Gaseta municipal de Barcelona. Any 072, núm. 33 (30 des. 1985)

GASETA

MUNICIPAL

SUMARI

Consell Plenari

Acta sessió 29-XI-1985 846

Disposicions Generals

Acords delsòrgans degovern:

Modificació dels Estatuts del Patronat _{Municipal de}

l'Orquestra Ciutat de Barcelona 858

Estatuts de_l'Òrganespecial de Gestió del Front Ma¬

rítim del Poblenou 858

Cartipàs:

Acceptació dimissió del Coordinadorde Serveis de

la Subàrea del Medi Ambient 860

Encomanament direcció de la Subàrea del Medi

Ambient 860

Constitució de la Comissió per a la preparació de l'Exposició "Catalunya-Andalusia" 860

Acceptació renúncia Comissari de l'Exposició "Ca¬ talunya-Andalusia" i nomenamentnou Comissari 860

Nomenament membre del Consell _{Municipal del}

Districte de Ciutat Vella 860

Nomenament membre del Consell _{Municipal del}

Districte del'Eixample 860

Nomenament Conseller Delegat de l'Òrgan Espe¬

cialdeGestió del Front Marítim del Poblenou . . 860

Nomenament President de _{l'Òrgan Especial de} Gestió del Front Marítim del Poblenou 860

Nomenament membres de la Comissió Tècnicade Manteniment i Millora de _{l'Eixample 861} Nomenament vocals Consell d'Administració de

l'Òrgan Especial de Gestió del Front Marítim del

Poblenou 861

ConsellsMunicipals de Districte

Districte 7. Horta-Guinardó. Acords

sessió 28-XI-1985 862

ConsellMunicipal Permanent

Acta sessió 26-XI-1985 863

Disposicions d'interèsper al'Ajuntament

Novembre 1985 865

Personal

Concursos ioposicions:

Bases quehan de regir elconcurs per ala provisió

de 7_{places de Tècnic MitjàenBibliología}

.... 867

Circulars de Secretaria General:

Nomenaments 869

Ajuda familiar 870

Anuncis

Sorteigde títols del deute municipal 871

Anuncispublicatsenel BOP dels dies6al21 de de¬

sembre de1985 871

Ajuntament 1|pr

de Barcelona

CONSELL PLENARI

Acta de la sessió del 29 de novembre de 1985,

aprovada l'11 de desembre de 1985.

Al Saló de la Reina _{Regent de la Casa de la Ciutat} de _{Barcelona, el vint-i-nou de novembre de mil}

nou-cents vuitanta-cinc, es reuneix el Consell Plenari, sota la _{presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Pasqual Maragall}

i Mira, hi concorren els ll·lms. Srs. Tinents d'Alcalde, Jordi _{Parpal i Marfà, Joaquim de Nadal i Caparà i Rai¬}

mon Martínez i _{Fraile, els ll·lms. Srs. Regidors amb} rang de Tinent d'Alcalde, Jordi Borja i Sebastià, Pau Cernuda i Barrios i Ramon Trias i _{Fargas, i els ll·lms.} Srs. _{Regidors, Guerau Ruiz i Pena, Maria Aurèlia Cap¬}

many i Farnés, Eulàlia Vintró i Castells, Josep M. Serra i _Martí,Joan Closi Matheu, Francesca Masgoret i

Llar-dent, EnricTruñó i _{Lagares, Joan Torres i Carol, Juan}

José Ferreiro iSuàrez, AlbertBatlle iBastardas, Antoni Dalmau i Ribalta, Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi

Vallverdú i Gimeno, Germà Vidal i Rebull, Josep EspL-nàs i_{Xivillé, Josep Antoni Garcia i España, Xavier Valls}

i _{Serra, Francesc Segura i de Luna, Francesc Borrell i}

Mas, Antoni Comas i Baldellou, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i Escalero, Josep Thió i de Pol, Fè¬ lix Amat i _{Parcerisa, Antoni Fabregat i Fabregat, Se¬} bastià_{Alegre i Roselló, Enric Vila i Andreu, Jordi Bonet} i _{Agustí, Joan Garcia i Domingo, Josep Bascompte i}

Solà, Josep M. Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M.

¿atorras

i _{Roji, Ferran Clemente i Solsona i}

Jordi Conill i Vall, assistitsper l·ll·lm. Sr. Secretari Ge¬

neral, Jordi Baulies iCortal, que certifica.

Excusa laseva assistència la ll·lma. Sra. Mercè Mu¬ ñoz i Ramonet.

Hi éspresentl'Interventor municipal, Sr. Martí Pago-nabarraga i Garro.

Oberta la sessió per la Presidènciaa les deu hores i

catorze_{minuts, és llegida i aprovada, incorporant-hi les}

excuses _{perla inassistència dels Srs. Satorras iSegu¬}

ra, l'acta de la sessió anterior celebradael 29 d'octubre de 1985.

En el_{despatx d'ofici, el Consell Plenari acorda:}

Quedar assabentat i ratificar el decret de l'Alcaldia de 19 de novembre de 1985, que nomenael Sr. Fran¬

cesc Raventós i Torras, Conseller-Delegat de l'em¬ presa privada municipal "Iniciatives, S. A.", com a

membre del Consell Econòmic Assessor de l'Alcaldia i de la Comissió de Govern _Municipal.

Quedar assabentat i aprovarels convenis de col·la¬ boració de _{l'Ajuntament amb: a) la Diputació de Barce¬} lona sobre_{conjunts arquitectònics; b) la Direcció Gene¬} ral del Medi Ambient del Ministeri d'Obres _{Públiques i} d'urbanisme per realitzarun Curs internacional sobre vigilànciade la contaminació de les zonescosteres; c) el Centre _{"Georges Pompidou", i la Direcció General} del Medi Ambient del Ministeri d'Obres _{Públiques i}

d'Urbanisme i diverses institucions i empreses per ala presentació a Barcelona de l'exposició "La fira de les deixalles"; d) la Caixa de Pensions i el Departament

d'Ensenyament de la Generalitat referent a la cessió del _{Grup escolar de Sant Martí de Provençals; e) el De¬}

partament d'Ensenyament de la Generalitat, sobre la cessió de l'Escola Comercial Montserrat situada a

Sants; i f) la Conselleria de Justícia sobre delinqüència juvenil.

Quedar assabentat de la resolució del Conseller de Treball de laGeneralitat, de 17 d'octubre de 1985,que

aprovaels projectes presentatsperl'Ajuntament sobre dotació i _posadaen marxadel V Pla d'Ocupació, per un

import total en conceptede mà d'obra de 552.783.961 pessetes.

Quedar assabentat de la Resolució de la "Dirección General de Coordinacióncon las Haciendas Territoria¬ les", d'11 de novembre de 1985,queautoritza préstecs per un import total de 61.774.909.283 ptes., perfinan¬

çar en part,el dèficit de l'Ajuntamenta31 de desembre de 1982.

Quedar assabentat dels acords de la Comissió de

Govern, de 28 d'octubre de 1985, que reconeix l'exempció de la taxa de sanejament i neteja, per a 1985 i _{següentsafavor de lespersones que s'indiquen}

d'acord amb _{l'Ordenança fiscal núm. 12; i 13 de no¬}

vembre de 1985, que aproven modificacions de crèdit mitjançant transferència dins el Pressupost Ordinari

de 1985.

Quedar assabentat i ratificar l'acord de. la Comissió de_{Govern,de 2 d'octubre de 1985, quemodifica laca¬} tegoria fiscal de diverses vies públiques als efectes de l'aplicació de la taxa de sanejament i neteja.

Quedar assabentat i ratificar els acords de la Comis¬ sió deGovern, de 13 de novembre de 1985,que apro¬

ven: els _{Projectes 7 B-406.19 (Condicionament d'ac¬} cessos al II _{Cinturó); i N-532 (Unió del tram del II Cin¬} turó amb les_{calçades laterals); i el Projecte d'ordena¬}

ció delsaccessos ala boca nord dei Túnel de la Rovira i vies_{d'enllaç amb el II Cinturó de Ronda,entrela Ram¬} bla del Carmel i el _{passeig de la Vall d'Hebron.}

Quedar assabentat iratificar,constituïten JuntaGe¬

neral de la S.P.M. "Parc_Zoològicde Barcelona, S. A.",

el decret de l'Alcaldia, de 8 de novembre de 1985,

que nomena membre del Consell d'Administració, el Sr. Germà Pedra i _{Peñalver, i l'acord} de l'esmentat Consell de 18 de_{juliol de 1985, queacceptala renún¬} cia del Conseller laboral Sr. Josep M. Vives i Con¬

treras.

S'entra, tot seguit, en el debat de l'ordre del dia:

COMISSIÓ DE GOVERN

Ratificar els acords de la Comissió de Govern de 13

de novembre de 1985_{pels quals s'aproven:}

a) Inicialment els Plans especials: 1) d'ajustament

d'alineacions i d'ordenació volumètrica de les illesdeli¬

mitades per l'avinguda Meridiana i els carrers de les

d'orde-nacióvolumètrica i millora del sector limitat pel carrer deNumància, l'avinguda Diagonal i elscarrersdeGan¬ desa, d'Europa i deCabestany.

b) Inicialment els Estudis de detall: 1) de

reajus-tament de les alineacions i rasants del carrer de la Baixada deBlanes;2) de l'ordenació volumètrica icon¬ creció de rasants dela finca núm.24delcarrerde Plan¬ tada, núms. 18-24 del carrer de la Circumvalació, i núm. 77 del carrerdePomaret; i3) de concreció de les rasants del carrer de _{Margenat entre els d'Anglí i de}

Pomaret; i

c) Definitivament l'Estudi de detall de rectificació

d'alineacions delcarrer sensenom,entreels de Sama-niego id'Arenys.

Ratificar l'acord de la Comissió de Govern de 28

d'octubre de 1985pel qual s'aprova el projecte d'urba¬

nització d'iniciativa_{privada corresponenta}lazonalimi¬ tada_{pels carrersde Fígols, de la Pobla de Lillet, l'avin¬}

guda de Madrid i la Gran Via de

Carles

III.

S'aprovenambduespropostes.

PRIMERATINÈNCIAD'ALCALDIA

Aprovar inicialment l'Ordenança municipal d'ins¬

tal·lacions i activitats _{publicitàries; sotmetre-la a infor¬} mació_{pública pel termini de trenta dies;i en cas que no}

es_{produeixin reclamacions, tenir-laperaprovada defi¬}

nitivament.

El Primer Tinent_{d'Alcalde, Sr. Parpal, explica elcon¬}

tingut de la nova Ordenançaque ve asubstituir l'apro¬

vada en _{l'any 1979 i desenvolupada per diversos de¬}

crets _{complementarisque la experiència ha demostrat}

insuficients per la importància econòmica i l'impacte

ambiental de l'activitat _{publicitària a la nostra Ciutat,} amb una utilització indiscriminada dels diversos su¬

portsque exigeix una majortransparència iuna major

agilitat i automatisme en l'aplicació de la normativa

però, també una absolutat seguretatjurídica per atots elssectors _implicats.

Remarca que els trets principals de la nova norma¬ tiva són: la _{regulació global de totsels mitjans publicita¬}

ris; lagradualitaten l'aplicació temporal de la nova nor¬

mativa; la constitució d'unaComissió Tècnica Asses¬

sorade la_{publicitat-amb representantsdels Districtes,}

dels Serveis Tècnics centralitzats i dels sectors impli¬

cats-_{per assessorarel governmunicipal}en l'aplicació

delnoutext_{i perinformar les propostesdiferents de les}

normalitzades en tal _{disposició així com els pactes} amb elssectors _{implicats;l'obligació d'ubicarenla ma¬}

teixa obra els cartells referentsa les obres públiques, per als quals esfixen unesdimensions màximes, i de

concentrar en un de sol, els dels diferents industrials que intervenen en les obres privades; laregulació ex¬ haustiva de les característiques de les cartellerespu¬ blicitàries, la determinació de zones protegides, on l'autorització de cartelleres _{publicitàries serà} molt res¬ tringida; la fixació de criteris peralsrètolsdelsestabli¬

ments comercialsa _{fi ques'adaptin millora l'estil dels}

edificis; la prohibició de repartiment rodaire d'octave-tes, i de la circulació decotxes-anuncis; la permissió de publicitaten leslones protectores que escol·loquen du¬

rant la _{neteja de façanes, a fi d'estimular aquestes}

pressions de condicionament; i la bonificació de la

quotade radicaciód'aquells establimentsque, per im¬ peratius de l'Ordenança, hagin de canviar llurs rètols

actuals.

Ressalta tant els intensos treballs desenvolupats pelsServeis tècnics municipalscomles profitosescon¬

verses_{mantingudesamb elssectorsimplicats,concre¬}

tament, laFederació de Gremis deCatalunya, el Gremi

de Publicitat i el Gremi de Fabricants deRètols; i acaba

esperant que el període d'informació pública

permetrà

recollirnoves_{aportacions de totsellspertal de millorar}

la_{qualitat de la publicitata Barcelona.}

La Sra. Sala _{expressa el}

_{propòsit de la}

_Corporació

Metropolitanad'aplicaratotel seuàmbituna

regulació

homogènia; i el Sr. Alcalde fa avinentque la Federació

de_{Municipis treballaen la mateixa línia.}

El Sr. Garcia i _{Domingo lamentaque, malgrat haver}

estat_{acceptadesalasessió informativaunes esmenes} seves,avui hagi demantenirunaactitud crítica perquè,

a_{juíseu, lanovadisposiciópotproduirgreusdificultats} a _{les empreses de publicitat exterior que operen a la}

Ciutat, la fallida d'algunesd'elles, la destrucció de llocs

de_{treball, una minva considerable dels}recursosmuni¬ cipals i un empobriment del paisatge urbà endeixar al

descobert_{dèficits ocultáis perles cartelleres.}

Recorda que l'Ordenança actual, pocs mesos des¬

prés d'ésser aprovada, ja no eravàlida i calgué dictar

un decret _{complementari que comportà la retirada de} moltes cartelleresen determinats_{emplaçaments,deci¬} sió que ocasionà pèrdues a les empreses, afectades,

tanmateix els llocs vacants foren ocupats per altres

empreses continuant la situació de descontrol.

Opina

quesupeditar lamodificació d'una Ordenançaa unfac¬

tor _{subjectiu com és el compliment de determinats}

compromisos perpartde lesempreses, quanels crite¬

ris haurien d'ésser el millor servei a la Ciutati la pru¬ dència, no honora la capacitat de govern perquè cap empresa no potrespondreperles altres. Inquireixper¬

què s'havia d'estancar la redacció de la nova norma¬

tiva _{pel fet que unes empreses nocomplissin elsseus} compromisos; i estima que la disminució del nombre

d'instal·lacions afi de _{poder intensificar el control equi¬}

val _{implantar la llei de l'embut.}

Expressa laseva reserva quan al'afirmació, obrant

a _{l'expedient que de les 9.000 instal·lacions publicità¬}

riesexistents actualment, unatercera partnoté llicèn¬

cia i una _{quartapartno paga lestaxes;aixícomquant}

al criteri de reduir en un 66 % l'activitat publicitària el

qualsignificarà la ruïnade moltesempresesiuna gran

destrucció de llocs de treball. Entén que la pèrdua de qualitatambiental no és imputablea un solsector

sinó

al_{conjuntdels ciutadans i als responsables del Munici¬} pi; i que amb el nou text la publicitat exterior

quedarà

reduïda a la mínima_{expressió deixant només}

subsis-tents400 de les 3.000-no9.000, comdiu l'expedient-cartelleres actuals.

Demana, doncs, que la proposta es deixi sobre la

taula pertal dereemprendre les negociacions amb les empreses,de suavitzar elsseus preceptesi d'allargar

a _{sis anys, com a mínim, el termini d'adaptació; altra¬}

ment,el seuGrup s'abstindrà quedantal'espera de les

modificacions resultants del _{període d'informació pú¬} blica.

El Sr. _{Parpal mostra la}sevaconformitat amb el plan¬

tejamentfet perla Sra. Sala; i indicaque no

s'han

tan¬

cat les conversacions amb les empresespublicitàries;

que la normativa en debat no se circumscriu

als

car¬

tells, sinóque regula disset mitjans publicitaris

si bé els

primers tenen un impacte més gran en la

qualitat

am¬

biental de laCiutat;queles disposicionstransitòrieses¬

els _{objectius marcats i, alhora, suau per a no causar}

perjudicis a ningú; i que signa mensualment un cente¬

nar d'ordres de retirada de cartelleres_{il·legals, fetque} palesa les deficiències de la reglamentació vigent.

El Sr. Garcia i _Domingo recomana la màxima pru¬ dència en la nova _{reglamentació, que posa en joc la}

permanència del sector a Catalunya, integrat per em¬ preses capdavanteresque exportentecnologia.

El Sr. _{Pujadas, després d'escoltar la intervenció del} Sr. Garcia i _Domingo, creu convenient aprofundir en l'estudi de lanova _{Ordenançaper obviar les recances}

manifestadespel Regidor convergent:se suma, doncs,

a la _{proposta de deixar el dictamen sobre la taula, tot} anunciant que, en cas contrari, els Regidors del seu Grup s'abstindran.

El Sr. Alcalde espera queel període d'informació pú¬ blica serveixi per millorar alguns aspectes: conse¬

güentment, no creu convenient ajornar l'aprovació ini¬ cial.

S'aprova el dictamen amb l'abstenció dels Srs. Trias, Segura, Borrell, Comas, Alemany, Bueno, Thió,

Amat, Fabregat, Alegre, Vila, Bonet, Garcia i Domingo, Bascompte, Pujadas, Rial, Satorras i Clemente.

SEGONATINÈNCIA D'ALCALDIA

Aprovaré Is Pressupostos municipal i dels

Òrgans

de Gestió per a 1986.

El_{Segon Tinent d'Alcalde, Sr. de Nadal, presenta els}

Pressupostos de l'any vinent dientque escaracteritzen perla moderacióque noexclou canvis significatius tant quantal'obtenció dels recursos com al'increment dels

serveis; queel sector públic local mou uns140.000 mi¬ lions de _{pessetes,equivalent al 7 % el producte interior}

brut de laCiutat;que el Pressupost estricte de l'Ajunta¬

ment _{importa 94.062 milions de pessetes i integra la}

despesa corrent i la inversió ambuncreixement, auster

i _{moderat, del 8,1 % -unamicasuperior al de la infla¬} ció-, tanmateix, la _{despesa corrent disminueix}un 2 %

en _{pessetes corrents; que l'equilibri entre despeses i}

ingressos s'aconsegueix: 1) pel manteniment del capí¬ tol I en unes _{quantitats similarsa les de 1979, malgrat}

haver _{duplicat o triplicat els serveis; 2) pel moderat}

creixement dels béns i serveis_{gràcies a unadiscussió} aprofundida de cadascun dels programes de despesa i a _{l'aplicació dels beneficis de la Llei de Sanejament,}

al millorament dels_{pagaments i de la gestió financera;}

que la millor gestió i les variacions internes de l'estruc¬

tura del consum han _{permès, doncs, de moderar el} creixementen matèria de_{transports,de cultura, deser¬} veis socials, de l'aportació a la Corporació Metropoli¬

tanai de la dotació delsDistrictes;que la pressió fiscal ha baixat _2,71 % de 1971 o del 2,6 % de 1980 al 2,45% del producte interior brut de la Ciutat,contra 20

pronòsticssegonsels quals la pressió fiscalestriplica¬

ria; que les prioritatsesfixen enla formacióde capital, ésa dir, enles inversionsquetotalitzen 15.000 milions de pessetes en recursos estrictes i 16.000 milionsen

una estimació _{prudent de les subvencions finalistes} d'altres _{Administracions, però sumant les inversions} realitzadesatravés dels _{Organismesautònoms muni¬}

cipals, la inversió global arriba als 22.500 milions de pessetes, equivalents al 15 % de la despesa,percen¬ tatge

_{bqn excepcional}

en

comparació

al

sector

privat i

al _públic.

Tot lamentant no _{poder establir, per mancad'infor¬}

mació _{adequada, comparacions amb la Generalitat,} destaca elmenorcreixement dels_{capítols de personal,} de comprade béns i serveis, d'interessos financers ide

les transferències corrents dels _{Pressupostos munici¬} pals en relació als estatals on la despesacorrent s'in¬

crementaun_21,3 % mentreque enels nostresnomés

ho faen un_{6,83 %, ionles inversionstenen undecrei¬}

xementdel 8 % mentre que les municipalsaugmenten

un 16%; i comentaque tal esforç inversorespotman¬ tenir _{gràciesala política activa de finançamentque ha}

evitat un creixement de la _{càrrega financera de prop} del 43 _{%, contenint-loen uns percentatges similarsal} de l'Estat i _permetent en les propers anys un creixe¬

mentd'un 16 % _{aproximadament.}

Significa que el percentatge del 21,3 % d'augment

de les _{transferències de l'Estat suposa la congelació}

del Fons de _Cooperació; que aquestamesura respon

a la necessitat d'intensificar la lluita contra l'atur i l'ac¬ tualització de les_{jubilacions, és}adir, a unaintenció de solidaritat que espera que en els propers exercicis s'estendrà als_{Ajuntaments iperaixònos'ha volgut}es¬ tablir una batalla _{demagògica al respecte, donat que,} peraltra banda, Barcelona ha resultat beneficiada de la política estatal tendenta resoldre els problemes finan¬

cers dels _{Municipis perquè en el període comprès} en¬

tre 1979 i 1985 ha _rebut, perafrontar les sevesdificul¬

tats financeres, més de 130.000 milions de pessetes dels_{quals uns61.000 són conseqüència de l'assump¬}

ció de la_{càrregafinancera dels Pressupostos de Liqui¬} dació de Deutes.

Precisa que en la distribució de la despesa municipal persectors s'ha considerat prioritari l'enfortiment dels serveis dels Districtes i dels serveis_personals.

Assenyala, per últim, determinades correccions de detall; i remarca que en el procés de gestació dels Pressupostos s'han esmerçat més de dues-centes ho¬

res de discussió amb lesÀrees i més detrentade dis¬ cussió amb els membres de l'oposició, circumstància

que l'excusa de descendiraconcretardetalls comple¬ mentaris.

La Presidència dónacompte de duesesmenes a la totalitat _{presentades pel Grup convergent i, amb l'as¬} sentiment del Consistori, per tal d'agilitar els debats, obreun tornde _{paraules sobre elles i sobrel'exposició} del _{SegonTinentd'Alcalde.}

El Sr. _{Trias, després de recordarque, segons anun-,}

cià el _{SegonTinent d'Alcaldeen la passadasessió, els} Pressupostos havien de créixer un 1 % per dessota la inflació, manifesta que la multitud de documents

repartits i la seva forma intrínseca dificulta l'anàlisi

dels _{Pressupostos: en efecte, cal consultar el Pro¬}

grama quadriennal, els Pressupostos Ordinari i d'In¬

versions dels anys 1984 i 1985, el Pressupost de 1986

i la _{Liquidació dels Pressupostos de 1984, conjunt de} documents que no concorden malgrat estar lligats els

uns_{als altres i ques'ha d'estudiar amb moltpoctemps}

emprant la tècnica de l'encreuat, quan caldria arbitrar

una_{presentació més entenedora}per atot elConsistori;

que ensubstitució de la presentació clàssica(orgànica,

econòmica i _{funcional) recentment han apareguttècni¬}

ques noves: pressupostos de caixa, pressupostos in¬ crementals, pressupostos cíclics, pressupostos

admi¬

nistratius, i pressupostos parlamentaris, però encara

se _{segueix el compte de la vella puix rúbriques com}

"compres de serveis, 864 milions"o "projectestècnics,

298 milions" o _{"altres compres, 534 milions" o "inver¬}

judici crític ni poden suscitar la col·laboracióconstruc¬ tivade_{l'oposició i, fins i tot, dels mateixos Regidors del} Partit que dóna suport a l'equip de govern; queel Pla

quadriennal, el Pressupost, la Memòriai l'estatde des¬ peses donaven quatre xifres diferents del volum d'in¬

versió de 1984, comconstaal'actade la sessió del 28

de novembre _d'aquell any; que el Pla quadriennal en

els primers tres anys preveia unes inversions de 35.000 milions de pessetes però els Pressupostos de 1984 i 1985 n'han _{importat 12.647 i 18.477 i el de 1986}

en _{preveu 15.676, amb un excésde 9.000 milions so¬}

bre lesprevisions del Pla quadriennal perals tresanys

esmentats; que,tanmateix, la realitatno ha complert ni

una ni altra xifra ni tampoc les previsions d'estalvi de despesa corrent (que eren de 6.940 milions el 1985, 18.000 el 1986 _{però van quedar reduïdes a 3.472 i}

6.000 milions, respectivament, mentre que els 23.360 milions estimats per a 1987 quedaran reduïts a 5.840 segonsels seuscàlculs) ni, moltmenys, les relativesa la venda _{(a la qual el Grup convergent}es mostràreti¬ cent) del patrimoni immobiliari perquè per aquestavia

es_{pensavaobtenir el 1984,1.717 milions i el 1985, 821}

milions mentre _{que per al 1986se n'esperen 291 per¬}

què la realitat s'ha imposat i entresanys només s'han produït alienacions per valor de 20 milions de pesse¬

tes: lesformes de_{finançament, a més d'imaginatives,} han d'ésserrealistes;iquetampocs'han assolit leses¬ timacions sobre les transferències del Fons deCoope¬ ració Municipal.

Afirma queel pressupost noténi l'eficàcia tècnica ni la modernitat _{desitjable; que de les trenta-vuit actua¬}

cions _{urgentsdel Programa quadriennal, vint-i-nou no} s'han ni menyscomençati noméssen'han realitzat les

nou _{que enumera, per un valor de 4.001 milions de}

pessetes: la discussió pressupostària, és, doncs,pura¬

mentdecorativa; que mentre els funcionaris han aug¬

mentat entre un 4 i un 6 %, els contractats ho han fet

en un79 _{%, diferènciaexcessiva iinjustificable, perquè} la_{pedra de toc per conèixer un bon gerentquan entra}

en una _{empresaés mirar si fa gaire canviso sap apro¬}

fitar els elements amb_{què compta.}

Aventura, donat el ressò que recentment han tingut les _{profecies de Sant Malaquies en els mitjans de co¬} municació, que, sumant els dèficit de l'Ajuntament i dels_{Transportsen el període 1983-1985 i els 5.000 mi¬} lions _{rebutjats per l'Estat en el procés de sanejament,}

resultaràun _{dèficit acumulat de 35.000 milions de pes¬}

setes.

Remarca la manca de _{precisió de diversosconcep¬}

tes _{pressupostaris que totalitzen més de 40.000 mi¬}

lions; troba excessiva la quantitat -126 milions- de lliure_{disposició de l'Alcaldia i expressalaseva preocu¬}

pació: a) perles dotacions en matèria de descentralit¬ zació _{(procés començat de} manera molt esperança¬

doraperò que restacondicionat per l'elaboració de la

nova Carta_{municipalque, ajuí del}seu Grup, ha d'és¬

ser_{aprovada abans queel corresponent Reglament); i}

b) per les despeses socials ja que el percentatge del

5,8 % ques'hi destina, s'obté, computant-hi les consig¬ nacions per a sanitat i la subvenció del transport dels jubilats.

Mostra també la seva _{inquietud per la tendència a}

confiarserveis a _{òrgans de gestió, institucions, empre¬}

ses i_{societats, perquè sumant els 13.500 milions dels}

Organismes Autònoms Municipals i els 36.500 milions de les Societats _{Municipals, resulta que la meitat del}

Pressupost

municipal no està controlada per meca¬

nismes_{polítics: és, doncs, sorprenent,que elseuGrup} hagi de defensar la presència del sectorpúblic i elsso¬ cialistes_{siguin els defensors de lesempresesprivades} amb _{capital públic} que són les que han tingut elsfra¬

cassos més estrepitosos perquè obliden que el motor de_{l'empresa privada és el desig de guanyardiners.}

Anuncia que, per lesraons exposades, el seu Grup

votarà _{negativament els Pressupostos presentats per}

l'equip degoverni presentaunsPressupostos alterna¬ tius per deixar ben palesa laseva escala de preferèn¬

cies i _{prioritats de} cara a la història i a les eleccions; i

en_{rèplicaa unaal·lusió personal del Sr. Alcalde, llegida} a La _{Vanguardia, tanca la seva intervenció lamentant}

no_{poder ésser tan generóscomel Sr. Maragallperquè}

si per aaquestel fetqueell guanyés les eleccions seria

una _{petita catàstrofe, en la seva opinió el fet que el}

Sr. _{Maragall sigui Alcalde de Barcelona, és una gran} catàstrofe.

La Presidència _puntualitzaque el Sr. Trias ha dupli¬

catel_{temps esmerçatpel Ponent}en la defensa del dic¬

tamen i que enlessevesdeclaracions vaconsiderar la victòria electoral del Sr. Triascom una_{petita catàstrofe} en relació a altres alternatives del mateix color polític.

El Sr. Comas observa queel Sr. de Nadal hacrono¬

metrat molt _{llargament el temps de les sessions infor¬}

matives, que no bastà per aclarir els dubtes i les pre¬ guntesqueformulaven els membres de l'oposició;que l'informe del Sr. Interventor no obrava a _l'expedient

malgrat ésser preceptiu, i no li ha estat facilitat fins a

avui, atresquartsi mig de deu;que elsrecursos, per a consignar-los pressupostàriament com a ingressos, han d'estar _{prèviament concedits} per l'Entitatque els

atorga, tanmateix el Pressupost preveu, sensecomplir tal_{requisit, una partida de 4.000 milions;que nos'hi in¬}

clouen _{consignacionsper atendre: a) els avals i altres}

compromisos assumitsenrelacióales Companyies de Transports que importen 1.248 milions de pessetes; b) els dèficits de tals empresesdurant el present exercici i els de 1983 i1984;c) el dèficit municipal i crèditsreco¬ negutsen els exercicis de 1983 i 1984; d) el dèficit no acceptat per l'Estat en el procés de sanejament; i e) l'aportació municipal al sosteniment de l'Hospital Clí¬ nic, que apareix i desapareix dels nostres Pressupos¬

tos com si fos el Guadiana; que les estimacions d'in¬ gressos,continuant la tònica de l'any passat, esfan,en cada _{moment, segons resulti més convenient als inte¬}

ressos de _{l'equip de govern, i presenten ara notables} discrepàncies amb les xifres adduïdes en el debat so¬ bre les Ordenances _{fiscals, especialment pel} que faa la tributació perneteja, clavegueram, circulació, despe¬

ses_{sumptuàries i contribució territorial, amb el propòsit}

d'oferir uns _percentatges menors d'increment però el ciutadà es mereix la _{veritat; que el rendiment de les} multes s'infla també, com ho feu l'any passat, de ma¬

nera_{exagerada, carsi bé nomésesconsignen 975 mi¬}

lions, el 30 dejuny d'enguany, dels 1.975 milionspre¬ vistos en el _{Pressupost d'aquest exercici només se}

n'havien _{liquidat 262 -el 13 %- dels quals només se}

h'havia cobrat el 9 %, mentre que les quantitats pen¬ dents de cobrament a _{principis de l'exercici de 1984}

(1.633 milions) i de 1983 (1.938 milions) només s'han cobrat 10 milions _{(el 0,6 %) i 589.000 pessetes (el}

0,03 %), respectivament.

graviten sobre els salaris, la referència s'ha d'establir

amb l'índex de preus al consum; que, com reconeix l'informe del'Interventor les estimacionssón, engene¬ ral, exagerades; que la partida d'honoraris professio¬ nals ha _{pujat, els últims quatre anys, un 360 %, aug¬}

ment que no està justificat perquè la Corporació dis¬ posa d'excel·lents professionals; que en el mateix pe¬ ríode, la d'estudis de projectes s'ha incrementat un

1.500 % passantde 56a854 milions de pessetes, i les corresponents a publicitat, a treballs exteriors i altres despeses han crescut el 400, el 80 i el 900 % en tres anys; que,consegüentment, el projecte depressupos¬

tosen debat resulta impresentable i frívol; i que no és veritat que el 1983 es recaptessin 1.300 milions de pessetes permultescoms'afirmavaen undiari, perquè aquesta xifra no figura a la liquidació pressupostària

corresponent.

Precisa que la seva esmena proposa una colla de canvis _{puntuals que constitueixen un veritable pressu¬} post alternatiu tendent a reforçar els serveis socials

(perquè,en momentsde crisi s'ha de potenciar el salari social), aatendre les reparacions en els centres esco¬ lars i a _{corregir els dèficits d'infrastructura bàsica (a la} Ciutat hi ha 60 Km decarrers senseasfaltar, i notòries deficiències en enllumenat i _{clavegueram).}

Remarca, per últim,que l'informe del Sr. Interventor tampoc troba correcta la inclusió en els Pressupostos

presentats perl'equip degovern d'unaconsignació de 1.000 milions de _{pessetes per a inversions a determi¬}

nar sense _{assenyalar directamento indirectamentcap}

projecte concret.

El Sr. Trias amb les dues intervencions anteriors dóna perdefensades les esmenesi perexposat el po-sicionament del seu _{Grup respecte als Pressupostos}

pera l'any vinent.

El Sr. de Nadal _{replica les intervencions dels repre¬}

sentantsdel_{Grup convergent, dientquelasevaafirma¬} ció d'un creixement_{pressupostariperdessota del cost}

de la vidaesreferiaa la_{despesa corrent mentre la xifra} del 8 _{%, citada pel Sr. Trias, comprèn també la inver¬}

sió; i que el Pressupost respecta els percentatges de distribució sectorial de ladespesa municipal perquèen

despesa corrent, a infrastructura urbana, serveis per¬

sonals, serveis urbans i administració i govern, s'hi

destinaren, respectivament, el 19,5, el 32,5, el 34,2, i el

13.8 %, l'any 1985 i s'hi dediquen el 19,8, el 33,7, el

33.9 i el 12,6 % el 1986quan tals percentatges havien d'éssér, segons el Programa, el 20,85, el 33,55, el 32,3, i el 12,57, mentre que les inversions en cada un de tals sectors suposaran el proper any el 60,09, el

16,9, el 13 i el 10 % i lesprevisions del Programaeren del _{60, el 17, el 9 i el 13} %,ques'han realitzat vint-i-vuit i no nou de les actuacions _{específiques del Programa} quadriennal.

Recorda que, segonsels pronòstics fets pel Sr. Trias quan es discutí el Programa quadriennal, a finals de 1987 la _{pressió fiscal} sesituaria en les 63.000pesse¬

tes per habitant, xifra que triplicava l'existent alesho¬

res, però ell ha demostrat que la pressió fiscal és ara inferiora l'existent en el moment que el Sr. Trias feia elsseuscàlculs. _{Assenyala les equivalèncias entre els} conceptes: producte interior brut, valor afegit i renda personal de lapoblació.

Remarca que enguany s'ha venut patrimoni per un valor _{superior als 200 milions de pessetes, suma que}

noinclou el_{producte de l'alienació de les plantes depu¬} radores a la _{Corporació Metropolitana; que la mitjana}

de 400_{jubilacions anuals i lareduccióde la plantilla de} 15.000a _{12.800 persones,aproximadament, ha fetne¬}

cessari recórrera la contractació de _{personal; que ha} qualificat de frívola la proposta alternativa del Grup

convergent perquè, a més d'establir comparacions amb una _{proposta que atribueix al Partit Socialista}

Obrer_{Espanyol, peròquerealmentprovédel'equipde}

governd'aquest Ajuntament, preténdisminuir partides lligades amb lescompetènciestransferides als Distric¬

tes, reduir les consignacions destinadesa la Comissió de_{Seguretat Ciutadana, a la formació dels funcionaris} i al _{pagament d'honoraris dels procuradors, i eliminar} la_{corresponent als estudis perdetectar bosses de frau}

fiscal.

Comenta que el Sr. Comasescontradiu en sostenir, alhora, que l'equip de govern rebaixa i sobrevalora el rendiment de determinats_{recursos;quel'esmentat Re¬} gidor hauria de llegir íntegre l'informe de l'Interventor perquè, perexemple, si bé s'hi constata la no consig¬ nació de certscrèdits _{reconeguts, tambés'hi admetla} possibilitat de pagar-los en cinc anys; que, comexpli¬ cà, abastament, ales sessions informatives, els1.000

milions per a inversions a determinar, constitueixen la dotació a la Societat Privada Municipal "Iniciatives, S._{A.", amb la qual l'Ajuntaments'estalvia d'assumirdi¬}

rectamentdeterminats_{projectes;que lagestióatravés} d'empreses ha permès resoldre amb esperitempresa¬ rial molts_{problemes de l'Ajuntament, com enel casde}

Mercabarna; i que la majoria d'empreses municipals

tancaranl'exercici amb beneficis que s'incorporaran al finançament global del Municipi.

El Sr. _{Pujadas, després de reconèixer} que, encara

que tard, ha pogut disposar de la documentació perti¬ nent, consideraque la Memòria del'Alcaldia contéuna visió _{exageradament optimistade les finances munici¬} pals perquè, a pesar de l'augment de les transferèn¬

cies de l'Estat i de la Generalitat, i dels processos de

sanejament financer, es constata un notable incre¬ ment, en pessetes constants, dels interessos; que re¬ sulten contradictòries i discutibles les xifres relatives a la _{pressió fiscal i al rendiment dels ingressos}

_fiscals

propis; que la subvenció anivelladora pels serveis de

capitalitat, estimadaen4.000 milions de pessetes,s'in¬

corpora per recuperarla congelacióde lestransferèn¬

ciesen el Fons deCooperació, aconseqüència de les

restriccions _{pressupostàries de l'Estat, si bé,posatsja}

en el _{terrenyde la ciència-ficció,caldria haver consig¬}

nat_{els 12.000 milions quecostentals serveis; i quees}

produeixuna fortacontraccióen les inversions

munici¬

pals arealitzar el proper any.

En l'anàlisi de l'estat_{d'ingressos constata:}

1) Que el producte dels impostos directes

coinci¬

deix amb les _{quantitats adduïdes pel seuGrup durant} el _{passat debat sobre les Ordenances fiscals del pro¬}

per any però no pas amb les facilitades llavors per l'equip degovern, especialment en contribució urbana

(on incomprensiblementno esreflecteix l'increment

del

20 % de les bases, previst en el projecte de Llei

de

Pressupostos de l'Estat), en la llicència fiscal i en

la

taxade_{clavegueram: no sap, doncs, si llavorsespre¬} tenia emmascarar els increments o si ara s'ofereixen unescorreccionsbasades enels seuscàlculs.

2) Que l'increment del 16 % en lapressió fiscal

de

les _{parades dels mercats repercutirà, en definitiva, so¬} bre els consumidors.

patri-moni immobiliari, amb reduccions notables en el seu import,queel portenainquirir

si la mateixa

actitud

rea¬ lista es mantindrà a l'hora de liquidar el Pressupost

vigent.

Tocanta l'estat de_{despeses, observa:}

1_{) Que el capítol I presenta una}

_contenció

_genera¬

litzada però hi ha un augment en les

retribucions

del

personal

laboral

contractat,

coherent amb la

tendència

a laboralitzarlaplantilla lesquals passendel 16

% de

1984 al 23 % el 1986.

2) Queel capítol II

augmentaria

un7

%

si

escomp¬

tava el cost de la depuració d'aigües, servei assumit

perla Generalitat, demaneraque,

si bé tal percentatge

pot considerar-se

normal,

no

és

certa

l'afirmació

que les millores de _gestió permeten

absorbir l'increment

dels serveis.

3) Que la partida 461.01 continua essent

insufi¬

cient peratendre eldèficit de Transports

de

Barcelona,

especialment després de

l'entrada

en

vigor de

l'impost

sobre el valor afegit i deixa perresoldre

la

qüestió

del

dèficit acumulatde laCompanyiael qualgeneraunsin¬

teressosque agreugen el forat

pressupostari, i

4) Quetambéhi ha

imprevisió

quanta

l'encariment

queexperimentaran determinats

contractes

i les certifi¬

cacions d'obres com a_{conseqüència de la}

_implantació

de _{l'impostsobre el valor afegit, i quepot}

_arribar

_a

_tenir

unaincidència del 7 % en unscasos, i del 12 % enal¬ tres, especialment sobre les partides 250

i

258

i sobre

el_{capítol d'inversions reals.}

Comenta, seguidament, els Pressupostos

dels

Or¬

ganismes Autònoms Municipals en

els següents ter¬

mes:

a) Sobre el del Patronat Municipal

de l'Habitatge:

que no es revaloritzen els 61

milions

per

retribucions

del _{personal laboral;que no escalcula la}

_{incidència de}

l'impost sobre el valor afegit, sobre

les

certificacions

d'obres;que la proporció entreels 525

milions

que

im¬

portenles depeses de personal i de

funcionament

i els

258 milions_{ingressats per a lloguers i}

_{rendes, és}

_expo¬

nentd'una _{gestió desafortunada, com}

_{també ho}

_{és el}

fet que el dèficit real presenti el 75

%

de

les despeses

corrents.

b) Sobre els dels Patronats Municipals de

Dismi¬

nuïts Físics i_{Psíquics:que el gruix de la despesa,}

_sal¬

vantelscostosde _{personal, noestà detallat.}

c) Sobre el del Patronat de Guarderies: que

els

costos, donats pel Segon Tinent d'Alcalde, de 40.000

pessetes mensuals per infant, tripliquen els de

les

guarderies privades, a pesard'obtenir aquestes

abun¬

dantsbeneficis;queresultaescandalósqueels usuaris

només_{sufraguin, escasament, el 5 % del cost ique}

_les

despeses totals importin 726 milions de

pessetes-dels

quals 642corresponenal personal, i 94a lacompra

de

béns i serveis- tant _{pel reduït nombre d'infants com}

perl'escassa atencióquese'lsofereixenmenjars ime¬

dicaments _{puix la major part de les consignacions}per

a _{compra de béns i serveis s'esmercen en despeses}

generals de manteniment, de manera que el Patronat

semblanomés, un sistema, moltcar, de donar feina al personal de talscentres.

d) Sobre el del Patronat de Turisme: que la sub¬

venció_{municipal s'incrementa en una proporció supe¬} rior a la dels altres _{Organismes Autònoms i hi ha}

mancad'informació_{perquèno seprecisa}perquincon¬

cepte s'obtenen 9milions del monumentaColom ni de

qui s'obtindran els5 milionsperaccionsconcertadeso els 14 milions per aportacionsdelsectorturístic.

e) Sobreel de l'Institut

Municipal

d'Assistència Sa¬

nitària: quecaldria

puntualitzar si el

seu

personal és la¬

boraloté el caràcterde funcionari.

f) Sobre els dels Patronats

Avillar Chavorros

i de

les Escoles Domènech: que no té sentit

mantenir tals

Organismes quant tots els seus

ingressos

provenen del _{Pressupost municipal; i}

g) Sobre els del Patronat

de

l'Escola Massana:

que trobamolt reduïtsels ingressos-1.200.000

pessetes-per venda dels objectes

realitzats

pel professors

i dei¬

xebles i _{sospita que les}

_{consignacions de}

_{les partides}

222 i 223 estan creuades.

Formula, a continqació, les següents

observacions

generals: que a totes les

Àrees

apareixen els

concep¬

tes "estudis i _projectes",

_"honoraris

_{professionals" i}

"treballs a l'exterior", sense detallar res més malgrat

representar molts milions

de

pessetes,

tots

els quals

palesen una reduïda

utilització dels

tècnics integrats

a la _{plantillamunicipal; que detecta una manca}

_de

_preo¬ cupació per la

conservació del patrimoni

vial, actitud

que pot implicar una

descapitalització important

per a la Ciutat: ha derecomanar, doncs, l'estudi acurat dels dèficits funcionals existentsental camp;quel'equip de

govern noha contestat encara

al Programa

d'actuació

alternatiu _{presentat pel Grup popular;}

_i

_{que, a}

_juís

_seu, continuaen_{vigorl'article6del Reial Decret}

2513/1983,

on es detallen les certificacions del Secretari i de l'In¬

terventor que han d'acompanyar el Pressupost

però

que no hatrobat a l'expedient.

Anuncia, per últim, que, per lesraons

exposades,

el

Gruppopular votaràencontra

dels Pressupostos

per

al

porperexercici.

El Sr. Trias matisa quecomparades amb les de 1983

-no amb les inicials del Programa d'actuació

vigent-les dotacions per aserveis socials han

baixat, almenys,

dotze_{punts i inversamentles corresponentsa}

_adminis¬

tració i govern, han pujat del 3 al 13

%;

que

la

pressió

fiscal ha _{augmentat d'una manera}

_dràstica;

_que

_els

seus comentaris sobreel creixement dels funcionaris i dels contractats anaven referits a les consignacions

pressupostàries i no al

nombre de

persones, com, per

error ha donatentenent; que en l'importde les aliena¬

cions immobiliàries nos'hi potcomptarla venda de les

Plantes _{depuradores a la}

_{Corporació Metropolitana}

perquèestractad'una

operació

política

que

té

per

ob¬

jectepagar enespècie els deutes

pendents

amb

aque¬ lla Entitat_{i, pertant, nodesvirtua laseva}

_afirmació

_que el mercat no ha acceptat lesrealitzacions

patrimonials

projectades.

El Sr. _{Comas insisteix que a pesar de les matisa¬} cions_{conceptuals del Segon Tinent}

_d'Alcalde,

_atesa

_la

composició del sistema

tributari

municipal

quan

la

renda creix menys que l'índex depreusal consum, no

li semblen _{lògiquesles comparacions}

_{amb el producte}

interior _brut;es mostradisposata substituir la referèn¬

cia al Partit Socialista Obrer Espanyol recollida en la

seva esmena perl'expressió "de l'equip de govern so¬

cialista de l'Ajuntamentde

Barcelona"; i significa

que les xifres facilitades en el debat sobre les Ordenances fiscalseren més petites nomésgrosses que

les d'ara

perquè llavors els percentatgesd'increment

fossin més

baixos: no hi ha, doncs, contradicció en lesseves pa¬ raules; que _{llegeix, naturalment,}

els

punts que

li inte¬

ressen _{però procurantnotergiversar el sentit}

total;

_que

l'aportació a "Iniciatives, S. A." de

1.000

milions

per a inversions a _{determinar, ni tant sols justifica per què}

Pressupostosendebat, són: rebaixara500.000pesse¬

tes les_{previsionsper amaterial imprèsque eren l'any} anterior de 16 _{milions; reduir}en un40 % lesconsigna¬ cions per alloguers d'immobles; manteniren les matei¬

xesxifres de l'exercici anterior les_{despesesenvestua¬}

ri; i reduir de 81 a6 milions les despeses en formació del _personal.

El Sr. Conill anuncia que el Grup comunista votarà favorablement els _Pressupostosperal proper any que

compleixen els objectius polítics de l'equip de govern,

destaca, tanmateix, que nosón els Pressupostos que

la Ciutat necessita_{perquè els Ajuntaments, per manca}

de recursos, es veuenobligatsadesenvoluparuna po¬ lítica d'austeritat_{però també de moderació la qual, en}

una_{època de crisi com la present,no ha d'ésser la tò¬}

nicade l'Administració local:_{conseqüentment, encara}

que nosigui aquest el lloc adequat perdiscutir el tema,

no _{potpascompartir les apreciacions del Sr.de Nadal}

sobre la filosofia dels_{Pressupostos generals de l'Estat}

però sigui quina sigui aquesta, l'Administració local

(que està mirada amb desconfiança i és l'assignatura pendent de l'Estat i de la Generalitat), necessita més

recursos _{perquè l'equació, establerta pel Sr. Alcalde,}

entre democràcia i _{despesa local és molt encertada.} Creu quesien el futures manté la política d'austeritat

imoderació s'haurà de_{procedirala retalladao conge¬} lació dels serveis _municipals, a l'endeutament dels

Ajuntamentso al'increment de lapressiófiscal; ipensa queaquestAjuntament,perl'eficàcia de lasevagestió,

té prouforça moral perexigirque l'Administració local

sigui tractada com esmereix;queel Sr. Alcalde hauria

de manifestar-se al respecte amb la deguda energia política davant de la Generalitat i del Govern Central

perquè els problemes polítics electorals no poden in¬

terferir-seen _{aquestaqüestió; i que convindriaunade¬}

claració_{conjunta d'aquest Plenari relativa}al'exigència

queel Govern de l'Estatrevisi lasevapolíticaversl'Ad¬

ministració local.

El Sr. Ferreironotroba correctel'enfocament,donat pel Sr. Trias a laproblemàtica de la

descentralització,

que ha deixat

reduïda

a

l'aprovació del Reglament

en funció de la Carta _{municipal; i explicita} que els objec¬

tius de la _{descentralització són aproparl'Administració}

als ciutadans i atacarels _{problemesque es plantegen} als Districtes ambun_{esperit equilibrador;queels Pres¬}

supostos pretenen assolir-los deforma gradual a tra¬ vés de les _{partides corresponents alFonsdelliure dis¬} posició,ales obresper avies locals, alcondicionament

delesseusdels Districtes iaobres_{d'infrastrqcturage¬}

neral; que les previsions per resoldre els problemes

dels barris s'han incrementat_{quasi un 100 %en rela¬} ció a _{l'any anterior i permeten les actuacions urgents}

que es vagin produint; que les obresen espais locals

es concentren en 30 actuacions, distribuïdesamb un

criteri _{polític tendent a reduir els desequilibris territo¬} rialsen els barris de laCiutatVella,d'Horta-Guinardó i de Nou Barris iala ZonaFranca;que les obresen vies locals _{pretenen millorar estructures gastades pel}

temps i fer ciutatallocs mancats delsserveis mínims,

de_{clavegueram, enllumenato pavimentació} com són

la ZonaFranca, Nou Barris, el Besòs i el Carmel; ique

en la remodelació de le seus dels Districtes s'esmer¬

cen 162 _{milions que serviran també per a recuperar} obres del nostre _{patrimoni arquitectònic. Agrega} que,

tanmateix, no es dóna encara per satisfet perquè les

nou transferències realitzades fins ara s'han de com¬ pletar amb les corresponentsa les instal·lacionsespor¬

tives, ajoventut i a les llicències d'ocupació de lavia pública; i que els 2.000 milions administrats pels Dis¬ trictes i els 2.084 milions per aespais viaris i obres pú¬ bliques en els barris marginals demostren que la des¬ centralització serveix peradministrar millor i amb més rendibilitat i perorientar la política general de l'Ajunta¬

mentversleszones urbanes més_deprimides.

El _{Regidor de Règim Interior, Sr. Ruiz iPena,precisa}

que actualment hi ha 2.000 funcionaris menys que l'any 1979 i els contractats administratiussóntan sols 200 quan eren 750 l'any esmentat; que l'incrementde la _{partida de contractació de personal} es deu al fet d'haver-hi inclòs la_despesaperals becaris de laGuàr¬

dia Urbana queabans figurava alcapítol II ia la labora-lització de determinades _{categories; i} que la reducció de _{personal operada no ha impedit l'increment dels}

serveis i de la _{productivitatgràcies a la informatització} que properament s'estendrà als Serveis d'Urbanisme (amb la consegüent reducció, en una tercera part, del tempsde tramitació dels expedients), i als Districtes.

La _{Regidora d'Ensenyament, Sra. Vintró, recorda}

que un dels objectius prioritaris de

l'Àrea

d'Ensenya¬

ment era elevar l'oferta _{pública d'escolarització (que} tenia el _{paràmetre més baix de totCatalunyaid'Espa¬} nya) amb la construcció de novesescoles, amb la in¬ corporació ala xarxapública de les escoles inclosesa la Llei 14/1983 i amb la_{signatura deConvenisamb ins¬} titucions titularsd'escoles; i en relacióa tais aspectes precisa: 1 )quedes de 1982, s'arrossega elconveniper construir a Barcelona, 15 nous centres escolars, dels quals noméssen'estan edificant5;2)que enels Pres¬

supostos de 1984 i 1985 hi hadotacióper a lacompra del sòl de les escoles afectades per la citada Llei; ique s'han _{signat els convenis de cessió d'escoles -dels} quals com, percert, s'ha donat compte en el despatx

d'ofici d'aquesta sessió- amb la Caixa de Pensions i

ambel Ferrocarril _{Metropolità ien restapendentunal¬}

tre amb la Caixa de Barcelona; que la ratio escola

pú-blica-escola privada, que era del 27,3 % l'any 1979 i

del 31,5 % el 1984, arribarà el 1987 al 39,7 % o al

46,3 % si s'incorporen les 40 escoles del Col·lectiu

d'Ensenyants per a l'Escola Pública Catalana, però

continuaràencaraperdessota de les mitjanescatalana

i _{espanyola; i 3) que siescompleix el conveni esmen¬}

tat, s'hauran construït 17.000 nous llocs escolars, al¬

tramentseran només 11.000.

Significa, prescindint de discussions competencials,

que si aquest Ajuntament dedicava a la millora de la

xarxa escolar la xifra de 15.000 pessetes anuals per aula quehi dediquen els altres Ajuntamentsde Catalu¬

nya, gastaria 40 milions de pessetes per donar lama¬

teixa cobertura, tanmateix n'hi destina 400, és a dir, 100.000_{pessetes anualsperaula i, pertant, gastaen} tals_{actuacions, la mateixa quantitatque la Generalitat} esmerça ales escoles de la resta demunicipis de Cata¬

lunya, els quals, conseqüentment, poden tenir llurses¬

coles en millorscondicions; que, segons un estudi

de

1982, les esmentades atencions exigienuna despesa

de 1.100 milions de _{pessetes, dels quals ja} se n'han

gastat 1.011 (que no han resolt encaraels

problemes

d'infrastructura i peraixò, el conveni citat abans,

inclou

530 milions en matèria de _{seguretat), i les consigna¬}

cions per atalfi dels Pressupostos de 1986,

sumant

les

partidesd'inversió i de

conservació i manteniment,

su¬ perenels661 milions de pessetes;que,

demés,

l'Àrea

tascaper ala qual s'ha reclamat i obtingut, avegades, la col·laboració de la Generalitat, dels Instituts de Cièn¬

cies de l'Educació i de la Universitat, però cal arribar més enllà constituint el Patronat _{Municipal Escolar; i}

que la reestructuració dels serveis de menjadors per¬ metrà un _{estalvi que, en col·laboració amb}

_l'Àrea

_de

Serveis _Socials, es mirarà d'aplicaren aquelleszones urbanes quemés ho necessiten.

El _{Regidor de Sanitat, Sr. Clos, aclareixquela meitat}

de la _{despesa de personal de l'InstitutMunicipal d'As¬} sistència Sanitària correspon a funcionaris i l'altra a contractats laborals, _{perquè la plantilla manté la} ma¬ teixa_{proporció;queamb els 1.400 milions de pessetes}

per beneficència inclosos al capítol II, esprestaassis¬ tència sanitària a un _{percentatge de la població, esti¬}

mat entreel 4 i el 6%, quenogaudeix decapprotecció

sanitària; ique el Pressupost reflecteix els canvisope¬

rats _{durant els últims anys en el marc sanitari poten¬}

ciantuna forta _{presència de l'Administració local}en el campde la protecció ambiental i de la sanitat alimentଠriamentre_{que, enelcampde l'assistència sanitària ha}

de destinar més de 1.000 milions de_{pessetes per co¬}

brir la diferència entre el cost _{dels serveis que prestai}

la _{contrapartida} que abona l'Institut Català de la Salut

segons unes tarifes que estan congelades des del 1981.

El _{Regidor de Transports i Circulació, Sr. Torres, in¬}

dica que les dotacions pec a la seva

Àrea

s'ajusten a les directrius del Programa d'actuació, en matèria de

renovació, ampliació j conservació dels sistemes de control del _{trànsit; que la substitució dels equips ac¬} tuals peraltres de tecnologia més avançada disminuirà els costos de manteniment i reduirà de 3,45 a 1,44 la

mitjana anual d'avaries per instal·lació; que el nombre de cruïlles semafortizades _{s'ampliarà del 65 al 40 % i} això _implicarà una reducció del 12 % enel temps dels

recorreguts, un augment de tres punts de la velocitat comercial_{mitjana, unestalvi del 12 % enelconsumde}

carburant i unadisminució del 12 % de la contaminació produïda pels vehicles; que es millorarà la regulació delsaccessos ala Ciutat;que s'està treballantenla in-formatització de les multesa_{fi que recuperin elseu ca¬}

ràcter dissuasiu _{ja que les estadístiques de vehicles} denunciats _{(segons les quals} un 50 % no tenen cap multa, el 95 % en tenen menys de cinc i solament el

0,5 % en tenen més de 25) avalen la política d'actuar sistemàticament i selectivament sobre la minoria d'in¬ fractors_{mitjançant les multes i la retirada de vehicles; i}

que _{el Pressupost de l'any vinent inclou la primera} anualitat per a la construcció de la Terminal d'autobu¬

sos _{de l'Estació del Nord que espodrà materialitzar si}

la Generalitat _{compleix el compromís, recollit en un} Convenia_{punt de firma, de finançar-ne el 55 % de l'im¬}

port.

La _{Regidora de Serveis Socials, Sra. Masgoret, co¬}

menta_{que enmatèria de serveis socials (assignatsper}

lanova_{legislació local als Ajuntaments)el Pressupost}

presentaun increment del 24% que garanteix la conti¬ nuïtat dels _{següents serveis: a) la prevenció de la}

droga i altres toxicomanies (a la qual es destinen 140 milions de _{pessetes), lluita en la qual l'Ajuntament ha}

estat _{peoneri que ocupa 60 persones que, l'últim any,}

han atès 10.000 visites, de les quals 660 varen ésser primeres visites de 530 heroïnòmans i 130 alcohòlics: b) l'ajuda domicilària que s'incrementa en 30 milions; c) l'atenció primària als Districtesatravés dels 20cen¬ tres ubicats en diferents barris on s'han atès 35.000

visites; i d) la prevenció de la delinqüència, mitjançant vuit educadors de carrer; que els Pressupostos dels Patronats _{municipals de Disminuïts Físics i Psíquics,}

tenenun_{augmentdel 17,5% que assegurenel funcio¬}

nament _{del serveis d'estimulació precoç; que tanma¬}

teix, no se sent satisfeta i had'expressar laseva preo¬ cupació perla qüestió sociala la Ciutat i pel desori le¬ gislatiu en aquest camp així com pel finançament

d'aquest tipus de serveis (prestatsarreud'Europa pels Ajuntaments ambuna importantcontribució dels nivells

administratius _{superiors que arriba al 75 %) perquè a} pesar d'ésser una competènciaexclusiva de la Gene¬

ralitat, aquesta no té dotació pressupostària suficient

per sufragar-los, de manera que el Grup convergent demana ací serveis socials _{però en el Parlament de}

Catalunyaes nega a incrementar els Pressupostosper

a_{tais finalitats: pertant, totsels Grups municipals hau¬}

rien de reflexionar i _{propiciar en altres Institucions in¬}

crements similars als decidits per l'equip de govern d'aquest Ajuntament.

El _{Regidor de Joventut i Esports, Sr. Truñó, havent} advertit queels 2.000 milions assignats alaseva

Àrea

no són els únics recursos _{dedicats per l'Ajuntament a}

la _{política juvenil ique perprimera vegada laseva}

_Àrea

aconsegueix l'1 % dels capítols I, II i IV, significaque el Sr. Trias s'ha oblidat de citar, dins la llista d'actua¬ cions acabades, el Projecte Jove que es troba ja en fase_{d'aplicació;}que les dotacionsperpotenciar l'asso¬ ciacionisme_{juvenil creixen un 30 %; que l'any vinent}

seran _{traspassats als respectius Districtes 30 Casals}

deJoves, 14CasalsInfantils itotesles instal·lacionses¬ portives d'interès de barri i de Districte;quela Genera¬ litat només ha concedita _{Barcelona 1.500.000 pesse¬}

tes_{dels 40 milions quetenia previstos per a inversions}

enmatèria de_{joventut i, trencant}unatradició de treball que arrencade 1982, nos'ha pogut signarencaraamb ella el Conveni de 1985 per a la construcció denoves instal·lacions_{esportives demaneraquesino esforma¬}

litza, dificultarà l'execució de les obres pendents a Renfe-Meridiana, Gràcia,el Carmel, la TrinitatVella i la

Verneda, aixícomdel Pla d'instal·lacionsales escoles; que hi ha el perillque el Departament de Treball de la Generalitat _{vulgui gestionar directament els Plans}

d'Ocupació juvenil en els quals han participat els dar¬

rers tres_{anys2.000 joves mitjançant projectes}

d'auto-ocupació, de formació-treball i de col·laboracióamben¬

titats sense_{afany de lucre; ique per difondre l'educa¬}

ció _{física, la pràctica esportiva i els valors de} l'olim-pismeenel medi escolar, el Pressupostpreveuel reci¬ clatge de 200 professors d'ensenyament general bàsic i la realització del Pla de millora de les instal·lacionses¬

portives escolars. Reclama, perúltim, un pacte institu¬ cional en _{política juvenil i esportiva.}

El _{Regidor de Serveis Municipals, Sr. Serra i Martí,}

explicitaque, l'any vinent, laseva

Àrea

té previst: En el camp de la neteja; implantar definitivament el

nou Pla de _neteja,queimporta 3.300 milions depesse¬

tes, resultat de la suma dels 2.800 milions de la con¬

cessió i dels 500 milions que costarà la gestió directa del servei a lazonade_{Gràcia;estendreatota laCiutat} la recollida d'escombraries _{mitjançant contenidors;}

ampliarasis elstres punts actuals de transvassament de runes _{per tal d'acabar amb els abocaments salvat¬}