Númm. 18/ Any XCV
M
G
Comissio Comiss Soci Comiss Sess Comiss i Con Comiss Públ Comiss Med Comiss ssió Comiss sess Comiss bitat VIIMU
GA
ons del Cons sió de Cultura al. Acta sessió sió d’Acció Soc sió 20-4-2010 sió de Promoc neixement. Ac sió de Presidè
ica. Acta sess sió de Sosteni i Ambient. Ac sió de Seguret 22-4-2010 ... sió d’Hisenda sió 22-4-2010
sió d’Urbanism tge. Acta sess
UN
A
sell Municipa , Educació i B ó 20-4-2010 . cial i Ciutadan 0 ... ció Econòmica cta sessió 20-ncia, Territori sió 21-4-2010 bilitat, Servei ta sessió 21-4 tat i Mobilitat. ... i Pressuposto ... me, Infraestru sió 22-4-2010
N
AS
S
al Benestar ... nia. Acta ... , Ocupació -4-2010... i Funció ... s Urbans i 4-2010... . Acta se- ...s. Acta ...
ctures i Ha- ...
NIC
SE
SUMA
2055 2087 2101 2119 2152 2184 2200 2226CI
E
ARI
Acords Acords ses DisposicionAcords dels ò
Aprovació
en comp
Decrets de l’A
Modificacio Fe d’errad a les Ge
Cartipàs Proposar m Internet Designar v
Media U
Designar/P Consell
P
ET
ssions celebra ns generalsòrgans de gov
Preus Públics panyia dels D
’Alcaldia
ons de crèdit . es. Creació de erències ...
membre Patro t i Innovació d vocal Patronat Universitat Pom
Proposar mem Rector IMI ....
PA
TA
ades el mes de
vern
s pel servei d’à istrictes.. ...
... e l’Oficina de ...
onat Fº Privad digital a Catal t Fº Barcelona mpeu Fabra .. mbre i Consell ...
10de jun
AL
A
e maig.. 2
àpats ... 2
... 2 Suport ... 2
a I2Cat, unya .... 2 a
... 2 er Delegat ... 2
Proposar membre Consell Administració de
BIMSA ... 2272 Designar membre Consell Administració de ..
l’ICUB ... 2273 Designar Vicepresidenta del Consell Rector de
l’IMPUQV ... 2273
Personal
Anunci rectificació. Concurs 1358/10 ... 2274
Concursos
Resolució convocatòria mobilitat restringida
Inspector/a de Llicències i Inspecció ... 2275 Bases que han de regir la convocatòria d’un
concurs per a la provisió d’un lloc de treball
de l’ICUB ... 2276
Un lloc de treball de Tècnic/a en Recursos
Externs i Patrocinis ... 2278 Bases que han de regir la convocatòria de ...
quatre concursos per a la provisió de quatre llocs de treball de l’Agència de Salut Pública
de Barcelona ... 2279 Lloc de treball de Responsable de la Secretaria
de Direcció i Comunicació ... 2281 Lloc de treball de Responsable de Gestió d’Equi-
paments ... 2284 Lloc de treball Responsable de Gestió de Re-
cursos Humans ... 2287 Lloc de treball de Responsable d’Equips de
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 20 d’abril de 2010 i aprovada el dia 18 de maig de 2010
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el 20 d’abril de 2010, s’hi reuneix la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, sota la presidència de la Ima. Sra. Maite Fandos i Payà. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Montse Ballarín i Espuña, Carles Martí i Jufresa, Gemma Mumbrú i Moliné, Immaculada Moraleda i Pérez, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Ángeles Esteller Ruedas, Gloria Martín Vivas, Xavier Mulleras Vinzia, Elsa Blasco i Riera, Xavier Florensa i Cantons, assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, que actua per delegació del secretari general de la Corporació.
També hi són presents la Ima. Sra. Ester Capella i Farré, l’Im. Sr. Raimond Blasi i Navarro i els Srs. Pere Alcober i Solanas i Jordi Martí i Grau.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. Itziar González i Virós i Carmen Andrés i Añón.
S’obre la sessió a les nou hores i trenta minuts. Aprovació de l’acta de la sessió anterior
La Sra. Ballarín vol deixar constància que en el punt 11 de la darrera comissió va dir que estudiarien la modificació de criteris de les àrees de proximitat de les escoles bressol per al 2011, no que les modificarien.
S’aprova.
II) Part Informativa a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen
les resolucions següents:
1. Àrea de Benestar i Cohesió Territorial
Del Gerent Municipal, de 5 de març de 2010, que adjudica definitivament i disposa la despesa del contracte relatiu a la realització dels tallers de prevenció de les relacions abusives en instituts de secundària i altres centres formatius i de lleure per a joves a l’entitat Fundació Salut i Comunitat, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 105.131,63 euros.
2. Districte de Sant Martí
Del Gerent Municipal, de 26 de març de 2010, que adjudica definitivament i disposa la despesa del contracte relatiu al lloguer d’equips de so i llu, tarimes i cadires a Serveis de l’espectacle Focus, SA, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 114.600,00 euros.
3. Districte de Sant Martí
d’empostissats a Serveis de l’espectacle Focus, SA, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 120.000,00 euros.
4. Districte de Ciutat Vella
Del Gerent Municipal, de 7 d’abril de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte que té per objecte la gestió i explotació dels serveis públics de promoció, dinamització i organització de les activitats de caire cultural, artístic i sociocultural en el centre cívic Barceloneta, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 964.711,00 euros.
5. Districte de Sants-Montjuïc
Del Gerent Municipal, de 29 de març de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa, mitjançant procediment obert, per a l’adjudicació del contracte de la gestió i dinamització del Centre Cívic El Sortidor, per als exercicis 2010-2012, i per un import de 268.638,91 euros.
6. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 16 de març de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa, mitjançant procediment obert, per a l’adjudicació del contracte del funcionament de la sala de lectura Trinitat Vella, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 38.175,46 euros.
7. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 19 de març de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte, mitjançant procediment obert, per a la gestió del servei de lleure infantil franja Besòs, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 207.842,00 euros.
8. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 19 de març de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa del contracte, mitjançant procediment obert, per a la dinamització juvenil de la franja Besòs i barris Navas i Congrés-Indians, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 246.016,13 euros.
9. Districte de Sant Andreu
Del Gerent Municipal, de 19 de març de 2010, que aprova el Plec de clàusules i autoritza despesa, mitjançant procediment obert, del contracte relatiu al funcionament de la sala de lectura i aula de noves tecnologies Baró de Viver, per als exercicis 2010-2011, i per un import de 36.483,72 euros.
El Sr. CIURANA sol·licita tenir accés als expedients 2 i 3 referents a l’adjudicació a Focus de 114.000 euros per un costat i 120.000 per l’altre per al lloguer de so, llum, tarimes i cadires i el lloguer i emmagatzematge dels empostissats.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
1. Programes i projectes culturals per a l’escola.
El Sr. Martí i Grau esmenta que tota l’oferta cultural a la qual fa referència aquest informe s’emmarca en el Consell de Coordinació Pedagògica de l’Institut Municipal d’Educació i assenyala que aquest Consell fa vint anys que coordina tota l’oferta dels centres culturals de la ciutat, treballant amb tota mena d’entitats i impulsant la coordinació i la innovació d’activitats. Apunta que l’apartat que més els interessa donar a conèixer és l’oferta que el Consell coordina per als museus municipals i els concertats.
reserves dels grups escolars, el qual assegura que fa referència a la totalitat de la participació de les escoles, tant en visites guiades com en tallers, etc., i que és del 3,65% pel que fa als usos dels museus i del 6% quant al nombre d’usuaris individuals dels museus. Opina que aquesta dada és interessant, atès que desmenteix el comentari que es reprodueix sovint segons el qual els museus viuen principalment de les visites escolars. Diu que possiblement aquest fet era cert anys enrere, però que, actualment, aquesta dada demostra que els centres escolars representen un percentatge relativament baix en relació amb el total d’usuaris.
Una altra dada que vol fer palesa és la distribució de les escoles que visiten els museus depenent de l’indret de procedència. En aquest sentit, puntualitza que els museus registren l’origen de les escoles per províncies, fet que impedeix desxifrar amb exactitud el nombre d’alumnes provinents de Barcelona i l’àrea metropolitana i els que provenen d’altres poblacions, donada l’extensió de la província. Explica que, segons les dades obtingudes, el 40% dels centres escolars que visiten els museus vénen de l’àrea metropolitana. Amb tot, creu que extrapolant les dades, i a partir dels comentaris que han fet els museus, aquest 40% esdevindria un 60% i que pràcticament el 40% provindria de la resta de Catalunya. Consegüentment, posa de relleu la importància de la proximitat i, en aquesta mateixa línia, comenta que els grups provinents d’escoles de l’Estat espanyol, o d’altres països, són molt marginals.
Quant a la distribució d’escoles entre centres públics i privats, malgrat la sensació que les escoles privades i concertades són les que majoritàriament fan ús d’aquesta oferta, afirma que el 54% són escoles públiques, front al 44% que configura les privades.
Una altra dada que vol posar de relleu és l’afluència per districtes. A tall d’exemple, esmenta que a Nou Barris hi ha 30 escoles que han fet ús de l’oferta museística durant el curs 2008-2009, les quals representen el 30% del total dels alumnes del districte. Opina que, més que el nombre absolut d’escoles per districte, és interessant destacar el percentatge global del districte, ja que creu que és més irregular del que hauria de ser entre els diferents districtes de la ciutat. Pensa que aquesta irregularitat ve generada pel nivell socioeconòmic i sociocultural de cada territori, així com per la distància entre l’escola i l’oferta de museus. En aquest sentit, explica que ja estan prenent mesures, incidint en la informació i les propostes, per tal d’incentivar l’ús dels museus, especialment en els territoris on el percentatge de participació és menor.
Quant al pagament d’aquest servei, comenta que el 32% no han pagat i que aquest percentatge fa referència a dues qüestions. D’una banda, hi ha els escolars que no paguen en entrar als museus per ser menors de 16 anys i no fer ús d’una visita guiada. De l’altra, hi ha les escoles que, a través dels recursos pedagògics, demanen l’exempció per motius socioeconòmics de l’entorn de l’escola. Puntualitza que majoritàriament es tracta de la primera condició, raó per la qual diu que insistiran en informar sobre la possibilitat de sol·licitar aquesta exempció de pagament de les entrades per part de les escoles que ho requereixin ateses les característiques dels seus alumnes.
En relació amb els projectes de creació artística a les escoles, exposa que existeix un conjunt d’iniciatives concretes, algunes desenvolupades des de programes culturals d’arts visuals, dansa, teatre i música, impulsats des de l’IMEB, i algunes a iniciativa d’altres instàncies de l’Institut de Cultura. En aquest sentit, destaca que fins ara l’oferta se centrava en la que feien les institucions culturals per tal que els alumnes anessin a visitar-la i que cada vegada més apareixen iniciatives i projectes en què la producció cultural es porta a les escoles; com ara el programa de la Mostra, en el qual hi participen molts instituts des de fa anys i que conclou amb la ja tradicional Mostra de programes culturals; els creadors en residència, que s’han impulsat a tres instituts on creen una obra a l’aula; o bé «Els músics del mes», que ja fa tres cursos que funcionen, entre d’altres.
prestigiar la ciència i fer-la present a la vida quotidiana dels nens i nenes de la ciutat. Afirma que hi ha un buit important en educació científica i que les carreres tècniques són les menys sol·licitades. Per aquest motiu, pensa que seria bo que la cultura científica es plantegés als alumnes, des de ben petits, com una opció real i versemblant. Encoratja els diferents centres a continuar treballant. Destaca els programes pedagògics de l’Auditori de Barcelona, sobretot pel nombre de persones al qual arriben.
La Sra. Esteller exposa que el PP valora totes les propostes que despertin l’interès dels alumnes vers les habilitats culturals. Creu que és fonamental que des de l’escola existeixen diferents vies culturals per tal que els alumnes tinguin coneixement de les seves inquietuds artístiques i també les habilitats per desenvolupar-les. Afirma que si no hi ha un coneixement previ, és difícil que es desperti l’interès cultural i que, en aquest aspecte, les escoles són instruments fonamentals, a part de les famílies. Considera que aquesta col·laboració amb els centres museístics és positiva i que cal aprofundir en aquesta direcció i estendre-la per assolir un equilibri territorial, superant les dificultats existents en alguns àmbits a l’hora de generar aquesta inquietud. Valora positivament que hi hagi 41 instituts públics que han elaborat projectes i activitats culturals i que se’ls ha donat resposta amb subvencions adreçades a fomentar la cultura. Això no obstant, opina que cal estendre aquests programes a d’altres centres de la ciutat, independentment de la seva titularitat. Assegura que el centre d’interès és l’alumne i el fet de fer-lo partícip d’aquestes iniciatives.
El Sr. Florensa manifesta també que serà breu, ja que l’informe no aporta cap element nou. Tanmateix, considera interessants les dades quantitatives referents a l’assistència de les escoles als diferents museus i referents als projectes culturals desenvolupats en els centres educatius. Valora positivament que el Consell de Coordinació Pedagògica tingui una tendència creixent i que cada any incorpori una major oferta, atès que pensa que totes les possibilitats que s’ofereixin a les escoles per ampliar el nombre d’espais culturals a visitar i per desenvolupar activitats, és positiu. Així mateix, creu que és positiva l’existència de programes culturals que es duguin a terme als centres educatius, ja que diu que és una mesura que ajuda a desenvolupar el sentiment artístic i aquest tipus de vocació, o dinàmica, entre els més joves.
Opina que el fet que els centres educatius comprenguin un baix percentatge dels visitants dels museus és una bona notícia, perquè significa que els museus es nodreixen d’altres perfils de visitants. Pensa que més endavant seria interessant analitzar quin efecte ha produït l’obertura dels museus el diumenge a la tarda en relació amb aquest augment de visitants d’altres perfils, per saber si és a causa del turisme o també de l’augment del nombre de ciutadans que habitualment visiten els museus. Per acabar, manifesta que caldria, d’una banda, homogeneïtzar les diferències existents entre els museus, i, per tant, els que registren menys activitat haurien d’ampliar i millorar la seva oferta, i, de l’altra, igualar el percentatge de centres educatius que visiten els museus en l’àmbit dels districtes.
El Sr. Martí i Grau es mostra d’acord amb totes les intervencions quant a millorar, aprofundir, diversificar i ampliar diversos aspectes. En aquest sentit, explica que ara tots els museus municipals tenen un servei pedagògic, cosa que no passava fa ben poc temps i que diu que afavorirà els centres museístics que han quedat enrere per tal que avancin fins atrapar els altres, tenint en compte que l’interès el suscita l’usuari. Manifesta que la ciència compta amb una alta importància. Assenyala que s’han fet molts programes per incentivar les vocacions científiques i que si l’informe presentat reflectís les dades –que no les reflecteix perquè no és públic– del Museu de Ciències de “la Caixa”, resultaria que l’ús més elevat, per part dels escolars, és l’àmbit científic. Conclou que amb una major implicació entre l’oferta cultural i el compromís educatiu de la ciutat, s’assolirà més educació i més desenvolupament cultural.
2. Serveis i recursos del Pla per l’abordatge integral del treball sexual (ABITS), 2009.
La Sra. Blasco exposa que presenta l’informe de l’any 2009 de l’Agència per a l’Abordatge Integral del Treball Sexual (ABITS) de Barcelona i que ho farà resumidament, atès que ja s’ha tractat amb tots els grups. Posa de relleu que la intervenció en aquest camp no és senzilla i que, amb tot, els resultats no són gens menyspreables. Recorda que l’ABITS compta amb cinc eixos de treball: el Servei d’Atenció i Mediació al Carrer, o servei d’atenció social integral; el Dispositiu Integral de Recol·locació Laboral; el Servei d’Acollida a Pisos Pont, adreçat a víctimes d’explotació; la col·laboració interinstitucional, i, finalment, el treball en xarxa explicitat en la Taula Tècnica de Treball Sexual.
Quant a l’àmbit territorial de treball, informa que l’any 2009, a més de Ciutat Vella, han intervingut també a la zona fronterera de Sant Martí-Eixample / Londres-Wellington i, en coordinació amb l’Agència de Salut Pública, a la Zona Franca, on hi ha clarament un factor de drogodependència que s’aborda primer amb recursos sanitaris. Pel que fa al Servei d’Atenció i Mediació al Carrer, assenyala que cal diferenciar dues etapes: una fins al 30 de maig, amb uns recursos concrets, i una altra a partir de l’1 de juny, amb l’augment d’aquests recursos; fet que ha permès incrementar el personal i, per tant, el nombre d’hores, de contactes i d’atencions dedicades a aquest col·lectiu, així com dur a terme una intervenció específica amb les dones subsaharianes.
Diu que el 2009 s’han obert 180 expedients nous –l’any 2008 se’n van obrir 179– i s’ha reiniciat el treball en 32 expedients. Aclareix que hi ha els expedients actius, els quals romanen oberts mentre es manté algun tipus de relació amb la persona en el període de tres mesos; i els expedients inactius, que es generen quan durant tres mesos no s’ha tingut contacte amb la persona. Informa que s’han atès 406 dones diferents durant el 2009, quantitat que suposa un increment del 24% respecte al 2008. Afirma que, fruit de més hores al carrer, més gent i el treball en més zones, ha estat l’augment del 25% de contactes al carrer, arribant a 13.113. Explica que fent l’històric del servei d’ABITS des de l’any 2006 fins a l’actualitat, s’han obert 725 expedients, dels quals, a 31 de desembre de 2009, en restaven actius 372.
Pel que fa al perfil de les dones ateses, especifica que el 72% de les que tenen un expedient obert actualment al servei tenen una situació administrativa regular. Assegura que aquest fet suposa una millora important en relació amb l’any passat i diu que és fruit de la incorporació plena de Romania i Bulgària a la Unió Europea. Fa palès que el fet de comptar amb una situació regular al país facilita altres tipus d’intervencions vers aquestes dones.
Fent referència a les nacionalitats, explica que la situació és similar a la del 2008 i que hi ha un 37% de població de l’Est, un 22,9% de dones de nacionalitats llatinoamericanes, un 17,4% d’espanyoles i un 4,8% de marroquines. Destaca que enguany hi ha una incorporació en nombre del col·lectiu de nigerianes, un 15,3%, fruit d’aquesta nova intervenció en horaris i llocs diferents. Posa de manifest que les principals necessitats que expressen són l’atenció sanitària i la laboral formativa. Destaca que, a diferència de l’any anterior, les derivacions fetes a l’ABITS des d’altres serveis municipals han minvat, ja que s’ha augmentat la coordinació amb aquests altres serveis normalitzats, com ara Serveis Socials, els quals adopten l’atenció a aquest col·lectiu sense fer-ne la derivació directa. Opina que aquest és un pas endavant, que han estat capaços de treballar en xarxa i assolir que la resta de serveis municipals s’ocupin de l’atenció a aquestes dones des de la xarxa normalitzada.
per una altra via. El 55% del total s’ha inserit al mercat laboral formal. En relació amb altres dispositius de recol·locació, anomena el curs d’auxiliar de geriatria, que es duu a terme de forma conveniada amb el Lloc de la Dona. Comenta que, tot i no ser un dispositiu exclusiu per a les dones que provenen del treball sexual, ja hi ha participat un total de 15 dones, de les quals entre el 70% i el 80% s’ha inserit laboralment en aquest sector. Assenyala que hi ha dones que requereixen altres formacions prèvies, com ara l’alfabetització, els coneixements de l’entorn laboral, la gerontologia, la neteja, etc.
Pel que fa al Servei d’Atenció i Acollida en Pisos Pont, adreçat principalment a dones en situació d’explotació, informa que han atès 42 dones amb modalitat residencial, el perfil de les quals és, en un 82%, emigrades, d’entre 18 i 25 anys, i, en un 66%, en situació administrativa irregular. Afegeix que l’Ajuntament compta també amb dos pisos pont, sufragats amb recursos municipals però gestionats des del Consorci de Serveis Socials, per a un segon grau de més autonomia de la persona. Per acabar, posa de relleu el treball en xarxa de tots els serveis municipals que s’han anat incorporant a l’expansió territorial, el treball interinstitucional i el pressupost creixent per desenvolupar aquest servei, que l’any 2007 va ser de 349.000 euros, el 2009 de 580.000 i el 2010 ja compta amb 720.000 euros.
La Sra. Fandos agraeix la presentació de l’informe i agraeix especialment la tasca dels professionals de l’ABITS, la qual assegura que no és gens fàcil atesos els horaris i les situacions amb què es deuen trobar. Recorda la importància que té aquesta agència per al seu grup, que es va crear arran d’una iniciativa de CiU, de la qual n’estan orgullosos com també pel fet que el govern la tiri endavant. Tanmateix, manifesta que caldria prioritzar molt més aquest tema en relació amb els pressupostos i amb l’acció política del govern. Tot i reconèixer que s’ha augmentat el pressupost per a l’ABITS, el considera insuficient, i diu que per aquest motiu el seu grup ha presentat diverses iniciatives en aquesta Comissió, per tal que s’augmentin els recursos. Anomena algunes actuacions i el cost que han tingut: per exemple, posar la gespa artificial en un camp de futbol costa 500.000 euros, aproximadament el mateix cost que destinen a l’ABITS en tot un any; l’Exposició de Shangai, en la qual també s’invertiran uns 500.000 euros; la consulta ciutadana de la Diagonal, que assegura que ja ha costat més de 500.000 euros, etc. Afirma que no qüestiona aquestes actuacions, sinó que no entén com en la prostitució, en un any, s’hi dediquen els mateixos diners que a qualsevol d’aquests altres temes.
Creu que, quan hi ha diners i es fa la feina, el resultat és bo. I, en aquest sentit, reconeix que el nivell d’inserció laboral és elevat. Això no obstant, opina que si invertissin més diners, podrien fer més cursos i obtenir encara més inserció; podrien estendre el servei a la resta de la ciutat i treballar directament amb les dones que estan als locals, llocs on pensa que es dóna especialment l’explotació.
Pregunta si els pisos pont i les residències d’urgència són recursos específics per a dones provinents de la prostitució o si també estan vinculats a la violència de gènere. Critica que es destinin un total de 20.000 euros per a totes les associacions que compten amb projectes específics a part de l’ABITS. Li sembla una quantitat poc important i demana que s’hi inverteixi més pressupost. Reitera que la feina es fa bé amb els diners que hi ha, però que cal més inversió i més prioritat. Ofereix el seu suport a la Sra. Blasco per aconseguir que l’Agència intervingui a l’hora de donar els permisos als locals, ja que diu que no es tracta d’un tema purament urbanístic i que l’ABITS no en pot ser una espectadora, sinó que ha d’intervenir mitjançant revisions, inspeccions i seguiments.
La Sra. Martín agraeix la presentació de l’informe i la feina dels professionals que treballen per a l’ABITS i també opina que l’atenció a aquest col·lectiu hauria de ser una prioritat de l’Ajuntament. Indica que l’informe desprèn que, malgrat l’increment de recursos humans, la dedicació és insuficient per assolir un veritable canvi, ajudar les dones a sortir de la prostitució i aconseguir la seva reinserció laboral. Pensa que la Regidoria de la Dona s’esforça per demostrar els avenços que s’han fet, amb tot, opina que són avenços massa tímids en relació amb el grau d’importància i el volum de la prostitució. És per aquesta raó que creu que cal actuar amb més determinació i dedicar molts més esforços a aquest col·lectiu. Assenyala que les dades reflectides a l’informe no generen gaire optimisme i que cal millorar molt la gestió del servei. A tall d’exemple, tot i reconèixer l’increment del nombre d’expedients oberts en relació amb l’any 2008 i que, consegüentment, hi ha més dones que volen abandonar la prostitució, es queixa que moltes d’elles no reben la confiança i el suport necessaris per part de la institució, ja que el nombre d’expedients inactius s’ha incrementat en la mateixa mesura. Creu que aquest fet demostra que el servei no és prou atractiu i convincent i que el motiu segurament són els recursos insuficients.
Quant al servei de recol·locació laboral, valora molt positivament que una dona abandoni la prostitució, tanmateix, critica que del primer grup de dones, només 11, el 55% de les que va iniciar el procés, s’hagin inserit al món laboral, tenint en compte que n’hi va haver 46 que es van interessar per la formació i que només 20 van ser seleccionades. Es queixa que les dades del segon grup, per ara, segueixen la mateixa línia. Mostra la seva sorpresa donada l’absència de les dades del programa gestionat per l’entitat Lloc de la Dona, la qual diu que l’any 2008, amb un pressupost molt inferior, va assolir la inserció laboral del 93% de les dones. Pregunta si enguany aquesta entitat ha mantingut aquest nivell d’inserció, el qual sí que considera tot un èxit.
Explica que fa un any, el PP va sol·licitar estendre l’àmbit d’actuació de l’Agència a les Corts i que la Sra. Blasco va al·legar que, en tractar-se d’un cas especial, de moment no hi treballarien. Pregunta per quin motiu han canviat de parer i preveuen treballar en aquest districte l’any 2011 i, com a garantia que compliran la seva paraula, sol·licita que se’ls faciliti el full de ruta de les actuacions que es duran a terme per afrontar la prostitució a les Corts. Per acabar, agraeix de nou la feina dels professionals i demana molta més implicació política per avançar en aquest àmbit.
La Sra. Capella agraeix a la Sra. Blasco la presentació de l’informe i valora positivament la tasca desenvolupada per l’ABITS, amb els recursos amb què compta, així com que s’hagin doblat les hores de dedicació dels professionals i l’increment de les persones adscrites a l’Agència. Posa de relleu que també s’ha ampliat l’horari de funcionament del servei, fet que considera que permet donar més cobertura, adequant els horaris a l’activitat d’aquest col·lectiu. Igualment, valora el fet que la zona de prospecció sigui més àmplia, comprenent no només el Raval, sinó també el barri Gòtic i les zones frontereres de Sant Martí i l’Eixample. Quant a la vinculació de l’Agència amb els serveis d’atenció a drogodependents a la Zona Franca, lloc on es deriven les treballadores sexuals drogodependents, i atès que l’informe no ho especifica, demana –amb la voluntat de millorar el servei– que aquestes dones no quedin excloses del programa de l’ABITS i que també se’ls doni l’oportunitat de poder participar-hi.
Demana que es confirmi quin és el pressupost per al 2010. Reclama la necessitat de no fer una feina aïllada, sinó coordinada amb altres administracions, atès que afirma que la prostitució no és un element que l’Ajuntament de Barcelona pugui resoldre en solitari, sinó que requereix la intervenció de moltes administracions. Creu que el debat hauria de ser un altre i que si es vol abordar la prostitució de forma integral caldrà que l’administració corresponent abordi el tema, per regular-la o per abolir-la. Apunta que, després de quatre anys de funcionament, ja ha arribat el moment que l’Agència es marqui uns objectius per tal d’assumir-los i que elabori un cens aproximat de les dones que exerceixen la prostitució als carrers de Barcelona, amb la finalitat de poder dissenyar la política que ha de seguir l’Agència i les línies d’intervenció que cal complir.
La Sra. Moraleda agraeix la presentació de l’informe, així com la feina dels professionals que treballen a l’Agència i la de totes les entitats col·laboradores, ja que considera que es tracta d’un treball extremadament dificultós, amb dones que són molt febles, ateses les múltiples problemàtiques que pateixen associades al fet de treballar al carrer, sovint també al consum de substàncies estupefaents i al fet de ser tractades com a mercaderies. Pensa que l’element més important que l’Agència ofereix a aquestes dones és l’existència d’un punt de referència a la ciutat al qual poden acudir si necessiten atenció sanitària o si es plantegen trobar una alternativa laboral. Assenyala que, a banda dels recursos, que diu que s’han doblat els darrers tres anys, és molt important el seguiment que es fa d’aquestes dones, que va més enllà de la primera o la segona intervenció.
Pensa que el problema actual que pateix la ciutat en relació amb la prostitució és conseqüència de la globalització i està d’acord que les administracions competents en aquesta matèria cal que n’articulin els mecanismes d’abordatge integral. Comunica que la Generalitat està treballant en un pla d’aquestes característiques i que, consegüentment, l’Ajuntament aviat es veurà acompanyat d’un programa que l’ajudarà a ser més eficaç en oferir solucions a aquestes dones. Opina que mantenir l’esforç que està fent l’Ajuntament en aquest sentit ja és important i que el fet que en un any de retallades pressupostàries s’hagi incrementat el pressupost per a l’ABITS demostra la voluntat del govern d’abordar aquest tema amb certa contundència. Diu que cal seguir treballant en aquesta direcció i que el nombre de dones que ha pogut abandonar la prostitució i que s’ha reinserit al món laboral, tot i no ser quantitativament significatiu, és molt important, atès que creu que es tracta d’un procés extremadament complicat, durant el qual no només cal un procés d’inserció laboral, sinó segurament un procés de reconstrucció d’aquestes dones que han viscut situacions dramàtiques.
La Sra. Blasco agraeix totes les intervencions, el to del debat i la presència de dones de les entitats que treballen amb aquests col·lectius, la feina de les quals considera que va molt més enllà de la responsabilitat professional. Afirma que l’augment pressupostari amb què ha comptat l’Agència any rere any, demostra que aquest és un tema prioritari per al govern. Confirma que el pressupost per al 2010 és de 720.000 euros, amb les subvencions a les entitats incloses. Assenyala que l’Agència ha basat, des del primer dia, la seva tasca en analitzar la forma d’intervenció, les seves possibilitats i de quina manera havia de créixer; i, arran d’aquesta anàlisi, quin és el pressupost necessari per fer un nou pas cada any. Incideix que cal tenir present aquesta anàlisi, que és tan important com el pressupost. Recorda que no es parteix de cap experiència similar en què s’hagin pogut recolzar i que, per tant, han hagut d’aprendre de la pròpia pràctica any rere any.
d’aquests locals quan són derivades a l’Agència per altres serveis, o quan s’hi adrecen elles mateixes. Pensa que quan la intervenció ja sigui efectiva a tots els territoris de la ciutat on es desenvolupa aquesta activitat al carrer, llavors es podran plantejar, d’acord amb les altres administracions, actuar en altres espais.
Pel que fa als pisos pont i d’urgències, assegura que s’usen exclusivament per aquest col·lectiu i que no tenen cap vinculació amb les dones maltractades. Esmenta que s’havia estudiat aquesta possibilitat i que es va veure clarament que eren qüestions que s’havien de treballar de forma separada. En relació amb les relacions institucionals, puntualitza que l’Institut Català de la Dona no apareix als informes perquè no compta amb uns serveis concrets que en depenguin, a banda de la violència, però que tenen relacions polítiques, de coordinació i de reconeixement de les tasques mútues i que, evidentment, es relacionen, atès que, com ja s’ha dit, la prostitució és un tema amb què la Generalitat està treballant.
Assenyala que el 2009 han dut a terme la tasca que havien previst, que era intervenir a la zona Glòries- Wellington, la qual havien estudiat l’any anterior, i que, enguany, estan fent la diagnosi de les Corts per elaborar el pla d’intervenció que endegaran l’any vinent. Quant al servei de recol·locació, assegura que un 69% de reinserció és un percentatge elevat, ateses les dificultats del procés i el moment de crisi econòmica actual. En relació amb el Lloc de la Dona, afirma que sí que hi ha dades, però que no hi ha les darreres perquè el curs encara no ha finalitzat. Anuncia que enguany signaran un conveni amb el Departament de Treball i Barcelona Activa per a la reinserció laboral d’aquest col·lectiu. Explica que quan hi ha un problema de drogodependència, el primer que es fa és tractar aquesta addicció, però que comparteixen el procés des de l’Agència, així com també el comparteixen quan es tracta de casos derivats dels serveis normalitzats, moment en què determinats aspectes de l’atenció es duen a terme des de l’Agència, tot i que les dones continuen vinculades al servei social que els pertoca.
Argumenta que els motius d’abandonament del procés que generen els expedients inactius no rauen en el servei, sinó en circumstàncies personals diverses, com ara perquè se’n van de la ciutat, del país, per canvi d’activitat, etc. Quant a la coordinació amb les altres administracions, assegura que els agradaria estar més acompanyats, sobretot en la vessant legal, i que amb la competència municipal que tenen fan tot el que està al seu abast per atendre aquest col·lectiu. Conclou dient que l’any 2009 han atès 406 dones, que el servei de recol·locació està obtenint un 69% d’inserció en el mercat laboral, que s’ha doblat el pressupost per al 2010 i que han consolidat el servei.
La Sra. Fandos reconeix que s’ha doblat el pressupost, això no obstant, diu que no la convencerà que aquest tema és una prioritat per al govern, amb els diners que hi destinen; quantitats que considera poc importants per a l’Ajuntament. Insisteix que es tracta d’imports molt petits i desmenteix que s’estigui fent un gran esforç econòmic. Tanmateix, manifesta que amb els pocs diners amb què compten, fan la feina que han de fer. Reitera que no critica els mètodes que segueixen per treballar, però es queixa que es dediquen molts milions a altres qüestions. Diu que el pressupost per a l’ABITS seria correcte si es tractés d’una ONG, però que en tractar-se d’una eina de l’Administració, és un pressupost baix.
l’Agència ha d’anar més enllà de les actuacions al carrer. Per acabar, repeteix que la feina que fan és correcta en relació amb els recursos que tenen, però que s’han de preocupar que aquest tema sigui molt més important dins de l’agenda del govern.
La Sra. Martín nega que l’informe aporti dades relacionades amb el Lloc de la Dona. Diu que l’informe de l’any passat sí que les aportava i que el d’enguany aporta altres informacions però no aquesta. En aquest sentit, argumenta que el curs del segon grup no ha acabat, però que el del primer grup sí, i que és per això que demana les dades d’inserció. Repeteix que l’abandonament de la prostitució d’una sola dona és un èxit, però pensa que el servei ha d’integrar el màxim nombre de dones possible. Es queixa que de 46 dones que s’han integrat al circuit per recol·locar-se, només 20 han tingut l’oportunitat de continuar el procés i que, finalment, poc més de la meitat d’aquestes 20 han assolit la inserció laboral. Opina que la selecció és massa restrictiva.
Així mateix, critica que triguin un any per fer la diagnosi d’una zona, ja que creu que es tracta d’un aspecte que ja han de tenir treballat amb anterioritat. Manifesta de nou la importància de la feina desenvolupada pels professionals que treballen diàriament per tal de treure aquestes dones de la prostitució, diu que és una tasca difícil i que implica un esforç i un risc molt importants. Valora molt aquesta feina, amb tot, afirma que el que vol el seu grup és que es prohibeixi la prostitució al carrer, i es queixa que no s’està actuant amb suficient determinació per assolir-ho en un termini prudencial.
La Sra. Capella demana a la Sra. Blasco que en el següent informe introdueixi uns objectius, perquè creu que han de començar a parlar d’objectius per tal de tenir uns criteris mínims per avaluar. Remarca que són més importants els aspectes qualitatius que quantitatius, tanmateix, creu que l’Agència ja té prou bagatge per poder elaborar, no només la radiografia de la situació, sinó les directrius a seguir. Entén que es tracta d’un tema delicat i que no s’eradicarà la prostitució amb l’actuació de l’Agència. Això no obstant, creu que aquest instrument ha de permetre fer pressió on correspongui per tal d’assolir uns objectius. Es queixa que l’Ajuntament de Barcelona el que fa en aquests moments a través de l’Agència és una intervenció molt limitada al carrer, amb unes eines molt limitades.
Vol aclarir que quan ha parlat dels expedients inactius també es referia a les dones que ja s’han incorporat al mercat laboral, perquè opina que el fet d’haver trobat una primera feina no significa que l’objectiu ja s’hagi assolit, sinó que és molt possible que hi hagi un fracàs, i que per aquesta raó cal continuar fent un seguiment d’aquestes persones, per tal d’analitzar si els recursos que se’ls ofereixen són els idonis o no ho són. En relació amb el pressupost, rectifica la seva petició, diu que vol conèixer els números del 2009 i no del 2010, ja que no li quadren.
El Sr. Martí manifesta que cap altre municipi d’aquest país té aquesta agència, fet que diu que demostra que aquesta és una prioritat del govern. També vol fer palès que aquesta agència no està pensada per resoldre el tema de la prostitució, que d’altra banda diu que no és competència municipal, i opina que pensar el contrari és ser il·lús o bé malintencionat. Afirma que l’Agència s’ha creat per donar suport a les persones que exerceixen la prostitució i per ajudar-les, si ho volen, a deixar d’exercir-la. Tanmateix, assegura que aquest servei no està pensat per treure la prostitució del carrer ni per arreglar el problema de la prostitució. Finalment, demana a la Sra. Fandos quin pressupost destinaria CiU a l’ABITS i li pregunta per què, quan el Sr. Mas va endegar el Decret de regulació de l’activitat de prostitució als locals de concurrència pública, no va preveure tots aquests aspectes que ara ella demana a l’Ajuntament.
La Sra. Fandos, quant al pressupost, respon que com que governaran aviat ja sabrà la quantitat concreta que hi destinarà el seu grup. Pel que fa al decret, diu al Sr. Martí que si l’haguessin aplicat tindrien tots els locals tancats i que el problema és que no ho han fet.
La Sra. Fandos respon que aquests locals no han vingut de nou, sinó que ja existien i que ja actuaven.
La Sra. Blasco diu a la Sra. Fandos que vol donar moltes lliçons, però que quan les havia de donar, i comptava amb el lloc on donar-les, no ho va fer.
La Sra. Fandos replica que CiU va elaborar una ordenança amb la qual haurien d’haver tancat tots els locals, i recorda que l’Agència existeix a Barcelona mercès a la iniciativa del seu grup.
Es dóna per tractat.
d) Compareixences Govern municipal Del Grup Municipal CiU:
3. Que comparegui el responsable del Govern municipal de joventut per explicar quines gestions està fent l’Ajuntament de Barcelona per a iniciar l’elaboració d’un nou Pla Jove de la Ciutat de Barcelona.
La Sra. Blasco assenyala que el Pla jove és vigent fins a finals del 2010 i que volen esperar a finalitzar l’any per tal de fer un balanç final i comprovar quin ha estat el grau de compliment d’aquest Pla. Incideix, doncs, en el fet que encara tenen temps, i explica que han parlat del procés d’elaboració del nou Pla en el marc del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), moment en què es va dir que també es parlaria amb tots els grups municipals per tal de conèixer la seva predisposició per iniciar un nou Pla. Conclou que la idea que tenen és tancar el balanç el febrer del 2011 i mirar d’avançar la feina amb els grups municipals.
El Sr. Blasi manifesta que la intervenció de la Sra. Blasco el complau, ja que ha esmentat el CJB i els grups municipals, i recorda que aquesta és una reivindicació que CiU ha fet constantment: la manca de diàleg amb el CJB. Critica que el febrer del 2009, després de més de dos anys, es va presentar el primer balanç del Pla jove, que han passat catorze mesos més i que no hi ha hagut un seguiment, ni s’ha presentat cap més informe; diu que no sap si és perquè la regidoria de Joventut està col·lapsada o bé perquè tenen altres prioritats. Es queixa que fa catorze mesos que la Sra. Blasco es va comprometre a presentar anualment aquest balanç, presentació que també contempla el mateix Pla. Ironitza entorn del fet que ja comencin a parlar d’un nou Pla amb el Consell –que no ho han fet amb els grups– i que, en canvi, no tinguin enllestit el balanç. Pensa que hauria estat més oportú que haguessin manifestat que encara no han tancat el balanç i que ho farien en pocs mesos, en comptes de dir que ho faran el febrer de l’any vinent. Recorda de nou el compromís assumit vers el Pla i vers la Comissió.
Assenyala que no tenen cap instrument per seguir quins compromisos està complint el Pla jove i que estan a l’expectativa del que els dirà o els deixarà de dir el govern. Esmenta que en el seu moment va reconèixer que el Pla jove era actiu i dinàmic, que el febrer del 2009 van començar a parlar de l’efecte de la crisi i que, posteriorment, no han vist cap evolució. Aquest silenci, i el fet que la regidora no hagi comentat res a la seva primera intervenció, li fan pensar que moltes de les reunions previstes amb els tècnics i amb els districtes no s’han produït. Es queixa que tampoc tenen notícies de l’enquesta. Insisteix en la situació de desconeixement en què es troben en relació amb el Pla jove i en fomentar el diàleg amb els grups municipals, fet que voldria que es tractés, no només d’una iniciativa de l’oposició, sinó també del govern. Creu que seria convenient que els diàlegs del CJB de formulació del nou Pla jove es formulessin amb tots els grups municipals. Recorda que CiU va donar suport al Pla 2006-2010 per poder treballar conjuntament govern, oposició, entitats vinculades i joventut en general, per tal que tots tinguessin constància de la seva evolució. Assenyala que el Pla jove també és una prioritat, ja que la joventut conforma pràcticament el 20% de la població de la ciutat, i critica que quan els interessa bé que la contemplen i la tenen en compte per altres processos participatius.
jove que ha d’entrar en funcionament a partir de l’any que ve, ni cap altre balanç del Pla jove actual. Recorda que el PP ja es va oposar a aquest Pla jove en el qual no creia i diu que el govern tampoc hi creu, atès que no en fa cap mena de valoració.
Indica que ja fa quatre anys que es va aprovar aquest Pla jove i que en el seu moment el PP ja va denunciar que es tractava només d’un pla de declaració d’intencions, que no hi havia objectius clars, ni indicadors d’avaluació concrets. Afirma que el temps els ha tornat a donar la raó, perquè encara no hi ha objectius clars, ni indicadors per poder-los valorar. Com a conseqüència, pensa que les problemàtiques dels joves continuen sent les mateixes que fa tres anys i que segurament encara han empitjorat a causa del moment de crisi actual. Creu que els plans han de ser suficientment àgils i dinàmics per adaptar-se a situacions com la d’aquesta crisi econòmica i que han de resoldre els problemes dels joves, que són principalment: formació, ocupació i habitatge. Creu que l’Ajuntament no s’ocupa d’aquestes qüestions i que se n’hauria d’ocupar. Quant als habitatges de lloguer per a joves, pensa que se’n parla molt però se’n fan pocs; critica que redueixin el nombre d’instituts que imparteixen classes en horari nocturn per tal de poder compaginar la vida laboral amb la formativa, empenyent els joves a escollir una única opció –treballar o estudiar– i que els fan la vida més difícil obligant-los a pagar cada vegada més per tot, com ara per l’àrea verda que han instal·lat a la zona universitària.
Assegura que el problema dels joves és transversal i que es tracta d’un problema de tots al qual cal dedicar tots els esforços des de totes les àrees possibles. Exposa que actualment hi ha 22.000 aturats menors de 29 anys a Barcelona i que, per tant, un de cada cinc aturats és un jove. Indica que el seu grup creu en les polítiques integrals i repeteix que el Pla no ha donat resposta als problemes dels joves, que són cada cop més greus. Pregunta si no tenen idees, si no saben com mesurar-les, o si tenen por de mesurar l’actuació del Pla jove i per aquest motiu no hi ha objectius ni mesures de medició enlloc. Creu que cal replantejar totes les qüestions que preocupen als joves per tal de solucionar-les i que no poden aïllar-lo en les seves problemàtiques, esmenta de nou que cal abordar els problemes d’una forma molt més integral, a partir d’uns objectius clars i uns indicadors d’avaluació.
El Sr. Florensa exposa que l’any 2006 es va aprovar el Pla jove, una eina que entén que servia, i serveix, per impulsar les polítiques de Joventut a la ciutat, de manera transversal, coordinada i consensuada amb tot l’Ajuntament. Informa que aquest Pla es va aprovar després d’un ampli procés participatiu i que té una vigència aproximada del 2006 al 2010. El seu parer és que la vigència és aproximada perquè creu que un pla mai no va fixat en un calendari, sinó que s’estableix un termini per desenvolupar-lo, que quan s’ha complert dóna pas a un període de reflexió per tal de veure cap on cal orientar les polítiques aplicades; fet arran del qual es defineix un nou pla amb un nou termini de desplegament.
Recorda que el Pla jove 2006-2010 es va aprovar a finals de la passada legislatura, que moltes de les mesures que contemplava ja s’estaven duent a terme, i que es tractava que tingués un desenvolupament important al llarg d’aquest mandat. Expressa que es preocuparia si en aquests moments l’objectiu de la regidora de Joventut fos pensar en el nou Pla, ja que entén que com que encara queda pràcticament un any per desenvolupar el pla actual, l’objectiu ha de ser desplegar-lo al 100% i que es duguin a terme totes les mesures contemplades, poder fer balanç del nivell de compliment del Pla a finals del mandat –abans de les eleccions del 2011– i deixar per al proper mandat el procés de reflexió entorn del nou Pla. Opina que el Pla compta amb bastants mecanismes de seguiment. Tanmateix, reconeix que, malgrat estar previst que es presenti un informe anual de seguiment per tal de conèixer-ne el compliment, només se n’ha presentat un, el gener del 2009, moment des del qual confirma que no han tingut informació sobre el procés de desenvolupament del pla.
balanços i pensar en altres plans. Per acabar, diu que ara ha entès perquè el PP no va donar suport al Pla jove i comenta que és perquè no se’l va llegir. Argumenta que el Pla compta amb 8 eixos i 450 propostes concretes i que, a la part final, hi ha un apartat anomenat «Mecanismes de seguiment» on n’hi consten una dotzena. Vol aclarir que una cosa és que en el Pla hi queden reflectits i una altra és el seu compliment.
La Sra. Blasco manifesta que el que ella detecta és un desconeixement i una incomprensió integrals per part del PP. Opina que de la implementació de qualsevol pla hi poden haver coses criticables, però que cal criticar-les amb coneixement i amb una argumentació sòlida al darrere. Exposa que va presentar un balanç quan es trobaven aproximadament a l’equador del Pla i que tenia la intenció de presentar-ne un altre a principis del 2010, però que tothom coneix les dificultats personals que ha tingut, que li han impedit tirar endavant molts dels processos que tenia previst endegar a finals del 2009 i que l’han obligat a replantejar les dates. Confirma que van parlar amb el Consell de Joventut per saber quin pla de participació es podria fer de cara a l’elaboració del nou Pla jove, tenint en compte que cal donar temps al que s’està desplegant per conèixer el seu grau de compliment i contemplar-lo en el nou.
Comunica al Sr. Blasi que fins després de la tardor no tindrà el balanç del 2010, ja que ara ella es torna a absentar durant tres mesos. També li diu que té una certa planificació que han començat a elaborar internament per veure com s’organitzaven i que els la volia plantejar, però que el Sr. Blasi s’ha avançat. Expressa que la seva preocupació requeia en si estaven en condicions d’iniciar el procés d’elaboració del nou pla i mostra que es complau en saber que hi ha interès en treballar-hi.
Indica que en aquest moment la transversalitat s’ha instal·lat de forma important pel que fa a l’abordatge de l’emancipació juvenil, l’ocupació, l’habitatge i molts altres aspectes, com ara el Pla d’equipaments, el qual assegura que contempla una transversalitat, en tots els districtes, imprescindible per endegar-lo. Informa que es troben en un moment molt diferent en relació amb el gener del 2009, que hi ha molta feina feta i que els cal un nou mètode de treball i d’elaboració del nou pla. Explica que aquesta és la proposta que els volia fer, i que els farà, per tal que es trobin, abans de finals de maig, per treballar entorn al nou pla. Creu que els plans sobrepassen mandats i persones, sobretot si són fruit d’un consens elevat, i que poden treballar en un nou pla si hi ha la voluntat de fer-ho, treball que reconeix que ha d’anar acompanyat d’un nou balanç que reculli tota la feina feta. Quant al procés participatiu del nou Pla, opina que l’han de consensuar amb el CJB i veure com poden fer ús dels mecanismes que ja estan en marxa, com ara els punts JIP dels instituts, per tal d’ampliar la participació als joves no associats.
Conclou que estan començant a pensar en el disseny d’aquest nou Pla, tot i que encara quedi més de mig any per finalitzar el vigent. Expressa la seva satisfacció en veure la predisposició i la voluntat d’iniciar aquest treball i poder consensuar un nou pla per a la gent jove.
El Sr. Blasi es mostra d’acord amb el Sr. Florensa que és inoportú iniciar el procés d’un nou pla quan encara no s’ha finalitzat el present i no s’ha fet el balanç total. Amb tot, afirma que el Pla jove preocupa a CiU, i que no poden arribar al final d’un pla sense tenir res més previst, ja que aleshores passarien molts mesos abans que no tornessin a tenir un altre pla. Esmenta que potser la millor opció seria dir que creuen en el pla actual –en el qual assegura que CiU sempre ha cregut i així ho ha manifestat– i que es podrà continuar desplegant després del 2010 ja que encara hi haurà molts aspectes pendents de treballar.
El Sr. Mulleras diu a la regidora que el PP també respecta la seva situació i que li desitja el millor en l’àmbit personal. Tanmateix, també manifesta que si ella no pot estar al capdavant d’algunes qüestions, segur que altres regidors del govern, o altres persones del seu equip, ho poden fer.
D’altra banda, puntualitza que el PP va votar en contra del Pla jove perquè se l’havia llegit i perquè les polítiques de joventut que defensa el PP són radicalment diferents de les que defensava en aquell moment el tripartit que va redactar el Pla i l’actual tripartit, que l’està desplegant. Critica que el govern té dificultats per presentar un balanç del Pla jove actual i encara més per plantejar una futura planificació d’aquest Pla. Es queixa que l’equador del 2006 al 2010 és el 2008 i no el 2009. Creu que el que ha fet aquest govern municipal, juntament amb el tripartit de la Generalitat i el Govern de l’Estat que diu que recolzen, és tolerar i consolidar una generació de joves que anomena «ni-ni», perquè ni estan treballant ni estan estudiant. Els culpa de retallar les oportunitats d’estudiar en suprimir el batxillerat nocturn i diu que neguen als joves l’accés a la política educativa i formativa i que provoquen que un de cada cinc aturats de la ciutat sigui un jove menor de 29 anys. Conclou que el PP sí que creu en les oportunitats de feina i de formació, i que els joves es puguin realitzar com a persones i tenir un present millor i un futur més esperançador.
El Sr. Florensa diu al Sr. Mulleras que no miri la televisió escombraria, ja que creu que li està contaminant les idees i el fa desvariejar quan parla de polítiques d’ajuda. En aquest sentit, considera trist que s’emetin programes donant a conèixer determinats fenòmens que no es poden generalitzar i que no hi hagi cap programa que reflecteixi la vida dels joves que estudien, que són emprenedors, que col·laboren amb el teixit associatiu, etc. Opina que és una llàstima que el Sr. Mulleras frivolitzi amb aquest tema i li demana que sigui rigorós en les seves intervencions. Afegeix que les estadístiques mostren que l’índex d’emancipació juvenil mai no havia augmentat tant com ara, malgrat la crisi.
Pel que fa als balanços, argumenta que el Pla fixa diferents mecanismes, un d’ells l’elaboració d’un informe anual, el qual considera rellevant, atès que si només es presenta un informe quan el Pla finalitza no es dóna lloc a tenir capacitat de reacció. Amb tot, considera que, al llarg del temps, els balanços efectuats han estat prou satisfactoris, ja que s’han acomplert bona part dels objectius fixats en els plans de joventut. Esmenta que un altre mecanisme de seguiment que reflecteix el Pla és l’actualització del web amb la incorporació constant del compliment de les propostes, fet que atorgaria transparència al seu desplegament, atès que permetria als joves de la ciutat veure quin és el compliment de les polítiques de joventut. Pensa que seria interessant que a la tardor poguessin tenir el balanç del 2010 i que abans de les eleccions del 2011 tinguessin el balanç global del Pla jove.
Entén que elaborar informes o desenvolupar altres mecanismes de seguiment és complicat, ja que, malgrat que també considera que l’equip de l’Àrea de Joventut és competent, assegura que és un equip reduït. Explica que ell també s’ha trobat en les mateixes circumstàncies i creu que aquesta és una de les principals lacres d’aquesta àrea. Afirma que fins que l’Ajuntament no entengui que les polítiques de joventut són transversals, que hi ha molta feina a fer i que, per tant, requereixen un equip humà més nombrós, sempre es trobaran amb aquestes dificultats.
Quant al procés d’elaboració del nou Pla jove, diu a la Sra. Blasco que compti amb la predisposició d’ERC. Tanmateix, opina que no és el moment i que, actualment, del que cal parlar és de com s’acaben concretant les mesures que fixa el pla actual. Insisteix que ara és el moment de fer tots els esforços necessaris per acabar d’acomplir el Pla 2006-2010 i que no considera oportú parlar del nou Pla quan la darrera informació que tenen del Pla vigent és que s’han assolit el 25% de les mesures i que el 75% s’estan treballant o no s’han iniciat. Consegüentment, indica que la prioritat és concretar els diferents plans d’equipaments i intentar que el Pla jove vigent es compleixi al 100% en aquest mandat.
Departament compta amb un bon equip, això no obstant, creu que fer un balanç anual és esmerçar temps excessiu i que és més convenient elaborar un bon balanç bianual. Explica que, tant si ella hi és com si no, es van fent balanços parcials de tots els serveis, dels indicadors, dels plans d’equipaments i del compliment del Pla. Amb tot, considera que l’àmbit de caire més polític li pertoca treballar-lo a ella. Per aquest motiu proposa presentar el següent balanç a la tardor i el balanç final el febrer del 2011.
D’altra banda, creu que si són capaços de fer el camí plegats tindran un nou Pla jove. Insisteix que els plans superen els mandats i les persones si són fruit d’un cert grau de consens. Proposa iniciar aquest procés conjuntament amb el Consell de Joventut per tal d’impulsar el nou Pla.
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal PP:
4. Que comparegui el responsable del Govern municipal per informar de com s’ha desenvolupat el procés de matriculació escolar del curs 2010-2011 i les dades d’oferta, demanda i assignacions de centres corresponents al mateix així com el procediment que s’ha seguit per detectar les infraccions en el padró.
La Sra. Fandos vol fer palès que han acceptat aquesta compareixença, juntament amb la Sra. Ballarín, amb el benentès que les dades que es facilitaran fan referència a les preinscripcions i no a les matriculacions.
La Sra. Ballarín confirma que, atès que les matriculacions comencen el 7 de juny, és impossible facilitar les dades. Entén que la informació que es demana fa referència a les preinscripcions. Assenyala que es tracta d’un procés llarg i complex mitjançant el qual es pot garantir l’accés de tothom a una plaça escolar en condicions d’igualtat. Comunica que el procés encara no ha finalitzat i que en llegirà les principals dades. Exposa el calendari de les preinscripcions: l’1 de febrer va tenir lloc la difusió de l’oferta inicial de places; el 24 de febrer es van publicar les llistes de sol·licituds amb els barems i el número aleatori assignat; els dies 25 i 26 de febrer i l’1 de març, es van presentar les reclamacions a les llistes; el 25 de febrer també es va efectuar el sorteig públic; el 4 de març es van publicar les llistes, resoltes les reclamacions; el 24 de març es va presentar l’oferta de places ja ajustada, i el 9 d’abril es va publicar la llista definitiva d’alumnes admesos. Durant els dies posteriors es podia sol·licitar el canvi de plaça entre les que continuaven vacants, i les sol·licituds presentades es van resoldre els dies 12, 13 i 14 d’abril. Explica que el procés ha arribat fins aquí i que el proper pas és la matriculació, que tindrà lloc entre el 7 i l’11 de juny.
Puntualitza que aquest procés fa referència al segon cicle infantil, primària i secundària obligatòria, dels 13 als 16 anys. Indica que l’oferta total ha estat de 30.213 places i que el nombre de sol·licituds és de 23.641 places. Apunta que la fracció més important correspon a P3, amb una demanda de 13.054 sol·licituds, 65 menys que el curs anterior. Especifica que per primer cop, almenys des que ella ostenta aquesta responsabilitat, es produeix una disminució de demanda de sol·licituds a P3. Informa que el 43,4% d’aquestes sol·licituds s’ha dirigit a centres públics, i que l’any anterior el percentatge va ser del 42,3%. Esmenta que el 97,2% han estat admesos en un dels sis centres que es poden escollir –l’any anterior va ser el 96,7%– i que s’han admès, en el centre sol·licitat en primera opció, el 91,6%, en comptes del 90,5% del curs passat. Com a conseqüència d’aquestes xifres, argumenta que el nombre de places assignades d’ofici que no corresponen a cap de les sis sol·licitades per les famílies és de 364, el 2,8% del total, i que l’any anterior va ser del 3,3%.
Informa que, atès que el Districte de Sant Andreu va ser un dels barris amb més demanda de la que s’havia ofert inicialment, ha entrat en funcionament una nova escola, l’Escola de Congrés Indians, i s’han incorporat dos grups en escoles públiques i un grup en una escola concertada, per fer front a aquesta demanda.
Per acabar, considera que es tracta d’un procés de preinscripció pacífic, durant el qual només s’han presentat 590 reclamacions, a diferència de les 878 que es van presentar l’any passat, i que demostra l’èxit que està tenint el seu model d’escola de proximitat.
El Sr. Ardanuy agraeix la informació facilitada. Pensa que es tracta d’un model que encara genera rebuig per una part important de les famílies, sobretot dels alumnes de P3. Diu que el govern considera que 300 o 400 infants no és un nombre significatiu, però que ells sí que li troben. Tanmateix, el fet que hi hagi un 97% de famílies que opten a la primera escola sol·licitada li sembla un percentatge alt, i creu que el Consorci està fent esforços per augmentar aquest percentatge. Això no obstant, pensa que hi ha moltes famílies que posteriorment presenten una reclamació, però que acaben cedint en la seva elecció front a la pressió del Consorci. Es queixa que hi hagi 364 places assignades d’ofici, ja que diu que aquesta xifra es tradueix en 364 famílies que no estan gaire d’acord amb aquesta assignació, fet que afirma que demostra que el sistema no és tan perfecte.
Pel que fa al cicle d’ESO, mostra la seva sorpresa davant les xifres i manifesta no entendre que el 4% de la població no es pugui adscriure a la primera opció sol·licitada. Vol saber quins motius al·leguen els pares per sol·licitar una plaça en un centre escolar que no queda contemplada per aquest model, si és perquè demanen centres d’altres zones. Pregunta quantes reclamacions hi ha hagut en l’àmbit d’ESO, si tenen dades de les infraccions de padró i quin és el posicionament del Consorci respecte a aquest tema. Per acabar, agraeix de nou que hagin facilitat les dades abans de fer-ho en un informe.
La Sra. Esteller opina que les dades presentades confirmen que a Barcelona no es pot escollir l’escola que els pares volen per als seus fills. Creu que el govern imposa un sistema i que la ciutadania l’assumeix perquè no té gaires més alternatives. Diu que les famílies racionalitzen esforços i prioritzen una sèrie d’escoles de proximitat perquè s’hi veuen obligats. Opina que si el model es consolida és perquè no hi ha una altra opció. Es queixa que el sistema que estableixen no dóna marge a les famílies a poder optar amb llibertat a uns altres centres, ja que els paràmetres que estableix aquest model delimiten les alternatives. Creu que no és que el sistema sigui un èxit, sinó que es tracta d’un sistema imposat, ja que els pares prioritzen depenent de les opcions que se’ls permet escollir. Critica que a P3 hi hagi 1.016 famílies que no han pogut optar al centre que han elegit com primera opció, i de les quals a 364 se’ls ha assignat d’ofici l’escola que els pertoca. Considera que encara que hi hagi pocs nens que no poden escollir, és molt greu que es retalli la llibertat familiar d’accedir a un centre concret.
Demana que se li confirmin aquestes dades en relació amb els alumnes d’ESO, ja que explica que, segons els comunicats de premsa presentats, les persones que no han pogut escollir l’escola que volien són 600. D’altra banda, creu que convé adaptar més la demanda a l’oferta. Malgrat reconèixer que en molts àmbits de la ciutat hi ha més places que sol·licituds, diu que a les Corts s’han sol·licitat 10 preinscripcions més de les places existents, mentre que en altres districtes sobren places.
En relació amb les línies del Congrés d’Indians, esmenta que les dades que s’han donat i les que té el seu grup no són les mateixes i demana que li confirmin si s’han obert les dues línies amb què es van comprometre, ja que ella no en té constància. En referència amb la distribució de places en els diferents districtes, diu que ja demanarà un informe més ampli. I, per acabar, pregunta quin sistema han seguit a l’hora de detectar el frau en el padró –si n’hi ha hagut– i de comunicar les dades errònies. Recorda que el seu grup no està d’acord que se sancioni les famílies.
positivament el percentatge d’admesos i el nombre de persones que no poden optar a la primera opció, el qual considera reduït. Pensa que el model es va ajustant cada cop més i que és bo que hagi disminuït el percentatge dels que se’ls assigna una plaça d’ofici. Considera innecessari entrar en el discurs del PP que diu que segurament ha presentat aquesta compareixença per tornar a fer palès la seva discrepància en relació amb aquest model. Manifesta que el seu grup considera que el model és adequat pel que fa a la proximitat, la integració del barri i la sostenibilitat, tal com ja ha expressat moltes vegades. Tanmateix, pensa que cada any es pot anar millorant i ajustant a les necessitats i que el Consorci és una bona eina per assolir aquest objectiu.
La Sra. Ballarín pensa que el que es posa de manifest amb aquest debat és que hi ha models molt diferents quant a l’elecció dels centres educatius i en relació amb la pròpia educació. Cenyint-se al model d’aquest govern, manifesta que s’ha anat perfeccionant els darrers anys i que ha millorat. Reconeix que no tothom pot anar al centre seleccionat com primera opció, ni a P3, ni a l’ESO, això no obstant, afirma que la perfecció no existeix. Exposa quina ha estat l’evolució dels indicadors durant els darrers anys, la qual considera positiva gràcies al sistema de proximitat que han adoptat i del qual assegura que estan molt satisfets. Indica que el percentatge d’admesos en un dels sis centres escollits era del 94% el curs 2006-2007 i que enguany és del 97,2%; els admesos al centre escollit en primera opció era del 88% el curs 2007-2008 i serà del 92% el curs vinent. Quant al percentatge d’admesos als centres públics es mostra satisfeta que el curs 2006-2007 fos del 38% i que el curs 2010-2011 sigui del 43%. Reconeix que els percentatges varien segons els districtes i diu que els farà arribar aquesta informació, així com el nombre de reclamacions en relació amb l’ESO, del qual diu que no disposa en aquest moment.
Quant al model, expressa que alguns dels grups defensen per sobre de tot la llibertat d’elegir, mentre que el govern el que pretén és modular la llibertat amb la igualtat, ja que entén que un sistema sufragat amb fons públics ha de tenir present el concepte d’igualtat de condicions. D’altra banda, explica que a Sant Andreu es va crear el centre Congrés Indians per tal de cobrir la demanda que es va produir el curs passat en aquest districte, que hi han obert una línia i que han ampliat tres grups en altres escoles. Creu que han sabut rectificar com corresponia i que aquest és l’equilibri que volen assolir entre l’interès públic i el privat, entre la llibertat i la igualtat. Quant als fraus del padró, exposa que a l’hora de fer les sol·licituds demanen el certificat d’empadronament i el DNI d’un dels progenitors, fet que considera que ja representa una barrera significativa per tal d’evitar comportaments fraudulents. Assenyala també que en aquests moments estan investigant les denúncies que s’han produït en una escola de les Corts per comprovar si hi ha canvis de domicili fraudulents i que en una escola de Sarrià Sant-Gervasi es va denunciar una persona que va fer una doble sol·licitud, a més de donar dades fraudulentes.
El Sr. Ardanuy pregunta quants grups de P3 s’han obert i quants se n’han tancat aquest curs i si preveuen augmentar les ràtios o bé continuen fent ús del mateix procediment de no ampliar-les i de fer-ho únicament en situacions excepcionals. Atès que el govern mostra la seva satisfacció pel que fa a aquest model d’adscripció de places escolars, proposa que un cop atorgades les places a les famílies els facilitin una enquesta per tal que manifestin el seu grau de satisfacció vers la plaça atorgada, amb la finalitat de conèixer l’acceptació real de les famílies.
La Sra. Esteller sol·licita un informe que reflecteixi l’equilibri territorial en relació amb les preinscripcions i que detalli especialment els districtes que han tingut més preinscripcions que places. Reconeix que a Sant Andreu han actuat a temps amb la creació de 175 places per a una demanda de 123 i que si a Congrés Indians només han obert una línia perquè no hi ha més demanda ja els sembla correcte. Quant a les dades d’empadronament, pregunta de quina forma comproven si les dades són correctes o no.
pogut veure l’evolució dels fills als diferents centres, ja que considera que tothom té idees prefixades en relació amb les escoles on es vol portar els fills, però que després cal veure si aquestes idees s’ajusten a la realitat. Quant a la demanda del Districte de Sant Andreu, puntualitza que no és que hagin reaccionat a temps, sinó que el model contempla una oferta inicial, una demanda i un ajust posterior. Quant als fraus, expressa que potser la comissió no és el lloc més adient per explicar com els detecten. Afegeix que fins ara han actuat a instàncies de denúncies presentades per altres famílies, arran de les quals es comprova la informació donada amb el sistema del padró municipal, i si les dades efectivament no són les correctes, es dóna una audiència als pares. Especifica que normalment el procés acaba aquí, ja que ells mateixos reconeixen i rectifiquen. Tanmateix, assegura que, si és necessari, o en cas de dubte, tenen un conveni amb la Guàrdia Urbana per tal que comprovi si la família resideix en un determinat domicili.
Es dóna per tractada.
III) Propostes a dictaminar a) Ratificacions
b) Propostes d’acord IV) Part decisòria / Executiva
a) Ratificacions b) Propostes d’acord c) Proposicions V) Part d’impuls i control
a) Proposicions / Declaracions de Grup Del Grup Municipal CiU:
5. La Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, acorda: 1. Estendre l’àmbit d’actuació de l’actual Consorci del Pla de Rehabilitació i Equipament de Teatres de Barcelona als espais escènics d’entitats històriques (ateneus, centres culturals, etc.) per tal que en la següent convocatòria s’incloguin ajuts per a la seva remodelació i adaptació a les normes d’accessibilitat i seguretat vigents. 2. Treballar amb el Departament de Cultura del Govern de la Generalitat perquè durant l’any 2010 es desenvolupi, d’acord amb l’Ajuntament, un Pla d’Equipaments Culturals específic per a la ciutat de Barcelona, que inclogui la signatura de convenis plurianuals entre les entitats històriques i les administracions per al finançament de la millora i adequació dels espais escènics i seus socials d’aquestes entitats.
