Pla d’Acció per l’Energia
Sostenible del
municipi de Capellades
Document I. Pla d’Acció per l’Energia Sostenible
Maig de 2013
Ajuntament de
Capellades
1
ÍNDEX
ÍNDEX ____________________________________________________________ 1
DOCUMENT I ______________________________________________________ 3
1
INTRODUCCIÓ ________________________________________________ 3
1.1
Marc General ... 3
1.2
Característiques del municipi ... 5
1.2.1
Ubicació i demografia ... 5
1.2.2
Climatologia ... 6
1.2.3
Mobilitat ... 8
1.3
Gestió energètica municipal ... 10
1.4
Objectius del PAES ... 10
2
AVALUACIÓ D’EMISSIONS. INVENTARI. __________________________ 10
2.1
Característiques generals de l’estudi ... 10
2.1.1
Estructura del document ... 10
2.1.2
Metodologia emprada per l’avaluació de consums i emissions del municipi. .. 11
2.2
Resum de les emissions de GEH ... 12
2.2.1
Emissions totals de GEH del municipi ... 13
2.2.2
Emissions totals de GEH de àmbit PAES ... 14
2.2.3
Emissions totals de GEH de l’Ajuntament ... 14
2.3
Avaluació de les emissions de GEH del municipi ... 14
2.3.1
Dades energètiques de partida del municipi ... 15
2.3.2
Avaluació de les emissions de GEH del municipi ... 18
2.4
Avaluació de les emissions de GEH a l’àmbit PAES ... 22
2.4.1
Dades energètiques de partida a l’àmbit PAES ... 22
2
2.5
Emissions de GEH a nivell d’Ajuntament ... 33
2.5.1
Dades energètiques de partida ... 33
2.5.2
Avaluació de les emissions ... 45
2.6
Producció local d’energia ... 54
2.7
Indicadors ... 55
2.7.1
Intensitat energètica local ... 55
3
DIAGNOSI I ESTRATÈGIA ENERGÈTICA _________________________ 58
3.1
Taules resum ... 58
3.2
Punts forts i punts febles energètics del municipi ... 61
3.3
Projecció d’escenaris d’emissió de GEH fins al 2020 ... 61
3.4
Objectius estratègics de reducció i àmbit d’actuació ... 62
4
PLA D’ACCIÓ PER L’ENERGIA SOSTENIBLE ______________________ 64
4.1
Introducció ... 64
4.2
Estructura del pla d’acció ... 64
4.2.1
Codificació i model de fitxa ... 64
4.3
Presentació del Pla d’Acció ... 69
4.3.1
Prioritat de les actuacions... 70
4.3.2
Estudi econòmic ... 73
4.3.3
Fitxes d’accions ... 77
5
PLA DE SEGUIMENT DEL PAES ________________________________ 78
5.1
Sistema d’indicadors ... 78
5.1.1
Indicadors de seguiment ... 78
3
Document I
1 Introducció
1.1 Marc General
El Canvi Climàtic és una de les principals amenaces pel desenvolupament sostenible,
representa un dels principals reptes ambientals amb efectes sobre l’economia global,
la salut i el benestar social. Les generacions futures patiran encara més els seus
impactes, per això es necessari actuar des d’aquest moment i reduir les emissions a la
vegada que s’intenten buscar formes per l’adaptació als seus efectes.
Segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, en el seu quart
informe publicat l’any 2007, l’escalfament global es inequívoc i s’atribueix a l’acció de
l’home amb una certesa superior al noranta per cent. El cost econòmic mundial dels
efectes del mateix pot arribar a ser del 20% del producte interior brut global tal i com
diu l’Informe Stern. Un percentatge que seria molt més petit –concretament, d’un 1%
del PIB mundial– si es prenen mesures preventives urgents. Aquestes mesures
passen necessàriament per l’aplicació efectiva d’un acord internacional que
aprofundeixi en el que es va establir en el Protocol de Kyoto, l’any 1997, i, sobretot,
que incorpori els Estats Units, el país industrialitzat amb més emissions del món, i ara
fora del consens internacional per fer front al canvi climàtic.
El Plan de Acción 2008-2012 de la Estrategia de Ahorro y Eficiencia Energética en
España (E4) constitueix una aportació fonamental pel desenvolupament sostenible a
l’estat ja que permet compatibilitzar i estimular el creixement econòmic, la protecció
mediambiental i el progrés social. Entrecreua dues línies d’actuació, la Estrategia
Española del Cambio Climático y Energía Limpia (EECCEL), i el Plan de Energías
Renovables (PER)3 2005-2010. La EECCEL identifica els objectius de caràcter
estratègic, així com la política que s’hauria de seguir per arribar als mateixos. També
dóna importància als sectors difosos (transport, residencial, comercial i institucional,
agrari, residus i gasos fluorats) com a responsables del major augment dels gasos
d’efecte hivernacle i proposen accions directes sobre ells.
Catalunya, dins del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic (2008-2012) estableix
com a objectius de referència la seva responsabilitat amb el comportament vers el
canvi climàtic i l’ajuda a l’Estat Espanyol al compliment del Protocol de Kyoto.
D’aquesta manera segueix la línia d’actuació traçada pel Pla de l’Energia de Catalunya
2005-2016. S’impulsen mesures que redueixin les emissions de gasos amb efecte
d’hivernacle en consonància amb el seu nivell competencial. El 34% d’aquestes
emissions estan afectades per la Directiva 2003/87/CE, de comerç de drets d’emissió,
la qual cosa significa que cotitzen en el mercat d’emissions, i el 66% de les emissions
són difuses i estan perfectament identificades. És en l’àmbit d’emissions difoses on les
polítiques municipals i les accions dels governs locals poden ser importants pel control
de les emissions de GEH. Les emissions de GEH en el sector difús es reparteixen de
la manera següent: el transport aporta el 49% de les emissions de GEH, el sector
residencial i de serveis el 14%, l’agricultura el 28%, els residus el 6% i altres el 3%. El
consum d’energia que gestiona el consistori es reparteix de la manera següent:
enllumenat públic, 63%; centres educatius, 15,6%; oficines municipals, 7%; centres
esportius, 4,6%; centres cívics, 3,9%, vehicles municipals, 3,5% i altres, 2,4% (dades
de Granollers del 2003, però que són prou representatives de la situació).
4
El Pacte d’Alcaldes/Alcaldesses, aprovat per la comissió Europea, serveix com a
mecanisme de participació de la ciutadania en la lluita contra l’escalfament de la Terra.
Consisteix en el compromís de que les ciutats que s’hi adhereixin aconsegueixin els
objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle
mitjançant actuacions d’eficiència energètica i relacionades amb les fonts d’energia
renovables. Capellades va adherir-se a aquest compromís el 20 de desembre de 2011.
Concretament, es compromet a reduir les seves emissions de CO
2en un 20% fins
l’any 2020, incrementant en un 20% l’eficiència energètica i aconseguint que un 20%
del subministrament energètic procedeixi de fonts renovables.
El consum energètic municipal presenta unes característiques específiques degut
principalment a:
Diversitat de funcions de les dependències municipals (escoles, biblioteques,
instal·lacions esportives, oficines, etc.).
Varietat organitzativa dels diferents centres de decisió i responsabilitat.
Utilització de diferents fonts energètiques (electricitat, gas natural, gasoil, aigua,
etc.) amb problemàtica i tècniques d’anàlisi diferents.
Per un municipi català mitjà (uns 14.000 habitants), el valor mig calculat dels costos
energètics per habitant i any és de 26,2 €/hab.any. Aquesta dada, però, pot presentar
variacions considerables segons la mida del municipi.
La despesa energètica dels Ajuntaments es concentra en els següents àmbits:
Enllumenat
públic.
Dependències i edificis municipals.
Flotes de vehicles (manteniment i transport públic).
D’aquests consums energètics municipals, l’enllumenat públic consumeix vora un 45%
de la demanda dels municipis, mentre que la resta correspon a les dependències
municipals. Una distribució més concreta dels costos energètics queda reflectida en el
següent gràfic:
Enllumenat públic 54% Educació 9% Entitats i Equipaments 5% Esports 9% Sanitat 1% Bombeig 5% Sociocultural 2% Altres 7% Administració 8%5
1.2 Característiques del municipi
1.2.1 Ubicació i demografia
Capellades és un municipi de la comarca de l’Anoia, a la Catalunya central. La seva
extensió és de 2,9 km
2.
La vila s’alça damunt d’una potent terrassa
travertínica que s’obre al marge dret del riu
Anoia, a 317 m d’altitud, just al lloc on el riu talla
la Serralada Prelitoral i configura el Congost de
Capellades.
El municipi limita al nord amb La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt per l’oest,
Vallbona d’Anoia per l’est i pel sud amb Cabrera d’Anoia.
El terme municipal de Capellades es divideix en dos nuclis de població: Capellades i la
Font de la Reina.
Figura 1.1 Situació del municipi. (Font: Elaboració pròpia)
6
Àmbit Superfície (km²) Població 2011 Densitat (hab./km²)
Capellades 2,9 5.494 1.894,48
Anoia 866,3 118.509 136,80
Catalunya 32108,00 7.539.618 234,8
Taula 1.1 Resum de les dades de caracterització del municipi a l’any 2011. (Font: IDESCAT)
A la taula mostrada a continuació es pot veure quina ha estat l’evolució de la població
des de l’any 2005 fins a l’any 2011, així com una comparativa de les taxes de
creixement municipal envers la comarcal i l’autonòmica. Com es pot apreciar el
creixement poblacional any rere any ha estat mínima, mantenint la població en els
darrers 6 anys.
Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Població de Capellades (hab.) 5.302 5.383 5.386 5.458 5.529 5.498 5.494 Taxa de creixement anual municipi (%) --- 1,53 0,05 1,34 1,27 -0,56 -0,07 Taxa de creixement anual comarca (%) 3,57 3,63 2,25 2,83 2,01 0,81 0,38 Taxa de creixement anual Catalunya (%) 2,67 1,99 1,06 2,13 1,51 0,49 0,36Taula 1.2 Evolució de la població de Capellades pel període 2005-2011 i taxes de creixement
anuals (Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT).
La majoria dels residents de capellades viuen majoritàriament en el nucli poblacional
de Capellades.
1.2.2 Climatologia
El clima de l'Anoia és mediterrani de muntanya mitjana amb tendència continental.
Aquesta influència s'atenua cap al sud, a mesura que ens acostem a la franja litoral.
Per això és preferible parlar d'un clima de transició. El conjunt de serres de la
Serralada Pre-litoral dificulta l'entrada de l'aire temperat marítim procedent de la
Mediterrània. Els hiverns són freds amb glaçades freqüents. Al fons de la conca es
formen sovint boires a les matinades fresques i calmoses d'octubre a abril. Els estius
són secs i calorosos, sobretot a la part meridional:; a l'Altiplà Central i a la calma de
Calaf el clima és en general més fresc.
Les temperatures mitjanes anuals oscil·len entre 11º i 15º, més baixes als vessants
enlairats i altiplans, sobretot a la calma de Calaf. Les mitjanes mensuals de gener són
entorn els 3º-8º. una mica més baixes als vessants superiors. Les mitjanes de juliol se
situen entre 21º-24º.
Les precipitacions són en general escasses, per sota dels 600 mm a gairebé tota la
comarca. Als cims de Montserrat i a altres vessants elevats plou una mica més.
7
L'hivern és clarament l'estació més seca a tota la comarca. L'estació més humida és la
tardor, encara que les precipitacions gairebé mai no són abundants. Només
ocasionalment cauen precipitacions intenses (tardor). Al fons de la conca es registra el
fenomen d'ombra pluviomètrica, que consisteix en el fet que hi plou menys
1.2.2.1 Vent
L’Atlas eòlic, elaborat per l’IDAE (Instituto para la Diversificación y Ahorro de la
Energia), permet l’avaluació del potencial eòlic disponible. La metodologia emprada es
base en un model de simulació meteorològica i de prospecció del recurs eòlic a llarg
termini. A les següents imatges es mostren els valors de velocitat de vent mitjana
anual al terme de Capellades així com la densitat del potencial eòlic.
gura 1.3 Velocitat mitjana anual del vent a 30m (m/s) (Font: Atles eòlic, IDAE)
Figura 1.4 Densitat de potencia eòlica W/m² (Font: Atles eòlic, IDAE)
1.2.2.2 Irradiació solar
A Catalunya, la mitjana anual de radiació solar diària disponible es situa al voltant dels
4 kWh/m
2(14,5 MJ/m
2), sense que hi hagi diferències significatives entre aquests
valors arreu del territori.
L’Atles de radiació solar a Catalunya s'ha fet mitjançant la recopilació de les dades de
radiació solar existents a Catalunya. Es basa en dos models: un per determinar la
8
distribució sobre el territori català de la radiació solar tenint en compte la variació de la
radiació segons l'alçada, i el segon per incorporar les obstruccions a la radiació solar
per causa del relleu.
A Capellades, com es pot observar a la següent imatge, es valors d’irradiació van des
de 13 a 13,5 (MJ/m2) a 15 a 15,5 (MJ/m2).
Figura 1.5 Irradiació anual solar al terme (Font: DMAH)
1.2.3 Mobilitat
Segons les dades de l’enquesta de mobilitat obligada de l’any 2001 al municipi de
Capellades, el 96% dels desplaçaments es realitzava amb vehicle privat.
9
En els darrers 10 anys el parc de vehicles del municipi ha anat augmentat any rere any
fins a incrementar-se un 30%.
Figura 1.2 Evolució del parc de vehicles. Any 2001-2011 (Font: IDESCAT).
Pel que fa a l’índex de motorització, aquest ha seguit una línia ascendent registrant-se
petites fluctuacions any a any, com és el cas dels últims anys on es registra un lleuger
descens pel que fa al turismes i a les motocicletes. Tot i així, les proporcions respecte
el tipus de vehicle s’han mantingut al llarg del temps.
Figura 1.3 Índex de motorització de Capellades. Any 2001- 2011 (Font: IDESCAT).
Es pot observar que més d’un 76,86% dels desplaçaments per raons de feina i estudi
tenen una durada inferior a mitja hora, fet que indica que el lloc de treball de la majoria
dels habitants es troba al mateix municipi o als municipis veïns.
10
Figura 1.4 Distribució del temps de desplaçament. Repartiment modal. (Font: IDESCAT).
1.3 Gestió energètica municipal
Fins a l’actualitat, Capellades no ha disposat de cap sistema de gestió energètica del
municipi. Únicament, i des del departament d’Hisenda de l’Ajuntament, es realitzava el
pagament de les factures derivades dels consums energètics dels diferents
equipaments i sectors dels quals en té la gestió, alhora que se’n realitzava el control
econòmic.
Actualment, s’està en procés d’iniciar la gestió energètica del municipi en col·laboració
de la Diputació de Barcelona, on ja s’ha recollit les dades dels consums dels anys
2011 i 2012.
1.4 Objectius del PAES
Adoptar el compromís de reduir un 20% les emissions de CO
2, augmentar un
20% en favor de les fonts d’energies renovables per a 2020.
Preparar un inventari de les emissions que pugui servir com a línia de
referència i una proposta de les accions a seguir per aconseguir els objectius
plantejats.
Elaborar un informe bianual per l’avaluació, control i verificació dels objectius.
2 Avaluació
d’emissions.
Inventari.
2.1 Característiques generals de l’estudi
2.1.1 Estructura del document
El present estudi s’estructura en quatre documents:
Document I. Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES): S’avaluen els
consums i les emissions a nivell municipal, d’àmbit PAES i de l’Ajuntament per
11
posteriorment establir un Pla per a aconseguir complir amb els objectius
marcats per la Unió Europea.
Document II. Procés de participació: Es recull tota la documentació gràfica del
procés de participació del PAES, així com totes aquelles aportacions i
modificacions fetes al document derivades d’aquest procés.
Document III. Annexos: S’inclou els plànols, els informes de les Visites
d’Avaluació Energètica (VAE) dels equipaments municipals visitats,
documentació tècnica i complementària i l’Informe de Seguiment.
Document IV. Document de difusió: Document de síntesi per tal de donar a
conèixer a la població les decisions de l’Ajuntament en l’àmbit del PAES.
2.1.2 Metodologia emprada per l’avaluació de consums i emissions del
municipi.
Per tal avaluar els consums i les emissions de Capellades s’ha partit dels consums de
les diverses fonts energètiques existents al municipi, així com del consum assimilable
a l’abastament i sanejament de l’aigua i al tractament dels residus sòlids urbans.
A continuació s’exposen les fonts d’informació disponibles per a la redacció del present
Pla.
A nivell municipal s’han disposat de dades temporals del consum energètic per fonts i
per sectors. Aquestes dades han estat subministrades per l'Oficina Tècnica de Canvi
Climàtic i Sostenibilitat.
Consum elèctric: es disposaven dades de consum (kWh) de Capellades i per sectors
de l’any 2000 fins l’any 2008. Per calcular la tendència seguida els últims anys, s’ha
realitzat una extrapolació lineal a partir dels últims dos anys.
Consum de GLP: es disposaven de dades provincials de consum de GLP. A partir
d’aquestes, s’ha fet una aproximació (ponderació del consum de GLP a la població del
municipi) per determinar el consum total i per sectors. Per assignar la part de GLP
corresponent a cada sector d’activitat, s’ha consultat el Pla de l’Energia de Catalunya
2006-2015, i s’ha acceptat per vàlid la distribució per sectors que fa el Pla pel consum
de GLPs de Catalunya.
Consum de CL: es disposaven dades provincials de consum de CL del període
2000-2007. Des de la Gerència de Serveis de Medi Ambient s’han fet un seguit
d’aproximacions per assignar a cada sector el seu consum de CL. Per calcular la
tendència seguida els últims anys, s’ha realitzat una extrapolació lineal a partir dels
últims dos anys.
Consum d’aigua: l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat, va subministrar les
dades referents als volums facturats del cànon de l’aigua dels sectors domèstics i
industrials, així com dels totals, des del 2000 fins al 2007.
Consum residus: es disposava de les dades estadístiques de producció de residus,
publicades per l’Agència de Residus de Catalunya.
Les dades de consums energètics corresponents a l’Ajuntament que han estat
disponibles són les següents:
Consum elèctric: s’han subministrat dades de consum de l’any 2011 pel que fa a
l’enllumenat públic i de 21 equipaments municipals.
12
Consum de Gas Natural: s’han subministrat els consums de 6 equipaments
corresponents a l’any 2011.
Consum de gas-oil: es disposava de les dades de cost econòmic de la Lliga dels anys
2009 al 2012. Així com dels consums dels tres vehicles de la flota municipal de
vehicles.
Per tal d’obtenir tota aquesta informació necessària per a la redacció del Pla i altre
informació que s’ha considerat rellevant per tal de poder caracteritzar més
acuradament el consum i les emissions del municipi i així elaborar un Pla adequat a
les seves necessitats, la Diputació de Barcelona va subministrar una enquesta de
partida a l’Ajuntament per tal de que servis de guia per a trametre la informació
necessària. Amb l’objectiu de complimentar la informació de l’enquesta de partida, es
va fer entrega a l’Ajuntament d’una segona enquesta complementaria a la primera.
Per altre banda, es van realitzar visites d’avaluació energètica (VAE) als equipaments
de gestió municipal per tal de detectar els potencials de millora en quan a eficiència
energètica i oportunitats d’instal·lació d’energies renovables.
La metodologia de càlcul per tal d’estimar les emissions de GEH del municipi queda
recollida a l’annex II.
2.2 Resum de les emissions de GEH
Les emissions de GEH s’avaluen en tres grans àmbits: municipal, del PAES i de
l’Ajuntament.
Així doncs, les emissions totals de l’àmbit municipal corresponen a les emissions del
consum energètic de tots els sectors (primari, industrial, serveis, domèstic i transport)
més les emissions del tractament de residus (la part del transport de residu s’inclou a
transport) més les emissions del cicle de l’aigua (ETAP i EDAR) menys les emissions
estalviades per la producció d’energia local.
L’àmbit del PAES, contempla l’avaluació del sector domèstic, el terciari, el tractament
de residus, el cicle de l’aigua i el transport. Així, a les emissions que fan referència al
àmbit d’estudi no es té en compte el sector industrial, el primari i les infraestructures.
I per últim, l’àmbit de l’Ajuntament avalua les emissions de les dependències
municipals, enllumenat públic, la flota de vehicles municipals, la gestió de residus, les
tasques d’adequació dels béns municipals, entre altres àmbits i/o serveis de caire
municipal.
13
Figura 2.1 Àmbits avaluats. (Font: Elaboració pròpia).
L’acord de reducció d’emissions es basa en la reducció de les emissions generades
per l’àmbit PAES i per l’Ajuntament.
En el primer cas, les actuacions per assolir els objectius de reducció es proposaran per
a l’àmbit indirecte de l’Ajuntament, és a dir, aquell àmbit en que aquest hi pot actuar de
forma indirecte mitjançant recomanacions, normativa, etc.
Per altre banda, les actuacions d’àmbit directe seran aquelles que l’Ajuntament hi pot
actuar de forma directe.
2.2.1 Emissions totals de GEH del municipi
Les emissions totals de GEH de Capellades corresponen a les emissions de tots els
sectors, els sectors primaris i de serveis són els que tenen les emissions més baixes.
2005 2007
Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita
Primari 1.291 0,244 1.314 0,244 Domèstic 7.091 1,337 6.222 1,155 Serveis 3.240 0,611 3.217 0,597 Industrial 81.873 15,442 79.745 14,806 Transports 8.179 1,543 8.654 1,607 Aigua 0 0 0 0 Residus 1.323 0,249 954 0,177 TOTAL 102.997 19,426 100.106 18,586
Taula 2.1 Resum d’emissions de GEH totals municipals i per càpita del municipi de Capellades.
(Font: Elaboració pròpia).
14
2.2.2 Emissions totals de GEH de àmbit PAES
Les emissions totals de GEH de Capellades corresponen a les emissions de tots els
sectors menys el primari i l’industrial.
2005 2007
Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita
Domèstic 7.091 1,337 6.222 1,155 Serveis 3.240 0,611 3.217 0,597 Transports 8.179 1,543 8.654 1,607 Aigua 0 0,000 0 0,000 Residus 1.323 0,249 954 0,177 Producció energètica TOTAL Capellades 19.833 3,741 19.047 3,536
Taula 2.2 Resum d’emissions de GEH totals de l’àmbit PAES i per càpita del municipi de
Capellades. (Font: Elaboració pròpia).
2.2.3 Emissions totals de GEH de l’Ajuntament
Les emissions totals de GEH de l’ajuntament corresponen bàsicament a les dades
d’enllumenat, els equipaments i flota de vehicles municipals.
2005 2007
Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita Total (tCO2eq.) tCO2eq./càpita
Enllumenat 241 0,045 222 0,041
Semàfors - - - -
Equipaments 380 0,072 365 0,068
Flota vehicles municipals 16 0,003 16 0,003
Flota vehicles serveis
externalitzats - - - -
TOTAL 637 0,120 603 0,112
Taula 2.3 Resum d’emissions de GEH totals de l’àmbit PAES i per càpita del municipi de
Capellades. (Font: Elaboració pròpia).
2.3 Avaluació de les emissions de GEH del municipi
El primer àmbit d’anàlisi de l’inventari d’emissions de GEH, tal com es descriu a
l’apartat de metodologia, fa referència a la descripció de les emissions totals de GEH
del municipi. En aquest sentit, en un primer punt es descriuen els consums energètics
15
associats a la totalitat de sectors d’activitat del municipi i en un segon punt es detallen
les emissions associades al consum energètic descrit prèviament per sectors i per
fonts.
Fer esment que en el moment de la redacció del present informe, no es disposa de
dades suficients per a calcular els consums i les emissions del sector residus i del
sector aigua.
2.3.1 Dades energètiques de partida del municipi
2.3.1.1 Consum total del municipi
El consum total d’energia del municipi de Capellades, el qual és fruit dels consums
provinents de tots els sectors (primari, domèstic, servies, industrial i transport) i de
totes les fonts d’energia utilitzades (electricitat, combustibles líquids i gasos liquats de
petroli), ha seguit una línia de consum energètic amb grans oscil·lacions any a any.
Figura 2.2 Evolució del consum energètic total del municipi (kWh). (Font: Dades de l’ICAEN
facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.3.1.1.1 Per sectors
El consum total d’energia de Capellades l’any 2005 va ser de 393.187 MWh, mentre
que al 2007 va ser de 389.931 MWh, experimentant una disminució del 0,84%.
En aquest interval de temps van augmentar tots els consums energètics a excepció del
corresponent al sector domèstic, el qual va disminuir un 4,8% i el sector industrial, amb
una disminució del 1,35%.
Si s’analitza l’any 2005, el sector industrial per si sol és el responsable del 83% del
consum energètic total del municipi.
16
2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Primari 4.835.370 4.922.905 ↑ Domèstic 21.956.242 20.950.034 ↓ Serveis 8.185.287 8.472.576 ↑ Industrial 326.964.781 322.610.970 ↓ Transports 31.246.242 32.975.076 ↑ Aigua 0 0 ↓ Residus 0 0 = Producció energètica 0 0 0 TOTAL 393.187.922 389.931.560 ↑Taula 2.4 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi per sectors. (Font: Dades de
l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.3.1.1.2 Per fonts energètiques
El gas natural és la primera font energètica del municipi, representant el 71% del total
de fonts energètiques, seguida del consum elèctric (19%), de combustibles líquids
(10%), i per últim, pels gasos liquats de petroli, els quals tenen una representació
ínfima en el conjunt de fonts municipals.
Si s’avalua la diferència de consums entre l’any base de referència (2005) i l’any 2007,
s’observa una disminució del 2,45% del consum del gas natural, i una disminució del
21,7% dels gasos liquats de petroli. En canvi s’observa un augment del consum
elèctric i de combustibles líquids amb un 4,63% i un 0,14% respectivament.
2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Electricitat 70.806.749 74.243.412 ↑ Gas Natural 281.922.916 275.171.595 ↓ CL 40.458.257 40.516.553 ↑ GLP 0,333 0,273 ↓ TOTAL 393.187.922 389.931.560 ↑
Taula 2.5 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi per sectors. (Font: Dades de
l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
17
2.3.1.2 Consum detallat per sectors del municipi
A continuació s’analitzen més detalladament els consums energètics finals per sectors
corresponents a l’àmbit municipal: sector primari i sector industrial. La resta de sectors,
al formar part de l’àmbit PAES, es descriuran en l’apartat corresponent a aquest àmbit.
2.3.1.2.1 Sector primari
A l’any 2005, el sector primari va tenir un consum de 4.835 MWh, amb els
combustibles líquids com a principal font energètica (99,98%), i sent l’única font
d’energia que a l’any 2007 havia augmentat el seu consum.
El consum de gasos liquats de petroli, amb 0,016 kWh a l’any 2005, va disminuir a
0,013 el 2007.
SECTOR PRIMARI 2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Electricitat - - - Gas natural - - - CL 4.835.369 4.922.905 ↑ GLP 0,016 0,013 ↓ TOTAL 4.835.370 4.922.905 ↑Figura 2.3 Evolució i pes específic del consum energètic del sector primari per fonts 2005 i
2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).
2.3.1.2.2 Sector industrial
Com s’ha pogut comprovar anteriorment, el sector industrial és el sector amb majors
consums energètics del municipi pels anys avaluats.
El consum energètic total per a l’any 2005 va ser de 326.964 MWh, i per a l’any 2007
de 322.610 MWh.
18
En ambdós casos, la font energètica predominant va ser el gas natural, amb un 82% i
un 81% del consum total pels anys 2005 i 2007 respectivament.
La resta de consums son majoritàriament elèctrics, però també, amb combustibles
líquids i molt residualment els gasos liquats de petroli.
SECTOR INDUSTRIAL 2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Electricitat 55.933.661 60.077.874 ↑ Gas natural 268.070.868 261.171.994 ↓ CL 2.960.252 1.361.101 ↓ GLP 0,037 0,030 ↓ TOTAL 326.964.781 322.610.970 ↑ 0 50.000.000 100.000.000 150.000.000 200.000.000 250.000.000 300.000.000Electricitat Gas natural CL GLP 2005 2007
Electricitat 95,59% CL 4,14% GLP 0, 27%
2005
Figura 2.4 Evolució i pes específic del consum energètic industrial per fonts 2005 i 2007. (Font:
Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.3.2 Avaluació de les emissions de GEH del municipi
2.3.2.1 Emissions totals del municipi
Les emissions totals de gasos d’efecte hivernacle (GEH) municipals proven de les
emissions emeses fruit dels consums provinents del consum de totes les fonts
d’energia utilitzades pels sectors industrials, primaris, domèstic, serveis i transport.
19
102.997 100.106 ‐ 20.000 40.000 60.000 80.000 100.000 120.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 T CO 2 eq .Figura 2.5 Evolució de les emissions totals del municipi (
t.CO2eq). (Font: Elaboració pròpia).
2.3.2.1.1 Per sectors
L’emissió total de GEH de Capellades l’any 2005 va ser de 102.997 tones de CO
2,
mentre que al 2007 va ser de 100.106, experimentant una disminució del 3%.
En aquest interval de temps van disminuir les emissions a tots els sectors excepte el
sector de transports on les emissions es van incrementar un 5%.
Dels anys avaluats, el sector que va disminuir més les emissions va ser domèstic amb
un 14%
El sector responsable d’emetre més tones de CO
2, tan el 2005 com el 2007, va ser
l’industrial, amb més unes emissions pròximes a les 80.000 t de CO
2eq.
2005 Total (t.CO2eq).
2007
Total (t.CO2eq). Tendència
Primari 1.291 1.314 ↑ Domèstic 7.091 6.222 ↓ Serveis 3.240 3.217 ↓ Industrial 81.873 79.745 ↓ Transports 8.179 8.654 ↑ Aigua 0 0 = Residus 1.323 954 ↓ Producció energètica 0 0 = TOTAL 102.997 100.106 ↓ Catalunya 59.251.920 57.251.434 ↓
20
2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Espanya 440.887.490 325.893.852 ↓Taula 2.6 Consum energètic total del municipi (
t.CO2eq). (Font: Elaboració pròpia).
2.3.2.1.2 Per fonts energètiques
Degut a que el gas natural és la font energètica més consumida en el municipi, també
és la font responsable d’un nivell d’emissió més elevat de GEH (55,29 % al 2005 i
55,53% el 2007).
La segueix l’electricitat, responsables del 33,07% i 32,86% pels dos anys avaluats.
2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Electricitat 34.058 32.890 ↓ Gas Natural 56.948 55.585 ↓ CL 10.668 10.678 ↑ GLP 0,000077 0,000063 ↓ Altres (Residus) 1.323 954 ↓ TOTAL 102.997 100.106 ↓
Taula 2.7 Evolució del consum energètic total (kWh) del municipi de Capellades per sectors.
(Font: Elaboració pròpia).
2.3.2.2 Emissions detallades per sectors
A continuació s’analitzen més detalladament les emissions finals per sectors
corresponents a l’àmbit municipal: sector primari i sector industrial.
2.3.2.2.1 Sector primari
El sector primari, responsable del 1,25% de les emissions totals del municipi durant
l’any 2005, la principal font d’emissió van ser els combustibles líquids, amb
pràcticament el 100% de les emissions del sector. A l’any 2007, continuava sent la font
energètica amb més emissions emeses.
SECTOR PRIMARI 2005
Total (t.CO2eq).
2007
Total (t.CO2eq). Tendència
Electricitat 0 0 =
Gas natural - - =
CL 1.291 1.314 ↑
21
SECTOR PRIMARI 2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència TOTAL 1.291 1.314 ↑Figura 2.6 Evolució i pes específic del consum energètic del sector primari per fonts 2005 i
2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).
2.3.2.2.2 Sector industrial
L’any 2005 el sector industrial va generar 81.873 tCO
2eq., el 66,14% dels quals eren
conseqüència del consum de gas natural. Cal tenir present l’elevat factor d’emissió del
mix elèctric estatal d’aquest any.
En el període 2005 – 2007, les emissions de GEH van disminuir un 2,67% degut a la
disminució global de totes les fonts d’energia utilitzades.
SECTOR INDUSTRIAL 2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Electricitat 26.904 26.614 ↓ Gas natural 54.150 52.757 ↓ CL 819 373 ↓ GLP 0,0000086 0,0000070 ↓ TOTAL 81.873 79.745 ↓
22
Electricitat 32,86% Gas natural 66,14% CL 1,00% GLP 0,00%2005
Figura 2.7 Evolució i pes específic del consum energètic del sector industrial per fonts 2005 i
2007. (Font: Elaboració pròpia).
2.4 Avaluació de les emissions de GEH a l’àmbit PAES
L’àmbit PAES és l’àmbit municipal sense considerar el sector primari i el sector
industrial.
2.4.1 Dades energètiques de partida a l’àmbit PAES
L’àmbit PAES de Capellades ha seguit una línia de consum energètic com la que
mostra la figura següent.
Figura 2.8 Evolució del consum energètic total (kWh) a l’àmbit PAES. (Font: Dades de l’ICAEN
facilitades per la Diputació de Barcelona).
23
2.4.1.1.1 Per sectors
L’any 2005 l’àmbit PAES va tenir un consum d’energia de 61.387 MWh, destacant
clarament el sector transports, el qual va representar el 51% del consum total de
l’àmbit.
En el període 2005 – 2007, el consum total d’energia va augmentar un 2%, degut
principalment al sector transports i el serveis, els quals van augmentar un 15% i un 3%
respectivament durant aquest període de temps.
Cal destacar però, la disminució del consum del sector domèstic, que va ser del 5%.
2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Domèstic 21.956.242 20.950.034 ↓ Serveis 8.185.287 8.472.576 ↑ Transports 31.246.242 32.975.076 ↑ Aigua - - ‐ Residus - - - Producció energètica - - - TOTAL 61.387.771 62.397.686 ↑Taula 2.8 Evolució del consum energètic total (kWh) de l’àmbit PAES per sectors. (Font: Dades
de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.4.1.1.2 Per fonts energètiques
La font energètica més consumida a l’any 2005 en l’àmbit PAES va ser la dels
combustibles líquids, amb 32.662 MWh. Aquests van representar el 53,21% del
consum total d’energia de l’àmbit.
La segona font més consumida va ser l’electricitat, amb 14.873 MWh, representant el
24,23% del consum total.
Pel que fa a l’evolució de les diferents fonts energètiques durant el període avaluat, les
que van registrar augments en el seu consum van ser els combustibles líquids (4,59%)
i el gas natural (1,05%). Per contra, l’electricitat i els gasos liquats de petroli van
disminuir amb un 4,99% i 21,7% respectivament.
Tot i així, el consum global de fonts energètiques va augmentar un 1,62% entre el
2005 i el 2007.
24
2005 2007 Tendència Total (kWh) Total (kWh) Electricitat 14.873.088 14.165.538 ↑ Gas Natural 13.852.048 13.999.601 ↑ CL 32.662.635 34.232.547 ↑ GLP 0,279 0,230 ↓ TOTAL 61.387.771 62.397.686 ↑Taula 2.9 Evolució del consum energètic total (kWh) de l’àmbit PAES per fonts. (Font: Dades
de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.4.1.2 Consum detallat per sectors
A continuació s’analitzen més detalladament els consums energètics finals per sectors
corresponents a l’àmbit PAES: sector domèstic, sector serveis, sector transport.
2.4.1.2.1 Sector domèstic
El sector domèstic a l’any 2005 consumia el 36% de l’energia total de l’àmbit d’estudi,
amb un consum total de 21.956 MWh.
Dins d’aquest sector, la font més utilitzada era gas natural, amb un consum del 54%,
seguida per l’elèctrica, amb un 42% i el combustible líquid amb un 4%.
El període 2005 - 2007, tots els consums van disminuir, excepte el gas natural, que va
augmentar un 2,75%.
SECTOR DOMÈSTIC 2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Electricitat 9.327.049 8.053.898 ↓ Gas natural 11.808.657 12.141.962 ↑ CL 820.536 754.174 ↓ GLP 0,196 0,161 ↓ TOTAL 21.956.242 20.950.034 ↓25
Figura 2.9 Evolució i pes específic del consum energètic del sector domèstic per fonts 2005 i
2007. (Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).
2.4.1.2.2 Sector serveis
En el sector serveis, la font més utilitzada és l’electricitat, amb un consum de 5.546
MWh, representant el 68% del consum del sector. La segueix el gas natural amb un
25% del consum total.
L’electricitat va ser l’única font energètica que va experimentar una augment dels seu
consum durant el període avaluat (9,25%). La resta de fonts van disminuir.
SECTOR SERVEIS 2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Electricitat 5.546.039 6.111.640 ↑ Gas natural 2.043.391 1.857.639 ↓ CL 595.857 503.297 ↓ GLP 0,075 0,062 ↓ TOTAL 8.185.287 8.472.576 ↑
26
Figura 2.10 Evolució i pes específic del consum energètic del sector serveis per fonts 2005 i
2007. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.4.1.2.3 Sector transports
El sector dels transports és el sector que més energia consumeix al municipi (65%). A
l’any 2005, el consum associat a aquest va ser de 31.246 MWh.
Lògicament, la font energètica més utilitzada és la dels combustibles líquids, amb un
99,9% del consum del sector.
Dins dels combustibles líquids, el gasoil A és el combustible més utilitzat, front a la
gasolina.
El període 2005 - 2007, va registrar un augment del consum tota l’energia en el sector
del 5,24%, degut a l’increment del consum dels combustibles líquids.
En aquest període, el parc de vehicles va augmentar un 9%. Així doncs, Aquest
increment en el consum de CL va ser degut a un increment del parc de vehicles, en
aquest mateix període. La diferència entre l’increment del parc de vehicles i el consum
de CL pot ser degut a un augment de l’eficiència en la utilització del combustible i a un
menor consum dels nous vehicles.
SECTOR TRANSPORTS 2005 Total (kWh) 2007 Total (kWh) Tendència Electricitat 0 0 = Gas natural 0 0 = CL 31.246.242 32.975.076 ↑ GLP 0,008 0,007 ↓ TOTAL 31.246.242 32.975.076 ↑
27
Figura 2.11 Evolució i pes específic del consum energètic del sector transports per fonts 2005 i
2007. (Font: Dades de l’ICAEN facilitades per la Diputació de Barcelona).
2.4.1.2.4 Vector aigua
A l’hora d’avaluar el consum associat al vector de l’aigua, cal avaluar, per una banda,
el consum produït en la potabilització de l’aigua, així com a la depuració de les aigües
residuals.
Des del 2010, Capellades disposa d’un servei propi de captació d’aigua, de manera
que l’aigua no prové de cap estació potabilitzadora d’aigua, sinó que es tracta,
mitjançant descalcificació, abans de ser distribuïda.
Per altra banda, les aigües residuals de Capellades es tracten a l’estació depuradora
d’aigües residuals ubicada a Vallbona d’Anoia.
Aquesta EDAR dona servei als municipis de Capellades, La Pobla de Claramunt i a La
Torre de Claramunt.
El tractament és biològic, amb eliminació de Nitrogen i Fósfor, i està dissenyada per a
tractar les aigües d’una població equivalent de 45.552 hab. i un cabal de 7.592 m
3/dia.
Degut a que la EDAR es va posar en marxa el 2008, no es contempla cap consum
provinent del sistema de tractament d’aigües residuals pels anys 2005 i 2007.
2.4.1.2.5 Vector residus
La producció de residus dels anys elevats mostra una tendència a la baixa entre l’any
2005 i el 2007.
VECTOR RESIDUS 2005 Total (Tn) 2007 Total (Tn) Tendència Matèria orgànica0
0
= Vidre94,72
64,55
↓ Paper i Cartró119,84
125,59
↑28
VECTOR RESIDUS 2005 Total (Tn) 2007 Total (Tn) Tendència Envasos HDPE6,04
4,36
↓Envasos PET
8,88
6,11
↓ Envasos LDPE3,87
5,70
↑ Tetrabric2,96
3,47
↑Envasos llaunes i acer
5,17
5,38
↑Fracció resta
1.945,00
1.418,46
↓Altres
0,34
0,42
↑TOTAL
2.186,81
1.634,05
↓Figura 2.12 Producció de residus a Capellades. 2005 – 2007. (Font: ARC).
2.4.2 Emissions de GEH totals de l’àmbit PAES
2.4.2.1 Emissions totals de l’àmbit PAES
El municipi de Capellades ha seguit una línia d’emissions de gasos d’efecte hivernacle
degut al consum de fonts energètiques com la que mostra la figura següent:
19.833 19.047 ‐ 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 To ta l (t .C O 2 eq ).
Figura 2.13 Evolució de les emissions totals de l’àmbit PAES (t. CO
2eq). (Font: Elaboració
pròpia).
2.4.2.1.1 Per sectors
L’emissió total de GEH de Capellades l’any 2005 va ser de 19.833 tones de CO
2,
29
Les emissions han disminuït en els sectors domèstic, de serveis i residus. En canvi
han augmentat en el sector transports.
2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Domèstic 7.091 6.222 ↓ Serveis 3.240 3.217 ↓ Transports 8.179 8.654 ↑ Aigua 0 0 = Residus 1.323 954 ↓ Producció energètica 0 0 = TOTAL 19.833 19.047 ↓
Taula 2.10 Evolució de les emissions totals (t. CO
2eq). (Font: Elaboració pròpia).
2.4.2.1.2 Per fonts energètiques
Dins l’àmbit PAES, la font energètica més consumida durant els anys avaluats va ser
la dels combustibles líquids, provinents del sector dels transports. Així doncs, és també
la font responsable d’un nivell d’emissió més elevat de GEH amb un 43% de les
emissions totals al 2005 i un 47% el 2007. L’augment d’emissions entre aquests dos
anys és del 4,8%. El segueix l’electricitat amb una quota del 36,07% d’emissions als
2005 i del 32,95% al 2007.
2005 Total (t.CO2eq).
2007
Total (t.CO2eq). Tendència
Electricitat 7.154 6.275 ↓ Gas Natural 2.798 2.828 ↑ CL 8.558 8.990 ↑ GLP 0,000065 0,000053 ↓ Altres (Residus) 1.323 954 ↓ TOTAL 19.833 19.047 ↓
Taula 2.11 Evolució de les emissions totals (t. CO
2eq) per sectors. (Font: Elaboració pròpia).
2.4.2.2 Emissions detallades per sectors
A continuació s’analitzen més detalladament les emissions finals per sectors
corresponents a l’àmbit PAES.
30
2.4.2.2.1 Sector domèstic
El conjunt de l’àmbit PAES el sector domèstic contribuïa amb un 36% del total a les
emissions de GEH, sent el segon sector en emetre més GEH. Aquestes emissions van
experimentat una disminució del 13,96% en el període 2005 – 2007.
La font energètica responsable de les majors emissions va ser la CL.
En relació a les principals variacions del període, destacar la disminució de les
emissions associades als gasos liquats de petroli (-21,70%) i als combustibles líquids
(-4,80%), i l’augment per part del gas natural (1,05%).
SECTOR DOMÈSTIC 2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Electricitat 4.486 3.568 ↓ Gas natural 2.385 2.453 ↑ CL 219 201 ↓ GLP 0,000045 0,000037 ↓ TOTAL 7.091 6.222 ↓ Electricitat 63% Gas natural 45% CL 3% GLP 0%
2005
Figura 2.14 Evolució i pes específic de les emissions del sector domèstic per fonts 2005 i 2007.
(Font: Dades d’ICAEN facilitades per Diputació de Barcelona).
2.4.2.2.2 Sector serveis
Les emissions totals emeses per aquest sector al 2005 van ser de 3240 tCO
2eq., el que
representava un 16% de les emissions totals de l’àmbit PAES.
Les majors emissions del sector són les produïdes per l’electricitat amb un 82% de
total del sector.
31
SECTOR SERVEIS 2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Electricitat 2.668 2.707 ↑ Gas natural 413 375 ↓ CL 160 135 ↓ GLP 0,000017 0,000017 = TOTAL 3.240 3.217 ↓ 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 Electricitat Gas natural CL GLP 2005 2007Figura 2.15 Evolució i pes específic de les emissions del sector serveis per fonts 2005 i 2007.
(Font: Elaboració pròpia).
2.4.2.2.3 Sector transports
Amb un 41% de les emissions totals emeses per l’àmbit PAES a l’any 2005, el sector
dels transports és el sector responsable del major nombre de GEH emeses (8.179
tCO
2eq.).
Com és lògic, més del 99,9% de les emissions provenen de la utilització de
combustibles líquids, els quals van augmentar a l’any 2007 respecte del 2005 amb un
5,49%, fent augmentar d’aquesta manera les emissions totals del sector.
SECTOR TRANSPORTS 2005
Total (t.CO2eq).
2007
Total (t.CO2eq). Tendència
Electricitat 0 0 =
Gas natural 0 0 =
CL 8.179 8.654 ↑
GLP 0,00000190 0,00000156 =
32
Figura 2.16 Evolució i pes específic de les emissions del sector transports per fonts 2005 i
2007. (Font: Elaboració pròpia).
2.4.2.2.4 Vector aigua
Al no disposar de sistemes de potabilització fins al 2010, ni de sanejament fins al 2008,
durant el període estudiat no es van emetre GEH provinents d’aquest sector.
2.4.2.2.5 Vector residus
Les emissions procedents del vector residus provenen i depenen del tractament que
se’n faci.
A Capellades, aquest vector va ser responsable de l’emissió de 1.323 TCO
2eq. a l’any
2005, mentre que al 2007, es van reduir fins a 954 TCO
2eq., degut a la disminució de
la producció de residus.
VECTOR RESIDUS 2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència TCO2 compostatge 0 0 =TCO2 dipòsit controlat
amb biogàs 1.449,03 1.056,75 ↑
TCO2 incineració 0 0 =
Vidre TCO2 eq. -63,24 -43,10 ↓
Paper i cartró TCO2 eq. -31,72 -33,24 ↑
Envasos HDPE TCO2 eq. -12,70 -9,17 ↓
Envasos PET TCO2 eq. -10,98 -7,56 ↓
Envasos LDPE TCO2 eq. -4,65 -6,84 ↑
33
VECTOR RESIDUS 2005 Total (t.CO2eq). 2007 Total (t.CO2eq). Tendència Envasos Llaunes i acerTCO2 eq -3,18 -3,31 ↑
Total 1.322,58 953,56 ↓
Figura 2.17 Emissions tones de CO2 eq. procedents del vector residus. 2005 – 2007. (Font:
Elaboració pròpia).
2.5 Emissions de GEH a nivell d’Ajuntament
2.5.1 Dades energètiques de partida
Consum energètic total de l’Ajuntament
El consum energètic total de l’Ajuntament és el sumatori de tots aquells àmbits que
siguin de gestió municipal.
En el cas de Capellades, s’ha imputat el consum elèctric i consum i tèrmics dels
equipaments corresponents a l’Ajuntament; Casa de la Vila, Antic correus, Escola
Marqués de la Pobla, Llar d’infants Antiga, Escola Bressol Nova, Camp de futbol,
Poliesportiu, Biblioteca, Casa Bas, Escola Mare del Diví Pastor , Museu i piscina, La
Lliga, Jaciment Abric Romaní, Cal Ponet, Escorxador, Brigada, Deixalleria, Pàrquing i
ascensor Plaça Catalunya, Bomba d’aigua.
Com s’ha exposat a l’apartat 2.1.2 d’aquest mateix document, els consums
subministrats per l’Ajuntament corresponen al període 2011-2012, els quals s’han
mantingut per estimar les emissions dels anys 2005 i 2007.
A la taula següent apareixen els consums totals estimats de l’Ajuntament dels anys
2005 i 2007.
Consum 2005 (kWh) Consum 2007 (kWh)
Ajuntament 1.767.491,80 1.777.382,56
Taula 2.12 Consum energètic total municipal en kWh a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).
Gràficament es comprova que hi ha hagut un augment del 0,56% del consum
energètic municipal si es compara 2005 i 2007.
34
Gràfic 2.1 Evolució del consum energètic total municipal dels anys 2005 i 2007. (Font:
Elaboració pròpia).
Aquest consum total pot observar-se per fonts i per sectors. Per fonts són l’electricitat,
el gas natural i els combustibles líquids. Per sectors avaluats tenim els edificis públics,
els vehicles municipals, les flotes de vehicles municipals, l’enllumenat públic i el
bombament d’aigua.
2.5.1.1 Consum per fonts
La taula següent mostra el consum energètic de l’Ajuntament per fonts. En aquesta
poden veure’s els kWh i els € que van suposar l’electricitat, el gas natural i els
combustibles líquids per l’Ajuntament els anys 2005 i 2007, respectivament.
2005 2007
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)
Electricitat 966.370 130.274 966.370 130.274
CL 161.294 16.283 171.185 16.559
Gas Natural 639.828 41.106 639.828 41.106
TOTAL 1.767.492 187.662 1.777.383 187.938
Taula 2.13 Consum i cost energètic total municipal per fonts a Capellades (Font: Elaboració
pròpia).
En el gràfic següent es veu la línia d’evolució dels consums per fonts.
Al no disposar de dades sobre l’evolució del consum, s’ha utilitzat el mateix valor pel
2005 i 2007 dels consums de electricitat i gas natural.
35
Figura 2.18 Evolució del consum energètic municipal per fonts a Capellades. (Font: Elaboració
pròpia).
El gràfic mostra com l’electricitat ha estat la font amb major demanda energètica, amb
el 54% del consum de l’Ajuntament, seguit pel gas natural, amb un 37% del consum.
El 9% restant prové del consum de combustibles líquids.
Consum elèctric
Com anteriorment s’ha vist, l’energia elèctrica representa el major consum energètic
del municipi pel que fa als anys 2005 i 2007.
A la taula següent apareixen les dades de consum i cost dels sectors municipals que
consumeixen energia elèctrica.
2008 2009
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)
Equipament 464.474 71.904 464.474 71.904
Enllumenat 501.714 58.247 501.714 58.247
Bombament d’aigua 182,00 122,59 182,00 122,59
TOTAL 966.370 130.274 966.370 130.274
Taula 2.14 Consum i cost municipal d’energia elèctrica per sectors a Capellades. (Font:
Elaboració pròpia).
Gràficament s’observa el que delaten els valors de la taula anterior: els equipaments
(48,06%) i l’enllumenat públic (51,92%) es reparteixen, de forma pràcticament
equitativa, els consums elèctrics municipals.
36
Figura 2.19 Pes específic i consums elèctrics municipals per sectors 2005 i 2007. (Font:
Elaboració pròpia).
Consum de gas natural (GN)
El consum de GN municipal ve donat per tots els equipaments municipals. Les dades
recollides del consum dels períodes 2005 - 2007 són les següents:
2005 2007
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€) Equipament 639.828 41.106 639.828 41.106
Taula 2.15 Consum i cost del GN en kWh dels equipaments municipals a Capellades. (Font:
Elaboració pròpia).
0 100.000 200.000 300.000 400.000 500.000 600.000 700.000 2005 2007 kW h37
Consum de CL
El consum de combustibles líquids ve donat per algun dels equipaments municipals i
per la flota de vehicles municipals.
2005 2007
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)
Equipament 102.417,82 9.434,60 112.279,12 10.343,01
Flota de vehicles
municipals 58.875,98 6.848 58.905 6.216
Flota de serveis municipals
externalitzats 0,00 0 0,00 0
Transport públic 0,00 0,00 0,00 0,00
TOTAL 161.294 16.283 171.185 16.559
Taula 2.16 Consum i cost municipal de CL per sectors a Capellades. (Font: Elaboració pròpia).
En la figura que hi ha a continuació es mostra el consum en kWh i el pes específic de
cada sector pels CL. A nivell global, hi ha hagut un augment del 6,13% del consum de
CL.
Si s’avalua per sectors, el consum de CL en els equipaments ha augmentat al 2007
respecte el 2005, mentre que pel mateix període, el consum derivat de la utilització de
la flota de vehicles pròpia de l’Ajuntament ha disminuït un 3%.
Figura 2.21 Pes específic i consum municipal de combustibles líquids per sectors 2005 i 2007.
(Font: Elaboració pròpia).
38
2.5.1.2 Consum per sectors
El consum energètic avaluat per sectors s’ofereix a la taula següent:
2005 2007
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)
Equipament 1.206.902 119.740 1.151.888 117.499
Enllumenat 501.714 58.247 501.714 58.247
Flota de vehicles
municipals 58.876 6.848 58.905 6.216
Flota de serveis municipals
externalitzats - - -
-Transport públic - - -
-TOTAL 1.767.492 184.835 1.712.507 181.962
Taula 2.17 Consum i cost energètic total municipal per sectors a Capellades. (Font: Elaboració
pròpia).
El gràfic que es pot apreciar a continuació simbolitza els valors de consum dels
diferents sectors analitzats. Així es veu que els equipaments tenen un consum
energètic superior a la resta de sectors avaluats, representant el 69% del consum
energètic total.
L’única dada que es pot analitzar és els consums dels equipaments, que han
experimentat un descens del 5% entre els anys 2005 – 2007.
Figura 2.22 Evolució del consum energètic total municipal per sectors a Capellades. (Font:
Elaboració pròpia).
39
Consum energètic de l’enllumenat públic
L’enllumenat públic és el segon sector responsable del major consum energètic ja que
al 2005 representava el 28,39% del consum energètic total de l’Ajuntament i el 51,92%
del consum elèctric.
Consum energètic dels edificis públics
S’ha analitzat el consum energètic dels 21 edificis públics de gestió municipal. Aquests
edificis són 2 de tipus administratiu i oficines (ADM), 5 centre educatiu (EDU), 2
equipaments esportius (ESP), 7 centres socioculturals (SCB), 4 grup d’altres (ALT) i
una bomba d’aigua (BOM).
Codi Edifici
ADM01 Ajuntament
ADM02 Antic correus
EDU01 Escoles Marques de la Pobla EDU02 Llar d'Infants - Antiga
EDU03 Escola Bressol Nova
ESP01 Camp de futbol
ESP02 Poliesportiu SCB01 Biblioteca
SCB02 Casa bas
SCB03 Escola Mare del Diví Pastor
SCB04 Museu i piscina
SCB05 La Lliga
SCB06 Jaciment Abric Romaní
SCB07 Cal Ponet
ALT01 Escorxador ALT02 Brigada ALT03 Deixalleria ALT04 Pàrquing i ascensor Pl. Catalunya
BOM01 AFORES-CAMI GARÇA MOT
40
Per avaluar el consum energètic total s’han avaluat les dades corresponents al
consum d’electricitat i les dades corresponents als consums de combustibles líquids i
gas natural. El consum total i cost d’aquest consum dels equipaments per tipologia
apareix a la següent taula:
2005 2007
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)
ADM 92.358,00 8.858,58 92.358,00 8.858,58 EDU 522.454,00 46.269,16 522.454,00 46.269,16 ESP 215.233,00 21.781,07 215.233,00 21.781,07 SCB 317.702,08 37.294,52 293.377,82 35.053,80 ALT 58.972,74 5.413,79 28.283,00 5.413,79 BOM 182,00 122,59 182,00 122,59 TOTAL 1.206.901,82 119.739,71 1.151.887,82 117.498,99
Taula 2.19 Consum i cost energètic total per tipologia d’equipament municipal. (Font:
Elaboració pròpia).
Al gràfic següent s’observa el pes específic del consum energètic per tipologia
d’equipament els anys 2005 i 2007, dels quals s’ha disposat de dades. Per ambdós
anys el sector corresponents a equipaments educatius és el que presenta major
consum (43% als 2005 i 45% del 2007).
En tots els àmbits avaluats hi ha hagut un augment dels consums energètics.
Figura 2.23 Pes específic del consum energètic total per tipologia d’equipament. (Font:
Elaboració pròpia).
41
Consum elèctric
Tots els equipaments avaluats disposen de subministrament elèctric. A partir de la
superfície construïda dels edificis públics s’ha calculat els kWh/m
2.
2005 2007 KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari ADM01 Ajuntament 52.690 104,59 3.293,13 52.690 104,59 3.293,13 ADM02 Antic correus 6.059 132,47 --- 6.059 132,47 ---EDU01 Escola Marques de la Pobla 122.873 38,79 --- 122.873 38,79 ---EDU02 Llar d'Infants - Antiga 14.593 32,60 --- 14.593 32,60 ---EDU03 Escola Bressol Nova 1.435 3,62 95,67 1.435 3,62 95,67 ESP01 Camp de futbol 22.408 3,56 --- 22.408 3,56 ---ESP02 Poliesportiu 55.920 21,74 --- 55.920 21,74 ---SCB01 Biblioteca 3.273 12,34 --- 3.273 12,34 ---SCB02 Casa bas 11.231 46,94 --- 11.231 46,94 ---SCB03 Escola Mare del Diví Pastor 52.967 1.401,99 --- 52.967 1.401,99 ---SCB04 Museu i piscina 42.687 8,27 --- 42.687 8,27 ---SCB05 La Lliga 4.530 3,89 12,24 4.530 3,89 12,24 SCB06 Jaciment Abric Romaní 4.835 0,10 --- 4.835 0,10 ---SCB07 Cal Ponet 40.690 336,28 --- 40.690 336,28 ---ALT01 Escorxador 3.002 38,66 --- 3.002 38,66 ---ALT02 Brigada 7.400 234,47 --- 7.400 234,47 ---ALT03 Deixalleria 2.214 20,01 --- 2.214 20,01
---
42
2005 2007 KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari ALT04 Pàrquing i ascensor Pl. Catalunya 15.667 97,60 --- 15.667 97,60 ---BOM Bomba d'aigua 182 0,00 --- 182 0,00 ---Taula 2.20 Consums elèctrics per equipament de Capellades. Font: Elaboració pròpia.
A la figura següent poden veure’s els consums de 2005 i 2007. L’equipament amb
major consum elèctric és l’Escola Marqués de la Pobla.
Figura 2.24 Consum elèctric (kWh) per equipament. (Font: Elaboració pròpia).
Consum tèrmic
S’ha avaluat el consum tèrmic de tots els equipaments municipals que en
consumeixen.
Aquests consums corresponen al consum de gas-oil i gas natural en els anys 2005 –
2007.
2005 2007
KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari
ADM01 Ajuntament 33.609 66,71 --- 33.609 66,71 ---
---
43
2005 2007 KWh KWh/ m2 kWh/usuari KWh KWh/ m2 kWh/usuari EDU01 Escola Marques de la Pobla 294.856 93,08 --- 294.856 93,08 ---EDU02 Llar d'Infants -
Antiga 88.697 198,12 --- 88.697 198,12 --- EDU03 Escola Bressol Nova 0 0,00 --- --- 0,00 --- ESP01 Camp de futbol 75.147 11,95 --- 75.147 11,95 --- ESP02 Poliesportiu 61.758 29,60 --- 61.758 29,94 --- SCB01 Biblioteca --- --- --- --- --- ---SCB02 Casa bas --- --- --- --- --- ---SCB03 Escola Mare
del Diví Pastor --- --- --- --- ---
---SCB04 Museu i piscina 85.761 16,61 --- 85.761 16,61 --- SCB05 La Lliga 71.728 61,58 --- 47.404 40,70 --- SCB06 Jaciment Abric Romaní --- --- --- --- --- ---SCB07 Cal Ponet --- --- --- --- --- ---ALT01 Escorxador --- --- --- --- --- ---ALT02 Brigada 30.690 --- --- 64.875 --- ---ALT03 Deixalleria --- --- --- --- --- ---ALT04 Pàrquing i ascensor Pl. Catalunya --- --- --- --- ---
---Taula 2.21 Consums tèrmics en kWh per equipament de Capellades. Font: Elaboració pròpia.
44
Figura 2.25 Consum tèrmic (kWh) per equipament. (Font: Elaboració pròpia).
Consum energètic dels semàfors
Capellades no disposa d’interseccions regulades semafòricament.
Consum energètic de la flota de vehicles municipals
Als anys avaluats es disposava de 3 vehicles municipals. Degut a que es va
subministrar el cost dels tres vehicles conjuntament, es va estimar que el seu consum
corresponia a gos-oil.
2005 2007
Consum (kWh) Cost (€) Consum (kWh) Cost (€)
Vehicles municipals 58.876 6.848 58.905 6.216
Taula 2.22 Consum i cost energètic dels vehicles municipals. (Font: Elaboració pròpia).
45
Consum energètic de la flota serveis municipals externalitzats
No es disposa de les dades de consum energètic en relació a la flota de serveis
externalitzats.
Consum energètic del transport públic
No es disposa de les dades referents als consums corresponents al transport públic.
2.5.2 Avaluació de les emissions
Les emissions totals de l’Ajuntament són el sumatori de totes aquelles que deriven de
les diferents fonts i sectors que siguin de gestió municipal.
A la taula següent apareixen les emissions de GEH totals de l’Ajuntament dels anys
2005 i 2007.
Emissions 2005 (TnCO2eq) Emissions 2007 (TnCO2eq)
Ajuntament 637 603
