l’economia espanyola assoleix la xifra de 14,86 milions d’ocupats. Val
a dir que a par tir del 2002, l’INE ha introduït un conjunt de canvis metodològics
destinats a millorar la fiabilitat de l’Enquesta de Població Activa que han
compor tat un notable increment de la població activa . Segons la nova
metodologia, el nombre d’ocupats a Espanya al quar t trimestre de 2001 era de
16,12 milions, xifra que no permet comparacions en termes homogenis amb
l’any anterior però marca el nivell de referència per als exercicis posteriors.
El compor tament de l’ocupació mostra pautes clarament diferenciades per
sectors. Els ser veis van ser el major creador d’ocupació neta, amb 234.000
nous llocs de treball (que suposen un increment percentual del 2,6%) i un
compor tament especialment favorable dels ser veis a les empreses. Però un any
més, el major dinamisme va correspondre a la construcció, que va mantenir una
taxa de creixement (5,7%) molt similar a la de l’exercici anterior. La indústria va
ser el sector més afectat per l’afebliment de l’activitat econòmica, amb un
decrement del 1,5% en el nombre d’ocupats que contrasta for tament amb
l’evolució que va registrar l’any anterior (+4,1%) i redueix el seu pes dins de
l’ocupació total al 19,4%.
L’atur estimat es va reduir en 88.400 persones en el conjunt de l’any, el que
suposa una disminució percentual del 3,8%. Aquest decrement, tot i ser
netament inferior al de l’any anterior, va situar la taxa d’atur en el 13% , el nivell
més baix des de la dècada dels setanta. La taxa queda reduïda al 10,5% segons
les dades oficials derivades del recent canvi metodològic ja esmentat. Un altre
fet positiu és la reducció de l’atur de llarga durada. De tota manera, segueixen
persistint diferències molt significatives entre les taxes d’atur femení (18,7%) i
masculí (9,1%).
Durant el 2001 es van signar uns 200.000 contractes més que l’exercici
anterior, el que suposa un increment de l’1,5%, notablement inferior al del
2000. Cal assenyalar –com a aspecte positiu- que el creixement de la
contractació indefinida en el transcurs de l’any (8,3%) va ser netament superior
al de la contractació temporal (1%), el que va permetre que els pes dels
contractes indefinits dins el total ascendís al 9,3%. Amb tot, l’índex de
temporalitat es va mantenir al mateix nivell que l’any anterior (31,7%).
L’Índex de Preus al Consum va finalitzar el 2001 amb un increment interanual
del 2,7%, notablement inferior al de l’exercici anterior. No obstant, la mitjana
anual d’increment de preus es va situar en un 3,6%, el valor més elevat des del
1996. La principal causa d’aquesta evolució és el compor tament de la inflació
subjacent, que va registrar un ascens sostingut al llarg de l’any molt lligat a la
pujada dels preus de l’alimentació elaborada. En canvi, els preus de l’energia es
van reduir, amb una baixada especialment acusada en el cas del petroli. En
conjunt, el diferencial d’inflació d’Espanya amb la zona euro va disminuir fins
aproximadament un punt.
Un dels fets remarcables del 2001 a nivell econòmic és l’equilibri assolit en els
comptes de les Administracions Públiques, per primera vegada des de 1976.
Aquest fet és encara més positiu si es considera que respon a una reducció del
dèficit estructural, associada fonamentalment a la millora dels comptes de la
Seguretat Social derivada de l’increment de l’afiliació. Una part important del
superàvit obtingut pels organismes de protecció social ha estat traspasada als
pressupostos generals, i havent-se aplicat a eixugar els dèficits, han contribuït
significativament al seu tancament en equilibri; si bé, en contrapartida, aquestes
transferències tenen les seves conseqüències evidents sobre el nivell de
despesa social. L’entrada en vigor de la Llei General d’Estabilitat Pressupostària
(LGEP) a partir del 2002 es proposa institucionalitzar i estendre al conjunt de les
Administracions Públiques el principi d’estabilitat pressupostària, entesa com a
equilibri o superàvit pressupostari en els termes de la Comptabilitat Nacional.
L’objectiu d’estabilitat pressupostària s’estableix dins d’un escenari d’ingressos
i despeses plurianual, i el seu compliment no exclou la possibilitat de situacions
de dèficit de caràcter excepcional, quan estiguin degudament justificades.
Pel que fa al dèficit de caixa no financer de l’Estat, es va incrementar en un
18,6% fins assolir 2.884 milions d’euros (el 0,44% del PIB). Efectivament, la
despesa no financera va trencar la tònica de moderació dels anys anteriors amb
un augment del 5,7% impulsat per les operacions de capital (les transferències
de capital van créixer en un 15,2% i les inversions reals en un 7,1%). En l’àmbit
de la despesa corrent, les compres de béns i serveis van augmentar en un
7,7%, però la partida que va incrementar més el seu volum van ser les
transferències corrents. Els ingressos corrents van experimentar un creixement
lleugerament inferior al de les despeses (5,5%). A diferència d’anys anteriors, la
EVOLUCIÓ DELS PREUS AL CONSUM 1993-2001
6
5
4
3
2
1
0
1
29
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
Els principals organismes de predicció consideren que la taxa de creixement de
l’economia espanyola per al 2002 es situarà al voltant del 2% -un ritme més baix
que el del 2001 però novament per sobre de la mitjana de la Unió Europea-, en
un any en que les previsions macroeconòmiques han registrat impor tants
oscil·lacions. Aquesta evolució seria fruit, d’una banda, de l’alentiment de la
demanda interna i de l’altra, de l’escàs dinamisme del comerç exterior. Pel que
fa a la primera, la moderació prevista del consum privat s’afegiria a una nova
caiguda de la inversió en béns d’equipament. Tots dos factors incidirien en
l’escàs dinamisme de les impor tacions, però com que les expor tacions també
acusarien l’atonia del comerç mundial el saldo del comerç exterior podria fins i
tot millorar lleugerament. D’altra banda, tot sembla indicar que el refredament
de l’activitat durant el primer semestre donarà pas a una reactivació cada
vegada més evident a la segona meitat de l’any, que es consolidaria al 2003.
PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER A ESPANYA
PREVISIONS MACROECONÒMIQUES PER A ESPANYA
2001 Previsió 2002
MEH OCDE C.EUROPEA BBVA PIB i AGREGATS
Consum privat 2,7 2,2 1,8 2,0 1,8
Consum públic 3,1 2,0 2,8 3,1 –
FBCF 2,5 3,4 1,9 1,9 0,5
Demanda interna 2,8 2,4 2,1 2,2 1,7
Expor tacions 3,4 4,5 3,3 3,6 1,0
Impor tacions 3,7 4,6 3,0 3,6 0,6
Producte Interior Brut 2,8 2,4 2,1 2,1 1,7
IPC 3,6 – 2,8 3,0 –
Ocupació (1) 2,4 1,1 – 1,2 –
Taxa d'atur (2) 13,0 12,4 13,2 12,8 –
Deficit públic de les
Adm. Publiques (%PIB) 0,0 0,0 -0,3 -0,2 –
(1) Llocs de treball equivalents a temp complet.
(2) Segons la definició utilitzada per l'Enquesta de Població Activa fins a l'any 2001 Font: LA CAIXA, Informe mensual, maig 2002
En aquest context, segons les previsions dels principals organismes el ritme de
creació d’ocupació seguirà afeblint-se fins poc més de l’1%, fent difícil cap
disminució significativa a les xifres d’atur. Tampoc s’esperen millores
impor tants en la lluita contra la inflació, ja que malgrat la frenada de les
demandes externa i interna la inflació subjacent no dóna signes de reduir-se.
En matèria de comptes públics, les previsions dels exper ts apunten a un dèficit
molt reduït, proper a l’objectiu d’equilibri pressupostari fixat pel govern.
3.
L’ECONOMIA CATALANA
L’any 2001 és el vuitè exercici consecutiu de creixement econòmic, el que
constitueix un dels cicles expansius més llargs, tot i que durant el darrer any
s’ha produït una certa desacceleració, ja que només es creix al 2,5%, inferior al
3,7% de l’any 2000. Aquest 2,5% supera a la mitjana de la zona euro (1,5%) i
està tres dècimes per sota l’espanyola (2,8%). Es constata, però, un canvi de
tendència en la dinàmica econòmica, que pateix un continuat degoteig des de
meitats de l’any 2000 que té continuïtat durant tot el 2001. La moderació de
l’activitat econòmica s’intensifica sobretot a la segona meitat de l’any essent el
punt més baix al quart trimestre amb un registre de només el 2,2%.
Aquest fenomen és fruit de la desacceleració de l’economia mundial i
particularment l’ europea, i a l’entrada a una nova fase estructural de l’economia
catalana
(1). S’ha incrementat molt la dependència respecte l’economia europea,
que tendeix a substituir la tradicional relació comercial Catalunya-Espanya. En
aquest sentit, han deixat d’operar els mecanismes de Maastrich que van
resultar molt positius per l’economia catalana, com van ser la devaluació de la
pesseta, els baixos tipus d’interès, una inflació continguda i la moderació
salarial, fets que van permetre una expansió de les exportacions sense tensions
inflacionistes ni problemes de dèficit comercial. Aquest escenari va provocar
que en el quinquenni 1995-2000 l’economia catalana tingués un ritme de
creixement del 4,3% anual, per sobre del seu potencial estructural, situat al
voltant del 3%.
En aquests moments doncs, Catalunya presenta una major vulnerabilitat al cicle
europeu, que és d’on procedeixen fonamentalment els fruits de les exportacions
i els ingressos turístics. S’espera doncs, que Catalunya pugui seguir creixent
encara per sobre de la mitjana de la UE, però amb un ‘gap’ sensiblement inferior
1
31
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
El sector industrial és el que pateix la desacceleració més rellevant (si
exceptuem la caiguda del PIB agrícola, que només apor ta un 1,5% del PIB
global) durant l’any degut a la pèrdua del ritme tant de les expor tacions com de
la demanda interna. Al conjunt de l’any creix a un 1,4% (passant d’un primer
trimestre al 2,5% a un quar t al 0,2%) quan l’any passat ho feia al 4,8%. Sembla
que al primer trimestre del 2002 s’estabilitza aquesta desacceleració ja que es
repeteix el 0,2%, com a resposta a la reactivació de l’economia internacional i
el retorn a un cer t ritme expor tador.
CREIXEMENT SECTORIAL
I Trim.
II Trim.
III Trim.
IV Trim.
Mitj. anual
-4,4 -8,1 -9,4 -8 -7,5
Indústria 2,5 1,9 1,1 0,2 1,4
Construcció 2,2 3,1 4,0 4,1 3,3
Ser veis 3,3 3,2 3,3 3,5 3,3
PIB 2,8 2,5 2,4 2,2 2,5
Font: Institut d'Estadística de Catalunya
CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 2001. OFERTA
Taxa real de variació
La construcció presenta un compor tament estable, ja que el seu PIB augmenta
en un 3,3%, la mateixa xifra que l’any anterior. Fins i tot, durant l’any té una
tendència ascendent. Aquests valors són el resultat de dos compor taments
diferenciats:
TAXA DE CREIXEMENT DEL PIB A LA INDÚSTRIA (%)
3
2
1
0
I/01 II/01 III/01 IV/01
Catalunya
• La favorable contribució de l’obra civil, per l’impor tant magnitud de la inversió
pública.
• La desacceleració del sector de l’habitatge, que no ha estat tant for ta com
l’esperada per l’efecte euro i el seu paper com a valor refugi de les
oscil·lacions del mercat.
Els ser veis presenten un per fil descendent, tot acusant la caiguda del consum
privat i l’impacte turístic negatiu derivat dels atemptats de l’11 de setembre. La
taxa de variació anual és del 3,3%, cedeix en quatre dècimes per sota de la de
l’any 2000. És curiós però, obser var un compor tament força estable durant tot
l’any i una cer ta repuntada al darrer trimestre, quan creix al 3,5%, a diferència
del que succeeix a la indústria.
Finalment, l’agricultura pateix una forta disminució del VAB, xifrat en un 7,5%,
derivat de la disminució de les produccions finals agrícoles i ramaderes, molt
relacionades amb les successives crisis sanitàries (‘vaques boges’, porcí).
Pel costat de la demanda, la interna ha experimentat una certa reculada
respecte l’any anterior, per la desacceleració del consum de les famílies, amb
una més estable evolució de la despesa efectuada per les Administracions
Públiques.
Més negatiu és el comportament de la inversió en béns d’equipament, molt
sensible a les expectatives empresarials, que han patit les incerteses durant tot
l’any 2001 i les negatives perspectives exportadores.
La demanda externa ha mostrat un comportament més favorable pel que fa als
intercanvis amb la resta de comunitats autònomes espanyoles que respecte al
comerç amb l’estranger.
TAXA DE CREIXEMENT DEL PIB ALS SERVEIS (%)
I/01 II/01 III/01 IV/01
5 4 3 2 1 0 Catalunya
1
33
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
D’aquesta manera, als darrers mesos de l’any han confluït el retrocés de la
demanda interna i el de les exportacions. Al millorar les perspectives
empresarials a principis de l’any sembla que es podrà reprendre la senda
positiva en la fortalesa de la demanda interna.
CREIXEMENT DEL PRODUCTE INTERIOR BRUT 2001. DEMANDA
Taxa real de variació
I Trim.
II Trim.
III Trim.
IV Trim.
Mitj. anual
Demanda interna 2,4 2,4 2,5 2,5 2,4
2,9 2,6 2,5 2,5 2,6
3,0 3,2 3,3 3,2 3,2
1,2 1,6 2,0 2,0 1,7
Saldo exterior 0,4 0,2 0,0 -0,2 0,1
PIB 2,8 2,5 2,4 2,2 2,5
Font: Institut d'Estadística de Catalunya
Respecte a la dinàmica empresarial, es produeix una disminució de les ràtios de
rendibilitat, encara que es mantenen a un nivell força alt. Les despeses de
personal augmenten un 4,5%, bàsicament pel cost per treballador, ja que es
desaccelera l’ampliació de plantilles.
La contenció dels costos d’aprovisionament i la moderació de les càrregues
financeres faciliten la preser vació dels resultats empresarials.
Mercat de treball
Per la seva posició cíclica més avançada, i la seva major dependència de l’entorn
internacional, en general Catalunya s’ha vist més afectada que Espanya en el
compor tament del seu mercat de treball.
Les dades d’afiliats a la Seguretat Social assenyalen un increment dels afiliats
en un 2,5%, amb 68.558 nous afiliats l’any 2001, bàsicament del Règim
General. Sectorialment, s’obser va un bon compor tament dels ser veis (4,6%) i
de la construcció (3,7%), mentre els assalariats a la indústria baixen un 1,9%.
Aquestes dades divergeixen de les oferides per l’Enquesta de Població Activa,
com és ben sabut a raons metodològiques diverses, que a més compor taven
una diferent contemplació de l’ocupació dels treballadors estrangers, que no
apareixen suficientment representats a l’EPA i sí a l’INSS pels successius
processos de regularització de la població immigrada. Els canvis metodològics
introduïts a l’EPA recullen a par tir del 2002 millor aquest efecte.
Segons l’EPA vigent al 2001, s’estima que l’ocupació i l’activitat pràcticament no
varien a Catalunya respecte l’any anterior. Aquest any s’ha aturat el procés de
reducció de l’atur, ja que només baixa un 0,3% i la taxa s’estabilitza al voltant
del 8,8%.
L’EPA també identifica una pèrdua de pes específic dels treballadors en temps
parcial i del col·lectiu d’assalariats, especialment a les Administracions
Públiques. Disminueixen el nombre de treballadors amb contracte temporal, però
augmenten amb poca quantitat els indefinits (únicament per conversió de
contractes de duració determinada a fixa), pel que la taxa de temporalitat
pràcticament no varia.
La situació seria força més favorable amb la nova metodologia de l’Enquesta que
entrarà en vigència l’any 2002 i que pel mateix any 2001 assenyalaria un
increment de l’ocupació a Catalunya en 52.000 llocs de treball (1,9%) i una
millora de l’activitat en un 2%.
Pel que fa a l’atur registrat, durant l’any augmenta el nombre d’aturats en
gairebé 20.000 persones (un 6,2% en termes interanuals). La pujada és
especialment notable en el col·lectiu masculí. Els aturats pugen més en termes
absoluts als ser veis, mentre que ho fan amb major intensitat a la construcció en
termes de variació relativa.
L’any 2001 ha suposat un augment de la preocupació per l’evolució de la
siniestralitat laboral a Catalunya, a causa dels nivells d’accidents registrats en
el món del treball. Com a conseqüència, s’està desenvolupant interés per
conèixer millor les causes i per establir mesures efectives per ressoldre aquest
problema.
Efectivament, a Catalunya s’ha compatibilitzat l’any 2001 un increment del 3%
del total d’accidents amb baixa; l’augment més significatiu correspon al nombre
d’accidents greus, que passen de 1.487 a 1.700. Per la seva par t el nombre de
mor ts en sinistres laborals va pujar en 4, passant de 151 a 155.
Comerç i inversió estrangera
1
35
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
Alemanya –un dels nostres principals mercats- només un 4,3%, mentre les
destinades als Estats Units cauen un 9,7%.
La pujada més rellevant de les expor tacions es dóna en els béns de consum
(15,8%), mentre disminueixen un tres per cent les de béns de capital i es
debiliten les referides a màquines d’oficina i material de transpor t.
Per la seva par t, mentre les impor tacions a la primera meitat de l’any creixien
al 11,8%, després es desacceleren fins a registrar una variació anual del 5,2%,
per sobre del 3,3% espanyol. Les impor tacions més dinàmiques han estat les
de béns de consum, mentre augmenten més lleugerament les de capital.
D’altra banda, Catalunya concentra el 26,2% de les inversions estrangeres al
sector secundari espanyol, amb una procedència bàsicament europea.
Preus i salaris
A la primera meitat de l’any va revinclar la inflació, però a par tir de l’estiu i
després de l’11-S es produeix una disminució dels preus del petroli que
atempera l’evolució de l’IPC, que es situa al conjunt de l’any al 2,8%, per sota
de la dels dos anys anteriors i molt propera a la del conjunt de l’Estat (2,7). Així
el ‘gap’ tradicional entre Catalunya i Espanya tendiria a desaparèixer.
L’increment dels preus es concentra a sectors com l’alimentació, el lleure, la
cultura i l’hostaleria, mentre mantenen un compor tament més moderat el sector
de transpor ts i les comunicacions, derivat de la baixada dels preus del petroli i
de les tarifes telefòniques.
La inflació subjacent segueix el seu ascens i arriba al 3,8%, la més elevada des
de 1996 degut a l’alimentació elaborada i als ser veis. Aquest aspecte posa en
evidència el component estructural de l’inflació.
L’índex de preus industrials manté una tendència a la baixa per l’afebliment del
sector i la reducció del preu dels carburants.
Pel que fa als salaris, durant el 2001 s’ha produït una evolució moderada, però
als darrers mesos de l’any s’ha succeït una cer ta trajectòria alcista, amb un
augment mitjà dels guanys salarials del 3,8%, dues dècimes més que l’any 2000
i un punt més que l’IPC.
Es produeix un augment dels costos salarials per hora treballada del 4,3%,
superior a l’índex anterior per les primes de productivitat i la reducció de la
jornada efectiva treballada.
Execució Pressupostos Generalitat
Els ingressos no financers pugen un 7,5%. Dins dels corrents (que augmenten
un 5,9%) cal remarcar l’evolució expansiva de les transferències sanitàries i el
tram autonòmic de l’IRPF (que puja un 7,4%). Els ingressos de capital per la seva
par t, s’incrementen en un 42,1%, bàsicament els procedents dels fons
europeus.
Les despeses no financeres creixen un 7,3%, amb una evolució a l’alça de les
corrents del 6,2%, amb un especial augment de les transferències a l’Institut
Català de la Salut. La pujada de les despeses de capital és del 16,5%, que
afecta tant a les inversions reals com a les transferències de capital, derivada
d’un millor nivell d’execució en aquest apar tat.
Es preveu que l’economia catalana creixi l’any 2002 al 2%, a l’igual que
Espanya, i es segueixi mantenint per sobre la mitjana europea.
La indústria continuarà molt depenent de l’escenari internacional, ja que un
major dinamisme de les expor tacions permetria la recuperació de les inversions.
En aquest sentit apareixen també problemes derivats de la inflació, la
competitivitat i els costos salarials.
Al primer trimestre del 2002 les vendes de les empreses catalanes disminueixen
un 1,6%, el que suposa una millora respecte la caiguda del 4ar t trimestre 2001
(3%). Com ja s’ha comentat, en el mateix període el VAB industrial puja un 0,2%,
el mateix que el trimestre anterior. Per la seva par t l’índex de preus industrials
continua la seva tendència descendent.
nov-des 2000
set-oct 2001
nov-des 2001
Utilització de la capacitat productiva 86,6 76,1 76,3
Car tera de comandes total 25 -11 -21
Car tera de comandes estrang. 20 -20 -20
Estocs de productes acabats 1 3 8
Tendència de la producció 13 -22 -7
Indicador de confiança 12 -12 -7
Font: Cambra Oficial de Comerç, Industria i Navegació de Catalunya
ENQUESTA D’INDUSTRIA
La construcció es preveu que presentarà un ritme lleugerament més lent que
l’any anterior, però sembla que es mantindrà vigorosa l’obra civil, mentre pot
continuar decreixent la construcció d’habitatges.
1
37
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
nov-des 2000
set-oct 2001
nov-des 2001
Marxa dels negocis 15 -21 8
Vendes -9 -22 -4
Perspectives marxa negocis 2 35 11
Indicador de confiança 0 4 4
Font: Cambra Oficial de Comerç, Industria i Navegació de Catalunya
ENQUESTA DE COMERÇ MINORISTA
Pel costat de la demanda la situació seguirà marcada per la incertesa. El factor
clau és el comportament de la inversió, ja que si es debilita l’efectuada en béns
d’equip, el PIB es situaria per sota el 2%. Els indicadors de la inversió industrial
del quart trimestre donen a entendre un comportament negatiu, mentre que a la
inversió en construcció es preveu un increment de caire moderat.
La feblesa de la inversió a la primera meitat de l’any 2002 es deu a la baixa
utilització de la capacitat productiva, el que podria frenar la creació d’ocupació
i ocasionar un menor dinamisme de la demanda interna, que es situaria per sota
del 2,4% registrat l’any 2001.
Pel que fa al consum intern, segueix la tònica de l’any anterior, ja que al primer
trimestre del 2002 el consum de les Administracions Públiques puja un 4,8%,
mentre que el de les llars només ho fa al 2,5%.
Aquesta menor pressió de la demanda pot provocar una moderació de la
inflació, ajudada per la moderació salarial que està tenint lloc als primers mesos
de l’any 2002, els costos salarials només pugen un 2,75% (nou dècimes menys
que al 2001), però amb el risc ja esmentat de l’evolució dels preus del petroli.
D’entrada, l’any ha començat amb un notable ascens de l’IPC per l’entrada en
circulació de l’euro i les pujades en taxes i impostos.
Altres factors a contemplar seran la repercussió de la crisi argentina i les
incerteses existents en el terminis d’execució de la construcció de les
infrastructures previstes.
És previsible que els serveis liderin el creixement econòmic a Catalunya l’any
2002. S’espera un comportament més estable en el turisme i el comerç,
4.
L’ACTIVITAT ECONÒMICA A LA CIUTAT
El Producte Interior Brut de la ciutat de Barcelona va registrar un creixement real
estimat del 2,5% durant l’any 2001. Aquesta taxa és 1,4 punts inferior a la del
2000, i reflecteix un alentiment significatiu després d’una llarga fase expansiva
que s’havia traduït en increments de l’activitat propers al 4% als quatre anys
precedents. De tota manera, tenint en compte el clima de refredament que ha
envoltat l’any 2001 i la for ta ober tura a l’exterior de l’economia barcelonina,
que la fa especialment sensible a les oscil·lacions cícliques de les dels països
del nostre entorn, cal valorar com a notablement positiu el compor tament
econòmic de la ciutat.
L’augment de l’activitat a la ciutat és idèntic al que ha experimentat l’economia
catalana en el conjunt de l’any, i està molt proper al creixement real registrat al
conjunt d’Espanya (2,8%). Si es consideren els darrers deu anys, però,
Barcelona ha assolit una taxa acumulativa de creixement superior a la dels
altres dos àmbits.
Les darreres dades sobre l’evolució de l’activitat a la Regió Metropolitana
(2)corresponen a l’any 2000, any en que el PIB va registrar un creixement real del
3,75% en aquest àmbit territorial, taxa superior a la de l’any anterior. Per
sectors, cal remarcar el for t dinamisme de la indústria (amb un increment del
4,63%) i el sector primari (que en comarques com el Baix Llobregat o el
Maresme assoleix taxes superiors al 8%). En canvi, la construcció deixa d’actuar
com a principal motor del creixement (com havia fet el 1999), i a l’igual que els
ser veis manté un increment real lleugerament per sobre del 3%.
(2) Entesa com l’àmbit format per les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Primari
Indústria
Construc.
Serveis
TOTAL
Baix Llobregat 8,76 5,00 2,86 3,42 4,08
ès 3,10 4,58 3,05 3,24 3,57
Garraf 3,58 4,92 2,83 3,00 3,43
Maresme 8,99 4,14 3,65 3,80 4,04
Vall s Occidental 4,59 4,53 3,20 3,57 3,95
Vallès Oriental 3,30 4,52 3,99 3,36 3,96
TOTAL 7,12 4,63 3,18 3,33 3,75
Font: CAIXA DE CATALUNYA, Anuari Econòmic Comarcal 2001
CREIXEMENT DEL PIB A L’ÀMBIT METROPOLITÀ PER SECTORS 2000
Taxa de variació en termes reals (%)
1
39
SITUACIÓ ECONÒMICA AL 2001
L’evolució del PIB de les comarques que composen la Regió Metropolitana va
ser força similar, oscil·lant entre el 4,08% de creixement del Baix Llobregat i el
3,43% del Garraf. En conjunt, la RMB generava un 69% del PIB català,
percentatge similar al d’exercicis anteriors.
La matriculació de vehicles a la província de Barcelona es va reduir per segon
any consecutiu durant el 2001, amb una disminució de l’1,7% que confirma la
seva tendència a la moderació després de l’increment sostingut del trienni
1997-1999, que cal qualificar com a extraordinari. Com ja havia succeït el 2000,
el ritme de matriculació durant el primer semestre va ser més intens que el
corresponent al segon. Diversos factors expliquen aquesta contenció, entre ells
la frenada de la inversió en béns d’equipament i l’impacte de la situació
internacional del darrer quadrimestre sobre l’activitat i les expectatives dels
consumidors. El saldo entre matriculacions i baixes es va reduir a prop de
114.000, xifra inferior a la del 2000 en quasi un 25%. De tota manera, el
nombre anual de matriculacions es manté per sobre dels 250.000, un nivell que
analitzant la sèrie històrica cal valorar com a elevat.
El consum de gas canalitzat a Barcelona es va reduir en un 12,5% en el
transcurs del 2001. El consum domèstic va patir la disminució més acusada
(-14,5%), degut en bona mesura a l’avenç de l’energia elèctrica. El consum per
a usos productius registra un descens menor (-4%) que respon fonamentalment
al refredament de l’activitat econòmica i la baixada de preus del petroli. Cal tenir
present que les dades sobre gas es disposen sempre amb un cer t retard
respecte al moment del consum.
80000 70000 60000 50000 40000 30000 20000 10000 0
1998 1999 2000 2001
I trim.
II trim.
III trim.
IV trim.
