:torC/134 I
~~~~~~~~==-~~~="'"""'
CARLES SALVADOR
FLÁSTIC
FOE5IE5
Pórtic
de }oóetJm. Bauarrt
PLÁSTIC
ES PROPIETAT DE L'AUTOR DRETS RESERVATS
CARLE5 ALvADOR
FLÁSTIC
FOE5IE5
PORTIe DE JOSEP M. BAYARRI
P L ¡ . S T r c
Amic: DzIs armetllers en flor que has evocat m' envíes el plaer perfluLlat
en ton fa1.1st comental'i...
i en ta prosa aromava el Maestrat com excels herbola.ri
a la Ciutat baixat!
CarIes amic:
com tú dins ta brillant pedagogía, entre armetllers e:stic
i en sé de ia floral epifanía
i el pl'opi COI' m' és fraternal testic de la sincerita.t de ta poesía
que m' ha vingut perl' amorosa vía per on jo la esperava cada nit, cada día.
Solitari:
lirífic herbolari
que lliges pels bancals i els armetllers florits els llibres amicals
de tons germans poetes a la Ciutat junyts...
en el primitivísme de ta pedagogía
recordes els jardins d' Academo, gloriosos;
e A R L E S S It. L \> A D o R
i en mig d' úxos paisatjes de la Patria flaÍro- aristotelitzant vas ta própia poesía (sos .. .. .. .. .. .. .. .. .. .... ...
i a la Ciutat la envíes en el amor del día.
Amic-germ¿:
compartím-se el raím, l' aigua i el pa.
La mal
'1líliranE [' ofzut'
Recalzat allá a la riba d' a on hom esguarda. '1 mar t' he v~st passar tota núa per l' atzur de nostre cel.
Vogaves alta, molt alta amb cIal's i oscurs per el sol i ta silueta nacre
poc a poc es va desfer.
01 núgola, i dona, i boira tot enl' hora d' un minut d' un capvespre de l''2StiU.
Quí pogués tornar-te marbre i tenirte a1seu jardí
com un ídol oriental.
cbell50ció
de
fa U'umAl cristaIl del meu balcó per un bes baixa la Iluna cada nit. Si estíc de vetlla reb-lo prest; i me importuna si dorc ja, fins despertar-me.
Ella és tan amorosida
que d' argent ompli ma cambra -que no mai está dormida
e ... 1/ L I! S S A L V A D O R
puix recita cada nít ersos meus, veladament, (lIeu ressó de ma veu ténue) dol<¡:ament í tendrament.
1 els esprits, els gnoms minaií'es amb capelIs de vermelIó,
cada nít venen per dur-se 'n el metal de l' argentó.
1 s' enríuen í fan gresca, forts sorolIs, sarabastalL.
... . . . . .
...fíns que la lIuna prudent se retira del cristal1.
9~n (a nif, encara Sí sobtadament desperto
sé que 'm guarda un paradís:
la velada lIum eléctrica que s' escola fins el llít;
el pantaíx del cronometre -possessíó deIs esperíts;- de la Guarda l' Angel cándíd desvetllat tota la nít;
les imatges estampades de Francesc el sant d' Assís i la Vcrge amparadora de Val¿ncía-bel1 jardi¡
la nuesa c1aufjcada en la ereu, de Jesucl'ist¡
la bombolla sabonosa d' un bes tendre del meu El1, -que naixcuda en la ferida deIs meas llabis, creix sins fi¡- i la esposa que m' esguarda fent··me ofrena d' un somrís.
>le l!<
*
Si sobtadament desperto sé que 'm guarda un paradís cal' mon somni es mel d' abella i el roeu viure eel tranquilo
C A H I . I : S S A L V A D O H
9Rifrnc)
interíofS1
Passá front a mi del bra<¡: del seu home Somría joiosa i felí<¡:.
Quedí pensatiu i nafrat...
Pot ésser possible
que vixca la Vida que 'n mi va morir?
Amor fa el mirac1e
grandios i esplendent d' aquest espectac1e.
II
La lluna está enamorada.
De quí ha está?
Del sol que la Uum damada donant-1i va?
La lluna está enamorada.
De tú ha está!
La Huna no és consolada...
Quant que 't valdrá!
<1Ducr11 mor [' lK¡vern Els díes fan creixen<¡:a.
El Sol té més caliu.
L' Hivern fa devallada i en flor és l' armetller.
La rossa Primavera prepara son vestit:
la flor de l' argilaga comen<¡:a a ser capoll;
P L Á s T I C
la font raja més plena;
la neu s' ha regalat.
• * 1{:
Finada la lectura del cantes de Perrault.
La llíbrería s' obri i Homer ens oferix en rímes c1a1'íanes llegendes de la 'víor.
* *
*
El COl' s' ompli d' estrofes -beneit el nostre co1'- Hom sent goig de la Vida perque, ara, mor l' Hivern.
l)an JOOll a son COL
envd[rf
Cor,
qué eres avuí?
Eres nevera
o eres d' un fom el caliu?
Eres nevera
per a l' amor material?
Eres d' un forn el caliu tot foc-amor encolgat?
Eres, sent carn, esperít?
Fes confessíó,
corl .
Qué eres avuí?
Ixten, 01 COl';
íxten del pít.
Trenca la tanca que 't gua:rda;
mastra 't roent o gelat.
A L V A l J ü R
e A Il L E S
Fores ha temps una hrasa que 'm socarrava tot l' ésser.
Res amainava ton foe.
Era ta vida la Vida en amor.
Cor!
Temps era temps que
fOl'2S jolos en amor virgina1.
Temps era temp que una bella, sa.nta madona en ton fons va regn21r.
Vui...
Cor!
Déus ésser brasa encolgada entre cendres cal' sent nevera
fores la mort d' ma Vida;
fores nevera
i t' arrancara del pH, sagnadament,
per él llan~ar-te al fornal cerebral
on va fonent-se ma vida en olocaust de la Vida.
No eres nevera d' amor, veritat?
Deus ésser forn en ca.líu encolgat.
Quina será la madona reconsagrada
que ha de tornar-te a avivar?
01 Presentida, la delerada
que hai de adorar!
P l . Á S T I C
Jj)ensClció de (a por.adoxa:
Dam les mans, al bella amiga:
dam les mans i voltal'em fins a caure els dos alhora marejats en el herbei.
Posa el cos recte i ar1'€l' e, ben juntets els nostres peus¡
fit a fit mira 'm la cara i voltem i més voltem.
. . . .
Sembla que sigam al centre d' una esfera de cristall grissa i blava i 'lerda i roja que amb fallía va voltant.
Sembla que sigam en l' aire treís del temps i de l' espai¡
anegats en bogeríes sense massa gravítant.
..
1 hem caigut sentats aterra comportats pel marejol.Perd~vantla nostra vista passa raude tot el món.
Les muntanyes i les cases i l' arbreda han fet un tomb.
Res va dret ni en equílíbri¡
tot rodant va a l' exterior.
. .
Dam les mans, al bella amiga, que '1 mareig ja ens ha passat i hem vist com el món voltava
e " R L E S
al eníol'n dd nostre esgnard quan nosaltres feiem voltes i més voHes marejats.
1 ésta és la sensació de l' enginy paradoxal.
9Eróh
qo(75 Les gallines picotegen al bancalinvísibles alíments.
Mare-Lloca, c1oquejant-10s, va seguída deIs pollets.
Pare-Gall, que soldancja amorosívol,
llan~a un cant, fort, estrídent.
Dintre un c10t unes polletes se revolquen sobre el fem
embrutant-se los plomatges virolats.
Pare-Gall se posa ato2nt a una folla gallíneta qee s' atan¡;a vora 0211•••
II
Dorm el camp la mígdíada sota el sol tot resplendent.
Les cígales l'ic-ríc- regen el metall deIs seus xísc1ets.
Rossínyols desde l' arbreda fan refíls tan sorprenents
P L Á s T I C
que les notes son esferes de crístaI1 í son d' al'gent, Al camí naíx una cobla 82nsual d' un carreter...
CADA VOLTA QUE TE MIRE CADA VOLTA M' HAS MIRAT¡
SI TÚ TENS ALGO QUE DIR-ME JO TINC MOLT QUE CONTESTAR
111 Dels cínglaxos a la rambla devallant va el pastoret¡
la ramada
fa pastura en el herbd.
El cabríu saItíroneja pel rocam, arreu-arreu í gaudíx de la pínella l' ombra fresca í benvolent.
Sona argent de flavíol í respón un cant encés d' amaros es esperances platxeríoses, cor-prenents.
La pastora que cantava somrísenta s' apareíx sota un pí, vara una font d' aígua clara í ríolent.
Mentre els nuvis se confessen juraments
dos cegalles que se tossen an un' are barroe í vell.
e A 11 L l! S S A L V ¡ \ D O R
9[1ovensomenl Vora tú m' hai vist al camp
tota solai cor-punyida quan els dos feiem berema sota el sol del clar migdía.
Tú 'm trobaves luxuriosa baix la falda clara i típica;
tú 'm trobaves agredol~a
com la planta de la vinya.
Tú 'm miraves abrandat de passió i de temoría
perque al mig del camp estavem soIs, tots dos en companyía.
1 per xo res me digueres de fruír amorosívola, l' hora ardenta, sensual del migdía...
Pero jo,-car espos meul- novensana amorosida, era sola, tota sola vora tú...
...ielCOl' punyia 'sI
P L Á S T I C
14( poda 13ayelfri
S' estova la terra. La neu
s' ha fus. Els barrancs s' enjoiellen de músiques cIares.
L' esprit s' enlluerna pel sol;
hi ha un vol a l' atzur de blanques colo mes.
Les flors armetlleres blanquejen les branques deIs arbres.
L' oxígen rebusca els racons deIs pulmons.
Un llibre a les mans copsat de Pinazo.
Lectura...
Lectura que abasta l' esprit
que sent per la patria l' amor infillloa.
Lectura fins hores migdíes descans de treball,
reforc; d' aliments...
El llibre s' acaba.
La pau del esprit es completa.
La pátria Valéncia se sent més robusta per l' art de Pinazo.
• • •
Al crític poeta Bayarri, mercés,
que e1llibre «Pinazo» és curull de bondats.
...
e A R 1: E S S A L V A D O R
e¡~arraqlle5
Aneu-vosen, vosaltres, les típiques barraques de l' horta lluminosa gentil i esmeragdina.
Deixeu que en vostre lIoc aixequen els pa1etes
les cases llauradores mester deIs temps moderns.
Aneu-vos-en, barraques, vosaltres que sou filIes d' un viure primitiu, i resten vostres línies solsment en l' Art pictórica pero ésser un record.
P L Á S T I C
9~5meragda
Verge santa!
VHge Vída de ma vida!
Verge deIs Desamparatsl Enjalllai no permetau
que VaIéncia, nostra Mare, vostra filIa no' s llibere.
Feu-Ia IHure í gloriosa; . feula c1ig1"'.a de l' amor de la vostra Carítat.
Es VaIéncia bandejada peIs germans castellansi
feta llaga peIs seus fílls els valencíans;
Pátria esclava per eIs propís i els estranys.
Odi silnt! Odi sant contra els tíransJ
>1< * >1<
Verge Mare!
Verge deIs DesamparatsJ En una hora miraclosa
maí vixcuda; en una hora somníada i esperadai delerada;
en una hora que sería nostra eterna redempció, en una hora que sería un beIl esc1at de forta Vos, podríeu, Verge santa, (amor lliberar VaIéncía esclava
deIs tírans els seus mals fi1ls, els mals ger- transformar-la, Vos, podríeu, (mans;
de írredenta,
en la més franca nació.
• * •
e A R L E S S A L V / I D O R
Es la llengu;:¡ valenciana l' oblidada, m:gligída,
perseguidai banJejada pe1s tirJ.~'1s.
Embrutada
de blasfemia i turpiloqui;
denigrada
per eis propis valencians.
üeli sant contra aqllells que la venen menys- (preant.
Verge Vida de dol~orJ
Ma1'e deIs DesamparatsJ Era mel la nost1'a llengua i era plena de tendrors;
cada1110tuna floreía, cada frase un ram deflors.
De la l1engna valenciana es l'egalava ladol~or.
Mes avuí la pobra llengua l' ha embrutida el pecador.
La blasfémia l' ha ferida.
Odi 5ant al blasmadorJ
Si no fina la blasfemia 11ost1'a llengua mori- contra el cel res d'este món perdurará. (rá;
Vos, Mareta; Vos que sou Reina d~ Amor, per amor a nostra llengua que era mel ampareu-Ia i arranqueu-li
turpiloquis i blasfémies
perque siga per a sempre dol~ai bella, tota plena de puresa i de tendrors.
Vos que sou divina Mare del Senyor Totpo- Vos podeu fer el mirac1e salvador. (derós,
• * •
P L Á S T I C
Verge santa!
Verge Vida de ma vida!
Verge deIs Desamparats!
Del meu COI'surten les flames que SI eleven gegantines vers el cel.
Son producte el' una pira formidable i passional.
Es un foe immaterial.
Un desig és i una Amor.
Un desig és per les pátries llibertats.
Una amor és per la llengua valenciana.
1 és un Tot.
Es un Tot que fa roent el fanc delCOI'.
l1-lusions i Voluntat, Pensament i Activitat.
Ditxa i Gloria, Vida i Mort
ationen cada día la foguera del meu COI'.
Verge santa!
Verge deIs Desamparats!
Enjamai no permetau que el saerifici siga Vos podeu fer un miracle, (en va.
espectacle
de la vostra inacabable Caritat.
Feu llíberta nostra Pátria Valenciana, Feu-Ial
Feu gloriosa, feu-Ia pura nostra llengua.
Feu-lal
Allavores estes flames que 1m socarren minvaran
i delCOI' ales gegantes naixeran que, potentes, impossibles de poder-les fer abatre
e A R L E S S A L V A O O l l
vel'S el cel remuntaran l' esmeragda, l' Espel'an~a,
que és la joía valiosa que s' ha fet c1íntre el meuCOl'
per a ofrena a la corona de Regina que vos fem e1s valencians.
Salve, Mare,
Verge deIs DesamparatsJ
f ' L Á S T I C
e¡)¡Jolana
La font d' En Segures té l' aigua que 'm dona la vida.
Qué fresca, qué bona, qué fina!
Quan ómplíc el got
el vidre es corpren per la límfa.
Quall vaig al bancal i retorne a la vila
la esposa a la porta de casa me espera i amb una somrisa m' ofrrna un pitxer d' aigua fresca que 'm bec deseguida.
Quan vaig de faena a l' horteta m' emporte panxuda botija í a voltes, com bec en delíri me cau entre coll i camisa
esta aigua que al pít me s' escorre donant-me frescors i delícies.
Quan prenc la berena els diumenges m' en duc la familia,
m' atanse a la font d' En Segures, m' estic tot el día
i bec l' aigua fresca
que és glória, que és vida...
...puix sembla millor a l' ullal aquesta aigua fina.
Quasi ha parati plovisna.
S' ha endut el vent la tronada...
Llúu magestátic el sol sota l' atzur celístía.
S A L V A D O R
ifronado d'
eSfil1C A H L I ' ! S
L' aigua als carrers passa térbo1a, roja, tal com si fos barrancada.
Vers el poblat
baixa amb el vent una gran nugo1ada.
Cendres cobrixen el ce1;
mou-se furienta ventada.
Llampecs i trons...
Corre la gent bo i tement la tronada.
SoIs unes gotes molt grosses primer, i és pcc després, fortament, la ruíxada.
. . .. .
Llúu magestátic el sol sota l' atzur celestía.
Teules, carrers i muntanyes i l' horta plenes son ja d' alegría.
l' L Á s T I C
9Efo
givifalá
Quan baixe a Cíutat
m' asente al capvespre a un café per veure passar pel carré la massa inha1'mónica de gent que va i ve.
Les hores les deixe volar.
1 mentres recorde els camins deIs bascas de pins
que son isolats, 11uny de Vila, del COl' se 'm desp1'en un esquin<;,
On va aquesta gent que ha passat bl'Ullzint xarramecs abundó
depresa i sens tindre temó dels autos que atronen la rua fent nova, sinist1'a can<;ó?
A Vila, i en ser capvespral, no hi han més soro11s per sentí que '1 pas tot calmós d' un veí, l' amiga campana que dringa i el cant de proper teuladí.
Ciutat és un centre de llums, de música folla, est1'ident, de vidres, metalls, d' insistent anal' i tornar, de flastómies, ríalles, de viure en turment.
Quan baixe a Ciutat
mI asente al capvespre a un café per veure passar pel cané la massa de gent que un equívoc fa creure que viu en el be.
Al poble, la vida s' escola tranquila, sens nafres ni planys;
és senda allunyada dI afanys;
la eterna, calmosa carreta
que porta i SI endu nostres anys...
e A R L E S S A L V A D O R
P L Á 5 T I C
CZJ.n o[fre dogi vÜaftr
11
'f'ercan 1)uigNo 'm cal, no, trescar muntanyes per buscar solina cova
on, com Lull al puig de Randa, fer les hores meditantsj
ni vestir l' aspra estamenya, ni cal~ar l' ampla sandália, ni la corda al cos cenyir-me ni esguardar les nits astrals.
Cal-me estar-per fer la vida solitaria i perfumada
de labors intel-lecttives- on apleguen els afanys deIs més savis i filósofs que plantegen els problemes o els resolen segons lógica deIs hel-lénics elevats.
Es-me prou l' estreta cambra, la morena llibrería
i el carrer que no 's transita i el quietísme del poblat.
Amarar-me de lectura;
recollir-me en meditar.
Fer la glosa cotidiana pertínent i espiritual.
e A R l l! S S A l V A D O l ' t
No 'm cal no, jaure a una balma fent la vida d' eremita
-barba-llargi front a un craní somrient i ironitzant¡-
que m' év prou la deu que raja deIs ullals de teoríes
-l1íbres ámíores de Grécia- en ma taula de treball.
t' L tÍ. s T I C
'lfs(ances
01 Madona Saviduria -desdenyosa' cruel i altiva
per a mi, tant com sou mel-líflua;- entregar-me vulgueu la mirra prepotent de la Metafísica, i anegar-me en vostra c1arícía.
1, eternament,
que els meus llibres d' eterna vida, honestament
nats humils, facen Uur florida, II
No sé quí deIs set me vigila _dI aquells que Solon és primícia- ulls-c1avats en ma eixuta vida de romer d' erma romería, tot buscant delerós l' Amiga que no trob: Na Filosofía.
1cada jorn
de beU-nou reprene la partida i en el sojorn
mou-me forta Amor i infinida.
III
Cal' pel món vaig en glotonía d' haure-vos nua i serinissima, be podríeu, meditativa,
fer-me ofrena de la mel-líflua
e A Il L F. S S A L V A D O R
ínfluéncia vostra, pía rectítut per la meua vída.
01 dol<;:a mort
sí fos mort en vostra harmonía.
01 desconort sí la mort me fora elegía.
(JJ3-[osarí de e ang
P L Á S T I C
Es gener el mes nevat.
L' aígua es gela a1s canterells.
Baíx les neus, tots els camíns s' han perdut. EIs teuladíns fan son pIar dalt el teulat.
Una nít víndrán gamells í durán per l' ínfantesa tot un món de somnís bells -carítat de reíalesa.
1 duran per les donzelles l' a1eteíg d' aubes a10ses, un míg cloure de parpelles í el encant d' un pom de roses.
Una nít víndran els reís í durán, en abundar, il-lusíons que son tebíor.
En gener la lluna ~s clara í ens dírán els reís adeul camínant sobre la neu.
$ene:r
e A R L E S S A L \' A D o R
Ha florit ja l' argilaga fent un ram de punja i flor.
En el cor s' obri una llaga si del cel no baixa el plor per mullar la Candelera.
Carnistoltes tot joliu dan<;:a i dan<;:a i riu i riu i en el gaudi persevera.
Passa un jove de Pierrot;
va del bra<;: de Colombina.
Passa un jove de Charlot tot pintat de porporina.
Carnistoltes tot joliu dan<;:a i dan<;:a i ríu i riu.
La Quaresma esgrogueída ve mostrant el Crist en creu.
La Quaresma beneída no enraona en gurumbeu.
Carnistoltes ja ha passat i Quaresma ens ha endolat.
La Quaresma passará...
Carnistoltes tornará...
r L Á s T I C
M.are; mareer, mes ventoler.
Bufa el vent; dringa el cristal.
Para el vent, vent-ventoler,
j el solllúll primaveral raig gentil i falaguer.
Mare; mareer; vent de genero Vent parat, mes earasser.
San Josep, varaflorida, porta un tebí raig de sol í la falla ben guarnida de llorer i de bunyols.
Mare; mareer; mes de lIarer.
Ix Amor amb el deler eor-joíos i tot daurat de trobar per el earrer la do1cesa de l' amat
que en Amor sent goig a pIel'.
Mare; mareer; Amor primer.
La donzella enamorada porta en alt la somniada branea verda de llorer i en el COI' alé de fe.
Mar~ mareer, mes ventoler.
e A R L E S S A L V A D O R
En abril
cada gota val p~r mil.
Cascun día es un nou 1liri;
cascuna hora que s' enfonsa fa vessar Amor genti1.
LI aígua, al caure, fa un dol~ cántic, í romántic,
pIe di Amor i de Passíó.
E1s fruiters tenen les branques tates blanques,
perfumades per la flor.
Pasqua de Resurrecció Creus í paumes í llorer.
Goíg a pler!
San Vícent porta el mírac1e;
l' espectacle
deIs altars en el carrero 1 San Jordí l' alegroí ciutadá en festes d' Alcoí.
-expressíó de fe cristiana...
En abril
cada xíca valenciana val per mil.
! ' L Á 5 T 1 C
Maig flor~t. Mes <le roselles entre el b1at daurat pe1 sol.
Al ce1 b1au les oronelles fan joguines de son vol, i un bell cant fa el rossinyol.
E1s clavells son esclatats, sensua1s, b1ancs i vermells.
La diada de la Mare deIs pobrets Desamparats és fermosa, bella i clara, tota roses i clavells.
La donzella és maravella, font que raja tcndra Amor D' esta clara fontanella he tingut tast i frescor i l' aroma de l' Amor.
Maig florit, regalimat, per al COI' enamorat que fa vía enfervorit.
Maig florit que 's punyiría si el de1er que enfonsa al pit no fos tot de floralia.
Maig florít
per les flors ets beneítl
1lllaig
e A f( L E S SALVADO~
Juny Flors i flors i encara flors;
nous capeIls i roba blanca.
Hi ha un respir a dintre eIs cors puix Amor obrí la tanca
per mostrar la flor primera de la clara Primavera.
Flors i flors i encara flors.
Fan els bronzes sa can~ó.
Baix el palis i entre paumes l' Hóstia Santa en processó.
... i el carrer de flors embauma 's i d' incens i d' unció...
Ve l' estiu i al cel magnifíc Ilúu San Jaume son camí.
L' estulada fa lirifíc i cordial el viure, i l' enIluerna al reflectar.
San Joan ens fa banyar en el mar Mediterrani;
i el record ens fa plorar per l' oblitc~ntemporaní.
01 dolor del mar Ilatí;
per cobrar-te, 01 glorios mar, Iluitarem fíns a la fío
Flors i flors i encara el Ilau per San Pere i per San Pau.
P L Á S T I C
Ai juliol, mes de juliol tot daurat pelraig de sol, refrescat pel ventíjol í exornat pel rossinyol.
Ai juliol, temps de muntanya, de muntanya o vora mar si calor és cosa estranya per poder-hí estiuejar.
Ai juliol, de cíutadana, fastuosa i exquisicla fira grossa, a on la vida de la Pátría valenciana s' és mostrada ~ beneída.
Dúu San Jaume enarborat el penó sangibarrat;
i l' espasa fOl'ta al puny.
Ve dellluny. Valéncia passa,
COl' i verb i terra abrasa, l' aire encen í torna al lluny.
Aí juliol pIe d' harmonía tot Amor i Poesía
baix la blava celestía:
perennal valencianía!
e A R L E S S A L v A D O R
1;tgosE
Aplana la basarda.
Del cel cau l' escalfar.
La jove que estíueja 1í díu a son amor:
M' ofega la calor.
Ja passa l' Assumpcíó deíxant-nos llepolíes.
Jardí es el teu balcó guarnít de satalíes.
El poble está de festes í encen l' engraellat;
s' hí ballen dances destres pel Sant que han festejat.
S' hí corren bous depla~a
que muquen amb furor.
Deu meu! la sang se gla~a
i es fa petit el Cal'.
1 el Cal'de goíg se bada al mig la nit astral quan Ella fa besada í els llavis son coral pe1s llums de la cascada del foc artifícial.
Va d," dies, va de dies que ha.n fugit !lastres falsies;
peró estan ja en caromull els raims adintre el trullo
Quan trepigen el raim cada gota en el basiol va prenínt el colorim tot daurat del raíg de sol.
El meu COl' has trepíjat i ha eixit d' ell regalimat, esta amor que te tenía i ha fugit com la falsía.
Deu sap si a la Primavera tornará l' amor primera, puraí tendra i falaguera ...
... Per si pot, per si no pot, vull gustar l' amor artera deIs teus llavís de dol~or
mel-líflua-bell xanglot de la teua dol~a amor.
San Donis és en Ciutat un bell jorn tot ensucrat.
J
a els infants de cara rossa van a escola, porten bossa i un nou llibre ben folrat.1 les tendres damiseles cusidores, fan la vetlla per guarnir ben be les teles
que han de durse en víndre el fret.
A muntanya es mon la rella i obri soles per al forment.
S A L V A D O R C A R L E S
També tú llar estimada m' has fet soles adintre elCOl'.
Tot l' hivern la foguerada me fará tébia escalfor.
Pels teulats anirá el vent i, udolant, fará
lacan~ódel seu turment.
Mentrimentes jo en la llar llegiré un llibre d-orsiá filosófic i plaent.
P L A r l e
9j1ovembce Ve Totsants, aniversari
companyó del 5ant Rosari...
Truca el vent, de nit, la porta;
l' animeta de la morta ha passat al 110m del vent.
De la lluna solitáría va morínt, com la pregáría que s' acaba, el raíg d' argent.
Díu l' aguela 'lora {'l foc una hístóría d' esperíts;
de temor els °nens petíts més s' acosten 'lora el foc on se torren les castanyes baix la cendra i el calíu.
Hí ha un ensaíg de cascaranyes i l' ínfant a pler somriu
car perduda la temor va fruint de la dolc,:or i gojant de l' escalfor de la llar.
Nit deIs morts, aniversari per ressar
les tres parts del Sant Rosari...
e A R L E S S A L V A D O R
epesembre En desembre el pelegrí
s' és guardat de mal camí per temor de congelar-se.
Es el temp d' amarinar-ose i íx al célíc fínestral
la més clara llum astral:
nostra Dona la Puríssíma.
Sí hí ha neu, canteu dolcíssíma canc;ó pía, vesperal.
Sí no 'n ní ha, jugueu, canteu í salteu í fíns balleu
per no haver-hi gens de neu.
En desembre Amor flod;
va florir díns l' establía:
En desembre es fa camí pel N adal i sa alegría.
Aí Nadall Coques, pastissos í aquells cándíts, vells encisos de díada de Nadal:
la besada paternal, l' altra tendra, maternal, la nostrada, filial...
Fína l' any; mengem raím í és aíxí com envellím...
- 48 -
<fan<.;one:r
P L Á S T I C
ClEon<;ó de[s segodors
Si és la fal¡; qui talla espigues ja tinc ganes de segar
les espigues forasteres
que han medrat al meu bancal.
Vixca la fal¡;!
Sol ixent, companys de sega!
Acudim tots junts al tall cara aterra i bra<; en l' aire i en la ma forta la fal<;.
Vixca la fal¡;!
Sega a presa, no 't detingues que és rastoble el blat que caUj sega a presa, no aponente i ens socarre fal<; en má.
Vixca la fal<;1
Segadors: quan caiga en terra tot el blat que hem de segar cridarem davant l' História sens neguit, el nostre clam:
Glória la fal<;!
Vixca la fal<;1
P L Á s T J e
(fanc;ó de fa fadcina vdfa
Enguany, ben matí, me lleve gojosa;
enguany, ben matí,
me rente animosa;
enguany, ben matí, me vist ansiosa;
enguany, ben matí,
me 'n ixc al jardí.
Me 'n ixc al jardí
per veure si passa, me 'n ixc al jardí,
l' Amor que 'm traspassa;
me 'n ixc al jardí,
i el cor me se 1assa, me 'n ixc al jardí
p10rant mon destí.
P10rant mon destí
que angúnia ma vida;
p10rant mon destí
que no té florida;
p10rant mon destí
d' Amor presentida;
p10rant mon destí
que mai no te fÍo
'{)farnada Al fons del meu sí despulla es Amor;
la Vida és Dolor que amb mi fa camí.
S A L V A D O R
e A R L E S
Ni 's veu el confí
ni l' angel que '1 porta, ni 's veu el confí
ni el raig que conforta;
ni 's veu el confí
i Amor jau ja morta, ni 's veu el confí
al fons del meu sí.
Que mai no té fí
l' amarga esperanc;:a.
que mai no té fi
i Amor no s' atansa, que mai no té fi
i el cor té recanc;:a, que mai no té fi
ni veu el conñ.
P l Á S T I C
CJf
a n<;ó de ['1:sfd
Vaig pe1 ce1 com pe1egrí;
-ai, l' ensomni perfumat- vaig pe1 ce1 com pe1egrí
i a l' enca1<;: del meu Amor que enjamai no s' ha aturat.
Passen díes, passen nits;
-ai, l' gnsomni perfumat!- passen dies, passen nits;
mai no alcance el meu Amor i em dalix el seu costat.
Ell és bell com un rabí;
-ai, l' ensomni perfumatl- ell es bell com un rabí;
bell d' esguard és mon Amor del que soc enamorat.
Son aturlidemaní;
-ai, l' ensomni perfumatl- son aturlidemaní.
Feu reposta el meu Amor:
-Vine a mí i serás amat.
Vaig pe1 ce1 com pe1egrí;
-ai, l' ensomni perfumat!-
vaig pe1 ce1 com pelegrí i aIlunyat del meu Amor vixc per sempre comdennat.
S A L V A D O R
e A R L I! S
Un sojorn no té el camí;
-ai, 11ensomni perfumatl- un sojorn no té el cami.
Soc Este1 desventurat;
una Estela és mon Amor i soc jo d' Amor, nafrat.
Ai l' ensomni perfumat.
P L Á S T I C
<eanc;á dd <J!juardabosc
Sento bondats
quan soc al cím-de les muntanyes del Maeslrat.
-Penyago10sa-tronc de les serres!
En l' aire b1au trobe la pau d' aquesta Vida.
No envege ré si no es l' alé d' augment de fé.
Car vora mí
passa el falcó-i l' ~sparver
i el corb solíu
fent amenaces-de bequejar-me.
1 el cor s' asseu adintre meu pregant a Deu per ma temenya que és, aviat, tot humiltat.
En contra d' ells jo res no moc-quan fora fácil
llanyar un tret
que 'ls fera caure-del cel aterra.
Mes no¡ jo no,
e A R L I! S S A L V A D O R
que 'm sento bo dalt les muntanyes.
En l' aire blau un célic Hau porta 'm la pau.
P L"Á s T I C
Feu la vostra vía pobres versos meus nats de l' ambrosía verge de les veus líríques del día.
Feu vostre camí versos d' este llíbre, raíg prímer de quí s' ha sentít felibre í ha polzat la lira.
'Neu pel món copsant penses i abrandant
C01'S en vostra pira ígnía d' Amor sant.
No amolleu la senda fíns trobar la tenda on mon COI' envía cada nit í día llaus de poesía...
On Amor hi nía f<'.u la vostra vía.
P l Á S T I C
'9~x-[i¡;d5
[iteradde
JFerranjDuig
Tanear un llíbre no sabré, que, quan s' aeaba
un altre llíbre ve.
• ••
Llibre meditatiu, be que m' el eseríbíu, CarIes, amb eíxa sava ardenta,
brusenta;
sang espírítual .
que retrau vostra veu paradoxal.
Camp quotidiá que vos floríu amb un glosar humá í edueatíu.
J
a, be ho sabeu,vostra ímatge es un ]'iu.
Com un ríu, devalleu de vostra soletat un poe apresurat de tan enamorat que vos trobeu
atravessant el eamp del víure, i el reflexar
que fa l' aígua al passar el feu vos en eseríure.
e A R L ~ S S A L Y A D o R
J
a, be ho sentiu que amb vostra veu nodríufor<;a esperíts, eom un aigua de ríu nodreíx tota la flora
de vora seu
í és tot alhora, bellesa en el paísatge í una font de energía.
Bell marídatge
í eíxemple a la valencíanía.
'" '"
..Tanear un libre no sabré, no vull saber-ho maL
Per ací, pel final, un eamí ve a eomen<;ar, í es pert al gran EspaL Any vintitres. En CarIes Salvador Glosador
Publica aquest ltibret Fet amb meI i vi agrenquet
=Que vol dir, dol~or d' Amor
i un mig somris per a evitar l' empalagor.
TAULA
Portic de Josep M. Bayarri Mirant l' atzur
Sensació de la Uum En la nit, encara Ritmes interiors Quan mor l' Hivern
Don Joan a son cor envellit Sensació de la paradoxa Erótiques
Novensament Biblioteca Barraques Esmeragda Vilatana
Tronada d' estiu Elogi vilatá
Un altre elogi vilatá Estances
GLOSARI DE L' ANY Gener
Febrer
Mar~
Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre
PAGINES 9 11 12 12 14 14 15 17 18 20 21 22 23 27 2X 29 31 33 35 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46
Novembre Desembre CAN<;ONER
Can¡;ó deIs segadors Can¡;ó de la fadrina veUa Can¡;ó de l' Este!
Can¡;ó del Guardabosc Endre¡;a
Ex-libris literari de Ferrán Puig
47 48 49 51 ' 53 55 57 59 61
OBRES DE CARLES SALVADOR:
«Pecat d' Amor», novel-la, 1915. (Agotada).
«L' Idioma Valenciá a les Escoles», confe- réncia, 1919. (Agotada)
«La Dragomana deIs Deus»; novel-la, 1920.
(Agotada).
«L' Artista de la Valltorta», novel-la, 1921.
(Agotada).
«Pro Associació Protectora de l' Ensenyan-.
~aValenciana», (follet de propaganda) 1921
«L' Angelet, la Taronja i Altres Contes», lli- bre per a infants, 1922.
PRÓXIM A PUBLICARSE:
«Concepte del separatisme». Obra premiada.
AQUEST LLlBRE FON ACABAT D' IMPRIMI,R AL TALLER TIPOGRÁFIC D ' EN PE RE PEÑALVER DEBÓN
DE VALENCIA, EL DIA 28 DE MAR~
DE L' ANY
1 923
