Internet: http://www.bcn.es Núm. 22 / Any XCI 20 de juliol de 2004 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
Tam
bé
es
po
t
con
sul
tar
a
In t
ern
e t
In t
ran
e t
Consell Municipal
Acta sessió de 21-V-2004 ... 1078 Acords sessió de 18-VI-2004 ... 1102 Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Modificació de l'estructura organitzativa de primer nivell i funcions de la Gerència del
Sector de Serveis Personals ... 1106 Adscripció del Departament de Planificació i
Ordenació de Pagaments a Tresoreria ... 1109 Integració de les funcions de l'actual
Departa-ment d'Estudis i Avaluació de l'IMI, en la
Direcció de Serveis d'Estudis i Avaluació .... 1109 Modificacions de crèdit ... 1110
Cartipàs
Nomenament director de Serveis de Suport ... 1112 Designació membre dels òrgans de govern de
diverses entitats ... 1112 Designació membre de la Comissió Delegada
del Consorci Institut Europeu de la
Mediterrània ... 1112 Proposta designació de membre del Consell
d'Administració de Foment de Ciutat
Vella, SA ... 1112 Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 21 de maig de 2004 i aprovada el dia 18 de juny de 2004
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la ciutat de Barcelona, el dia vint-i-u de maig de dos mil qua-tre, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Canalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Im-maculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Solagran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oli-veras i Maristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Palla-rès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 30 d’abril de 2004, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament
d’organització municipal, es comuniquen les
resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’abril de 2004 (S1/D/ 2004 1447), que estableix les funcions de la Gerència Adjunta d’Organització i Sistemes, i hi crea les Direccions Tècniques d’Internet i d’Organització de Sistemes, les quals, conjuntament amb la ja existent Direcció d’Atenció al Ciutadà, configuren l’estructura bàsica de l’esmentada Gerència Adjunta.
2. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’abril de 2004 (S1/D/ 2004 1448), que crea la Direcció Tècnica de Solidari-tat i Cooperació Internacional, adscrita a la Gerència de Serveis Generals.
3. Decret de l’Alcaldia, de 22 d’abril de 2004 (S1/ D/2004 1450), que: crea el Departament de Partici-pació Ciutadana, adscrit a la Direcció de Comunica-ció Corporativa, Qualitat i Relacions Externes; supri-meix l’actual Direcció de Serveis de Participació; i crea el lloc de treball de director tècnic per al Fo-ment de la Participació Ciutadana, la Direcció de Programa de Nous Usos Socials del Temps a la ciu-tat, i la Direcció de Programa de Relacions Ciutada-nes i Institucionals.
4. Decret de l’Alcaldia, de 27 d’abril de 2004 (S1/D/ 2004 1514), que disposa l’obertura d’un torn de con-sultes, per un període de dos mesos, entre totes les entitats que figuren inscrites en el Registre d’Entitats Municipals, a fi que puguin intervenir en el procedi-ment d’elecció del Síndic/a de Greuges, de conformi-tat amb el procediment previst en la Normativa apro-vada pel Plenari del Consell Municipal el 21 de març de 2003.
5. Decret de l’Alcaldia, de 3 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1609), que crea la Direcció de Serveis de Mo-bilitat, depenent de la Gerència del Sector de Preven-ció i Seguretat; suprimeix l’actual DirecPreven-ció de Serveis de Gestió de la Circulació; i n’adscriu l’estructura organitzativa a la nova Direcció de Serveis de Mobi-litat.
6. Decret de l’Alcaldia, de 3 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1620), que proposa a la Molt Il·lustre Adminis-tració de la Santa Creu i Sant Pau la designació de la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla com a represen-tant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la San-ta Creu i Sant Pau en substitució del Sr. Albert Batlle i Bastardas.
7. Decret de l’Alcaldia, de 3 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1621), que designa el Sr. Joan Conde i del Campo representant de l’Institut Municipal d’Urbanis-me en l’Agrupació d’interès econòmic ACEFHAT en substitució del Sr. Ricard Frigola i Pérez.
8. Decret de l’Alcaldia, de 6 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1689), que crea la Direcció del Gabinet Tèc-nic de Relacions Institucionals, adscrita al cap de Ga-binet de l’Alcaldia, i en nomena directora la Sra. Núria Garcés Martínez.
9. Decret de l’Alcaldia, de 6 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1690), que designa el Sr. Jordi Carulla i Font vicepresident del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya en substitució del Sr. Joan Majó i Cruzate.
11. Decret de l’Alcaldia, de 7 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1705), que designa el Sr. Josep Piqué i Camps representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General del Consorci Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona 2004 en substitució del Sr. Francisco A. de Semir i Zivojnovic.
12. Decret de l’Alcaldia, de 7 de maig de 2004 (S1/ D/2004 1753), que sotmet a la Comissió Especial de Comptes: el Compte General de l’exercici de 2003, corresponent a l’Ajuntament de Barcelona, als Orga-nismes Autònoms Municipals, a les Societats Mer-cantils de capital íntegrament municipal, i els Estats integrats i consolidats definits pel decret d’Alcaldia de 29 d’abril de 1998.
13. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1754), que: crea la Comissió de l’Admi-nistració Electrònica de l’Ajuntament de Barcelona (CAEB); en designa els membres; li assigna determi-nades funcions; i en constitueix el Comitè Permanent i li assigna les funcions.
14. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1755), que aprova el Reglament de funci-onament de la Comissió Tècnica per al Manteniment i Millora de l’Eixample.
15. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1756), que designa la Comissió encarre-gada d’efectuar el sorteig entre els electors per al no-menament dels presidents i vocals que hauran de constituir les Meses electorals de les eleccions al Parlament Europeu, i fixa el dia 15 de maig per a ce-lebrar-lo.
16. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1757), que designa el Sr. José I. Cuervo i Argudín representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General del Consorci Localret.
17. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1759), que modifica el decret de l’Alcal-dia, de 16 de juliol de 2003, en el sentit de canviar la denominació del Sector de Prevenció i Seguretat, que passarà a denominar-se Sector de Seguretat i Mobili-tat; i per tant, modifica, igualment el decret de l’Alcal-dia de 4 de febrer de 2004, de designació del Sr. Joan Albert Dalmau i Balague en el sentit que l’es-mentada designació serà de gerent de Seguretat i Mobilitat.
18. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1760), que actualitza la composició i fun-cions de la Comissió de Telecomunicafun-cions de l’Ajun-tament de Barcelona, en designa els membres i li as-signa determinades funcions.
19. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1761), que designa la Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y la Rioja.
20. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1762), que designa el Sr. Francesc Ullod i Marcos secretari tecnicoadministratiu del Nucli Per-manent d’Operacions del Centre Municipal d’Operaci-ons Fòrum 2004.
21. Decret de l’Alcaldia, de 10 de maig de 2004 (S1/D/2004 1763), que designa els membres que in-tegraran el Consell Municipal de Benestar Social.
22. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2004 (S1/D/2004 1825), que crea la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos, adscrita a
la Gerència del Sector de Prevenció i Seguretat; su-primeix l’actual Servei d’Administració i Personal; n’adscriu el personal assignat a l’extingit Servei d’Ad-ministració i Personal, a la Direcció de Serveis de Gestió Econòmica i Control de Recursos així com el responsable de relacions laborals de la Guàrdia Ur-bana; i nomena el Sr. Mariano Fuertes i García direc-tor de Gestió Econòmica i Control de Recursos.
23. Decret de l’Alcaldia, de 14 de maig de 2004 (S1/D/2004 1826), que crea la Direcció de Serveis d’Innovació, adscrita a la Gerència del Sector de Pro-moció Econòmica.
24. Decret de l’Alcaldia, de data 17 de maig de 2004 (S1/D/2004 1837), que crea el Departament de Serveis d’Atenció al Ciutadà i el Departament d’Ava-luació d’Incidències i Reclamacions, adscrits a la Di-recció d’Atenció al Ciutadà.
25. Decret de l’Alcaldia, de 17 de maig de 2004 (S1/D/2004 1832), que proposa a la Societat Barcelo-na de Serveis Municipals, SA, com a accionista de la societat Clavegueram de Barcelona, SA, elevar a la Junta General de l’esmentada societat la proposta de designació del Sr. Albert Vilalta i Cambra com a membre del Consell d’Administració de Clavegueram de Barcelona, SA, en substitució del Sr. Artur Margalef i Ferrer.
b) Mesures de govern
Mg 1. Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010. El president de la Comissió d’Urbanisme, Infraes-tructures i Habitatge, Sr. Casas, presenta aquesta mesura de govern dient que el Pla d’habitatge de Barcelona 2004-2010 té per objecte promoure l’accés a l’habitatge assequible, que és una prioritat de l’equip de govern, concreta els compromisos assu-mits tant en el pacte per al govern de la ciutat com en el Programa d’actuació municipal 2004-2007 i s’ins-criu en el procés desenvolupat pel govern municipal i dintre del qual es troba l’informe sobre l’habitatge a la ciutat de Barcelona, presentat al març de 2003, i la mesura de govern presentada l’octubre del mateix any; que tal pla vol incidir amb més força en tres grans objectius generals: la millora i la facilitat d’ac-cés a un habitatge digne i assequible d’acord amb les noves necessitats de la població i de manera coordi-nada amb l’àmbit metropolità; la promoció de la reha-bilitació d’habitatges i de barris; i la coordinació i es-forç conjunt de totes les Administracions públiques.
Comenta que el Pla s’ha d’inserir en una nova polí-tica macroeconòmica i fiscal de l’Estat i de la Genera-litat, en allò que li competeix, i en uns nous i molt mi-llors Plans d’habitatge, que són una condició indispensable; i que la política seguida de 1996 ençà ha estat errònia i ha contribuït de forma substancial a generar el problema avui existent perquè:
a) ha incentivat especialment la nova construcció en espais perifèrics dels nuclis urbans en detriment de la rehabilitació;
c) ha afavorit la progressiva desaparició de l’habi-tatge de lloguer, especialment social, fins al punt que a principis de la dècada dels anys setanta a Catalunya i a tota Espanya aquest tipus d’habitatge representava entre el 40 i el 50 per 100 de total, i avui aquest percentatge està tan sols entre el 15 i el 20 per 100, mentre que el 2001 els percentatges d’habi-tatge de lloguer eren del 57% a Alemanya, del 52% a Holanda o del 46% a França, països on els percen-tatges de lloguer social eren, respectivament, del 26, del 35 i del 17 per 100, quan aquí arriba tot just al 2%;
d) s’han produït incompliments reiterats dels Plans d’habitatge, especialment pel que fa a la construcció o adequació d’habitatge protegit, ja que els darrers anys els Plans d’habitatge només s’han complert en-tre el 50 i el 60 per 100 i, a més, a Catalunya el per-centatge d’habitatge protegit construït anualment s’ha reduït del 15% en el període 1996-1999, al 8% en el període 2000-2003 i en aquest darrer període el per-centatge per al conjunt d’Espanya se situa tan sols en el 4%; ara bé, sortosament Barcelona és una excep-ció en aquesta tendència i aquest percentatge d’habi-tatge protegit fou del 21% en els anys 1996-1999 i pujà un punt en els anys 2000-2003;
e) la desafortunadíssima Llei de valoracions del sòl ha permès increments substancials en els preus d’ad-quisició de sòl, mitjançant expropiació, fins i tot trac-tant-se de sòls destinats a la construcció d’habitatges socials;
f) s’ha produït un increment generalitzat en el preu del sòl tant si la ciutat té sòl i habitatge com si no en té, i així aquest encariment es produeix tant a Madrid, amb 600 quilòmetres quadrats de terme municipal, com a Barcelona que només en té 100, de manera que, malgrat el boom constructor indiscutible –en-guany es construiran més de 7.000 habitatges–, no es pot donar resposta a les necessitats d’habitatge assequible que té un 25% de la població i, mentrtant, els habitatges no principals assoleixen xifres es-candaloses del 21% a Barcelona i del 31% en el con-junt de Catalunya, les quals no són d’estranyar per causa de les polítiques d’incentius fiscals a l’adquisi-ció d’habitatge, del poc control sobre l’habitatge prin-cipal, i del retrocés de l’habitatge de lloguer.
Exposa, a continuació, que el nou horitzó polític permet proposar un nou pla d’habitatge amb els ob-jectius ja indicats, que s’articula en quatre eixos, de-fensats reiteradament en aquest Plenari pels dife-rents Grups polítics, amb uns resultats, per cert, ben escassos fins ara, però que tenen millors perspecti-ves davant les recents manifestacions dels nous go-vernants de l’Estat i, concretament, de la ministra de la Vivienda i, també, dels nous responsables de la Generalitat en el camp de l’habitatge; aquests quatre eixos claus són:
1r) La rehabilitació, a la qual s’han de dedicar molts més diners que fins ara en els Plans d’habitatge de l’Estat i de la Generalitat, i que ha de comportar cam-panyes específiques, intervencions en la ciutat con-solidada i transformacions de barris i àrees d’especial atenció.
2n) La política de sòl, que pressuposa la modifica-ció de la Llei de valoramodifica-ció del sòl, la consolidamodifica-ció del patrimoni municipal del sòl, la gestió delegada dels patrimonis de sòl d’altres Administracions per part del Consorci d’Habitatge de Barcelona.
3r) La promoció de l’habitatge assequible mitjan-çant l’impuls prioritari als programes d’habitatge asse-quible, continuant la línia encetada per aquest Ajunta-ment el 1996 en determinar que un 25% de l’habitatge creat pel nou planejament havia de ser de promoció pública, i a partir d’uns plans d’habitatge que, com a mínim, ajustin les quantitats destinades a la compra d’habitatge principal en benefici de les des-tinades a la rehabilitació; unes noves figures d’habi-tatge protegit a les grans ciutats; la modificació de les normatives urbanístiques de manera que afavoreixi la sostenibilitat en densitat i estàndards de sòl.
4t) L’orientació i serveis als ciutadans a través de les oficines d’habitatge, la mediació i el Registre mu-nicipal d’accés a l’habitatge.
Significa que l’instrument per a poder dur a terme tot això ha de ser el Consorci de l’Habitatge de Bar-celona, segons un nou esquema que li permeti real-ment coordinar les actuacions de les Administracions públiques, promoure la construcció d’habitatges, faci-litar l’aplicació dels Plans d’habitatge de l’Estat i de la Generalitat en el marc de Barcelona, coordinant-la amb les actuacions en l’àmbit metropolità; i que per a poder-ho dur a terme hi ha un requeriment indispen-sable que són uns nous plans d’habitatge, tant de l’Estat com de la Generalitat, de manera que variïn les polítiques macroeconòmiques i s’augmentin les dotacions, especialment pel que fa als ajuts a la reha-bilitació i per a l’adquisició de sòl.
Explicita que el pla presentat es desglossa en deu programes relatius a: 1) la rehabilitació del parc d’ha-bitatges; 2) la mobilització del parc d’habitatges buits; 3) la gestió de sòl; 4) les noves àrees en transforma-ció; 5) la promoció d’habitatge protegit; 6) la construc-ció d’habitatge dotacional; 7) el foment de l’oferta d’habitatge de lloguer; 8) les modificacions normati-ves en matèria d’habitatge; 9) l’atenció i suport al ciu-tadà en l’accés a l’habitatge; 10) l’optimització del procediment urbanístic.
Acaba subratllant que el Pla finalitza amb una esti-mació del nombre d’habitatges que potencialment es poden promoure a la ciutat pel conjunt dels promotors a partir de les mesures indicades sobre la rehabilita-ció, de les modificacions de normatives sobre els àm-bits urbans consolidats –algunes de les quals s’acor-daren en la darrera sessió–, de les polítiques de gestió de sòl que signifiquen la disponibilitat de 2.000.000 de metres quadrats en el planejament ja aprovat, del planejament en tràmit, com ara el relatiu a les àrees de Sant Andreu-la Sagrera o de Roquetes, dels barris en transformació, i del progra-ma d’habitatge dotacional, i preveu, en el període 2004-2010, la construcció d’entre 65.000 i 100.000 habitatges dels quals entre 19.000 i 37.000 seran protegits i/o assequibles i, concretament, en el perío-de 2004-2007 el Pla d’inversions municipals preveu la promoció de 10.000 habitatges protegits i/o assequi-bles amb l’aportació de 435.000 milions d’euros, que representen més del 20% de les inversions munici-pals, a banda de les aportacions que els promotors privats han de fer pel 25% de sòl que estan obligats a reservar per a aquest tipus d’habitatge.
podrà complir, i li sembla més aviat un programa electoral.
Es mostra d’acord amb moltes de les coses que s’hi inclouen, perquè també hi figuraven el programa electoral del seu Grup; però hi troba a faltar capacitat d’autocrítica, fins al punt que fa la impressió que l’es-tigui proposant algú que mai no hagi governat aquest Ajuntament, i en les poques crítiques que hi ha, les culpes s’imputen a altres Administracions.
Pensa que el problema bàsic de tal pla és, precisa-ment, la manca de credibilitat, perquè durant els dar-rers vint-i-cinc anys l’equip governant ha estat inca-paç d’entendre que el dret a un habitatge digne, que és equiparable al dret a la salut o a l’ensenyament, no pot confiar-se al mercat lliure d’habitatges ni als promotors aplicant de manera absoluta la teoria neoli-beral, i per això no ha desenvolupat una política soci-al d’habitatge i no ha fet una aposta socisoci-al clara en aquest camp per resoldre aquesta necessitat, ans ha estat més preocupat per transformar la ciutat, que no pas per poder oferir un habitatge digne a la gent.
Sosté que cal canviar aquest capteniment i conver-tir l’habitatge en una prioritat social d’aquest Ajunta-ment, de manera que es doni resposta als canvis so-cials i demogràfics que s’estan produint per l’aparició de nous tipus de família, per l’envelliment de la pobla-ció i per l’èxit econòmic de la nostra ciutat, que atrau immigració, però genera noves formes de pobresa i situacions d’explotació i, conseqüentment, exigeix controlar determinades situacions, com ara la dels “llits calents”.
Creu, tanmateix, que en els darrers vint-i-cinc anys l’habitatge per als joves i per a la gent gran no ha es-tat pas una priories-tat per al govern municipal i, per això, ara que, segons les enquestes, constitueix una de les principals preocupacions de la gent, i especialment dels joves, tot són presses i es presen-ta un pla d’habipresen-tatge que no té credibilipresen-tat per presen-tal com en altres ocasions el govern municipal ha presentat també propostes en aquest terreny, però després no les ha complert, i així, concretament, en el Programa d’actuació municipal 1996-1999 es varen preveure 5.000 pisos de lloguer i 16.625 pisos de protecció, però només se’n varen construir 460 i 2.942 respecti-vament, i en el Programa d’actuació municipal 2000-2003 es varen preveure 2.000 pisos de lloguer i 6.000 de protecció i se’n varen edificar 60 i 4.124.
També es pregunta com es pot creure en les promeses que s’han fet avui, després que aquest Ajuntament hagi ingressat en tot aquest temps 33.167.805.000 pessetes per la venda de sòl, política que ha obligat a construir en zones d’equipaments pi-sos de lloguer per a joves, que només podran ocu-par-los per un termini de cinc anys, i ha impedit crear un autèntic parc d’habitatges públic, perquè el govern municipal no ha estat prou valent en aquesta qüestió, tot i tenir totes les facilitats per fer-ho.
Recorda que, segons l’article “Propostes alternati-ves de promoció per a una nova orientació de l’oferta d’habitatge protegit de la Societat Urbanística Metro-politana de Rehabilitació i Gestió”, que apareix en el darrer número de la revista Qüestions d’habitatge, els objectius dels promotors públics són proveir d’habitat-ge els segments de població amb rendes insuficients per a poder accedir als habitatges de mercat i als pro-tegits privats, generar una massa crítica, un parc d’habitatge de titularitat pública que permeti atendre
aquest segment de població de manera regular en el temps; preservar com a patrimoni col·lectiu els guanys immobiliaris que experimenten els sòls pú-blics; dotar el parc propi de la màxima mobilitat per a donar cabuda a noves llars necessitades; gestionar el parc públic amb la màxima eficàcia financera i contro-lar la situació dels seus ocupants per tal d’evitar usos abusius o no previstos; i permetre la millor via per a la integració de determinats col·lectius: inquireix, doncs, com és que tot això, que ell comparteix plenament, no s’ha fet durant els darrers vint-i-cinc anys, perquè no pot entendre que no hagi estat així.
Espera, de totes maneres, que la presentació del pla en debat signifiqui un canvi de capteniment del govern municipal, que, en tal cas, tindrà al seu costat al Grup de Convergència i Unió, el qual, altrament, serà molt crític amb els plantejaments de l’equip de govern.
El Sr. Fernández Díaz manifesta, tot i agrair-ne la presentació, que el pla d’habitatge en debat és més aviat un decorat de cartró pedra que no pas una veri-table mesura de govern amb la credibilitat i el rigor mínimament exigibles a aquells que governen la nos-tra ciutat, perquè peca d’inconcret i de confús, en no especificar el grau d’execució de les seves diverses propostes; que si es comparés, superposant els plà-nols corresponents, allò que es va prometre fa uns anys i allò que ara es promet fer en els propers, es veuria que es repeteix pràcticament la totalitat de les promocions, la qual cosa posa en evidència l’incom-pliment de promeses anteriors; que no s’hi desglos-sen les diverses promocions, ni tampoc s’hi inclou cap mena de llistat o relació que permeti fer un segui-ment exhaustiu del seu grau de complisegui-ment; que la forquilla d’habitatges previstos –entre 65.000 i 100.000– li sembla més pròpia d’un número de màgia de Coperfield, que no pas de les propostes de l’alcal-de d’una ciutat com Barcelona, més i quan l’alcal-després d’haver governat durant un quart de segle es promet construir entre 65.000 i 100.000 habitatges, xifra que multiplica per sis els 16.000 promesos durant la cam-panya electoral de 1999, i això quan en tal any, d’al-tra banda, el nou parc d’habitatges que la ciutat podia assolir s’estimà, com a màxim, en 65.000 més.
També opina que el pla presentat no té realment caràcter social i no aposta per un urbanisme social, com posen de manifest les darreres grans modificaci-ons introduïdes en el planejament urbanístic; que no s’hi rectifica quan els errors comesos en la regulació dels apartaments per a joves, els quals, després d’un temps de viure en un habitatge, estan obligats a dei-xar-lo encara que tinguin les mateixes dificultats per a accedir a un altre habitatge, sovint agravades pel fet d’haver, entre tant, constituït una família; que no s’hi recull tampoc el compromís de no subhastar més sòl públic a la nostra ciutat, a pesar que mentre s’està subhastant sòl públic, s’està procedint a canviar els usos dels terrenys destinats a equipaments i zones verdes per a poder-hi bastir els habitatges que no s’han construït allà on esqueia, que era, precisament, el sòl públic subhastat.
Matisa que les xifres de 180.000 habitatges que ha de fer l’Estat i de 42.000 que ha de fer la Generalitat corresponen, respectivament, a tota Espanya i a tota Catalunya i, per tant, valdria la pena matisar quants d’aquests habitatges es faran a Barcelona, donat que, posteriorment, la ministra de la Vivienda, Sra. Trujillo, ha puntualitzat que les xifres indicades no corresponien a habitatges nous sinó a actuacions, concepte que no sap ben bé què vol dir i, conse-qüentment, s’ha d’aclarir, igual també com l’anunci de l’aplicació d’un tipus reduït i superreduït en l’impost del valor afegit aplicable als habitatges socials i a les rehabilitacions, especialment després de veure la re-lliscada de la ministra de Cultura en relació a la rebai-xa del mateix impost en el cas dels llibres de text.
A propòsit de la fiscalitat, fa notar que Barcelona té la vinculada amb l’habitatge, és a dir, els impostos sobre construccions, instal·lacions i obres i sobre les plusvàlues en els seus topalls màxims i, a més, la Generalitat també està contribuint a agreujar-la per-què fa pocs dies anuncià un increment de l’impost so-bre els actes jurídics documentats; i que abans, quan el Govern de l’Estat estava en mans del Partit Popu-lar, se’l culpà de no poder aplicar el recàrrec de l’im-post sobre els béns immobles sobre els pisos buits, però ara, en canvi, que està en mans del Partit Socia-lista Obrer Espanyol no es fa referència a l’aplicació de tal recàrrec i es prefereix parlar de la figura del mediador: per tant, s’hauria de donar una explicació convincent d’aquest canvi de criteri.
Apunta, més endavant, la conveniència de fer una administració única en matèria d’habitatge en l’àmbit de Barcelona, i demana que s’aclareixi: quan seran realitat el Consorci de l’Habitatge de Barcelona, el Consorci Metropolità de l’Habitatge, el Registre muni-cipal de solars sense edificar i l’obligació d’edificar-los, i el Registre únic de sol·licitants d’habitatges; i per què Regesa ha d’actuar en el terreny de l’habitat-ge com a operador públic amb caràcter preeminent, en comptes de fer-ho aquest Ajuntament o el Patro-nat Municipal de l’Habitatge, el qual es pot quedar sense feina davant l’actuació de Regesa, de Bagursa o de l’Institut Municipal d’Urbanisme.
Indica, finalment, que el Pla d’habitatge hauria de contenir més concrecions i pronunciaments sobre la inspecció de les edificacions velles, perquè Barcelo-na sigui, a més de guapa, segura, sobre els barris a incloure en el pla de millora de barris de la Generali-tat, i sobre la instal·lació d’ascensors, tema al qual tan sols es dedica una línia.
El Sr. Forradellas recorda, d’antuvi, que el març de 2003, poc abans de les darreres eleccions locals, es presentà un balanç de les actuacions fetes durant el mandat anterior, i l’octubre següent una mesura de govern sobre la promoció del lloguer; i declina reiterar aspectes ja exposats en la intervenció del Sr. Casas, però posa en relleu que els darrers anys s’ha produït un encariment accelerat i progressiu del preu dels ha-bitatges, els quals són considerats una inversió gràci-es a la política econòmica que ha dut a terme el Partit Popular, fins al punt que, segons es publicava fa pocs dies, el sector immobiliari acapara el 40,5% de la in-versió estrangera, mentre que, paral·lelament, hi ha hagut una davallada importantíssima de les xifres glo-bals d’habitatge protegit i de lloguer social: per tant, l’autocrítica ha de practicar-la tothom, perquè les polí-tiques de l’Estat han afavorit els grans inversors i les polítiques de la Generalitat no han tingut capacitat per a convertir els plans de l’habitatge i els plans de xoc en una realitat.
Significa que la mesura de govern en debat intenta posar en marxa moltes de les coses incloses en el Programa d’actuació municipal, on s’expressa ben clarament que l’habitatge assequible és una prioritat del mandat, i un compromís importantíssim pel que fa a les inversions, a les actuacions i al plantejament general que es fa; que el nou panorama polític pot ajudar a complir aquest compromís i les propostes que ja estan arribant dels Governs tant de la Genera-litat com de l’Estat apunten en aquesta direcció i per-meten esperar més inversió a la nostra ciutat i mesu-res legislatives i econòmiques en aquest sentit; que, tanmateix, el Programa d’actuació municipal es gestà amb anterioritat a la constitució d’aquests dos nous governs, a partir dels resultats i de la situació de la ciutat, on en els anys 2000-2003 entre un 20 i un 22 per 100 del nou habitatge construït està subjecte a al-gun règim de protecció i, d’aquest, un 55% ha estat fet per aquest Ajuntament.
Admet, en tot cas, que cal fer encara molt més, perquè el problema de l’habitatge és cada cop més greu per causa de la manca de les polítiques adequa-des davant d’un problema que, fa cinc o sis anys, era només de caràcter residual; i subratlla que les línies d’actuació han de ser: les polítiques de sòl; la promo-ció de l’habitatge social, al qual aquest Ajuntament s’ha compromès a reservar un 25% del nou sòl d’ha-bitatge, però té la voluntat d’anar encara més lluny i arribar, fins i tot, al 50% en coordinació amb les enti-tats sense ànim de lucre i, també, els promotors pri-vats; les actuacions sobre el parc existent, sigui per la via de la mobilització, sigui per la via de la rehabilita-ció; i l’atenció de la demanda social d’habitatge.
Recalca que el compromís de la mesura de govern és facilitar l’accés a l’habitatge i, per tant, se’n cons-truirà més amb criteris de sostenibilitat; i que contràri-ament als pronòstics del Sr. Fernández Díaz, ni ell ni la gent del Patronat Municipal de l’Habitatge queda-ran sense feina perquè aquest organisme està pas-sant per una etapa en què està produint, i té previst continuar-ho fent, més habitatges fins al punt que en té 2.696 finalitzats, en execució o en projecte, en els darrers mesos ha destinat al lloguer el 70% dels 1.900 habitatges acabats i la inversió prevista en el Programa d’actuació municipal d’aquest mandat és de 205 milions d’euros.
Acaba indicant la necessitat de dotar l’Ajuntament d’un parc d’habitatge assequible, de contribuir a crear una xarxa social d’habitatge i de donar resposta a les noves realitats socials de la ciutat, atenent la deman-da social a través de les Oficines d’habitatge i el Re-gistre municipal d’accés a l’habitatge que, a Cata-lunya, no té cap municipi i, en l’àmbit de l’Estat, només el Govern basc.
El Sr. Portabella destaca, d’entrada, que l’accés a l’habitatge és el principal esforç econòmic que han de fer les persones i les famílies al llarg de la seva vida i com que la intervenció en aquest sector a càrrec d’una sola Administració és francament feixuga, cal endegar unes línies d’intervenció que permetin con-certar esforços: creu, doncs, un encert del pla d’habi-tatge presentat distribuir les responsabilitats i càrre-gues entre les tres Administracions que intervenen en la construcció d’habitatges, la rehabilitació, la política de sòl i el lloguer, perquè ningú en aquesta sala no cometria l’error de negar la incidència clara que tenen sobre els preus dels pisos de Barcelona, les políti-ques de l’Estat i de la Generalitat.
Considera que un segon aspecte imprescindible és l’acord publicoprivat, de manera que les actuacions que impulsi aquest Ajuntament o qualsevol altra Ad-ministració comptin amb la complicitat de les actuaci-ons privades de cara a facilitar als ciutadans l’accés a un habitatge; que un tercer aspecte que el pla pren en consideració és que, donat el cost que té poder accedir a un habitatge, cal vertebrar polítiques ade-quades per a gairebé tots els tipus de família i per a gairebé tots els poders adquisitius, perquè si bé les famílies monoparentals i les persones amb menys poder adquisitiu poden tenir més dificultats per a po-der accedir a un habitatge, les famílies de classe mit-jana amb un parell de fills també en tenen en no po-der assumir el gap entre el preu del pis que poden pagar i el del pis que cobreix les seves necessitats.
Indica que un altre element essencial del pla en debat és l’equilibri de les propostes que inclou, per-què durant un temps les polítiques d’algunes Admi-nistracions han posat l’accent en mesures que des-prés s’ha vist que eren desafortunades per les conseqüències que han tingut; tal és el cas de la li-beralització del sòl, ja que arreu de l’Estat el preu dels habitatges ha pujat de manera descaradament desproporcionada, i això demostra el fracàs d’una política d’habitatge basada únicament en tal factor; i de les mancances de la política social seguida els darrers vint anys respecte del lloguer i que ha fet que a l’Estat espanyol l’habitatge de lloguer només sigui un 14% del total i el lloguer social només un 2%, mentre que aquests percentatges són, respecti-vament, del 57 i 26 per 100 a Alemanya, del 52 i 35
per 100 a Holanda, del 46 i 17 per 100 a França i del 38 i 22 per 100 a Suècia.
Comenta que com que la principal virtut del pla pre-sentat és cercar l’equilibri entre el lloguer, la rehabili-tació i la nova construcció, s’han de fer polítiques que promoguin el lloguer, la gestió de sòl i la rehabilitació, vessant aquest darrer en el qual el Programa “Barce-lona, posa’t guapa” ha aconseguit, dintre de la seva modèstia, uns resultats molt bons i, per això, el Pla d’Habitatge en parla poc i bastaria resumir-los en una sola frase “continuar implementant la política de reha-bilitació feta fins ara”, atès que aproximadament un 30% de tots els edificis ha estat objecte d’algun tipus de rehabilitació i pel mateix motiu el Pla es limita a dedicar una sola línia a les actuacions relatives a la instal·lació d’ascensors en edificis antics, perquè van perfectament, fins al punt que se’n subvenciona la instal·lació en tots aquells edificis de planta baixa més dues altes on visqui una persona de més de 65 anys o amb dificultats de mobilitat, i altre tant podria dir respecte a les actuacions per a millorar l’accessi-bilitat, etcètera.
Tocant a la nova construcció, destaca que el pla en debat preveu que s’impulsarà, amb gestió pública o privada, la construcció de 10.000 habitatges de pro-tecció, amb una inversió pròpia de 435 milions d’eu-ros durant el mandat.
Menciona, més endavant, que un altre element fo-namental de la política d’habitatge és la política fiscal que és responsabilitat de les altres Administracions, perquè són les que mitjançant les mesures fiscals adequades poden incentivar que hi hagi més lloguer, més rehabilitació o més compra; conseqüentment, donats els preus que han assolit els pisos, cal recla-mar una política fiscal que afavoreixi el lloguer, però també la rehabilitació, que és cabdal en una ciutat compacta i madura com Barcelona, que no té gaire superfície disponible, i en el conjunt de l’Àrea metro-politana.
Indica, en darrer lloc, que és igualment cabdal que aquest Ajuntament, com administració més propera a la ciutadania, es comprometi a resoldre els seus pro-blemes i, per tant, assumeixi una tasca de mediació per facilitar-li l’accés a l’habitatge, cosa que fins ara no és gens fàcil.
social que hi trobaran la resposta adequada a les se-ves necessitats.
Recalca que aquesta és una aposta que es vol co-ordinar amb l’acció de les altres Administracions, però inicialment aquest Ajuntament fa un esforç importantíssim d’inversió, 435 milions d’euros, que van molt més enllà d’una simple declaració de princi-pis.
Rebutja que la reacció de les Administracions da-vant el problema de l’habitatge hagi estat igual a tot arreu, i argumenta que el fet que a Barcelona l’habi-tatge protegit representi el 22% de tot aquell que es construeix en un any, mentre que aquest percentatge només és del 8% a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol i ha davallat els darrers vuit anys del 30 al 10 per 100, posa de manifest que Barcelona en aquest temps ha remat amb esforç contra corrent perquè les polítiques generals no l’ajudaven.
Afirma que el Pla en debat és l’expressió del pro-grama polític ara ja de tres governs d’esquerres i els Grups de l’oposició n’han de prendre nota i ajudar a fer-ne el seguiment, perquè ara hi ha l’oportunitat de desenvolupar efectivament una política progressista d’habitatge, ateses les forces que governen a l’Ajun-tament, a la Generalitat i a l’Estat; tanmateix aquest no ha estat el panorama existent fins ara i, conse-qüentment, els comentaris dels representants de l’oposició sobre l’autocrítica i les polítiques neolibe-rals haurien d’haver tingut en compte que les respec-tives forces polítiques han protagonitzat determinats fets, no pas judicis de valor, ja que, concretament: a) els darrers vuit anys les polítiques desenvolupades pels Governs de l’Estat i de la Generalitat han dedicat a l’habitatge social menys de l’1% del producte interi-or brut, cosa que fins fa poc pensava que era per causa del dèficit zero, però ara ja no sap què pensar; b) els percentatges que abans ha esmentat són cla-morosos i propis de polítiques neoliberals; i c) que en la intervenció que féu l’avui cap de l’oposició munici-pal en l’últim debat sobre l’Estat de la nació tingut en el Congrés dels Diputats, no hi ha trobat ni una sola frase dedicada al problema de l’habitatge i això deno-ta una determinada sensibilideno-tat.
En resposta als retrets que s’han fet en les inter-vencions esmentades a la credibilitat de l’equip de govern, fa notar: a) que el programa en favor de l’ha-bitatge de lloguer promogut l’any passat pel Govern de la Generalitat amb l’eslògan “Si tens un pis buit, te’l comprem o t’ajudem a llogar-lo”, no va rebre cap petició de propietaris disposats a vendre un pis i no-més n’ha tramitat quatre de propietaris disposats a llogar-lo; b) que aquest Ajuntament, l’any passat, grà-cies a una política activa que, tanmateix, no esperava resoldre totalment el problema sortejà 1.055 pisos per a joves i, en canvi, la Generalitat només en sortejà 28 i aquesta xifra sí que reflecteix veritablement una po-lítica neoliberal; c) que en una intervenció en el Parla-ment de Catalunya l’expresident Pujol assegurà no tenir interès en les polítiques de lloguer perquè no n’hi havia demanda, i a aquestes paraules s’hi podri-en afegir expressions similars per part dels ministres responsables de l’habitatge; i d) que, en definitiva, la situació actual és el resultat de polítiques certament neoliberals que no invertien i procuraven estalviar en la política d’habitatge.
Diu, en resum, que aquesta és la realitat que no es pot amagar per molta retòrica que es faci, davant
d’això, en canvi, l’equip de govern assumeix un com-promís, del qual es podrà fer el seguiment, amb un pla d’habitatge ben coordinat i ambiciós que compor-ta una inversió molt imporcompor-tant i prioritzada, fins al punt que tots el regidors del govern saben a allò que han hagut de renunciar perquè es pugui tirar enda-vant, ja que l’habitatge assequible s’ha convertit en un dels principals objectius del govern municipal en els propers anys.
El Sr. Casas, malgrat sentir-se perfectament repre-sentat en les intervencions dels diversos Grups inte-grats en l’equip de govern, contesta les dels Grups de l’oposició dient que el govern municipal no vol pas defugir la responsabilitat d’haver aconseguit que el 22% de l’habitatge que es construeix anualment a Barcelona sigui protegit i, paral·lelament, els Grups de l’oposició haurien d’explicar per què aquest per-centatge ha davallat al 8% a Catalunya i al 3%, no al 10% com ha dit el Sr. Hereu, a Espanya; que tampoc vol defugir la responsabilitat d’haver tirat endavant a Barcelona el 50% de la rehabilitació que es fa a Catalunya i el 25% de la que es fa a Espanya, ni la d’haver aconseguit disposar avui de pràcticament 1.500 habitatges amb lloguer social per a joves, i te-nir-ne altres 1.500 en construcció, ni tampoc la d’ha-ver utilitzat estrictament sostre lliure per a aconseguir sostre públic i, concretament, la d’haver pogut, en el mandat anterior, amb 25 milions d’euros de sostre lliure, tirar endavant un programa de 235 milions d’euros de sostre públic, xifra que, per cert, en el pre-sent mandat es preveu incrementar en un 85%, és a dir, fins als 435 milions.
Admet que, evidentment, es necessitaria haver fet més encara, però objecta que el Sr. Trias i el Sr. Fernández Díaz han contribuït els darrers dos o tres anys, a convertir l’habitatge en un problema real; i que el Sr. Trias, que ha qualificat de neoliberal l’actu-ació del govern municipal, deu ser ultraconservador: perquè any rere any ha donat suport a uns pressu-postos de l’Estat que no arribaven a dedicar a l’habi-tatge ni un 4% del PIB, que reduïen les partides desti-nades a complir els plans d’habitatge i que atorgaven diners per a l’adquisició d’habitatges principals que han acabat sent secundaris; perquè amb els seus vots, any rera any, ha donat cobertura als incompli-ments del Pla d’habitatge per part del Partit Popular des del Govern de l’Estat; i perquè, com ja ha dit, ha contribuït a fer que el percentatge d’habitatge protegit construït anualment es reduís fins al 3% a tota Espa-nya i al 8% a CataluEspa-nya, mentre la política del govern municipal anava en el sentit contrari.
El Sr. Trias opina que el govern municipal s’equivo-ca en defugir l’autocrítis’equivo-ca i atribuir la culpa de tot al Sr. Fernández Díaz i a ell mateix per allò que ha votat en el Parlament de l’Estat, i oblidar-se, en canvi, d’allò que Convergència i Unió votava quan el Partit Socialis-ta Obrer Espanyol governava l’EsSocialis-tat, i Socialis-també de les quantitats que aleshores es gastaven en l’habitatge.
precisa-ment, reflecteix allò que el govern municipal no fa; per això ell reclama autocrítica, perquè, altrament, s’acaba mostrant un país idíl·lic a pesar que l’endar-reriment que portem en el camp de l’habitatge exigeix polítiques fortes i intenses.
Replicant els retrets que li ha fet el Sr. Casas per allò que havia votat al Congrés dels Diputats i per de-fensar polítiques ultraconservadores, diu que el pri-mer tinent d’alcalde pot dir moltes coses, però: 1r) en-cara no fa tres mesos, el govern municipal arribà a un acord amb el Consorci de la Zona Franca per fer, a la Caserna de Sant Andreu, una actuació que a ell li fa-ria caure la cara de vergonya, de manera que si l’equip de govern creu realment en el pla que ha pre-sentat, hauria de renunciar a tirar-la endavant; 2n) que en algun moment o altre dels últims quinze anys, aquest Ajuntament ha estat propietari de gairebé tot el Front marítim comprés entre l’Hospital del Mar i el riu Besòs i, tanmateix, només hi té 100 pisos de la seva propietat; i 3r) que l’Ajuntament, que no ha vol-gut comprar el local del carrer Rec Comtal que és propietat de l’Exèrcit, s’ha venut, per subhasta, sòl d’habitatge i ha acabat havent de construir pisos en sòl d’equipaments.
Recalca que la responsabilitat de tots aquests fets no és pas imputable ni a la Generalitat ni al Govern del Sr. Aznar, sinó a l’Ajuntament, el qual, encara que no sigui una responsabilitat exclusivament seva, no ha fet una política social potent en el camp de l’habi-tatge i, tanmateix, carrega les culpes de la situació actual a les altres Administracions.
Agraeix, doncs, que es digui que a partir d’ara s’ac-tuarà de manera diferent; però demana que es co-menci a fer-ho en les coses que ha indicat.
El Sr. Fernández Díaz, comptant aconseguir el su-port de la majoria després de sentir els discursos que han fet els seus representants, en els quals s’ha fet moltes crítiques als anteriors Governs de la Generali-tat i de l’EsGenerali-tat, però no pas una defensa aferrissada del pla en debat, proposa que el govern municipal es comprometi a no repetir promocions en els anys a ve-nir, i a executar plenament els plans d’habitatge que vagi presentant, perquè el pla anterior preveia cons-truir 2.642 nous habitatges protegits però només se n’acabaren 744, i 1.700 habitatges de lloguer per a joves, però només se n’arribaren a fer 66 i, d’altra banda, només s’executà un 10% dels apartaments previstos per a gent gran, de manera que aplicant al pla d’habitatge avui presentat els percentatges d’exe-cució de l’anterior, els habitatges protegits que s’hi proposen no estaran enllestits fins l’any 2022, els re-latius als joves, en el millor dels casos, el 2030, és a dir, quan els joves d’avui ja seran avis, i els aparta-ments per a la gent gran s’enllestiran al 2060: per això, ell demana que es compleixin els terminis pre-vistos.
Observa més endavant que el pla presentat no re-cull el compromís, assumit pel Sr. Alcalde, de tenir aprovats, l’octubre de 2005, el Pla territorial i el Pla General Metropolità, i fins i tot desautoritza el Sr. Al-calde en dir, en la pàgina 49, que cal refer el mapa de la ciutat, cosa que implica renunciar a un nou pla ge-neral metropolità.
Fa notar, en darrer lloc, que en l’annex d’infraes-tructures vinculades a l’habitatge no hi ha ni una sola referència a la connexió del tren d’alta velocitat amb l’aeroport, s’hi dóna per bo el Pla director
d’infraes-tructures 0707 aprovat, per cert, pel Govern del Partit Popular, no s’hi consideren ja insuficients les inversions de l’Estat en l’aeroport i tan sols se’n re-clama l’agilització de les obres, i la capacitat del nou aeroport s’estima en les mateixes xifres que preveia el Govern de l’Estat quan era en mans del seu partit.
El Sr. Casas puntualitza que si el Consorci de la Zona Franca no s’hagués implicat de pressa i cor-rents a darrera hora en la compra de la Caserna de Sant Andreu, avui aquests terrenys serien A mans d’algun grup privat, igual com ha passat en el cas de la Caserna del General Solchaga, gràcies a una polí-tica a la qual el Sr. Trias ha donat reiteradament su-port en el Parlament espanyol; que en el front marí-tim, d’ un total de 1.616 habitatges, 995, és a dir el 60%, són protegits i comptant els àmbits de la Vila Olímpica, del Front marítim i de Diagonal-Poblenou, on s’han construït en total 4.900 habitatges, el per-centatge d’habitatge protegit és del 20%: per tant, el Sr. Trias no hauria d’intentar enganyar. Agrega que en els darrers anys el Partit Popular, amb el suport de Convergència i Unió personalitzat en el Sr. Trias, ha suprimit la desgravació pel lloguer d’un habitatge, ha canviat la Llei de valoració del sòl encarint el sòl pú-blic i, malgrat la baixada dels tipus d’interès, ha enca-rit el cost d’adquisició d’un habitatge, i ha ajudat a ex-pandir la bombolla especulativa amb una política no ja neoliberal, sinó ultraconservadora.
El Sr. Trias puntualitza que no ha enganyat ningú, perquè només ha dit que en el Front marítim només hi havia 100 pisos propietat de l’Ajuntament i no ha parlat, en cap moment, dels pisos de protecció oficial. El Sr. Casas reitera que s’hi han fet 995 habitatges protegits i, en els últims anys, s’han construït 1.500 habitatges de lloguer social per a joves.
El Sr. Alcalde tanca el debat tot confiant que la nova situació política permeti corregir les errònies i pernicioses polítiques d’habitatge que s’han tirat en-davant fins ara a nivell estatal i autonòmic i que l’Ajuntament ha contrarestat amb la seva política pro-gressista, gràcies a la qual a Barcelona s’està cons-truint un 22% d’habitatge protegit quan aquest per-centatge és del 8% a tot Catalunya però, si es descompta Barcelona, baixa al 4%, i només arriba al 3% en tot l’Estat: aquesta és una realitat incontrover-tible i una veritable vergonya pública.
Mg 2. Agenda 21 de la Cultura.
La Presidència disposa, tal i com es convingué a la Junta de Portaveus, el debat conjunt d’aquesta mesu-ra de govern i del punt núm. 14 de l’ordre del dia.
14. Aprovar l’adhesió de la ciutat de Barcelona a l’Agenda 21 de la Cultura, un compromís de les ciu-tats i dels governs locals per al desenvolupament cul-tural.
llarg procés de treball, en el qual col·laboraren moltes ciutats de tot el món, i de les trobades tingudes en di-verses ciutats europees i americanes, fa una síntesi molt positiva de les polítiques emanades dels go-verns locals i de les recomanacions i compromisos dels organismes internacionals.
Declina, per manca de temps, fer una lectura dels diversos elements que es precisen en tal Agenda, més i quan en considera el contingut suficientment conegut pels membres del Consistori, però vol posar en relleu la reclamació de centralitat per a les políti-ques culturals com una exigència de la societat actu-al, i el reconeixement de tals polítiques com a factor essencial en el desenvolupament humà, econòmic, sostenible, polític i social de les ciutats des d’una pro-clama d’equilibri entre l’interès públic i l’interès privat i, conseqüentment, de rebuig tant d’una excessiva institucionalització com d’una excessiva prevalença del mercat a partir d’un conjunt d’idees que estan en el pensament de tots aquells que creuen que la cultu-ra ha de tenir un paper rellevant en les nostres socie-tats.
Comenta que el document explicita d’una manera molt clara les recomanacions als governs locals i als organismes internacionals, especialment a la Unes-co, al Programa de les Nacions Unides per al Desen-volupament, a l’Organització Mundial de Comerç i a la nova organització de Ciutats Unides; per tant, en aquest Plenari, per una banda, es proposa l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona a l’Agenda 21 de la Cultura i, per l’altra, es presenta una mesura de go-vern adreçada a desenvolupar aquesta Agenda a la nostra ciutat, des del convenciment que s’ha de con-vertir en una referència internacional en el desenvolu-pament cultural de les ciutats i també des de la con-vicció que anima el Fòrum Universal de les Cultures, els governs municipals de Barcelona i Porto Alegre i de les ciutats signatàries, i que ara es tracta, en defi-nitiva, de traduir en efectes tangibles i pràctics una de les primeres aportacions culturals del Fòrum.
Considera una bona notícia que avui el Sr. Francisco Piñón, secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans, signi en un diari de la màxi-ma difusió, un article sobre l’Agenda 21 de la Cultura, en el qual es diu que les autoritats locals de tot el món interpel·len i recorden que sense la promoció de la diversitat i el reconeixement de la cultura de tots els pobles, és impossible emprendre un camí de pro-grés incloent i de desenvolupament equitatiu, que és la base de la pau a Iberoamèrica.
Subratlla que les propostes i mesures presentades deixen constància política de la convicció de Barcelo-na respecte a l’Agenda 21 de la Cultura i expressen la voluntat d’enfortir i afinar les polítiques culturals en una dimensió més integral, més social i més central en el desenvolupament de la nostra ciutat, i el con-venciment que aquesta Agenda permetrà reforçar el lideratge municipalista internacional de Barcelona i que el seguiment periòdic de l’aplicació de tots aquests principis permetrà construir ciutats i societats més lliures, més democràtiques, més sostenibles i més justes.
El Sr. Ciurana anticipa el vot favorable del seu Grup a la proposta en debat, però reclama un esforç de sinceritat i honestedat, perquè a vegades les ad-hesions a grans manifestos poden caure en allò que el Sr. Figueres-Ferrer, expresident de Costa Rica,
anomena “palabras gastadas”, cosa que, segons al-gun analista, ja s’ha produït en el cas del Fòrum, i que pot passar també amb l’Agenda 21 de la Cultura, i perquè hi ha, també, el risc que el llenguatge polític, com succeeix malauradament amb el llenguatge jurí-dic, s’allunyi del llenguatge de la societat.
Li sembla que l’Agenda 21 de la Cultura està farci-da de principis, encara que també hi troba un enfilall d’obvietats, perfectament assumibles, però perfecta-ment etèris, de manera que la considera una ambició noble, però poc reeixida, que no està a l’alçada d’allò que representaren, en el camp del medi ambient, els documents de Rio de Janeiro, Aalborg o Johannes-burg, com pot constatar-se, també, pel ressó que ha tingut en la premsa internacional.
Observa que també troba contradiccions entre els punts 49 i 59, ja que el primer insta a no estipular acords comercials que condicionin el lliure desenvolu-pament de la cultura i, en canvi, l’excepció cultural comporta precisament això; que en la mesura de go-vern no hi ha cap compromís en favor de la cultura catalana i caldria corregir aquesta mancança; que, en canvi, hi ha el compromís de promoure la universalit-zació dels béns i serveis culturals i es pregunta si això deu servir per al cas del Fòrum, en vista de les crítiques que fa el Sr. Paulo Coelho; i que avui la premsa publica la notícia que Barcelona serà seu d’un organisme dedicat a salvar les llengües de tot el món i, per tant, ell ha de demanar que es comenci per salvar el català en el País Valencià i que la publicitat que hi fa el Fòrum sigui en català, perquè fins ara és només en castellà.
La Sra. Esteller significa que l’adhesió a l’Agenda 21 de la Cultura respon als reptes culturals que tenen les ciutats en el segle XXI, ja que la dimensió cultural és un dels pilars bàsics de les polítiques de desenvo-lupament i un element d’inclusió social.
Fa referència, a continuació, a la necessitat de conjugar tradició i modernitat, i també localitat i globalitat, i de trobar dins cada ciutat els instruments adequats per fer-ho; i destaca l’èmfasi que es posa en la creació artística, l’accés a la cultura, l’educació, la formació i l’enfortiment dels agents culturals.
Expressa l’acord del Grup del Partit Popular amb els eixos bàsics dels principis, recomanacions i com-promisos de l’Agenda 21 de la Cultura i els veu com un instrument de les polítiques culturals de la ciutat; però matisa que no pot compartir determinats aspec-tes i així, per exemple, tot i parlar-se de l’equilibri en-tre el sector públic i el sector privat, veu massa inter-vencionisme en determinades qüestions, potser per seguir el model cultural francès; i d’altra banda, pen-sa que cal popen-sar més èmfasi en la possibilitat d’edu-car en la cultura les properes generacions dedicant-hi més recursos, i que hi ha certa ambigüitat en la clàu-sula de l’excepció cultural, en la qual no creu el seu Grup, per a qui les identitats culturals no s’han de contraposar a l’existència d’elements d’identitat supe-rior compartida pel procés de globalització, perquè te-nim una cultura prou forta per no haver de tenir cap por davant aquest fet.
l’Administració, en el qual es redueixin les subvenci-ons i es fomenti la cultura per objectius i els contrac-tes-programa, de manera que tal relació no sigui de subordinació, sinó de col·laboració; que es posi més èmfasi a educar les futures generacions, perquè sàpi-guen apreciar els valors culturals propis; i que es des-envolupin uns indicadors de qualitat que permetin avaluar el nivell cultural i el compliment dels compro-misos assumits.
El Sr. Gomà manifesta que el suport d’Iniciativa per Catalunya Verds–EU i A a l’adhesió de Barcelona a l’Agenda 21 de la Cultura no vol ser una simple for-malitat, sinó que s’expressa des de l’acord de fons amb els principis de tal document, i des de la satisfac-ció perquè Barcelona ha impulsat i liderat el procés de gestació d’aquesta Agenda, cosa que reforça el pes de Barcelona en el moviment per una globalitza-ció diferent i alternativa, que es vol forjada des de les ciutats i des de la ciutadania i que reflecteix clara-ment la dinàmica de fòrums socials i autoritats locals iniciada fa quatre anys a Rio de Janeiro.
Referint-se, seguidament, als aspectes que vincu-len els continguts de l’Agenda 21 de la Cultura amb la realitat de Barcelona, esmenta: a) les analogies que hi ha entre les qüestions culturals i les ecològiques perquè, quan Barcelona ha sabut tirar endavant una Agenda 21 de la Sostenibilitat d’un contingut innova-dor i generainnova-dor de fortes complicitats ciutadanes, l’Agenda 21 de la Cultura se situa en els mateixos paràmetres: el desenvolupament cultural com a factor de desenvolupament humà sostenible, i la multiplici-tat d’agents i expressions culturals com a eix d’unes polítiques culturals que han de ser participatives; b) que l’eix de la diversitat cultural implica a Barcelona una dimensió d’identitat enfront d’una globalització estandarditzadora i culturalment excloent, però també una dimensió de reconeixement i valoració de la nova realitat multicultural de la ciutat; i c) que l’Agenda 21 situa la política cultural com a eix fonamental per a crear una cultura de la pau, i a Barcelona el rebuig a la guerra com a instrument de resolució de conflictes ha esdevingut una pauta cultural que cal seguir treba-llant i aprofundint.
Acaba remarcant la importància de l’adhesió de Barcelona a un text que proclama la centralitat de les polítiques culturals en el conjunt de l’agenda munici-pal i recomana a l’Organització Mundial de Comerç l’exclusió dels béns i serveis culturals de les seves rondes de negociacions i, per tant, situa la cultura com a factor d’inclusió social, sempre en l’àmbit dels drets i mai de les mercaderies.
El Sr. Martínez comenta que no sap quina incidèn-cia ha tingut en la premsa mundial el Fòrum d’Autori-tats locals per a la inclusió social que tingué lloc a Barcelona, però ell que hi assistí pogué constatar-hi la gran diversitat de personalitats de tot el món que concentrà a la nostra ciutat, en la qual enguany es donen, d’altra banda, les circumstàncies següents: el 25è aniversari dels ajuntaments democràtics, en el qual alguns veuen la llançadora cap als propers vint-i-cinc anys d’ajuntaments òbviament democràtics; el Fòrum Universal de les Cultures; i el lideratge assu-mit per Barcelona, conjuntament amb Porto Alegre, en la definició del marc de l’Agenda 21 de la Cultura. Pensa que entre els reptes dels vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics es plantegen algunes qüestions que l’Agenda 21 de la Cultura ha d’ajudar a
resoldre, com ara veure, si la cultura és un element definitori de la qualitat de vida, com es fa efectiva en la quotidianitat, si la convivència és l’expressió comu-na i pactada dels drets culturals de la diversitat, per-què, si és així, podria ser que haguéssim d’avançar cap a una cultura comuna urbana; ja que l’Agenda 21, a partir de la democratització de l’accés als ele-ments culturals quotidians, pot ajudar a elaborar els criteris pertinents.
Significa, en darrer lloc, que igual com la política educativa no pot ser neutra, sinó que el sector públic ha d’intervenir per a garantir l’accés de la ciutadania a un projecte educatiu comú, també el projecte cultu-ral de la ciutat i de la ciutadania ha de ser comú i el sector públic hi ha de poder intervenir.
El Sr. Mascarell agraeix la bona disposició que ha copsat en les diverses intervencions respecte a l’Agenda 21 de la Cultura, la qual ha estat qualificada de noble ambició; però comparteix, en canvi, les reti-cències que s’hi han expressat, tot subratllant que darrera de l’Agenda 21 hi ha una mirada progressista i avançada sobre la cultura i la necessitat de desen-volupament cultural de les ciutats i dels països; que la repercussió del document està sent extraordinària-ment important, ja que darrera de la seva aprovació hi ha centenars d’ajuntaments i de tècnics i teòrics del món de la cultura, entusiasmats amb allò que l’Agenda 21 de la Cultura representa, perquè ningú no la veu com a paraula gastada, sinó com una guia magnífica que compila la idea de molta gent, sobretot d’aquelles persones que creuen en la cultura i en la seva dimensió més radicalment social: és, doncs, un document en el qual se senten còmodes tots aquells que se’l miren des de posicions progressistes i avan-çades, si bé una lectura liberal o neoconservadora o, fins i tot, identitària extremadament tancada de les re-alitats culturals pot generar algunes reticències.
S’aprova, per unanimitat, la proposta núm. 14 de l’ordre del dia.
Mg 3. El Projecte jove, garant de les polítiques de joventut a Barcelona.
El ponent de Joventut, Sr. Florensa, exposa que Barcelona ha estat pionera en polítiques de joventut, afirmació aquesta que s’ha repetit sovint en els dar-rers tres mesos en el marc de la commemoració dels vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics i, en con-seqüència, de polítiques adreçades als joves, perquè fou una de les primeres ciutats a instaurar una Regi-doria de Joventut i a impulsar el Consell de Joventut de Barcelona com a plataforma associativa autòno-ma, canalitzadora dels problemes i inquietuds dels jo-ves de la ciutat; ara bé, això no ha de significar viure només dels rèdits d’èxits passats, sinó continuar tre-ballant, innovant dia a dia i, sobretot, afrontant els nous reptes, i vol dir, també, tornar a posar les políti-ques de joventut a sobre de l’agenda política de la ciutat i dotar-nos d’un pla integral de joventut.
afrontar els canvis que s’havien produït en l’organit-zació municipal, però sobretot en la condició juvenil, i que aportava una nova visió de la realitat juvenil a partir de considerar-la una etapa plena de la vida i creava els mecanismes que permetien desenvolupar polítiques de caràcter transversal i en garantien el control i el seguiment.
Afirma que ara cal obrir una nova etapa perquè du-rant els darrers vint-i-cinc anys la ciutat ha experi-mentat un procés de reconstrucció del teixit social i urbà malmès pel franquisme, s’han fet passos molt importants en la millora dels equipaments i, sobretot, en els nivells de benestar, i també en l’àmbit dels jo-ves s’han fet avenços, però també passos enrera, com ara la disminució del nombre de casals de joves i la pràctica desaparició, a principis de la dècada dels anys 90, dels consells de joves dels districtes.
Argumenta que han aparegut noves problemàti-ques que afecten de ple el sector juvenil, com són: l’allargament del període formatiu que, sovint, no es tradueix en una millora de les expectatives de trobar una feina digna i de qualitat; la precarietat del mercat laboral; la dificultat d’accedir a un habitatge, que obli-ga els joves a marxar de la ciutat i provoca l’envelli-ment de la nostra població; i una sèrie de factors que allarguen i dificulten el procés d’emancipació dels jo-ves. Hi agrega que han sorgit, també, noves realitats no recollides en el pla anterior com són: el fenomen de la immigració i, consegüentment, el repte d’inte-grar els joves immigrants; l’aparició d’internet i les no-ves tecnologies i la consolidació dels jono-ves com els seus principals usuaris; la desaparició dels servei mi-litar obligatori i, en conseqüència, de la prestació so-cial substitutòria; i la manca d’espais que atenguin la nova realitat juvenil i associativa.
Considera, doncs, que tancat el Pla jove de 1998, que ja ha acomplert els reptes que s’havia marcat, cal iniciar l’elaboració d’un nou projecte jove que s’ajusti a les noves demandes i realitats que ha de permetre do-nar un nou impuls a les polítiques juvenils i obrir un procés de reflexió que serveixi per repensar les políti-ques que es realitzen, sense deixar, però, de treballar en el dia a dia per a resoldre els problemes dels joves. Fa avinent que, per tant, s’ha començat la tasca d’elaborar un nou pla municipal de joventut que ha de permetre fer una anàlisi de la realitat, establir les líni-es líni-estratègiqulíni-es i els objectius en matèria de joventut i, sobretot, concretar les mesures que l’Ajuntament desenvoluparà els propers anys, i servirà per a co-mençar a treballar des del primer dia en les proble-màtiques perfectament detectades i garantirà el con-trol de l’acció del govern municipal en matèria de joventut; que, posteriorment, s’encetarà un procés de participació, perquè els joves de la ciutat puguin apor-tar-hi les seves propostes per a completar-ho, i hi haurà, també, un congrés estratègic per tornar a situ-ar Bsitu-arcelona al centre de les polítiques juvenils i per canalitzar aquelles demandes que aquest Ajunta-ment, com a administració local, competencialment no pot assumir.
Diu, en conclusió, que el procés endegat permetrà aglutinar la globalitat de l’actuació municipal adreça-da als joves de la ciutat, establir eines de coordinació, gestió i avaluació de tals polítiques; i que el nou Pro-jecte jove ha de ser fruit de la gestió interdepar-tamental, i ha de corresponsabilitzar en les polítiques de joventut tots els agents tècnics i polítics de
l’Ajun-tament amb l’ajuda de les altres institucions i la col·la-boració inestimable del col·lectiu juvenil i el seu teixit associatiu i de tots els Grups municipals, als quals es vol implicar en l’elaboració de tal Projecte.
La Sra. Fandos manifesta el suport del Grup de Convergència i Unió a l’elaboració d’un nou projecte jove, perquè comparteix, en bona part, les paraules que acaba de dir el ponent de Joventut, i, efectiva-ment, el Projecte jove de 1985 marcà, amb el Sr. Truñó al capdavant, una nova època en la política ju-venil; ara bé en els darrers anys s’ha viscut de tals rèdits i, fa pocs dies, en un acte relatiu als vint-i-cinc anys d’ajuntaments democràtics encara s’hi feia refe-rència com si després no hi hagués hagut res més: per tant, cal fer un nou pla perquè, en la seva opinió, en els últims anys, la política de joventut no ha estat en l’agenda política d’aquest Ajuntament i al Pla jove de 1998, de simple continuïtat, li ha mancat coordina-ció i impuls polític fins al punt que en el mandat ante-rior la Comissió de Joventut i Drets Civils pràctica-ment només es reunia quan el seu Grup presentava alguna iniciativa i en aquest ha quedat integrada en la de Cultura, Educació i Benestar Social.
Recorda que els darrers anys el seu Grup ha recla-mat insistentment que s’obrís una nova etapa en la política de joventut i, per tant, li sap greu que això no fos acceptat, perquè s’hauria guanyat temps i avui ja es podria disposar d’un nou pla de joventut, més i quan l’avaluació del Pla jove 1998 no conté gaires accions corresponents als anys 2002 i 2003.
Felicita, en conseqüència, al Sr. Florensa per la ini-ciativa que avui presenta, alhora que li demana que faci autocrítica i reconegui que les coses no han fun-cionat prou bé perquè hi ha problemes que no s’han resolt, com els de l’habitatge, que està pitjor ara que al 1985, o el de l’ocupació dels joves, de caràcter pre-cari, i d’altra banda, s’han plantejat nous reptes com la immigració, les noves tecnologies, la globalització, les noves formes de família, la conciliació de la vida familiar i laboral, la compatibilitat o el canvi de valors. Recomana, finalment, que el nou pla no ha de ser només d’imatge, sinó que ha de ser eficaç per a re-soldre els problemes dels joves, i participatiu, de ma-nera que compti no tan sols amb el Consell de la Jo-ventut de Barcelona i les associacions que l’integren, sinó també amb els moviments juvenils no associats, i ha de contenir pressupost i mecanismes d’avalua-ció; que en l’aspecte organitzatiu la Ponència de Jo-ventut, per a ser realment potent, hauria d’estar ads-crita directament a l’Alcaldia; i que mentre s’elabora el nou pla, no es deixi de fer política de joventut.
La Sra. Mejía expressa també el suport del Grup del Partit Popular a la mesura de govern en debat, ja que reconeix la necessitat d’elaborar un nou pla jove, exposada diverses vegades pel seu Grup en la Co-missió de Cultura, Educació i Benestar Social, perquè al cap de sis anys el pla anterior ha quedat obsolet, perquè la darrera enquesta sobre els joves reflecteix una nova realitat juvenil amb necessitats i inquietuds diferents no recollides adequadament en el pla anteri-or i perquè cal donar a les polítiques de joventut un nou impuls ambiciós, exigent i de qualitat, ja que aquest Ajuntament ha estat pioner en aquestes políti-ques, però els darrers anys s’ha adormit en l’èxit an-terior.
