Escola Universitària d’Infermeria
Gimbernat
Treball de Final de Grau
Curs acadèmic 2016-2017
Grau d’utilització del Model de Promoció de la Salut
de Nola Pender en els estudis experimentals: revisió
sistemàtica
Autores
Marta Gómez Arajo i Núria Moya Moreno
Tutora
Edurne Zabaleta del Olmo
ESCOLES UNIVERSITÀRIES GIMBERNAT
GRAU D´INFERMERIA
PRESENTACIÓ TREBALL FINAL DE GRAU
Nom i Cognoms autores:
Marta Gómez Arajo
Núria Moya Moreno
Títol treball:
Grau d’utilització del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender en els estudis experimentals: revisió sistemàtica
Nom i cognoms tutora: Edurne Zabaleta del Olmo
Autoritzo a que aquest sigui presentat el proper mes de maig de 2017
2
INDEX
1- Resum ... pàg. 3
2- Introducció ... pàg. 5
3- Objectius ... pàg. 10
4- Metodologia ... pàg. 11
5- Resultats ... pàg. 15 5.1- Resultats dels estudis ... pàg. 26
6- Discussió ... pàg. 32
7- Conclusió... pàg. 35
8- Agraïments ... pàg. 36
9- Bibliografia ... pàg. 37
3
1- RESUM
Introducció
Moltes de les activitats de Promoció de la Salut que es duen a terme actualment no es fonamenten en cap teoria infermera. L’objectiu d’aquesta revisió sistemàtica és detectar el grau d’utilització del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender en els estudis experimentals.
Mètode
La revisió sistemàtica es va dur a terme d’acord a les directrius PRISMA. Es van incloure estudis experimentals basats en el Model de Promoció de la Salut. La cerca es va fer a les bases de dades MEDLINE (via PubMed), CINHAL i PsycINFO. La revisió, selecció dels estudis i valoració del risc de biaix es van fer per dues revisores de forma independent.
Resultats
Es van incloure nou estudis experimentals; quatre presentaven una qualitat metodològica alta. A través de l’aplicació del Model estudiat, es va observar un augment de l’activitat física, millores en l’alimentació, la percepció d’autoeficàcia i l’afecte percebut en els grups intervenció, així com una disminució de barreres percebudes, demandes i preferències.
Conclusions
El grau d’utilització d’aquest Model és baix. Existeixen riscs de biaixos, ja que la majoria de mostres poblacionals són petites. Cap dels estudis està fet a Espanya, fet que dificulta l’extrapolació dels resultats. La majoria dels estudis no incorporen professionals d’infermeria. Sembla que les intervencions són més efectives si estan basades en el Model de Nola Pender. Es requereix seguir investigant per tal d’obtenir proves científiques més solides.
4
ABSTRACT
Introduction
Many Health Promotion activities that are currently being carried out are not based on any nursing theory. The aim of this review is to detect the degree of use of Pender’s Health Promotion Model in experimental studies.
Method
The systematic review was carried out according to PRISMA guidelines. Experimental studies based on Health Promotion Model were included. The search was done on MEDLINE (via PubMed), CINHAL and PsycINFO databases. Study selection and assesment of bias risk were undertaken independently by two reviewers.
Results
Nine experimental studies were included; four of which had a high methodological quality. Through the application of the model previously mentioned, an increase in physical activity, diet improvements, the perception of self-efficacy and perceived affection was observed in the intervention groups. A decrease in perceived barriers, demands and preferences was also reported.
Conclusions
The degree of use of the model is low. There was a bias risk as the majority of population samples were small. None of the studies had been carried out in Spain, making difficult to extrapolate the results. Most of the studies did not incorporate registered nurses. It seems that the interventions based on Pender’s Model are more effective. Further investigation is required in order to obtain stronger evidence.
5
2- INTRODUCCIÓ
La Promoció de la Salut és el procés de capacitació d’una persona o col·lectiu per incrementar el control i la millora de la seva salut (1). Per aconseguir aquest benestar físic, mental i social les persones han de ser capaces d’identificar, plantejar metes per satisfer les necessitats i canviar o adaptar-se al medi ambient en el qual conviuen. L’objectiu principal de la Promoció de la Salut és dur a terme un procés que possibiliti, a la població en general, augmentar el control i la millora de la seva salut (2,3). Per tant, aquesta ha de promoure la millora de l’aprenentatge en salut, les actituds saludables, habilitats i comportaments tot desenvolupant-los a diferents escales: individual, grupal, institucional, comunitari i als diferents sistemes de la societat. Cal remarcar que tot aquell estil de vida saludable que presenti la població es potenciarà des de la Promoció de la Salut per tal que passi a ser un exemple per a més persones i així actuar sobre tota la població (2). Les activitats principals que impulsen la Promoció de la Salut són els Programes de Promoció de la Salut. L’objectiu principal d’aquests és informar a la població sobre els problemes de salut més prevalents en el seu entorn i així poder orientar i ajudar a les persones a prevenir-los i reduir-los. Tot això permet assolir el màxim grau de salut individual i col·lectiu (4).
6 Promoció de la salut i infermeria
El paper de la infermeria conforma un rol molt important i necessari per dur a terme una Promoció de la Salut eficaç i adreçada als diferents col·lectius de manera específica. Entre les diferents disciplines de les ciències de la salut, la infermeria és la disciplina més qualificada per dur a terme aquesta tasca per diverses raons. Primerament, hem de tenir en compte que els infermers i les infermeres mantenen un contacte continu amb les persones, i això facilita que tinguin més oportunitats per influenciar en aquests pensaments, accions i creences a millorar (7). Els infermers i les infermeres hem d’afavorir una relació bidireccional per compartir informació i, per tant, educar sanitàriament i habilitar o apoderar a les persones correctament tot fent Promoció de la Salut. Segonament, per assolir el major grau de salut possible de la societat, els infermers i les infermeres podem modificar la manera tradicional de dur a terme la promoció de la salut a través dels nostres coneixements multidisciplinaris i de l’experiència en aquest camp (8). Visualitzem a la persona com una peça complexa amb múltiples parts indivisibles a través de la visió holística característica de la nostra professió. Tenim en compte tots els aspectes biopsicosocials i espirituals que afecten la persona, i ens permeten orientar la Promoció de la Salut i adaptar-la a les necessitats de cada persona manera eficaç.
Per dur a terme activitats de Promoció de la Salut necessitem tres competències bàsiques que desenvolupem en el dia a dia com a infermers i infermeres: coneixements, habilitats i actituds (8). Els primers, els coneixements, els adquirim del nostre entorn. Aquests inclouen la visió de l’estat de salut en els diferents grups poblacionals segons les edats, el sexe, la raça i les creences, la epidemiologia i el procés de malaltia, i finalment les teories de promoció de la salut. Els segons, les habilitats, inclouen el suport a les diferents etapes del canvi i les eines per orientar les creences, habilitats i actituds de les persones. El tercer, les actituds, estan orientades a la proactivitat i les actituds equitatives respecte a la salut poblacional.
7
bona continuïtat de la seva salut. Per altra banda, la visió de la persona des del col·lectiu mèdic és com un sistema biològic, focalitzat en el procés de vida, especialment quan es veu afectat per una malaltia o un problema de salut. Per tant, la visió holística infermera del pacient es veu alterada per la imposició d’aquests enfocaments, fet que en alguns casos dificulta la Promoció de la Salut (7). Per altra banda, també trobem barreres associades amb l’organització cultural de la salut (8), que tenen un efecte directe a la prestació de serveis de salut. Amb tots aquests arguments concloem que, la Promoció de la Salut, és una funció legítima d’Infermeria (10).
Teories i models de Promoció de la Salut en Infermeria
Un altre punt important és la utilització de teories i models d’Infermeria per dotar totes les activitats de Promoció de la Salut de rigorositat científica i bases teòriques fiables i reproduïbles basades en la pràctica clínica. Una de les teòriques més importants tant a l’àmbit d’Atenció Primària com en el de la Promoció de la Salut és Nola Pender. Pender és la infermera creadora del Model de Promoció de la Salut (11), publicat per primera vegada al «Health Promotion in Nursing Practice» el 1982, revisat i actualitzat posteriorment el 1987 i 1996 (última revisió i publicació). En aquest s’utilitza una visió holística i psicològica de la Infermeria, així com l’aplicació del seu aprenentatge i investigació durant els anys. El Model de Promoció de la Salut és un model conceptual infermer que, en general, ajuda a predir els comportaments de salut de la població (12). Les bases teòriques que va utilitzar inicialment integren dues Teories de Salut (11): la Teoria de l’Aprenentatge Social, d’Albert Bandura (1977), i el Model de Valoració d’Expectatives de la Motivació Humana, de Feather (1982). Pender argumenta que la promoció de la salut està motivada de manera individual pel desig d’augmentar el benestar i actualitzar el potencial humà, com bé va referenciar a l’actualització de «Health Promotion in Nursing Practice» del 1996.
8
l’aprenentatge des de l’experiència, l’observació i de la comunicació simbòlica. Per tant, la Teoria de l’Aprenentatge Social és un procés dinàmic entre tres factors que afecten la població pel que fa al canvi de comportaments: l’autoeficàcia, els objectius o metes i les expectatives de canvi. Tanmateix, identifica que les persones no tan sols aprenen de la seva pròpia experiència, sinó que també parteixen de l’observació de les accions dels altres. Com a conseqüència hi ha un intercanvi recíproc d’informació entre el medi i l’individu. D’altra banda remarca que els factors ambientals poden influenciar individus i grups, i a la inversa. Segonament, anomenar el Model de Valoració d’Expectatives de la Motivació Humana de Feather (11). Feather afirma en el seu model que la conducta depèn de la racionalització i l’economia, i que aquests dos conceptes són importants pel desenvolupament del model.
Utilització dels models en Infermeria
La inclusió d’un model teòric d’Infermeria en un projecte d’investigació, proporciona un valor afegit molt important al ser una base teòrica consolidada. Els models permeten entendre els comportaments de les persones dins la societat. Si analitzem aquestes maneres d’actuar, podem oferir i crear una guia prèvia, o marc teòric, amb unes pautes i objectius ben detallats sobre els quals treballar, sense començar a fer-ho per intuïció (13). La utilització d’un model teòric en el disseny i avaluació d’una intervenció augmenta la probabilitat de que aquesta sigui efectiva i, a més a més, contribueix a generar noves proves al voltant d’aquest model, dotant-lo de solidesa científica
9
10
3- OBJECTIUS
L’objectiu general d’aquest Treball de Final de Grau és conèixer quin és el grau de fonamentació dels estudis experimentals basats en la Teoria de Promoció de la Salut de Nola Pender. Tanmateix, descriure aquests estudis en termes de temàtica abordada, població i context d’estudi.
11
4- METODOLOGIA
Disseny
Revisió sistemàtica d’estudis experimentals.
Criteris d’elegibilitat
Es van incloure tots els estudis experimentals en els quals la intervenció d’estudi es basava en la Promoció de la Salut i l’aplicació del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender. En quant al llenguatge, l'idioma de les publicacions triades va ser l'anglès i el castellà. La data de publicació no va ser una limitació, i la cerca es va fer des dels orígens del nomenament de la Promoció de la Salut en relació amb el Model de Promoció de la Salut de Nola Pender, l’any 1982 (11).
Fonts d’informació
12
Taula 1: Estratègies de cerca utilitzades
BASE DE
DADES
PREGUNTA DE CERCA
MEDLINE
((("Health Promotion"[Mesh]) OR ((health promotion) OR health promo*))) AND ((pender) OR pender*) AND ((clinical[Title/Abstract] AND trial[Title/Abstract]) OR clinical trials as topic [MeSH Terms] OR clinical trial[Publication Type] OR random*[Title/Abstract] OR random allocation[MeSH Terms] OR therapeutic use[MeSH Subheading]))
CINAHL
(((MH “Pender Health Promotion Model”) OR (MH “Health Promotion”)) OR (health promotion OR health promo*) AND (pender OR pender*))
+ limitador therapy-best balance
PsycINFO
( ( Index Terms : ( health promotion ) ) OR ( Any Field : ( health promo* ) ) OR ( Any Field : ( health promotion ) ) ) AND ( ( Any Field : ( pender ) ) OR ( Any Field : ( pender* ) ) ) AND ( ( ( ( ( Title : ( clinical trials ) ) AND ( Abstract : ( clinical trials ) ) ) OR ( ( Index Terms : ( clinical trials ) ) ) ) OR ( ( Title : ( random* ) ) OR ( Abstract : ( random* ) ) OR ( Index Terms : ( random ) ) ) ) OR ( ( Index Terms : ( therapeutic use ) ) ) )
Selecció d’estudis
13 Procés d’extracció de dades
Les dades es varen extreure mitjançant un formulari ad hoc. El formulari, descrit a l’ANNEX 1, es tracta d'una adaptació del formulari Cochrane. L’extracció de dades i valoració dels articles es va dur a terme de forma independent per les dues revisores. Finalment es van posar en comú els resultats. Les discrepàncies van ser resoltes implicant a un tercer revisor extern.
Mitjançant aquest formulari es recopilaven diverses dades d'interès, que incloïen principalment: la població d'estudi i l'activitat que es portava a terme per avaluar la repercussió de l’activitat de Promoció de la Salut. Per altra banda, també es recopilaven dades de la comparació entre el grup experimental i el grup control respecte a la repercussió de l'activitat. Finalment s’anotaven els resultats obtinguts en cada estudi per poder saber si complien amb els objectius inicials i si eren suficientment rellevants.
Les dades que es van recollir van ser sobre la descripció del text analitzat. Es van anotar dades referents a la intervenció i es van recollir les dades relacionades amb les conclusions i els resultats dels estudis.
Risc de biaixos per estudis individuals
Les dues revisores van avaluar independentment la qualitat metodològica de cada estudi, mitjançant una eina tipus llistat de comprovació basada en la versió original de Downs i Black (15). El títol d’aquest llistat de comprovació que vam utilitzar és: Checklist for the assessment of the methodological quality. Aquesta eina permet avaluar la qualitat metodològica dels estudis tenint en compte la varietat dels dissenys dels estudis, incloent estudis experimentals i observacionals. El llistat de comprovació està descrit al Annex 2.
14
15
5- RESULTATS
Selecció dels estudis
Vam identificar un total de 61 estudis a través de la cerca a tres bases de dades: 25 procedien de la base de dades PubMed, 24 de CINHAL i 12 de PsycINFO. En una primera selecció es van eliminar quatre referències per duplicitat. Van quedar un total de 57 referències, de les quals es va fer un segon cribratge i es van excloure 37, deixant un total de 20. D’aquests 20 articles només disposàvem de 14 articles en text complet. Finalment, a una última revisió, es van excloure sis per motius de criteris d’eligibilitat. En total, hem inclòs nou estudis experimentals en la revisió.
16
Figura 2: Detalls de la cerca literària i selecció dels estudis. PRISMA flow diagram.
Referències analitzades
( n = 57 )
Referències excloses ( n = 37 )
Articles preseleccionats
( n = 20 )
No disponibilitat en text complert
( n = 6 )
Estudis inclosos en la síntesis qualitativa
( n = 14 )
Referències identificades a través de la cerca a les bases de dades ( n= 61 )
( Pubmed n = 25 ) ( CINHAL n = 24 ) ( PsycINFO n = 12 )
Estudis inclosos
( n = 9 )
Articles exclosos
( n = 5 ) Referències després d’extreure els
17
Taula 2: Articles exclosos i motius d'exclusió
Articles exclosos Motiu d’exclusió
J. Carreño 2006 (16)
A Health promotion programme in Adventist women based on Pender’s model: A pilot Study.
Estudi Experimental exploratori.
A. Kamran 2015 (17)
The relationship between blood pressure and the structures of Pender's health promotion model in rural hypertensive patients.
Estudi no experimental. Estudi observacional
A.Martinelli 1999 (18)
Testing a model of avoiding environmental tobacco smoke in young adults.
Estudi no experimental. Avaluació d’un model explicatiu.
E.Carlson 2000 (19)
A case study in translation methodology using the Health-Promotion Lifestyle Profile II.
Estudi d’adaptació transcultural d’una eina.
D.Sample 2002 (20)
Post-study aspirin intake and factors motivating participation in a colorectal cancer chemoprevention trial.
Estudi no experimental. Estudi observacional.
Característiques dels estudis
Les característiques principals dels estudis inclosos es descriuen a la Taula 3.
18
19
Taula 3: Estudis inclosos a la revisió
Autors i any
Disseny
metodològic Població d’estudi i país Intervenció Variables de resultat Resultats
Taymoori 2008 (21)
Assaig controlat aleatoritzat (tres grups paral·lels)
161 nenes, edat mitja 14,8 anys. Iran.
Dos grups intervenció (un HPM1 i un THP2), un grup
control.
- Sessió grupal 45-60min. - Sessió individual 20-25min + consells personals.
- Carta recordatòria individual.
-Trucada telefònica
motivacional, setmana 22. - Excursió muntanya amb mares i professors.
- Etapes del canvi. - Autoeficàcia.
- Activitat física: CAAL3.
- Beneficis i barreres percebudes.
- Influències interpersonals: Gracia et al.
- Preferències: variables model HPM.
- Procés del canvi: Marcus et al.
Es van observar canvis significatius en autoeficàcia percebuda, en el nombre d’activitats físiques i minuts dedicats.
Walker 2009 (25)
Assaig controlat aleatoritzat per conglomerats
225 dones, 50-69 anys, procedents de dues àrees rurals de la part alta del mitjà oest dels Estats Units.
Butlletí electrònic via e-mail, programes d’acció i material d’aprenentatge.
Posterior feedback.
- Activitat física: modified 7-Day Activity Recall, 7-7-Day Recall, 1-mile walk test, sit-and-reach test modificat, repited timed chair stands. - Alimentació saludable: HHHQ4.
- Biomarcadors relacionats amb activitat física i alimentació: PAS/PAD5, %
- 74% grup intervenció va incrementar activitat física setmanal.
- Grup intervenció incrementa consum de fruites i verdures d’un 5,7 a un 6,6 en 12 mesos, i va disminuir del 11,3% al 10,5% consum de greixos saturats. - Grup intervenció va millorar capacitat cardiorespiratòria en un 7,4%, i el grup control un 5,8%.
1 HPM: Health Promotion Model. 2 THP o TTM: Transtheoretical Model.
20 Autors i
any
Disseny
metodològic Població d’estudi i país Intervenció Variables de resultat Resultats
greix corporal (BIA6), Lípids
(anàlisis bioquímic)
- Respecte LDL7, als 12 mesos es van
aconseguir uns nivells considerats normals: 13 punts el grup intervenció i 19 el grup control.
Eshah 2010 (27)
Assaig no
controlat (pre-post)
123 participants (52 homes i 71 dones), 23-59 anys.
Grup control 56,9% homes, 43,1% dones. Grup intervenció 29,2% homes i
70,8% dones.
Jordania
Grups educacionals,
assessorament individual i tècniques per desenvolupar comportaments. Les sessions individuals 20-30 min.
- Modified Response
Questionnaire.
- Qüestionari HPLP-II8.
- Es van veure diferencies significatives en adopció d’un estil de vida saludable i coneixements de salut, després de la intervenció.
Hosseini 2010 (28)
Assaig no
controlat (pre-post)
33 participants (78,8% dones i 21,2% homes), 60-75 anys. Iran.
Cinc visites domiciliàries en sis setmanes per una infermera. Durada de 45min.
- Educació Sanitària: comportaments de promoció d’autocura.
- Intervencions basades en avaluació necessitats.
- Interv. grupal, 5ª setmana: compartir experiències.
- Autoeficàcia: Modified Self-Rated Abilities for Health Practice Scale
Es van observar diferencies significantives en l’augment de les quatre dimensions d’autoeficàcia, des de l’inici fins final de la intervenció.
6 Bioelectrical Impedance Analysis 7 LDL
21 Autors i
any
Disseny
metodològic Població d’estudi i país Intervenció Variables de resultat Resultats
Mete 2012 (29)
Assaig no
controlat (pre-post)
58 dones, 19-50 anys (mitjana 38,2 9,8). Turquia.
Sessió d’educació grupal, 6-12 participants, 90min butlletí informatiu.
Trucada telefònica al mes de la intervenció.
- Vaginal Douching evaluation questionnaires
- Educació per la Salut del rentat vaginal
- El 69% dones participants van abandonar o reduir la pràctica del Rentat Vaginal després de la intervenció d’educació.
- Raons principals de la pràctica del RV9: 89,7% sensació neteja, 46,5%
creences religioses, 39’7% prevenir olor vaginal.
- Persones que van recomanar la pràctica del VD: 77,5% família, 24,1% amics, 3,44% mitjans comunicació. -Situacions de la pràctica del RV: després relacions sexuals, abans d’anar doctor, quan volen sentir-se netes.
Dehdari 2013 (22)
Assaig controlat aleatoritzat (dos grups paral·lels)
100 noies, 13 anys. Iran.
Tres sessions formatives: - Introducció importància esmorzar, beneficis i barreres. Tríptics.
- Informació esmorzar sà i equilibrat. Guia estàndard amb consells bàsics.
- Estratègies per millorar autoeficàcia en l’esmorzar. Grup discussió + estratègies i passos a seguir.
- Beneficis percebuts sobre l’esmorzar.
- Barreres percebudes en l’esmorzar.
- Autoeficàcia percebuda. - Efecte positiu.
- Efecte negatiu.
- Influencies interpersonals. - Influencia situacional. - Demandes i preferències. - Compromís de planejar
Es van observar diferencies significatives al grup intervenció respecte a: beneficis percebuts, autoeficàcia, actitud positiva-afecte
22 Autors i
any
Disseny
metodològic Població d’estudi i país Intervenció Variables de resultat Resultats
Una sessió pràctica:
- Estudiants i família, importància sobre esmorzar.
l’esmorzar.
Anderson 2013 (26)
Assaig controlat aleatoritzat per conglomerats
27 dones, 60 o + anys.
Afroamericanes: 4 comunitats
cristianes, creients i practicants d’EUA.
10 sessions en 10 setmanes. 90 min. sessió.
- Guiar participants a seleccionar l’activitat setmanal - Reduir barreres percebudes - Formalitzar participació - Agraïments i valoració
- Comportament d’activitat física. Opinió pròpia, 7-DAI modificat i 6-minute walk test. - Exercice Benefits and Barriers Scale.
- Self Efficacy for Exercise Scale.
Es van trobar diferències significatives en fortalesa muscular (min./setmana) i (dies/setmana) i als 6-minute walk (iardes) Ghasemi 2014 (23) Assaig controlat aleatoritzat (ECA)
380 participants. 20-64 anys, historial d’abús de drogues (mín. deu anys) desintoxicació (entre 2012-2013). 75,3% homes i 63,7% sense estudis.
Nou activitats dirigides per professionals: millora autoconfiança i autoestima, reconèixer recursos de suport i saber utilitzar-los correctament.
- Estil de vida saludable: Walker et al.
- Percepció qualitat de vida: SF-36 QoL questionnaire.
- Percepció d’autoeficàcia: Smith et al.
- Afecte percebut: Watson et al. - Suport social percebut: Canty-Mitchell and Zimet. - Barreres percebudes: Becker et al.
23 Autors i
any
Disseny
metodològic Població d’estudi i país Intervenció Variables de resultat Resultats
Armbrust 2015 (24)
Assaig controlat aleatoritzat (ECA)
64 participants (23 nois i 41 noies), 8-13 anys. Alemanya.
Durada 14 setmanes.
Sessió grupal d’educació sanitària setmanal, temàtiques
diferents. Màxim 15
participants.
Plataforma web personalitzada + e-mail recordatori, i consultar dubtes.
- Augment del nivell d’activitat física: Seven Day Activity diary i factors personals.
- Augment coneixement sobre artritis juvenil idiopàtica i demostració autoeficàcia al maneig del dolor, dificultats, maneig energia i presa medicació.
24 Qualitat metodològica dels estudis
Quatre des nou estudis van mostrar una qualitat metodològica alta (21,23,25,26), en uns altres quatre va ser mitja (22,24,27,29) i en un assaig baixa (28). Com hem anomenat anteriorment, la qualitat metodològica es va calcular mitjançant una eina tipus llistat de comprovació basada en la versió original de Downs i Black (15).
A continuació es descriuen les principals fonts de biaixos identificades segons el disseny dels estudis.
Assaigs controlats aleatoritzats (ACA)
Existia falta d’informació sobre el personal sanitari que du a terme la intervenció, així com el lloc i les infraestructures utilitzades. Hi va haver ocultació de la assignació. El reclutament dels participants es va dur a terme durant el mateix període de temps (21– 24). Només a dos estudis es va fer un seguiment longitudinal dels pacients, no només al principi i al final de la intervenció (21,22).
Només dos dels estudis ACA inclosos descrivien les característiques i motius dels pacients perduts durant la intervenció (23,24). En la mateixa línia, només un estudi no va fer el seguiment del principi d’intenció de tractament (21).
Assaigs controlats aleatoritzats per conglomerats
25
Assaigs no controlats (pre-post test)
26 5.1- Resultats dels estudis
A continuació presentem els resultats extrets a través de l’anàlisi dels diferents documents. Classifiquem els resultats segons els ítems estudiats als assaigs clínics. Vam poder observar que certs ítems estudiats als quals els investigadors donaven importància no eren constructes del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender.
Per tenir clars i resumits els constructes del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender, vam elaborar el següent mapa conceptual (Figura 2), tot fent referència a les parts més importants i imprescindibles del Model.
27
Figura 2: Constructes del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender FACTORS MODIFICANTS:
CARACTERÍSTIQUES INDIVIDUALS I EXPERIÈNCIES
Comportament relacionat previ: freqüència del mateix comportament de salut al passat
Factors personals:
Característiques generals de l’individu que influencien comportament de salut (edat, personalitat, raça, ètnia i estatus
socioeconòmic
FACTORS COGNITIUS PERCEPTIUS:
COMPORTAMENT COGNITIUS ESPECÍFIC I AFACTIVITAT
Barreres percebudes de l’acció: percepció d’impediments, obstacles i costos personals,
d’assumir un comportament de salut
Autoeficàcia percebuda: judici de capacitat personal per organitzar i executar un comportament de salut; autoconfiança en
desenvolupar correctament
Afecte envers una activitat: sentiment subjectiu, estat o emoció, abans, durant i després d’un comportament de salut específic
Influencies interpersonals: percepcions sobre comportaments, creences o actituds d’altres
rellevants, respecte a la participació en un comportament de salut
Influencies situacionals: percepcions de compatibilitat d’un context de vida amb la
participació en un comportament de salut
Compromís amb un pla d’acció: intenció de portar a terme un comportament de salut;
incloent la identificació d’estratègies per aconseguir l’èxit.
Competència entre demandes i preferències:
comportaments alternatius que penetren a la consciencia com possibles cursos de l’acció, just
abans de executar un comportament de salut planificat.
RESULTAT DE COMPORTAMENT
Comportament promotor de la salut
Beneficis percebuts de l’acció: percepcions de conseqüències positives d’assumir un
28
Figura 3: Ítems estudiats als assajos clínics
A continuació, tots els resultats redactats.
Activitat física
Quatre dels estudis informaven sobre l’increment d’activitat física i minuts dedicats a aquesta, dos assaigs controlats aleatoritzats (21,23) i dos assaigs aleatoritzats per conglomerats (25,26). Només a un estudi s’especificava que el 74% dels participants del grup intervenció va incrementar activitat física setmanal, amb el qual van millorar la capacitat cardiorespiratoria en un 7,4%, a més als 12 mesos i van aconseguir reduir el colesterol LDL fins nivells normals (25).
Alimentació saludable
En tres estudis, un assaig controlat aleatoritzat, un assaig no controlat i un assaig aleatoritzat per conglomerats, es van observar diferències considerables respecte a l’adopció d’una alimentació saludable (23,25,27). Només un estudi s’indicava clarament
5 5
4
3
2 2 2 2 2
1 1 1 1
ÍTEMS ESTUDIATS ALS ASSAJOS CLÍNICS
29
que el grup intervenció va augmentar el consum de fruites i verdures en un 0,9% en 12 mesos, i van disminuir consum de greixos saturats en un 0,8% (25).
Percepció autoeficàcia
En quatre estudis diferents es van observar diferències significatives entre els participants del grup intervenció, respecte a la percepció d’autoeficàcia. Tres són estudis controlats aleatoritzats i un assaig no controlat (21–23,28).
En un dels estudis, un assaig no controlat, el valor mitjà total de percepció d’autoeficàcia va augmentar de 61,3 punts abans de la intervenció a 94,3 punts després de la intervenció. L’estudi aprova la hipòtesi que afirma que utilitzar recursos per augmentar l’autoeficàcia en un programa de visita domiciliaria te efectes positius per millorar els comportaments de promoció de la salut entre gent d’edat avançada. Aquests efectes es demostren en quatre dimensions diferents: nutrició, activitat física, benestar i practiques de salut responsables (28).
En un segon estudi, un assaig controlat aleatoritzat, el grup experimental va tenir millors resultats pel que fa a l’autoeficàcia respecte el consum regular de l’esmorzar. La mitja a l’inici de la intervenció respecte a la percepció d’autoeficàcia era de 19,70 punts, mentre que després de la intervenció era de 22,62 punts (22).
En un tercer estudi, un assaig controlat aleatoritzat, el grup de familiars dels usuaris que consumien metamfetamina va millorar la seva percepció d’autoeficàcia. Els familiars, que constituïen un dels grups intervenció complementari al grup intervenció principal (consumidors metamfetamina després del procés de desintoxicació), van passar de 19 punts (desviació estàndard (DE) ± 2,9) en la pre-intervenció a 35,2 punts (DE ± 1.9) en la post-intervenció, amb un valor p<0,0001 (23).
Afecte percebut
30
l’afecte negatiu percebut va disminuir de 4,08 punts pre-intervenció a 3,28 punts post-intervenció, amb un valor p<0,05 (22). Respecte al segon assaig, l’afecte percebut mostrava un valor de 58,1 (DE 7,4) pre-intervenció, i de 74,2 (DE 5,3) post-intervenció. El valor p en aquest cas era de p<0,0001 (23).
Barreres i beneficis percebuts
Les barreres i els beneficis percebuts es van obtenir a través de diversos qüestionaris segons l’assaig, tot adaptant-lo a les necessitats de cada equip investigador. Es van observar canvis significatius en dos assaig controlats aleatoritzats (ACA). En un dels assajos es va observar que hi havia una millora respecte a la percepció dels beneficis, amb una puntuació pre-intervenció de 22,92 i una puntuació post.intervenció de 25,60. El valor diferencial era de p<0,001. Respecte a les barreres percebudes, també es va observar una millora, passant d’una puntuació 17,96 a una puntuació 14,44, pre i post-intervenció respectivament, amb un valor diferencial p<0,001 (22).
En un altre assaig també es van observar millores respecte a les barreres percebudes. Les puntuacions van ser de 44,1 (DE 8.5) i 26,9 (DE 8), pre i post-intervenció respectivament, amb un valor p <0,0001 (23).
En un últim assaig es van evidenciar canvis entre els resultats pre-intervenció i post-intervenció en quant als beneficis i les barreres percebudes però de manera menys significativa (21). En el grup intervenció va millorar el benefici percebut de 2,58 a 3,57 punts, augmentant 0.99 punts, i en el cas de les barreres percebudes va disminuir la seva percepció de 2,89 a 1,74 punts, disminució de 1,15 punts. En el cas del grup control els beneficis percebuts també es van veure augmentats de 2,73 a 3,22 punts, augmentant un 0,49 punts, i les barreres van disminuir 2,94 a 2,21 punts, disminuint 0,73 punts. Per tant, la diferència entre el grup control i el grup intervenció no va ser molt elevada.
Influències interpersonals
31
48,96. En canvi, al grup control es va percebre una disminució d’aquestes, disminuint la puntuació de 43,42 pre-intervenció a 43,31 post-intervenció.
En un altre estudi (27), no es van mostrar diferències significatives en quant a les influències interpersonals entre el grup intervenció i el grup control. Partint d’una puntuació semblant en quant a les influències interpersonals (grup control 2,75 i grup intervenció 2,64) la seva desviació estàndard (DE) va ser de ±0,46 i ±0,56 respectivament.
Demandes i preferències
32
6- DISCUSSIÓ
Pel nostre coneixement, aquesta és la primera revisió sistemàtica dedicada a investigar el grau d’aplicació del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender. Els nou estudis inclosos mostren certa evidència de l’efectivitat dels resultats de l’aplicació del Model de Nola Pender. Per tant, els resultats mostren que aquesta intervenció sanitària pot ser útil pels professionals de la salut en quant a la Promoció de la Salut.
Respecte als professionals d’infermeria, i com ja hem anomenat amb anterioritat durant el treball, som capaços d’establir unes activitats de Promoció de la Salut adaptades a les necessitats de la població amb eficàcia. Aquest fet ha estat evidenciat en diverses teories infermeres creades al llarg del temps. Tot i així, vam trobat que tant sols un dels assajos seleccionats cita als professionals d’infermeria com a conductors d’intervencions, o simplement com a personals que hi intervé en aquest procés. En una revisió sistemàtica existent, on es defineix la relació de Promoció de la Salut que estableixen els professionals d’infermeria amb els seus pacients (30), es cita es valor afegit que aporta la intervenció d’aquests professionals en la creació i manteniment de la relació. Aquesta està caracteritzada pels sentiments de solidaritat, participació, igualtat, transparència, sinceritat, honestedat. A més, els professionals d’infermeria estem capacitats per transmetre confiança i seguretat durant tot el procés.
33
Aquestes són les barreres que impedeixen l’avanç de la professió d’infermeria en aquest país. Per tant, creiem que aquestes són les raons principals per les quals a cap dels articles duts a terme a l’Orient Mitjà no es parla dels professionals d’infermeria com a conductors i impulsors de la Promoció de la Salut.
Com acabem de descriure, en referència als països on s’han dut a terme els estudis, les característiques sociodemogràfiques de les poblacions analitzades són molt diferents a les de la població del nostre territori. sis dels nou estudis finals estan duts a terme regions de l’Orient mitjà: Iran, Turquia i Jordània. Tant sols un està dut a terme a Europa. En conseqüència, no és viable una extrapolació de les dades i les conclusions extretes. A més, els assajos presenten una qualitat metodològica generalment alta i mitja, detectada a través de l’estudi de risc de biaixos existents. Per tot això, els estudis analitzats no són suficientment transcendentals.
Els estudis inclosos en aquesta revisió sistemàtica tenen un risc mitjà de biaixos. La seva qualitat metodològica va ser en quatre dels assajos alta (21,23,25,26), en uns altres quatre va ser mitja (22,24,27,29) i en un assaig baixa (28). La majoria dels estudis inclosos tenen una mostra major de 100 participant (21–23,25,27). Per altra banda, cinc dels assajos inclosos només inclouen participants del gènere femení (21,22,25,26,29), el que pot provocar que els resultats no siguin extrapolables degut a la heterogeneïtat amb la resta de població.
Finalment, només tres dels estudis tenen més de cinc anys (21,25,27), per tant l’aplicabilitat dels resultats d’aquests pot ser limitada degut a que la població d’estudi i l’ambient són molt diferents. La renovació de les dades ha de ser constant, ja que a l’actualitat els canvis dins la societat es produeixen de manera continuada.
34
Els mateixos assajos, encoratgen als professionals a investigar més sobre aquest fenomen, ja que com hem pogut observar, cap dels estudis analitzats ha sigut duts a terme a España o amb professionals d’infermeria en aquest àmbit. Així doncs, es requereixen investigacions que inclogui mostres de participants més grans per tal de maximitzar el poder estadístic. Per altra banda, s’han de dur a terme intervencions d’una major durada per poder observar si aquesta pràctica del nou comportament en salut perdurarà en el pas temps. Per altra banda, també és necessari utilitzar mètodes de selecció de participants més apropiats, per minimitzar el risc de biaixos dins dels estudis i poder estar segurs de la validesa dels resultats.
35
7- CONCLUSIÓ
Després de revisar els nou estudis, podem concloure que el grau d’aplicació del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender és baix segons l’evidència científica obtinguda. Existeix certa evidencia científica sobre l’augment d’adquisició de nous comportaments en salut quan es realitza Promoció de la Salut a través del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender. En quant als ítems estudiats en els assaigs clínics, vam poder observar que certs ítems estudiats no eren constructes del Model de Promoció de la Salut, i per tant es prescindien alguns ítems del mateix, recollits a la Figura 2: Constructes del Model de Promoció de la Salut de Nola Pender.
Per altra banda, els resultats dels estudis no són extrapolables a la nostra població per dues raons diferents. La primera és que generalment les mostres de participants en els estudis no eren suficientment grans com per arribar a unes conclusions totalment sòlides. La segona és que els estudis es van realitzar majoritàriament en països de l’Orient Mitjà, on es produeixen unes diferències culturals, econòmiques, polítiques i socials molt grans respecte a la població del nostre territori.
36
8- AGRAÏMENTS
37
9- BIBLIOGRAFIA
1. World Health Organization [seu Web]. Ginebra: World Health Organization; 2016 [citat 26 gener 2017]. Health Promotion. The Ottawa Charter for Health Promotion. Disponible a:
http://www.who.int/healthpromotion/conferences/previous/ottawa/en/.
2. Farlex Partner Medical Dictionary. Health promotion: Medical Dictionary for the Health Professions and Nursing [Internet]. Pensilvania. The Free Dictionary; 2012 [citat 16 gener 2017]. Disponible a:
http://medical-dictionary.thefreedictionary.com/health+promotion
3. Organización Mundial de la Salud. Promoción de la salud. Glosario [Internet]. Madrid. Ministerio de Sanidad y Consumo; 1998 [citat 19 setembre 2016]. Disponible a:
http://www.msssi.gob.es/profesionales/saludPublica/prevPromocion/docs/glosari o.pdf
4. World Health Organization [seu Web]. Ginebra: World Health Organization; 2016 [citat 16 gener 2017]. Health promotion. Disponible a:
http://www.who.int/topics/health_promotion/en/.
5. Phelps C, Madhavan G, Rappuoli R, Levin S, Shortliffe E, Colwell R. Strategic Planning in Population Health and Public Health Practice: A Call to Action for Higher Education. Milbank Q. 2016;94(1):109-25.
6. World Health Organization. Financing health promotion [Internet]. Ginebra. World Health Organization; 2007 [citat 1 febrer 2017]. Disponible a:
http://www.who.int/health_financing/documents/dp_e_07_4-health_promotion.pdf
7. Whitehead D. Health promotion in nursing: A Derridean discourse analysis. Health Promot Int. 2011;26(1):117-27.
8. Kemppainen V, Tossavainen K, Turunen H. Nurses’ roles in health promotion practice: an integrative review. Health Promot Int. 2013;28(4):490-501. 9. Fawcett J. Thoughts About Nursing Conceptual Models and the «Medical
Model». Nurs Sci Q. 2016;30(1):77-80.
38
11. Sakraida TJ. Nola J. Pender: Modelo de Promoción de la Salud. En: Marriner Tomey A, Raile Alligood M. Modelos y teorías en enfermería. 6a ed. Barcelona: Elsevier; 2007. p. 452-71.
12. Heydari A, Khorashadizadeh F. Pender’s health promotion model in medical research. J Pak Med Assoc. 2014;64(9):1067-74.
13. National Cancer Institute. Theory at a Glance. A Guide For Health Promotion Practice [Internet]. Estats Units. National Cancer Institute; 2005 [citat 1 febrer 2017]. Disponible a:
https://sbccimplementationkits.org/demandrmnch/ikitresources/theory-at-a-glance-a-guide-for-health-promotion-practice-second-edition/
14. Health Information Research Unit. Search Strategies for MEDLINE in Ovid Syntax and the PubMed translation [Internet]. Canada: McMaster University. 2016 [citat 4 març 2017]. Disponible a:
http://hiru.mcmaster.ca/hiru/HIRU_Hedges_MEDLINE_Strategies.aspx
15. Downs SH, Black N. The feasibility of creating a checklist for the assessment of the methodological quality both of randomised and non-randomised studies of health care interventions. J Epidemiol Community Heal. 1998;52:377-84.
16. Carreño J, Vyhmeister G, Grau L, Ivanovic D. A health promotion programme in Adventist and non-Adventist women based on Pender’s model: a pilot study. Public Health. 2006;120(4):346-55.
17. Kamran A, Azadbakht L, Sharifirad G, Mahaki B, Mohebi S. The relationship between blood pressure and the structures of Pender’s health promotion model in rural hypertensive patients. J Educ Health Promot. 2015;4:29.
18. Martinelli AM. Testing a model of avoiding environmental tobacco smoke in young adults. Image J Nurs Sch. 1999;31(3):237-42.
19. Carlson ED. A case study in translation methodology using the Health-Promotion Lifestyle Profile II. Public Health Nurs. 2000;17(1):61-70.
20. Sample DA, Sinicrope PS, Wargovich MJ, Sinicrope FA. Post-study aspirin intake and factors motivating participation in a colorectal cancer
chemoprevention trial. Cancer Epidemiol Biomarkers Prev. 2002;11(3):281-5. 21. Taymoori P, Niknami S, Berry T, Lubans D, Ghofranipour F, Kazemnejad A. A
school-based randomized controlled trial to improve physical activity among Iranian high school girls. Int J Behav Nutr Phys Act. 2008;5:18.
39
intervention based on Pender’s Health Promotion Model in improving the frequency and nutrient intake of breakfast consumption among female Iranian students. Public Health Nutr. 2013;17(3):657-66.
23. Ghasemi A, Estebsari F, Bastaminia A, Jamshidi E, Dastoorpoor M. Effects of Educational Intervention on Health-Promoting Lifestyle and Health-Related Life quality of Methamphetamine Users and Their Families: a Randomized Clinical Trial. Iran Red Crescent Med J. 2014;16(11).
24. Armbrust W, Bos JJ, Cappon J, van Rossum MA, Sauer PJ, Wulffraat N, et al. Design and acceptance of Rheumates@Work, a combined internet-based and in person instruction model, an interactive, educational, and cognitive behavioral program for children with juvenile idiopathic arthritis. Pediatr Rheumatol. 2015;13:31.
25. Walker S, Pullen C, Boeckner L, Hageman P, Hertzog M, Oberdorfer M, et al. Clinical trial of tailored activity and eating newsletters with older rural women. Nurs Res. 2009;58(2):74-85.
26. Anderson KJ, Pullen CH. Physical Activity with Spiritual Strategies Intervention: a cluster randomized trial with older African American women. Res Gerontol Nurs. 2013;6(1):11-21.
27. Eshah NF, Bond AE, Froelicher ES. The effects of a cardiovascular disease prevention program on knowledge and adoption of a heart healthy lifestyle in Jordanian working adults. Eur J Cardiovasc Nurs. 2010;9(4):244-53.
28. Hosseini H, Torkani S, Tavakol K. The effect of community health nurse home visit on self-care self-efficacy of the elderly living in selected Falavarjan villages in Iran in 2010. Iran J Nurs Midwifery Res. 2013;18(1):47-53.
29. Mete S, Yenal K, Tokat MA, Serçekuş P. Effects of vaginal douching education on Turkish women’s vaginal douching practice. Res Theory Nurs Pract.
2012;26(1):41-53.
30. Salzmann-Erikson M, Dahlén J. Nurses’ Establishment of Health Promoting Relationships: A Descriptive Synthesis of Anorexia Nervosa Research. J Child Fam Stud. 2017;26(1):1-13.
40
10- ANNEXES
10.1- ANNEX 1
Formulari d’extracció de dades (adaptat de Cochrane)
Notes per la utilització del formulari d’extracció de dades:
• Sigui consistent en l’ordre i l’estil que s’utilitza per descriure la informació per cada informe.
• Anoti les dades que falten com a incertes o no estan descrites, perquè quedi clar que la informació no es troba en l’informe de l’estudi/s, no es que se li ha oblidar recollir-ho.
• Si no existeix informació disponible es registrarà la frase «sense informació», si no és pertinent recollir una informació es registrarà «no és aplicable».
• En els estudis que es considerin exclosos es descriurà sempre la raó que ha motivat la seva exclusió.
Criteris d’inclusió i exclusió dels estudis:
S’inclouran tots els estudis experimentals que es basin en la promoció de la salut i l’aplicació de la Teoria de la Promoció de la Salut de la Nola Pender.
S’exclouran tots els estudis de casos, sèrie de casos, estudis qualitatius, estudis observacionals i revisions bibliogràfiques.
TÍTOL DE L’ARTICLE
REVISAT
ESTUDI/ARTICLE ID (cognom del primer autor i any en el que va estar publicat l’article sencer per primer cop)
41
Informació General
Data d’emplenament del formulari
Nom de la persona extractora de les dades Citació de la referència de l’article
(Vancouver)
Contacte amb l’autor de l’estudi (e-mail) Tipus de publicació Notes:
ELEGIBILITAT DE L’ESTUDI
Característiques de l’estudi
Criteris d’elegibilitat Compliment criteris Si No Dubtós
Localització al text (opcional) Tipus d’estudi Es tracta d’un estudi experimental?
Intervenció Es basa en la promoció de la salut? Utilitza el Model de Promoció de la Salut de Nola Pender?
És un estudi no tesis?
INCLÒS EXCLÒS
42
43 CARACTERÍSTIQUES DELS ESTUDIS INCLOSOS
Mètode
Descripció en el text analitzat Localització
en el text
(opcional)
Objectiu de l’estudi
Disseny de l’estudi (aleatori, no...)
Unitat de distribució (individual o
grupal)
Data d’inici
Data de finalització Durada de l’estudi (des de la
reclutació dels
participants fins a
l’últim contacte,
només en estudis
retrospectius)
Necessitat
44 Participants
Descripció en el text analitzat Localització
en el text
(opcional)
Nombre total de participants
Sexe (% o còmput)
Edat (mitjana o rang)
Ciutat/s o regió geogràfica
Criteris d’inclusió
Criteris d’exclusió
Descripció de la població (ètnia, nivell socio-demogràfic, nivell d’educació..) Entorn on es du a terme la intervenció (p.e. escoles,
45
Descripció en el text analitzat Localització
en el text
(opcional)
Mètode de selecció o reclutament dels participants Desigualtats inicials
Retirades - abstinències o exclusions de l’estudi Obtenció del consentiment informat
Si No Dubtós
Notes:
Grups d’intervenció
Copia i enganxa la taula per cada intervenció de promoció de la salut duta a terme.
Numerar començant des de l’1 tantes exposicions com s’hagi dut a terme en l’estudi
experimental.
Intervenció 1
Descripció en el text Localització
en el text
(opcional)
46
Descripció en el text Localització
en el text
(opcional)
Detalls de l’exposició / intervenció (suficient per la replicació, apte
per dur a terme en la
població...)
Durada de la intervenció Nombre, durada i freqüència de la intervenció (p.e. si és una única intervenció, o
diferents al llarg del
temps amb la mateixa
finalitat...)
Intervencions externes Recursos necessaris per dur a terme la
intervenció (econòmic, equipament,
professionals...)
47 Altres
Descripció en el text Localització
en el text
(opcional)
Fonts de finançament dels estudis
Possibles conflictes d’interès
Dades i anàlisi
Resultats dicotòmics
Descripció al text Localització
en el text
(opcional)
Comparació
Resultats Intervenció Comparació
Nombre
d’esdeveniments
Total en el grup
Nombre
d’esdeveniments
Total en el grup
Temps
determinat (des de l’inici fins l’últim contacte)
Resultats
48
Descripció al text Localització
en el text
(opcional)
Raons dels participants perduts Nombre de participants provinents d’altres grups Raons dels participants provinents d’altres grups Unitat d’anàlisi
Mètode estadístic utilitzat i la idoneïtat d’aquests Requereix reanàlisi
Si No Dubtós
És possible un reanàlisi
Si No Dubtós
Resultats del reanàlisi (si existeix)
49
10.2- ANNEX 2
Bibliografia abreviada (cognom autor i data): Títol de l’article:
Nom del revisor: Data de revisió:
CHECKLIST PER L’AVALUACIÓ DE LA QUALITAT
METODOLÓGICA
Informació del text
1.- Està clarament descrita la hipòtesi/objectiu de l’estudi?
SÍ 1 NO 0
2.- Estan clarament descrits els objectius principals, per ser mesurats, a l’apartat d’introducció o de mètodes?
Si els objectius principals es troben a l’apartat de resultats, la resposta ha de ser NO.
SÍ 1 NO 0
3.- Estan ben descrites les característiques dels pacients inclosos?
Als estudis de cohorts o assajos, els criteris d’inclusió o exclusió han d’estar mencionats.
Als estudis de casos-control, la definició del cas i les fonts, pel grup control, han d’estar
mencionades.
50
4.- Estan les intervencions ben descrites?
Tractament i placebo han d’estar clarament descrits.
SÍ 1 NO 0
5.- Estan clarament descrites les principals diferències individuals i/o col·lectives dels grups comparats?
SÍ 2 PARCIALMENT 1 NO 0
6.- Estan els principals resultats clarament descrits?
SÍ 1 NO 0
7.- L’estudi proporciona estimacions de variabilitat aleatòria a les dades dels principals resultats?
A les distribucions no normals de les dades, el rang inter-quartil dels resultats ha d’estar
informat. En dades amb distribucions normals l’error estàndard, desviació estàndard o els intervals de seguretat han d’estar informats. Si la distribució de les dades no està descrita, s’ha d’entendre que les estimacions utilitzades són apropiades, i la resposta ha
de ser SÍ.
SÍ 1 NO 0
8.- Estan els esdeveniments adversos importants, que podrien produir conseqüències en la intervenció, clarament documentats?
Respondre SÍ si l’estudi demostra que hi havia intenció de mesurar-los.
SÍ 1 NO 0
9.- Estan descrites les característiques dels pacients perduts durant l’estudi?
Respondre SÍ si no hi ha pèrdues de pacients en el seguiment, o si hi ha petites pèrdues
que no afecten el resultat. Respondre NO si l’estudi no informa del nombre de pacients
51
SÍ 1 NO 0
10.- Està descrita el valor de la probabilitat (ex. 0.035 menor que <0.05) pels principals resultats, excepte si la probabilitat és inferior a 0.001?
SÍ 1 NO 0
Validació externa
11.- Es va informar els participants si volien formar part de l’estudi, de la població reclutada?
L’estudi ha d’identificaR el col·lectiu de població escollit per extreure als participants, i
descriure com van ser seleccionats. Els pacients són representatius si inclouen les
característiques del sector de la població. L’estudi també ha de descriure la mostra no
seleccionada dels participants o un mostra aleatòria. La mostra aleatòria només és fiable
si existeix una llista de tots els membres.
En el cas que l’estudi no informi sobre la proporció del col·lectiu poblacional del qual
han derivat els participants, la resposta serà INCAPAÇ DE DETERMINAR.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
12.- Són els participants finals, representants de la població de la qual provenen?
La proporció sobre el total d’aquells que van ser demanats per participar ha d’estar
manifestada. La validació ha de demostrar que els participants i el grup provinent tenen
les mateixes característiques.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
52
Per respondre SÍ, l’estudi hauria de demostrar que la intervenció va ser representativa
en la població. Respondre NO si, per exemple, la intervenció va ser duta a terme en un
centre especialitzat no representatiu de l’Hospital i centre investigador on molta
població podria ser atesa.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
Validació interna - Biaixos
14.- Hi havia intenció de fer un estudi “cec” respecte a les intervencions que reben els participants?
Per estudis on els pacients no tenen forma de saber la intervenció assignada s’ha de
respondre SÍ.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
15.- Hi havia intenció de fer el “cec” per aquells professionals que mesuren els resultats de la intervenció?
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
16.- Si hi ha cap resultat de l’estudi que està basat en la “filtració d’informació”, està descrit clarament?
Les anàlisi de les dades que es farà posteriorment durant la intervenció i que
s’analitzaran als resultats han d’estar clarament descrites a l’inici de l’estudi. En el cas que s’analitzi alguna dada extra no anomenada anteriorment respondre NO. Si una
anàlisi de subgups no planejat no retrospectiu està descrit, respondre SÍ.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
53
17.- En assajos i estudis de cohorts, el seguiment dels pacients s’ha fet en diferents trams de la intervenció (i no només al final), o en cas d’estudis de cas - control no només a l’inici i al final?
On el seguiment va ser igual per a tots els participants, respondre SÍ. Si hi ha diferents
períodes de seguiment ajustats de manera individual (ex. “anàlisi de supervivència”), la
resposta ha de ser SÍ. Els estudis on han ignorat els diferents seguiments, respondre NO.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
18.- Són apropiats els tests estadístics utilitzats per avaluar els principals resultats? Les tècniques estadístiques han de ser apropiades pel tipus de dades. Per exemple:
mètodes no paramètrics han de ser utilitzades per mostres petites. On s’han realitzat
petites anàlisis estadístics però no hi ha evidència de biaixos, respondre SÍ. Si la
distribució de les dades (normal o no) no està descrita s’ha d’entendre que l’estimació
utilitzada és apropiada, respondre SÍ.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
19.- És fiable el compliment de les intervencions?
On no hi ha compliment amb el tractament o intervenció assignada d’un grup, respondre NO. Per estudis on l’efecte de qualsevol classificació errònia sigui semblant a un biaix
qualsevol associació és nul·la, respondre SÍ.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
20.- És la mesura dels resultats precisa (vàlida i fiable)?
Per estudis on el resultat mesurat estigui clarament descrit, respondre SÍ. Per estudis que
es refereixen a altres treballs o que demostren que els resultats mesurats són precisos,
respondre SÍ.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
54 Validació interna - confounding (selecció biaixos)
21.- Són els participants dels diferents grups intervenció (assajos i estudis de cohorts) o són els casos i controls reclutats de la mateixa població?
Per exemple, els pacients per tots els grups comparació han d’estar seleccionats del
mateix hospital o centre. Respondre INCAPAÇ DE DETERMINAR, per estudis
cas-control i cohort, on no hi hagi informació referent a la font de procedència dels
participants inclosos en l’estudi.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
22.- Són els participants dels diferents grups intervenció (assajos i estudis de cohorts) o són els casos i controls reclutats en el mateix període de temps?
Per estudis on no estigui especificat el període de temps en el qual els pacients han estat
reclutats, respondre INCAPAÇ DE DETERMINAR.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
23.- Han estat aleatoritzats els subjectes dels grups d’intervenció?
Respondre SÍ quan hagin estat aleatoritzats, excepte on el mètode d’aleatorització no
sigui segur. Per exemple, si s’alterna l’assignació respondre NO perquè és previsible.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
24.- Va ser l’assignació aleatòria de la intervenció, oculta pels pacients i personal sanitari fins que el reclutament va estar completat i era irrevocable.
En els estudis no aleatoritzats, respondre NO. Si l’assignament era ocult pels pacients
però no pel personal, respondre NO.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
55
25.- Era adequada l’adaptació per emmascarar l’anàlisi del que es van extreure les principals troballes?
Respondre NO per assajos si: les conclusions principals de l’estudi estan basades en l’anàlisi del tractament en comptes de la intenció del tractament; la distribució dels
factors de confusió coneguts en els diferents grups de tractament, no s’ha descrit; o la
distribució dels factors de confusió coneguts difereixen entre els grups de tractament,
però, no han estat tinguts en compte a l’anàlisi. Als estudis no aleatoritzats si l’efecte
dels principals factors de confusió no ha sigut investigada o han sigut demostrats però
no adaptada a l’anàlisi final, respondre NO.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
26.- Han estat els pacients perduts en el seguiment tinguts en compte?
Si el nombre de pacients perduts dins del seguiment no ha estat informat, respondre
INCAPAÇ DE DETERMINAR. Si la proporció de pèrdues és molt petita per afectar a les
principals troballes, respondre SÍ.
SÍ 1 NO 0
INCAPAÇ DE
DETERMINAR 0
27.- Té l’estudi suficient poder per detectar un efecte clínic important, on el valor de probabilitat de què una diferència es degui a l’atzar, sigui inferior al 5%?
Mida de la mostra ha sigut calculada per detectar una diferència de x% i y%.
Mida del grup d’intervenció més petit
A <n1 0
B n1-n2 1
C n3-n4 2
D n5-n6 3
E n7-n8 4
