GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Plenari
Actasessió 10-111-1989 .. Acordssessió 19-IV-1989 Comissióde Govern
Actasessió 7-IV-1989 .. Acords sessió21-IV-1989
Disposicions Generals Acordsdels òrgansdegovern
Pla municipal d'actuació sobre les
drogadepen-dències
Organització i funcions de la Regidoría Delegada
deRelacionsTerritorials
Projectede Transferència núm. 6 bis als Consells Municipals de Districte de les funcions relati¬
ves a les reserves d'estacionament i parada
per a obres i per a locals de concurrència pública
Decretsdel'Alcaldia
Delegacióde funcionsen relació amb larecaptació municipal
Canvide nomde laDireccióde ServeisdeDiscipli¬
naUrbanística
550 565
569 574
578 582
582
584
584
Delegació de signatura per contractar el lloguer i
manutenció de les Casesde Colònies 585
Ban
Estacionament amb horari limitatvigilat 585
Consells Municipals de Districte
Districte 10. Sant Martí. Acords
sessió 21-111-1989 586
Consell Municipal Permanent
Actasessió 2-11-1989 587
Actasessió 8-111-1989 590
Disposicions d'interèsper a l'Ajuntament
Març 1989 594
Personal
Concursos ioposicions
Convocatòria per a la provisió de 10 places de
TècnicMitjàd'Educació 597
Anuncis
Llicències d'obres. Febrer i marçde 1989 599
Altres anuncis 604
Ajuntament
V
de Barcelona
550 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NLJM. 14 30-IV-im
CONSELL PLENARI
Acta de la sessió del 10 de març de 1989,
aprovada el 19 d'abril de 1989.
AlSaló de la ReinaRegent de la Casa de laCiutat de Barcelona, el deu de març de mil nou-cents
vuitanta-nou,, es reuneix el Consell Plenari, en sessió ordinària,
sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, i hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Lluís Armet i Coma, Francesc Raventós i Torras, i Eulàlia Vintró i Castells, i els ll·lms. Srs. Regi¬
dors, Guerau Ruiz i Pena, Josep M. Serra i Martí, Joan
Torres iCarol, Marta Mata iGarriga, Joan Closi Matheu, Mercè Sala i Schnorkowski, Albert Batlle i Bastardas,
Juan José Ferreiro i Suàrez, Germà Vidal i Rebull, Joaquim de Nadal i Caparà, Xavier Valls i Serra, M.
Aurèlia Capmany i Farnés, Jordi Parpal i Marfà, Antoni Santiburcio i Moreno, Jordi Borja i Sebastià, Enric Truñó i Lagares, Francesca Masgoret i Llardent, Antoni Luc-chetti iFarré, JosepM. Cullelli Nadal, JosepM. Ainaud i de Lasarte, EnricVila iAndreu, Sara M. Blasi iGutiérrez, Josep M. Fargasi Falp, TeresaPerelló i Domingo, Artur
Mas i Gavarró, Josep Bueno i Escalera, Fèlix Amat i Parcerisa, Jaume Alsina i Oliva, Jordi Bonet i Agustí, Joan Puigdollers i Fargas, Antoni Marcet i Rocabert, Eduard Cardona i Romeu, Daniel Fabregat i Llorente,
Joan Anton Audet i Novell, JosepLluís Olmedo i López,
Enric Lacalle iColl, Antoni Albesai Vilalta, i JoséAlberto Fernández i Díaz, assistits perI'll lm. Sr. Secretari Gene¬ ral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Marti
Pago-nabarraga i Garro.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidèn¬ cia obre la sessió a les deu hores i quinze minuts.
Es donen per llegides les actes de les sessions
anteriors, celebrades el 3 i el 10 de febrer de 1989,
l'esborrany de les quals ha estat tramès a tots els
membres del Consistori; i s'aproven incorporant a la
primera les puntualitzacions dels Srs. Armet i Cardona, i
de la Sra. Blasi.
En el despatx d'ofici el Consell Plenari acorda: Quedarassabentat de la credencial expedida per la Presidència de la Junta ElectoralCentral, segons laqual
que ha estat nomenat Regidor d'aquest Ajuntament
l'll im. Sr. Josep Espinàs i Xivillé en substitució, per
renúncia, de l'llim. Sr. Raimon Martínez i Fraile. El Sr. Alcalde requereix la presència de l'Il·lm. Sr.
Josep Espinàs i Xivillé i, després de comprovar la credencial, li pregunta si l'afectaalguna causad'incom¬ patibilitat. El nou Regidor electe manifesta que no. Tot
seguit el Sr. Alcalde li formula la següent pregunta:
Jureu o prometeu, per la vostra consciència i honor,
complir fidelment les obligacions del càrrec de Regidor
de l'Ajuntament de Barcelona, amb lleialtat al Rei i
respectar i fer respectar la Constitució i l'Estatut de
Catalunyaç L'Il·lm. Sr. Josep Espinàs i Xivillé, dempeus,
contesta que ho promet; i el Sr. Alcalde, atèsqueel nou
Regidor hapresentatala Secretaria General la declara¬ ció de béns i activitats establertaen els articles 75,5 de
la Llei 7/1985, reguladorade les Bases del Règim local,
148 de la Llei municipal i de
Règim
localdeCatalunya,
i 30 del Reglament d'Organització, funcionament i règimjurídic de les Entitats locals, lidónapossessió del càrrec
de Regidor d'aquest Ajuntament.
L'Il·lm. Sr. Josep Espinàs i Xivillé s'incorporaalases¬ sió.
El Sr. Alcalde, en nom del Consistori, li dóna la
benvignuda, i el Sr. Espinàs contesta expressant la
seva satisfacció per formar part novament d'aquest
ConsellPlenari, i el seu desig de col·laboració, tantamb
l'equip de govern com amb els Grups de l'oposició.
Quedarassabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 31
de gener de 1989 (NC-19 i 20), que, respectivament,
nomenenmembres dels Consells Municipals del Distric¬ te: de Ciutat Vella, el Sr. Emili Flotats i
Álvarez
ensubstitució del Sr. Humbert Ferrer i Agell; i de
Sants-Montjuïc, la Sra. M. Teresa Vallcorba i Codina en
substitució del Sr. Francesc Collado i Roure.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de 27
de febrer de 1989 (NC-29 i 30), que, respectivament,
nomenen membre del Consell Municipaldel Districte de
Sant Martí els Srs. Víctor Gimeno i Sanjuan, iJoan Pinto i Balagué, en substitució dels Srs. Leonardo Pérez i
Luengo, i Sergio Rodríguez i de Sanrufo.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 20 de
febrer de 1989 (NC-16), que designa el Sr. Carlos
Turró
i Omedes, Conseller General, en representació del'A-juntament de Barcelona, en l'Assemblea General de la
Caja de Ahorros de Valencia.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 6 de
febrer de 1989 (NC-14), que constitueix la Comissió de Política del Sòl i d'Habitatge, ien designaels membres.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de9 de
febrer de 1989 (NC-15), que nomena el Sr. Ferran Ferrer i Viana, Comissionat de l'Ajuntament per a
la
Campanya de protecció i millora del paisatge
urbà.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de27de
febrer de 1989 (NC-25), que designa l'Il·lm.
Sr.
Lluís
Armet i Coma, President del Consell de Redacció de larevista Barcelona Metròpolis Mediterrània.
Quedarassabentat del decret del'Alcaldia, de 27 de
febrer de 1989(NC-27), que deixasenseefecte
l'atribu¬
ció de competències en favor del Gerent delServei
Municipal de Parcs i Jardins i en delega al
Regidor
de
l'Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de23
de
febrer de 1989(NC-21), que crea l'Oficinade
Seguretat
Olímpica de l'Ajuntament de Barcelona i en designa
els
membres.
Quedar assabentat dels decrets de l'Alcaldia, de
23
de febrer de 1989 (NC-22 i 23), que,
respectivament,
designen: el Sr. Blas Alascio i Ruiz,
representant
de
l'Ajuntamenten la Comissió de Planificació de la
Segu¬
retat Olímpica, en qualitat de Director de Programa;
i
el
Sr. JosepLI. Sangüesa i Zorrilla, representantde
l'Ajun¬
tament en el Programa de Protecció Civil de lamateixa
Comissió.Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'1
de
NÍJM. 14 30-IV-1989
Gonzalo i Rodrigo, Coordinador de
Serveis
delDistricte
d'Horta-Guinardó.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
marçde
1989 (NC-34),
que nomenael Sr. Joan Jubert i
Garcia, Coordinador de Serveis del Districte de
Sants-Montjuïc.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 3 de
març de
1989 (NC-32),
que nomenala Sra. M. Pilar
Marsan i
Álvarez,
Gerent del Patronat Municipal de l'Ha¬ bitatge.Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 8 de
marçde
1989
(NC-43),
que nomenael
Sr. Pere Llorenç i
Lorente,conseller de l'Institut Municipal delsServeis Fu¬
neraris.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Iniciatives, SA, el decret de
l'Alcaldia,de 15 de febrer de 1989(NC-24), que desig¬ na la Sra. Adela Subirana i Cantarell, membre del
Consell d'Administració de la Societat esmentada. Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
SocietatPrivada.Municipal Parc Zoològic de Barcelona,
SA, els decrets de l'Alcaldia, de 8 de març de 1989 (NC-41, 40 i 39), que, respectivament, designen mem¬ bres del Consell d'Administració d'aquesta Societat: el
Sr. Pere Duran i Vall-llosera, en substitució del Sr. Joan Busquets i Grau; el Sr. Antonio Lucchetti i
Farré,
en substitució del Sr. Joan Torres i Carol; i el Sr. JordiVallverdú i Gimeno.
Ratificar, exercint funcions de Junta General de la
Societat Privada Municipal Parc Zoològic de Barcelona,
SA, el decret de l'Alcaldia, de 8 de març de 1989 (NC-42), que designa assessor del Consell d'Adminis¬
tració d'aquesta Societat Sr. Joan Busquets i Grau. Ratificare Is decrets de l'Alcaldia, de 13 de febrer de 1989, que, en virtut de concurs, nomenen Cap de la
Divisió de Serveisgenerals del Districte de l'Eixample, el Sr.Francesc Xavier Cornet i Ciurana; i Cap de laDivisió
dels Serveis tècnics del Districte d'Horta-Guinardó, el
Sr. Ferran Casanovas i Baró.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de febrerde 1989 (EF-61), que aprova reconeixements de crèdit per515.082.225 pessetes.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de març de 1989, pel qual queda assabentada i dóna la
conformitat al text refós del Pla especial de l'Escola
Blanquerna
en el carrer del Císter núm. 42 promogutper l'Escola Universitària del Professorat d'EGB Blan¬ querna, que incorpora les prescripcions assenyalades
perla Comissió d'Urbanisme de Barcelona en l'acord
d'aprovació definitiva del Pla especial, de 22 de febrer de1989.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de març de 1989, que queda assabentada de la llista de
sol·licitants,
perl'ordre de qualificació obtingut, formula¬dapel Tribunal tècnic per a
la valoració de mèrits en el
concurs convocat per a la provisió de quatre llocs de
treball d'Adjunts per a la Intervenció, i proposa els nomenamentsa la Direcció General de la Funció Públi¬ ca del Ministeri de les Administracions Públiques, d'a¬ cord amb la puntuació total obtinguda pels dotze con¬ cursants.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió de
Govern,
d'1 de març de 1989, que aprova les tarifescorresponents a entrades, visites comentades, cursets,
tallers,
conferències i sortides de camp, aplicables perParc
Zoològic
de Barcelona, SA.Quedarassabentat que,durant el període d'informació
GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 551
pública, no s'han presentatreclamacions contrala modi¬
ficació dels articles 71 i 72 del Reglament de Funciona¬ ment del Mercat Central de Fruites i Verdures i que, en
conseqüència, ha quedat aprovada definitivament.
Tenir per aprovada definitivament la modificació de
l'article 10 de les Normes reguladores del Consell de Benestar Social, atès que no s'hi han presentat recla¬ macions durant el període en què l'expedient ha romàs
exposat al públic.
Ratificar els següentsConvenis:
Amb la Generalitat de Catalunya i l'Oficina Catalana de Cinema, sobre suport al Festival de Cinema de
Catalunya.
Amb la Universitat de Barcelona i laFundació Bosch i
Gimpera sobre assistència tècnica, formació i recerca
en el Museu d'Art de Catalunya.
Amb el Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme i la Universitat de Barcelona, sobre treballs d'investigació
sobre la corrosivitat de l'atmosfera de Barcelona. Amb el Centre de Gestió Cadastral i Cooperació
Tributària, sobre delegació de funcions en matèria de
gestió tributària de les contribucions territorials.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclosos en l'ordre del dia:
COMISSIÓ DE GOVERN
RatificareIs acords de la Comissióde Govern, d'1 de
març de 1989, que aproven:
A) Inicialment, 1) el Pla especial d'ordenació i concre¬ ció deltipus d'equipament de la finca situada alscarrers de Buenaventura Muñoz núm. 29 i deWellington núms.
19, 21 i 23; 2)l'Estudi de detall d'assenyalamentd'alinea¬
cions i rasants en el camí de Vallvidrera; 3) l'Estudi de
detall de les alineacions i rasants del vial que uneix el carrerdel Maduixer amb el de Josep M. Jujol; 4) l'Estudi
de detall d'ordenació volumètrica del sector comprès entreelscarrers deBellesguard, de Valeta, d'Arquer i de
Roura; 5) l'Estudi de detall per a l'ordenació volumètrica
d'un sector de l'illa compresaentreelscarrersde Thous,
de Costa, i de Castillejos, i la ronda del Guinardó.
B) Provisionalment, 1) el Pla especial de rehabilitació
de Sant Genis dels Agudells; i 2) el Pla especial de reforma interior i millora dels accessos del barri de les
Roquetes.
C) Definitivament, 1) l'Estudi de detall d'ordenació de
la finca inclosaen l'àmbit delimitat pels carrers de l'Actor
Morano, de l'Actriu Tubau, perla drecera de Vallvidrera, el
carrer de Ja hi som i el Funicular de Vallvidrera. El Sr. Fargas, respecte a l'Estudi de detall del camí
de Vallvidrera, expressa la conveniència d'obrir els 70m d'aquest camí que resten fins arribar al carrer de
Palafolls, mesura que, ajuí seu, milloraria la
connectivi-tat de la zona.
El Regidor d'Urbanisme, Obres i Serveis, Sr. Serra, destaca la importància dels Plans especials de Sant Genis delsAgudells i de les Roquetes, instruments que contribuiran decisivament a endegar la transformació
d'aquests barris i a millorar la qualitat de vida dels seus veïns, sobretot, pel que fa a la connectivitat d'aquests
barris ia lesseves zonesverdes i equipaments. Agrega que el Pla de Sant Genis resitua l'equipamentprevisten el Parc de la Torre Groga; i que, mitjançant la prescrip¬ ció -que llegeix- la plaça central del Pla de les Roque¬
tes es podrà ampliaren 300
m2
si no resulta necessari552 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 30-IV-19M
El Sr. Ferreiro subratlla la participació intensiva dels
veïns en l'elaboració dels accessos al barri de les Ro¬
quetes.
El Sr. Fargas, referint-se al Plaespecial deSant Genis dels Agudells, en el qual s'han recollit la majoria de les
al·legacions del veïnat, considera que té un termini d'execució -vuit anys en dues etapes- que resulta
massa llarg, i demana aclariments sobre els pactes
indemnitzatoris convinguts amb els veïns, tanmateix anuncia que el seu Grup li donarà el vot favorable per evitarnoves demores.
Tocant al Pla de les Roquetes, indica que el seu termini d'execució és també molt llarg i les indemnitza¬ cions previstes resulten míseres; que hi manca un document on constin els compromisos d'inversió dels
diferents agents; que s'han de revisar l'estudi
econòmi-co-financer i el pla d'etapes incloent-hi valoracions rea¬
listes, i també les infrastructures, els accessos i els equipaments, que resulten insuficients; i que, per tots aquests motius, el seu Grup hi hauria de votar en contra, però, donat l'interès social del Pla i el retardque
ja porta la sevatramitació, opta perl'abstenció.
El Sr. Lucchetti subratlla el procésdegestació del Pla de Is Roquetesencara que no satisfaci el cent per cent les aspiracions del veïnat; tanmateix expressa la seva
preocupació perquè el període d'execució esgota els
límits legals i insisteix en la necessitat d'executar en el termini més breu possible aquells plans urbanístics que afecten barris molt degradats.
El Sr. Batlle escongratula del canvi de posicionament
del Grup convergent sobre el Pla de Sant Genis dels
Agudells després d'haver votat negativament l'aprova¬
ció inicial; i puntualitza que les peticions dels veïns sobre les indemnitzacions varen ésser canalitzadespel
Consell del Districte; que Horta només té pendent
d'aprovacióel Pla de rehabilitació del seu centre histò¬ ric, l'execució del planejament aprovatja és en marxa i
l'any passat s'hi dedicàunaimportant inversió; i que un
període d'execució de vuit anys li sembla realista.
El Sr. Albesa expressa les seves reserves sobre
l'import de 903 milions de pessetes que es dedica a l'execució del Pla de Sant Genis dels Agudells com també la seva preocupació per la lentitud excessiva
amb què es programa l'execució del Pla de les Roque¬ tes si bé valora de manerapositiva la connectivitat que, en un primer moment, s'assolirà entre els barris de Roquetes i de Canyelles, i l'ampliació de la plaça.
El Sr. Serra i Martí observa que els darrers plans
especials de reforma interior distingeixen entreles inver¬
sions derivades del Pla General Metropolità, les deriva¬ des del Plaespecial, les corresponents als
equipaments
inclosos en programes específics de les Àrees i lesrelatives a habitatges públics; que les dues etapes de
quatre anys són un període màxim, però hi ha voluntat
d'avançar les actuacions en aquells barris queestan en
pitjors condicions; i que un programa d'actuació per a
1989, en estudi, distribuirà les inversions mirant de beneficiar els barris més degradats per tal d'equiparar-los a la resta de la Ciutat.
El Sr. Alcalde esmenta el desigque l'aprovació defini¬ tiva dels Plans especials que no comportin modificació del Pla General Metropolità siguiatribuïdaal'Administra¬ ció municipal.
S'aprova el primer punt de l'ordre del dia amb l'abs¬ tenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas,
Perelló, Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo quant al
Pla especial del barri de les Roquetes, al qual queda
incorporada laprescripció llegida pel Sr. Serra i Martí. Ratificare Is acords de la Comissió deGovern, d'1 de març de 1989, que aproven:
A) Inicialment, la delimitació de la unitat d'actuacióa
l'illa limitada pels carrers de Guipúscoa, del Concili de
Trento, d'Esproncedai de Bac de Roda, a executarpel sistema de cooperació.
B) Definitivament, la delimitació del polígon d'actua¬
ció del sector de Renfe-Meridiana.
El Sr. Serra i Martísignificaque ambl'aprovacióunitat d'actuacióa l'illa limitadapels carrersdeGuipúscoa,del Concili de Trento, d'Espronceda i de Bac de Roda, l'Ajuntamentdisposaràd'unazonaverda molt important a l'interior d'aquesta illa.
S'aprovaperunanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de marçde 1989, que aprovaprovisionalment el Pla espe¬ cial d'ordenació de l'illa definida pelscarrers
d'Entença,
de Déu i Mata i de Numància i per l'avinguda de laDiagonal en forma de text refós amb les modificacions
no substancials de l'informe del Servei de Planejament
II, de 8 de febrer de 1989, i de
l'Àrea
de ProveïmentsiConsum, que incorpora diverses condicions urbanísti¬
ques.
El Sr. Serra i Martí indica que l'àmbit afectat per
aquest Platéunasuperfície de 56.000 m2i seli assigna
un sostre edificable de 100.000 m2 que es destinaran
un29 % a usos comercials, un 48 % aoficines, un6 % aresidència i un 17 % a hotel; que l'edificabilitat atorga¬
da és inferior a la resultant de les zones 18 i 6, i independent de l'edifici contigu de la MutuaGeneral de Seguros; que les principals diferències que té laversió actual d'aquest Pla respecte a l'aprovada inicialment són: a) en el parc, no s'hi permeten concessions administratives; b) els centres de convencions són de
titularitat pública i gestió privada; c) les escoles no
seran de vuit, sinó de catorze unitats, ambun sostrede
9.500 m2; d) es preveu la restauració de Can Rosés,
que es convertirà en biblioteca, i la construcció d'un
gimnàsal servei de les escoles, quepodrà ésser
utilitzat
pel barriforade l'horari lectiu; e)s'incorpora la construc¬
ció del passubterrani delcarrerConstançaper
dessota
de la Diagonal, acàrrec de la propietat; f) es preveuun
acord marc per a I'amortizado de parades en
els
mercats propers -que permetrà remodelar-los
incloent-hi una superfície d'autoservei, la qual actuarà com a
motor de la funcionalitat i competitivitat d'aquests mer¬ cats- amb unaaportació de 300 o350 milions.
Llegeix,
finalment, el documentque recull totes aquestes noves
prescripcions.
El Sr. Albesa considera que les modificacions
expli¬
cades pel Regidor del'Àrea
són realmentavantatjoses
per a la Ciutat i milloren la versió del Plaaprovada
inicialment; que el pas subterrani del carrer Constança -que conserva la seva amplada de 12 m-
millora
sensiblement la viabilitat d'una zonaque té unacircula¬
ció molt congestionada; que també queda
garantit
l'accés públic als jardins; que l'ampliació del
nombre
d'unitats escolars també resulta molt convenient.Anun¬ cia, doncs, que per totes aquestes raons el seuGrup
votarà favorablement la proposta però recomana
que
s'analitzi l'impacte negatiuque l'àrea comercial
dedica¬
daa l'alimentaciópugui tenirtambé enels petitsestabli¬
ments de lazona i no tan sols en els mercatsmunici¬
pals.
NUM. 14 30-IV-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 553
l'aprovació
inicial d'aquest
Pla el
seu
Grup
es
decantà
peruna
abstenció
condicionada
a
la
solució
de
determi¬
nades qüestions; queel document
llegit pel
Regidor de
l'Àrea encara no
s'ha incorporat
al'expedient;
quel'informe de les
al·legacions
presentades havia
d'ésser
redactat pels
Serveis tècnics
municipals,
però l'ha fet el
promotor
i els
Serveis de Planejament
s'han limitat
a
afegir-hi
unsdetalls,
ajuí
seu, noessencials;
que
l'annex corresponent a
l'article
189
de les
Ordenances
metropolitanes
fa
referència
al'ordenació
de
1987,
que comprenial'edifici
de la
Mútua i,
pertant,
l'edificabilitat
permesa
és inferior
ala
queavui
es
propesa; que
en
l'hotel, prenentcom a
planta
baixa la
quedóna al
carrerdeDéu iMata, esguanya un
aprofitament
addicionai de
8.000 m2 i també se sobrepassen els
75.000
m2
quepermet
el
Pla
perla
manera coms'han mesurat
els
paràmetres
de
l'edifici
quedóna
ala
Diagonal;
que
la
zonaverda situadaenmig de l'illa,
circumstància
quela
fa poc
accessible,
continua
conceptuada
com unaentrada representativa
de
l'hotel i l'obvia referència
a l'ús públic de tal parcconfirma el
temor,
expressat
pel
seuGrup enel moment de
l'aprovació inicial, sobre
l'ús
privatiu que en
faria
l'hotel;
queresulta fora de context
invocar, com fa el promotor, la
sentència del
Tribunal
Suprem, de 14 de març
de
1988,
on esconsiderava
un supòsit -el canvid'una
qualificació industrial
perla
d'equipaments i verdpúblic,
aSanta Coloma
de Gra¬
menet-; quetambé és discutible
utilitzar el subsòl del
parc per situar-hi el
Bikini, mitjançant
unaconcessió
administrativa;quedividint els9.135
m2
que esdestinen
ales escoles pelnombre d'unitats
resulta
unasuperfície
de 8 m2 peralumne, quan la
legislació catalana
enfixa
15; i que es congratula de la
titularitat
municipal
dels
edificis escolars, que el seu
Grup desitja
veure conver¬titsenescolespúbliquesacanvi de
les quals la
Genera¬
litat hauria de realitzar altres millores a l'escola públicade laCiutat,com a compensació de la
cessió d'aquests
dos centres.
Diu,en conclusió, que no han estat
recollits aspectes
que per al seu Grup eren essencials,
i
quehi
ha
unsmotius de legalitat que no li permeten
donar
unvot
favorablea laproposta; en
conseqüència, els
membres
dels seu Grupopten perl'abstenció.
El Sr. Parpal, després d'advertir que
la
zonanord de
laDiagonal no es pot compararamb lade Can
Serra
a Santa Coloma, significa que el casd'aquests terrenys
ocupats abans per l'Hospital de
Sant
Joande
Déu és
unexemple d'urbanisme concertat amb
els
propietaris,
els veïns i els diversos agents socials en
defensa
dels
interessos col·lectius, perquè es
desbloqueja la
urba¬
nització d'uns terrenys situats en una
de les
àrees de
nova centralitat, on s'accepta una
edificabilitat de
100.000 m2 quan en un recurs pendentde
resolució
enel Tribunal Suprem se'n reclamen
130.000;
queels
promotors s'han avingut a ferallò
quela
Ciutat els ha
demanat: instal·lacions hoteleres i terciàries i equipa¬ ments,i l'espai públic restaobert tot iquepot
haver-n'hi
de tancats, com és el cas dels parcs d'atraccions
del
Tibidabo i de Montjuïc; que s'han
exigit
unesgaranties
de qualitat urbanística i arquitectònica i encarales
condicions s'han milloraten elstràmits ulteriors; ique elpla respecta el Pla General Metropolità, la
legalitat
vigent i els interessos col·lectius i particulars.
El Sr. Fargas assenyala que en
l'interval
entrel'apro¬
vacióinicial i lafinal, s'han corregit lesdeficiències de la
primera versió del Pla en debat incorporant-hi les apor¬
tacions dels diferents Grups; que pot
comprendre les
reserves del Sr. Lucchetti quant a l'edificabilitat
perquè
el Grup convergent fou
el primer
aformular-Ies,
però la
solució posterior ha estat
satisfactòria, i
serà
enel
momentd'atorgar les llicènciesd'edificació
quancaldrà
comprovar que no sesuperi
l'edificabilitat prevista.
La Regidora
d'Educació,
Sra.
Mata,
considera
molt
reeixides ies solucionsaplicades pel que
fa
al'edificabi¬
litat, a les zones verdes, a la viabilitat i a
l'impacte
comercial, però, sobretot, les
relatives
als equipaments
escolars i culturals, tot destacant: 1) que l'edifici de l'escola Itaca, incorporada recentment a
la
xarxapúbli¬
ca, era obsolet però es recupera com a
equipament
cultural; 2)que elgimnàs
restarà
obert
ala
utilització de
les escoles i del barri; 3) que es preveu la
construcció
de dos nous edificis escolars; i 4) que la
titularitat
d'aquests dos edificis
serà pública i l'Ajuntament
té
demanat a la Generalitat que el segon es
dediqui
a satisfer lesnecessitatsd'ensenyamentsecundari queté
el barri. Puntualitza queel mòdul
establert
ala Llei Villar
Palasí, de 10.000 m2 per aescoles de setze
unitats,
noha estat mai aplicat a les escoles de
Barcelona;
i
queels mòdulsde les nostresescoles al'aire lliure eren4m2
edificats i 10 m2 de jardí pernen.
El Sr. Serra i Martí aclareix que l'edificabilitat que autoritza el PlaGeneral Metropolità seria de
115.000
m2
de sostre, però aquesta
superfície s'ha rebaixat fins als
100.000 m2; que l'edifici de la
Mútua resta
expressa¬ment exclòs, però, fins itot
computant-lo,
nos'arribaria
als 115.000 m2; que atesaladiferència de rasants entre
la zonaverda internai el carrerde Déu i Mata, la plantade l'hotel, aquè s'ha referit el
Sr. Lucchetti
esconsidera
la meitat planta baixa i la
meitat
soterrani, seguint el
criteri mantingut en casosanàlegs;
que quans'atorgin
les llicències d'edificació es comprovarà que no se superin els
100.000
m2
de sostre
edificable;
que entotes les zones verdes es poden atorgar
concessions
d'ús privatiu,
però
elPla
impedeix fer-ho
enaquest
cas concret; que elsubsòl
del parc noserà utilitzat; i
queel
projecte de les escoles
serà elaborat
perla
Generalitat i
satisfarà les necessitats escolars.
El Sr. Alcalde tancael debatglossant la llarga
tramita¬
ció a què estan subjectes
les
actuacions
urbanístiques
des que s'inicia el
procés amb
l'aprovació dels criteris,
objectius i solucions
del
planejament fins
ques'atorga
lallicènciad'edificació, procés que
té
aspectespositius
però
també negatius
a causade
l'evolució dels
preusdels sòls i perles expectatives
i
frustracions
queel
pasdel temps generen, factors
tots
ells
ques'han de
tenir
en compte a l'hora
de valorar
unsresultats
que enaquest cas
són
extraordinaris, sobretot perquè,
enmig
d'uns terrenys que es comencen aconèixer popular¬
ment com l'illa d'or, s'haaconseguit rebaixar
l'edificabi¬
litat, s'hi construeixen unes escoles i s'hi
manté
una masia com a equipament. Unexemple
queseria
molt
difícil de trobar en cap altra ciutat
espanyola i
estran¬gera.
S'aprova el dictamen
amb
l'abstenció de la Sra.
Vintró i del Sr. Lucchetti.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
marçde 1989, que aprova
el projecte
d'urbanització
del
carrerdels Motors, entre el passeig de la Zona Franca
i
el carrerde l'Encuny.
S'aprovaper unanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8 de juliol de 1988, que
aprovà provisionalment
el Pla
espe¬cial de millora i reforma interior del sector de Can
554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 30-!V-im
El Sr. Serra i Martí explica que aquest Pla intenta millorar les comunicacions i l'habitabilitat del barri de Can Caralleu,que ésfruit de l'autoconstrucció i estroba
molt degradat, motiu pel qual espera des de fa molts anys lasevarehabilitació; ques'autoritza la construcció
de 6.000 m2 de sostre en 40 habitatges com a màxim
en una part de Can Sentmenat, però a canvi s'obté la
cessió d'11 ha -valorades en 500 milions de pessetes-que s'estenen des del perímetre urbà finsalacarretera de les Aigües, sense que es perdi zonaverda dins del
sector d'actuació gràcies a les compensacions que
s'estableixen; i que tot això queda concretat en la disposició transitòria que proposa afegir al Pla i que diu:
«1r. La subzona, qualificada com A 5, que afecta la
fincapropietat de Sentsar, SA, s'incorporacom unajust del límit de zona en aplicació d'allòque preveu l'article
66 de les Normes Urbanístiques del Pla General Metro¬
polità. Els sòlsamb aquesta novaqualificació urbanísti¬
ca hauran d'acomplir les condicions següents, amb caràcter previ a la seva consideració com a solars
edificables, en aplicació de l'article 78-b de la Llei del
Sòl: a) l'aprovació d'un Estudi de detall d'ordenació de volums i assenyalament d'alineacions i rasants que
acompleixi les següents determinacions: un aprofita¬
ment màxim de 6.000 m2 de sostre i 40habitatges, que
ocupi unasuperfície màxima de 7.670 m2 de sòl, de la subzona A5, destinant la resta a zona verda pública. L'ordenació urbanística preveurà la màxima integració
en latopografia del sector i la menor transformació de les seves condicions físiques; així mateix definirà la vialitat secundària d'accés als habitatges; b)la delimita¬ ció d'una unitat d'actuació urbanística, en aplicaciódels
articles 76 i 83 de la Llei del Sòl a executar pel sistema de compensació que incorpori com a càrregues urba¬
nístiques les següents: 1) la cessió dels terrenys afec¬
tats de vial i zona verda de tota la finca anomenada
"Can Sentmenat", d'acord amb la descripcióque figura a la compareixença de data 17 de març de 1986; 2)
l'obligació de costejar la urbanització imposada per l'article 83,4 de la Llei del Sòl, que correspon als propietaris de la unitat d'actuació esmentada, es con¬
creta en l'assumpció del cost d'execució d'obres d'ur¬
banització i millora dins l'àmbit del Pla per un import de
120 milions de pessetes. 2n. Mentre no s'aprovin els
instruments urbanístics abansesmentats, la qualificació
urbanística de la finca de referència és la del Pla General Metropolità.»
Comenta que no hi ha disminució de la zona verda;
que el sostre edificable és únicament d'1,04 m2 per
metre quadrat de sòl quan, segons el Pla General
Metropolitàpodria ésser d' 1,32; i que la reducció de les parcel·les a200 m faentrar en ordenacióel 54 % dels
habitatgesactualment existents.
El Sr. Albesa considera que aquest Pla afecta una
àrea que cal remodelar i ha estat objecte d'un intens
debat, gràcies al qual s'hi han introduït millores ben notables; que les zones verdes romanen, com el seu
Grup havia propugnat, dins dels sector afectat i la remodelació resulta convenient peral veïnat; ique el Pla
assegura la connexió del barri amb la resta de lapart
alta de la Ciutat i és bo, en definitiva, per al Districte de
Sarrià-Sant Gervasi i per atota la Ciutat.
El Sr. Fargas avança que el seu Grupvotarà afirmati¬ vament la proposta perquè comparteix l'apreciació po¬ sitiva que n'han fet les intervencions anteriors. Afegeix que troba molt positiu l'esforç dels arquitectes dels
Serveis de Planejament per posar-se al dia i anar
aplicant els criteris que marca la jurisprudència, arabé,
creu que això pot provocar la paralització i, fins itot,
la represa de determinats expedients; i que concretament el seu Grup ha d'expressar les seves reservesquant
a
la figura urbanística usada en aquest cas, ja que,
malgrat les consultes realitzades, en el document en
debat, s'hi podria veure una nova modificació puntual del Pla General Metropolità.
El Sr. Lucchetti significa que la tramitació d'aquest
Pla, que afecta una zona molt degradada i que en la
seva primera versió no comprenia la fincadel Marquès
de Sentmenat, s'ha ralentit lamentablementa causade la inclusió de tal finca després d'un conveni amb els
promotors, on no s'aclareixen lescompensacions obtin¬ gudes a canvi; que la remodelació del barri de Can Caralleu, que cal aprovar urgentment donada la seva
degradació, no s'havia debarrejar amb la requalificació
de l'esmentada finca del Marquès de Sentmenat, però
no s'ha volgut fer la separació i mentrestant han anat oferint-se contrapartides; que no ha sabut veure en
l'expedient els 100 milions aconseguits gràcies a
aquesta espera; que el Pla, encara que els veïns n'a¬
pressen l'aprovació, presenta problemes perquè con¬ cretament, segons el pla d'etapes, en la primera fase
s'abordaran les obres de connexió exterior i la urba¬ nització dels sòls de nova ocupació, mentre que les
obres de millora urbana i reforma interior dels sòls ja
ocupats queden relegades a lasegonafase; queelseu
Grup votarà, doncs, en contra més i quan no té sufi¬
cientment estudiada la fórmula ques'invocaperedificar
en zones verdes i per sostenir que el planejament
proposat no modifica el Pla General Metropolità i tem
que aquesta fórmulaesvagi aplicantaaltres llocs de la
Ciutat demanera que elcasde Can Caralleu,totiésser d'importància relativa, s'ha convertit en emblemàtic
davant l'ofensiva actual que va introduint puntualment
modificacions del Pla General Metropolità mitjançant
unes solucions pragmàtiques, a propòsit de les quals
puntualitza, percert, que la sentència de Can Serrano l'ha invocat ell sinó el promotor del Pla especial deba¬
tut en el dictamen anterior. Precisa, per últim, que
el
seu Grup no està d'acord amb la modificació del Pla
General Metropolità que postulen el Partit Popular
i
Convergència i Unió, que reduiria les zones verdes
i
equipaments, ni amb les modificacionspuntuals
de
tal
Pla, que considera equivocades; i demana un debat
ciutadà sobre aquest temasense etiquetes
desqualifi-cadores.El Sr. Serra i Martí assenyalaque les
compensacions
urbanístiques permetran un avanç fonamental en
l'exe¬
cució del Pla i els 100 milions oferts es destinaran a
j
realitzar millores en tot el sector; que lanormativa
permet ajustaments de zones fins a un 8 % de
la
superfície; i que, segons les consultes efectuades, no
sembla que el Pla especial en discussiócomporti
modi¬
ficació del Pla General Metropolità, sobretot quan es
garanteix quantitativament la conservació de les zones
verdes i dels equipaments.
El Sr. Cullell fa avinent que cap Grup no ha
de
fer
judicis d'intencions sobre el posicionament dels
altres;
queelseu Gruppensapresentaren unaproperasessió
unaproposicióo una mocióon s'insti l'inicidels
treballs
de readaptació del Pla General
Metropolità
ide les
seves Normes urbanístiques, a fi que
s'augmentin
els
espais verds i els equipaments; i que el Pla
de
Can
MM 14 30-IV-1989 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 555
forma l'equip de govern, que
és inestable i necessita
acords
puntuals
amb altres forces
pertirar endavant
determinades propostes.La Sra. Vintrópuntualitzaque, quan
la
coalició
aquè
pertany
el Sr.
Cullell
promou
en
el Parlament
requalifica-cions que,
si
més
no, espoden
considerar curioses,
pensarque
el
Grup
municipal convergent
defensarà ací,
per
coherència,
actituds
similars,
no
és fer
cap
judici
d'intencions i que el Grup
d'iniciativa
perCatalunya és
contrari alarevisió del Pla General
Metropolità
i
sesent
orgullosament
responsable de
l'aplicació
quese
n'ha
fet fins ara encaraque, en qüestions concretes
i
pun¬ tuals, desitgi que esmillorin les
contraprestacions;
con¬següentment,
pel
quefa
aIniciativa
perCatalunya,
no perillal'estabilitat del
governde la
Ciutat.
El Sr. Lacalle matisa que el Sr.
Cullell
nos'ha d'ar¬
rogarel
caràcter
de
capde
l'oposició municipal,
perquè
només hoés del seu Grup.ElSr. Armet anuncia que en una propera
sessió
espresentarà
uninforme
on esdemostrarà,
com asíntesi,
queel govern
progressista i d'esquerres
de la Ciutat ha
millorat el Pla General Metropolità en el conjunt de les seves actuacions. Observa que l'últim any i mig
s'han
produït moltes
votacions i
noli sembla
unasortida
elegantconstataruna manca
ocasional de
majoria;
queel Sr.Lacalle, quanhavolgutconsensuar untema
ho ha
fet amb totaclaredat; que en les matèries
d'urbanisme
s'hamantigut undiàleg
constructiu,
gràcies al qual s'ha
arribat a un consensmajoritari en qüestionsimportants
per alaCiutat; ique aCatalunya
hi han
béns d'especu¬
lació, portats per les forces
econòmiques
de
semprei
sovint representats políticament per
les forces
de dreta
de sempre, i a Barcelona, encanvi, hi ha
control
urbanístic, capacitat de
negociació
i guanycol·lectiu
perals ciutadans.
El Sr. Cullell manifesta que els Grups de
l'equip de
govern no estan d'acord pel que fa al Pla
de Can
Caralleu; també que el de la super-illa de
la
Diagonal ha
estat aprovat ambl'abstenció d'un d'ells; que
el
termeespeculació l'ha usat el Sr. Armet i no ell, que
només
sosté que, ateses les modificacions puntuals queestà
sofrint el Pla General Metropolità, convé iniciar els estudis per revisar-lo; que el Grup de
Convergència
i
Unió continuarà el seu paper
d'oposició i de
crítica
de
l'acció de govern la qual, com
és
benpalès
enels
comentaris dels mitjans decomunicació, té
undels
seusaspectes més criticables en el camp de
l'urbanis¬
me -on hi ha contradiccions internes entre els compo¬ nents de l'equip de govern-, tot i que
el
seuGrup,
gràcies als esforços dels Sr.
Serra i
Martí
pertirar
endavant determinats expedients, doni, en
benefici de
la Ciutat, el suport a determinatsdictàmens;
que per això en una propera sessiópresentarà
unaproposta
perquè es comenci a estudiar la conveniència de revi¬
sarel Pla General Metropolità; i
que la
Sra.
Vintró
noha
dedonar lliçons de coherència perquè, quan es
forma
part d'un govern, s'ha d'estar a les verdes i ales
madures, és a dir, se lí ha de donar suport encara que això
signifiqui
mossegar-sela llengua, i no s'hivalen els
continusdesmarcatges.El Sr. Lucchettiobserva que si el Sr.
Cullell
repassava el funcionament dels governs decoalició existents
en
elsajuntaments i comunitats autònomes
d'Espanyai en elsaltresestatsd'Europa, s'adonariaquela
democràcia
1el consens no
coincideixen pas amb el concepte que el
Regidor
convergent ha donat; i que
el
seuGrup
defensales seves posicions com a equip degovern.
S'aprova el dictamen amb
el
vot encontra
de la Sra.
Vintró i del Sr. Lucchetti.
El Sr. Alcalde puntualitza que en virtut
de la
disposi¬
ció transitòria esmentada s'han aprovat 2
m2 més dels
que preveia el Pla
General
Metropolità; i el Sr. Lucchetti
indica que aquest documentno
figurava
enl'expedient
quan ell
l'examinà.
El Sr. Alcalde significa
també
que per al'Ajuntament
el Pla aprovat no comportamodificació del Pla General
Metropolità, però resta a l'espera
de la
decisió
quela
Comissió d'Urbanisme de Barcelona adopti sobre
aquesta
qüestió.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 16 de
desembre de 1988, que aprovà provisionalment
les
Bases del concurs per a laformulació i
execució
del
Programa
d'actuació
urbanística del
sector
nord-oest
de Pedralbes, incorporant-hi una nova
determinació
d'ús.
El Sr. Serra i Martí subratlla que es tracta de
l'últim
sector urbanitzable no programat existent a
la Ciutat i
que la
determinació
d'ús
ques'incorpora
al'apartat
quatreés l'ús
residencial (hoteler).
El Sr. Lucchetti expressa la seva conformitat
amb
aquestanova
determinació d'ús tanmateix fa notar
quesi bé en un lloc de les bases es preveu un preu
màxim
de venda o lloguerde les edificacions, en un
altre punt
no es considera procedent establir tals preusmàxims,
determini aquest darrerque, quan
el
promotorté oberts
altres fronts denegociació, li sembla un
abandó de les
facultats municipals; i que encara que
el
seuGrup
hauria preferit deixar aquesta proposta
sobre la taula
pertractar-la juntamentamb el
Pla d'hotels, hi votarà
afavor.
S'aprovaperunanimitat.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, d'1 de
març de 1989, que aprova la
Normativa-marc
regulado¬
ra de la constitució,
organització
ifuncionament dels
Centres Gestors.
El Segon Tinent
d'Alcalde, Sr.
Raventós, explica
que l'administració municipal es realitzavafins
aramitjan¬
çant la
gestió
directade les
Àrees,
la descentralització
territorial dels Districtes i la descentralització funcional
de les Institucions i Empreses municipals,
i
quela
proposta afegeix dins
la primera
unaforma de
descon-centració, els Centres Gestorsafi d'incorporar-hi la idea
de ladireccióperobjectiusenvirtut de la
qual
esfixen
ales Unitats uns objectius, se'ls assignen uns recursos humans, materials i financers, se'ls determinaunaauto¬
nomia de
gestió
i se'lsestableixen
unsindicadors
afi
d'avaluar la
gestió desenvolupada;
que unacaracterísti¬
ca d'aquests Centres, que no tenen
personalitat
jurídi¬
ca, és la seva capacitatd'incentivació
enfunció
dels
objectius i la necessitat
de tenir al capdavant
personesqualificadesper laseva
capacitat
de
gestió i
perla
sevaexperiència; que es tracta,
doncs, d'una
figura innova¬
dora que s'ha d'implantar de manera
gradual
i
quedóna respostaa la
preocupació
dedotar
l'Administració
de capacitat, autonomia i
responsabilitat
permillorar
l'eficàcia de la gestió;que es preveu unperíode experi¬
mental de noumesos entres centrespilots -la Imprem¬ taMunicipal, els Museus il'Escola-viver
Castell de Sant
Foix-, al final del qual s'introduiran les
rectificacions
oportunes en la
normativa; i
quela proposta
recull els
suggeriments que hi han
formulat les
Àrees
afectades i
la Intervenció municipal.
556 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 14 30-IV-19m
control dels treballadors, procurant que no se sentin
menyspreats i sense necessitat de crear nous càrrecs
de confiança -els gerents dels Centres Gestors-, que
seran un nou motiu d'increment de la despesacorrent i
sesostrauen al control directe del Consistori, de mane¬ raque,si es porten lescoses al'extrem, l'Administració municipal centralitzada podria quedar reduïdaaaquest Plenari; i que els objectius que els nous Centres prete¬
nen assolir es poden aconseguir també potenciant els
negociats i les unitats existents en lloc de cercar
com-plaences de càrrecs designats a dit. Anuncia, en con¬
seqüència, que elseuGrupno pot votar positivament la proposta i es reserva la facultat de formular-hi les
al·legacions pertinents durant el tràmit d'informació pú¬
blica.
El Sr. Mas creu que la proposta aborda qüestions d'organització interna que corresponen a l'equip de
govern però, en els seus plantejaments i objectius, té unaprofunditat conceptualsuficient perquè elseu Grup es pronuncií, i en aquest sentit la valora positivament perquè el seu objectiu és ambiciós encara que difícil
d'assolir -ja que comporta una reorganització de l'es¬
tructura interna i un intent de control de les despeses-, i
pot suposar unfre alacarrerade creació d'Organismes
autònoms i Empreses municipals -on la coordinació interna i el control deixen bastant a desitjar-, tanmateix
se'n desconeixen les dimensions finals, els costos inicials d'implantació i a les dificultats intrínseques de la
reforma, s'hi sumenles experiències desafortunades de
l'equip de govern en elcamp de l'organització adminis¬
trativa.
Diu, en resum, que encara que el sentiment del seu
Grup ésd'escepticisme, trobapositiu qualsevol element
que s'orienti en la línia d'intentarunmillor funcionament
dels serveis centrals, de modernitzar-los i de
controlar-ne el costos, sempre i quan no afecti les condicions i
funcions del personal municipal ni quan l'eficàcia del servei: per tant, el seu Grup opta per l'abstenció tot
significant que, quan hom pretén aconseguir el vot
favorable de tots els Grupsen unaqüestió, cal haver-la tractat prèviament entre tots en comptes d'haver-la donat a conèixer una hora abans de la sessió.
El Sr. Lucchetti veuamb interès la iniciativa d'introduir
en una administració pública afectada per problemes
seculars, criteris de racionalització finsara exclusius de
l'empresa privada. Afegeixque la direccióperobjectius
i la incentivació en funció d'aquests són el corol·lari d'unajuntamentquedesitjaactuarper programes, ique val la penaapostar per aquesta racionalització adminis¬
trativa malgrat les dificultats i incomprensions que pu¬
guin suscitar.
El Sr. Raventós indica quela innovació proposada és clara i positiva, ve a racionalitzar la gestió municipal i
s'inscriu en la línia de modernització de les administra¬ cions públiques; que tant la definició d'objectius com l'atribució de responsabilitats són dues velles aspira¬ cions del funcionariat a fi de poder acomplir millor la
seva missió; i que l'experiència donarà els seus fruits
ben aviat.
El Sr. Albesareplica que la direccióperobjectius no s'ha inventat pas arasinó que l'Administració ja l'aplica
en certs casos i es pot dur també a terme fixant els objectiusa les unitats actuals i controlant-ne el compli¬ ment; que la proposta pretén posar al capdavant dels CentresGestors determinades persones; que si l'equip
de govern desitja promocionaralgú delsseus ho ha de
dir clarament en lloc de recórrer a eufemismes que
deixin reduïda l'Administració municipal a aquest Plena¬
ri; que el funcionament de l'Ajuntament és racional
perquè els seus treballadors són éssers humans; que
se sent obligat a parlar apassionadament d'aquests temes per la gent que pot quedar ferida; i que si
s'aplicaven en l'organitzacióexistent els mateixos crite¬
ris, s'obtindrien els mateixos resultats.
El Sr. Raventós opinaque el Sr. Albesa està obsedit
perquè nomésveu pertot arreu càrrecs de
confiança
inomenamentsadit, quan hauriad'aprofundirmés l'anà¬
lisi d'una reforma que resulta innovadora, peròquedes
de posicions immobilistes i conservadores no convé que l'Ajuntamentprogressi i es desenvolupi.
El Sr. Albesa matisa que, comja indicà en la darrera sessió, l'equip de govern no ha d'ésser redemptor de
res; queha estatun govern de la mateixa famíliapolítica
que el municipal inoels conservadors el que han portat
la disbauxa a l'Administració pública; i que conservador no vol dir immobilista com tampoc socialista no vol dir
progressista.
S'aprovael dictamen amb el vot en contra dels Srs.: Lacalle, Albesa, i Fernández i Díaz, i amb l'abstenció dels Srs. Cullell, Ainaud, Vila, Blasi, Fargas, Perelló,
Mas, Bueno, Amat, Alsina, Bonet, Puigdollers, Marcet, Cardona, Fabregat, Audet, i Olmedo.
ALCALDIA ÀREA DE CULTURA
Secretaria Tècnica de l'Àreade Cultura
Aprovar la constitució de l'Institut Municipal Barcelo¬ na Espectacles, l'objecte del qual serà la gestió de totesles activitats culturals públiques, d'interès per ala
Ciutat, relacionades amb l'àmbit de l'espectacle i la
festa, encomanades per l'Ajuntament de Barcelona;
aprovar-neels corresponents Estatuts i normescomple¬
mentàries segons el documentque s'adjunta; i facultar
l'Alcalde per realitzar les actuacions pertinents per a l'efectivitat d'aquest acord.
El Sr. Alcalde justifica la creació d'aquest nou Institut perl'agilitat que exigeix el món de l'espectacle i que no implica, com tampoc ho fan els Centres Gestors, cap minva de les facultats de control que pertoquen al
Plenari.
El Sr. Albesa comprèn els motius que justifiquen
la
creació del nou ens i avança el vot favorabledel
seu Grup si se li garanteix la presència de tots elsGrups
municipals en els òrgans rectors del nou Institut
munici¬
pal.
El Sr. Alcalde garanteix que s'acollirà la
petició del
Grup Popular.
El Sr. Bonet anuncia que el seu Grup
s'abstindrà
perquè la proposta afecta l'organització del govern
municipal, però seguirà la gestiódel nouens
perquè
nogeneri un cost addicional.
La Sra. Capmany remarca que la creació
del
nou Institut respon a la preocupació per l'agilitat querecla¬
men els contractes del món teatral i ésuna
qüestió
queafecta tot el Consistori perquè, quan era
Regidora
de
Cultura, hagué de donar moltes explicacions a
instàn¬
cies dels Regidors de Convergència iUnió; i
quela
nova organització dels espectacles municipals
té
dos
avantatges: 1) crea una infrastructura estable per
