B a rc elona
2
La imatge
Martín González Cillán, màxim medallista de Guàrdia Urbana en els Jocs (quatre ors), posa pels fotògrafs en el podi dels 10.000 metres. A la dreta, el bomber barceloní Xavier Torrent (medalla de
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- “See you in Québec”
ESPECIAL JOCS
- 21 medalles d’or per a Guàrdia Urbana
- Policies i bombers “amics per sempre”
- L’altra cara dels Jocs
- Els reptes de la seguretat, a debat
- Entrevista a Luis Rojas Marcos
- La crònica dels Jocs
(medaller de Guàrdia Urbana a les pàgines centrals)
Som Notícia
- Aparicions de la Guàrdia Urbana als mitjans
Notícies GuB
- Al setembre, la festa del patró - Els deu anys del CEGUB
El reportatge
- Els nous agents ja patrullen
Desconnecta / Humor
- Els desconnecta de la GuB - Vinyeta Nasi
Al meu parer
- Per Eduardo Paricio
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Sergi Amposta, Juani Gómez, Màrius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra, Sara Puerta
Redacció:Loli Rivas, Susana Suárez
Fotografia: Sergi Amposta, Ricard Cervantes, Joaquim Pol, Loli Rivas, Susana Suárez
Col·laboradors en aquest número:
Marc Mestre
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
Ajuntament de Barcelona
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Especial sobre els Jocs de Barcelona
núm. 8 octubre 2003
Sector de Prevenció i Seguretat
4a entrega de postals col·leccionables
6a entrega de postals col·leccionables
Incorporació dels nous agents a la feina Tot a punt per a la festa de Sant Rafael
MEDALLER
a les pàgines centrals
de Barcelona
Guàrdia Urbana
Ajuntament
25
28
30
31 27 4
8
10
12
13
14
B a rc elona
4
Editorial
Q
uan els Jocs de Policies i Bombersja només són un agradable record en la nostra memòria és hora de fer balanç. Un balanç que no pot ser més que positiu tant per al conjunt de Barcelona com, en particular, per a la Guàrdia Urbana.
La ciutat ha batut tots els rècords respecte a anteriors edicions dels Jocs. Hi han participat 10.582 professionals –un 12% més respecte a Indianàpolis- que han totalitzat un nombre de 22.007 inscripcions en les diferents modalitats de les 64 disciplines esportives existents. Pel que fa a l’impacte econòmic dels Jocs, aquest s’ha calculat en 60 milions d’euros. La ciutat, un cop més, pot sentir-se satisfeta, en tots els sentits, de
l’organització d’un gran esdeveniment, que no ho oblidem, va congregar més participants que els Jocs Olímpics.
El balanç per a la Guàrdia Urbana també pot ser qualificat d’exitós. Èxit de participació i èxit esportiu amb 346 participants i 55 guardons –16 d’or, 17 de plata i 22 de bronze -. Si tots els companys i companyes que han participat es mereixen el nostre més gran reconeixement, és just també destacar els quatre ors de Martin González (DT,UT4) aconseguits en quatre proves molt exigents com són el camp a través, els 5.000 i els 10.000 metres, i la mitja marató. En l’apartat femení també cal remarcar el mèrit de Mercedes Ruiz (DTR,UC) pels seus dos màxims guardons en BTT cross i BTT descens. A banda de l’atletisme, la natació, la boxa, la doma clàssica i el tir de situació són només algunes de les disciplines en
les quals l’equip de la Guàrdia Urbana hi ha tingut un paper important.
Destacat ha estat també l’esforç dels coordinadors d’esports –molts d’ells guàrdies urbans-, sense els quals els Jocs no haurien estat possibles. En el capítol d’agraïments, també s’emporten medalla els més de 2.500 voluntaris. Per a ells, el nostre més fort aplaudiment.
Més enllà de la competició –i de la sana competitivitat- el més important dels Jocs ha estat la festa de la convivència, l’intercanvi
d’experiències professionals–i també de souvenirs-, la trobada de nous amics d’arreu del món i
l’experiència inoblidable d’haver desfilat davant d’un Estadi Olímpic Lluis Companys ple a vessar. Els més "competitius" tindran ara la mirada fixada en la cita del 2005 a Québec. Tots, però,
conservarem el record de la setmana dels X Jocs de Policies i Bombers de Barcelona en un espai privilegiat a la nostra memòria.
5
16medalles d’or
per a Guàrdia Urbana
La delegació de Guàrdia Urbana als Jocs Mundials de Policies i Bombers de
Barcelo-na 2003 ha assolit un total de 55 podis a les competicions esportives, uBarcelo-na xifra que
duplica les 21 medalles aconseguides a Indianàpolis 2001. Els atletes de la policia
barcelonina han sumat un total de 16 ors, 17 argents i 22 bronzes.
D
esprés de més d’una setmana de compe-tició, els 346 atletes de la representació de Guàrdia Urbana han tornat a casa amb la motxilla carregada d’èxits. La re-presentació del cos de policia de Barcelona va aconseguir llocs de podi a 14 esports i ors destaca-bles a diverses proves d’atletisme, judo, tir de si-tuació, boxa i bicicleta tot terreny (BTT).La xifra a batre eren les 21 medalles portades de l’altra banda de l’Atlàntic per l’expedició de Guàr-dia Urbana enviada a InGuàr-dianàpolis el 2001. La prò-pia marca s’ha superat amb escreix, aconseguint dues vegades més medalles que ara fa dos anys.
L’àmplia participació de Guàrdia Urbana en els Jocs d’enguany feia preveure uns bons resultats en el medaller. Segons les dades del Consorci
Organit-La pròpia marca s’ha
superat de llarg, aconseguint
dues vegades més medalles
que a Indianàpolis
zador dels Jocs de Barcelona, Espanya ha estat el país que més participants ha aportat a aquests Jocs, amb un total de 4.360 atletes, seguit d’Estats Units (827) i el Regne Unit (608). Entre la repre-sentació espanyola, l’equip de la Guàrdia Urbana de Barcelona ocupava el tercer lloc en nombre de participants (346), superada només pel col·lectiu de Mossos d’Esquadra (579) i la representació del
6 7
La participació femenina
Espanya és el país que ha aportat una
representació femenina més àmplia, amb
un total de 252 dones policies i
bomberes. Respecte al nombre total de
participants però, la representació de
fèmines no ha arribat al 10% de la xifra
total. Dels 10.582 atletes de tot el món
inscrits als desens Jocs Mundials de
Policies i Bombers, només 943 eren
dones.
Guàrdia Urbana no ha estat una
excepció. De 346 guàrdies inscrits, prop
d’un 10% han estat dones. Malgrat que
la participació femenina ha estat escasa,
aquestes han fet un molt bon paper. Del
total de medalles de Guàrdia Urbana, el
bàndol femení ha aconseguit cinc metalls
d’or, sis de plata i cinc de bronze.
cos de Bombers de la Generalitat (445).
El record de metalls d’or a Guàrdia Urbana l’os-tentava fins a l’edició del 2003 Martín González Cillán, amb tres primers llocs a diverses proves d’atletisme dels WP&FG d’Indianàpolis. A Barcelona, González Cillán torna a encapçalar el rànquing de medallistes, batent la seva pròpia marca amb qua-tre ors a les proves de camp a través, mitja marató, 5.000 i 10.000 metres. Tota una fita a superar de ca-ra a la pròxima competició mundial, que se cele-brarà el 2005 a Québec, Canadà.
En boxa, Ismael Pérez Ortano va poder repetir el seu or dels Jocs d’Indianàpolis, però sí va tornar a pujar al podi en la seva categoria (menys de 81 kg). El gran dels germans Pérez Orta aconseguia el ter-cer lloc després d’un ajustat combat amb l’espanyol Jorge L. Colón. I és que la boxa ha estat un dels es-ports que més alegries ha donat a la delegació de guàrdies. L’únic or en aquest esport als Jocs de Bar-celona el va aconseguir Antonio Fernández Quiro-ga, en l’apartat de més de 91 kg. En un altre
qua-drilàter, el germà petit d’Ismael, David Pérez Orta, obtenia un tercer lloc en la categoria de menys de 75 kg en caure davant del primer classificat del seu grup, mentre que els altres dos bronzes en boxa van ser per Francisco Sánchez Iguarben, en menys de 67 kg i Alejandro Jurado, en la categoria de menys de 63,5 kg.
Atletisme, el punt fort
Però sens dubte el punt fort dels atletes "ur-bans" en aquests Jocs estava a la pista d’atletisme. Vuit medalles d’or, cinc de plata i tres de bronze en diferents proves i categories sumen la xifra més al-ta de podis de Guàrdia Urbana en un mateix esport. Als quatre ors de Martín González Cillán –veterà de la competició– s’afegeixen tot un seguit de bones marques dels atletes de Guàrdia Urbana que van te-nir recompensa amb nou medalles més.
Seguint l’estela dels seus companys, les dones es penjaven dos ors i dos argents. D’una banda, María Rodríguez Perea aconseguia l’or en categoria sen-ior a la cursa de 10.000 metres, la prova reina de l’a-tletisme. D’altra, la seva companya Rosa López guanyava dos argents, als 5.000 i 10.000 metres del grup master, Marga Fábregasarrodonia l’actuació femenina a la pista de llançament de pes, pujant al primer graó del podi de la categoria senior.
Especial Jocs
Martín González Cillán va
tornar a encapçalar el
rànquing de medallistes
urbans, amb quatre ors
Antonio Fernández Quiroga i Francisco Sánchez Iguarben posen amb les seves medalles, or i bronze respectivament
Tanmateix, no tot van ser flors i violes, i molts atletes van quedar a les portes d’assolir podi. A punt de medalla va quedar l’equip masculí de relleus 4x100 en la categoria master. El conjunt format per Andrés,Cordón,Ramoneda iQueraltva obtenir un quart lloc, amb un temps de 52,02 segons. L’equip de Guàrdia Urbana es va quedar a menys de set se-gons dels primers classificats, els representants de la Policia de Vigo, i a només quatre segons dels tercers, un combinat de policies espanyols.
En general, els participants de Guàrdia Urbana van fer un paper més que brillant. Amb 55 meda-lles, el cos de policia de Barcelona va trencar les previsions inicials més optimistes. Ara toca mante-nir el nivell a la propera
edi-ció dels Jocs Mundials de Po-licies i Bombers. Québec 2005 es prepara ja a marxes força-des per rebre els membres dels cossos de seguretat i sal-vament de tot el món que vulguin participar en aquests Jocs Mundials de Policies i Bombers.
Amb un total de 55
medalles, el cos de policia
de Barcelona va trencar les
previsions més optimistes
Guàrdia Urbana ha aconseguit quedar-se amb 16 medalles d’or com aquesta
Rosa López va aconseguir dos argents en atletisme, a les proves
8
C
onduïda magistralment per la veu olímpica i polivalent de Constantino Romero, la inauguració dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers va reunir més de 30.000 especta-dors. L’Estadi Olímpic Lluís Companys va acollir l’ini-ci dels World Police and Fire Games 2003, amb la presència destacada de Sa Majestat el Rei d’Espanya, el president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pu-jol, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, entre d’altres autoritats.La inauguració va obrir amb l’exhibició aèria de la Pa-trulla "Águila" de l’Exèrcit de l’Aire. .
Tot seguit es va celebrar un minut de silenci en home-natge als companys dels cos-sos de seguretat i prevenció morts en servei des de l’ante-rior edició dels Jocs a In-dianàpolis el 2001.
Sota el lema “Se la juguen per tu", els Jocs de Bar-celona han estat dedicats als bombers i policies de Nova York morts en servei durant les tasques de sal-vament i rescat dels atemptats de l’11 de setembre.
La desfilada
Una breu presentació va donar pas a una llarga desfilada d’atletes, composada per 10.582 partici-pants de 54 països, agrupats per cossos i acompan-yant la bandera del seu país. Les delegacions multi-tudinàries dels països amb més tradició de participa-ció als WP&FG, com Estats Units, Canadà o Regne Unit van sorprendre els espectadors llençant a les grades pilotes , gorres, discs voladors, samarretes i re-gals amb els símbols i ensenyes dels seus cossos de seguretat i salvament.
La representació espanyola va aparèixer després de dues hores de desfilada i en últim lloc, com co-rrespon al país amfitrió. Aquesta delegació, la més nombrosa dels Jocs Mundials de Policies i Bombers de Barcelona 2003 amb 4.357 atletes, va tancar la des-filada. En les seves files, els membres de Guàrdia Ur-bana van sortir en últim lloc.
Poc després van començar les desfilades de dimo-nis, correfocs, xanquers i
timba-lers, reservant-se per al final l’en-trada la bandera dels Jocs. El bom-ber de Nova York, Rob Carlo, acompanyat per un representant de cada cos de seguretat i salva-ment d’Espanya, va hissar la ban-dera dels WP&FG en una repro-ducció del pal de la caserna de bombers de la Zona 0.
Poc després, va arribar el mo-ment més esperat de la inaugura-ció. La torxa, portada per un altre bomber del Fire Department of New York, va fer la seva entrada triomfal a l’estadi. A continuació, un helicòpter de Bombers de la
Policies i bombers,
‘amics
per
sempre’
Exhibicions aèries, focs d’artifici i milers de participants van omplir de llum i color
l’Estadi Olímpic Lluís Companys durant la inauguració dels World Police and Fire
Games de Barcelona 2003. El passat 27 de juliol es donava el tret de sortida a vuit
dies de competició, intercanvi i companyerisme.
Generalitat va aparèixer a l’escenari. De l’aparell va baixar el bomber encarregat de recollir la flama i fer l’encesa oficial. La cerimònia inaugural es va tancar amb un espectacle pirotècnic. Havien començat els Jocs.
El punt final
El 3 d’agost es va celebrar la cloenda dels X WP&FG. La Font Màgica de Montjuïc i l’avinguda Maria Cristina van ser els escenaris per al final faller. Davant del village i la zona d’exposicions, va tenir lloc un espectacle de llum, color i so, que va con-cloure amb una gran "mascletà" i la "cremà" de la fa-lla dels Jocs. Les figures de fusta del Drac i dels representants dels cossos de seguretat espanyols es consumien entre les flames a la vegada que expirava el temps dels Jocs de Barcelona. Els WP&FG de Barcelona s’havien acabat, però començava una gran festa d’a re-veure dels atletes fins als propers Jocs. Fins llavors, la flama dels WP&FG romandrà viva en la tas-ca diària dels policies i bombers d’arreu.
La torxa de l’estadi es va tornar a encendre el passat 27 de juliol
9
Els representants de
Guàrdia Urbana van
desfilar en últim lloc dins
de la delegació espanyola
Especial Jocs
El foc va tenir un paper destacat a la inauguració dels Jocs. A les imatges, fotografies de l’espectacle pirotècnic i el ball de diables
10
Mentre els esportistes miraven cap a la pista de competició, l’organització s’esforçava
en fer dels WP&FG de Barcelona els Jocs més complets de la història. A diversos
esce-naris de la ciutat es va dur a terme un programa d’activitats paral·leles a les proves, on
es donava pas a la creativitat i l’expressió, i començaven els preparatius per al 2005.
L
es activitats extraespor-tives començaven ja el dimecres 23 amb la inauguració oficial del Village dels Jocs. Aquest havia de ser el principal escenari d’intercanvi i convivència dels participants i col·laboradors dels Jocs Mundials de Policies i Bombers de Barcelona 2003. La tarima, el bars i la terrassa instal·lats al costat del Palau Victòria Eugènia de Montjuïc es van convertir durant els Jocs en un punt de trobadad’atletes, espectadors, passejants i curiosos. Molts d’ells van passar per l’estand de Guàrdia Urbana, a l’interior del Palau, on s’exposaven diversos materi-als, vehicles i uniformes i fins a un decorat de cartró amb dibuixos dels uniformes de gala i d’agent de carrer per fer-s’hi una foto divertida.
A banda de les competicions, el Consorci Orga-nitzador dels Jocs de Barcelona va convocar el Programa de Concursos Culturals, on el guàrdia David Jacobo va guanyar el segon premi en l’apar-tat de poesia, amb la seva obra “Más útil cada día” (veure la pàgina següent).
El divendres 25 de juliol el pregó de Josep Maria Pou obria oficialment els Jocs. L’actor, que encarna un comissari a una sèrie televisiva, va destacar en el seu discurs "l’esperit esportiu i l’ànim de competi-ció" dels Jocs. Dos dies després, l’esperada cerimò-nia d’inauguració va acomplir tots els pronòstics i va omplir l’Estadi Olímpic Lluís Companys de gom a gom. Començaven les competicions esportives.
L’endemà, es va oficiar un acte multiconfessio-nal davant de la Catedral de Barcelona en honor als policies i bombers morts en servei durant els últims
dos anys. La Banda de Guàrdia Urbana va marcar l’inici d’una celebració interreligiosa molt marcada per les morts de 343 bombers i policies a l’atemptat de les torres bessones de Nova York, l’11 de setem-bre de 2001.
La recta final
El dia 30, la instal·lació de la falla dels Jocs va recordar que estava a prop el final d’aquesta edició dels World Police and Fire Games. La construcció de fusta amb la figura de la mascota dels Jocs, el Drac,
El Village es va convertir en el punt de trobada i relació dels implicats en els Jocs
11 envoltada de set ninots caracteritzats d’agents dels
cossos de l’Estat espanyol es va col·locar al bell mig de l’avinguda de Maria Cristina.
Dies després, va celebrar-se la cerimònia proto-colària de traspàs de bandera a la propera seu dels WP&FG. Les autoritats de Barcelona i les adminis-tracions i entitats patrocinadores de la desena edició dels Jocs van cedir el testimoni als represen-tants del Québec desplaçats per a l’ocasió, en el marc d’un sopar mediterrani celebrat al Palau de Mar.
A l’endemà, la “cremà” de la falla posava fi a gairebé dues setmanes de Jocs i la festa dels poli-cies i bombers de tot el món que han participat en l’edició de Barcelona dels WP&FG s’allargava fins a
Els Jocs es van obrir
oficialment el 25 de juliol
amb el pregó a càrrec de
l’actor Josep Maria Pou
L
lanto metálico, resplandores de luz empaquetados casco viejo en la mano, nerviosos redobles a la parcuerpos tensos, sin hueco para el azar, en tela azul cobijados correr, esperar, gritar, pensar, temer, llegar, correr, gritar Lanzados al aire de olor impregnados
amenaza caliente, fría lucha de tibia esperanza indolentes destellos pajizos, ocres con tonos azulados observar, temer, pensar, decidir, actuar, comenzar, trabajar, luchar
Ventanas rotas, ocultas por pantallas de humo virtual viejos ladrillos manchados, teñidas maderas
con lágrimas enrojecidas, escupiendo gritos de fuego real trabajar, ayudar, observar, gritar, luchar, pensar, apagar, ayudar
Lágrimas secas, temblorosas huellas de paso perdido mueven un cuerpo vencido, de botas y ropas quemadas, que con gesto torpe cubren y acomodan el azul vestido
mudo testigo del que asoma una mano inerte de carnes tiznadas llorar, gritar, sentir, maldecir, gritar, caminar, descansar, sentir Sólo el silencio y las miradas hablan, de pena las manos unidas escaso premio jalona el esfuerzo de la llama vencida
maldita victoria, doliente medalla que el siniestro otorga sobre el recuerdo de la compañera caída
callar, llorar, recordar, pensar, evitar, pensar, recordar, llorar
David Jacobo
La cerimònia de traspàs de bandera es va celebrar al Palau de Mar. En la imatge, una policia del Québec i un guàrdia urbà, simbolitzen el relleu
de poesia • 2n Premi de poesia • 2n Premi de poesia • 2n Premi de poesia • 2n
L’altra cara dels
Jocs
Más útil cada día
la matinada. Finalitzada la gresca, els atletes i participants es van acomiadar fins a la pròxima cita, el 2005 a Québec.
A dalt, Josep Maria Pou durant el pregó d’apertura dels WP&FG 2003, el divendres 25 de juliol. A baix, foto de familia del guardonats en els concursos culturals
13 12
‘Ajudar
és una gran
recompensa’
T
estimoni privilegiat dels atemptats de l’11 de setembre a Nova York, el doctor Luis Rojas Marcos va viure en directe les conseqüències que els atacs van causar en les víctimes i els professionals dels cossos de policia i bombers.– GUB: Quin tipus de reaccions provoquen les si-tuacions de terror o desastre?
– LRM (Luis Rojas Marcos): El conjunt de reaccions emotives derivades d’aquestes situacions es coneix com a Síndrome d’Estrés Postraumàtic, una barreja de terror i indefensió. El primer símptoma és la per-manència de les imatges viscudes. Una segona se-qüela seria la hipervigilància, que consisteix en una sensació constant d’alerta, ansietat i inquietud. El tercer símptoma seria l’aïllament i l’evasió de re-cords, la por de fer qualsevol cosa que recordi el fet viscut. Jo, per contra, porto avui la mateixa corbata que el dia dels atemptats de Nova York. El 80% dels afectats supera els símptomes en un mes.
– GUB: Qué aconsellaria als membres dels cossos de seguretat per superar el trauma d’un sinistre?
– LRM: Sobretot, parlar de les tragèdies. Parlar i tam-bé escriure, són activitats fonamentals perquè per-meten posar paraules a les imatges. Davant aquests fets, els professionals es plantegen moltes preguntes, com ara quin paper van tenir al sinistre, si van ser prou valents, perquè uns se salven i d’altres no... Aquestes idees els torturen. En aquests casos, el su-port i l’agraïment de la societat són fonamentals.
– GUB: Aquests professionals... poden tenir la sen-sació de ser víctimes de la catàstrofe?
– LRM: Sí, pot sorgir aquesta imatge, però el reco-neixement social els ajuda a superar el victimisme. És més accentuat l’impacte derivat de la pèrdua de
companys. Als cossos de seguretat acostuma a haver un sentiment estret de comunitat, el qual és positiu perquè fomenta la sensació d’unió, però alhora ne-gatiu pel gran impacte que provoquen les pèrdues. Caldrien mecanismes d’autoajuda dins dels cossos de seguretat, com teràpies de grup on els afectats po-guessin parlar de fets, reaccions i sentiments.
– GUB: Quina és la gratificació més important per a qui intervé en aquests sinistres?
– LRM: Ajudar un altre ésser humà és una gran re-compensa i ajuda a sentir-se millor. Aquest sentiment és l’origen dels nombrosos moviments de voluntariat actuals. La solidaritat i la capacitat de resistència hu-mana són clau per superar traumes emocionals. S
L’objectiu del I Congrés Mundial de Seguretat i Prevenció, celebrat a Barcelona els
dies 30 i 31 de juliol de 2003, ha estat contribuir a la coordinació dels cossos de
se-guretat, protecció i vigilància en situacions de crisi i catàstrofes. Aquesta trobada va
incloure ponències, exhibicions i el primer Saló Sector Seguretat i Prevenció.
Els
reptes
de la
seguretat,
a debat
L
a clau per afrontar i superar situacions d’e-mergència o catàstrofes greus és l’actuació ràpida i coordinada dels cossos de Bombers, Policia, Protecció Civil i Medicina d’Urgència. Al I Congrés Internacional de Seguretat i Prevenció es van debatre les línies d’actuació a seguir en les emergències més directes i properes amb les quals es poden trobar aquests professionals. La trobada va tenir lloc els dies 30 i 31 de juliol de 2003, al Palau de Congressos de Barcelona, en el marc dels X Jocs Mundials de Policies i Bombers. A l’entorn del con-grés es van desenvolupar diversos esdeveniments, entre els quals va destacar l’exposició professional del primer Saló Sector Seguretat i Prevenció i els si-mulacres de les intervencions dels cossos de bom-bers i policia en situacions excepcionals.El psiquiatre Luis Rojas Marcos, ex president del Sistema de Sanitat i Hospitals Públics de Nova York, va obrir el congrés amb la ponència "Seqüeles: reconstrucció mèdica i social". Rojas Marcos va parlar sobre la naturalesa, els símptomes i la su-peració del trauma emocional deri-vat de l’exposició a una situació de crisi o terror. El psiquiatre es va re-ferir als atemptats de l’11 de setem-bre a Nova York, els quals va viure en directe al costat dels cossos de seguretat, i va remarcar que entre un 15 i un 20% dels afectats enca-ra reben assistència psicològica per a supeenca-rar l’im-pacte dels atacs.
Entre els ponents més destacats hi havia el doc-tor Ignacio Paso, dels Serveis Mèdics de Guàrdia Ur-bana de Barcelona. S
Especial Jocs
Luis Rojas Marcos, psiquiatre i expresident del Sistema de Sanitat i Hospitals Públics
de Nova York, va participar com a ponent al I Congrés Internacional de Seguretat i
Prevenció. Rojas Marcos és un dels principals experts mundials en l’estudi de les
re-percussions mèdiques i socials derivades de les catàstrofes i de les situacions de crisi.
La solidaritat i la capacitat
de resistència humana són
els factors clau per superar
els traumes emocionals
El psiquiatre Luis Rojas Marcos durant l’entrevista
Exhibicions de seguretat
El I Saló de Seguretat i Prevenció va
incloure diferents exhibicions dels cossos
de seguretat. Les proves es van
caracteritzar per l’espectacularitat, i
l’eficàcia dels professionals. Algunes de les
intervencions recreades van il·lustrar
amenaces d’artefactes explosius, rappel
invertit a edificis, retrats robot, registres,
defensa personal, conducció,
excarceració, rescat de muntanya o
intervencions de cossos d’elit.
15 14
E
ls atletes de Guàrdia Urbana han trencat totes les previsions i han aconseguit 55 podis. Andrés Sevilla Guerrero, medallista per partida doble a Indianàpolis 2001, obria el medaller de Guàrdia Urbana un dia abans de la cerimònia d’inauguració. Sevilla va guanyar el primer or per al Cos en la categoria senior 73 Kg de judo. Aquell mateix cap de setmana, els atletes David Naharro i Daniel Fuster tancaven la seva participació en biatló en el novè i quinzè lloc de les seves categories. A Montmeló, l’equip de motoci-clisme va jugar un bon paper, tot i no aconseguir cap podi.La cursa de camp a través, disputada el diumen-ge en un circuit de 10 Km al voltant del Castell de
Montjuïc portava noves alegries a l’expedició "urbana". L’experimentat Martín González Cillán feia bons els pronòstics de favorit i guanyava la seva primera medalla als Jocs de Barcelona –en total va aconseguir-ne quatre–. Manuel Fernán-dez pujava al segon graó del podi en la categoria de cross.
A la galeria de tir de l’Escola de Policia de Cata-lunya, José Luis López Córdoba es feia amb la medalla de plata en la modalitat de tir de precisió i dol, mentre el seu equip, amb Pedro Domínguez, Núria Lahuertai Francesc Naudó, pujava al tercer graó del podi en la mateixa modalitat per equips. A la categoria femenina, Lahuerta i Isabel Coll quedaven a les portes de la medalla en ocupar el
Especial Jocs
La
crònica
dels
Jocs
Tres dels membres de l’equip de motociclisme Team 092, que van participar als Jocs Mundials de Policies i Bombers de Barcelona
A l’esquerra de la foto, el medallista Ignacio Zúñiga posa amb el seu company, Jordi Martínez Ciruelos David Jacobo i Juan Pascual Téllez
van guanyar la medalla d’argent de la competició per equips de golf, handicap 14.9 fins a 99. A baix, l’equip de futbol
Han estat més de vuit dies de competicions, a cavall entre l’intercanvi
d’experièn-cies i la competitivitat esportiva. Els Jocs Mundials de Polid’experièn-cies i Bombers del 2003
tancaven el teló amb la satisfacció de batre tots els records de participació i èxits
de la història d’aquest esdeveniment esportiu.
L’equip de waterpolo de Guàrdia Urbana comptava amb dos membres de Bombers de Barcelona
Andrés Sevilla Guerrero Martín González Cillán
Merdedes Ruíz Alvarez Juan Guerrero Rodríguez Salvador Martí Fuentesauco María Rodríguez Perea Silvia Biurrun Pérez Ramon Queralt López Margarita Fábregas Hermida Carlos Briones Pardo Equip combinat de trap Juan Castillo Carrasco Francisco Mayorga González Antonio Fernández Quiroga
Total medalles d’or
Judo
Cross Country
Atletisme: 5.000m, Mitja Marató i 10.000m. BTT: cros / BTT: descens Bitlles
Natació: 400 lliures Atletisme: 10.000m. Tir: PAP tir de situació Atletisme: triple salt Atletisme: llanç. pes Esquaix individual Trap (Tir al plat)
Boxa: +91 Kg. Jacinto González Cillán
Montserrat Aranda Castán Manuel Fernández Yeste José Luís López Córdoba Rosa López García Rafael González Martínez Julio Alcaraz Fernández Equip relleus
Andrés Bastida Pérez Martin Llobet Paz Pedro Moraleda Méndez José Cuesta (bomber) Andrés Bastida Pérez Begoña García Medrano Francisco Delgado Gutiérrez Adolfo Martínez de Bujo Equip de bitlles
Rosa Artigas Rebes Pilar Rodríguez Villanueva Equip de golf
David Jacobo Gracia Juan Pascual Téllez Equip de bàsquet Óscar Álvarez Valverde Toni Campos Mármol Joan López Pallarés Carles Reyner Xiol José Rodríguez Ávila Manuel Romero Fernández Abel Saura Martí
Total medalles de plata
2 1 1 1 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
BTT: cros / Kayak: 500m. BTT: cros
Atletisme: Cros Tir precisió
Atletisme: 5.000m. i 10.000m. Tir amb arc: mod. caça b. Atletisme: 3.000m. Natació: 4x50 lliures
Natació: 50m. esquena Natació: 50m. esquena Doma clàssica: Repris 1 Doma clàssica: Repris 3 Bitlles Golf Bàsquet (3x3) 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 4 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1
Jacinto González Cillán Ramon Queralt López Equip de tir
Pedro Domínguez Folch, Núria Lahuerta Marzo, Francesc Naudó Agulló, José L. López Córdoba Montserrat Aranda Castán Equip relleus
Eduardo Panicello Monterde, Juan M. Macías Font, Juan Figueras Rodríguez, José Mateo (bomber) Begoña García Medrano Juan Figueras Rodríguez Equip de natació Andrés Bastida Pérez Pedro Moraleda José Cuesta (bomber) Martín Llobet
Adolfo Martínez de Bujo Antonio Ramírez Bercero Equip de bitlles
Juan Guerrero Rodríguez, Jorge Roman Martínez, Javier Sanz Eslava Joan Orti Blasco
Francisco Sánchez Iguarben Ismael Pérez Horta
David Pérez Horta Juan Juan Abarca Ignacio Zúñiga Fernández Rafael González Martínez Antonio Cordón Martín Equip d’escacs
Germán Abril Domínguez, Pablo Castillo García, Juan Manzano Vargas, Manuel Ortega Molina, Artemio Montoliu Bernardo i Manuel Sánchez Criado Equip de tir al plat
Ramón Almansa Moreno, Daniel Alonso Hijano, Antonio Barón Pérez, Joan Edo Camí
i Francisco Moros Moreno Francisco Moros Moreno Mónica Pruñonosa Gota
Total medalles de bronze
Kayak: 200m. Altletisme: Llargada Tir de precisió
Ciclisme (Criterium) Natació: 4x50 estils
Natació:100m. esquena Natació: 100m. esquena Natació: 4x50 estils
Doma clàssica: Repris 2 Doma clàssica: Repris 3 Bitlles
Boxa: categoria –67 Kg. Boxa: categoria –81 Kg. Boxa: categoria –75 Kg. Atletisme: 5.000m Karate: -85 Kg.
Tir amb arc: mod. caça c. Atletisme: Triple salt Escacs per equips
Trap: tir al plat
Trap: tir al plat individual Esquaix
Total Medalles Guanyades
per la Guàrdia Urbana
22
16
17
Medalla d’or
Medalla de Plata
Medalla de Bronze
OR
16
PLATA
17
BRONZE
22
TOTAL
55
16
Especial Jocs
19 18
quart i sisè lloc de la taula classificatòria de la competició per a dones. Silvia Biurrún Pérezsí va pujar al podi a les proves de tir de situació, en aconseguir una nova medalla d’or.
Al circuit de bicicleta tot terreny (BTT), Guàrdia Urbana s’embutxacava tres noves medalles per a la seva col·lecció particular. Mercedes Ruiz aconse-guia l’or en la categoria sènior i el seus companys Jacinto González Cillán i Montse Aranda feien plata en gran màster i sènior A.
A l’especialitat de descens, Mercedes Ruiz repe-tiria dies després medalla d’or, en guanyar la prova de senior B.
El dia 30 començaven les proves d’atletisme, repartides pels escenaris olímpics de la ciutat. A
l’Estadi Lluis Companys, Martín González Cilláni Rosa López obrien el camí als tretze medallistes d’atletisme amb què va finalitzar la competició Guàrdia Urbana.
L’or de Martínez Cillán als 5.000 metres seria el primer de la llista d’èxits d’aquest corredor consa-grat, que també va assolir llocs de podi a la mitja marató i als 10.000 metres. A les seves medalles es van anar afegint els ors de Maria Rodríguez Perea en 10.000 metres, Margarita Fábregasen llança-ment de pes. Rosa López va sumar dos argents a les proves femenines de 5.000 i 10.000 metres, igual que Manuel Fernández Yeste (Cross), Julio Alcaraz (3.000 metres). Juan Juan Abarca feia el bronze als 5.000 metres mentre que a la prova de
Especial Jocs
Els atletes de Guàrdia
Urbana van aconseguir
dos ors i dos argents
en la categoria BTT
Mercedes Ruiz (dreta) va assolir dos ors a les proves de BTT
Guàrdia Urbana va aconseguir dues medalles de plata i dues de bronze a doma
21 20
triple salt masculí, en categoria master, i a la de salt de llargada, Ramon Queralti Antonio Cordón copaven el podi amb la tercera posició.
Més punts forts
La natació va ser un altre dels punts forts del contingent de Guàrdia Urbana. L’única medalla d’or en aquest esport se l’enduia a la prova de 400 metres lliures Salvador Martí Fuentesauco, un dels fixos entre els nedadors guardonats dels Jocs. Andrés Bastida Pérez, Begoña García Medrano, van seguir l’exemple del seu company i van acon-seguir medalles d’argent a les competicions de 50
metres esquena, mar obert i 100 metres esquena. Bastida va fer doblet amb una altra plata amb l’equip de relleus 4x50 lliures, que estava format a més per Martín Llobet Paz, Pedro Moraledai José Cuesta.
L’apartat de bronze a la natació tampoc va quedar desprovist de medalles. Begoña García repetia a la modalitat d’esquena, amb un tercer lloc als 100 metres. En la mateixa distància, Juan Figueras Rodríguez aconseguia el tercer graó del podi. Martínez, Llobet i Moraleda feien bronze a les seves categories en 200 metres. Igual que l’equip de relleus de 4x50 estil lliure, amb Eduardo Pani-cello, Juan M. Macías, Juan Figueras i José Mateo.
El combinat de Guàrdia Urbana i Bombers de Barcelona de waterpolo va arribar fins a la segona fase
Jacinto i Martín, germans i agents de
Guàrdia Urbana des de fa 27 i 25 anys
respectivament, han protagonitzat
l’anècdota curiosa dels Jocs Mundials de
Policies i Bombers del 2003. Els González
Cillán, amb 51 i 48 anys, han acaparat set
de les 55 medalles del total de Guàrdia
Urbana entre els dos. Als quatre ors del
petit dels González Cillán –rècord de
Guàrdia Urbana en l’edició 2003 dels
Jocs– se sumen el bronze i els dos argents
del seu germà Jacinto. Martín González va
ser líder indiscutible en les proves de
cross, mitja marató, 5.000 i 10.000
metres de la seva categoria, mentre que el
seu germà Jacinto pujava al podi en la
prova de cross amb bici i als 200 i 500
metres de kayak.
En l’edició del 2001, Martí González ja va
aconseguir pujar al més alt del podi en les
proves atlètiques de cross, 5.000 i 10.000
metres. Damunt la bici, el seu germà
Jacinto aconseguia l’or en la cursa de
mountain bike i junts, compartir la
medalla d’argent en triatló per equips
amb el nadador Salvador Martí
Fuentesauco, que aquest any no va
competir. El trio repetia medalla dels Jocs
d’Estocolm 1999, una edició on Martín
González no va poder córrer per lesió i
Jacinto es va lesionar la clavícula.
A Barcelona, ambdós germans feien un
balanç positiu de la seva participació als
Jocs, tot i que Jacinto encara recordava el
"regust amarg" del seu segon lloc en la
prova de cross de BTT. A menys d’un
quilòmetre per arribar a la meta, Jacinto
González Cillán va caure de la bici, va
haver d’arreglar-ne la cadena i va veure
com perdia el seu primer lloc de la cursa
en ser avançat pel primer classificat. Tot i
així va quedar segon.
Les medalles dels germans González Cillán
Especial Jocs
23 22
Tot i estar considerat un esport minoritari, els participants de tir al plat de Guàrdia Urbana van fer un paper brillant. El quartet format per Juan Castillo Carrasco, Francisco Mayorga i Manuel Muñoz Delgado va aconseguir la medalla d’or en la seva categoria, mentre que l’equip de Ramón Almansa, Daniel Alonso Hijano, Antonio Barón, Joan Edoi Francisco Morosaconseguia el bronze. Moros repetia metall en les proves individuals i Muñoz i Hidalgo, en la competició que es realitza-va per parelles.
Però la sorpresa del medaller no ha estat tant en l’èxit rotund dels participants de Guàrdia Urba-na en les competicions de tir al plat, com en el bronze d’Ignacio Zúñigaen la categoria de menys
de 85 kg de karate, un esport on la presència de Guàrdia Urbana es limitava a les participacions del medallista i de Jordi Martínez Ciruelos i Martín González Mula. Sorprenents van ser també les medalles d’or i plata de Juan Guerrero Rodríguez i Rosa Artigas a bitlles, tot i que Guerrero ja va guanyar a Indianàpolis.
Disciplines minoritàries
Les disciplines amb menys adeptes entre la plantilla de Guàrdia Urbana en aquests Jocs Barce-lona 2003 han estat, segons les dades del CEGUB, el submarinisme –amb tres inscrits i cap medalla–
Especial Jocs
Les xifres dels Jocs
10.582 participants (9.642 homes i 940 dones),
provinents de 54 països, han pres part del 27 de juliol
al 3 d’agost en més de 64 modalitats esportives. Les
xifres superen en un 12% els resultats d’Indianàpolis.
Les disciplines amb major participació han estat
l’atletisme i el futbol, amb 1.061 i 844 inscrits. Els
esports que menys inscripcions han enregistrat han
estat l’heptatló i el windsurf, amb una i onze
sol·licituds respectivament. A Guàrdia Urbana, els
participants han estat majoritàriament agents i
caporals, amb un total de 240 inscrits. Per edats, el
gruix de sol·licituds l’han realitzat membres de Guàrdia
Urbana entre els 36 i els 43 anys.
A tots els policies i bombers que han pres part als
WP&FG 2003 se sumen els 2.760 voluntaris que van
posar un toc de color pistatxo en els escenaris de les
proves amb la seva col·laboració desinteressada i
indispensable pel bon desenvolupament dels Jocs.
L’equip de futbol sala masculí posa abans del partit
Ramon Queralt López va quedar fora de la taula classificatòria en salt amb perxa
Les proves de cross es van celebrar al Fossar del Castell de Montjuïc Guàrdia Urbana va sumar
tretze medalles en atletisme
Els participants en proves
d’atletisme han sumat un
total de tretze medalles
per a la Guàrdia Urbana
24
i el piragüisme, on només es van inscriure Antonio Ferrando Abarcai Jacinto González Cillán, aquest últim amb medalla als 200 metres amb kayak.
Les participacions a esquaix es van saldar amb dues medalles. A les competicions individuals d’es-quaix, Carlos Briones va obtenir un or i Mónica Pruñonosa, una agent recent incorporada, una medalla de bronze.
Els cavalls i genets de la Unitat Muntada de Guàrdia Urbana no podien ser menys i van aconse-guir dues plates i dos bronzes. Francisco Delgado Gutiérrez i Adolfo Martínez de Bujo pujaven al segon graó dels podis de les proves individuals de doma repris 1 i 3. Martínez repetia amb un bronze a repris 2, i el seu company Antonio Ramírez
Cerce-do, l’emulava en la categoria de repris 3.
Per equips, els set guàrdies que van participar a les competicions de bàsquet 3x3 van obtenir medalla de plata en les seves categories. A tir amb arc, Rafael González Martínezva obtenir medalles d’argent i bronze. També l’equip d’escacs, format per Germán Abril, Pablo Castillo, Juan Manzano, Manuel Ortega, Artemio Montoliu i Manuel Sánchez Criado, va quedar en tercera posició.
En definitiva, els representants de Guàrdia Urbana de Barcelona han aconseguit un palmarès d’èxits que caldrà tenir en compte per als pròxims Jocs Mundials de Policies i Bombers, previstos pel 2005, a Québec (Canadà). Sens dubte, són uns reesultats difícils de superar. S
Especial Jocs
El competidors de tir de precisió i de situació de Guàrdia Urbana van sumar sis medalles: una d’or, una d’argent i quatre de bronze
José Antonio Otal, durant la seva participació en tennis.
25
El passat 13 de juny es va fer la
presenta-ció a la premsa de la patrulla ciclista de
Les Corts. Aquest és el segon districte que
disposa d’aquest tipus de patrulla, de
ma-nera continuada El primer va ser
l’Eixam-ple l’any 1999.
El programa “En directe” de TV3 va
acompanyar a les patrulles que
du-rant els dies de més calor vigilen Collserola
en prevenció dels incendis forestals. El
ca-poral Pau García va ser entrevistat per
Montse Tió, reportera del programa.
Els serveis informatius de TVE, van
entrevistar l’agent Gerard Capdevila
(conservador del museu) amb motiu de la
mostra d’uniformes policials. L’agent
també va ser entrevistat per una
perio-dista d’Ona Catalana.
El passat dia 9 de juliol, l’intendent
Carles Reyner i una petita
represen-tació d’agents del Cos que participaven als
Jocs van assistir al programa de TV3 “La
columna” –presentat per Julia Otero– per
explicar aspectes organitzatius i
esporta-tius de l’esdeveniment.
El programa “l’Hora del Pati”, de
l’emisora RAC1, va entrevistar
l’in-tendent Carles Reyner, amb motiu de la
seva participació als WP&FG de Barcelona.
BTV va realitzar un reportatge
de l’equip ciclista que va
par-ticipar als Jocs Mundials.
B
27 B
a rc elona
26
Notícies GuB
E
l Club Esportiu de Guàrdia Urbana (CE-GUB) es va constituir davant la Secretaria General de l’Esport del De-partament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el 30 de juliol de 1993. El seuantecessor a Guàrdia Urbana havia es-tat la Comissió d’Activies-tats Esportives (CAD), que va desaparèixer l’any 1990 per deixar pas a la Delegació d’Esports, depenent de la Divisió de Serveis Ge-nerals del cos.
La constitució del CEGUB el 1993 va venir mo-tivada en gran part per la necessitat de coordinar la participació dels membres de Guàrdia Urbana en l’edició de Barcelona dels Jocs Mundials de Policies i Bombers (WP&FG). Tot i que la primera actuació de Guàrdia Urbana en aquest esdeveniment espor-tiu es remunta a l’any 1995, a Melbourne (Austrà-lia), i va tenir continuïtat a les edicions de Càlgari 1997 (Canadà), Estocolm 1999 (Suècia) i Indianà-polis 2001 (EUA), ha estat als Jocs Mundials de Po-licies i Bombers de Barcelona on les xifres de parti-cipació d’agents barcelonins s’han disparat.
A banda dels Jocs, les seccions esportives que
composen el CEGUB han participat durant aquests anys en altres torneigs inter-policials d’àmbit local, na-cional i internana-cional. Els equips amb més tradició competitiva dins del CEGUB han estat les formacions de tir policial, tir al plat, ciclis-me, bicicleta de muntanya (mountain bike), futbol, futbol sala, pentatló poli-cial, bàsquet i motociclisme. De cara als Jocs, es van reforçar les participacions en bitlles, atletisme, es-cacs, golf, voleibol, tennis i waterpolo, entre d’al-tres.
Fer-se soci
El principal avantatge de la subscripció al CE-GUB són els descomptes adquirits en l’ús d’instal·la-cions esportives com el Club de Tennis Vall d’He-bron, els més de 40 centres UBAE i DIR, i el Holidai Gym de l’Hotel Feria Palace. Les Piscines Picornell ofereixen un 10% de descompte a la quota d’abo-nament als socis del CEGUB i als seus familiars di-rectes. A més, els socis tenen accés a la pista d’atle-tisme del Parc del Migdia i descomptes a les pisci-nes municipals de Montjuïc.
Durant l’any els socis del CEGUB organitzen es-tades d’esquí i sortides en bicicleta conjuntes. S
Imatges del carnet de soci i la targeta personalitzada del CEGUB
El 30 de juliol feia deu anys que s’havia creat el Club Esportiu de Guàrdia Urbana. El
1993 el CEGUB va néixer amb la intenció de coordinar la participació dels agents en
els Jocs Mundials de Policies i Bombers. Ara s’ha convertit en un club esportiu
orga-nitzat que ofereix avantatges als socis en l’ús d’instal·lacions esportives de la ciutat.
El
CEGUB
fa
deu anys
Les Piscines Picornell
ofereixen un 10% de
descompte als socis
del CEGUB
El 29 de setembre se celebra la diada de Sant Rafael, patró de la Guàrdia Urbana, i se
celebra amb diversos actes oficials i d’esbarjo des del 30 de setembre fins al 13
d’oc-tubre. Aquest any, com és habitual, s’han organitzat els tradicionals lliuraments de
me-dalles per antiguitat i al mèrit, i activitats lúdiques, com la Festa Infantil al Tibidabo.
E
l dimarts 30 de setem-bre es dóna el tret de sortida a les festes pa-tronals de Guàrdia Ur-bana. La diada de Sant Rafael, el patró del cos de policia de Barcelona, se celebra el 26 de setembre però les celebracions a Guàrdia Urbana duren del 30 de setembre al 13 d’octubre.L’acte de lliurament de me-dalles per antiguitat, diplomes al personal jubilat i invitació a
vídues del cos obre el pro-grama d’activitats.
La mateixa setmana però en dissabte, el Parc d’Atraccions del Tibidabo obrirà les portes als fami-liars de Guàrdia Urbana per celebrar la seva tradicional Festa Infantil. L’any passat, 2.156 persones van acudir a la cita al cim de la Mun-tanya Màgica, entre agents, treballadors de Guàrdia Urbana i els seus fills i filles. El dia de la Festa Infan-til el parc està obert a tots els membres de Guàrdia Urbana inscrits, amb accés lliure a totes les atrac-cions i una festa amb actuaatrac-cions d’humoristes, ball i espectacles d’animació.
El dimarts 7 d’octubre s’oficiarà una missa de tar-da en honor al patró de Guàrdia Urbana, Sant Rafa-el, a la parròquia de Sant Just i Pastor, a Ciutat Vella. El mateix dimarts, un cop acabada la cerimònia reli-giosa, es procedirà a celebrar el lliurament de meda-lles al mèrit 2003. El Saló de Cent de l’Ajuntament serà de nou l’escenari per a aquest acte.
El dissabte 11 d’octubre, la pista de la Foixarda obrirà les seves portes als nens hospitalitzats per ce-lebrar una diada de festa amb els agents de Guàrdia Urbana. Finalment, les XVIII Ponències sobre Segure-tat Ciutadana, que tindran lloc el dilluns 13 d’octu-bre al World Trade Center del Port de Barcelona, tan-caran el programa d’actes oficials de les festes de Sant Rafael 2003. S
Dimarts 30 de setembre
Dissabte 4 d’octubre
12h 00’
Lliurament de medalles per antiguitat, diplomes al personal jubilat i invitació a vídues del Cos12h 00’
Festa InfantilParc d’atraccions del Tibidabo
Dimarts 7 d’octubre
18h 15’
Santa missa en honor a Sant Rafael, patró de la Guàrdia UrbanaParròquia Sant just i Pastor
19h 30’
Lliurament de medalles al mèrit Saló de cent de l’AjuntamentDissabte 11 d’octubre
11h 00’
Diada de festa amb nens hospitalitzats Pista de la FoixardaDilluns 13 d’octubre
Tot el
DIA
XVIII Ponències sobre Seguretat Ciutadana
World Trade Center
ACTES, HORARIS I LLOC ON SE CELEBRA:
Enguany es repetirà la festa infantil organitzada al Tibidabo, on petits i grans gaudiran de les atraccions i diversos espectacles
Comencen les
29 B
a rc elona
28
Els 69 agents formats a l’Escola de Policia de Catalunya ja s’han incorporat en
pràc-tiques a la plantilla operativa de Guàrdia Urbana. Distribuits per les UT, els agents de
nova incorporació patrullen tutel·lats pels agents veterans des del mes de juliol.
Enre-re queden nou mesos de pEnre-reparació i proves eliminatòries per poder entrar al Cos.
“Curs d’acollida i adapta-ció a les funcions de la GUB”, pretèn transmetre al personal de nou ingrés una visió general de l’or-ganització de l’Ajuntament i de la Guàrdia Urbana, així com donar a conèixer normatives i aspectes de procediments bàsics necessaris per dur a terme les funcions assignades als agents.
Un altre dels objectius genèrics del Curs d’Acolli-da és que els aspirants a agents adquireixin els coneixements bàsics sobre les àrees d’activitat professional derivades de la normativa municipal i d’altres.
En general, els nous agents han trobat molt positiu el fet de realitzar una formació comuna amb totes les policies de Catalunya de cara a “unificar procediments”en un futur pròxim i perquè així es veuen “igual que nosaltres”, com comenta Manuel Francisco Rodríguez, en pràctiques a la UT 1. El seu company de Ciutat Vella, Josep Martín, destaca la “sort” d’haver ingressat a Guàrdia Urbana perquè es considera “un referent a nivell de policies locals". Com a moment més emocionant, Martín destaca la recollida del diploma: "sents que t’ho has guan-yat", assegura. Fent balanç dels nous mesos de formació, Jesús de la Torre (UT-1) assenyala la
La nova promoció de Guàrdia Urbana va superar nou mesos de formació a l’Escola de Policia de Catalunya
duresa de la preparació per a convertir-se en agent, ja que "es valora la persona a molts nivells".
La majoria d’aspirants entrevistats han confessat haver canviat la imatge preconcebuda de Guàrdia Urbana en entrar al Cos, ja que des de fora "dóna la sensació que només es dedica a trànsit", afirma Mónica Pruñonosa, de pràctiques a UPAS. De la mateixa Unitat, Miguel Romeroes declara sorprès per la "capacitat de treball dels veterans"que, en la seva opinió, és "més i de més qualitat, per la preocupació que existeix per reciclar-se de forma autodidàctica".
Durant el període de pràctiques, els nous agents han sortit a patrullar sempre acompanyats d’agents veterans. Les primeres tres setmanes, els nous
guàr-Els aspirants troben molt
positiu el fet de realitzar
una formació comuna
amb les policies catalanes
Els
nous agents
ja
patrullen
Els 69 agents de la nova
promoció de Guàrdia
Urbana s’han incorporat en
pràctiques a la plantilla
Dues dones entre els aspirants
Mónica Pruñonosa és una de les dues noies
que es llicenciaven entre els nous agents.
Per a ella, la formació ha estat "dura", ja
que durant nou mesos "es manté la tensió
permanentment". Malgrat això, ella es
descriu com una persona "molt
disciplinada", a la qual no li ha costat gaire
adaptar-se a la dinàmica de l’EPC. No ha
notat cap tipus de discriminació pel fet de
ser dona, tot i que creu que "potser et
tenen més en el punt de mira per vigilar si
aprens lent o et quedes enrere". Destaca
haver-se sentit molt a gust amb els seus
companys i haver gaudit d’una formació
privilegiada pel fet de ser pocs per aula. A
les pràctiques a UPAS, valora molt el
recolzament dels companys veterans i opina
que un bon policia "mai acaba
d’aprendre-ho tot". Tot i això, troba que amb unes
pràctiques més curtes "tindria prou per
habituar-se al ritme de la casa". Fins i tot
ha tingut temps per participat als X
WP&FG de Barcelona, inscrita a l’equip de
futbol sala femení de Guàrdia Urbana.
dies van sortir amb una parella d’agents amb expe-riència, i posteriorment, ells mateixos com a parella d’un altre agent veterà.
Els agents en pràctiques troben un recolzament molt valuós en els seus companys amb més anys d’experiència però se senten un mica "com una càrrega per a ells", com comenta Romero. Per la seva part, Carles Duran, de la UT 10, Sant Martí, valora positivament l’avantage de sortir amb companys veterans perquè “n’han vist de tots colors"i tenen "picardia en les actuacions” que els nous agents no tenen.
Els nous agents coincideixen en els avantatges de ser guàrdia a Barcelona, sobretot pel que fa a la tria de destí i els horaris laborables. En aquest sentit Romero suggereix "rotar per les unitats"durant la formació per poder "triar a partir de l’experièn-cia”. Durant un any i fins al juliol, els 69 nous agents completaran la seva formació amb pràcti-ques al Cos. S
La recepció dels 69 nous agents es va celebrar al Saló de Cent de l’Ajuntament
D
esprés de nou mesos de formació a l’Esco-la de Policia de Catalunya, els 69 agents de la nova promoció de Guàrdia Urbana s’han incorporat en pràctiques a la plan-tilla del Cos. 67 homes i dues dones patrullen des de l’u de juliol en les diferents unitats amb agents veterans del servei.El passat mes de juny la nova remesa de guàrdies es va diplomar, junt amb les lleves de Mossos d’Es-quadra i policies locals de Catalunya per al 2003. La 73a promoció de Guàrdia Urbana –la 16a que es forma a l’EPC– va seguir un pla d’instrucció comú a totes les policies catalanes, complementat en l’últi-ma setl’últi-mana per un curs de forl’últi-mació específic de Guàrdia Urbana. Aquest programa formatiu, el
B a rc elona
30
Desconnecta
Humor
per Nasi
Una endevinalla “urbana”
per Serrallonga
Tres pistes
1-
Carrer del districte de les Corts
2-
Dedicat a una barcelonina d’Aragó
3-
Que va morir a Ceuta el 1857
Jeroglífic
per Serrallonga
R
NOTA
NOTA
Carrer del districte
de Ciutat Vella
Agustina Saragossa i Domènec va néixer a Bar celona el 1796.
Coneguda com Agustina d’Ar agó, va morir a Ceuta el 1857.
3 1
La llei d’ordenació del
sistema de seguretat a
Catalunya (II)
P
arlàvem en l’anterior article de les deficièn-cies en la concepció de la seguretat com a servei públic. El segon problema que pateix el nostre sistema de seguretat és precisa-ment l’absència de sistema.Conseqüent amb aquest plantejament de la se-guretat com un dret subjectiu, el primer repte de la legislació sobre seguretat seria el d’establir quin és l’abast exacte del mateix, quines són les prestacions que les administracions públiques han de garantir, quines són les condicions d’accés, quina és l’admi-nistració responsable en cada cas i fins a quin punt resulten exigibles aquestes prestacions destinades a fer efectiu i real el dret subjectiu a la seguretat. En definitiva, establir el desplegament del contingut d’aquest dret, de la mateixa manera que la legisla-ció sobre ensenyament defineix quins són els graus de l’educació, fins a quin punt resulten obligatoris i gratuïts, quines són les condicions d’accés i, en definitiva, què és el que el ciutadà té dret a espe-rar del sistema.
Tanmateix, i com s’ha dit, l’ordenament de la se-guretat es limita, ara per ara, a una normativa re-pressiva, essencialment de caràcter penal, i a una elemental regulació organitzativa que tampoc no arriba a definir l’acció policial amb un mínim de claredat i coherència. Claredat pel que fa a una dis-tribució neta de funcions i responsabilitats, i
co-herència quant a l’articulació de mecanismes de cohesió de les policies i administracions públiques que hi intervenen.
Conseqüentment, no es pot parlar a hores d’ara de la seguretat com a servei públic, ni del dret a la seguretat com un autèntic dret subjectiu exigible com a tal.
Manca d’un sistema integrat
D’altra banda, tampoc no es pot parlar pròpia-ment d’un sistema de seguretat. En efecte, en un context de pluralitat d’administracions competents i de diversitat de cossos policials que hi actuen, no existeixen els mecanismes de cohesió que permetin que els components operin com un sistema inte-grat. En aquest sentit cal posar de manifest que, ara per ara:
– No hi ha una informació estandarditzada, ho-mogènia i compatible sobre l’activitat dels diversos cossos policials, ni la informació asistemàtica que proporcionen els cossos i administracions responsa-bles en matèria de seguretat resulta compatible amb la que proporciona el sistema judicial.
– No hi han sistemes estables i suficients de coor-dinació operativa entre cossos policials.
– No hi ha instruments estables de planificació. – En termes generals, no hi ha mecanismes de co-ordinació de l’actuació administrativa sobre la se-guretat amb les altres polítiques publiques que in-cideixen.
És clar que aquestes mancances impedeixen parlar d’un sistema de seguretat com a tal. S Per Eduardo Paricio
Guàrdies de cavalleria
Sèrie Primera, postal número 11Uniforme de servei d’estiu
Uniforme de servei d’estiu
La imatge mostra un guàrdia amb l’uniforme de servei d’estiu que es
duia a l’any 1860. L’agent subjecte quelcom a la mà, amb què distreu
un gos del carrer. De fons es distingeix l’entrada principal de la Ciutadella
i ofereix una interessant escena de la façana en aquell temps.
Guàrdies de cavalleria
El dibuixant representa una escena que passà al barri del Raval de la
ciutat l’any 1861, concretament es tracta del Baluard de les Puces. Una
parella de la Secció Muntada dissol una baralla de pedres. Les muralles
