5.1 LLI BRES
AAVV. (1998). Pensar la ciutat des de l'educació. Barcelona: Diputació de Barcelona.
AI CE. (2004). VIII Congreso Internacional de Ciudades Educadoras. Otra ciudad es posible: El futuro de la ciudad como proyecto colectivo. Genova: Centro Congressi Magazini del Cotone.
Ajuntament de Barcelona. (1999a). Projecte Educatiu de Ciutat: L'educació clau per al coneixement i la convivència. Barcelona: Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona.
Ajuntament de Mataró. (2003). Projecte Educatiu Mataró. Mataró: Ajuntament de Mataró.
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. (2002). Projecte Educatiu de Sant Cugat del Vallès. Sant Cugat del Vallès: Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
Ajuntament de Terrassa. (2002). Propostes per al futur de l’educació a Terrassa: Terrassa Projecte Educatiu de Ciutat. Terrassa: Ajuntament de Terrassa.
Arnal, J., del Rincón, D. i Latorre, A. (1992). Investigación educativa: Fundamentos y metodología. Barcelona: Editorial Labor.
Beck, U. (1998). ¿Qué es la globalización?: Falacias del globalismo, respuestas a la globalización. Barcelona: Paidós Ibérica.
Bisquerra, R. (1989). Métodos de investigación educativa: Guía páctica. Barcelona: Ceac.
Blanco, I . i Gomà, R. (2003). Gobiernos locales y redes participativas. Barcelona: Ariel.
Blanchar, C. (1996). Les associacions al divan: 11 subsectors, 11 entrevistes. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Brighouse, T. i Woods, D. (2001). Cómo mejorar los centros docentes. Madrid: La Muralla.
Bunge, M. (1985). Epistemología. Barcelona: Ariel.
Carrrión, P., Patiño, G.A. i Pedrós, X. (1999). Marianao: Passat, present i futur. Sant Boi del Llobregat: Fundació Marianao.
Castells, A. i Bosch, N. (1998). El futuro del Estado del Bienestar. Madrid: Civitas.
Castells, M. (1997). La era de la información: Economia, sociedad y cultura. Vol. l La sociedad red. Madrid: Alianza Editorial.
Castells, M. (1998). La era de la información: Economia, sociedad y cultura. Vol. II El poder de la identidad. Madrid: Alianza Editorial.
Colom, A.J. (1987). Modelos de intervención socioeducativa. Madrid: Narcea.
Collet, J. i González, S. (2004). Els projectes educatius de ciutat de segona generació: del govern tradicional a la governance comunitària. Barcelona: Fundació Nous Horitzons.
Chalmers, A.F. (1984). ¿Qué es esa cosa llamada ciencia?. (13a ed.). Madrid: Siglo XXI de España editores.
Chomsky, N. (1999). El beneficio es lo que cuenta: Neoliberalismo y orden global. Barcelona: Editorial Crítica.
Delors, J. (Coord.) (1996). Educació: hi ha un tresor amagat a dins. Barcelona: Centre Unesco de Catalunya.
Domènech, J. (1998). Projecte educatiu de ciutat. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Druker, P.F. (1993). La sociedad poscapitalista. Barcelona: Ediciones Apóstrofe.
Dussel, E. (2002). Etica de la liberación en la edad de la globalización y de la exclusión (4a ed.). Madrid: Trotta.
Eco, U. (2000). Cómo se hace una tesis. Barcelona: Editorial Gedisa.
European Foundation for the I mprovement of Living and Working Conditions. (1999). Local Community Involvement: A Handbook for Good Practice. Luxembourg: Office for Official Publications of the European Communities.
Faure, E., Herrera, F., Kaddoura, A. i Lopes, H. (1973). Aprender a ser. Madrid: Alianza Universidad.
Font, N. (1998). Democràcia i participació ciutadana: Algunes experiències innovadores. Barcelona: Editorial Mediterrània.
Freire,P., Fiori, H. i Fiori, J.L. (1973). Educación liberadora. Bilbao: Zero.
Froufe, S. (1998). Las técnicas de grupo en animación comunitaria. Salamanca: Amarú Ediciones.
Fullat, O. (1983). Filosofías de la educación. (3a ed.). Barcelona: Ceac.
Fundació Cirem. (2001). Llibre blanc dels nous filons d'ocupació a Catalunya. Barcelona: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Fundación Europea para la mejora de las condiciones de vida y de trabajo. (1992). Salir de la sombra. Luxembourg: Oficina de publicaciones oficiales de las comunidades europeas.
Fundación Europea para la mejora de las condiciones de vida y de trabajo. (1993). Acción comunitaria local y política social. Luxembourg: Oficina de publicaciones oficiales de las comunidades europeas.
Gadamer, H.G. (1993). El problema de la conciencia histórica. Madrid: Technos.
Gadamer, H.G. (2000). La educación es educarse. Barcelona: Paidós
García Garrido, J.L. Alejos, CJ. i Rodríguez A. (Eds.) (2001). Esquemas de pedagogía social. Pamplona: Eunsa.
Giddens, A. (1999). La tercera via: La renovació de la socialdemocràcia. Barcelona: Edicions 62.
González-Simancas, J.L. (1992). Educación: libertad y compromiso. Pamplona: Eunsa.
Habermas, J. (1987). Teoría de la acción comunicativa. Madrid: Taurus.
Hart, R. (2001). La participación de los niños en el desarrollo sostenible. Barcelona: P.A.U. Education.
I nstitut Municipal d’Educació de Barcelona. (1999). Projecte Educatiu de Ciutat: L’educació, clau per al coneixement i la convivència. Barcelona: Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
I nstitut Municipal d’Educació de Barcelona. (2004). Pla d’acció 2004-2007. Barcelona: Institut Municipal d’Educació de Barcelona.
Kisnerman, N. et al. (1986). Comunidad. Buenos Aires: Humanitas.
López Herrerías, J.A. (2000). Paradigmas y métodos pedagógicos para la educación social: La praxis pedagógica en educación social. València: Nau llibres.
Marchioni, M. (1989). Planificación social y organización de la comunidad: Alternativas avanzadas a la crisis. (4a ed.). Madrid: Popular.
Marchioni, M. (1999). Comunidad, participación y desarrollo: Teoría y metodología de la intervención comunitaria. Madrid: Popular.
Martín González, M.T. (2000). Economía social y animación sociocultural. Madrid: Sanz y Torres.
Martin, H.P. i Schumann, H. (1998). La trampa de la globalización: El ataque contra la democracia y el bienestar. Madrid: Grupo Santillana de Ediciones.
Mayor, F. (2000). Los nudos gordianos. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
Meirieu, P. (1998). Frankenstein educador. Barcelona: Laertes.
Morin, E. (2001). Tenir el cap clar. Barcelona: La Campana.
Nacions Unides (Assemblea General). Declaració Universal dels Drets Humans (1948). Barcelona: Parlament de Catalunya, (1994).
Natorp, P. (2001). Pedagogía social: Teoría de la educación de la voluntad sobre la base de la comunidad. Madrid: Biblioteca Nueva.
Nogueiras, L.M. (1996). La práctica y la teoría del desarrollo comunitario. Madrid: Narcea.
Orduna, M.G. (2000). La educación para el desarrollo local: Una estratégia para la participación social. Pamplona: Eunsa.
Pacual, J.M. (1999). La estrategia de las ciudades: Los planes estratégicos como instrumento: métodos, técnicas y buenas prácticas. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Pérez Serrano, G. (1994). Investigación cualitativa I: Retos e interrogantes: métodos. Madrid: La Muralla.
Pérez-Campanero, M.P. (1991). Cómo detectar las necesidades de intervención socioeducativa. Madrid: Narcea.
Pindado, F. (1999). La participació ciutadana a la vida de les ciutats. Barcelona: Ediciones del Serbal.
Ponce, E. i Úcar, X. (Coord.) (2001). Carmel Amunt. Barcelona: Carmel Amunt.
Quintana, J.M. (1984). Pedagogía social. Madrid: Dykinson.
Quintana, J.M. (1991). Pedagogía Comunitaria: Perspectivas mundiales de educación de adultos. Madrid: Narcea.
Quintana, J.M. (1993). Los ámbitos profesionales de la animación. Madrid: Narcea.
Quintana, J.M. et al. (1991). Iniciativas sociales en educación informal. Madrid: Rialp.
Ramonet, I . (1997): Un mundo sin rumbo. Madrid: Debate.
Rezsohazy, R. (1988). El desarrollo comunitario: Participar, programar, innovar. Madrid: Narcea.
Rheingold, H. (1994). Realidad virtual: Los mundos artificiales generados por ordenador que modificarán nuestras vidas. Barcelona: Gedisa.
Riera, J. (1998). Concepto, formación y profesionalización de: el educador social, el trabajador social y el pedagogo social: Un enfoque interdisciplinar e interprofesional. València: Nau llibres.
Rigo, A. i Genescà, G. (2000). Tesis i treballs: Aspectes formals. Vic: Eumo.
Rios, P. (1995). Camps Blancs. Sant Boi del Llobregat. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Rueda, J.M. (1998). Comunitat, participació i benestar social. Barcelona: Diputació de Barcelona i Fundació d'Estudi i Cooperació (ESI CO).
Sánchez Vidal, A. (1993). Programas de prevención e intervención comunitaria. Promociones y Publicaciones Barcelona: Universitarias.
Sánchez Vidal, A., Zambrano, A. i Palacín, M. (Eds.) (2004). Psicología comunitaria europea: comunidad, poder, ética y valores. European community psychology: community, power, ethics and values. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Sánchez, J. (1996). Aproximació a les reformes de l'Estat del benestar. Barcelona: Publicacions de la Fundació Jaume Bofill.
Sarramona, J. (1991). Fundamentos de educación. (2a ed.). Barcelona: Ceac.
Sierra, R. (2001). Técnicas de investigación social: Teoría y ejercicios. (14a ed.). Madrid: Paraninfo.
Stigliz, J. (2002). El malestar en la globalización. Madrid: Taurus.
Strauss, A.L. (2001). Qualitative analysis for social scientists. Cambridge: Cambridge University Press.
Taylor, S.J. i Bogdan, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación. Barcelona: Paidós I bérica.
Tonucci, F. (1997). La ciutat dels infants. Barcelona: Barcanova.
Vilarrasa, A. (2002). El poble, un llibre per als ciutadans. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Villasante, T. (1995). Las democracias participativas. De la participación ciudadana a las alternativas de sociedad. Madrid: Ediciones Hoac.
Visauta, B. (1989). Técnicas de investigación social I: Recogida de datos. Barcelona: Promociones y Publicaciones Universitarias.
Watzlawick, P., Weakland, J. i Fisch, R. (1992). Cambio: formación y solución de los problemas humanos. (7a ed.). Barcelona: Herder.
5.2 CAPÍ TOLS DE LLI BRE
Alfieri, F. (1990). El paper de les institucions locals en el sistema formatiu integrat. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.159-165). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Alfieri, F. (1995). Crear cultura dentro y fuera de la escuela: algunos modelos posibles. Dins AAVV, Volver a pensar la educación, (pàg.172-187). Madrid: Morata.
Besnard, P. (1990). L'animació sòcio-cultural i el desenvolupament comunitari en l'entorn urbà. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.245-259). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Bosch, C. (1999). Projecte educatiu de ciutat. Dins Trilla et al., Les ciutats que s'eduquen, (pàg.56-71). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Cabra, M.A. (1999). El tercer sector. Dins Carpio, M. El sector no lucrativo en España, (pàg. 75-112). Madrid: Pirámide.
Caride, J.A. (1997). Acción e intervención comunitarias. Dins Petrus, A., Pedagogía social, (pàg. 222-247). Barcelona: Ariel.
Casamitjana, M. (1999). Els plans locals de formació permanent. Dins Trilla et al., Les ciutats que s'eduquen, (pàg.93-103). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Civís, M., Longás, E., Riera, J. i Andrés, T. (2004). Una alternativa socioeducativa del desarrollo comunitario. Dins Sánchez Vidal, A., Zambrano, A. i Palacín, M. (Eds.), Psicología comunitaria europea: comunidad, poder, ética y valores. European community psychology: community, power, ethics and values. (pàg.309-324). Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Clos, J. (1999b). Presentació. Dins Ajuntament de Barcelona, Per una ciutat compromesa amb l'educació: Volum 1, (pàg.9). Barcelona: Institut Municipal d'Educació de Barcelona.
Colom, A.J. (1990). La pedagogia urbana, marc conceptual de la ciutat educadora. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.111-123). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Domènech, J. (1999). El mapa educatiu d'una ciutat: concreció a Santa Coloma de Gramanet. Dins Trilla et al., Les ciutats que s'eduquen, (pàg.72-79). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Elliot, J. (2003). La ciutat com a entorn d’aprenentatge d’una ciutadania activa. Dins AAVV, L’escola i la ciutat: el repte educatiu del segle XXI, (26-31). Barcelona: Institut Municipal d’Educació.
Fletcher, C. (1985). Educación comunitaria y desarrollo comunitario. Dins Husén,T. i Neville,T., Enciclopedia Internacional de la Educación, Vol.3., (pàg.1629-1633). Barcelona: Vicens Vives.
Freire, P. (1993). Perspectives on lifelong learning and educating cities. Dins Farrington, J. et al., Four of the main speakers at the 2nd International Congress of Educating Cities, 25-27 November 1992, in Gothenburg, Sweden, (pàg.15-19). Gothenburg: Gothenburg City Education Commitee.
Gómez-Granell, C. i Vila, I . (2001). I ntroducción. Dins Gómez-Granell, C. i Vila, I . (Coord.), La ciudad como proyecto educativo, (pàg. 11-32). Barcelona: Octaedro.
Marchesi, A. (2003). Condicions i models per a una escola d’èxit. Dins AAVV, L’escola i la ciutat: el repte educatiu del segle XXI,(39-46). Barcelona: Institut Municipal d’Educació.
Marsal, M. (1999). El llibre del poble. Dins Trilla et al., Les ciutats que s'eduquen, (pàg.105-114). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Martínez Gómez, A. i Soriano, M.A. (2003). Planes estratégicos como base de desarrollo endógeno. Jornadas Jornadas sobre Modelo de Ciudad para el Siglo XXI : La Aplicación del Modelo Municipalista de Desarrollo Endógeno.
Mata, M. (1993). La nostra ciutat: un element fonamental d'educació dels infants i dels adults. Dins Balaguer, I ., Mayordomo, A. i Mata, M., Tres qüestions a debat: els ciutadans més petits, municipi i educació, les ciutats educadores. (pàg. 29-36). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Molas, I . (1990). La ciutat i la ciutadania democràtica. Una perspectiva política. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.37-46). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Montagut, T. (1997). Servicios sociales y educación social. Dins Petrus, A., Pedagogía social (pàg. 178-195). Barcelona: Ariel.
Ortega, J. (1990). La idea de ciutat educadora a través de la història. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.87-98). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Proshansky, H.M. i Gottlieb, N.M. (1990). El punt de vista de la psicologia ambiental sobre l'aprenentatge del medi urbà. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.99-110). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Pujol, M. (1999). La mirada dels infants a la ciutat. Dins Trilla et al., Les ciutats que s'eduquen, (pàg.81-92). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Requejo, A. (1991). Desarrollo comunitario y educación. Dins Quintana, J.M. et al., Iniciativas sociales en educación informal, (pàg. 342-369). Madrid: Rialp.
Ruiz-Huerta, J. (1998). Consideraciones sobre la situación actual y perspectivas del Estado del Benestar en España. Dins Castells, A. i Bosch, N., El futuro del Estado del Bienestar, (pàg. 101-134). Madrid: Civitas.
Stark, W. (2002). Community and corporate citizenship in an european civil society. Linking organizational and community learning. Dins Sánchez, A., Zambrano, A. i Palacín, M. (Eds.), Psicología comunitaria europea: comunidad, poder, ética y valores. European community psychology: community, power, ethics and values. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
r
Subirats, J. (2003). Govern i gestió del sistema educatiu a Catalunya. El paper dels diferents nivells de govern. Dins AAVV, L’escola i la ciutat: el repte educatiu del segle XXI, (pàg.107-113). Barcelona: I nstitut d’Educació.
Trilla, J. (1990). I ntroducció. Dins AAVV, La ciutat educadora, (pàg.13-21). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
Trilla, J. (1995). La escuela y el medio: una reconsideración sobre el entorno de la institución escolar. Dins AAVV, Volver a pensar la educación, (pàg.217-231). Madrid: Morata.
Trilla, J. (1999). Un marc teòric: La idea de ciutat educadora. Dins Trilla et al., Les ciutats que s'eduquen, (pàg.11-51). Barcelona: Diputació de Barcelona.
Vintró, E. (2001). Educación, escuela, ciudad: el Proyecto Educativo de la ciudad de Barcelona. Dins Gómez-Granell, C. i Vila, I . (Coord.). La ciudad como p oyecto educativo, (pàg. 33-51). Barcelona: Octaedro.
Vintró, L. (1999b). L’educació és la clau. Dins Ajuntament de Barcelona, Per una ciutat compromesa amb l'educació: Volum 1, (pàg.11-13). Barcelona: Institut Municipal d'Educació de Barcelona.
5.3 ARTI CLES DE REVI STA
AAVV. (1998). Comunidades de Aprendizaje: Propuesta educativa igualitaria en la sociedad de la información. Aula de Innovación Educativa, 72, 49-51.
Alguacil, C. i Denche, J. (1993). Otros movimientos sociales para otro modelo participativo y otra democracia. Documentación social, 90, 83-99.
Amaro, A., Lorenzo, M. i Sola. , T. (2003). I nvestigación evaluativa sobre las ciudades educadoras españolas: Análisis del concepto. Aspectos principales del estudio. Revista española de pedagogía, 226, 489-510.
Báñez, T. (1999). Participación ciudadana, sociedad civil y juventud. Acciones e Investigaciones Sociales, 9, 103-123.
Brugué, Q. (1999). Participació en l'àmbit local. Dossiers Barcelona Associacions, 5-15.
Camps, F. (2000). Participación comunitaria y gestión alternativa de conflictos. Perspectiva Social, 44, 93-119.
Coll, C. (1998). El proyecto educativo de ciudad: El futuro de la educación en Barcelona. Cuadernos de pedagogía, 269.
Cortina, A. (1995). Moral cívica como “moral mínima”. Misión joven, 219, 7-13.
Craig, G., Mayo, M. i Taylor, M. (2000). Globalization from below: I mplications for the Community Development Journal. Community Development Journal. 35 (4), 323-335.
Elboj, C., Espanya, M., Flecha, R., I mbernon, F., Puigdellívol, I . i Valls, R. (1998). Comunidades de aprendizaje: Sociedad de la información para todos (cambios sociales y alguna propuestas educativas). Contextos educativos, 1, 53-75.
Essomba, M.A. (2004). Afirmar la identitat sense ferir la diversitat. Perspectiva Escolar, 282, 2-9.
Giroux, H. (1991). El capitalismo global y la política de la esperanza educada. Revista de educación, núm extraordinari, 251-263.
Gumuzio, E. (1998). El papel de la administración en las comunidades de aprendizaje. Aula de Innovación Educativa, 72, 52.
Hombrados, M.I . i Gómez, L. (2001). Potenciación en la intervención comunitaria. Intervención psicosocial, 10 (1), 55-69.
Ledwith, M. (2001). Community work as critical pedagogy: Re-envisioning Freire and Gramsci. Community Development Journal, 36 (3), 171-182.
Martinell, A. (2004). El debat sobre la ciutat educadora. Barcelona educació, 39, 26-27.
Oficina Tècnica del PEC. (2004). Punt d’inflexió: Tornen les jornades del Projecte Educatiu de Ciutat. Barcelona educació, 43, 20-21.
Pagès, A. (2001). Educación y estandarización en la sociedad del conocimiento: Cuestiones éticas y pedagógicas. Ars brevis, 7, 175-193.
Riera, J. i Civís, M. (2003). Una alternativa socioeducativa del desenvolupament comunitari. Aloma, 13, 182-194.
Riera, J. Reválida, ¿para quién?. La Vanguardia [ Barcelona] (17 febrer 2002), pàg. 28.
Sáez, J. (1993). La intervención socioeducativa: entre el mito y la realidad. Pedagogía Social, 8, 89-105.
Shaw, M. i Martin, I . (2000). Community work, citizenship and democracy: re-making the connections. Community Development Journal, 35 (4), 401-413.
Subirats, J. (1999). Educació i territori o la recerca de les responsabilitats perdudes. Perspectiva escolar, 263, 1-9.
5.4 DOCUMENTS NO PUBLI CATS
Ajuntament de Granollers (2002). Document final: Projecte Educatiu de Granollers. Document no publicat.
Ajuntament de Reus. (2001). Document inicial del PEC per a a la definició de Reus, ciutat educadora. Document no publicat.
Ajuntament de Sabadell. (1999). Sabadell, Ciutat Educadora: Procés d’elaboració del Projecte Educatiu de Sabadell. Document no publicat.
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. (2003). Projecte Educatiu de Ciutat: Santa Coloma de Gramenet. Document no publicat.
Botella L., Riera, J., Castelló, M., Gómez, A.M., Ribas, E. I Longás, J.. (2003). La construcción social del burnout en la Profesión Docente. Document no publicat.
Caballo, M.B. (1997). A cidade educadora como referente da organización e intervención municipal: Estudio de casos. Document no publicat.
Civís, M. i Riera, J. (2002). Una alternativa socioeducativa al Desenvolupament Comunitari. Treball de recerca no publicat, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
Giró, A. (1996). Segregació urbana i educació: anàlisi de les desigualtats socioculturals dels barris de Lleida. Tesi doctoral no publicada, Universitat de Lleida, Lleida.
Grup de Recerca en Pedagogia Social. (2001). Informe de recerca del diagnòstic de necessitats del barri de Camps Blancs. Document no publicat.
Grup de Recerca en Pedagogia Social. (2001). Informe de recerca del diagnòstic de necessitats del barri de Marianao. Document no publicat.
Herrero, O. (2003). De la ausencia de significado al significado de la ausencia: la construcción discursiva de los procesos de duelo en un caso de psicoterapia (vol. I). Tesi doctoral no publicada, Universitat Ramon Llull, Barcelona.
I nstitut Municipal d’Educació de Barcelona (2003). Els projectes educatius de ciutat: Una anàlisi comparativa. Document no publicat.
Kreusburg, R.M (1997). Las politicas sociales y la educacion social. El impacto de las politicas sociales en las comunidades urbanas de la ciudad de Porto Alegre: estudio de un caso. Tesi doctoral no publicada, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Majó, J. (2002,octubre). Les noves tecnologies i la globalització. Conferència impartida a les III Jornades sobre Desenvolupament Comunitari i noves tecnologies. Bellaterra: Hotel Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona. Document no publicat.
Riera, J. (1996): Concepte, formació i professionalització de: l'educador social, el treballador social i el pedagog social. Un enfocament interdisciplinar i interprofesssional. Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.
5.5 DOCUMENTS ELECTRÒNI CS
Actes del II Congreso Nacional Universidad y Cooperación al Desarrollo: Otro compromiso es posible [ CD-ROM] . 14-16 d’abril del 2004.Murcia: Universidad de Murcia.
Actes del 1 Congreso Iberoamericano del Pedagogía Social. XIX Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social: Pedagogía social, globalización y desarrollo humano [ CD-ROM] . 8-10 de novembre del 2004. Santiago de Chile: Universidad la Mayor.
r
Actes del 8º Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas: Cambiar con la sociedad, cambiar la sociedad [ CD-ROM] . 10-12 de novembre del 2004. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Froufe, S. (2004). La animación sociocomunitaria y sus perspectivas de futuro ante la globalización y la sociedad de la información [ CD-ROM] . Dins 1r Congreso Iberoamericano del Pedagogía Social. XIX Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social: Pedagogía social, globalización y desarrollo humano. Santiago de Chile: Universidad la Mayor.
Longás, J., Riera, J., Longás, E. i Civís, M. (2004). La organización en red local como estructura innovadora de atención a las necesidades de educación de una comunidad. Análisis de tres experiencias en Cataluña [ CD-ROM] . Dins 8º Congreso Interuniversitario de Organización de Instituciones Educativas: Cambiar con la sociedad, cambiar la sociedad. Sevilla: Universidad de Sevilla.
Riera, J., Andrés, T., Civís, M. i Longás, E. (2004). Un nuevo modelo de desarrollo comunitario integrador, socioeducativo y sostenible, es posible [ CD-ROM] . Dins II Congreso Nacional Universidad y Cooperación al Desarrollo: Otro compromiso es posible. Murcia: Universidad de Murcia.
Riera, J., Andrés, T., Civís, M., Fontanet, A. i Longás, J. (2004). Los proyectos de desarrollo comunitario socioeducativo como instrumentos cohesionadores para el desarrollo social local y sostenible [ CD-ROM] . Dins 1r Congreso Iberoamericano del Pedagogía Social. XIX Seminario Interuniversitario de Pedagogía Social: Pedagogía social, globalización y desarrollo humano. Santiago de Chile: Universidad la Mayor.
5.6 BASES DE DADES
Council of Australian University Librarians (2003) Australian Digital Theses program. [en línia]
Accessible a: http:/ / adt.caul.edu.au/ (Consulta 15-5-04)
Dissertation.com. (2004). Disertation publishers dissertations and abstract database. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.dissertation.com/ index.html (Consulta 15-5-04)
ERI C. (2004). Education resources information centers. [en línia]
Accessible a: http:/ / search.epnet.com/ login.asp?profile= web&defaultdb= eric (Consulta 12-5-04)
Ministerio de Educación y Ciencia. (2004). Bases de datos Teseo. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.mcu.es/ TESEO/ (Consulta 10-5-04)
MI T Libraries. (2004). Digital library of MIT theses. [en línia]
Accessible a: http:/ / thesis.mit.edu/ (Consulta 15-5-04)
Redinet. (2004). Red de bases de datos de información educativa. [en línia]
Accessible a: http:/ / wwwo.mec.es/ redinet2/ html/ (Consulta 12-5-04)
TDX. (2004). TDX. Tesis doctorals en xarxa. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.tdcat.cesca.es/ (Consulta 12-5-04)
5.7 PÀGI NES WEB
Adult Learning Australia. (2003). Adult learning Australia, a catalyst for lifelong learning. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.ala.asn.au/ (Consulta el 8-5-2003)
Adult, Community and Further Education. (2003). Adult, community and further education. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.acfe.vic.gov.au/ (Consulta el 9-5-2003)
Ajuntament de Badalona. (2005). Projecte Educatiu de Ciutat, Badalona Educa. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.e-consensus.org/ readComunitat.xml?idajuntament= 35&idcomunitat= 228 (Consulta el 23-4-05)
Ajuntament de Barcelona. (2003). PEC: Projecte Educatiu i de Ciutat. [en línia]
Ajuntament de Granollers. (2003). Projecte Educatiu de Granollers. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.pegranollers.org/ (Consulta el 23-2-03)
Ajuntament de Mataró. (2002). Projecte Educatiu de Mataró. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.mataro.org/ ajuntament/ publidoc/ ensenyament/ meducatiu03.pdf (Consulta el 16-2-03)
Ajuntament de Reus. (2002). Projecte Educatiu de Ciutat Reus. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.reus.net/ ajuntament2/ gestio/ planificacio/ pec/ (Consulta el 23-2-03)
Ajuntament de Sabadell. (2003). Projecte Educatiu de Sabadell. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.sabadell.net/ websajsab/ ceduc/ (Consulta el 16-2-03)
Ajuntament de Sant Adrià del Besòs. (2005). Sant Adrià del Besòs, una ciutat educadora. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.sant-adria.net/ pesab/ index.php (Consulta el 23-4-05)
Ajuntament de Sant Boi del Llobregat. (2001). Sant Boi en xifres 2000. [en línia]
Accessible a http:/ / www.stboi.es/ catala/ subap_xifres00.htm (consulta el 26-4-2002)
Ajuntament de Sant Boi. (2000). Ajuntament de Sant Boi del Llobregat. [en línia] Accessible a http:/ / www.stboi.es/
(Consulta el 30-4-2002)
Ajuntament de Sant Cugat. (2000). Projecte Educatiu de Ciutat. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.santcugat.org/ pec/ (Consulta el 16-2-03)
Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. (2005). Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Projecte Educatiu de Ciutat. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.santacolomadecervello.org/ pec/ diagnosi.htm (Consulta el 23-4-05)
Ajuntament de Tarragona (2002). Tarragona, ciutat educadora. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.ice.urv.es/ pec/ (Consulta el 16-2-03)
Ajuntament de Terrassa. (2002). Terrassa Projecte Educatiu de Ciutat. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.terrassa.org/ educacio/ tpec/ inici.htm (Consulta el 16-2-03)
Ajuntament de Viladecans. (2005). Ajuntament de Viladecans. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.aj-viladecans.es/ vila/ cat/ MenuPpal/ EducacioFormacio/ projecteciutat/ (Consulta el 23-4-05)
Associació I nternacional de Ciutats Educadores (2004): Carta de Ciutats Educadores 2004. [en línia]
Associació I nternacional de Ciutats Educadores (2003): Carta de Ciutats Educadores. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.bcn.es/ edcities/ aice/ estatiques/ catala/ sec_educating.html (Consulta el 10-1-2003)
Associació I nternacional de Ciutats Educadores. (2003). Associació Internacional de Ciutats Educadores. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.edcities.bcn.es/ (Consulta el 23-1-2003)
Association for the Development of Education in Africa. (2004). Association for the Development of Education in Africa (ADEA). [en línia]
Accessible a: http:/ / www.adeanet.org/ (Consulta el 20-5-2004)
Association for the Development of Education in Africa. (2004). Working Group on Nonformal Education. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.adeanet.org/ wgnfe/ (Consulta el 20-5-2004)
Birmingham Strategic Lifelong Learning Partnership. (2001). The learning city in Europe 2001.
[en línia]
Accessible a: http:/ / www.bgfl.org/ services/ learning/ intro.htm (Consulta el 28-4-2003)
Cachón, L. (1999). Nuevos yacimientos de empleo en España. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.ilo.org/ public/ spanish/ region/ ampro/ cinterfor/ sid/ libromes/ 1999/ enero/ cach on.htm
(consulta el 23-2-2002)
Castellani, V (000). Avui més que mai: ciutat educadora. [ en línia] Accessible a: http:/ / www.edcities.bcn.es/ cat/ cat_1_fs.htm (Consulta el 23-1-2003)
Center for Lifelong Learning and Development. (2003). Center for lifelong learning and development. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.centerforlifelonglearning.org.au/ (Consulta el 5-5-2003)
Coll, C. (2001). Las comunidades de aprendizaje y el futuro de la educación: el punto de vista del fórum universal de las culturas. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.terrassa.org/ educacio/ tpec/ general/ (Consulta el 12-1-2003)
Comisión de las Comunidades Europeas. (2001). Comunicación de la comisión: hacer realidad un espacio europeo del aprendizaje permanente. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.guiafc.com/ documentos/ 2001-COM-678.pdf (Consulta el 12-5-2004)
Comisión Europea (2004). Comisión Europea: Página inicial. [en línia]
Consejo Económico y Social de las Naciones Unidas. (1995). Informe de la Cumbre Mundial sobre Desarrollo Social. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.cinu.org.mx/ temas/ desarrollo/ dessocial/ cumbre/ cumbredessocial1995.pdf (Consulta el 20-7-2001)
CREA. (2003). Proyecto de transformación de centros educativos en comunidades de aprendizaje. [en línia]
Accesible a http:/ / www.comunidadesdeaprendizaje.net (consulta el 20-04-03)
Department for Education and skills. (2004). The standards site: Education action zones. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.standards.dfes.gov.uk/ eaz/ (Consulta el 20-5-2004)
Diario Oficial de las Comunidades Europeas. (2002). Convocatoria de propuestas: Redes europeas para la promoción de la dimensión local y regional del aprendizaje permanente. [en línia]
Accesible a: http:/ / www.guiafc.com/ documentos/ 2002-C174-06.pdf (Consulta el 12-5-2004)
Diputació de Barcelona. (2000). Guia de bones pràctiques. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.diba.es/ promocio_economica/ bones_practiques/ guiaca/ default.htm (Consulta el 24-3-05)
Diputació de Barcelona (2005). De prop, revista de política educativa local. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.deprop.net/ pubportada/ inici.asp (Consulta el 23-4-05)
Diputació i ajuntaments de la província de Barcelona. (2004). Qué educación para qué ciudades. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.deprop.net/ pubforum/ inici.asp (Consulta el 29-11-04)
European Centre for the Development of Vocational Training. (2004). The European Centre for the Development of Vocational Training: Cedefop in brief. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.cedefop.eu.int/ (Consulta el 15-5-2004)
European Comision. (2003). The R3L iniciative: European networks to promote the local and regional dimension of lifelong learning. [en línia]
Accessible a:
http:/ / europa.eu.int/ comm/ education/ policies/ lll/ life/ regio/ compendium.pdf (Consulta el 12-5-2004)
European Comission. (2003) Europa. Education and training: Lifelong learning. [en línia]
Accessible a: http:/ / europa.eu.int/ comm/ education/ policies/ lll/ life/ regio/ index_en.html (Consulta el 17-5-2004)
Forum Mundial de Educaçao-Sao Paulo (2004). Forum Mundial de Educaçao-Sao Paulo: Educaçao Cidada para uma Cidade Educadora. [en línia]
Accessible a: http:/ / fmet.terra.com.br/ (Consulta el 20-5-2004)
Gasol, B. (2005). Els plans d’entorn com a eina de cooperació entre el Departament d’Educació i els ajuntaments. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.gencat.net/ ense/ conthome/ pdf/ ponencia_Blai_Gasol.pdf (Consulta el 23-3-04)
Generalitat de Catalunya. (1998). Plans de Desenvolupament Comunitari. [en línia]
Accessible a http:/ / www.gencat.es/ benestar/ xifres/ memo98/ p98-050.htm (Consulta el 15-5-2002)
Generalitat de Catalunya. (2001). Dades estadístiques. [en línia]
Accessible a http:/ / www.idescat.es/ (Consulta el 3-5-2002)
Grup de recerca PSI TI C (2005). Grup de recerca en pedagogia social i tecnologies de la informació i la comunicació. [en línia]
Accessible a: http:/ / recerca.blanquerna.edu/ psitic/ (Consulta el 10-3-2005)
Í ndic. (2004). Índic: iniciatives i dinàmiques comunitàries. [en línia]
Accessible a: http:/ / indicweb.net/ html/ Pages/ quisom.htm (Consulta el 25-5-2004)
Larsen, K. (2001). Contribució sobre les comunitats d’aprenentatge i el futur de l’educació: Perspectiva de l’OCDE. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.terrassa.org/ educacio/ tpec/ general/ (Consulta el 12-1-2003)
Learning Cities and Regions. (2002). Learning cities and regions.[ en línia] Accessible a: http:/ / www.websites.net.au/ oecd/
(Consulta el 24-4-2003)
Learning Cities Network. (2002). Learning cities network, an initiative promoting the development: Towards a learning society. [ en línia]
Accessible a: http:/ / newtels.euproject.org/ go.cfm?PageI d= 580 (Consulta el 24-4-2003)
Learning City Network. (2001). Learning Towns and Cities. [ en línia] Accessible a: http:/ / www.lifelonglearning.co.uk/ learningcities/ (Consulta el 24-4-2003)
Learning Communities Network. (2004). Learning Communities Network [ en línia] Accessible a: http:/ / www.bgfl.org/ services/ lcn/ home.htm
(consulta el 11-12-2004)
Longworth, N. (1996). Learning communities: one way to the learning society. [en línia] Accessible a: http:/ / www.tmag.co.uk/ articles/ OCT963.html
Manifest de ciutats compromeses amb el desenvolupament de Projectes Educatius de Ciutat (2004). [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.deprop.net/ docs/ ManifestCiutatsCompromesesPEC(15% 20juny% 2004).pdf (Consulta el 20-5-04)
Mària, J.F. (2001). La globalització. [en línia]
Accessible a http:/ / www.fespinal.com/ espinal/ catala/ visual/ ct103.htm (consulta el 17-7-2001)
Martínez Gómez, A. i Soriano, M.A. (2003). Planes estratégicos como base de Desarrolllo Endógeno. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.futurelx.com/ docs/ ponencia.pdf (Consulta el 15-12-2004)
Ministère éducation nationale enseignement supèrieur recherche. (2004). Ministère éducation nationale enseignement supèrieur recherche. [en línia]
Accessible a http:/ / www.education.gouv.fr/ index.php (Consulta el 16-5-2005)
Ministère éducation nationale enseignement supèrieur recherche. (2004). Contrat Éducatif Local: Textes réglementaires. [en línia]
Accessible a : http:/ / www.education.gouv.fr/ cel/ cadre.htm (Consulta el 17-5-2004)
National Literacy Trust. (2004). National Literacy Trust: building a literate nation. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.literacytrust.org.uk/ Database/ EAZ.html (Consulta el 20-5-2004)
Owens, T. R. i Wang, C. (1997). Community-based learning: a foundation for meaningful education reform. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.nwrel.org/ scpd/ sirs/ 10/ t0 08.html (consulta el 21-04-2004)
Pimpare, S. (2002). Developing learning communities: “liberate school”. [en línia]
Accessible a: http:/ / unesdoc.unesco.org/ images/ 0013/ 001309/ 130927e.pdf (Consulta el 20-5-04)
Pla Comunitari Trinitat Nova. (2004). Pla Comunitari Trinitat Nova. [en línia]
Accessible a: www.pangea.org/ trinova/ index1.htm (Consulta el 22-5-2004)
Ralph, D. (2000). Learning Cities of the New Millenium. [ en línia] Accessible a:
http:/ / www.austcolled.com.au/ archives/ unicorn/ unicorn-1200/ 9vRalp01.html (Consulta el 28-4-2003)
Rebollo, O. (2004). La ciudad educadora y la participación ciudadana. [ en línia] Accessible a: http:/ / www.deprop.net/ pubdocument/ inici.asp
(Consulta el 15-6-2004)
Rodríguez, J. (2001). Ciudad educadora: una perspectiva política desde la complejidad. [ en línia]
Sambola, T. (2004). Desenvolupament del cas. El projecte educatiu de ciutat de Rocasavall.
[en línia]
Accessible a: http:/ / diputacio.formacio.ubvirtual.com (Consulta el 23-4-2004)
South Australian Centre for Lifelong Learning and Development. (2003). South Australian Centre for Lifelong Learning and Development. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.premcab.sa.gov.au/ lifelong-learning/ (Consulta el 24-4-2002)
Subirats, J. (2004b). Educació i ciutadania: els projectes educatius de ciutat com a eines de participació i acció cívica. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.deprop.net/ pubforum/ inici.asp (Consulta el 25-4-04)
Subirats, J. (2004a). El paper dels poders públics com a dinamitzadors dels processos comunitaris. [en línia]
Accessible a: http:/ / www.diba.es/ servsocials/ fitxers/ subirats.pdf (Consulta el 9-3-04)
Tècnics de Torre Jussana, serveis associatius àrea de participació ciutadana. (2000). Codi ètic de les associacions de la ciutat de Barcelona. [en línia]
Accessible a http:/ / www.bcn.es/ cmab/ c7.htm (Consulta el 10-7-2002)
Terricabras, J.M. (1999). Identitat i globalització. [en línia]
Accessible a http:/ / www.idfconvergencia.org/ arxiu/ apunts3/ jmterricabras.htm# inicio (consulta el 19-7-2001)
Toledo, Z. (1996). Educación, desarrollo y planificación educativa según propuestas de la UNESCO (1960-1990). [en línia]
Accessible a: www.mec.es/ cgi-bin (Consulta 10-5-04)
Torres, R.M. (2001). Comunitats d’aprenentatge: repensar l’educació des del desenvolupament local i des de l’aprenentatge. [ en línia]
Accessible a: http:/ / www.terrassa.org/ educacio/ tpec/ general/ (Consulta el 12-1-2003)
Trilla, J. (2004). La ciutat educadora: plantejaments conceptuals. [en línia]
Accessible a: http:/ / diputacio.formacio.ubvirtual.com (Consulta el 23-4-2004)
UNESCO. (2001). World declaration on education for all. [en línia]
Accessible a:
http:/ / www.unesco.org/ education/ efa/ ed_for_all/ background/ jomtien_declaration.sht (Consulta el 23-5-04)
UNESCO. (2004). United Nations Education, Scientifical and Cultural Organization. [en línia] Accessible a: http:/ / www.unesco.org
(Consulta el17-5-2004)
Villasante, T. (1998). Participación e integración social. [en línia]
3 CONCLUSI ONS FI NALS
Exposem a continuació les conclusions finals d’aquesta tesi. Per a fer-ho, creuarem les
conclusions a què hem arribat en el marc teòric i en el treball de camp i anirem responent a
cadascuna de les qüestions que ens hem plantejat a l’inici d’aquesta recerca1.
Recordem a partir del següent quadre quines són aquestes qüestions:
Interrogants de la recerca
1. La crisi de l’Estat del benestar i l’impacte dels nous processos globalitzadors posen en qüestió el concepte i praxi de Desenvolupament Comunitari actual?
2. En aquest context, quina seria l’aportació diferenciada d’un enfocament socioeducatiu del
Desenvolupament Comunitari?
3. Les polítiques i projectes de Desenvolupament Comunitari que existeixen a Catalunya responen a un
model de desenvolupament socioeducatiu de la població?
4. Podríem considerar que el marc teoricopràctic de les ciutats educado es correspon a un nou paradigma de comprensió socioeducativa del Desenvolupament Comunitari?
r
r
4.1. Entenent que els Projectes Educatius de Ciutat són un dels instruments sociopolítics més
emprats des de la perspectiva de les ciutats educado es, el seu desenvolupament pràctic ha respost realment al canvi de paradigma?
4.2. Quins són els factors facilitadors o dificultadors del canvi de paradigma?
Taula 22
1- La crisi de l’Estat del benestar i l’impacte dels nous processos globalitzadors posen en qüestió el concepte i praxi de Desenvolupament Comunitari actual?
Al llarg d’aquest treball hem caracteritzat el context sociopolític, socioeconòmic i
politicoeconòmic actual des de dos nivells: en un de més proper, l’estatal, hem parlat de l’Estat
del benestar mentre que en un de més ampli, el mundial, hem fet referència als processos
globalitzadors.
D’acord amb el que hem pogut corroborar, el model d’Estat del benestar actual es troba en un
punt d’inflexió com a conseqüència del pas d’un estat excessivament assistencial a un altre de
1 De la mateixa manera que hem fet amb les conclusions del treball de camp, destacarem en negreta les idees clau de
garant. Així doncs, l’anomenada crisi de l’Estat del benestar esdevé el desencadenant d’un
procés de canvi i transformació en què un model d’estat ja esgotat i incapaç de donar resposta a allò que se li demana dóna pas a un model d’estat capaç de donar respostes de qualitat a la complexitat social. Respostes que essencialment no passen per abastar de recursos els ciutadans, sempre que no sigui imprescindible, sinó que passen per garantir una
igualtat d’oportunitats entre aquests ciutadans.
D’altra banda, i pel que fa als processos globalitzadors, hem fet esment als diferents nivells
d’impacte d’aquests. Així mateix, ens hem centrat en certes dinàmiques que aquests processos
generen i que en el cas del nostre objecte d’estudi prenen un especial relleu. Concretament
hem fet referència a determinades dinàmiques homogeneïtzadores i excloents.
Així doncs, aquestes reflexions ens han permès constatar com estem en una època de canvis -o
fins i tot en un canvi d’època- fet que fa augmentar la complexitat ja habitual del context social. Conseqüentment, aquest esdevé un repte al qual cal donar resposta des del propi marc social.
La necessitat d’una resposta que faci front a un model d’Estat del benestar assistencialista i a
uns processos homogeneïtzadors i/ o excloents passaria per potenciar dinàmiques que
justament actuïn en el sentit contrari i compensin aquestes tendències. Cal cercar, doncs,
l’equilibri. I aquest equilibri hem vist com justament demana propostes en què la persona
esdevingui activa i autònoma en el marc de contextos propis i propers. És en aquest sentit que els processos de DC podrien constituir-se en propostes vàlides i valuoses pel que
suposen quant a desenvolupament humà en un context comunitari.
Tanmateix, el DC històricament ha fluctuat entre dos models: aquell que planteja una
intervenció puntual i tècnica, entenent-lo com una praxi pal·liativa, i aquell que para l’atenció
en el procés entenent-lo com una praxi inherent a qualsevol procés sociocomunitari. Tenint en
compte els resultats de la nostra recerca és des del segon model que es pot donar resposta als
reptes socials actuals alhora que es tracta del model que és fidel al sentit últim de l’expressió
“Desenvolupament Comunitari”. El sentit del terme “desenvolupament” demana d’una disposició
activa, autònoma i permanent per part de la població.
Actualment, constatem que tot i coexistir els dos models l’aposta per al segon no és clara. És en
redinamització de la participació ciutadana des de la dimensió local i comunitària. Els resultats obtinguts indiquen que només així podem tendir cap a l’equilibri esmentat el qual
representaríem amb el següent esquema:
Context
Estat del benestar
Globalització
Participació
Comunitat
)
Desenvolupament
(
sociopolític, socioeconòmic i politicoeconòmic
Estat del benestar
Globalització
Participació
Comunitat
(Desenvolupament
)
Esquema 9 Referents fonamentadors i contextuals del DC
Com podem observar, participació i comunitat es constitueixen en elements clau de resposta a mancances o desequilibris del context sociopolític, socioeconòmic i politicoeconòmic.
Tal i com ja hem expressat, la participació és a la base del desenvolupament i per tant les
polítiques que incorporen la participació ciutadana en la seva fonamentació permeten el pas
d’un Estat del benestar bloquejat per un excessiu assistencialisme -que al seu torn deriva en
una dependència del ciutadà- a un Estat del benestar garant. Participació que, en el context de
la governance comunitària suposa un model de corresponsabilitat i cogestió social que fa del
desenvolupament social i humà un projecte comú i compartit.
D’altra banda, i pel que fa a les tendències excloents dels processos globalitzadors, la
participació també es manifesta com a resposta adient en el sentit que la implicació que suposa
participar dels diferents projectes ciutadans esdevé garant d’una inclusió social.
Pel que fa a la dimensió local i comunitària, veiem com la proximitat que suposa per a la
persona el seu entorn local i comunitari li comporta un sentiment d’identificació amb aquesta,
de la qual cosa es deriva una major implicació en els processos participatius i comunitaris i una
menor dependència de l’administració en tant que facilitadora de recursos. Així mateix, aquest
entorn proper i generador d’identificació i identitat entenem que comporta una reducció de
l’impacte homogeneïtzador dels processos globalitzadors. Això és degut al fet que en el moment
difícil que arribi a patir una manca d’adhesió. La implicació emocional porta amb més certesa
cap a una implicació efectiva en les dinàmiques comunitàries.
Tanmateix, un cop aclarida la necessitat que el DC parteixi de la participació ciutadana com a
fonamentació d’un desenvolupament humà i perdurable, i un cop vista la idoneïtat de l’entorn
comunitari i proper com a marc de referència, ens sembla imprescindible insistir en la necessitat
que a més aquest procés de desenvolupament tingui una capacitat integradora,
transversalitzadora, inclusora i cohesionadora. És a dir, que més enllà que la participació en un
entorn comunitari sigui garant d’un DC sostenible cal assegurar que aquest efectivament
respongui a la complexitat social actual des d’un model d’acció sociocomunitària també complex i integrador. Conseqüentment, la resposta a aquesta pregunta ens porta cap a la següent, la qual planteja la possibilitat d’un nou element a considerar com a valor afegit en el
model de DC que hem començat a delimitar.
2- En aquest context, quina seria l’aportació diferenciada d’un enfocament socioeducatiu del Desenvolupament Comunitari?
D’acord amb el que hem exposat al llarg del treball, i específicament en l’anterior qüestió, la
complexitat social actual posa davant nostre uns reptes als quals pensem que el DC pot
respondre. Tanmateix, també hem expressat la necessitat d’un model de DC amb un potencial
d’acció que garanteixi un desenvolupament humà i sostenible.
És en aquest sentit que plantegem que des de l’especificitat de la pedagogia social i comunitària
també es pugui donar resposta a aquests reptes. Tal i com hem dit, l’educació ha de saber
trobar l’actualització necessària en els seus paradigmes pedagògics per tal respondre
adequadament a les circumstàncies socials presents.
Així doncs, i establint les oportunes relacions entre DC i educació, i entenent que ambdós
centren la seva acció en el desenvolupament humà (individual o comunitari) concloem que un enfocament socioeducatiu del Desenvolupament Comunitari es configura com una alternativa vàlida en la comprensió de la seva acció. Plantegem l’oportunitat que el DC
s’entengui i es comprehengui des d’una òptica socioeducativa de manera que aporti un
valor afegit a les dinàmiques sociocomunitàries; valor que, atesos els resultats obtinguts a la recerca, és el que li ha de permetre situar-se, el més òptimament possible, en la conjuntura
social i comunitària esmentada.
El valor propi de l’educació com a procés de canvi, progrés i emancipació, la seva potencialitat
integradora, inclusora i cohesionadora, i la seva capacitat de transversalitzar l’acció des de la
d’un DC socioeducatiu o, dit d’una altra manera, de pràctiques sociocomunitàries i socioeducatives.
Així doncs, la investigació realitzada apunta cap a una relació entre DC i educació entesa com a
necessària i inevitable en certa mesura i, per sobre de tot, de coherència ontològica amb la comprensió que hem plantejat tant del DC com de l’acció educativa.
Quan parlem d’un DC socioeducatiu estem plantejant, doncs, un model de praxi
sociocomunitària entesa des d’un paradigma socioeducatiu, fet que implica una presència de l’educació a diferents nivells, com ja hem explicat en les conclusions del marc teòric. Parlem, per tant, de dues dimensions: els nivells d’impacte socioeducatiu i la comprensió polisèmica del concepte socioeducatiu.
Pel que fa referència als nivells de presència de l’acció i/ o enfocament socioeducatiu
els situem en tres estadis els quals, com ja hem dit, no suposen cap mena de jerarquització, sinó que reflecteixen la idea d’inclusivitat. A saber, el tercer nivell inclou el segon i el segon
inclou el primer.
En un nivell superior hi tenim la idea de paradigma socioeducatiu. És a dir, de paraigua que aixopluga tota l’acció sociocomunitària, de prisma que permet i potencia una mirada
socioeducativa en les accions sociocomunitàries, de punt de vista que entén l’acció
sociocomunitària com a socioeducativa. En el segon nivell hi trobem el vessant educatiu de moltes de les accions i projectes que es duen a terme en l'acció comunitària. Com hem explicat,
la majoria de projectes o accions tenen moments educatius: informar, explicar, comunicar,
sensibilitzar, detectar necessitats, establir objectius, avaluar, etc. Finament, i en el darrer nivell,
hi trobaríem totes aquelles activitats i projectes pròpiament i clarament d’acció educativa: experiències d'educació en el lleure, cursos d’alfabetització, cursos d’inserció sociolaboral,
activitats educatives proposades en espais culturals, formacions específiques, projectes, plans o
programes socioeducatius adreçats a col·lectius específics, etc.
Mostrem en aquest esquema la idea de prisma o piràmide integrada per diferents nivells
Paradigma d’ int ervenci socioeducat iu
Vessant educat iva de l ocioc es accions s omunit àries
Act ivit at si proj ect es d’ acció educativaeducat ivai proj ect es Act ivit at s
d’ acció
s aVessantccions seducat iu de leociocomunit àries Paradigma d’ int ervenci
socioeducat iu ó
t
Esquema 10 Nivells d’impacte socioeduca iu i sociocomunitari
De fet, podem considerar que el primer i el segon nivell ja existeixen de manera habitual, el que
passa és que a vegades no se n’és conscient, sobretot quan no es duen a terme activitats
específicament, o explícitament, educatives. Així doncs, part del sentit del tercer nivell cerca fer
visibles aquestes accions, projectes, activitats, agents, etc. amb potencial educatiu. Sobretot es
tracta de fer prendre consciència als diferents agents sociocomunitaris del seu potencial educatiu i, conseqüentment, de la seva responsabilitat educativa. Per tant, la clau es troba en fer emergir allò que ja hi ha de manera natural.
Així mateix, una altra funció cabdal d’aquest tercer nivell és la de comprendre que cal tendir cap
a una sola acció socioeducativa transversal i compartida per part dels diferents agents (Riera, 1998). Aquesta acció ha de ser fruit del treball cooperatiu entre els diferents agents,
serveis, sistemes, etc. de la comunitat de manera que més enllà de l’acció específica de
cadascun d’ells s’uneixin sinergies per avançar en una mateixa direcció, per convergir en uns
mateixos nodes tot configurant una xarxa integradora i integrada de l’acció socioeducativa. Una comprensió reticular tant de la realitat sociocomunitària com de la seva acció implica una presa de consciència del valor d’aquests nodes sociocomunitaris, nodes que
corresponen al tipus de relacions que estableixen els diferents agents entre ells i amb els
diferents projectes, programes, etc. que actuen en el mateix context amb objectius propers.
De fet, la complexitat de la realitat sociocomunitària demana d’intervencions integrals en què la
tasca de cada agent implicat doni resposta a la mateixa realitat des de la pròpia especificitat de
la seva intervenció. Per posar-ne un exemple, el cas d’un adolescent amb problemes de
drogoaddicció pot demanar de la intervenció de metges, treballadors socials, pedagogs socials i
mestres. Així mateix, pot demanar d’un treball amb el jove, amb la família i amb l’escola. Doncs
d’aquests professionals, és molt difícil donar una resposta integral. Sovint, el que passa, és que
cada professional treballa des de la seva parcel·la, fet que aleshores genera respostes que
també esdevenen compartimentades i parcials.
Conseqüentment, les praxis sociocomunitàries, lluny de ser una intervenció puntual i aïllada,
s’haurien de donar en el context d’una xarxa de sistemes i relacions en què majoritàriament intervenen els diversos sistemes i agents del benestar i de protecció existents en una
comunitat. Tanmateix, és significatiu assenyalar que la pròpia complexitat d’un treball i
organització en xarxa demana d’una alta capacitat organitzativa en la seva gestió. El treball
conjunt i compartit des de l’horitzontalitat constitueix un model organitzatiu ric però sens dubte
complex que requereix una alta cooperació a diferents nivells: interinstitucions, intersistemes,
interprofessional i interpersonal.
D’altra banda, i pel que fa a la comprensió polisèmica del mot socioeducatiu parlem de la comprensió de l’entorn comunitari com a agent, contenidor i contingut educatiu2. En aquest sentit la comunitat és agent educatiu en tant que està integrada pels diferents agents sociocomunitaris que des de la corresponsabilitat educativa participen del projecte comunitari.
Parlem de la comunitat com a contenidor educatiu en tant que aquesta incorpora diferents recursos, institucions, mitjans o actors educatius. I finalment, parlem de la comunitat com a
contingut educatiu perquè la mateixa comunitat té elements (espacials, urbanístics, de serveis,...) amb els quals el ciutadà estableix una relació educativa i d’aprenentatge. Com a
conseqüència, una comunitat educadora i educativa ha de tenir present aquesta polisèmia per
tal d’assegurar, d’una banda, una connexió entre els diferents usos i sentits, i de l’altra, un
disseny de voluntats educatives específic per a cadascun d’aquests.
En l’esquema següent il·lustrem aquesta polisèmia i com els tres sentits de la comunitat
educadora i educativa estan connectats:
Comunitat educadora i
educativa
agent
contenidor
contingut
Comunitat educadora i
educativa
l
Esquema 11 Po isèmia del concepte ciutat educadora i educativa
Així doncs, i fruit de la consideració del valor socioeducatiu del DC des de les dues dimensions
esmentades –nivells d’impacte socioeducatiu i la comprensió polisèmica del concepte
socioeducatiu-, l’acció socioeducativa esdevé una sola acció transversal i compartida pels diferents agents sociocomunitaris des de cadascuna d’aquestes dimensions.
En síntesi, plantegem l’educació com l’element clau en l’acció sociocomunitària que ha de
permetre vertebrar la comunitat i potenciar-ne la seva capacitat de
desenvolupament, en la línia de la “democràcia radical” de Giroux (2001) -la qual garanteix la inclusió de tota la ciutadania en la seva gestió-. De fet, aquesta comprensió del DC des d’un
paradigma d’intervenció socioeducatiu acaba de consolidar un model de DC de fort accent
participatiu, en el qual hem insistit en l’anterior qüestió. Així mateix, cal recordar que al llarg de
la recerca hem constatat unes tendències favorables a aquestes praxis sociocomunitàries en
forma d’un augment de la participació, d'un augment de l'acció en l'entorn comunitari, d'un
augment de la responsabilitat de la ciutadania respecte de la seva comunitat, de l'aparició del
model de governance comunitària3, de la presència de noves formes d'organització en general així com de la importància creixent del tercer sector. És a dir, que en certa manera es tracta de
fer emergir dinàmiques i tendències ja existents tot potenciant-les en la direcció que estem
expressant.
En conclusió, considerem que el model de DC socioeducatiu que estem plantejant se situa en
l’equilibri entre la crisi i posada en qüestió de determinades circumstàncies socials i polítiques (Estat del benestar, model de govern tradicional, processos globalitzadors,..) i
l’emergència de determinades accions i tendències favorables a un canvi de dinàmica. Aquest
3 Recordem el que ja hem dit d’aquest model de govern pel que fa al seu caire més educatiu : “L’exercici de la governance
seria, per tant, un darrer valor a considerar, el valor de reconèixer en un model de DC
socioeducatiu la consolidació d’unes dinàmiques i tendències incipients que suficientment
enfortides, impulsades i potenciades, resulten el model idoni per donar resposta al marc social i
comunitari actual amb les seves necessitats, característiques i contingències.
3- Les polítiques i projectes de Desenvolupament Comunitari que existeixen a Catalunya responen a un model de desenvolupament socioeducatiu de la població?
Tal i com hem explicat en la introducció d’aquesta tesi i com hem fet esment al llarg del treball,
aquesta recerca té els seus orígens en un treball de recerca específicament entorn als Plans de
DC. És així que la tesi parteix d’una recerca prèvia, la qual passa a formar part d’aquest treball
tot fonamentant-ne una part important.
Conseqüentment, i fruit de la reflexió teòrica desenvolupada així com dels resultats de les
anteriors recerques4, constatem que actualment les pràctiques i polítiques de DC que trobem a Catalunya estan essencialment circumscrites als anomenats Plans de DC, promoguts i impulsats
per la Direcció General d’Actuacions Comunitàries i Cíviques, del Departament de Benestar i
Família5. Si bé comencen a implementar-se altres polítiques de participació ciutadana que hi tenen relació, no es tracta específicament de polítiques de DC. Així mateix, Catalunya compta
amb algunes iniciatives disperses de DC que no es duen a terme en el marc de cap política o
projecte consolidat -encara que les administracions locals puguin donar-hi suport- i per tant es
tracta d’experiències aïllades.
En aquest sentit hem constatat com aquests Plans de DC estudiats no consisteixen en praxis en què l’element socioeducatiu hi siguipresent de manera específica en cap dels nivells o dimensions ja esmentats6. D’altra banda, també hem tingut en compte la circumstància que aquests Plans de DC es promouen i s’impulsen des d’un departament (Benestar i Família) que
no posa l’accent en la dimensió educativa sinó més aviat en la social. És per aquest motiu que
crèiem que potser els Plans de DC farien més èmfasi en l’acció social i comunitària per assolir
un desenvolupament sostenible i no farien tant èmfasi en l’acció socioeducativa. No obstant
això, tampoc no ha estat així i hem constatat l’existència d’uns plans poc participatius, fonamentalment adreçats a població amb necessitats, sense capacitat de transversalitzar o fer un treball en xarxa, més propers a un enfocament assistencial i per tant duts a terme en el marc de polítiques reactives.
4 Especialment la de Civís, M. i Riera, J (2002), Una alternativa socioeducativa del Desenvolupament Comunitari. Anàlisi i
dignòstic de les variables comunitàries en un entorn de barri. Sobre aquesta n’hem fet un apunt en el capítol 1.5. També altres recerques desenvolupades en el marc del grup de recerca PSI TI C de la FPCEE Blanquerna entorn als Plans de DC.
5 Abans del canvi de govern del 2003, circumscrits a la Direcció General de Serveis Comunitaris del Departament de Benestar
Social.
En síntesi, les grans preguntes que ens hem fet respecte els Plans de DC les podríem
representar gràficament d’aquesta manera:
?
?
Direcció General d
Comunitàries i C’Actuacions íviques
PLANS DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI
Departament de Benestar i Família atalunya) (Generalitat de C
Model d’orientació assistencial
?
?
Direcció General d
Comunitàries i C’Actuacions íviques
PLANS DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI
sociocomunitari
socioeducatiu
Model d’orientació assistencial
Departament de Benestar i Família atalunya) (Generalitat de C
Esquema 12 Plans de DC d’orientació assistencial
És així que respecte a aquesta qüestió concloem que les polítiques i projectes de Desenvolupament Comunitari estudiats de l’àmbit català no responen a un model de desenvolupament socioeducatiu de la població. Circumstància que comporta un model
poc potenciador d’un desenvolupament humà i sostenible i poc preparat per a fer front als reptes sociopolítics i socioeconòmics als quals hem fet esment.
Així mateix, aquesta constatació ha donat lloc a una segona reflexió que ha estat la de
plantejar-nos un canvi d’enfocament: si no trobem pràctiques de DC enteses des d’un prisma
socioeducatiu potser podem preguntar-nos si existeixen experiències socioeducatives que donin suport al desenvolupament de la comunitat. De fet, en parlar de DC socioeducatiu estem fent referència a praxis sociocomunitàries de gènesi socioeducativa les
quals cerquen un desenvolupament i millora de la població i la comunitat on es duen a terme.
Així doncs, més enllà dels Plans de DC podrien existir altres praxis sociocomunitàries que des
d’un enfocament més clarament socioeducatiu també cerquin el desenvolupament de la
comunitat. Tot i que en essència estaríem parlant del mateix, aquest canvi de punt de vista
permet acostar-nos a aquest tipus de praxis des de l’àmbit educatiu. És així que tenint en
compte que actualment no hi ha un treball en xarxa intersistèmic -en què es desenvolupi un
possibilitat de descobrir noves praxis sociocomunitàries i socioeducatives des d’un altre sistema.
Nogensmenys, aquesta és una qüestió que resoldrem en el punt següent.
4- Podríem considerar que el marc teoricopràctic de les ciutats educadores correspon a un nou paradigma de comprensió socioeducativa del Desenvolupament Comunitari?
Per a respondre a aquesta qüestió general primer contestarem les dues subqüestions que inclou
i que finalment ens permetran donar resposta a aquesta (a partir de la pàgina 514).
4.1- Entenent que els Projectes Educatius de Ciutat són un dels instruments sociopolítics més emprats des de la perspectiva de les ciutats educadores, el seu desenvolupament pràctic ha respost realment al canvi de paradigma?
Quant a respondre aquest interrogant en primer lloc recordarem què volem dir en parlar d’un
canvi de paradigma i en segon lloc ens centrarem en el model de paradigma on s’ubiquen els
PEC analitzats i interpretats per tal de veure si efectivament responen o no a aquest canvi.
En parlar de canvi de paradigma estem fent referència al pas cap a un paradigma d’intervenció socioeducatiu. Concretament ens referim a un model de DC socioeducatiu el qual ja hem delimitat a l’inici del treball de camp a partir d’una categorització de variables
que permeten avaluar i tipificar, a partir dels valors de resposta, la finalitat última i els
processos de les pràctiques sociocomunitàries. Així mateix, també hem presentat una
categorització d’atributs corresponents a aquest enfocament socioeducatiu, els quals, al seu torn, hem operativitzat en identificadors.
La taula de relació entre variables i atributs proposada és la següent7:
Relació entre variables i atributs del DC socioeducatiu
Variables Atributs
Finalitat global Processal
Transformadora Promocionadora
Preventiva Garant
I dentitària
Abast i organització del contingut objectiu Global/ integral
Lideratge del procés de desenvolupament Comunitari
Delimitació dels destinataris I nclusiva
Rol de la ciutadania Participatiu
Constructiu
Origen dels recursos Endogen
Abast espacial Territorial
Abast temporal Permanent
Mode de relació amb l’entorn Sistèmic
Taula 23
Sintèticament, un paradigma d’intervenció sociocomunitària d’enfocament socioeducatiu hem
explicat que té com a finalitat última generar processos socioeducatius que han de permetre
transformar i promocionar la població alhora que ser preventius i garants d’una igualtat
d’oportunitats. Encara respecte la finalitat, una darrera característica del model socioeducatiu és
la de generar un sentiment d’identificació amb el projecte i la comunitat. Així mateix, i pel que
fa al contingut objectiu de les praxis sociocomunitàries, hem plantejat que aquestes han de ser
d’abast i organització global i integral, és a dir, han de ser pràctiques per extensió i no per
restricció ja que l’educació és presenta en diferents nivells i dimensions de l’àmbit
sociocomunitari. Quant als protagonistes, partim d’un model en què tant actors com destinataris
són la mateixa població i per tant hi ha un únic protagonista, la comunitat, la qual inclou a
tothom. Així mateix, i d’acord amb aquesta visió de destinatari i actor, també cal que aquesta
població assumeixi un rol participatiu i constructiu en el procés de desenvolupament. Pel que fa
als recursos, hem plantejat la idoneïtat d’un model que compti amb recursos endògens encara
que amb certa presència dels exògens. En aquest sentit, i pel que fa a l’abast espacial, tenir la
comunitat com a referent aporta un element de proximitat a la praxi i facilita la potenciació dels
recursos propis de la comunitat. En relació a la temporalitat, es tracta de pràctiques
permanents o de llarga durada atès que l’accent està posat en el procés i els processos
educatius es produeixen al llarg de la vida. Finalment, es plantegen praxis que tinguin un mode
de relació amb l’entorn sistèmic i en xarxa8.
8 Tal i com hem dit, aquests atributs els hem concretat en identificadors, però no ens estendrem aquí a assenyalar-los. Més
