Númm. 34 / Any XC
M
G
Comissio Comiss vitat Comiss vent Comiss Acta Comiss Acta Acta Comiss Públ Comiss Acta CVIIIMU
GA
ons del Cons
sió de Cultura t i Innovació. sió de Qualitat tut i Esports. A sió de Presidè a Sessió. 16/1 sió d’Economia a sessió extrao a sessió 16/11 sió de Seguret ica. Acta sess sió d’Hàbitat U a sessió 17/11
UN
A
sell Municipa
, Coneixemen Acta sessió 15 t de Vida, Igu Acta Sessió 15 ncia i Règim I 1/2011 ... a, Empresa i O ordinària. 8/1 1/2011 ...
tat i Mobilitat sió 17/11/201 Urbà i Medi Am 1/2011 ...
N
AS
S
al nt, Creati- 5/11/2011 . altat, Jo- 5/11/2011 . Interior. ... Ocupació. 1/2011 ... ... ... 1 ... mbient. ...NIC
SE
SUMA
3645 3674 3709 3733 3745 3768 3794CI
E
ARI
Acords Acords de bre de 2Disposicion
Acords dels ò
Modificacio Personal Nomenamen Concurs 1 Anuncis Altres anu
P
ET
les sessions d 2011 ...
ns generals
òrgans de gov
ons de crèdit
nts concursos
390/11. Asses
ncis ...
PA
TA
del mes de de ...
vern
Pressupost 20
ssor/a jurídic
...
30 de desembr
AL
A
esem- ... 3
011 ... 3
districte 3
... 3
COMISSIÓ DE GOVERN
Actes
Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació
Acta de la sessió del dia 15 de novembre de 2011, aprovada el 13 de desembre de 2011
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 15 de novembre de 2011, s'hi reuneix la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, sota la presidència de l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Francina Vila i Valls, Joan Puigdollers i Fargas, Jordi Martí i Grau, Carmen Andrés Añón, Gabriel Colomé i Garcia, Joan Trullén Thomàs, Belén Pajares Ribas, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Ricard Gomà Carmona i Isabel Ribas Seix, assistits per l’assessora jurídica Sra. Mª Teresa Ordóñez Rivero que actua per delegació del Secretari General de la Corporació, i que certifica.
També hi és present la Sra. Antònia Hernández, en la seva qualitat de Directora de promoció educativa i desplegament territorial de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB).
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Sònia Recasens i Alsina. S'obre la sessió a les 9,10 h.
I) Aprovació de l'acta de la sessió anterior S'aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d'ofici
La Sra. Ribas demana tenir accés als punts 3, 4 i 5, que fan referència als centres cívics.
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Districte de Sant Andreu
Del gerent municipal, de 20 d'octubre de 2011, que adjudica a Tu y Yo dos amigos, SCP el servei de gestió del punt d'informació - bar cafeteria al barri del Bon Pastor, per un cànon anual de 5.000,00 euros i un durada de dos anys.
2. Districte de Nou Barris
Del gerent municipal, de 28 d'octubre de 2011, que aprova els plecs de clàusules i autoritza despesa del contracte per al lloguer d'empostissats, estris, equips so i llum, per als exercicis 2012-2013, i per un import de 583.280,00 euros.
3. Districte de les Corts
Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2011, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte que té per objecte la gestió i explotació del centre cívic Riera Blanca, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 400.000,00 euros.
Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2011, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte que té per objecte la gestió i explotació del centre cívic Can Deu, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 372.100,76 euros.
5. Districte de les Corts
Del gerent municipal, de 7 de novembre de 2011, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte que té per objecte la dinamització del centre cultural Les Corts, per als exercicis 2012-2014, i per un import de 70.527,36 euros.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. CCP i PAE, una proposta per les activitats educatives i innovadores.
El Sr. Ardanuy dóna la paraula a la Sra. Hernández, directora de Promoció Educativa i Desplegament Territorial de l'IMEB.
El Sr. Portabella indica a la Sra. Hernández que disposa de 15 minuts en dues intervencions i li dóna la paraula.
La Sra. Hernández, per encàrrec del regidor d’Educació i Universitats, presenta el Consell de Coordinació Pedagògica (CCP) i el Programa d’activitats escolars (PAE), que són una aposta per les entitats educatives i innovadores de Barcelona:
La ciutat ofereix als centres educatius diversos contextos i oportunitats d’aprenentatge. L’escola ha de col·laborar amb altres entitats i institucions per estar en contacte amb la realitat i contribuir a la formació dels infants i joves, tot establint el diàleg educatiu entre l'escola i la ciutat.
El CCP és una xarxa formada per 138 institucions i entitats, públiques i privades, que han apostat per convertir l'educació en un dels seus eixos de treball. Enguany han entrat al CCP 8 entitats noves, entre les quals hi ha la Federació ECOM, una organització que treballa a favor de les persones amb discapacitat física.
La diversitat d’entitats permet treballar en una gran diversitat de temàtiques. El diàleg educatiu entre l’escola i la ciutat s’estableix de veritat a partir d’aquest Consell.
Des de l’IMEB, mitjançant el CCP, es promouen la diversitat de recursos educatius a disposició de l’escola, la millora de la qualitat de les propostes educatives, la formació permanent dels professionals que hi treballen, el diàleg i la col·laboració entre l’escola i les entitats del Consell i la creació de canals de comunicació adients que facilitin la tasca del professorat en la decisió de les activitats més adequades en la seva programació lligades al currículum.
L’IMEB publica el PAE, que actualment consta de 4.375 activitats adreçades a tots els cicles educatius, des de l’escola bressol fins al batxillerat i els cicles formatius, adequadament seqüenciades i lligades al currículum. Aquest curs l’oferta d’activitats s’ha incrementat, sobretot en el primer cicle d’educació infantil i en educació especial. Els cicles educatius als quals s'adrecen més activitats i que més participacions obtenen són el cicle superior de primària i la secundària obligatòria, ja que el treball del currículum lligat a les activitats fora de l’aula és molt més intens.
Les entitats del Consell faciliten les dades de participació. Les dades del curs 2010-2011 es recolliran fins a finals de desembre del 2011. Les dades actuals pertanyen a 63 entitats del Consell i permeten inferir alguns resultats que es presenten amb dades relatives. S’està treballant amb les entitats per unificar la recollida de dades. Cal mostrar a les institucions la importància de tenir els resultats sobre quina és l’evolució d’aquestes activitats, de l’alumnat, etc.
Pel que fa a Barcelona, els grups escolars que més hi participen són els de Ciutat Vella, Gràcia, Sant Andreu i Sants-Montjuïc. El propòsit és avançar cap a un equilibri territorial en relació amb la participació en les activitats. Per a això, és imprescindible la implicació dels districtes en la dinàmica de treball de l'Institut d'Educació.
Des de l’IMEB també es treballa per millorar l’accés a les activitats educatives de la ciutat. L’objectiu és augmentar el nombre de places gratuïtes que ofereixen les entitats del CCP per distribuir-les entre els centres educatius de les ciutats. Gairebé totes les institucions del Consell signen un conveni de col·laboració i, a canvi, l'IMEB obté unes gratuïtats, de manera que es facilita l'accés a les activitats de les escoles que provenen de les zones amb població més desfavorida.
La Secretaria Tècnica del CCP s’encarrega de fer aquesta distribució segons l’índex de capacitat econòmica familiar o renda familiar disponible, que és un indicador del Departament d'Estadística de l'Ajuntament. Aquest índex es basa en unes variables que es consideren bons indicadors de la capacitat econòmica familiar. Aquesta fórmula de distribució està consensuada amb totes les institucions que ofereixen gratuïtats. Els districtes que reben més gratuïtats són Ciutat Vella, Nou Barris i Sants-Montjuïc.
Les mesures per fomentar les activitats educatives i incrementar-ne el nombre i la qualitat es poden agrupar en dos grups: les relacionades amb el CCP i les relacionades amb el PAE. El Consell celebra tres sessions anuals de treball, dues de plenàries, per treballar en la gestió, a més de realitzar diferents accions de formació i de presentació de programes.
Pel que fa al CCP, es pretén promoure l’increment d’entitats del Consell, amb una oferta d’activitats consolidada i de qualitat, posant l’accent en les entitats que realitzen activitats relacionades amb la cultura tradicional i popular.
Un altre objectiu és recuperar les jornades tècniques del CCP, que són un espai de reflexió entre entitats i escoles i que ajuden a veure quina pot ser la projecció del Consell en el futur.
Un tercer objectiu és formalitzar el CCP com un consell sectorial de Barcelona. Un quart objectiu és aconseguir la participació dels representants dels consells municipals dels districtes.
Un últim objectiu és crear noves dinàmiques de comunicació del Consell, amb les tecnologies de la comunicació —concretament les xarxes socials virtuals—, tant entre l’IMEB i els representants de les entitats com entre el Consell i la comunitat educativa.
Pel que fa al PAE, es pretén promoure l’increment de l’oferta d’activitats educatives de ciutat per al primer cicle d’educació infantil; incrementar l’oferta educativa en relació amb la promoció de la cultura científica i tecnològica vinculada a les universitats, a la recerca científica que s’està desenvolupant actualment; procurar la participació de l’alumnat dels districtes amb menys participació en les activitats educatives; augmentar el nombre d’activitats; que les activitats es reservin mitjançant l’aplicació per Internet del PAE; millorar l’arquitectura interna de l’aplicació per garantir una millor accessibilitat i, finalment, implicar els tècnics dels districtes en tasques relacionades amb l’educació en el procés d’assignació i distribució de les gratuïtats del PAE.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Andrés.
La Sra. Andrés agraeix l’informe i pregunta quina és la inversió municipal en el programa per pagar els convenis amb les entitats.
Agraeix a les entitats que formen part del Consell la seva participació i reitera que creuen en la ciutat educadora i la col·laboració entre agents per millorar l’educació.
També demana que el regidor expliqui la situació dels plans educatius d'entorn de la ciutat o els camins escolars.
Agraeix l’informe, però comenta que els hauria agradat que aquest primer informe hagués estat sobre les línies de govern en matèria educativa de la ciutat — absentisme, formació professional, programa Èxit, nova estructura del Consorci d’Educació de Barcelona, canvi d’especialitats a la primària o pas dels 14 a la formació professional.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Pajares.
La Sra. Pajares agraeix la presentació i celebra que hi hagi institucions públiques i privades que s’hagin sumat al CCP, que articula i coordina les ofertes educatives a les escoles des d’institucions municipals i que el 2013 farà 25 anys.
Comenta que, en revisar l’informe, s'han adonat que el percentatge de participació en l'educació secundària postobligatòria és baix, tot i que té un nombre d’activitats important. Volen saber si no s’ofereixen activitats prou atraients o prou motivadores per a aquesta franja d’edat.
També demanen quin és el pressupost del programa i una mica més de detall, ja que es parla de la necessitat d’aplicar la igualtat d’oportunitats en l’accés a les activitats educatives a través de la gratuïtat de les activitats. Creuen que és encertat treballar per incrementar el nombre de places gratuïtes, que actualment són 21.995 i no representen un percentatge gaire alt de l’alumnat de Barcelona. Els recursos públics no són il·limitats, però sí que es podria ampliar el nombre de places.
Afirma que l’equilibri territorial és important per solucionar molts dels problemes, segurament també el de la gratuïtat.
Pregunta si hi ha alguna avaluació qualitativa elaborada pel CCP. Si els increments quantitatius no van acompanyats d’increments qualitatius, no s’optimitzarà la ciutat com a agent educatiu.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Gomà.
El Sr. Gomà agraeix la presentació de l’informe i situa el CCP i el programa d’activitats educatives en el projecte educatiu de ciutat. L’informe arriba en un moment en què el Govern municipal encara no s'ha posicionat sobre el projecte educatiu de ciutat. Valora positivament el compromís de les entitats en el programa d’activitats escolars i la seva participació durant molt temps en el projecte educatiu de ciutat. L’informe avala una trajectòria de consolidació i d’enfortiment, tant del CCP com del PAE.
Destaca dos objectius que s’apunten a l’informe: d’una banda, la necessitat d’incorporar els districtes i, per tant, tots els elements d’una incardinació territorial, el PAE i més inserció en els circuits territorials de caràcter educatiu; de l’altra, que les garanties d’accés siguin veritablement universals i que es pugui pensar en elements de gratuïtat com també en elements de tarifació social perquè ningú no quedi al marge d’aquestes activitats.
La lectura crítica és que l’informe es queda curt en tots els aspectes. En les primeres pàgines, se n’afirma el concepte i hi estan d’acord. Després hi ha una sèrie d’estadístiques molt descriptives i, al final, uns objectius enumerats de manera molt telegràfica. Hi troben a faltar contingut. En la part del balanç, hi troben a faltar quines han estat les activitats, les temàtiques, la distribució de les temàtiques, el creuament de les temàtiques pels districtes i quines valoracions n’han fet els diferents agents. En la part de projecció de futur, hi falta quina jerarquia d’objectius s’estableix. Per tant, falten molts més elements de concreció que donin gruix i sentit al document. Expressa el desig que, quan el Govern presenti una visió més general del projecte educatiu de ciutat, els elements de més contingut en relació amb el CCP tinguin més presència que en aquest informe.
El Sr. Portabella agraeix l’informe i assenyala que tots estan a favor del CCP i el PAE i que estan convençuts que aquest tipus d’estructures forma part del que ha de ser el projecte educatiu de ciutat. Troben bé que el CCP i el PAE mantinguin, des de fa temps, una activitat que consideren notable i que incorpora dos aspectes destacables: d’una banda, una implicació de la societat i, de l’altra, el sistema de beques.
dins el context del model educatiu de ciutat. En fan una valoració positiva. Tanmateix, creuen que caldria circumscriure el CCP i el PAE en un marc més general, en el qual se'ls assignés pes, les esperances que s'hi han dipositat per a la formació integral dels nois i de les noies.
Creuen que cal continuar aprofundint en la part territorial. Consideren que totes les mesures per millorar les activitats qualitativament i quantitativa, com incrementar l’oferta d’activitats culturals, científiques i tecnològiques o aprofundir en la cultura popular i tradicional, estan bé. Els sembla que aquests programes han de tenir una certa versatilitat i anar incorporant alguns aspectes nous, vigents.
Dóna la paraula a la Sra. Hernández i li indica que li queden 4 minuts i 57 segons.
La Sra. Hernández admet que potser l'informe és fred, però considera que és molt difícil explicar en tan poc temps i en tan poques pàgines una feina molt consolidada a Barcelona.
Intentarà donar una resposta global a les preguntes que s’han formulat: l’avaluació és un tema que els preocupa molt. Una oferta tan gran, de 4.135 activitats educatives, significa que hi ha un procés de treball previ, simultani i posterior. S’han intentat emprendre diversos projectes d’avaluació globals, però és pràcticament impossible. Sí que s’han donat elements d’autoavaluació a les institucions. Cal que se sentin orgullosos d’aquestes institucions, perquè ja els tenen molt integrats. No sempre hi ha la mateixa oferta educativa i, al final, un equip de l’Institut d’Educació treballa en col·laboració amb aquestes institucions, a partir d’aquests elements d’autoavaluació, per ajudar les institucions que no hagin pres les mesures pedagògiques oportunes. Mai no n’hi ha prou, però els tècnics que hi treballen habitualment estan molt contents. En algunes sessions de treball es dediquen a aquesta autoavaluació.
Pel que fa a la secundària postobligatòria, accepta que hi ha un tema important: el professorat està pendent que l'alumnat ha d'anar a la universitat. Per tant, és l'etapa en què menys sortides es fan, malgrat que hi ha una oferta. Les institucions que fan oferta educativa per a la secundària postobligatòria es queixen d’aquest fet, però ho entenen. S’ha analitzat profundament aquest tema i el professorat explica que la causa és l’objectiu que el màxim nombre d’alumnes arribi a la universitat.
Quant al pressupost, es dediquen uns 50.000 euros anuals al PAE i uns 20.000 euros al CCP. En total, entre 70.000 i 80.000 euros. El PAE és una arquitectura interna que cal anar aplicant constantment perquè les noves tecnologies fan que el portal educatiu estigui cada vegada més actualitzat.
Assenyala que no hi ha diners darrere dels convenis amb el CCP, sinó que es tracta de convenis de bones intencions.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Ardanuy.
El Sr. Ardanuy demana que es busqui el moment per tractar algunes qüestions de molta profunditat i de visió molt estratègica. Comenta que la regidora del Grup Municipal del PSC ha parlat de temes que no són competència directa de l’Ajuntament, com els plans educatius d’entorn i el suport de l’Ajuntament a les activitats extraescolars de les AMPA. Afirma que les activitats del PAE estan incardinades en una estratègia de ciutat, s’ofereixen en col·laboració amb els centres educatius i les AMPA; no són, doncs, activitats aleatòries, sinó que tenen una orientació purament educativa.
Assenyala que quan es parla del PAE no és el moment de parlar del Consorci d’Educació de Barcelona. Darrere d’aquest projecte hi ha una col·laboració molt estreta amb la societat civil, administracions, empreses, etc. Parlar del Consorci d’Educació de Barcelona seria faltar al respecte a la feina de molta gent. S’ofereix a presentar un informe sobre la situació del Consorci i de les seves planificacions en els propers mesos.
i tot de fora de Catalunya. Per tant, és un element tractor a l’hora de captar l’interès dels centres educatius d’arreu.
Assenyala que l’estratègia de ciutat, des del punt de vista educatiu, ha d’anar emmarcada també pel Pla d’actuació municipal. S’està treballant en aquest marc per definir i travar una estratègia educativa de ciutat. Considera que segurament hi haurà un canvi d’orientació, però que cal reforçar aquest projecte d’èxit. Afirma que la col·laboració de l’Ajuntament amb altres institucions i administracions és un intercanvi d’interessos, d’inquietuds, que enforteix la societat. Hi ha altres projectes, com els plans educatius d’entorn i els camins escolars, que també hi ajuden; aquests projectes s’incardinen en una estratègia que s’estructura en el Pla d’actuació municipal, del qual es parlarà a bastament.
Insisteix en el fet que l’objectiu és teixir més complicitats en els districtes i que possiblement aquest és el punt on es posarà més èmfasi en aquest curs.
La Sra. Andrés diu que la seva intenció no és que es tractin aquests temes avui, sinó que se’n pugui parlar en aquesta Comissió. Considera que el Consorci d’Educació de Barcelona sí que té a veure amb l’Ajuntament, ja que el regidor és el vicepresident del Consorci.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal
Del Grup Municipal PSC:
2. Que comparegui el responsable del Govern municipal per tal de donar compte de les principals propostes i línies d'actuació que té previstes el Govern municipal per a l'àmbit de la cultura per al mandat 2011-2015.
El Sr. Portabella assenyala que hi ha 10 minuts per a la compareixença i 6 minuts per a la resta de grups. Dóna la paraula al Sr. Martí.
El Sr. Martí considera que, 6 mesos després de les eleccions municipals, és un bon moment per demanar un plantejament més panoràmic, tot i que és conscient que encara s’ha de discutir i aprovar el Pla d’actuació municipal i que hi ha un Pla estratègic de cultura vigent.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Ciurana.
El Sr. Ciurana diu que tot el que s’està fent des d’un punt de vista de la planificació i de la gestió municipal s’emmarca en el Programa d’acció municipal (PAM) per al mandat 2011-2015. En el document que s’aprovarà en els propers mesos, si hi ha una majoria, es fixaran no només les grans línies estratègiques en cada un dels àmbits, sinó també el conjunt d’actuacions concretes en l’àmbit de la cultura.
Assenyala que el Programa d’acció municipal té uns mecanismes de participació i de consulta prèvia, més enllà del període d’informació pública; a més, ja s’està consultant els sectors culturals de la ciutat sobre les línies estratègiques generals del programa. El PAM s’articularà sobre deu grans eixos:
En primer lloc, es parteix de la necessitat de promoure una Barcelona que fa de capital de Catalunya, tot adoptant la diversitat i el dinamisme de tot el que passa al país, i fomentar-ne la projecció.
En segon lloc, es proposa promoure l’excel·lència cultural de la ciutat, reconeixent la iniciativa de la societat cultural barcelonina i fomentant projectes a tots els barris en què els ciutadans es puguin sentir protagonistes.
En tercer lloc, es proposa impulsar la innovació i la creativitat en tots els àmbits i fomentar la creació de clústers amb valor afegit vinculats a les indústries culturals i creatives.
En quart lloc, es proposa posar a l’abast de creadors, artistes, emprenedors culturals, entitats i associacions culturals i públic en general els recursos per promoure el treball i la producció cultural i convertir la creativitat i la cultura en un eix estratègic en el desenvolupament de la ciutat.
tresors culturals de Barcelona. És el que s’anomena el retorn social de les inversions patrimonials fetes per la ciutat.
En sisè lloc, es proposa promoure les manifestacions, festes i entitats de cultura popular i tradicional de Catalunya per afavorir-ne la modernització i dotar d’infraestructures i fomentar la seva contribució a la cohesió social dels barris de la ciutat.
En setè lloc, es proposa fomentar la difusió, extensió i projecció del català com a llengua pròpia de la ciutat i com a expressió de la seva identitat cultural.
En vuitè lloc, es vol impulsar una estratègia per promoure el coneixement i la creativitat a la ciutat.
En novè lloc, es proposa posicionar la cultura i la creativitat de Barcelona al món, a través d'una major presència internacional dels projectes i equipaments culturals de la ciutat.
I, en desè lloc, es proposa elaborar i dur a terme propostes per millorar els models organitzatius i els sistemes de finançament i de gestió de les polítiques culturals.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Esteller.
La Sra. Esteller diu al Sr. Ciurana que el programa té una certa continuïtat, però que hi troben a faltar un canvi de model dirigit a avançar més cap a la participació de la societat civil. És cert que recull com a principi el patrimoni, la creativitat, etc., però és important que la societat civil tingui més capacitat d'iniciar projectes i de tirar-los endavant. Per a això cal un nou sistema de col·laboració entre l’ICUB i els projectes de la societat. Per tant, cal avançar cap a un sistema de contracte-programa i anar reduint les subvencions.
Considera que, dins de l’acció del Govern municipal, cal canviar l'estructura de la política cultural de l'Ajuntament. Reclama més agilitat o més voluntat, perquè no es veuen els instruments que facilitaran la major presència o col·laboració de la societat civil, tenint en compte la importància de la participació i el foment de la cultura catalana i de les entitats. Assenyala que la gent que hi participa ha de comptar amb els recursos que puguin fer que els projectes es puguin materialitzar.
Reconeix l’interès a conèixer la promoció cultural a través de l’educació de la gent jove, perquè es generin més habilitats culturals, diferents sistemes perquè hi hagi més implicació per part dels joves i els nens i se’ls vagi habilitant en la cultura.
Pel que fa a la política de museus, volen saber si es pot avançar amb l’objectiu d’atreure nous públics als museus i quina és la línia que se seguirà. També volen conèixer la línia del Govern en relació amb les galeries d’art.
Pregunta quines biblioteques s’ha previst començar a construir, tenint en compte les que encara falten.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Ribas.
La Sra. Ribas agraeix al Grup Municipal del PSC que hagi demanat aquesta compareixença.
S'adreça al Sr. Ciurana per demanar-li que concreti algunes coses, com ara: el regidor de Cultura comparteix els continguts del Pla estratègic de cultura? El pla estratègic vigent marca els eixos sobre els quals concretar la política del Govern municipal? Si no és així, el regidor hauria de portar un pla que serveixi de pla de ruta.
També demana quin paper atorga el regidor de Cultura al Consell de Cultura de Barcelona. Considera que caldria augmentar la capacitat d’actuació del Consell de Cultura de Barcelona, per exemple en l’atorgament de subvencions per a la creació. Aquest tema es tracta en un altre punt de l’ordre del dia.
Considera que és important saber com tiraran endavant el Pla d’ensenyaments artístics, ja que això altera la concreció dels deu punts que s’han establert.
També pregunta pels centres cívics, tema que també es tracta en un altre punt de l’ordre del dia.
També s’han esmentat el Pla de biblioteques i les fàbriques de creació. Es diu que això continua sent una aposta estratègica, però que no hi ha diners i que no és una prioritat.
També pregunta, en relació amb la tarifació social, si el regidor creu que cal avançar cap a noves formes de pagament de les activitats de manera que la renda de cadascú no sigui un impediment per accedir a la cultura i, per tant, avançar en les polítiques d’ajuts.
El Sr. Portabella admet que, quan estiguin aprovats els pressupostos, el discurs del regidor tindrà molta més concreció. S’aprovarà el PAM, tal com dicta el Reglament orgànic municipal de l’Ajuntament, i es veurà la concreció d'aquests deu eixos.
Considera que la compareixença hauria de tractar cadascun dels deu punts clau per veure quina és l’estratègia que es pensa desenvolupar en cadascun d’aquests àmbits.
Creu que no se sap si hi haurà una proposta única de coordinació d’edificis i projectes d’art contemporani a Barcelona. Més endavant, aquest grup preguntarà sobre el Consell de Cultura i sobre les previsions que es tenen pel que fa al paper que pugui fer a Barcelona, en comparació amb el que ha passat a la Generalitat. Són temes estructurals derivats de les circumstàncies actuals. Aquest grup els té organitzats en 12 punts i té 70 propostes, mentre que el Govern els ha organitzat en 10 punts i no ha dit quantes propostes té.
Assenyala que per acabar de definir i veure les intencions reals, primer cal aprovar els pressupostos, després el PAM i, més endavant, caldran especificacions clares i concretes de cadascun d’aquests punts per veure’n les intencions. En aquests moments hi ha un parell de temes candents iniciats des de la Generalitat i amb una repercussió sobre la capital.
Estan d’acord que cal enfortir la capitalitat cultural de Barcelona, fomentar la internacionalització dels productes culturals autòctons, rebre productes culturals procedents d’altres indrets i fomentar el català, fet que no quadra amb la disminució pressupostària del Consorci de Normalització Lingüística. En els pressupostos, alguns dels deu eixos esmentats ja no s’han reflectit.
Afirma que caldrà esperar per veure com es comencen a concretar aquests punts i, a partir d’aquí, es veurà el grau de concordança entre el discurs i la plasmació econòmica necessària per desenvolupar-lo.
Dóna la paraula al Sr. Martí i li indica que té 6 minuts.
El Sr. Martí assenyala que entre els deu eixos esmentats i el PAM hi ha molt espai per anar ajustant. Hi ha un pla estratègic per posicionar-se, hi ha qüestions més genèriques i espais de més concreció. Afirma que en el programa hi havia propostes molt concretes: obrir biblioteques de districte 24 hores, obrir fàbriques de creació a tots els districtes, crear una xarxa d’auditoris al districte, ampliar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, obrir un museu del Modernisme, crear un fons per a l’adquisició de l’art, etc. D’aquestes concrecions, però, no se n’ha parlat, tot i que és en aquest tipus de concrecions on s’endevina la política.
D’altra banda, considera que la realitat va avançant i que cal planificar alhora que es cavalca. Diu al regidor que podria haver aprofitat per explicar algunes mesures preses per resoldre les dificultats que apareixen en el camí.
S’ha fet referència a projectes que s’havien engegat i ara sembla que s’aturen. Pregunta què passa amb tots els projectes previstos (eix Pere IV, Can Ricart, Oliva Artés, etc.). S’entén que la situació econòmica obliga a ajustar, a canviar la calendarització, a anul·lar algun projecte, però això hauria d’haver aparegut en una demanda de compareixença genèrica com la que s’ha fet.
El Sr. Martí assenyala que ha fet un càlcul aproximat de què signifiquen, des del punt de vista econòmic, les retallades anunciades des de diferents administracions. El 2012 els consorcis tindran aproximadament 12 milions d’euros menys que els que han tingut el 2011, la qual cosa significa carregar-se la producció cultural d’aquests consorcis. Si s’hi afegeix l’enfrontament institucional entre les dues administracions que gestionen aquests consorcis, la situació és encara més greu.
s’espera el PAM, potser ja estarà tot massa desmuntat perquè un instrument de planificació ho pugui redreçar.
Assenyala que el Consell de Cultura ha estat una peça important i que a Barcelona no ha tingut totes les vicissituds ni els debats i ha complert escrupolosament amb les funcions que se li han encarregat, amb consens, i se l’han saltat. Demana quina evolució ha de tenir aquest Consell de Cultura.
Des de la reflexió sobre el Pla estratègic i el grau en què es puguin implementar o no les propostes a mig camí, l’impacte de la crisi i com el Govern pensa fer-hi front i reorganitzar-ho, pregunten quines prioritats del programa cauen i quines es mantenen.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Ciurana i li indica que li queden 5 minuts. El Sr. Ciurana diu al Sr. Martí que, si volen unes altres respostes, han de fer bé les preguntes. Considera que se’ls ha demanat per les principals propostes i línies d’actuació i que s’han explicat les deu principals propostes i línies d’actuació. Assenyala que el PAM s’està redactant.
Creu que el Sr. Martí té un cert interès a crear un enfrontament allà on no existeix i afirma que si vol fer una oposició al conseller Mascarell, cal que la faci al Parlament de Catalunya i no a través d’aquesta Comissió.
Els deu eixos presentats són els deu eixos a través dels quals el Govern es proposa desenvolupar tot el PAM, la qual cosa ha de tenir una traducció pressupostària.
Coincideix amb la Sra. Esteller en el reconeixement de la societat civil. Un exemple concret és el model de gestió del DHUB en què s’està treballant; es vol que hi participin entitats i associacions vinculades al món del disseny.
Pel que fa a passar de la lògica de la subvenció al contracte-programa, afirma que s'està fent un estudi coordinat per la Gerència municipal per saber si jurídicament és possible tirar-ho endavant.
Demana que, si els grups volen saber una cosa concreta, la preguntin. Ha intentat donar una resposta adequada, concreta i determinada a les persones que han fet preguntes per escrit fins ara. Però ara s’havia preguntat per les principals propostes i línies d’actuació.
Assenyala que a la Junta de Govern de l’ICUB es va celebrar una sessió en què s’explicaven els principals eixos i ara es fan sessions amb diferents sectors culturals. Ja només falta una sessió. Comenta que les entitats agraeixen molt —i se sorprenen que no s’hagués fet abans— que es faci una sessió sobre els eixos i les propostes que estan disposats a rebre per part seva. Els interessa una participació real i és el que s’està fent.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Esteller.
La Sra. Esteller s'adreça al Sr. Ciurana i li diu que entén que en una compareixença hi ha poc temps per aprofundir en tot l’àmbit cultural, però que troba a faltar més ambició. Desitja que Barcelona tingui una oferta cultural de nivell, amb projecció internacional, capacitat d’atreure espectacle, creativitat, que es fomenti, es promocioni i es difongui, i, a partir d’aquí, que s’articuli com es relaciona amb l’Ajuntament.
Troba a faltar el fons: si hi haurà canvi o no en l’àmbit cultural de Barcelona, quines línies d’acció s’endegaran o quins canvis estructurals de relació hi haurà entre la cultura i l’Ajuntament, quin model o quin instrument s’utilitzarà per articular aquest nou model.
El Grup Municipal del PP pensa que el Sr. Martí ha fet un resum que no es correspon amb la realitat. Volen que la societat tingui protagonisme, capacitat d’iniciativa sense l’intervencionisme amb què s’ha impregnat l’àmbit cultural de l’Ajuntament. Per tant, demanen més llibertat per a la societat i un canvi de relacions a través d’un contracte-programa o el cofinançament de projectes i la supressió gradual de les subvencions.
Demana que s’especifiqui una mica més l’acció de relacions que el regidor ha de tenir amb la cultura i el nou model, si n’hi ha, amb les entitats i amb la societat mercantil i civil.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Ribas.
La Sra. Ribas manté la pregunta al Sr. Ciurana sobre la seva opinió en relació amb el Pla estratègic de cultura, perquè sí que lliga amb les grans línies de polítiques culturals de la ciutat.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Martí i li indica que té un minut.
El Sr. Martí assenyala al Sr. Ciurana que és la tercera comissió sense model de polítiques culturals a Barcelona i en què la situació, en relació amb la governança cultural, es complica.
Insisteix que les relacions entre l’Ajuntament i la Generalitat en matèria de cultura estan malmeses i diu al Sr. Ciurana que ell és l’únic que ho nega. Creu que és necessari que expliquin com els consorcis culturals de la ciutat podran afrontar l’any 2012 amb 12 milions d’euros menys de pressupost, com s'adaptaran les estructures de govern a les estructures de gestió perquè el sistema cultural aguanti aquesta situació. Afirma que parla de la Generalitat perquè el sistema cultural de la ciutat està suportat per les dues administracions i el que fa una afecta el conjunt de la cultura de Barcelona.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Ciurana i li indica que li queda un minut. El Sr. Ciurana insisteix a dir que estan disposats a oferir qualsevol informació concreta que els demanin en la mesura que tinguin els processos madurats respecte a les decisions que cal prendre. S’adreça al Sr. Martí i li diu que han de prendre decisions condicionats per un cert desgavell i un cert empantanegament de projectes. Insta el Sr. Martí perquè demani una compareixença sobre els temes empantanegats i que l’obligació del Govern és mirar endavant.
Respon a la Sra. Esteller, pel que fa a la societat, que es tenen diverses idees i que no es tanquen a introduir entitats en la gestió de grans equipaments. Ha esmentat el DHUB, fa temps que es parla amb el FAD i amb el BCD sobre la possibilitat que entrin en la gestió conjuntament amb les altres administracions. També hi ha la possibilitat de vincular més les universitats de Barcelona en la gestió de temes culturals, o vincular la Fundació Barcelona Cultura en la creació d’un Cercle del Col·leccionista. Es tractaria que la ciutat, d’alguna manera, posi en valor tota la gent que ha anat vestint una col·lecció d’art o d’una altra disciplina i que en un moment determinat la pot obrir al públic o fins i tot cedir-la a la ciutat, com ha passat amb la Col·lecció Folch.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal PP:
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar de la gestió i el finançament dels equipaments culturals a la ciutat de Barcelona, tant els de titularitat municipal com aquells en els que participa de la gestió conjuntament amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Portabella llegeix la compareixença i dóna la paraula al Sr. Ciurana.
El Sr. Ciurana assenyala que la sol·licitud de compareixença va acompanyada d’una sol·licitud que es fes arribar la resposta per escrit. Informa que farà una relació del finançament dels equipaments culturals, que serà difícil de seguir i que es refereix als pressupostos del 2011 perquè els del 2012 encara no estan aprovats.
En el pressupost del 2011, les aportacions dels equipaments municipals són les següents: 8,4 milions d’euros per al Museu Picasso; 6,1 milions per al Museu d’Història; 2,1 milions per a l’Arxiu Històric; 500.000 euros per a l’Arxiu Fotogràfic; 528.000 euros per al Museu de Ceràmica; 3,4 milions per al Disseny HUB; 9,6 milions per al Museu de Ciències Naturals; 1,3 milions per al Museu Etnològic; 1,3 milions per al Museu Marés i 609.000 euros per al Museu Barbier-Mueller. Les aportacions inclouen tant activitat com personal.
del Palau de la Música; 2,6 milions per al Museu Nacional d’Art de Catalunya; 2,1 milions per al Centre de Cultura Contemporània; 3,8 milions per al Museu d’Art Contemporani; 11,8 milions per al Consorci de Biblioteques; 3,4 milions per al Consorci de les Drassanes i el Museu Marítim; 1,4 milions per al Mercat de les Flors; 478.000 euros per a la Fundació Joan Miró; 362.000 euros per a la Fundació Antoni Tàpies; 2,8 milions per al Teatre Lliure; 442.000 euros per al Consorci del Gran Teatre del Liceu i 3.135.000 euros per a la Fundació del Gran Teatre del Liceu. Aquesta és l’aportació pel que fa al finançament. Pel que fa a la gestió, les entitats consorciades tenen els seus propis organismes de gestió i l’Ajuntament hi participa en el percentatge que marquen els estatuts. En el cas dels centres municipals, la gestió és directa i, en el cas del Museu Picasso, hi ha la intenció de modificar el sistema de gestió i acabar configurant una fundació.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Esteller.
La Sra. Esteller explica que el Grup Municipal del PP ha demanat aquesta compareixença per conèixer el finançament global, tant del 2011 com de les previsions per al 2012, per veure la viabilitat d’aquestes institucions. També han introduït el concepte de gestió per veure quina és la relació entre l'Ajuntament i cadascuna d'aquestes administracions. S’ha parlat de percentatges, però aquest grup vol saber quina és la força o l’acció de l’Ajuntament en els diferents òrgans de gestió perquè aquests equipaments reverteixin a la ciutat o incloguin les mesures desitjades.
També volen saber com es relaciona amb la Generalitat de Catalunya per veure com avançaran aquestes institucions, quina és la reducció en els pressupostos del 2012 i la seva viabilitat. Com que l’Ajuntament forma part d’aquestes institucions, segurament s’hi ha reunit i el Grup del PP vol saber com es vol afrontar aquestes reduccions quant a la programació i la viabilitat.
En relació amb l’art contemporani, pregunta per la confrontació o la relació que hi ha amb la Generalitat de Catalunya i amb el conseller Mascarell, que sembla que vol controlar l’art contemporani a Barcelona i actuar com a regidor de Cultura més que no pas de conseller de la Generalitat. La Sra. Esteller diu que creuen que no ha de tenir aquest control i tampoc no són partidaris que hi hagi un consorci, sinó que cada entitat té la seva identitat i, per tant, un pla d’acció. Altres vegades han demanat un pla director d’art contemporani. El Sr. Ciurana va dir que el MACBA estava elaborant un informe, que es va presentar a la Comissió, i la Sra. Esteller demana rebre’l i fer-ne una valoració global. No tenen per què assumir una visió parcial de l’art contemporani a Barcelona.
Volen saber què farà el regidor.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Martí.
El Sr. Martí afirma que la Sra. Esteller veu la relació entre administracions d’una manera similar a la seva i assenyala que la seva pregunta no tenia tant a veure amb el pressupost del 2011, que ja es coneix, sinó amb l’evolució d’aquest.
Del 2010 al 2011, la Generalitat de Catalunya va acceptar en una reunió amb el conseller Mascarell que la rebaixa dels pressupostos a la ciutat seria de 10 milions d’euros. Els museus, auditoris i programes entre Generalitat i Ajuntament han treballat durant el 2011 amb 10 milions menys.
Del 2011 al 2012, s'ha dit que la Generalitat abaixaria les seves aportacions aproximadament un 15 % i l’Ajuntament, un 3 %. Partint dels números parcials que ha exposat el Sr. Ciurana, surt una retallada d'entre 10 i 12 milions d’euros més en els consorcis, no en els programes de titularitat municipal. En aquests darrers és més difícil d’endevinar, perquè els gestiona l’Institut de Cultura i una part de l’estructura està suportada pel pressupost general de l’Institut. La retallada als consorcis afecta poc les despeses estructurals —seguretat, neteja, energia—, perquè no es pot retallar més; i afecta de manera directa la capacitat de la producció cultural d’aquests equipaments. El Sr. Martí considera que segurament caldrà substituir les produccions pròpies per espectacles o exposicions fetes per altres. Aquest és el problema i aquesta és la situació greu en què es trobaran els consorcis l’any vinent.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Ribas.
premsa sobre com gestionar uns equipaments de Barcelona, alguns dels quals estan consorciats Ajuntament-Generalitat o fins i tot amb alguna altra administració.
Parteixen d’uns punts bàsics: com donar més autonomia, més agilitat, a aquest tipus d'equipaments; com evitar duplicitats; que tinguin recursos i, per tant, el finançament necessari per poder dur a terme la seva funció, i com s’integren a la ciutat.
Per això, afirma que cal disposar de projectes estratègics per a cada equipament, però s’han de veure en la seva globalitat. Cal veure com es coordinen, com dialoguen, com estableixen projectes de cooperació, però sense perdre la singularitat que tenen. Cal aprofitar les oportunitats de programar conjuntament i de fer coses en què s’aprofita la proximitat i en què treballin tots junts. També s’ha de veure si es pot arribar a algun tipus d’economia d’escala pel que fa a un servei determinat que en aquests moments està externalitzat.
Assenyala que el que sobretot no es pot perdre és la capacitat de decisió com a Ajuntament de Barcelona. Treballar en consorci amb una altra institució, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, ha de permetre arribar a més i tenir més capacitats. Insta el regidor de Cultura a continuar defensant els interessos de Barcelona, que segurament són també els interessos de la ciutadania de Catalunya.
El Sr. Portabella creu que la compareixença exposa un tema que preocupa tothom i que està format per quatre eixos:
El primer és quina serà l’estructura i quina serà la relació de les diferents institucions que intervenen en els grans equipaments. Recorda que el setembre el Grup Municipal del PSC va preguntar clarament quina era l’opinió sobre la possible fusió del MACBA i que van sortir diverses possibilitats. Aquest és un tema dur, però que no es pot descontextualitzar del pressupost.
Un segon element clau és saber quines són les possibilitats que es tindran perquè això acabarà condicionant la política cultural. S’obre una possibilitat amb l’acord Fundació Brossa i MACBA; una altra possibilitat amb l’Obra Social “la Caixa” i la seva col·lecció i el MACBA, i encara una altra possibilitat és fer el que s’ha fet al Miró.
Un altre element clau és com queda l’Ajuntament a nivell competencial, com la capitalitat de Catalunya s’utilitza per importar i exportar, per consolidar la presència de Barcelona i ser l’oportunitat dels creadors de la ciutat.
Per últim, aquest grup creu que el Consorci de Cultura de Barcelona hi té alguna cosa a dir, cosa que permetria donar un entorn que enfortís i facilités la finalitat que es promou des de l'Ajuntament.
Dóna la paraula al Sr. Ciurana.
El Sr. Ciurana insisteix que, com més concretes siguin les preguntes o les sol·licituds, més concretes podran ser les respostes.
Respon a la Sra. Esteller quant als pressupostos del 2012. No pot parlar dels pressupostos de les altres administracions, sinó que només pot parlar dels seus propòsits per al 2012, tot i que els pressupostos encara no estan aprovats. Afirma que l’aportació de l’Ajuntament a aquests consorcis és pràcticament la mateixa dels anys anteriors, amb el benentès que als consorcis no s’aplica un 3 % de baixada, sinó que aquesta se situa a l’entorn de l’1 % o l'1,5 % i no sempre, perquè també té a veure amb programes d'activitats en què l'Ajuntament pot participar. Així, doncs, les aportacions de l'Ajuntament a aquests consorcis se situaran en un 1,5 % menys respecte als altres. La Generalitat i el Parlament han d’aprovar els pressupostos del 2012. En algun consorci es mourà entre un 10 % i un 15 %, en un altre entre un 15 % i un 18 %, però no se’n pot parlar amb rigor, i encara més en el cas en què el Ministeri de Cultura també fa aportacions. Serà difícil que els pressupostos del ministeri s’aprovin abans del febrer o el març. Per tant, seria poc rigorós dir quines són les partides i les aportacions concretes de les altres administracions.
és lògic que el MACBA exposi només un 2 % de la seva col·lecció permanent. Respon que no és lògic. Cal parlar d’aquests temes i l’Ajuntament pren el compromís de no perdre capacitat de decisió.
S’adreça al Sr. Martí i li diu que els 10 milions d’euros de què parla no hi eren. Li pregunta a quina partida pressupostària els havien reservat perquè, si no, estan fent volar coloms. Li assenyala que dir «a mi em surten 12 milions d’euros» no és rigorós sense conèixer els pressupostos de la Generalitat i del Govern espanyol. El sorprenen la poca ambició i la resignació del Sr. Martí. Considera que probablement s’ha de gastar millor del que es gastava i li diu que no seran ells els que abaratiran el somni o la potència de Barcelona com a ciutat cultural.
Respon a la Sra. Ribas que el compromís de l’Ajuntament és no perdre capacitat en el conjunt d’aquests equipaments.
Al Sr. Portabella li diu que la creació d’un Consorci de Cultura de Barcelona té la dificultat que hi ha una multiplicitat d’administracions, a més de qüestions jurídiques particulars, que hi intervenen. Avui no es veu que hi hagi la possibilitat de crear un Consorci de Cultura de Barcelona amb participació del Ministeri, de la Diputació, de la Generalitat i de l’Ajuntament, perquè comporta un esforç jurídic i institucional que no compensa els beneficis que una cosa així podria determinar. A més, això voldria dir que administracions que no es troben en uns àmbits passen a tenir capacitat de decisió, planificació o gestió en altres institucions culturals.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Esteller.
La Sra. Esteller indica al Sr. Ciurana que les reduccions en el pressupost van implicar una reorganització de les grans institucions culturals de Barcelona i li diu que segurament deu haver parlat amb la Generalitat i la Diputació per saber quines previsions tenen per al 2012 i considerar l'impacte que tindran a les institucions de la ciutat. Demana més concreció sobre com afrontar l’inici del 2012.
Respecte a l’art contemporani, saben que el Sr. Ciurana no està a favor del consorci, però pregunta si sap quina és la posició de la Generalitat al respecte. També demana si ha presentat un pla d’art contemporani a Barcelona i quin és el model de l’Ajuntament. Pregunta si l’estudi que ha fet el MACBA serà assumit per Cultura o si es valorarà i es farà un pla de l’Ajuntament. El MACBA ha de créixer, però cal parlar de com ho farà, amb qui s’ha de comptar i amb quins suports d’equipaments. Des d’aquesta perspectiva, demanen que es presenti el pla d’art contemporani a Barcelona. Hi havia dispersió i cal coordinar per enfortir i perquè hi hagi més potencialitat de l’art contemporani.
També pregunta si hi ha enfrontament amb el conseller Mascarell, si té la voluntat de domini polític de la Generalitat sobre l’art contemporani a Barcelona. Considera que l’Ajuntament hauria de presentar el seu pla director de l’art contemporani a Barcelona, que estableixi una línia clara de col·laboració per treure’n la màxima potencialitat.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Martí.
El Sr. Martí vol aclarir que el seu càlcul està ben fet, ja que es basa en els percentatges que el Sr. Ciurana ha esmentat. Creu que posar la xifra dóna la magnitud de la importància del tema de què es parla.
Considera que, en aquest moment, l’impacte de la situació de crisi econòmica i els canvis polítics estan trastocant el sistema de govern del sistema públic cultural a Barcelona. Hi ha un debat sobre la governança del sistema cultural. Per això, demana al Sr. Ciurana que expliqui com ho resoldrà, que prengui la responsabilitat de Govern i digui com es relacionarà amb la Generalitat. Segurament el Sr. Ciurana hauria de proposar un pacte cultural a la ciutat, aprofitant el Consell de Cultura de Barcelona, les comissions i les persones implicades des de la seva creació, el Comitè Executiu del Consell de Cultura i els cinc grups polítics presents a la Comissió.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Ribas.
La Sra. Ribas pregunta si la llista que el Sr. Ciurana ha dit que passaria al Grup Municipal del PP també es lliurarà als altres grups. La compararan amb el 2012 i el 2013 per veure si el que diu al final es concreta.
Afirma que el tema del document del MACBA és important. La comissió delegada va conèixer aquest document i les diferents administracions l’han estudiat i l’han integrat en les seves referències. En un termini breu però madur, cada administració assumirà la part del document que consideri oportuna o farà una contraproposta. Quan això estigui a punt, vindran a la Comissió i ho explicaran, però és important que el procés de reordenació de l’art contemporani vagi bé.
Afirma que la voluntat a la Junta de Govern de l’ICUB és que, ja que no hi haurà recursos per arribar a tot arreu, almenys es posin d’acord en les prioritats. No sap si cal formalitzar-ho en forma de pacte cultural.
Retreu al Sr. Martí que no parli dels 8.700 milions d’euros que el Govern de la Generalitat va fer de dèficit en un sol any. Considera que cal mirar endavant, però també que cal tenir en compte que la situació actual en part es deu a aquests 8.700 milions d’euros de dèficit.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions
Al Plenari del Consell Municipal:
4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 9 de novembre de 2011, pel qual s'accepta la subvenció per un import total de 7.867.200,00 euros atorgada pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a aquest Ajuntament, com a corporació local titular de llars d'infants, segons acord de govern de data 4 d'octubre de 2011, destinada al sosteniment de les despeses de personal i funcionament de les llars d'infants, corresponents al curs 2010-2011.
La Sra. Andrés vota en contra, perquè representa una retallada de la subvenció destinada a la ciutat per al curs escolar 2010-2011. Assenyala que no poden acceptar les polítiques de la Generalitat de Catalunya d’afectació de serveis que garanteixen drets com l’educació 0-3. I no volen que el pressupost de l’Ajuntament sigui captiu de les retallades de la Generalitat, ja que a poc a poc es van assumint obligacions que corresponen a la Generalitat de Catalunya.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Pajares.
La Sra. Pajares hi vota a favor, tot i que assenyala que l’import de la subvenció és totalment insuficient per a la sostenibilitat de les despeses d'escolarització de les escoles bressol municipals. Entenen que és una subvenció procedent de la Generalitat i tocarà reclamar i fiscalitzar la tasca del Govern de la Generalitat perquè aquestes subvencions s’incrementin. Potser s’han incrementat, però també s’ha incrementat el nombre de nens que van a les escoles bressol i, per tant, la disponibilitat d’ajuda per alumne s’ha reduït.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Gomà.
El Sr. Gomà diu que avui assisteixen a un nou tancament de files de la dreta contra l’escola pública de la ciutat, a la formalització d’una renúncia clamorosa, la retallada del 12 % de la subvenció que el Govern de la Generalitat havia acordat atorgar a les escoles bressol de Barcelona. A més, assenyala que s’aplica amb retroactivitat per al curs 2010-2011 i, per tant, hi ha un trencament dels acords previs entre la Generalitat i el món local. Afirma que és una retallada molt greu dins un marc de retallades (sisena hora, més alumnes i menys professors, desaparició del servei d’acollida maternal, disminució de les beques menjador, manca de suport a les AMPA, disminució de la subvenció a les escoles de música).
També considera que el Govern municipal avala les retallades amb un silenci de complicitat i el suport del Grup Municipal del PP.
municipal renuncia a 1 milió d’euros aproximadament per finançar l’educació de qualitat de les escoles bressol.
El Sr. Portabella subscriu la intervenció de la Sra. Andrés i afirma que la realitat és que es passa de 1.800 a 1.600 euros de subvenció per plaça. Valoren aquesta situació a partir del que s'ha aconseguit després de moltes negociacions, perquè a ningú li agrada que li retallin el pressupost, i menys en un tema tan sensible com aquest, que des del primer moment s’ha posat sobre la taula i sobre el qual s’han dit coses preocupants que el Sr. Ardanuy ha intentat contrarestar i corregir.
Afirma que s’accepta una subvenció que té uns efectes lesius per a les places de les escoles bressol públiques amb una quantitat significativa. Considera que no poden donar suport a aquest punt de l’ordre del dia.
El Sr. Ardanuy lamenta que hi hagi grups que es posicionin com ho fan tenint en compte que la proposició s’acceptarà. El que aquests grups proposen és renunciar a 7 milions d’euros i, per tant, empitjorar les coses. Considera que és d'una irresponsabilitat sense límits.
D’altra banda, assenyala que la negociació de la Federació de Municipis de Catalunya, que agrupa molts ajuntaments dels partits polítics dels grups que s'oposen a la proposta, i la Generalitat de Catalunya ha estat contundent al llarg d’aquests mesos. Veure com l’Ajuntament s’escuda en posicionaments tàctics li genera tristesa. L’Ajuntament no renunciarà a 7 milions d’euros per cobrir les subvencions d’escoles bressol. A més, afirma que l’Ajuntament no ha reduït els seus serveis d’escoles bressol municipals i que les famílies no s’han vist afectades de cap manera. Les escoles bressol municipals continuen oferint el seu servei de la mateixa manera i amb el mateix estàndard de qualitat, cosa que no passaria si no s’acceptés aquesta subvenció.
Assenyala que cal comprometre’s perquè es prioritzin d’alguna manera i es visualitzin en el pressupost de la Generalitat de Catalunya aquestes partides pressupostàries.
Vota a favor d’acceptar aquests milions. Agraeix la responsabilitat del Grup Municipal del PP, que té sentiment de treball conjunt per intentar que la situació no sigui catastròfica.
Com a Govern, afirma que continuaran defensant els interessos de l’Ajuntament. El Sr. Ardanuy es pregunta si els ajuntaments governats pels partits que s’oposen a la proposta renunciaran a aquests milions i demana responsabilitat.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Andrés.
La Sra. Andrés respon que no és irresponsabilitat, sinó responsabilitat i compromís amb un model d’educació públic i de qualitat. Considera que mentre el Govern no presenti el seu model, el mínim que podria fer és defensar les escoles bressol de Barcelona i el finançament que hi ha. El Govern de la Generalitat va destinar 1.800 euros per plaça i no ha respectat aquest acord, sinó que ha modificat la subvenció i ara destina 1.600 euros per plaça a Barcelona. Aquesta és la irresponsabilitat del Govern de la Generalitat de Catalunya avalada pel Govern municipal. No voten en contra de la subvenció, sinó de l’acceptació. Volen que el Govern treballi perquè la subvenció sigui de 1.800 euros, que era el compromís del Govern de la Generalitat de Catalunya amb Barcelona per al curs 2010-2011. La Sra. Andrés no dubta que hi hagi hagut treball i esforç per aconseguir els 1.800 euros, però es demostra que l’alcalde i el Govern municipal no tenen pes suficient per convèncer la Generalitat perquè respecti els acords de govern anteriors. Demanen al Govern de la ciutat que vagi al capdavant, perquè altres ajuntaments més petits no s’ho podran permetre i s’estan plantejant retornar les escoles bressol municipals a la Generalitat perquè les financi.
Pel que fa a la Federació de Municipis, recorda al Sr. Ardanuy que quan l’alcalde Hereu va anar amb altres alcaldes de l’àrea metropolitana a reclamar i reivindicar el que necessiten els seus municipis, el Sr. Trias en va fer burla.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Pajares.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Gomà.
El Sr. Gomà demana al Sr. Ardanuy una actitud de molta més fermesa en la defensa de l’educació pública infantil a Barcelona enfront del Departament d’Ensenyament. També demana més diàleg, més capacitat d’integrar en el problema i en la solució el conjunt dels grups polítics municipals. Si el Sr. Ardanuy hagués fet davant la Generalitat una defensa unitària amb el conjunt de grups municipals de la subvenció dels 1.800 euros, Barcelona hi hauria guanyat força, però no ho ha fet.
Per tot això, considera que el resultat ha estat un fracàs en aquesta negociació i, per tant, la retallada en la subvenció a les escoles bressol. Aquest grup no renunciarà mai a enfortir les escoles bressol de la ciutat i pregunta al Govern si amb aquesta negociació i amb aquest resultat no s’emet un missatge que el Departament d’Ensenyament té carta blanca per continuar degradant l’educació pública infantil a Barcelona. Considera que s’accepta aquesta retallada com se n’hauria pogut acceptar qualsevol altra, perquè no hi ha hagut una actitud de fermesa i d’exigència, de dir que Barcelona preserva i defensa el seu model d’èxit en educació infantil. Per tant, és irresponsable acceptar qualsevol retallada.
Assenyala que la situació de Barcelona no és equiparable ni homologable a cap altre ajuntament de Catalunya, perquè a Barcelona hi ha el Consorci d’Educació. Per tant, en relació amb qualsevol ajuntament de Catalunya les decisions del Departament d’Ensenyament poden ser unilaterals, però no en el cas de Barcelona, ja que l’Ajuntament, amb el Consorci d’Educació, també és administració educativa de la ciutat. Manifesta que els ajuntaments del país poden aixecar la veu, però l’Ajuntament de Barcelona ha de defensar els interessos de l’educació pública infantil 0-3 en el marc del Consorci d’Educació i tenir els arguments, la persuasió i el convenciment necessaris perquè el Consorci tingui una proposta que no impliqui cap retallada.
El Sr. Ardanuy puntualitza que el Consorci d’Educació de Barcelona no té la competència de planificar i mantenir les places d’escoles bressol municipals de la ciutat i, per tant, Barcelona es troba en la mateixa situació que qualsevol ajuntament de Catalunya.
Considera que no es poden fer més esforços que els que fa aquest Ajuntament. Les famílies no es veuen afectades i el sistema d’escoles bressol públiques continua. L’esforç i la predisposició de l’Ajuntament a apostar per aquest model són clars. Fins i tot s’assumeixen situacions que van caure damunt del Govern per mala planificació del Govern anterior.
Pel que fa a la fermesa, no ha vist gaire fermesa ni gaires pactes al Parlament de Catalunya, que és on es decideixen els pressupostos en aquest cas, ni cap entesa conjunta ni col·lectiva de tots els grups de la cambra per blindar aquestes polítiques. Manifesta que a la Federació de Municipis de Catalunya, que aglutina tots els municipis del país i està presidida per una força política que no és CiU, ja s’han expressat les posicions de l’Ajuntament i els grups de l’oposició les haurien de conèixer perquè són presents en altres ajuntaments. Demana més seriositat a l’hora d’afrontar aquests temes.
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU i PP i amb el posicionament contrari del PSC, ICV-EUiA i UpB.
b) Propostes d'acord
obres de Joan Brossa amb les condicions i característiques recollides en el
document annex. Facultar a l’Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació per formalitzar aquest contracte.
El Sr. Ciurana explica que s’ha aconseguit desencallar aquest acord entre el MACBA, la Fundació Brossa i l’Ajuntament perquè el fons de l’artista, que estava en possessió de l’Ajuntament i de la Fundació Brossa, sigui cedit per 25 anys al MACBA. El MACBA assumeix altres compromisos, com digitalitzar-lo i integrar-lo en la seva col·lecció per garantir-ne una millor conservació, divulgació i estudi. Considera que hi ha la voluntat de sumar esforços per millorar el coneixement i els estudis sobre Joan Brossa.
Manifesta que l’acord ja ha estat aprovat pel patronat de la Fundació Brossa i per la comissió delegada del MACBA i ara es vol formalitzar per donar més projecció a l’obra de Joan Brossa.
El Sr. Mulleras es reserva el vot.
El Sr. Portabella diu que la resta de grups voten a favor de la proposta.
Es dictamina amb el posicionament favorable de CIU, PSC, ICV-EUiA i UpB i amb la reserva de vot del PP.
6. Aprovar una addenda al conveni específic de col·laboració entre la Diputació de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, de canvi de la titularitat dels centres educatius “Centre de Formació d’Adults Can Batlló” i “Escola d’Arts i Oficis” de la Diputació de Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona, per a la seva integració a la xarxa municipal de la ciutat de Barcelona, i de transferència de funcions al Consorci d’Educació de Barcelona, formalitzat el 12 de gener de 2011, d’acord amb el document que s’annexa.
El Sr. Portabella diu que la proposta s’aprova per unanimitat. Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups.
IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions b) Propostes d'acord c) Proposicions
V) Part d'impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup
Del Grup Municipal PSC:
7. La Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació acorda: instar el Govern municipal, i en concret l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), a mantenir la partida pressupostària destinada a les ajudes, convenis i subvencions per a entitats i associacions culturals, deixant-la, com a mínim, igual que la partida de l'any 2011.
El Sr. Portabella indica que els terminis de temps es conserven a 8 i 4 i dóna la paraula al Sr. Martí.
mantenir aquesta partida encara que el pressupost global disminueixi, com s'havia fet altres vegades.
Demana que el 2012 es mantingui la mateixa convocatòria d’ajuts i subvencions que el 2011.
El Sr. Ciurana dóna la paraula al Sr. Mulleras.
El Sr. Mulleras expressa el desacord, des del Grup Municipal del PP, amb la política de subvencions que hi ha hagut a l’Ajuntament durant els darrers anys, subvencions que moltes vegades no s’han atorgat per criteris culturals, sinó per criteris polítics o ideològics.
Manifesta que s’entén que les subvencions, sobretot en l’àmbit de la cultura, han de potenciar el caire cultural i s’han de tractar amb criteris d’objectius de coproduccions com a instruments per finançar projectes culturals o contractes o subvencions que afavoreixin la transparència a l'hora de posar en pràctica aquesta subvenció i, per tant, més rigor i objectivitat a l’hora d’atorgar les subvencions. Considera que en una època com l’actual, tothom ha de gestionar els diners públics d’una manera exemplar, les subvencions també.
També puntualitza que ara mateix es troben davant d’aquest procés d’elaboració del pressupost, dins el període d’al·legacions. En aquest sentit, qualsevol persona pot presentar les al·legacions que consideri oportunes als pressupostos de l’Ajuntament i el Govern municipal les acceptarà o no. Considera que, atès que el procés d’al·legacions està obert, no té sentit aprovar ara aquesta proposició. Hi vota en contra.
El Sr. Portabella dóna la paraula a la Sra. Ribas.
La Sra. Ribas cita el Sr. Ciurana, que ha declarat diverses vegades que «la cultura de Barcelona no és principalment la que es genera a l’ICUB, sinó la que es genera des de la societat». Assenyala que no comparteix aquesta afirmació, però afegeix que ara no és el moment de debatre-la. Considera que el Govern municipal, amb el seu vot, acabarà d’aclarir quin concepte té de societat. Si hi vota en contra, serà que pensa com a societat en el mercat cultural, que és l’únic generador de pautes i gustos culturals i, per tant, un àrbitre absolut, un cop despuntat l’ICUB per voluntat pròpia, de l’oferta cultural a la ciutat. Això redunda en una uniformització de l’oferta i un augment de les dificultats per poder fer emergir propostes noves. Si hi vota a favor, pensa que la societat barcelonina en general i el sector cultural en particular són capaços de generar propostes i realitats que fan que Barcelona sigui com és.
Comparteix amb el Consell de Cultura de Barcelona que a la ciutat s’estan aconseguint uns resultats d’alt nivell amb els pocs recursos que es destinen a les subvencions, gràcies a la vocació, la voluntat, l'entrega dels creadors i els agents culturals, i considera que, en un moment de reducció de recursos, la prioritat ha de continuar sent mantenir el suport de l’activitat. Cal reforçar la cultura, les complicitats, els teixits socials i creatius, Per això, vota a favor d'aquesta proposició.
El Sr. Portabella s'absté perquè el grup està d’acord que es mantingui el conjunt dels diners destinats a aquestes subvencions, però creu que el Grup Municipal del PSC hauria d’haver entrat a negociar en els pressupostos. Així, tots haurien tingut més marge i s’haurien pogut modificar unes partides importants com aquestes. Està d’acord que es mantinguin totes les subvencions, però creu que, partida a partida, es podrien haver modificat a través de la negociació.
El Grup Municipal d’UpB ha presentat al·legacions al pressupost i li hauria agradat sentir-se més acompanyat per aconseguir transformar algunes partides. Pel motiu que siguin, hi van renunciar, i aquest grup s’ha quedat sense capacitat de pressionar perquè es produeixin aquestes modificacions. Per tant, estan d’acord en el contingut però no en l’estratègia i per això s'abstenen.
El Sr. Ciurana anuncia que el seu vot serà contrari, però vol fer alguns comentaris.
que canviar partides a través de proposicions de les comissions no és el camí per fer-ho.
Manifesta que cal tenir present que, si es compara el pressupost executat del 2011 amb el pressupost aprovat del 2012, aquest darrer pressupost és superior al del 2011 si s’agafa el capítol 4. Qui creu fermament que el gruix de la cultura que es fa a la ciutat no és el que es fa des de l’ICUB és el Grup de CiU. Dir que el gruix de la cultura de la ciutat és el que es fa des de l’ICUB és disminuir molt la potència i la capacitat cultural de Barcelona. Observa amb una certa preocupació una manca d’ambició i de resignació per part dels dos socis de l’antic Govern, quant a la cultura de la ciutat.
Per tot això, vota en contra de la proposició. El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Martí.
El Sr. Martí diu que el Sr. Portabella s’ha manifestat i accepta que es mantingui, i vol saber si el Sr. Ciurana hi està d’acord o no. Entén el vot contrari per qüestions estratègiques. En el pressupost de l'Ajuntament, hi ha una partida de més de 90 milions d'euros que correspon a la transferència de l'ICUB i, en el pressupost de l’ICUB, hi ha una partida de més de 40 milions d’euros que correspon al capítol 4. Dins el capítol 4, la part gruixuda és la que se’n va als consorcis i les entitats consorciades, i hi ha una part més petita de subvencions i convenis, que suma uns 5 milions d’euros. Afirma que això no es pot negociar en el pressupost i, per tant, creu que és absolutament pertinent que la partida de la convocatòria pública d’ajuts i subvencions es faci en aquesta Comissió, perquè és difícil al·legar sobre una cosa que no apareix en el pressupost.
Manifesta que es podrien haver assegut a negociar el pressupost, però afirma que un partit que negocia el pressupost ha exigit l’exclusivitat. S’haurien assegut per discutir qüestions parcials, però no comparteixen l’estratègia global del projecte de ciutat que el Govern té al cap. A més, un partit ha demanat l’exclusivitat i el Govern ho ha acceptat. Només hi havia un intent de fer el que ja s’havia fet altres vegades: mantenir, com a mínim, el mateix que havia rebut globalment a qui necessita més suport.
Respon al Sr. Mulleras i li explica que és la segona vegada que l’atorgament d’ajuts i subvencions de l’Ajuntament el fa el Comitè Executiu del Consell de Cultura, després el signen l’alcalde i el regidor delegat de Cultura. Considera que si el Sr. Mulleras creu que el Consell de Cultura de Barcelona actua amb criteris ideològics i no culturals, els ho hauria d’explicar a ells. Ja fa dos anys que això es fa així i el Sr. Martí espera que en la convocatòria del 2012 es torni a fer de la mateixa manera.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Mulleras.
El Sr. Mulleras puntualitza que es remet a l’anàlisi de les subvencions que s’han fet any rere any en el Compte General i hi ha alguna subvenció que s’ha hagut de retirar perquè anava destinada a finançar uns autocars que anaven a una manifestació contra el Grup Municipal del PP. Creu que els criteris culturals han de prevaler sobre qualsevol altra qüestió en les subvencions que dóna l’ICUB.
El Sr. Portabella dóna la paraula al Sr. Ciurana.
El Sr. Ciurana s’adreça al Sr. Martí i li diu que es destinen 6,2 milions d’euros a subvencions i convenis. Comenta que abans s’ha parlat de la necessitat de donar estabilitat a les entitats perquè no estiguin tan pendents de la subvenció anual. Si són capaços de crear convenis i contractes-programa amb vocació plurianual en què s'expressi més compromís per part de l'entitat i per part de l'Administració, això estabilitzarà les entitats i els donarà llibertat.
El Sr. Portabella assenyala que s’ha rebutjat la proposició.
El Sr. Ciurana expressa el vot contrari de CIU, el Sr. Martí Grau expressa el vot favorable del PSC, el Sr. Mulleras expressa el vot contrari del PP, la Sra. Ribas expressa el vot favorable d’ICV-EUiA i el Sr. Portabella expressa l'abstenció del UpB. Es rebutja.
Del Grup Municipal PP:
