PROGRAMACIÓ
DEL
DEPARTAMENT
DE FÍSICA I
QUÍMICA
2013-2014
Índex de continguts
1 DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT...5
1.1 Composició del departament de Física i Química...5
1.2 Metodologia i activitats...5
1.3 Activitats extraescolars i complementàries...6
1.4 Llibres de text del curs 2013/2014...6
1.5 Avaluació i recuperació...6
1.6 Desdoblaments...7
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents...7
2 Objectius generals...8
3 Contribució de les ciències naturals en l’adquisició de les competències bàsiques....8
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla de foment de la lectura)...10
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat...11
6 Tractament de les TIC...11
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O...11
7.1 Objectius...11
7.2 Continguts...12
UD1: La matèria i l'energia...12
UD2. L’ENERGIA...13
UD3. LA CALOR I LA TEMPERATURA...13
UD4. LA LLUM I EL SO...14
UD5. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA...15
UD6. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES...15
UD7: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA...16
UD8: EL MANTENIMENT DE LA VIDA...16
7.3 Criteris d’avaluació...17
7.4 Temporalització...18
7.5 Criteris de qualificació...19
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries. ...19
7.7 Atenció a la diversitat...19
7.8 Metodologia...19
7.9 Contribució a les competències bàsiques...20
8 Programació de física i química 3r ESO...20
8.1 Objectius...20
8.2 Continguts...21
8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA...21
8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS...22
8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta...22
8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom...22
8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS...23
8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS. ...23
8.3 Criteris d’avaluació...24
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i extraescolars...25
8.5 Atenció a la diversitat...25
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals...25
8.8 Criteris de qualificació ...26
8.9 Contribució a les competències bàsiques...26
9 TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS...27
9.1 OBJECTIUS...27
9.2 CONTINGUTS ...28
9.3 TEMPORITZACIÓ...31
9.4 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES...31
9.5 METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ...32
9.6 AVALUACIÓ...33
9.7 RECURSOS DIDÀCTICS...35
9.8 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS...35
10 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O...36
10.1 Objectius...36
10.2 Continguts...36
BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics...36
Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. ...36
Tema 2. Formulació inorgànica. ...37
Tema 3. La reacció química. ...37
Tema 4. Formulació orgànica. ...38
Tema 5. El moviment ...38
Tema 6. Les forces...39
Tema 7. Forces gravitatòries. ...40
Tema 8. Treball i energia. ...41
Tema 9. Forces i pressions en fluids. ...41
Tema 10. Transferència d’energia: calor. ...42
10.3 Criteris d’avaluació...42
10.4 Temporalització...44
10.5 Criteris de qualificació...44
10.6 Pràctiques de laboratori...45
10.7 Contribució a les competències bàsiques...45
11 Programació física i química 1r batxillerat...46
11.1 Objectius ...46
11.2 Continguts...47
FORMULACIÓ I NOMENCLATURA INORGÀNICA...49
Unitat 6. Reaccions químiques...50
Unitat 10. El corrent elèctric...53
11.3 Criteris d’avaluació ...53 11.4 Seqüenciació i temporalització...56 11.5 Metodologia...56 11.6 Procediments d'avaluació...57 11.7 Criteris de qualificació...57 11.8 Material didàctic...58 11.9 Activitats complementàries...58
12 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat...59
12.1 Objectius...59
12.2.1 QUÍMICA...59
12.2.2 FÍSICA...60
12.3 Criteris d’avaluació...62
12.4 Criteris de qualificació...62
...63
13 Programació de química de 2n de batxillerat...63
13.1 Objectius. ...63
13.2 Continguts i temporalització...63
UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)...63
UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)...64
UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)...65
UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)...65
UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)...66
UNITAT 6. TERMOQUÍMICA (4 setmanes)...67
UNITAT 7. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)...68
PROCEDIMENTS...68
ACTITUDS...68
UNITAT 8. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)...68
PROCEDIMENTS...68
ACTITUDS...69
UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)...69
PROCEDIMENTS...69
UNITAT 10. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)...69
PROCEDIMENTS...70
UNITAT 11. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)...70
13.3 Criteris d’avaluació...71
13.4 Criteris de qualificació...72
14 Programació de física de 2n de batxillerat...73
14.1 Objectius generals:...73
14.2 Continguts...73
Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula...74
Bloc 1. Interacció gravitatòria...74
Bloc 2. Interacció elèctrica...75
Bloc 3. Magnetisme...75
Bloc 4. Vibracions i ones...75
Bloc 5. Òptica...76
Introducció a la física moderna...76
14.3 Criteris d’avaluació...77
14.4 Temporalització...78
14.5 Criteris de qualificació i recuperació...78
1 DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU
FUNCIONAMENT.
1.1 Composició del departament de Física i Química.
El departament de Física i Química de l’IES Puig de Sa Font està format, durant el curs 2013-2014 per:
1) Josep M. Caba Naudí: Cap de departament, imparteix classe de Ciències naturals a tres grups de 2n d'ESO, Física i Química a un grup de 4rt d'ESO, Química a un grup de 2n de batxillerat i una hora de desdoblament a 3er d'ESO.
2) Bartomeu Bassa Sureda: imparteix classe de Física a un grup de 2n de batxillerat i forma part de l'equip directiu com a secretari.
3) Lourdes Mondéjar: imparteix classe de Ciències Naturals a un grup de 2n d’ESO Física i Química a 4t d’ESO, i forma part de l’equip directiu com a cap d’estudis adjunta.
4) Trinitat Suau Tiron: imparteix classes de Ciències naturals a un grup de segon d'ESO, Ciències naturals a un grup de tercer d'ESO, Tècniques experimentals a 3er ESO i una hora de desdoblament a 3er d'ESO.
5) Maria Angels Torrens: imparteix classes de Ciències naturals a dos grups de 2on ESO i Física a un grup de 2on de batxillerat.
6) Xesca Pardo: imparteix classe de Ciències Naturals a dos grups de 2n d’ESO, és tutora d'un d'ells, Ciències Naturals a un grup de 3r d’ESO, Física i Química i tècniques experimentals de 1r de Batxillerat.
1.2 Metodologia i activitats
La metodologia que seguirà el departament de Física i Química serà combinant l’exposició dels continguts durant les classes i la realització d’activitats per part dels alumnes perquè els alumnes puguin assolir els objectius de cada unitat didàctica.
Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d’aquesta programació són:
• Exàmens escrits individuals per a l’avaluació i recuperació dels alumnes • Pràctiques de laboratori.
1.3 Activitats extraescolars i complementàries.
Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran pel Departament de Física i Química estan dins la programació de cada àrea o matèria impartida pel departament.
1.4 Llibres de text del curs 2013/2014.
Els llibres de text per aquest curs són els següents:
Curs Llibre
Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”. Editorial Santillana. Tercer ESO Física i Química i Biologia i Geologia. Sèrie “La casa del saber”. Editorial Santillana. Resta de cursos No s'utilitza llibres de text
El material audiovisual i informàtic és:
Al laboratoris Al departament A la biblioteca
-Diapositives - Retroprojector - Vídeos. - CDroms interactius. - Vídeos . - Cdroms interactius . El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats d’aprenentatge i guions de les pràctiques.
1.5 Avaluació i recuperació.
L’avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:
- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en el procés d’ensenyament, funcionant com una contínua realimentació del procés.
- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de l’àrea o matèria avaluada.
- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d’avaluació i a les actuacions de reclamació que la llei permet.
Els instruments d’avaluació seran fonamentalment:
- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se’n farà un després de cada unitat didàctica.
- Treball realitzat al laboratori. - Revisió del quadern de treball.
*
Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.1.6 Desdoblaments.
Es disposa a l’horari de Ciències Naturals de 3r d’ESO d’una hora quinzenal per desdoblar el grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitzarà la pràctica de laboratori de biologia i l’altre meitat al laboratori de química. Agrupaments flexibles.
Els grups de segon d’ESO funcionaran amb agrupaments flexibles a partir del més d’Octubre. De cada dos grups classe se’n faran 3, agrupant els alumnes en funció del nivell acadèmic, interès per l’assignatura i comportament. La finalitat d’aquests agrupaments és la d’adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no siguin tan nombrosos, per tal d’atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor de cada grup l’encarregat de fer la pràctica al laboratori.
1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents
Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 1er, 2on o de 3r d’ESO s’entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar i aprovar. A més, han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de ciències naturals o física i química.
En el cas d’alumnes de quart d’ESO, que duguin pendent les ciències naturals i no estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per recuperar la matèria se’ls lliurarà un quadern de feines mitjançant el cap de departament o el tutor, i s’hauran d’examinar
de la part o parts que no estan cursant (Física i química i/o Biologia i geologia). Es puntuarà tant el quadern (20% de la nota) com l’examen (80% de la nota). El professor encarregat informarà els alumnes que poden demanar l’ajuda que necessitin acudint als departaments.
Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement tingui lloc durant el segon trimestre, elaborat d’acord amb els criteris d’avaluació.
En cas que l’alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s’haurà de presentar a l’examen de recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d’estiu.
2 Objectius generals.
L’ensenyament de la física i química a l’etapa de l’Educació Secundària Obligatòria tindrà per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats: 1) Comprendre i expressar missatges utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat així com altres sistemes de notació i de representació quan sigui necessari. 2) Utilitzar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per elaborar una interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per analitzar i valorar algunes tecnologies d’interès especial.
3) Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la Ciència, per la resolució de problemes: identificació del problema, formulació de hipòtesis, planificació i realització d’activitats per comentar-les i analitzar els resultats.
4) Participar en la planificació i realització en equip d’activitats científiques, valorant les aportacions pròpies i dels altres companys en funció dels objectius establerts, mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el desenvolupament de les tasques.
5) Elaborar criteris personals i raonar sobre qüestions científiques i tecnològiques de la nostra època mitjançant el contrast i l’avaluació de les informacions obtingudes a distintes fonts.
6) Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l’existència dels éssers humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les activitats diàries els valors i les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre Ciència i Societat. 7) Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a evolució i revisió contínua.
3 Contribució de les ciències naturals en l’adquisició
de les competències bàsiques.
- Contribució en la adquisició en la competència en comunicació
lingüística:
S’assolirà mitjançant l’ús del llenguatge de la ciència, en què l’alumnat haurà de tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Es treballaran textos informatius, explicatius, argumentatius i descriptius. Es fomentarà que l’alumnat exposi els resultats i conclusions a les que ha arribat. Amb la finalitat d’estimular l’interès i l’hàbit de lectura i millorar l’expressió oral, es plantejaran diferents activitats que contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió. D’altra banda, la utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi d’aquesta matèria contribuirà a capacitar l’alumnat per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
Està íntimament associada als aprenentatges de la Física i Química, ja que el treball científic necessita sovint la utilització d’eines i habilitats matemàtiques com puguin ser: resolució de problemes, mesurar, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, utilitzar models matemàtics, etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en el
coneixement i interacció amb el món físic:
Aquesta competència està íntimament relacionada amb la matèria que s’imparteix, per la qual cosa es treballarà al llarg de tot el curs. S’assolirà mitjançant l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de la Física i Química com els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals; la familiarització amb les maneres pròpies del treball científic com discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia, plantejament de conjectures i inferències fonamentades, elaboració d’estratègies per obtenir conclusions, planificació i implementació de dissenys experimentals, anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
- Contribució en la adquisició en la competència en tractament
de la informació i competència digital:
Es treballarà mitjançant la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica; elaborant esquemes, mapes conceptuals, memòries, textos, etc. D’altra banda es fomentarà i facilitarà la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per comunicar-se, recollir informació, visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, o modelitzar fenòmens.
- Contribució en la adquisició en la competència social i
ciutadana:
La contribució de la Física i Química a aquesta competència està lligada al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. D’altra banda, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
- Contribució en la adquisició en la competència cultural i
El desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. Per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, constitueixen un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
- Contribució en la adquisició en la competència en aprendre a
aprendre:
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament d’aquesta competència mitjançant la incorporació d’informacions de la mateixa experiència o d’altres mitjans. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. D’altra banda, també hi contribueix el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres, la reflexió dels resultats que s’han trobat i l’avaluació del propi procés d’aprenentatge.
- Contribució en la adquisició en la competència en autonomia i
iniciativa personal:
Aquesta competència pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. Cal destacar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència
4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a
millorar la comprensió i expressió (pla de foment
de la lectura)
Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat d’expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química són les següents:
- Treballar el vocabulari científic.
- Lectura i comprensió dels problemes de física i de química.
- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fa un esquema o resum.
- Activitats on l’alumne ha d’expressar els seus coneixements mitjançant un escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d’opinió sobre un tema concret...)
- Exposició oral de temes tractats a classe
- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.
5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors
personalitzat.
Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària, mitjançant l’observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta avaluació es durà a terme omplint un full d’ítems elaborat per caporalia. L’objectiu és dur un control més exhaustiu d’aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina que han de lliurar per recuperar l’assignatura
6 Tractament de les TIC
Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de diferents maneres:
Utilització de calculador per fer operacions i resoldre els problemes plantejats. S’utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents fets, gràfics o animacions.
Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa
S’utilitzarà en full de càlcul per fer els càlculs de les pràctiques del laboratori i treure conclusions.
7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.
7.1 Objectius
- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.
- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica, potencial, calorífica.
- Enunciar i aplicar correctament el principi de conservació de l'energia mecànica.
- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.
- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o canvia l'estat de la matèria.
- Conèixer les diferents escales termomètriques.
- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.
- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el medi ambient.
- Definir els diferents tipus d'energia.
- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.
- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions mediambientals.
- Valorar els avanços científics i tècnics que han permès el desenvolupament de noves fonts d'energia.
- Entendre que tant la llum com el so són ones.
- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona. - Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.
- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.
- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient. - Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.
- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans. - Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.
- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de tals catàstrofes naturals.
- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu terrestre.
- Distingir els components d'un ecosistema.
- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers vius de la natura són importants.
- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què en climes distints hi ha ecosistemes diferents.
- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres. - Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.
- Conèixer quines són les funcions vitals de tots els éssers vius tant a nivell cel·lular com a nivell d'organisme
- Distingir entre cèl·lules eucariotes i procariotes, les parts d'aquestes i les funcions que realitza cada part.
- Explicar els processos de fotosíntesi i respiració a nivell cel·lular - Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.
- Distingir entre reproducció sexual i asexual.
7.2 Continguts.
UD1: La matèria i l'energia
Conceptes
- Velocitat - Desplaçament - Espai recorregut - Acceleració
Procediments
- Diferenciar entre trajectòria i desplaçament - Saber aplicar la definició de velocitat
- Passar de m/s a km/h o a partir d'altres múltiples/submúltiples - Saber dibuixar i interpretar gràfics posició-temps i velocitat-temps.
Actituds
- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d’un gràfic. - Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real
UD2. L’ENERGIA
Conceptes
- Definició d’energia
- Característiques de l’energia - Tipus d’energia
- Fonts d’energia renovables i no renovables. - Principi de conservació de l'energia mecànica.
Procediments
- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d’energia, renovables i no renovables. - Conèixer els Problemes associats a l’obtenció, transport i utilització de
l’energia.
- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.
Actituds
- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana; en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.
- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.
- Prendre consciència de la importància de l’estalvi energètic.
UD3. LA CALOR I LA TEMPERATURA
Conceptes
- Calor i temperatura.
- Efectes de la calor sobre els cossos
- La mesura de la Temperatura.
- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.
- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que ens envolten.
- Escales termomètriques
Procediments
- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els efectes de la calor en els cossos.
- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills. - Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.
Actituds
- Interpretar la calor com a transferència d’energia.
- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.
UD4. LA LLUM I EL SO
Conceptes
- Les ones i les seves característiques. - El so.
- Propietats i aplicació del so. - La contaminació acústica. - La llum.
- Reflexió de la llum i miralls. - Refracció de la llum i lents. - Contaminació lumínica.
Procediments
- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques d'una ona.
- Identificar el so i la llum com una ona.
- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció. - Ús d'Internet per a cercar informació.
Actituds
- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el so poden ser focus de contaminació ambiental.
- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament tecnològic.
- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida diària.
UD5. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA
Conceptes
- L'energia interna de la Terra.
- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura. - El magma.
- Els terratrèmols: causes i etapes. - Les ones sísmiques: definició i tipus. - Localització dels terratrèmols. - Risc volcànic i sísmic.
- El moviment de les plaques litosfèriques. - La formació del relleu.
Procediments
- Reconèixer les roques volcàniques i metamòrfiques.
- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra. - Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.
Actituds
- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra. - Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup. - Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.
UD6. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES
Conceptes
- L'ecosistema, definició i components.
- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions interespecífiques.
- Les relacions tròfiques. - Els factors abiòtics. - Els ecosistemes aquàtics. - Els ecosistemes terrestres. - El sòl.
Procediments
- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.
- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes. - Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.
Actituds
- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema. - Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.
- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.
UD7: ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA
Conceptes
- Distribució dels ecosistemes segons la latitud - Principals ecosistemes terrestres
- Ecosistemes aquàtics - El sòl com ecosistema
Procediments
- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d’ecosistema - Saber explicar el paper que juga el sòl en l’ecosistema
- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.
Actituds
- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears. - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient - Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient
- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.
UD8: EL MANTENIMENT DE LA VIDA
Conceptes
- Funcions vitals: nutrició, relació i i reproducció - Components químics de la vida
- La cèl·lula
- Cèl·lules eucariotes i procariotes - La nutrició cel·lular
- La fotosíntesi
- La respiració cel·lular - La reproducció cel·lular
Procediments
- Conéixer i explicar les funcions bàsiques del éssers vius - Identificar les parts de la cèl·lula
- Conéixer el procés de la fotosíntesi
- Saber explicar la respiració i la reproducció cel·lular.
Actituds
- Identificar i valorar les funcions vitals del éssers vius
- Valorar la complexitat de la cèl·lula i la seva importància com a pilar de la vida
- Valorar la importància de la fotosíntesi en el cicle vital dels ecosistemes.
-7.3 Criteris d’avaluació.
Unitat 1. La matèria i l’energia
1. Diferenciar entre trajectòria i desplaçament.
2. Conèixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills 3. Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes. 4. Saber classificar els tipus de moviment.
Unitat 2. L’energia.
5. Distingir les energies renovables i les no renovables
6. Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia 7. Identificar els distints tipus de font d'energia.
8. Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del medi ambient.
9. Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics 10. Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució de
problemes.
Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma cinètica, potencial o calorífica
Unitat 3. La calor i la temperatura
11. Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.
12. Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la transformació d'un estat a un altre de la matèria.
13. Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva conversió.
Unitat4. La llum i el so
14. Definir amb claredat el que és una ona.
15. Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació de l'ona.
16. Conèixer les principals característiques d'una ona. 17. Conèixer les unitats de freqüència.
18. Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal. 19. Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones. 20. Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.
21. Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.
Unitat 5. La dinàmica interna del planeta
22. Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.
23. Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes expulsats per ells.
25. Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra. 26. Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.
27. Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques. 28. Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.
29. Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.
Unitat 6. L’estructura dels ecosistemes
30. Identificar els components biòtics i abiòtics d’un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els éssers vius de l’ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.
31. Explicar els factors abiòtics.
32. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics. 33. Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.
34. Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.
35. Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la protecció i conservació d’aquest
Unitat 7. Els ecosistemes de la Terra
36. Explicar les principals característiques dels ecosistemes 37. Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta
38. Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears
Unitat 8. El manteniment de la vida
39. Explicar les funcions vitals dels éssers vius. 40. Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa. 41. Diferenciar entre fotosíntesi i respiració cel·lular.
42. Reconèixer les estructures que utilitzen els éssers vius per a relacionar-se amb el medi.
43. Explicar els tres mecanismes cel·lulars utilitzats per a realitzar moviments. 44. Comprendre la diferència entre reproducció sexual i asexual.
45. Interpretar diferents cicles vitals de éssers vius.
7.4 Temporalització.
1a AVALUACIÓ:
UD1: La matèria i l'energia UD2: L’energia.
UD3: La calor i la temperatura 2a AVALUACIÓ:
U. 4. La llum i el so.
3a AVALUACIÓ:
UD6: L’estructura del ecosistemes UD7: Els ecosistemes de la Terra UD8: El manteniment de la vida.
7.5 Criteris de qualificació
Al final de cada unitat didàctica es farà un control sobre el tema, es valoraran les feines i les pràctiques de laboratori, així com l’actitud i l’interès de l’alumne. Per posar la nota de cada avaluació es farà la mitjana de les notes dels controls, la qual representarà un 70% de la nota. El 30% restant resultarà de valorar l’actitud i els procediments (deures, fitxes i quadern). Per aprovar l’assignatura l’alumne haurà d’haver aprovat al menys dues de les tres avaluacions, sempre que la suspesa sigui amb una nota superior a quatre i la mitjana de les tres avaluacions sigui més d’un cinc. Es realitzaran recuperacions de cada avaluació.
7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries.
- Estudi de la velocitat. - Normes d’us del laboratori - Material de laboratori
- Capacitat calorífica de l’aigua - Punt ebullició de l’aigua - Corrents de convecció
- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi de capses de ressonància i diapasons
- Construcció de la maqueta d’un volcà.
- Parts de l‘ull i l’oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del so reflexió i refracció
- Anàlisi del consum d’energia a Mallorca
7.7 Atenció a la diversitat.
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.
Les adaptacions curriculars per a segon d’ESO s’elaboraran individualment per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la carpeta del departament.
7.8 Metodologia.
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar
contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i activitats complementàries.
7.9 Contribució a les competències bàsiques
1.-Comp. en comunicació lingüística
2.-Comp. Matemàtica
3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital
5.-Competència social i ciudadana
6.-Competència cultural i artística
7.-Competència per aprendre a aprendre
8.-Autonomia i iniciativa personal
1 2 3 4 5 6 7 8
Unitat 1. La matèria i l'energia. x x x x x x
Unitat 2. L'energia. x x x x x x x
Unitat 3. La calor i la
temperatura x x x x x x
Unitat 4. La llum i el so. x x x x x x x
Unitat 5. La dinàmica interna
del planeta. x x x x x
Unitat 6. L'estructura dels
ecosistemes. x x x x x x
Unitat 7. Els ecosistemes de la
Terra. x x x x x
Unitat 8. El manteniment de la
vida x x x x
8 Programació de física i química 3r ESO
Aquest curs l’àrea de ciències naturals és impartida pels dos departaments (física i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada 3r d’ESO, començant pels continguts de biologia i geologia i al mes de febrer es continuarà amb els de física i química.
8.1 Objectius
L’ensenyament de la física i química té per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:
- Observar analíticament l’entorn i descriure científicament els fets observats.
- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb els fets observables a la naturalesa.
- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l’entorn i com a instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les condicions d’existència de les persones.
- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que expliquen l’estructura i el comportament de la matèria, així com les aplicacions tècniques de dites lleis.
- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball d’equip, propi de la investigació científica.
- Saber convertir unes unitats amb altres amb factors de conversió. - Identificar les característiques dels distints estats d’agregació.
- Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i dissolució, element i compost.
- Realitzar separació de mescles.
- Reconèixer la necessitat de l’obtenció de substàncies pures per la seva posterior utilització en els diversos camps de l’activitat humana.
- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i reconeixent el nom dels aparells.
- Comprendre l’estructura i composició de la matèria i la seva organització en àtoms i molècules, i aplicar els coneixements per explicar les propietats dels elements i dels compostos.
- Reconèixer l’existència de les denominades propietats periòdiques dels elements i justificar mitjançant aquestes la classificació dels elements en el sistema periòdic.
- Formular compostos binaris i relacionar la fórmula de cada compost amb la seva composició atòmica.
- Explicar alguns fenòmens elèctrics en relació amb la constitució de la matèria.
8.2 Continguts.
8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.
Continguts - La ciència.
- La matèria i les seves propietats.
- Definició de magnitud. Fonamentals i derivades . - Sistema internacional d’unitats.
- Factors de conversió. - Representació de gràfics. - El mètode científic. - Maneig del material de laboratori.
- Realitzar canvis d’unitats amb factors de conversió. - Elaborar taules i gràfics.
- Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i resoldre els problemes científics i tècnics.
- Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.
- Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la utilització indeguda de la ciència.
8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS
Continguts
- Propietats de sòlids, líquids i gasos. - Teoria cinètico-corpuscular.
- Canvis d’estat.
- Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre, etc.).
- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat. - Aplicació de la teoria cinètico-corpuscular.
- Sensibilitat per l'ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat. - Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la
planificació i realització d'experiències.
- Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claredat i ordre en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta
Continguts
- Classificació dels sistemes materials. - Separació dels components d’una mescla.
- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat. - Separar mescles amb tècniques com filtració , decantació, ...
- Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en g/l.
- Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la planificació i realització d'experiències.
- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.
Continguts
- L'àtom i la seva composició. Models atòmics. - Nombre atòmic i màssic.
- Configuració electrònica. - Isòtops d’un element.
- Calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom. - Realitzar configuracions electròniques.
- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació amb els fets empírics.
- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no dogmàtic i canviant de la Ciència.
8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS.
Continguts
- La taula periòdica. Elements i compost. - Classificació dels elements
- Compostos més comuns
- Utilització de la taula periòdica. - Conèixer els símbols dels elements.
- Diferenciar entre metalls- no metalls i gasos nobles. - Utilització de models moleculars per construir molècules. - Valorar positivament la ciència com a mitjà de coneixement. - Mostrar atenció a classe.
- Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.
- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre en la elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.
- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.
8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS.
Continguts
- Canvi físic i canvi químic - Conservació de la massa.
- Equacions químiques i el seu ajustament.
- Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles. - Identificació dels canvis físics i químics.
- Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa. - Representació de reaccions químiques senzilles.
- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques senzilles.
- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la vida diària i en la indústria.
- Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents a l'entorn de la salut, la qualitat de la vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra civilització, analitzant les mesures internacionals que s'estableixen al respecte.
- Valoració de la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i d’increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines. - Reconeixement de les aportacions de la indústria química en el
desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions en medicina.
- Crítica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes químics presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi ambient.
- Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.
- Interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les reaccions químiques.
8.3 Criteris d’avaluació.
U. 1: Mesura i mètode científic
- Analitzar l’objecte d’estudi de la física i de la química.
- Saber aplicar el mètode científic davant una situació concreta. - Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.
- Saber fer canvis d’unitats utilitzant factors de conversió.
- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat, superfície...)
U. 2: La matèria i els seus estats
- Aplicar la teoria cinètico-corpuscular per interpretar les propietats de sòlids, líquids i gasos i els canvis d’estat.
U. 3: La matèria: com es presenta?
- Utilitzar gràfiques de refredament, d’escalfament o els valors d’una altre propietat física per deduir si una mostra de matèria és una substància pura o una mescla homogènia.
- Saber diferenciar mescles heterogènies, dissolucions, elements i composts. - Saber calcular la concentració de dissolucions.
U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom
- Saber calcular els protons, electrons i neutrons d’un àtom, així com la configuració electrònica.
- Utilitzar la taula periòdica.
U. 5 : elements i compostos químics
- Distingir un element químic d’un compost. - Saber diferenciar entre metalls i no metalls. - Conèixer els símbols dels elements més comuns. - Distingir entre àtom, molècula i cristall.
U. 7: Canvis químics
- Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d’estructura de l’àtom per explicar la conservació de la massa en tota reacció química i la formació de noves substàncies a partir d’altres.
- Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d’interès social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l’ús inadequat dels medicaments. Explicar en què consisteix l’energia nuclear i els problemes que en deriven.
8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats
complementàries i extraescolars.
- Materials de laboratori
- Normes de l’ús del laboratori - Aplicació del mètode científic.
- Canvi d’unitats. Factors de conversió. - Mesura de la densitat
- Canvis d’estat
- Activitats sobre la concentració de les dissolucions - Preparació de dissolucions
- Tècniques de separació de mescles - Coneixement dels elements químics - Reaccions químiques
- Construcció de molècules amb models moleculars. - Càlculs estequiomètrics senzills
.
8.5 Atenció a la diversitat
El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer al programa d’acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s’han previst per a cada una de les unitats didàctiques.
8.6 Metodologia
El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l’alumne ha d’anar contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori, activitats complementàries i feines de desdoblament.
8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.
1a AVALUACIÓ UD 0. Mètode científic.UD 1. L’organització del cos humà.
UD 2. La nutrició humana I. Aparells digestiu i respiratori. UD 3. La nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor.
UD 4. Reproducció humana. Aparell reproductor.
2a AVALUACIÓ
UD 5. Relació i coordinació humana.
UD 6. La ciència: la matèria i la seva mesura. UD 7. La matèria: estats físics.
UD 8. La matèria: com es presenta.
3a AVALUACIÓ
UD 9. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom. UD.10. Elements i composts químics.
UD.11. Canvis químics.
8.8 Criteris de qualificació
El sistema d’avaluació serà el mateix que per a la resta d’alumnes, és a dir, es farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i s’avaluarà tant el quadern, les feines de laboratori i l’actitud. De totes maneres, en el cas d’alumnes amb necessitats es tindrà més en compte la feina de cada dia i l’actitud que la nota dels controls, sempre a criteri del professor. El pes de cada apartat apareix a la següent taula:
70% Exàmens 20% Procediments
10% Actitud i participació
- Per tal d’aprovar l’avaluació és necessari que la nota final d’aquesta sigui igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior. - La nota final de curs és la mitjana de les 3 avaluacions. Per poder aprovar el
curs s’han d’haver aprovat al menys 2 de les 3 avaluacions, sempre que la mitjana de les tres surti aprovada.
- A final de curs es farà una recuperació de cada avaluació pels alumnes que hagin suspès.
- Si l’alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d’estiu.
1.-Comp. en comunicació lingüística
2.-Comp. Matemàtica
3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital
5.-Competència social i ciudadana
6.-Competència cultural i artística
7.-Competència per aprendre a aprendre
8.-Autonomia i iniciativa personal
1 2 3 4 5 6 7 8
UD 6. La ciència: la matèria i la
seva mesura. x x x x
UD 7. La matèria: estats físics x x x x x x
UD 8. La matèria: Com es presenta. x x x x x UD 9. La matèria: propietats elèctriques i l’àtom. x x x x x x UD 10. Elements i composts químics. x x x x x x x UD 11. Canvis químics.. x x x x x x x
9 TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS
Optativa de tercer d’ESO9.1 OBJECTIUS
− Formular i reconèixer problemes i utilitzar estratègies personals coherents amb els procediments de la ciència en la seva resolució.
− Seleccionar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, així com informació presentada en forma de dades numèriques o representacions gràfiques. − Utilitzar de forma crítica fonts d’informació diferents.
− Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics, diagrames, símbols i equacions.
− Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments i interpretar les dades mitjançant representacions gràfiques i càlculs numèrics o amb tractament informàtic.
− Formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments, elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics i de les investigacions. − Realitzar treballs en equip, participant activament i ordenadament en debats,
emetent judicis propis raonats amb arguments i escoltant les opinions dels altres respectuosament.
− Tenir una actitud científica i crítica davant la realitat i fomentar la curiositat i el desig d’aprofundir en els coneixements.
− Valorar el paper de la ciència com a activitat humana i comprendre la importància del treball dels científics en temes relacionats amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de vida.
− Realitzar els treballs de laboratori o de camp amb seguretat, precisió, neteja i ordre. Manipular els productes químics, les eines i els instruments de manera responsable i seguint les normes de seguretat pertinents.
− Tractar amb seguretat per a les persones i amb respecte cap al medi ambient els residus produïts en el laboratori.
9.2 CONTINGUTS
ConceptesBloc 1. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic
1 Recerca i selecció d’informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents, estadístiques, mapes, etc. o realització d’enquestes i entrevistes per obtenir informació.
1. Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i rellevància.
2. Formulació d’hipòtesis i prediccions lògiques.
3. Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi intervenen; canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix en la variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades. 4. Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats causades per factors imprevistos i pertorbadors.
5. Observació i descripció d’objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció de la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.
6. Recollida directa de dades, amb ajuda d’aparells o sense, guiada per hipòtesis més o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.
7. Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades. Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació científica i del sistema internacional d’unitats.
8. Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades. Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de relacions entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.
9. Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats comunes, interpretació d’estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la utilitat dels sistemes unificadors de classificació per a la comunicació.
10. Ús de programes bàsics per a l’obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de dades organitzades en taules i gràfics.
11. Interpretació de resultats, reconeixement de si verifiquen o no la hipòtesi de partida, reformulació d’hipòtesis davant les noves dades experimentals, reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d’un model interpretatiu senzill.
12. Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d’uns resultats per aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.
13. Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d’informes escrits amb estructura coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.
Bloc 2. Destreses i tècniques
1. Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al laboratori o al camp.
2 Maneig d’instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús d’instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el cronòmetre, la brúixola, etc.; d’instruments d’observació com el microscopi, la lupa, els prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l’encenedor d’alcohol, la caixa de Petri, etc.; i d’altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques, enregistradores, etc.
3 Construcció d’instruments i aparells senzills, com instruments de mesura diversos, estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius, etc.
4 Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d’un laboratori.
5 Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte mediambiental en el laboratori i en el tractament de residus.
6 Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de treball.
Bloc 3. Actituds relatives a la resolució de problemes i a la visió de la ciència com a construcció social
1. Adquisició de les actituds característiques del treball científic:
2. Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig de conèixer i comprendre.
3. Creativitat, necessària per a la formulació d’hipòtesis, per a la realització del disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del seu estudi des de perspectives diferents.
4. Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el problema és necessària per realitzar una investigació.
5. Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder concloure el treball d’investigació.
6. Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.
7. Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats i control mutu del treball assignat a cada membre del grup.
8. Respecte a les regles d’intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió de les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi. 9. Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions procedents de diferents fonts, però també actitud d’autocrítica davant les opinions pròpies.
10. Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees científiques davant dels dogmes com a veritats immutables.
11. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions i per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.
12. Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la seva conservació, protecció i millora.
13. Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la tecnologia, la societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l’estudi realitzat i les seves repercussions.
14. Respecte a l’entorn natural i reforç d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de la nostra Comunitat.
Per tractar i treballar tots els aspectes que apareixen en els blocs de continguts del currículum es dividirà aquesta matèria en 6 grans blocs temàtics de pràctiques:
1. Treball en el laboratori de Ciències .
− Normes de seguretat (es veu a Ciències de la naturalesa) − Material de laboratori i el seu ús
o Mètode científic (es veu a Ciències de la naturalesa) − Etapes del mètode científic
− Aplicació a casos concrets
o Història de les ciències o Ciències a la vida quotidiana o Ecosistemes de les Illes Balears − Les plantes. Característiques generals. − La vegetació.
− Els ecosistemes
− Les espècies autòctones del jardí del centre. o Impactes ambientals
2. Els estudis d’impacte ambiental 3. Estudi de casos
7. Biotecnologia
4. Tècniques i aplicacions usades en biotecnologia 5. Aspectes ètics
9.3 TEMPORITZACIÓ
Blocs temàtics
1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació
Treball en el laboratori de Ciències Ciències a la vida quotidiana Ciències a la vida quotidiana
Mètode científic Impactes ambientals Biotecnologia Història de les ciències
Les espècies autòctones del jardí del centre
Les espècies autòctones del jardí del centre
Ecosistemes de les Illes Balears
9.4 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Aquesta matèria està relacionada amb la capacitat per conèixer el món físic i
interactua-hi. El coneixement i la intervenció en el món físic requereix l’aprenentatge
dels principals conceptes de cadascuna de les ciències de la naturalesa però també implica fer ciència, és a dir, aprendre a utilitzar els procediments científics i adquirir els valors de l’activitat científica. La matèria desenvolupa aquesta competència a través de la familiarització amb el treball científic.
En el procés d’investigació o resolució de problemes s’ha de mesurar, fer càlculs matemàtics, elaborar i interpretar gràfics, representar, utilitzar models matemàtics... Totes aquestes operacions estan relacionades amb la competència matemàtica.
Una part important de l’activitat científica és la comunicació. A través de l’elaboració d’informes d’investigació i de l’exposició dels treballs realitzats es contribueix a la
competència en comunicació lingüística, oral i escrita. Perquè hi hagi una adequada
comunicació científica, ja sigui oral o escrita, és necessari elaborar un discurs en el qual s’utilitzi la terminologia adient, s’argumenti, s’expliquin i es descriguin fets, s’estableixin relacions entre idees, fets, fenòmens... La utilització del català com a llengua de comunicació científica pot contribuir de forma molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
A través d’aquesta matèria s’han de treballar els procediments relacionats amb la recerca i la selecció d’informació a diferents fonts i el seu tractament. Tots aquests
procediments estan relacionats amb la competència en el tractament de la informació
i la competència digital. Un instrument fonamental per al tractament de la informació
són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes tecnologies permeten la comunicació, la recerca d’informació, les simulacions i visualitzacions de situacions, l’obtenció i el tractament de dades, etc.
La contribució de la matèria taller de ciències a la competència social i ciutadana està relacionada, bàsicament, amb el paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica que puguin participar activament en la presa fonamentada de decisions. Els continguts, fonamentalment procedimentals i actitudinals, que s’aprenen en la matèria estan relacionats amb la resolució de problemes i amb la presa de decisions, competències bàsiques que hauria de tenir qualsevol ciutadà o ciutadana. Per prendre decisions s’han d’utilitzar procediments i valors relacionats amb la recerca i el tractament de la informació, amb el raonament, la responsabilitat, la coherència...
La matèria també contribueix a la competència cultural i artística. La pràctica científica no és només una activitat que es desenvolupa dins una determinada cultura, és també cultura. Una part d’aquesta cultura és la llengua. La utilització de la llengua catalana per a la comunicació a l’aula i al laboratori contribueix a augmentar l’interès per la cultura pròpia. Per altra banda, les capacitats com ara l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat... són comunes a la ciència i a l’art.
La capacitat de resoldre problemes és fonamental per desenvolupar la competència
per aprendre a aprendre. De fet, s’aprèn a través de la resolució de problemes, la qual
cosa comporta plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i donar respostes coherents i imaginatives, tenir la capacitat de treballar en grup i saber compartir el coneixement amb els altres.
El treball científic forma part de l’activitat racional, la qual cosa suposa qüestionar dogmes i prejudicis, i d’aquesta manera contribueix al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal. L’activitat científica potencia l’autoestima i les capacitats d’enfrontar-se amb criteri propi a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir de forma autocrítica els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la recerca temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se amb responsabilitat, confiança i creativitat en la pràctica científica.
9.5 METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ
Bona part dels objectius d’aquesta matèria es corresponen amb els procediments, habilitats, tècniques, valors… propis del treball científic. Però això no vol dir que els conceptes no hi hagin de ser presents. Convé, per tant, tenir en compte que els procediments i les actituds han de ser treballats en relació amb teories, lleis o principis bàsics de les ciències.
Les activitats fonamentals que han de dur a terme els alumnes han de ser els treballs pràctics en petit grup realitzats dins el laboratori o al camp. Es poden plantejar les petites investigacions com a estratègies per resoldre problemes, entesos com a situacions que presenten dificultats per a les quals l’alumnat no disposa de solucions immediates i evidents.
Pel que fa a la seqüenciació, és convenient anar incrementant gradualment la dificultat al llarg del curs, de manera que les activitats inicials siguin relativament senzilles i les
