BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL DE 2009

(1)

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JULIOL DE 2009

Termomètricament el mes de juliol ha resultat càlid a gran part de Catalunya, a excepció del quadrant nord-est del país, el delta de l’Ebre i punts del Prepirineu i del Prelitoral on el mes ha estat normal o fred. Pel que fa a les precipitacions, el juliol ha estat marcat per l’elevada irregularitat en la distribució de la precipitació. En una àmplia zona que abasta la part central del país el mes ha estat normal o plujós, arribant a ser molt plujós al tram final del riu Llobregat, al nord de la comarca d’Osona i a punts de la depressió Central. En canvi ha estat molt sec a gran part de la costa Brava, a la comarca del Garraf, al nord del Pallars Sobirà i a punts de la depressió de l’Ebre. Pel que fa al vent, el mes de juliol ha estat poc ventós.

Descripció sinòptica del mes

El panorama meteorològic de gran part del mes de juliol va venir marcat per la presència d’una àrea depressionària que es va ubicar a la latitud de les illes Britàniques. Aquesta configuració va provocar dos fets:

- El primer, relacionat amb fenòmens meteorològics de tipus tempestuós associats al pas de línies d’inestabilitat que afectaven sobretot la meitat nord del Principat, si bé puntualment van fer acte de presència en altres indrets, especialment al litoral i prelitoral central. S’han comptabilitzat fins un total de sis episodis de precipitació, si bé tan sols quatre van donar quantitats destacades.

- El segon fet destacat van ser les calorades que es van produir en relació directa a la configuració sinòptica abans descrita: les línies d’inestabilitat arrossegaven, en la seva part més oriental, aire càlid o molt càlid procedent del continent africà, degut al marcat flux del sud o del sud-oest en alçada. Dues varen ser les calorades més destacades, en les quals es va superar el percentil 98 de la temperatura màxima a molts punts del país, i que van obligar al SMC a emetre dos avisos per calor: el primer de nivell 2 (per onada de calor), i el segon de nivell 1.

Els dos primers dies del mes van venir marcats pels xàfecs que van descarregar sobretot al Prepirineu, especialment al nord de la comarca d’Osona. La configuració sinòptica va venir marcada per una baixa ubicada al sud-oest de les illes Britàniques. La figura 1 mostra, pel dia 1 a les 12 hores UTC, la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’alçada) i la imatge METEOSAT, on queda dibuixada la situació i la nuvolositat associada a aquesta depressió. Catalunya es trobava sota d’una cresta anticiclònica però amb temperatures inferiors als -10ºC a 500 hPa, la qual cosa afavoria la convecció que, tal i com pot veure’s en la imatge del METEOSAT, s’estenia pel nord del Principat.

D’aquesta manera, durant el dia 1 es van produir ruixats i xàfecs d'intensitat entre feble i moderada al terç nord de Catalunya, sobretot al nord-est del país, i més dispersament al nord de la Catalunya central i als Ports. Foren acompanyats de tempesta i molt localment de calamarsa, alhora que a la comarca d'Osona van ser d'intensitat forta. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants en conjunt, tret de la comarca d'Osona i del nord de la Cerdanya on foren abundants i localment molt abundants. Les tempestes anaren acompanyades d’activitat elèctrica.

Durant el dia 2, al llarg del matí van haver ruixats dispersos al Pirineu. A la tarda, es van donar plugims dispersos a punts del quadrant nord-est.

(2)

2

Figura 1. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 1 de juliol a les 12 hores UTC

Les precipitacions més destacades enregistrades a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) durant els dies 1 i 2 queden reflectides a la taula següent, mentre que la figura 2 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant aquestes dates.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Orís Osona 51,4

Montesquiu Osona 37,6

Perafita Osona 22,0

Malniu (2.310 m) la Cerdanya 20,4

Sasseuva (2.226 m) la Val d'Aran 18,1

la Quar el Berguedà 12,5

Guardiola de Berguedà el Berguedà 12,0

Gurb Osona 11,6

(3)

3

Figura 2. Mapa de la precipitació acumulada (mm) dels dies 1 i 2 de juliol

En relació a aquesta configuració sinòptica es va produir un episodi de calor que va afectar Catalunya entre els dies 1 i 4, fet que va obligar al SMC a emetre un avís de nivell 2 d’onada de calor. Aquesta va ser deguda, com s’ha mencionat anteriorment, per una injecció d’aire molt càlid provocada pel flux del sud generat per l’àrea depressionària centrada al sud-oest de les illes Britàniques.

La figura 3 correspon a la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’alçada) del dia 2 a les 12 hores UTC. Aquest nivell resulta un bon indicador de la temperatura en superfície i es pot observar com una massa d’aire molt càlid arrancava de l’interior del continent africà. La temperatura en aquest nivell va ser de l’ordre dels 24 ºC i afectava sobretot al quadrant sud-occidental del país. En els següents dies, i fins el dia 4, les altes pressions dominants van afavorir una important subsidència (descens de l’aire a l’interior d’un anticicló) que va ocasionar un augment de la temperatura per compressió.

Els valors més alts es van registrar a les comarques del Priorat, el Segrià i la Ribera de l’Ebre. A Vinebre (la Ribera d’Ebre) es van assolir 39,4 ºC, el valor més alt enregistrat a Catalunya al llarg de l’episodi.

(4)

4

Figura 3. Topografia de 850 hPa del dia 3 de juliol a les 12 hores UTC

La debilitació de l’anticicló a partir del dia 4, juntament amb l’arribada d’una pertorbació, va permetre una baixada de la temperatura i una progressiva inestabilització de l’atmosfera. D’aquesta manera, entre els dies 4 i 7 es va produir un episodi de xàfecs i tempestes que, si bé van afectar a gran part de Catalunya, aquestes van ser més importants al Prepirineu. La figura 4 mostra la topografia de 500 hPa del dia 4 a les 12 hores UTC on, si bé encara s’observa la baixa ubicada a l’oest de les illes Britàniques, en els dies següents va anar desplaçant-se cap a l’est. Aquest desplaçament va permetre l’entrada de vents de component nord, comportant una progressiva davallada de la temperatura.

A més, a la mateixa figura es presenta la imatge METEOSAT del dia 4 a les 12 hores UTC, on es poden detectar les tempestes que començaven a afectar el nord del Principat.

(5)

5

El dia 4 es produïren diversos ruixats i tempestes a diferents punts del territori repartits en diverses tongades: durant la matinada s'enregistren precipitacions en forma de ruixat a punts del terç nord del país, desplaçant-se d’oest a est. A partir de migdia s'iniciaren nous ruixats i tempestes al Pirineu (sobretot l’Oriental) que posteriorment, ja de cara a la tarda, van afectar altres indrets del nord-est del Principat. De cara a la nit s’observaren nous ruixats al terç oest, però bastant localitzats. Les precipitacions en general foren d'intensitat entre feble i moderada, però localment fortes i acompanyades de tempesta i calamarsa i pedra, com en alguns punts de la Cerdanya, el Gironès i el Pla de l’Estany. La següent imatge (figura 5) mostra la pedra observada a la localitat de Vilademuls (el Pla de l’Estany)

Figura 5. Mida de la pedra observada a Vilademuls (el Pla de l’Estany). Font: XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics)

Les precipitacions, entre febles i sovint moderades, es van mantenir durant la matinada i primeres hores del matí del dia 5 al Pirineu Occidental. A partir de migdia noves precipitacions van iniciar-se al Pirineu, que amb el transcurs de les hores van afectar la resta del quadrant nord-est (litoral inclòs) i la Catalunya Central. Altre cop varen assolir intensitat moderada i localment forta, i en molts casos anaren acompanyades de tempesta i localment de calamarsa i pedra, tal com mostra la figura 6, on s’il·lustra la pedra observada a la Pobla de Lillet (el Berguedà). Les quantitats acumulades foren entre poc abundants i abundants al terç nord, i entre minses i poc abundants a la resta del territori.

Figura 6. Calamarsa observada a la Pobla de Lillet (el Berguedà). Font: XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics)

(6)

6

A més es presenta a la figura 7 un tall vertical d’una de les tempestes que van afectar durant el dia 5 el Prepirineu. La imatge ha estat creada a partir del radar de la Creu del Vent, ubicat al municipi de Montmaneu (l’Anoia) i gestionat pel SMC. A més, la figura mostra totes les tempestes que estaven afectant el nord del país a les 14:24 hores UTC. El tall ens està indicant les parts de la tempesta amb una intensitat de pluja més elevada (tonalitats més càlides) i com aquesta es va fent més minsa a mesura que en allunyem del seu centre. Però el realment interessant és l’alçada del cumulonimbus que està provocant la tempesta (l’eix vertical de la gràfica indica aquest paràmetre en kilòmetres). Aquesta alçada és de l’ordre dels 15 km i dóna idea de la virulència de les tempestes que van afectar aquestes contrades.

Figura 7. Imatge radar del dia 5 de juliol a les 14:24 hores UTC corresponent al radar ubicat a la Creu del Vent i tall vertical d’una de les tempestes que afectaven al Prepirineu

El dia 6 les precipitacions afectaren encara més indrets. Van iniciar-se a mig matí a l’extrem sud i al Pirineu, i amb el transcurs les hores van acabar afectant molts punts de la meitat nord i oest. De forma esporàdica també arribaren al prelitoral central i sud, però en cap cas ho feren al litoral central i nord de la Costa Daurada. Les precipitacions foren d'intensitat entre feble i moderada, localment forta, sovint acompanyades de tempesta i localment amb calamarsa. Al terç nord van acumular quantitats entre poc

(7)

7

abundants i abundants, i puntualment molt abundants. A la resta del Principat s'acumularen quantitats entre minses i poc abundants, puntualment abundants a l'extrem sud Catalunya.

Les precipitacions, en forma de xàfecs i tempestes, que la nit del dia 6 afectaven la meitat nord del territori van continuar al llarg de la matinada del dia 7 amb intensitat moderada, si bé localment va arribar a ser forta, tal com indiquen els 30 mm en 25 min que es van registrar a Manresa (el Bages), Aquestes precipitacions anaren localment acompanyades de calamarsa.

A primera hora del matí del dia 7 aquestes precipitacions varen desaparèixer. Novament, però, al migdia i a últimes hores del dia es produïren alguns ruixats dispersos i febles a punts del prelitoral i el litoral, que acumularen quantitats minses. Independentment, durant la tarda ruixats febles també van fer acte de presència al Prepirineu oriental i la comarca d’Osona.

La taula següent mostra les precipitacions superiors als 50 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 4 i 7, i la figura 8 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d’aquests dies:

Orís Osona 89,6

Organyà l’Alt Urgell 84,3

el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 61,4

Molló el Ripollès 58,8

Sant Romà d'Abella Pallars Jussà 57,5

la Seu d'Urgell l’Alt Urgell 54,5

Boí (2.540 m) l’Alta Ribagorça 54,3

Núria (1.971 m) el Ripollès 53,8

Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 52,6

(8)

8

Figura 8. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 4 al 7 de juliol

Després del pas del front, l’àrea de baixes pressions es va quedar estancada al nord del continent europeu, mentre que l’anticicló atlàntic es va posicionar en direcció sud amb el seu centre al nord-oest de la península Ibèrica. En alçada, el corrent en jet va agafar direcció nord-nord-oest a sud-est, afectant el quadrant nord-oriental de la península i, en conseqüència, Catalunya. Aquesta configuració queda reflectida a la figura 9, on es mostra la pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 8 a les 12 hores UTC. Aquesta situació va perllongar-se fins el dia 10, un període marcat per temperatures per sota dels valors habituals i ruixats i tempestes que afectaren sobretot al litoral i prelitoral central.

(9)

9

Durant la matinada del dia 8 es van produir ruixats i xàfecs a la meitat sud del litoral, el prelitoral, a l'est de la depressió Central i al Pirineu i el Prepirineu. Van ser d'intensitat entre feble i moderada, i amb quantitats que foren entre minses i poc abundants en general, malgrat que foren localment fortes i abundants al camp de Tarragona. Al llarg del matí varen persistir precipitacions minses al litoral, prelitoral i a la depressió central, quedant restringides, ja de cara a la tarda, a l’extrem sud, amb intensitat feble. Tot i això, alguns plugims molt aïllats amb quantitats inapreciables varen perdurar en altres àrees del litoral i el prelitoral.

En el transcurs del dia 9, especialment entre mig matí i fins les primeres hores de la tarda, noves precipitacions afectaren la franja central de Catalunya, iniciant-se a Ponent a primeres hores del matí i desplaçant-se, a mesura que guanyaven extensió i intensitat, al litoral i prelitoral central. Van anar acompanyades de tempesta i foren d'intensitat moderada i localment forta.

Finalment, i donant per acabat aquests episodi de precipitacions dia rere dia a Catalunya, durant la matinada del dia 10 es van observar petits ruixats al quadrant nord-est. Van deixar quantitats inapreciables o minses. A migdia també se'n donaren de febles a l'extrem sud del país, i durant la tarda en forma de ruixat feble i localment moderat al Pirineu i el Prepirineu.

La taula següent mostra les precipitacions superiors als 30 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 8 i 10, i la figura 10 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d’aquests dies:

Vallirana el Baix Llobregat 52,3

Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès 47,4

Barcelona - Raval el Barcelonès 45,2

Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 41,7

Òdena l’Anoia 40,3

Canaletes l’Alt Penedès 40,0

Sant Sadurní d'Anoia l’Alt Penedès 38,1

Castellbisbal el Vallès Occidental 38,0

la Granada l’Alt Penedès 32,5

els Hostalets de Pierola l’Anoia 31,6

(10)

10

Figura 10. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 8 al 10 de juliol

Entre els dies 11 i 13 el temps al Principat va venir marcat per la presència de les altes pressions, comportant un augment de la temperatura i temps assolellat en general excepte al litoral, on els núvols baixos hi feren acte de presència els dies 11 i 12, provocant algun plugim molt feble i que les màximes no s’enfilessin gaire.

Els dies 14 i 15 Catalunya va quedar afectada per una nova línea d’inestabilitat que va deixar precipitacions en forma de ruixats, els quals foren més importants a les serralades pirinenca i prepirinenca. En la figura 11 es pot observar la configuració sinòptica a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia a 500 hPa pel dia 14 a les 12 hores UTC. La situació és molt semblant a la descrita en els episodis anteriors: una baixa instal·lada al sud-oest de les illes Britàniques que impulsa un front sobre l’Europa occidental.

(11)

11

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 14 de juliol a les 12 hores UTC

Concretament, durant el matí del dia 14 es van produir ruixats febles al Prepirineu i Pirineu occidental, tot deixant quantitats inapreciables. A partir de mitja tarda, nous xàfecs arribaren a punts del terç oest, i altra vegada a les serralades del Pirineu i Prepirineu. A partir del vespre varen guanyar extensió i intensitat i van acabar afectant, de forma irregular, la resta del país, si bé foren bastant extenses al nord-est. Les precipitacions varen ser entre febles i moderades, puntualment fortes i acompanyades de tempesta i localment de calamarsa. Varen acumular quantitats entre minses i abundants.

Les precipitacions es van mantenir fins la matinada del dia 15 al nord-est del territori, amb intensitat entre feble i moderada i, en general, acompanyades de tempesta.

La taula següent mostra les precipitacions superiors als 10 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC els dies 14 i 15, i la figura 12 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d’aquests dies:

Orís Osona 34,8

Das la Cerdanya 16,4

Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 14,9

Port del Comte (2.300 m) el Solsonès 14,6

Cabanes l’Alt Empordà 14,3

Sant Pau de Segúries el Ripollès 11,7

(12)

12

Figura 12. Mapa de la precipitació acumulada (mm) els dies 14 i 15 de juliol

Un nou sistema frontal va visitar Catalunya els dies 16 i 17, però amb uns totals acumulats molt més modestos que la situacions anteriors. La figura 13 mostra la topografia de 500 hPa i l’imatge METEOSAT del dia 16 a les 12 hores UTC, on es pot observar la línia d’inestabilitat i la nuvolositat associada a ella.

(13)

13

Durant la tarda i vespre del dia 16 es va generar algun ruixat aïllat i feble a punts de la meitat nord i oest.Igualment, al llarg del dia 17es produïren ruixats dispersos, d'intensitat entre feble i moderada i de curta durada. Durant el matí es van concentrar al sector central del litoral i prelitoral, i al llarg de la tarda al quadrant nord-est del Principat.

Les precipitacions més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 10,0 mm registrats al Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran; els 4,0 mm de Núria (1.971 m), a la comarca del Ripollès; i els 2,5 mm a Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà. La figura 14 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d’aquests dies.

Figura 14. Mapa de la precipitació acumulada (mm) els dies 16 i 17 de juliol

Després del pas del front, es va donar una baixada moderada de la temperatura degut a l’entrada de vents de component nord. Aquesta davallada va ser important al Pirineu, amb temperatures mínimes que van baixar per sota de 0 ºC en molts observatoris d’alta muntanya. Aquest fet va afavorir que algunes de les precipitacions febles que es van originar al vessant nord de la serralada, degudes a la nuvolositat de retenció generada pel vent del primer quadrant, fossin de neu. D’aquesta manera, el dia 18 es van mesurar 3 cm de gruix de neu a algunes de les EMA ubicades a alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades pel SMC, com és el cas de Lac Redon (2.247 m), a la comarca de la Val d’Aran, i Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà.

A partir del dia 20 una nova pertorbació va afectar Catalunya, amb quantitats de precipitació molt discretes. La figura 15 mostra la configuració sinòptica a través de la topografia de 500 hPa i la imatge del METEOSAT del dia 21 a les 12 hores UTC. Com pot veure’s, la situació és similar a la descrita en els

(14)

14

episodis anteriors: una baixa ubicada al sud-oest de les illes Britàniques que envia un sistema frontal cap a l’Europa Occidental. A Catalunya, l’efecte va ser mínim i tan sols es van registrar algunes precipitacions disperses.

Figura 15. Topografia de 500 hPa i imatge METEOSAT del dia 21 de juliol a les 12 hores UTC

Al final de la jornada del dia 20 es van produir precipitacions febles, disperses i locals a la meitat oest de Catalunya, si bé afectaren més extensament el Pirineu i el Prepirineu occidental, on van ser en forma de ruixats moderats acompanyats de tempesta. Acumularen quantitats de precipitació inapreciables en conjunt, si bé al Pirineu foren minses i localment poc abundants.

Les precipitacions van reaparèixer a partir de mitja tarda del dia 21, quan es van donar xàfecs entre febles i moderats a la meitat oest, que durant la nit, també arribaren a la resta del país, sobretot a la meitat nord. Anaren acompanyats de fang i localment de tempesta.

Durant matinada del dia 22 i fins a primeres hores del matí es van mantenir les precipitacions al prelitoral i litoral central i nord. Foren en forma de ruixat o xàfec, d'intensitat entre feble i moderada, sovint acompanyats de tempesta i de fang. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants. Ruixats de característiques similars van tornar a registrar-se a partir de mitja tarda, que creuaven el centre del principat de sud-oest a nord-est.

Les precipitacions més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 8,7 mm a Vielha e Mijaran (la Val d’Aran); els 8,2 mm a Vinebre (la Ribera d’Ebre); i els 7,6 a Montserrat-San Dimes (el Bages). La figura 16 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d’aquests dies.

(15)

15

Figura 16. Mapa de la precipitació acumulada (mm) entre els dies 20 i 22 de juliol

Després del pas del front, el vent va girar a ponent, comportant un episodi de calor el dia 23 que va afectar el litoral i el prelitoral, fet que va obligar a què l’SMC emetés un avis de calor de nivell 1. Abans del pas del front, un flux marcat de vents del sud-oest, amb origen al nord d’Àfrica, va injectar aire molt càlid al Principat, fet que queda corroborat, d’una banda, per les nombroses pluges de fang que es van registrar a molts dels observatoris, i de l’altra, les altíssimes temperatures que van observar-se en el nivell de 1.500 metres. De fet, a la figura 17 es mostra l’evolució de la temperatura amb l’alçada mesurada en el radiosondatge de les 0 hores UTC del dia 23 a la ciutat de Barcelona. En aquesta figura es recalquen les temperatures en superfície, a 1.000 m i 1.500 m d’alçada. Cal remarcar que els 27,6 ºC que es van registrar a 850 hPa (1.500 m) és el valor més alt de la sèrie des del 1998, any que es va realitzar el primer radiosondatge a la capital catalana. Es pot observar com a primeres hores del matí hi havia una marcada inversió tèrmica, fet que va provocar que al llarg del matí les temperatures més elevades s’enregistressin a les cotes mitjanes i altes de les serralades litoral i prelitoral. A la tarda, la situació es va normalitzar i van ser les zones més baixes on es van donar els valors màxims del dia. A la figura 18 es pot observar l’evolució de la situació al nivell de 850 hPa. El dia 21 (imatge de l’esquerra) la configuració sinòptica venia marcada per una baixa al sud-oest de les illes Britàniques que impulsava vent del sud-oest sobre el Principat, el qual arrossegava l’esmentada massa d’aire càlid procedent del continent africà. L’evolució de la situació (imatge de la dreta) mostra que el dia 23 el vent va girar a component oest, canalitzat entre la baixa que es va traslladar al nord de les illes Britàniques i una alta que s’ubicà al nord d’Àfrica. Aquest fet va provocar un ascens tèrmic al litoral i al prelitoral, degut al ponent rescalfat després de passar per la península Ibèrica i responsable d’impedir l’entrada de la marinada.

(16)

16

m

Figura 17. Evolució de la temperatura amb l’alçada mesurada per un globus sonda sobre la vertical de Barcelona a les 0 hores UTC

Figura 18. Topografia de 850 hPa dels dies 21 i 23 de juliol a les 12 hores UTC

D’aquesta manera, aquesta advecció tan càlida va donar lloc a mínimes altíssimes, la nit del 22 al 23, especialment en estacions situades a cotes mitjanes, tal com mostren els 25,6 ºC de Viladrau (Osona), el 24,4 de la Vall d’en Bas (la Garrotxa) o els 20,1 ºC de Das (la Cerdanya).

(17)

17

Pel que fa a les temperatures màximes, el percentil 98 de les temperatures màximes de l’estiu (temperatures que estan dins del 2% dels dies més càlids) es va superar en més d’una tercera part de les EMA’s gestionades pel SMC. Les més destacades (amb més de 10 anys de dades) apareixen a la taula següent, i les marcades en groc són aquelles que han igualat o superat la màxima de la sèrie del mes de juliol. En aquesta taula apareix el valor de la temperatura màxima registrada durant el dia 23 (Tx), la temperatura màxima de la sèrie del mes juliol (Tx sèrie) i l’any que es va registrar, i el corresponent percentil 98 (P98). A més, a la figura 19 es mostra el mapa amb la temperatura màxima diària del dia 23; pot observar-se clarament el gradient est-oest en la distribució espacial de la temperatura i que certifica l’efecte que va tenir el ponent a tota la franja oriental del país.

Nom de l’EMA Comarca Tx (dia 23)

(ºC) Tx (sèrie) (ºC) Any P98 (ºC)

la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 40,1 38,2 2006 35,3

Monells el Baix Empordà 39,6 38,1 2006 35,3

Cassà de la Selva el Gironès 39,5 36,0 2006 36,5

Cabanes l’Alt Empordà 39,4 37,6 2006 35,0

Aldover el Baix Ebre 39,1 38,1 2003 36,4

Serra de Daró el Baix Empordà 38,8 36,4 2001 35,3

Fornells de la Selva el Gironès 38,8 38,9 2006 36,5

la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 38,7 36,2 2006 35,3

Cabrils el Maresme 38,4 33,5 2003 32,1

Vilobí d'Onyar la Selva 38,3 38,3 2006 37,0

Vilassar de Mar el Maresme 38,2 36,5 2001 32,1

Ulldecona - els Valentins el Montsià 38,2 37,4 1994 33,2

Sant Pere de Ribes - PN del Garraf el Garraf 37,4 37,1 2001 32,7

Torroella de Montgrí el Baix Empordà 37,3 33,7 2003 35,3

Mas de Barberans - Abocador el Montsià 37,2 39,2 2003 33,2

Cerdanyola del Vallès el Vallès Occidental 37,2 38,2 2006 35,1

Mas de Barberans el Montsià 36,6 38,7 1994 33,2

Vallirana el Baix Llobregat 36,4 39,9 1996 33,6

Olot la Garrotxa 36,3 37,9 1998 35,5

Constantí el Tarragonès 36,2 36,9 2000 31,3

Barcelona - Observatori Fabra el Barcelonès 36,0 39,1 1998 33,1

Sant Martí Sarroca l’Alt Penedès 36,0 38,1 2001 34,0

Vinyols i els Arcs el Baix Camp 35,7 38,7 1994 33,4

Vacarisses el Vallès Occidental 35,5 38,0 2004 35,1

el Vendrell el Baix Penedès 35,3 37,3 2003 33,8

Font-rubí l’Alt Penedès 34,7 38,6 2001 34,0

el Montmell el Baix Penedès 34,6 37,6 2001 33,8

Dosrius - PN Montnegre Corredor el Maresme 34,3 32,4 2005 32,1

(18)

18

Figura 19. Mapa de la temperatura màxima (ºC) del dia 23 de juliol

El dies 24 i 25 l’anticicló atlàntic va abraçar Catalunya en forma de falca, comportant una entrada de vent del nord, la qual cosa va derivar en una normalització de la temperatura. Les altes pressions es van mantenir fins a finals de mes. Al llarg d’aquests dies els núvols baixos al litoral van ser el fet meteorològic més destacat.

(19)

19

Temperatura

Termomètricament, el mes de juliol ha estat càlid1_{a gran part de Catalunya. Malgrat les calorades}

sofertes, les anomalies tèrmiques no han estat massa elevades, amb uns valors que s’han situat entre els +0,5 ºC i el +2,0 ºC. L’explicació a aquest comportament és que després del pas dels diferents fronts que van afectar el país, es produïa una entrada de vent del nord que provocava un descens tèrmic, compensant l’ascens de la temperatura que es donava durant el període pre-frontal. Les anomalies negatives s’han ubicat al quadrant nord-est del país, al delta de l’Ebre, i a punts del Prepirineu i del prelitoral, on el mes ha estat normal o fred.

Les anomalies positives més destacades enregistrades a les EMA gestionades per l’SMC són les que es presenten a la taula següent, destacant la part baixa de la depressió de l’Ebre, la zona a cavall entre les serralades de les Guilleries i del Montseny, la costa central de la demarcació de Tarragona i el Pirineu:

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Vielha e Mijaran la Val d'Aran +2,4

Vinebre la Ribera d'Ebre +2,2

Torredembarra el Tarragonès +2,1

Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre +2,1

Viladrau Osona +2,1

Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +1,8 Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya +1,7

Molló el Ripollès +1,7

Cal remarcar que si agafem les dades diàries de l’EMA de Vielha e Mijaran (la Val d’Aran), amb observacions des de l’any 1996, els 22,4 ºC registrats el dia 22 de juliol, és la temperatura mínima més alta des de la posada en funcionament de l’estació. Fins aquesta fita, la mínima més alta eren els 18,1 ºC registrats el 25 de juny de 2001.

Les anomalies negatives més destacades enregistrades a les EMA gestionades pel SMC són les que presenten a la taula següent, on destaquen la franja prelitoral, el Prepirineu i la part més elevada de l’Alta Ribagorça:

1

Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat.

Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació PPT total enregistrada respecte de la mitjana

climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica molt sec sec normal plujós molt plujós < 30% entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190% molt càlid càlid normal fred molt fred ≥ +3,0 ºC entre +3,0 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3,0 ºC ≤ -3,0 ºC

(20)

20

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC)

Cassà de la Selva el Gironès -0,9

la Seu d'Urgell l’Alt Urgell -0,7

Falset el Priorat -0,6

Torroella de Montgrí el Baix Empordà -0,6

Sant Pau de Segúries el Ripollès -0,6

la Llacuna l’Anoia -0,5

Boí (2.540 m) Alta Ribagorça -0,5

Precipitació

Pel que fa a les precipitacions, el juliol ha estat marcat per l’elevada irregularitat en la distribució de la precipitació. D’aquesta manera, el mes ha estat normal o plujós a una àmplia zona que abasta la part central del país, arribant a ser molt plujós al tram final del riu Llobregat, al nord de la comarca d’Osona i a punts de la depressió Central. En canvi, el juliol ha estat molt sec a gran part de la costa Brava i del Garraf, al nord de la comarca del Pallars Sobirà i a punts de la depressió de l’Ebre. Cal remarcar el dipol pluviomètric que va aparèixer a cadascuna de les vessants del massís del Garraf: molt plujós a la seva banda nord-oriental i sec a la sud-occidental.

La precipitació acumulada durant el període de l’1 al 31 de juliol de 2009 a les EMA gestionades pel SMC mostra que els valors varien entre els més de 130 mm enregistrats al nord de la comarca d’Osona i els menys de 5 mm a gran part de la costa Brava, costa del Garraf i a punts de la depressió de l’Ebre. La taula següent mostra els valors mensuals per sobre de 70 mm assolits a les EMA gestionades pel SMC durant el mes de juliol, on es pot observar que les quantitats més importants de precipitació s’han enregistrat a l’àrea prepirinenca:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm)

Orís Osona 179,5

Organyà l’Alt Urgell 88,8

Perafita Osona 70,0

La taula següent reflecteix les quantitats màximes de precipitació en 24 hores mesurades a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT x 24 h (mm) Dia

Organyà Alt Urgell 76,6 6

Orís Osona 55,9 6

Vallirana Baix Llobregat 52,1 9

Barcelona - Zona Universitària Barcelonès 47,4 9

Barcelona - Raval Barcelonès 45,2 9

(21)

21

Vent

El mes de juliol ha estat poc ventós. Tan sols caldria destacar dos episodis de vent que van afectar especialment el nord del cap de Creus, la vall de l’Ebre i les parts més elevades del Pirineu i el Prepirineu: - El primer es va produir els dies 17 i 18, a causa d’una alta que es va ubicar a l’oest de la península

Ibèrica i un centre de baixes pressions que es va posicionar al mar del Nord. Entre tots dos centres d’acció, es va generar un flux del primer quadrant que va afectar especialment el nord del cap de Creus, la vall de l’Ebre i les parts més elevades de la serralada pirinenca.

A continuació, es presenten les ratxes de vent superiors als 90 km/h enregistrades a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia

Portbou l’Alt Empordà 130,0 17

El Perelló el Baix Ebre 95,4 17

Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 95,4 17

Mas de Barberan-Abocador el Montsià 92,2 17

- El segon episodi es va produir el dia 22. Va estar en relació al flux del sud-oest que es va generar pel pas del front que va afectar Catalunya entre els dies 20 i 22. Va tenir major incidència a les parts més elevades del Pirineu i, curiosament, al nord del cap de Creus, zona que normalment dóna valors alts en situacions de tramuntana i no amb vent de llebeig com és el cas d’aquest.

A continuació, es presenten les ratxes de vent per sobre dels 90 km/h enregistrades a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) Dia

Lac Redon (2.247 m) la Val d’Aran 114,1 22

Ulldeter (2.367 m) el Ripollès 101,9 22

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Jussà 93,2 22

Portbou l’Alt Empordà 92,9 22

Sasseuva (2.226 m) la Val d’Aran 91,4 22

Salòria (2.445 m) el Pallars Jussà 91,1 22

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes.

La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes, i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors), i alhora informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).

(22)

22

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa de vents

Data dominant ≤0,5 m/s mensual

0,7 1,8 11,7 3,2 11,6 10,3 2,3 23 de juliol VK Segrià Lleida-Raimat 18,8 E 17 de juliol 0,7 3,5 Montsec d'Ares (1.571 m) S DP Cerdanya Das 23,8 21 de juliol ENE 23 de juliol S 21,2 SE 21 de juliol CY Osona Muntanyola 21,5 SW WQ Pallars Jussà 23 de juliol C8 Segarra Cervera 18,9 UU Montsià Amposta 18,0 17 de juliol ESE 17 de juliol U2 Alt Empordà DQ X4 Barcelonès Barcelona-Raval 11,4 SW Sant Pere Pescador

17,2 19,0

17 de juliol

S

Codi Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20 Velocitatmitjanadelvent(m/s)

(23)

23

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE JULIOL DE 2009

Temperatura màxima absoluta

La Bisbal d’Empordà (el Baix Empordà) 40,1 ºC Dia 23 Horta de Sant Joan (la Terra Alta) 39,9 ºC Dia 22

Aldover (el Baix Ebre) 39,7 ºC Dia 23

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

Espot (2.520 m) - el Pallars Sobirà -1,8 ºC Dia 17 Boí (2.540 m) - l’Alta Ribagorça -1,8 ºC Dia 18 Sasseuva (2.226 m) - la Val d’Aran -1,6 ºC Dia 18 Resta del territori

Das (la Cerdanya) 3,7 ºC Dia 18

Sant Pau de Segúries (el Ripollès) 5,0 ºC Dia 18 Montsec d’Ares (1.574 m) - el Pallars Jussà 5,8 ºC Dia 18

Precipitació màxima en 24 hores

Organyà (l’Alt Urgell) 76,6 mm Dia 6

Orís (Osona) 55,9 mm Dia 6

(24)

24

TAULA RESUM DELSVALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL

SMC

JULIOL 2009

Codi Comarca Nom EMA

Tmm (ºC) Txm (ºC) Tnm (ºC) Txx (ºC) dia Tnn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 23,9 30,2 18,0 36,6 23 14,6 18 12,7 7,2 8

DQ Alt Camp Vila-rodona 23,9 29,6 18,5 35,9 23 14,5 18 20,1 11,0 8

U1 Alt Empordà Cabanes 24,1 30,6 18,1 39,4 23 11,8 19 49,7 21,5 6

W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 23,3 29,0 17,5 33,5 23 12,2 19 24,2 17,8 6

VZ Alt Empordà Espolla 24,0 30,5 17,7 35,2 23 11,1 19 19,6 8,5 4

D6 Alt Empordà Portbou 23,9 28,1 20,3 34,6 1 15,4 17 14,0 7,0 4

D4 Alt Empordà Roses 24,6 29,6 19,7 33,7 4 14,5 19 24,7 19,6 6

U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 23,8 29,7 18,1 33,3 29 13,0 19 6,8 3,5 6 W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 23,1 29,7 17,1 36,1 23 11,2 18 15,0 8,4 6

W3 Alt Empordà Ventalló 23,8 30,7 17,5 35,9 23 11,8 18 8,8 2,0 8

WP Alt Penedès Canaletes 23,2 29,4 17,4 35,1 23 12,5 18 48,0 39,2 9

DI Alt Penedès Font-rubí 23,3 28,9 18,1 34,7 23 13,6 18 38,3 25,0 9

W4 Alt Penedès la Granada 23,9 29,6 18,1 36,5 23 12,0 18 36,9 30,1 9

U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 23,6 29,6 17,8 36,0 23 13,6 18 38,8 20,2 9 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 23,7 30,3 17,2 36,0 23 12,3 18 41,8 37,3 9

CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 21,8 29,0 14,6 33,6 29 9,1 18 56,4 26,3 5

W5 Alt Urgell Oliana 23,6 32,2 15,8 36,4 27 10,4 19 60,8 28,3 6

CJ Alt Urgell Organyà 23,5 31,3 15,7 35,1 29 9,6 19 88,8 76,6 6

Z2 Alta Ribagorça Boí (2.540 m) 10,8 14,1 7,4 18,0 26 -1,8 18 60,8 34,0 6 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 20,2 30,3 11,0 34,0 29 7,0 19 64,1 31,5 6 CE Anoia els Hostalets de Pierola 23,6 29,7 18,4 34,8 23 13,7 18 47,1 31,5 9

XB Anoia la Llacuna 22,1 28,6 15,4 32,6 1 10,7 18 24,3 19,7 9

XA Anoia La Panadella 21,8 28,9 15,9 34,1 27 9,2 18 23,8 18,6 9

H1 Anoia Òdena 23,2 30,3 16,1 35,0 1 11,5 18 50,8 39,9 9

WW Bages Artés 24,0 32,8 16,0 37,1 29 9,2 18 42,4 20,9 7

U4 Bages Castellnou de Bages 23,2 31,4 16,8 35,7 27 11,5 18 31,4 15,4 7

R1 Bages el Pont de Vilomara 24,3 32,4 16,7 36,1 23 10,4 18 17,4 12,0 7

WN Bages Montserrat - Sant Dimes 20,7 25,2 16,9 29,9 2 11,6 18 26,2 12,1 9 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 23,2 31,4 15,3 35,3 29 10,2 19 17,1 6,2 7

U5 Baix Camp Prades 20,1 26,6 13,9 32,4 29 8,2 18 8,6 5,0 22

W6 Baix Camp Riudoms 24,2 29,6 19,0 37,3 23 15,2 19 3,3 2,8 9

U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 24,4 28,6 19,9 35,7 23 16,2 19 6,1 3,3 7

U7 Baix Ebre Aldover 25,9 32,2 20,4 39,7 23 17,1 19 1,8 1,0 6

DB Baix Ebre el Perelló 24,6 29,8 20,4 36,7 23 15,9 18 4,9 2,4 9

U9 Baix Ebre l'Aldea 25,1 29,4 20,9 35,9 23 16,4 19 10,8 7,2 9

UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 24,6 28,9 20,4 35,9 23 15,8 19 2,2 1,8 14

X5 Baix Ebre PN dels Ports 21,0 27,4 14,8 34,3 23 7,8 18 2,4 1,8 6

DO Baix Empordà Castell d'Aro 24,2 29,6 18,7 39,6 23 12,5 18 2,2 1,0 7

DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 24,4 31,4 17,4 40,1 23 9,7 18 6,9 2,8 5 UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 23,5 29,7 17,5 38,7 23 9,5 18 6,0 2,2 7

UC Baix Empordà Monells 24,3 31,2 16,9 39,6 23 9,4 18 8,2 3,8 5

UD Baix Empordà Serra de Daró 23,6 30,9 16,3 38,8 23 8,5 18 6,2 2,6 7

UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 23,2 28,3 18,0 37,3 23 11,7 18 2,3 1,7 7 UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 21,4 26,0 18,1 33,4 23 13,1 18 17,5 16,7 9

(25)

25

UG Baix Llobregat Viladecans 24,8 28,9 20,5 34,7 23 15,5 18 20,7 20,3 9

WZ Baix Penedès Cunit 25,0 28,8 20,7 35,2 23 17,0 18 4,6 2,5 7

UH Baix Penedès el Montmell 22,8 29,7 17,6 35,1 24 12,7 18 32,2 18,8 8

D9 Baix Penedès el Vendrell 24,6 29,9 19,9 36,5 23 16,4 19 12,1 11,5 8

WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 23,8 29,6 17,6 36,8 23 14,1 19 12,1 9,9 8 WU Barcelonès Badalona - Museu 24,2 26,5 21,9 36,8 23 17,1 18 19,4 17,4 9 D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 23,5 29,4 19,4 36,0 23 15,2 18 44,3 41,5 9 X4 Barcelonès Barcelona - Raval 25,8 29,2 23,0 37,8 23 18,9 9 45,4 45,2 9 X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 25,4 30,2 21,5 38,7 23 17,2 18 47,7 47,4 9 X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 25,2 28,8 22,1 37,3 23 18,2 18 S/S S/S S/S

UI Berguedà Gisclareny 18,2 24,3 12,6 28,8 27 7,2 18 48,5 25,3 6

WV Berguedà Guardiola de Berguedà 21,2 29,3 13,1 33,9 29 7,7 19 71,9 26,1 6

CR Berguedà la Quar 20,9 28,6 14,8 33,6 29 9,0 18 87,1 34,0 6

WM Berguedà Santuari de Queralt 20,5 26,6 15,5 31,6 27 10,7 18 44,2 18,3 6 Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.149 m) - Prat d'Aguiló 14,1 18,2 10,0 22,4 22 1,7 18 54,5 18,9 5

DP Cerdanya Das 18,7 28,3 9,0 32,6 29 3,7 18 62,8 34,8 4

Z3 Cerdanya Malniu (2.310 m) 13,3 17,6 9,0 21,6 29 1,3 18 48,6 20,4 1

W8 Conca de Barberà Blancafort 22,9 29,1 17,0 33,8 23 12,8 19 14,8 7,0 22 CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 23,4 30,4 17,2 34,3 1 12,5 19 14,0 7,2 22 UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 21,6 28,8 15,6 34,2 29 9,9 18 22,5 12,7 9 UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 24,5 30,3 19,7 37,4 23 13,5 18 2,4 2,0 9

UL Garrigues Castelldans 24,7 33,0 16,7 37,4 13 12,3 19 2,6 2,0 21

UM Garrigues la Granadella 23,7 30,5 17,9 35,0 1 11,7 18 10,4 4,0 21

W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 21,5 29,6 14,0 34,6 29 6,8 18 61,6 35,3 6

DC Garrotxa Olot 22,8 30,8 15,5 36,3 23 8,5 18 51,1 17,9 5

UN Gironès Cassà de la Selva 23,1 30,4 15,8 39,5 23 9,6 18 4,8 1,8 7

UO Gironès Fornells de la Selva 23,0 30,9 15,0 39,1 23 7,1 18 7,8 2,8 7

DM Gironès Girona 24,6 31,8 18,3 39,3 23 12,2 18 32,5 17,7 5

WF Gironès Vilablareix 22,8 30,3 15,2 37,4 23 8,0 18 22,5 11,5 6

UP Maresme Cabrils 24,2 27,9 19,6 38,4 23 15,5 19 12,5 6,9 9

UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 21,7 26,4 17,6 34,6 23 13,0 18 12,1 5,9 9

WT Maresme Malgrat de Mar 24,0 28,7 18,6 32,8 23 13,4 18 3,2 2,3 22

DD Maresme Vilassar de Mar 24,4 28,2 20,7 38,2 23 17,5 18 11,1 6,4 9

US Montsià Alcanar 24,9 28,5 21,0 34,3 23 16,7 19 8,3 6,7 6

UU Montsià Amposta 24,9 28,6 21,3 33,0 23 16,5 18 0,2 0,1 9

UW Montsià els Alfacs 25,1 28,0 21,8 31,6 23 16,1 18 1,0 0,8 11

DL Montsià Illa de Buda 25,0 28,4 21,9 32,9 30 17,1 18 15,4 14,6 8

UV Montsià Mas de Barberans 24,8 30,5 19,9 36,6 23 15,4 18 26,3 24,9 6

C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 24,8 30,6 20,1 37,2 23 15,8 18 30,3 28,8 6 UX Montsià Ulldecona - els Valentins 24,4 30,5 18,7 38,2 23 13,6 18 6,2 4,8 6

WB Noguera Albesa 24,8 32,9 17,4 37,3 1 10,9 18 7,6 6,2 6

WG Noguera Algerri 24,8 31,8 18,1 36,2 1 11,8 18 5,6 3,4 6

X6 Noguera Baldomar 24,9 33,1 16,6 37,1 29 7,6 18 41,7 31,6 7

WX Noguera Camarasa 23,4 30,4 17,4 35,0 29 10,3 18 38,7 20,7 7

WA Noguera Oliola 24,1 33,0 15,4 36,9 1 6,6 18 28,7 18,9 7

UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 23,9 31,7 16,6 35,9 29 10,1 18 33,4 19,6 6 V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 25,4 33 18,3 37,1 1 9,7 18 14,6 10,6 6

CQ Noguera Vilanova de Meià 24,1 32,2 16,9 37,1 29 9,4 18 19,7 13,1 7

V3 Osona Gurb 22,3 31,7 14,6 35,9 29 7,6 18 44,5 11,6 1

V4 Osona Montesquiu 20,9 29,5 13,9 34,2 29 6,7 18 134,0 37,6 1

(26)

26

Tmm (ºC) Txm (ºC) Tnm (ºC) Txx (ºC) dia Tnn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h(mm) dia CC Osona Orís 21,3 29,5 14,3 34,2 29 7,0 18 179,5 55,9 6 V5 Osona Perafita 21,0 28,6 14,5 33,0 27 7,7 18 70,0 22,0 1 WS Osona Viladrau 20,5 28,1 13,8 33,6 29 7,5 18 34,9 12,1 5

CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 24,5 32,9 16,5 36,5 29 10,5 18 48,4 37,6 6 WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.574 m) 18,3 22,8 14,0 26,5 29 5,8 18 27,4 10,3 6 CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 24,7 33,1 17,1 37,9 29 10,0 18 58,6 37,5 6 Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) 12,0 16,5 7,5 21,3 26 -1,4 18 33,4 9,2 5

Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) * * * * * * * 25,9 7,4 5

Z7 Pallars Sobirà Espot (2.520 m) 11,4 14,5 8,3 18,2 29 -1,8 17 51,3 16,1 6 ZB Pallars Sobirà Salòria (2.445 m) 11,7 15,8 8,0 19,7 29 -1,4 18 42,5 26,6 6

DJ Pla de l'Estany Banyoles 24,1 31,0 18,2 38,4 23 12,7 18 34,8 17,4 5

C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 24,5 32,6 17,1 36,7 1 11,6 18 17,9 12,1 9

V8 Pla d'Urgell el Poal 23,9 32,2 16,4 36,2 1 11,1 18 13,0 8,6 9

WC Pla d'Urgell Golmés 24,0 32,0 16,7 35,4 1 12,1 18 21,0 13,8 9

V9 Pla d'Urgell Miralcamp 24,4 32,2 17,2 35,7 1 12,0 18 21,5 11,7 6

WJ Priorat el Masroig 25,2 32,3 18,6 37,5 1 13,5 19 1,4 0,6 22

X1 Priorat Falset 24,3 30,7 19,0 37,1 23 13,3 18 4,1 2,5 22

D1 Priorat Margalef 25,4 32,7 18,9 37,5 2 11,7 18 6,5 4,2 22

WR Priorat Torroja del Priorat 25,0 32,4 18,8 38,4 2 13,4 19 9,5 5,3 22

XD Priorat Ulldemolins 23,4 30,3 17,5 36,2 29 10,6 18 6,5 4,0 22

VA Ribera d'Ebre Ascó 25,0 32,1 19,4 37,7 2 14,6 18 12,5 7,9 6

VB Ribera d'Ebre Benissanet 26,0 32,6 19,6 38,7 23 13,3 19 4,2 2,6 14

VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 26,5 32,8 21,4 38,3 2 17,2 18 7,8 4,2 21

D7 Ribera d'Ebre Vinebre 26,8 34,1 20,6 39,4 2 15,0 19 12,2 8,2 22

CG Ripollès Molló 17,4 23,3 12,1 27,9 23 6,9 18 93,2 25,3 5

DG Ripollès Núria (1.971 m) 14,4 19,3 8,9 24,0 27 3,3 17 68,0 26,5 6

CI Ripollès Sant Pau de Segúries 19,0 26,2 12,1 31,1 29 5,0 18 64,9 22,8 5

Z4 Ripollès Ulldeter (2.367 m) 12,2 15,5 8,8 20,7 27 0,1 18 87,3 29,0 6 C8 Segarra Cervera 23,1 30,4 16,7 34,7 2 10,5 18 20,5 9,2 7 VD Segarra el Canós 24,1 31,1 17,7 35,0 27 11,6 18 25,8 19,8 7 VE Segrià Aitona 25,4 33,7 17,3 38,0 1 12,3 19 3,5 1,8 6 VF Segrià Alcarràs 25,2 34,4 17,0 38,2 1 12,2 19 4,4 2,4 21 WK Segrià Alfarràs 24,7 32,8 16,4 37,3 1 10,5 18 3,6 1,2 21 X3 Segrià Alguaire 25,2 33,5 18,0 38,1 1 10,2 18 13,9 10,9 6 VH Segrià Gimenells 24,6 32,4 17,7 36,7 1 12,9 18 31,2 16,6 6

VJ Segrià Lleida - Bordeta 25,1 33,3 17,8 37,4 1 12,9 19 11,8 4,4 9

VK Segrià Lleida - Raimat 24,4 32,1 17,7 36,0 12 12,6 18 31,2 16,9 6

WI Segrià Maials 24,4 32,2 18,2 36,6 2 13,0 18 5,4 2,4 21

VL Segrià Seròs 26,4 34,6 18,4 39,3 1 15,1 18 4,4 2,8 21

X7 Segrià Torres de Segre 25,5 33,3 18,7 37,4 1 13,6 18 4,0 2,1 6

VM Segrià Vilanova de Segrià 24,9 33,3 17,1 37,7 1 11,9 18 13,4 7,0 6

DN Selva Anglès 23,5 31,8 15,8 38,0 23 8,9 18 18,5 6,4 7

VN Selva Vilobí d'Onyar 23,1 30,6 15,2 38,3 23 8,7 18 7,4 3,8 7

CA Solsonès Clariana de Cardener 22,3 29,8 16,1 34,8 27 10,3 18 49,5 31,0 6

VO Solsonès Lladurs 22,2 29,5 15,4 33,9 27 10,8 19 36,5 19,3 6

VP Solsonès Pinós 22,5 30,6 15,7 35,6 27 7,8 18 18,1 11,0 7

Z8 Solsonès Port del Comte (2.300 m) 12,1 15,5 8,6 19,1 22 0,4 18 67,7 39,7 6

VQ Tarragonès Constantí 24,4 29,1 19,3 36,2 23 15,4 18 25,9 21,8 7

XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 25,4 29,5 21,3 35,0 23 17,5 18 11,1 8,1 8

DK Tarragonès Torredembarra 25,4 29,6 21,4 34,8 23 17,3 18 14,4 13,3 8

(27)

27

D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 24,4 31,5 17,6 39,9 22 12,3 18 6,8 6,5 6 WL Urgell Sant Martí de Riucorb 24,3 31,0 18,2 35,5 27 12,3 18 18,1 9,5 9

C7 Urgell Tàrrega 24,7 31,8 18,6 36,5 27 12,0 18 27,1 17,7 7

VR Urgell Tornabous 24,8 33,5 17,2 37,5 1 10,4 18 12,8 4,6 9

VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) 11,8 16,1 7,9 20,4 29 -0,7 18 36,4 10,0 17 Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.226 m) 11,8 16,1 7,6 21,1 26 -1,6 18 36,0 18,1 1 CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 18,7 26,9 12,1 33,6 26 7,6 18 28,0 7,9 20 XC Vallès Occidental Castellbisbal 25,0 31,3 19,3 37,4 23 15,1 19 44,3 38,0 9 VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 24,4 30,0 18,5 37,3 23 12,7 19 25,6 21,2 9

VU Vallès Occidental Rellinars 22,8 29,8 16,4 34,7 23 11,9 19 21,2 10,4 7

XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 23,4 29,6 17,2 35,7 23 12,2 19 15,2 11,4 9 VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 22,0 30,1 14,1 34,5 2 8,5 18 30,3 19,0 7

D2 Vallès Occidental Vacarisses 23,3 30,3 16,5 35,5 23 11,7 19 23,9 13,3 9

X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 24,1 30,8 17,6 37,6 23 11,3 18 11,6 4,5 7 XG Vallès Oriental Parets del Vallès 24,9 30,5 19,3 37,2 23 14,5 18 9,0 4,7 9 VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 19,9 25,1 15,8 31,1 23 10,7 18 24,6 11,0 7 WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 23,5 29,8 17,1 37,8 23 12,1 19 17,2 7,2 5

ABREVIATURES

Tmm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC

Txm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC

Tnm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC

Txx Temperatura màxima absoluta, en ºC

Tnn Temperatura mínima absoluta, en ºC

PPT Precipitació acumulada, en mm

PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm

S/S Sense sensor

* No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 12/08/09. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.

(28)

28

(29)

29

(30)

30

(31)