Núm. 23 / Any XCVI 10 de setembre de 2009
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 26-6-2009 ... 2073 Acords sessió 24-7-2009 ... 2106
Comissions del Consell Municipal
Comissió de Cultura, Educació i Benestar
Social. Acta sessió 16-6-2009 ... 2110 Comissió d’Acció Social i Ciutadania. Acta
sessió 16-6-2009 ... 2130 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació
i Coneixement. Acta sessió 16-6-2009... 2145 Comissió de Presidència, Territori i Funció
Pública. Acta sessió 17-6-2009 ... 2157 Comissió de Sostenibilitat, Serveis Urbans i
Medi Ambient. Acta sessió 22-6-2009 ... 2181 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Actes ses-
sions 12 i 18-6-2009 ... 2194 Comissió d’Hisenda i Pressupostos. Acta
sessió 18-6-2009 ... 2212 Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i
Habitatge. Acta sessió 18-6-2009 ... 2226
Acords
Acords de les sessions de juliol de 2009 ... 2248
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convo- catòria de dos concursos per a la provi-
sió de vint-i-tres llocs de treball ... 2252 Deu llocs de tècnic/a de Prevenció i Parti-
cipació ... 2253 Tretze llocs de cap de Projecte d'Obres i
Manteniment de Districte ... 2254 Convocatòria d'un concurs per a la provisió
d'un lloc de treball de l'Institut Municipal
de Mercats de Barcelona ... 2255 Lletrat del Departament Jurídic Administra-
tiu de Mercats Municipals ... 2257 Convocatòria d'un concurs per a la provisió
d'un lloc de treball de l'Institut Municipal
d'Hisenda ... 2258 Tècnic de Gestió de Deutors ... 2259 Bases que han de regir la convocatòria del
concurs específic per a la provisió d'un lloc de tècnic de suport en Recursos Hu- mans (Consorci de Biblioteques de Bar-
celona) ... 2260
Nomenaments de funcionaris/àries de
carrera ... 2263
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 26 de juny de 2009 i aprovada el dia 24 de juliol de 2009
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-sis de juny de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi Willi-am Carnes i Ayats, RWilli-amon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carrei-ras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència l'Im. Sr. Jaume Ciura-na i Llevadot.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 29 de maig de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con-sistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 22 de maig de 2009 (S1/D/2009 2540), que crea la Direcció de Comuni-cació de l'Alcaldia adscrita a la Gerència de Serveis Generals i Coordinació Territorial amb nivell equiva-lent 2850E de l'actual Catàleg de Llocs de treball i adscriu la Direcció Tècnica de Premsa a l'esmentada Direcció de Comunicació.
2. Decret de l'Alcaldia, de 25 de maig de 2009 (S1/D/2009 2899), que considera la Direcció de Serveis de Participació Social, adscrita a la Gerència d'Acció Social i Ciutadania, com a Direcció de Pro-grama de Participació Social, amb les funcions que es detallen als annexos, i amb un nivell equivalent 2619X del vigent Catàleg de Llocs de Treball.
3. Decret de l'Alcaldia, de 29 de maig de 2009 (S1/D/2009 2695), que aprova el nou model de relació entre l'Ajuntament de Barcelona i l'empresa Barcelona: Serveis Municipals (B:SM) i crea la Co-missió d'Administració Divisional de Mobilitat a la Via Pública, la Comissió d'Administració Divisional de Lleure i la Comissió d'Administració Divisional del Zoo de Barcelona.
4. Decret de l'Alcaldia, de 5 de juny de 2009 (S1/D/2009 2790), que nomena el Sr. Miquel Reñé Garaboa secretari tècnic del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat i la Sra. Rosa Martín i Niubó secretària d'actes de l'esmentat Consell.
5. Decret de l'Alcaldia, de 10 de juny de 2009 (S1/D/2009 2865), que actualitza la composició del Consell Assessor de Salut Laboral.
6. Decret de l'Alcaldia, de 15 de juny de 2009 (S1/D/2009 2914), que nomena el Sr. Jordi Martí Grau, delegat de Cultura, President de la Comissió Executiva del Consorci Mercat de les Flors / Centre de les Arts de Moviment.
b) Mesures de govern
Mg 1. Disseny HUB Barcelona.
cen-tre de referència que ha de servir per reforçar i consolidar aquesta capitalitat del disseny de la ciu-tat. Per aconseguir-ho, es treballa amb tres objec-tius fonamentals; d'una banda, conservar el patri-moni i ampliar les col·leccions; en segon lloc, generar coneixements, ser un centre de debat i recerca entorn del disseny; i, en tercer lloc, coope-rant intensament amb la indústria i les empreses del sector, en les quatre àrees que se subdivideix el disseny: l'arquitectura com a disseny de l'espai, el disseny gràfic, audiovisual i de comunicació, el dis-seny industrial i el disdis-seny del vestit.
Manifesta que fa un any que el centre està en marxa, i la seva identitat visual ha obtingut re-centment quatre guardons a la trenta-novena edició dels Premis Laus. Durant el 2009 ha disposat d'un pressupost de 3,3 milions d'euros, amb 18 perso-nes de plantilla i el seu director, el Sr. Ramon Prat, a qui aprofita per felicitar per l'encert en la conduc-ció del projecte, tasca que s'ha desenvolupat en les seus provisionals del Palau de Pedralbes i del carrer de Montcada, on s'ha reagrupat el Museu de les arts decoratives –excepte la ceràmica–, el del tèxtil i la indumentària i el gabinet de les arts gràfiques, al qual s'han afegit noves col·leccions. Igualment, s'han desenvolupat exposicions permanents i tem-porals pròpies, o en coproducció, per exemple, amb el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i amb el Fo-ment de les Arts Decoratives.
Ara, s'ha fet un pas més per iniciar la construcció de la seu definitiva de l'edifici corporatiu del DHuB, amb 30.000 metres quadrats, emplaçat a la plaça de les Glòries, que configura una de les portes d'entrada al districte 22@. Aquest centre compta amb l'acord de la Generalitat de Catalunya per es-tar regit per un consorci entre ambdues administra-cions i, per tant, esdevenir un servei per al conjunt del país. És, doncs, un altre gran projecte que exemplifica com la creativitat esdevé un motor de desenvolupament econòmic de Barcelona, de la mateixa manera que el Parc de recerca biomèdica ho és per a tot l'àmbit de la biomedicina; o el reno-vat zoo de Barcelona ho pot ser per a l'àmbit del medi ambient.
El Sr. Freixedes expressa que el seu Grup com-parteix la valoració del que representa el disseny per a Barcelona, per a l'economia i per al futur; igualment, troba encertat l'emplaçament d'aquest hub a Glòries, a tocar del 22@, un districte d'eco-nomia innovadora, i afegeix que, llevat de certes crítiques des del vessant urbanístic al districte 22@ que han fet en ocasions, reafirma que coincideixen amb el govern municipal amb l'aposta estratègica de la ciutat amb la nova economia.
Consideren molt bona notícia, per tant, que la seu del DHuB ja comenci a fer-se realitat, un dels grans projectes de la plaça de les Glòries. Addueix, tanmateix, que troben a faltar més complicitat amb l'àmbit del disseny de la ciutat a fi que tingui més presència en aquesta actuació i pugui influir i
deci-dir determinats aspectes del hub. Entén que si no s'aconsegueix lligar aquest equipament a l'activitat real, a l'hora de la veritat no acomplirà els objectius que es pretenen.
No vol deixar de banda, però, altres centres de creació i difusors de cultura que també està previst ubicar en l'àmbit de les Glòries com ara la Bibliote-ca del Clot, i esmenta el compromís municipal d'ha-ver-la conclòs el 2011, i que certament no es podrà complir.
Finalment, opina que el govern municipal hauria de fer una reflexió sobre l'establiment de preferèn-cies, atès que solen prevaldre els grans equipa-ments de ciutat, però es descuiden els equipaequipa-ments de barri que són essencials per nodrir els grans equipaments de ciutat.
La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup valora l'enfocament del disseny del DHuB. Consideren que el disseny és una clau de futur per la seva capacitat transformadora fonamental de la ciutat, tant pel que fa als elements arquitectònics com pels produc-tius, i té un gran impacte sobre l'activitat econòmi-ca de la ciutat i potencia allò que realment es vol destacar.
En veure les dades econòmiques de Barcelona és fàcilment comprovable l'efecte directe que té el disseny en el valor productiu. El darrer any, el 51% de les empreses ha esmerçat esforços per millorar el seu disseny; el 53% ha millorat la productivitat gràcies al disseny, i el 58% obre nous mercats també gràcies al disseny. Cal potenciar, per tant, el valor diferenciador del disseny.
Troben a faltar en la mesura de govern, però, més interrelació amb el món empresarial i tot allò que pot aportar al disseny; convindria que el centre disposés de llocs de trobada amb els emprenedors a fi que puguin incorporar el disseny en la seva activitat. Reclamen, doncs, que facin més esforç i aprofitin la sinergia que crearà el centre a fi d'in-corporar-lo com una activitat fonamental i un valor de futur i, alhora, generar complicitat entre tots els centres de disseny de la ciutat.
Per acabar, considera que, precisament per la importància que es dóna a aquest nou centre, no convé oblidar els altres catorze equipaments de l'entorn de les Glòries, molts dels quals són equi-paments i serveis bàsics.
El Sr. Florensa recorda que l'Ajuntament i el De-partament de Cultura van signar aquest maig un conveni que permetrà posar en marxa nous equi-paments museístics i centres culturals a la ciutat, entre els quals el centre de disseny Hub, que té la voluntat de superar la idea clàssica de museu i que donarà cabuda als diferents actors que conformen l'àmbit del disseny i la creativitat, un àmbit que sense cap mena de dubte caracteritza Barcelona al món.
adaptant als canvis morfològico-urbanístics que ha experimentat el projecte de reforma de la plaça de les Glòries. Remarca, del nou equipament, la seva arquitectura sostenible, que permet l'eficiència energètica de l'edifici, de manera que gasti set ve-gades menys que un edifici convencional.
El seu Grup, d'ençà que va tenir coneixement del projecte, considera que el nou centre representa el tipus d'arquitectura encertada que connecta amb la voluntat expressada per ERC d'impulsar a la ciutat un model urbanístic del segle XXI, que té en la pro-posta dels ecobarris el màxim exponent. Per tant, desitjarien que aquest centre no fos un projecte aïllat en aquest sentit, i que els seus criteris de sostenibilitat prevalguin i siguin la tendència en els projectes urbanístics futurs.
Remarca, tanmateix, que malgrat la idoneïtat d'aquest edifici a la plaça de les Glòries, troben a faltar un projecte global, cohesionat i definit per a aquest espai de nova centralitat, i entén que, en-guany que se celebra l'Any Cerdà, el millor home-natge que se li pot fer és redefinir aquest àmbit en el seu conjunt.
La Sra. Blasco significa que els darrers vint-i-cinc anys Barcelona s'ha posicionat com una de les capi-tals referents del disseny al món, i s'ha convertit en un sector estratègic a la ciutat, amb el qual hi té un gran vincle històric i és la base de moltes escoles i indústries.
El Grup municipal d'ICV-EUiA valora positivament el Disseny Hub Barcelona perquè, tal i com sugge-reix la seva mateixa denominació, ha de permetre redistribuir, organitzar i optimitzar el potencial que avui conforma el món del disseny a la ciutat, con-nectant passat, present i futur del disseny amb l'arquitectura, el disseny gràfic i el de producte i la moda conjuntament amb els consumidors i les ins-titucions.
Mostra el seu convenciment que es convertirà en un centre neuràlgic d'una xarxa d'institucions, mu-seus, empreses i persones que treballen per i amb el disseny i, de ben segur, serà un element més per aconseguir un èxit del clúster del disseny que està impulsant el 22@.
Volen posar èmfasi en la concepció més moderna de museu, en aquest cas la integració en un centre d'un museu i un laboratori a fi de promoure el co-neixement i el bon ús del disseny, i amb l'objectiu d'estimular la recerca i promoure l'activitat col·la-borant amb l'entorn empresarial. Tot plegat acom-panyat amb programacions tant per a professio-nals, especialistes i estudiants com per al públic general, i és important que un centre d'aquestes característiques tingui vocació d'obrir-se a la ciuta-dania.
Les noves instal·lacions han de permetre posar en valor diverses col·leccions que actualment inte-gren el museu tèxtil i de la indumentària, el de les arts decoratives i el gabinet de les arts gràfiques.
Vol destacar especialment l'aposta per la soste-nibilitat en l'edifici, atès que es fonamental pel con-cepte disseny.
El Sr. Martí agraeix explícitament el suport de tots els Grups municipals a aquest projecte, àmpli-ament reflexionat, debatut i consensuat amb el món del disseny. Avança que, en el que serà el govern del consorci del centre, està previst que es creï un consell assessor, on intervindran els repre-sentats dels sectors i col·lectius de l'àmbit del dis-seny. Remarca que es tracta d'un projecte plena-ment vinculat a una concepció moderna, per això no s'anomena museu ni centre perquè és més que això, és el que defineix molt bé el terme hub, un espai d'encreuament i de relació; per aquest motiu té ple sentit la seva ubicació, i afegeix que no han de témer que la construcció del DHuB vagi en de-triment de la resta d'equipaments projectats.
El Sr. Freixedes precisa que el seu Grup té molt clar que el DHuB no es contraposa a les bibliote-ques, només demanaven que hi hagués la mateixa atenció per a la resta d'equipaments de la zona.
El Sr. Martí remarca que no hi ha d'haver cap impediment perquè la Biblioteca del Clot es dugui a terme amb els calendaris previstos.
El Sr. Alcalde agraeix el suport al projecte Dis-seny Hub Barcelona que, tant en el seu contingut, com en el magnífic continent de l'edifici projectat, reforça la capitalitat de Barcelona en el món del disseny i comença a dibuixar l'espai de nova cen-tralitat al bell mig de la ciutat.
Mg 2. Pla Director de Bombers de Barcelona 2009-2011.
La Sra. Escarp presenta la mesura de govern que desenvolupa els continguts del nou Pla director de Bombers. Observa que es tracta d'un document viu que caldrà anar adaptant a les realitats i les neces-sitats d'una societat i una ciutat canviants, i que renova el compromís de servei amb la ciutadania.
Aquest nou Pla director neix després d'un diag-nòstic molt acurat a partir de l'evolució dels serveis d'intervenció dels darrers cinc anys, amb una mit-jana de 15.287 serveis anuals, que té en compte el nou marc legal que inclou la Llei d'incendis de la Generalitat o la futura Llei de bombers; que con-templa els nous espais ciutadans on es desenvolu-pen actes multitudinaris, o els canvis físics que ha sofert la ciutat amb l'ampliació de les zones logísti-ques o les noves terminals de viatgers del Port. Barcelona s'ha convertit en un enclavament logístic, amb noves infraestructures viàries i amb activitat predominantment de serveis, tot conservant el ca-ràcter residencial i comercial. Així doncs, també es preveu l'adaptació dels procediments i de les tècni-ques d'intervenció a les noves tipologies de risc.
l'establiment d'una xarxa de sis parcs tipus i un de temporal, dimensionats per població i per risc espe-cífic, que podran assumir els serveis ordinaris amb recursos propis, i amb una estructura de coman-dament especialitzada en aquestes necessitats.
Precisa que dimarts passat, l'alcalde i el Presi-dent del Port van posar la primera pedra al parc del Port, que ja neix amb aquesta concepció i que do-narà servei al Port, a Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i al barri de Sant Antoni.
Un segon objectiu és continuar amb la revolució tecnològica de materials de la flota de vehicles i dels sistemes d'informació, creant més corredors d'emergència, i en la integració de noves bases de dades als serveis informàtics de bombers. Afegeix que totes aquestes actuacions tenen prevista una inversió d'11 milions d'euros per al període 2009-2011.
Paral·lelament, es potenciarà la carrera profes-sional dels bombers, es reforçaran les hores de pràctiques i es convocaran 105 noves places per al mateix període. Es reforçaran els estàndards d'ex-cel·lència amb millores tecnològiques i organitzati-ves, a través del centre de gestió d'emergència, el 112 i la coordinació amb tots els altres serveis d'e-mergències.
En definitiva, es tracta de renovar i mantenir el compromís de servei amb la ciutat, mantenint i reduint el temps d'arribada als serveis urgents en menys de deu minuts.
Aquests són, de manera molt concisa, els eixos principals del nou Pla director, que també recull la integració de l'àrea de Protecció civil i, per tant, la gestió més òptima de tots els plans d'emergència de la ciutat.
El Sr. Blasi agreix la presentació d'aquesta mesu-ra de govern, que espemesu-raven des de feia temps. Remarca, però, que haurien volgut disposar d'a-quest document amb més antelació a fi de poder-lo analitzar més detingudament. Malgrat això, amb les declaracions de l'acte de dimarts passat i a què s'ha referit la regidora, van poder percebre alguna in-formació addicional.
Referma el suport del Grup municipal de CiU al cos de bombers que, amb 176 anys a l'esquena, és un referent per a la ciutat i per a altres cossos de bombers d'àmbit de país, estatal i, fins i tot, inter-nacional.
Pregunta si aquesta mesura de govern ha arribat a un consens amb la plantilla de bombers; i afegeix que estaran amatents de la futura Llei de Bombers que ha d'aprovar el Parlament de Catalunya.
Tot seguit, es refereix a alguns aspectes concrets de la mesura com ara la incorporació del parc de Vallvidrera a la dotació de parcs fixos; igualment, volen saber què passa amb el parc central de l'Ei-xample, atès que en alguna ocasió s'ha parlat de traslladar, possibilitat sobre la qual no se'n fa es-ment a la mesura. Tampoc no es parla dels serveis
d'emergències mèdiques, i voldrien saber el motiu pel qual no se'n permet la continuïtat.
Tanmateix, es feliciten per la voluntat de canvis i d'inversió en equipaments i infraestructures que s'hi expressa i que el seu Grup ha reclamat a bas-tament l'any passat.
Quant a la formació, vol remarcar la necessitat de motivar que s'incorporin més dones al cos de bombers.
El Sr. Villagrasa, d'entrada, fa un reconeixement públic a la tasca dels bombers de Barcelona pel servei que presten a la ciutat.
Rebat l'argument que consta en la introducció del Pla director, i que és que aquest pla respon a la necessitat d'afrontar els nous reptes que es gene-ren a la ciutat i, contràriament, creu que era abso-lutament necessari perquè el pla director anterior va ser un fracàs, i l'execució, fins a dia d'avui, ha estat nul·la. En aquest sentit, recorda que el pla director del 1997 a què s'ha referit es va redactar per la pressió dels grups de l'oposició.
Certament, Barcelona es va transformant amb la creació de barris nous i nous entorns com ara l'es-tació de la Sagrera o l'activitat logística del Port, de manera que el pla director de Bombers ha de donar resposta a les actuacions en aquests nous escenaris actuals i de futur, i veure si el que s'hi planteja és realment efectiu. En aquest sentit, exposa un se-guit de dubtes que se'ls han plantejat, en primer lloc, sobre el funcionament i coordinació del 112; en segon lloc, en referència a la pèrdua d'un 11% del personal entre el 2006 i 2008; i, finalment, al fet que els temps d'arribada al servei d'urgència ha anat augmentant en més d'un 4% en el mateix període, així com que el temps requerit per extingir un foc també ha anat augmentant progressiva-ment.
Precisa, però, que amb tot plegat no pretén pas desacreditar el cos de bombers, al qual ja ha reco-negut només en començar la seva intervenció, sinó les directrius polítiques a què se'l sotmet i que cre-uen que els darrers anys, sobretot, han executat malament el Pla director del 1997.
En referència als sis parcs tipus que consten al document, aconsella assegurar-se que el parc del Port pot donar un servei suficient a Ciutat Vella, atès el tancament del parc de Drassanes. En segon lloc, reclamen que el parc de Vallvidrera estigui obert els 365 dies de l'any; i, en tercer lloc, els emplacen a millorar les instal·lacions en estat més precari com ara les del parc de l'Eixample.
Confien, doncs, que amb la nova estructura mi-llorin els temps de reacció i d'extinció, sense reduir la plantilla d'efectius del cos de bombers.
a la voluntat de superació a fi de millorar el servei, malgrat que en moltes ocasions les administracions no els han fet costat amb bones infraestructures.
Amb aquest nou Pla director es pretén, d'una banda, consolidar alguns elements que la xarxa de bombers ja té integrats en la seva cultura d'inter-venció i, d'altra banda, suma i consolida els esfor-ços pel que fa a la definició del parc territorial, a l'estructura humana i la gestió de comandament, i també en l'àmbit de la formació i les inversions en infraestructures i equipaments.
Igualment, aquest pla posa l'accent en els aspec-tes de coordinació de serveis integrals d'emergèn-cia, i entén que en aquest aspecte es veu condicio-nat perquè ha d'implicar altres administracions i altres serveis, per la qual cosa no pot emprar altres conceptes que potenciar, millorar i planificar sense poder concretar massa.
Amb tot, celebren la gran voluntat pressupostària d'aquest Pla, i l'estructuració de la ciutat en una xarxa territorial que ha d'abastar-la tota, reduint el temps d'intervenció i garantint que qualsevol tipus de servei arriba en el temps adequat.
Finalment, aprofita per agrair al govern municipal la presentació d'aquest Pla i emplaça la comissió pertinent a fer el seguiment de la seva aplicació.
El Sr. Mestre agraeix, al seu torn, la presentació d'aquest Pla director. Tot seguit, es refereix a l'a-daptació que contínuament ha de fer el cos de bombers a les circumstàncies canviants de la ciutat i, en aquest sentit, aquest Pla hi respon plenament; així com també respon a les exigències cada vega-da més grans en matèria legislativa i de servei.
Vol destacar la plena coincidència amb cinc ob-jectius clau que s'esmenten en la introducció de la mesura; així com que comparteixen els vuit punts de la mesura de govern, entre els que remarca especialment quatre aspectes que s'hi recullen. D'una banda, el compromís d'executar les inversi-ons que ja estan previstes, de prop d'11 miliinversi-ons d'euros, en el període 2009-2011; en segon lloc, destaca les noves incorporacions previstes al cos de bombers i el rejoveniment de la plantilla, així com els aspectes vinculats a la formació i a la carrera professional; en tercer lloc, la potenciació de la coordinació amb la Generalitat; i, finalment, subrat-lla tot allò que en la mesura fa referència a millorar i augmentar els recursos materials del cos de bom-bers.
Tal i com s'ha expressat en les intervencions an-teriors, el cos de bombers té un alt prestigi a la ciutat i un gran reconeixement i estima ciutadana, i per tant es feliciten pel pla que avui es presenta perquè ajuda a garantir que aquest cos es pugui projectar cap al futur.
La Sra. Escarp recorda que en fer una presenta-ció prèvia i abreujada als Grups municipals de les línies generals d'aquest Pla director, i posar-los a disposició informació exhaustiva a la Secretaria General, se'ls va demanar si tenien alguna
aporta-ció a fer, que va avançar que es respondria en el Plenari. Lamenta, doncs, que algunes de les inter-vencions d'avui hagin tingut una òptica escadusse-ra, desvinculada de la complexitat que significa parlar del futur d'aquest servei.
El Pla director vol adaptar i avançar-se a les no-ves realitats de la ciutat, renovar el seu compromís amb la ciutadania, continuar ampliant el cos amb la convocatòria de noves places i, també, reforçar les línies de comandament i l'estructura organitzativa interna; generar una carrera professional dins del cos i reduir l'edat mitjana dels professionals. La nova estructura territorial es defineix per parcs tipus, tots preparats per respondre a l'especificitat i als criteris territorials, de manera que no es plante-ja un parc central a l'Eixample, sinó també un parc tipus.
Aquest Pla director també està obert al que con-templarà la futura Llei de bombers de la Generali-tat; alhora que es treballa en el futur del 112, a través del model de la Sala conjunta de comanda-ment, on també hi ha integrat Bombers.
El Sr. Blasi agraeix els aclariments que ha fet la Sra. Escarp, però tot i amb això, manifesta que encara els resten algunes incògnites com ara quin serà el futur de la nova estructura del parc del car-rer de Provença, atès que no hi ha una inversió prevista; tampoc no se'ls ha respost la qüestió del servei d'emergències mèdiques pel que fa a les intervencions conjuntes amb bombers.
El Sr. Villagrasa destaca que la Sra. Escarp ha parlat de l'augment de la plantilla de bombers, però la realitat és que des del 2006 al 2008 s'han perdut 61 efectius del cos. No entén, doncs, si és que parla realment d'augmentar la plantilla o de mantenir el nombre d'efectius.
Tot seguit, sol·licita que es faci un seguiment, a través de la Comissió de Seguretat i Mobilitat, de la implantació del nou Pla director perquè no passi el mateix que amb l'anterior.
El Sr. Martínez vol refermar si tenen ben entès que la inversió prevista per al període 2009-2011 és de més de deu milions i mig d'euros; si s'aug-mentaran 70 places noves al cos de bombers en el mateix període; si el nombre d'hores de formació augmentarà d'un 45%; si hi ha la voluntat política clara que hi hagi un sistema actiu de treballar en la coordinació de serveis d'emergències diversos; i si queda clara la cobertura territorial amb la nova estructura de parcs.
La Sra. Escarp respon a la darrera intervenció del Sr. Martínez i li confirma que ho tenen ben entès, i afegeix que també hi ha previst reforçar tots els sistemes d'informació.
de l'equipament hospitalari i, per aquest motiu, no figura en el document.
Pel que fa al servei d'emergències mèdiques 061, precisa que la llei de la Generalitat recull qui les ha d'assumir; i una altra cosa és que per a l'atenció dels professionals del SPEIS hi hagi un servei d'e-mergències, bàsicament d'ATS, que ha de donar cobertura als professionals.
En referència a la demanda de fer un seguiment de la implantació del Pla director, afirma que s'ha previst crear una comissió de seguiment a través de la Comissió de Seguretat i Mobilitat.
El Sr. Alcalde tanca els torns d'intervencions re-cordant que el dimarts passat es va posar la prime-ra pedprime-ra d'un dels sis parcs tipus de bombers, el del Port, i allà van expressar, que en el seu 176è aniversari, el nou pla director significa una aposta de futur per a un cos del qual la ciutadania se'n sent molt orgullosa.
c) Informes
El Sr. Alcalde saluda els representants de la Jove Cambra Internacional d'Emprenedors presents avui en aquesta sessió.
1. Avaluació i seguiment del PAM 2008-2011. El primer tinent d'alcalde, Sr. Martí, es mostra sa-tisfet de poder presentar avui l'avaluació del com-pliment del Programa d'Actuació Municipal –PAM– una vegada arribats a mig mandat, tal i com s'esti-pula en el mateix Programa, i es remet tot seguit al document que s'ha lliurat als regidors i regidores, que consta de dues anàlisi complementàries amb l'objectiu de garantir la màxima transparència so-bre el compliment del PAM.
Així doncs, s'hi fa una primera anàlisi qualitativa que destaca, sobre la base dels deu eixos d'actua-ció que estructuren el programa polític del PAM, els resultats més importants que s'han obtingut fins avui; i una segona anàlisi complementària quantita-tiva, on per a totes i cadascuna de les 945 mesures aprovades s'estableix el grau d'assoliment a partir d'uns indicadors específicament establerts per a cadascuna, la suma total dels quals se situa, a dia d'avui, en un 54% de compliment, que es desglossa per gerències en termes de gestió de l'aplicació del conjunt de programes i polítiques descrits en el PAM.
Considera que aquest grau d'execució es veu re-forçat positivament si es té en compte la situació de crisi amb què s'ha trobat a mesura que s'anava desenvolupant. Aquest context, doncs, ha posat a prova la solvència del mateix Ajuntament per man-tenir els recursos i la capacitat d'execució del con-junt de programes i serveis. Remarca, en aquest sentit, que ni un sol programa o servei s'ha deixat de tirar endavant per motius de solvència de la institució. Igualment, la situació de crisi posa a prova el PAM a l'hora de fer front a les noves
de-mandes que genera en la ciutadania. En aquesta línia, destaca que el PAM ha reforçat les polítiques socials i ha generat la inversió més gran de la his-tòria d'aquesta administració a fi d'estimular la generació de llocs de treball; aquesta resposta s'ha complementat amb el conjunt de polítiques dedica-des a fomentar la capacitat de trobar noves ocupa-cions a les persones que s'hagin quedat a l'atur. Alhora, aquest Programa d'Actuació Municipal ha permès assentar les bases del nou model de futur del desenvolupament econòmic de la ciutat que se sustenta, d'una banda, en una embranzida forta de les grans infraestructures de capitalitat, però també a les infraestructures de capil·laritat en el conjunt de la ciutat; i, d'altra banda, posant la creativitat com a base del nou creixement.
Durant aquests dos anys de mandat, el compli-ment del PAM posa de manifest que el govern mu-nicipal ha tirat endavant en paral·lel quatre àmbits d'actuació complementaris; el primer ha estat el manteniment d'un alt nivell de les polítiques conso-lidades en anteriors mandats però que tenen un gran impacte a la vida quotidiana de la ciutat, es refereix concretament als programes de Barcelona Activa, als programes contra la violència envers les dones o de suport a les dones que es dediquen al treball sexual, els programes del 22@, els mes culturals com el Grec o la Mercè, els mes de manteniment de la via pública, els progra-mes de Parcs i Jardins, els de foment de l'accessibilitat; el programa de Bicing, o la trans-formació dels mercats municipals; la millora i am-pliació dels aparcaments públics, el programa de biblioteques, el microurbanisme o el Pla director d'equipaments per a la joventut, entre molts altres.
Un segon àmbit és la transformació interna de la dinàmica municipal, que aborda la modernització de diverses estructures de govern, la participació i gestió de l'Ajuntament. En aquest àmbit cita el procés participatiu per a l'elaboració del PAM; el programa Barcelona 2.0, que consta de set subpro-grames de modernització i actualització de la gestió municipal, entre ells el reforçament i el nou paper dels districtes; el nou reglament de BTV, fruit del consens; l'impuls dels Consorcis amb la Generalitat, com ara els d'Educació, de Serveis Socials o de l'Habitatge; la nova etapa del Consell de Ciutat, on s'ha definit el seu rol i funcionament a partir d'un debat intern; els nous instituts de gestió; el Consell de Cultura, aprovat amb el consens dels sectors culturals de la ciutat; el conveni laboral que ha comptat amb ampli suport dels sindicats; i la re-forma dels drets i deures dels consellers de Distric-te.
inversió de 411 milions d'euros en la modernització dels centres escolars; el Pla per l'Ocupació de Qua-litat, el desplegament de la policia de proximitat; el desplegament dels punts Wi-Fi a la ciutat; el Pla de l'Habitatge, el Pla d'Acció contra la pobresa; el nou Pla de centres de serveis socials, les fàbriques de creació, el pla per doblar el nombre d'escoles bres-sol, el pla per tenir equipaments esportius prop del domicili, l'increment de les beques menjador a fi d'arribar a la universalitat del recurs, els programes intersectorials com ara l'Any del diàleg intercultural o l'Any Cerdà; teleassistència; i el desenvolupa-ment de l'estructura dels 73 barris de Barcelona. En aquest apartat també vol destacar gestos significa-tius com ara arribar a destinar el 0,7% del Pressu-post municipal a la cooperació internacional; la gratuïtat dels museus els diumenges a la tarda, o la declaració de Collserola com a parc natural.
Un quart nivell és el que representa el conjunt de decisions clau, estratègiques per al futur de la ciu-tat, que reafirmen el model i que demostren la ca-pacitat de lideratge de l'alcalde al front del govern municipal. Fent-ne un breu repàs cronològic, desta-ca la realització de la Barcelona World Race, un esdeveniment esportiu d'abast mundial; l'arribada del Tren d'Alta Velocitat; el pacte per la neteja, amb un canvi estructural en la seva gestió; el re-torn del Castell de Montjuïc a la ciutat; el nou pro-jecte de reforma de la Diagonal; el Pla de treball de la immigració; la consecució de la seu de la Unió per la Mediterrània; l'inici del nou projecte del zoo de la ciutat; l'impuls a la renovació de la companyia Spanair; el projecte del recinte històric de Sant Pau i del gran projecte de la Sagrera.
Entén, per tant, que aquest conjunt de propostes i de polítiques, amb quatre nivells complementaris, responen clarament al que la ciutadania demana; són una mostra que aquest govern compleix els seus compromisos i que s'està treballant amb la màxima intensitat, obviant disputes tàctiques de curta volada.
Creu que aquest Programa i el conjunt de mesu-res desenvolupades demostra que l'Ajuntament disposa dels recursos i de les capacitats i les idees clares per continuar durant molts anys.
El Sr. Gomà observa que el debat que avui té lloc en aquest Plenari no es fa en base a conceptes abstractes, sinó a partir de la valoració del grau d'execució del PAM, que no és una declaració retò-rica de voluntats, que no és un simple quadre de comandament gerencial; és un document que ex-pressa línies estratègiques i eixos de prioritat políti-ca; i, també, la seva traducció concreta en gairebé un miler de mesures que plasmen el projecte col·lectiu en el dia a dia de la ciutat. El PAM és, doncs, un full de ruta polític i operatiu, que dos anys enrere plantejava la necessitat i el convenci-ment de construir una nova etapa a Barcelona, amb noves prioritats ajustades a les noves realitats so-cials i a la inalterable voluntat de transformar la
ciutat en benefici de les persones. Una ciutat amb cohesió i inclusió social, compromesa amb el medi ambient, pensada i construïda des de la proximitat, amb marcs de convivència sòlids i creatius en tots els barris; una Barcelona que es transforma amb la mixtura d'usos, l'equitat, el reequilibri territorial i l'habitatge públic. I en l'actual context de crisi glo-bal i estructural, però amb conseqüències locals i quotidianes, Barcelona es revela com una ciutat compromesa amb la reactivació de les seves bases econòmiques, la lluita contra l'atur i la generació d'ocupació de qualitat.
Posa en relleu que han estat dos anys de feina intensa, desplegada des del conjunt d'àrees i dis-trictes de la ciutat, on per a les grans prioritats s'ha treballat amb una lògica doble: d'una banda, plani-ficar i assentar bases sòlides de futur; d'altra ban-da, adoptar decisions i concretar accions per trans-formar el dia a dia en coherència amb els objectius estratègics marcats.
En matèria de cohesió i d'inclusió social s'ha ela-borat el nou model de serveis socials bàsics i s'ha aprovat el marc estratègic de l'acord ciutadà; i en paral·lel, la teleassistència ja arriba a quaranta-tres mil persones, s'han creat 305 noves places diàries d'alimentació social i acollida a persones d'alta vul-nerabilitat; i s'han fet més de dos-cents cinquanta mil viatges en el servei porta a porta, entre altres actuacions.
En matèria de medi ambient i mobilitat sosteni-ble s'ha elaborat i adjudicat el nou contracte de neteja; s'ha avançat decisivament en el projecte de la central de generació d'energies; s'ha endegat el procés per a la transformació profunda de la Diago-nal. Igualment, hi ha 19 hectàrees més de verd urbà, deu rehabilitacions integrals de parcs; l'am-pliació de les zones 30; la consolidació del Bicing, amb una aposta clara per disminuir la sinistralitat viària i més qualitat de l'aire.
En l'àmbit urbanístic i d'habitatge, s'han posat les bases de transformacions urbanes emblemàti-ques, des de la Marina a Vallbona; s'ha tancat l'a-cord de la Sagrera i s'ha aprovat el Pla d'Habitatge amb fortes innovacions de contingut social; simul-tàniament, s'ha concretat la xarxa d'oficines d'habi-tatge als deu districtes; s'està executant el progra-ma d'instal·lació d'ascensors, s'ha recuperat la masia de Can Fargas o l'antic canòdrom, o s'estan executant demolicions emblemàtiques com la del tambor de les Glòries o del viaducte del Guinardó per posar només alguns exemples.
ciutadania, ampliació a cinc districtes del programa Temps de Barri.
En síntesi, el grau d'acompliment del PAM és sa-tisfactori i notable, amb els deu eixos estratègics situats entre el 50 i el 60% de la seva execució. Suposa, per tant, una base sòlida per acarar durant els dos propers anys la culminació d'un PAM que es mostra com una eina útil de millora quotidiana de la ciutat, i expressió d'un projecte ambiciós, d'una nova etapa de transformació progressista de la ciutat.
El Sr. Trias observa que en la valoració del PAM que s'ha fet en les dues intervencions precedents no s'hi reconeix cap defecte. Dedueix, doncs, que es tracta d'un acte propagandístic més, d'un exerci-ci d'autolloança, i que demostra la incapaexerci-citat de l'equip de govern de fer-se la més mínima autocríti-ca. Els recorda, en aquest sentit, que van aconse-guir el suport al PAM després de divuit mesos de discussions i problemes, i que en el seu dia el Grup de CiU va advertir sobre la irrealitat d'aquest pro-grama, i que es basava en uns paràmetres equivo-cats. Remarca que en aquest PAM es parlava de plena ocupació i s'hi feia una previsió de creixement econòmic molt optimista atesa la realitat; i ara, en fer-ne el balanç, es mostren molt satisfets del grau de compliment del PAM i no consideren que s'hagi de canviar res.
Estava convençut que avui haurien reconegut que ha canviat el panorama d'ençà de fa dos anys, que cal redistribuir les prioritats o establir-ne de noves, i que cal afrontar les coses d'una altra ma-nera els propers anys. La situació que viu la gent del carrer no és idíl·lica precisament i, per tant, és bàsic impulsar mesures econòmiques i fiscals de xoc concretes contra la crisi, i d'inversió a curt i mitjà termini dirigides a la creació de llocs de tre-ball estable.
Es referma en què cal fer una aposta pel finança-ment just, per la resposta a les necessitat de les persones; així com que és il·lús creure's que la ciu-tadania està satisfeta amb la neteja o la seguretat. En aquest context, adverteix que el govern municipal se salta les decisions que es prenen en el Plenari, i està fent una transformació partidista d'aquesta administració i, al seu parer, equivocada. Tampoc no compleix el requisit bàsic d' exigir a les altres admi-nistracions el compliment de les seves obligacions que, d'altra banda, incompleixen greument.
Conclou, en conseqüència, que no poden preten-dre fer màgia sense que se'ls descobreixi la trampa.
El Sr. Fernández Díaz recorda que aquest PAM es va aprovar en un escenari inèdit de govern en mi-noria; un fet que podria convertir-se en una adver-sitat, o bé en una oportunitat afegida per a la ciu-tat. Malauradament, s'ha convertit en el primer supòsit atès que aquest govern no és capaç de tirar endavant un projecte de ciutat compartit amb els Grups de l'oposició en allò que és essencial per donar resposta a les necessitats bàsiques i a
l'horit-zó estratègic de Barcelona. Res de tot això s'ha fet durant els darrers dos anys.
Addueix que es tracta d'un Programa d'Actuació Municipal que no parteix d'una premissa real, amb l'afegit que el govern no ha estat capaç d'adaptar-lo a la situació de crisi econòmica, fet que confirma que va a remolc dels problemes en comptes d'a-vançar-s'hi.
Qualifica de "cuentas del Gran Capitán" les valo-racions del grau de compliment del PAM que ha pogut escoltar en les intervencions dels tinents d'alcalde, on descriuen una Barcelona idíl·lica, sen-se problemes, on el govern de la ciutat sen-sempre l'encerta. Es pregunta, en conseqüència, si sempre actua tan encertadament, com és que destinen xifres astronòmiques a fer publicitat.
En la seva opinió, aquesta valoració del PAM no fa altra cosa que confirmar l'epitafi de trenta anys de govern municipal, un govern que qualifica de catalèptic, que és viu però que no es mou. Altra-ment, no sembla que en sigui conscient atès que està exultant tal i com es demostra amb aquest balanç de l'estat de la ciutat.
Li reclama, doncs, autoexigència com a govern, i exigència amb els governs amics de la Generalitat i de l'Estat; i remarca que és obligació de l'alcalde exigir allò que la ciutat necessita i li pertoca com ara més mossos d'esquadra per lluitar contra la delinqüència o els recursos necessaris per desple-gar la Llei d'atenció a la Dependència, entre moltes altres coses.
Lamenta que el Sr. Alcalde hagi deixat perdre l'oportunitat de reclamar a governs amics, i que hagi renunciat a exigir-los el compliment dels seus compromisos amb Barcelona, i entén que es plega més a les exigències del seu partit que a les neces-sitats de la ciutat.
Posa de manifest que en aquest balanç del PAM s'hi fa un resum certament curiós en base a uns determinats percentatges per avaluar el grau de compliment com ara el 20% de compliment del Consell de Cent del Planeta, la gran aportació pres-supostària del Grup municipal d'ERC; i, a canvi, no s'hi detallen els percentatges de compliment de les despeses publicitàries, que any rere any es dupli-quen en els Pressupostos municipals, per cert; l'augment de la plantilla de la guàrdia urbana arriba a un 50%, percentatge encara molt allunyat dels mil agents nous durant el mandat que es van apro-var a proposta del seu Grup. Igualment, passen per alt percentatges com el 67% de sol·licituds no ate-ses per a escola bressol, i han de reconèixer com un error greu haver aprovat, un any després del seu impuls, un nou Pla d'ocupació que s'ha demos-trat inservible per donar resposta a les necessitats de la ciutat, més encara quan el PAM parlava, ara fa dos anys només, d'arribar a la plena ocupació durant aquest mandat.
taxes sense límit i multes sense fi, i aprofita per recordar que en la darrera liquidació dels comptes municipals de 2008, el govern reconeix l'increment dels percentatges de recaptació sobre les seves mateixes previsions. Remarca que podria continuar amb la llista d'incompliments com ara el 53% de les previsions del Pla de l'Habitatge que s'arrosseguen de plans municipals anteriors, o les infraestructu-res; un pla d'austeritat; o la constitució d'un fons de contingència social.
A tall de conclusió, manifesta que aquest PAM confirma que s'ha arribat al final d'un cicle de go-vern de trenta anys i creu que, en els dos anys que resten de mandat, s'hauria de produir un canvi d'actituds.
El Sr. Portabella considera que els dos Ponents portaveus del govern deuen tenir consciència, ara mateix, d'haver comés algun excés en les seves intervencions amb locucions com ara "absolutament satisfactori" o "amb èxit" i, arran d'això, observa que la democràcia grega, mare de la nostra, tenia un dels seus puntals en el criteri que la humilitat és un dels aspectes que el governants mai no han de perdre. Entén, per tant, que l'optimisme de què han fet gala no és extrapolable a l'opinió dels ciutadans. És evident que són molts els que se senten orgullo-sos de Barcelona, de com és i com lluita, i hi ha l'opinió estesa que és una de les millors ciutats on viure. També és cert, però, que per damunt d'això s'hi afegeixen les polítiques pròpies dels governs de les diverses administracions i, a dia d'avui, la ciuta-dania constata que ara no és tan fàcil tirar enda-vant projectes com fa alguns anys; tot costa més perquè el context econòmic global és força compli-cat i també pel mateix mecanisme de funcionament de la ciutat. Així doncs, creu que fóra convenient valorar amb una certa objectivitat allò en què s'ha avançat i aquells aspectes que cal millorar significa-tivament.
Posa en relleu que qualsevol govern ha d'estar sustentat pel que anomena "treball d'ofici", és a dir, per totes les àrees i regidories que tiren endavant tècnicament els projectes; d'altra banda, hi ha els aspectes que caracteritzen el perfil d'un govern que, en aquest cas, queden dispersos de manera notable; considera que li costa vertebrar un relat que la ciutadania entengui com a eix central de la seva política, sintètic i fàcil d'identificar.
En aquesta línia, el govern utilitza els indicadors quantitatius, els qualitatius i, darrerament, sembla que hi han incorporat els indicadors relatius, atès que hi ha alguns percentatges d'acompliment del PAM que els semblen, si més no, agosarats com ara el que es refereix a la visibilitat de les dones arran, només, de tres publicacions sobre història de dones als districtes.
Manifesta que el Grup municipal d'ERC es consi-dera part d'aquest PAM, atès que hi ha col·laborat amb la introducció d'una cinquantena de propostes ja que, de bon principi, al govern municipal li
cos-tava força arribar a un consens entre els Grups per poder-lo portar a aprovació. Conclou, però, que l'estat d'execució del PAM entorn del 50%, en no-més l'any que porta de funcionament, significa una bona capacitat d'execució per part del govern, tot i que s'hi veuen desequilibris significatius, com ara els pocs avenços que s'han produït en els barris i els aspectes de proximitat que, tanmateix, el go-vern municipal utilitza a bastament per significar que es tracta de conceptes fonamentals en la seva política, o que els percentatges en sostenibilitat són molt dispersos.
Els sembla, en definitiva, que caldria cercar més equilibri en l'aplicació del PAM i, per descomptat, posar-se a treballar en alguns aspectes que no no-més no estan desenvolupats, sinó que ni tan sols s'han iniciat.
El Sr. Martí, arran de les al·lusions a què aquest PAM significa l'epitafi del govern de la ciutat fetes pel representant del Grup municipal del PP, addueix que els resultats es veuen a les urnes i que no es pot parlar amb tant de menyspreu de la voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona.
Observa que les línies argumentals de les inter-vencions dels Srs. Trias i Fernández Díaz han estat força semblants, amb gran retòrica i cap concreció ni alternativa concreta. Insisteix que el govern mu-nicipal no es dedica a fer propaganda ni a penjar-se medalles, sinó que tira endavant programes con-crets que es transformen en realitats. Adverteix que no s'han limitat a descriure una situació, sinó que han parlat de les accions empreses per acarar les situacions, i recorda que el PAM va ser aprovat per majoria en aquesta cambra. Per tant, el que aquí s'està jutjant és un document que ha estat plantejat amb la màxima transparència per avaluar si allò que van dir que farien s'està fent. Afegeix que les valoracions polítiques són perfectament lícites i lògiques, però rebutja totalment l'afirmació que aquest programa no doni respostes en la situa-ció de crisi actual, sinó ben al contrari; configura un model que s'ha demostrat plenament vàlid per fer-hi front, allunyat dels plans de xoc i cops de timó que proposen CiU i el PP, i, d'acord amb els princi-pis rectors del model de ciutat que propulsen, aborden la nova conjuntura mitjançant el reforç de determinades polítiques. Entén que aquesta mane-ra d'actuar està donant bons resultats, malgmane-rat que des d'aquesta administració no és possible respon-dre a totes les demandes i necessitats, i els resul-tats que es palesen en la creació de noves dinàmi-ques que es tradueixen en oportunitats noves de generar inversió i ocupació i de salvar teixit produc-tiu.
Entén que no es pot restar credibilitat a aquest govern, ni titllar-lo d'incapaç per tirar endavant el PAM, malgrat que, de tots els projectes, no hagi reeixit el de la gossera municipal.
que són reiteratius i molt identificables. D'una ban-da, el catastrofisme de traç gruixut; una retòrica buida de continguts i molt desconnectada de la realitat; i una aposta per les polítiques de contin-gència i de xoc, però una lectura acrítica dels fac-tors estructurals que han portat a la situació actu-al.
Rebat l'acusació que fan una lectura idíl·lica i au-tocomplaent de la situació de la ciutat, i no hi ha cap element en les intervencions de l'equip de go-vern que ho faci pensar, que té, això sí, capacitat d'anàlisi del que succeeix, reconeix l'existència de greus problemes socials i econòmics i mira de res-pondre amb polítiques públiques, amb la definició de prioritats i la capacitat de traduir-les en accions concretes.
Pregunta concretament al Sr. Trias què vol dir quan els exigeix noves prioritats, quines són les seves alternatives a la prioritat de més despesa social i d'ocupació de qualitat que són prioritats d'aquest govern, a enfortir la lluita contra l'atur o a incrementar els percentatges d'habitatge públic, entre altres. Estan convençuts que les seves alter-natives estan perfectament ajustades a la lluita contra la situació de crisi. Estan, més que per polí-tiques de contingència, per una política amb molta capacitat de despesa social, que requereix una fis-calitat potent, directa i progressiva. Consideren que aquesta conjuntura econòmica necessita una sorti-da justa i progressista i que no passa per retallar els drets laborals de les persones que no en són responsables.
En definitiva, intueixen que es tracta de dos mo-dels contraposats atesa la seva capacitat mínima de concreció; i reitera que estan convençuts de l'en-cert de les polítiques que estan tirant endavant, sense autocomplaença i amb molta exigència i anà-lisi de la realitat.
El Sr. Trias observa, arran de l'acusació que no són capaços de presentar alternatives, que el go-vern municipal presta molt poca atenció al fet que el seu Grup va presentar un Programa d'actuació municipal alternatiu, on s'hi diu, d'entrada, que els paràmetres emprats per a l'elaboració del PAM són equivocats i, per aquest motiu, cal fer-ne un de diferent. Manifesta que no té cap ànim de ser ca-tastrofista, simplement constata la realitat. Reitera que el govern municipal ha tingut la voluntat d'a-magar la situació de crisi amb l'afirmació que a l'Ajuntament no hi ha dificultats; afegeix, però, que la gent sí que en té, de dificultats; i això exigeix mesures i tocar de peus a terra.
El Sr. Martí replica al Sr. Trias que continua sen-se concretar res, cosa que sí que ha fet el govern municipal mitjançant una política estructural que dóna respostes a les demandes de la ciutadania. Admet que queda molta feina per fer, essencial-ment perquè s'està a mig mandat, però se senten satisfets pel que és capaç de fer aquest Ajuntament per la ciutat.
El Sr. Portabella insisteix que a través de les da-des del PAM es posa de manifest que el menor grau d'execució està en els àmbits de sostenibilitat i de capitalitat. Altrament, el Sr. Gomà en la seva inter-venció ha definit la sostenibilitat com un dels eixos principals del PAM, sense que coincideixi amb la valoració que avui n'han fet. Es referma, doncs, en la seva opinió que el govern basteix un relat exces-sivament reeixit.
El Sr. Martí subratlla novament que aquest do-cument és un exercici de transparència del govern municipal sobre la seva actuació fins a dia d'avui.
El Sr. Alcalde tanca les intervencions agraint el to del debat que ha suscitat aquest informe. Expressa que el Programa d'Actuació Municipal, a meitat de camí, es desenvolupa d'una manera ben correcta. Remarca que aquest PAM és l'expressió d'una de-terminada concepció de la ciutat que defineix com la Barcelona del progrés, que és la de la majoria. Aquí s'ha fet l'anàlisi d'un programa que s'impulsa des d'aquest Ajuntament, i que és l'expressió en clau de gestió d'un projecte polític. Entén que es tracta, doncs, d'una aportació molt positiva i sol-vent.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
2. Ratificar els Decrets de l'Alcaldia de 8 de juny de 2009, que designen representants de l'Ajunta-ment de Barcelona a les Assemblees Generals: la Sra. Marisa Florensa Palau a Caixa Tarragona, el Sr. Ignasi Thió Fernández de Henestrosa a Caixa Giro-na, i el Sr. Joan Sadurní Camps a Caixa Manlleu.
S'aprova aquest dictamen amb l'abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila. 3. Ratificar, de conformitat amb allò establert a la Disposició Addicional Primera de les Normes re-guladores del funcionament dels Districtes, aprova-des definitivament pel Plenari del Consell Municipal el 28 de setembre de 2001, el Reglament Intern d'Organització i Funcionament del Districte de Sants-Montjuïc, així com l'acord de la seva aprova-ció, adoptat per unanimitat del Ple del Consell del Districte en la seva sessió celebrada el dia 7 de maig de 2009.
S'aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 4. Ratificar la resolució de la presidència de l'Insti-tut Municipal d'Hisenda, de 18 de març de 2009, d'aprovació d'un crèdit extraordinari en el pressupost de l'exercici de 2009 de l'esmentat Institut, per un import de 310.000 euros destinats a inversió en edificis, informàtica i mobiliari, amb càrrec al roma-nent líquid de tresoreria de l'exercici 2008.
5. Ratificar el decret de l'Alcaldia, de 4 de juny de 2009, que acorda concedir a l'Institut Català del Sòl (INCASOL) una bonificació del 90% (que con-sisteix en 128.811,78 euros) sobre la quota de l'Impost de construccions, instal·lacions i obres, generada per la concessió de la llicència d'obres, el 16 de novembre de 2006, per a la modificació del projecte de la llicència 04-2005LM23248, atorgada el 20 de desembre de 2005, consistent en l'amplia-ció de l'aparcament de la planta soterrània de l'edi-fici destinat a 59 habitatges, un local comercial i aparcament, edifici en règim de protecció pública. L'Institut Català del Sòl (INCASOL) és una empresa pública de la Generalitat de Catalunya. Les obres s'han efectuat en zona d'ordenació volumètrica específica, clau 18, inclosa dins de l'àmbit de la Modificació del Pla General Metropolità en el sector de la Colonia Castells, aprovat definitivament el 20 d'octubre de 2003, i procedeix, en conseqüència, declarar-la d'especial interès i utilitat municipal.
S'aprova, per unanimitat, el dictamen precedent.
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA
6. Resoldre les al·legacions que s'han presentat durant el termini d'informació pública als Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona, en el sentit i termes que figu-ren en les respostes que consten a l'expedient i que es donen per reproduïts. Aprovar la proposta del Conveni entre l'Ajuntament de Barcelona, l'Admi-nistració General de l'Estat i la Generalitat de Cata-lunya, per a la constitució del Consorci pel que es crea el Centre de Recursos Internacional per la Pau de Barcelona en part dels espais del Castell de Montjuïc. Aprovar definitivament la creació i la par-ticipació de l'Ajuntament de Barcelona com a ens consorciat al Consorci Centre de Recursos Interna-cional per la Pau de Barcelona. Aprovar definitiva-ment la proposta d'Estatuts del Consorci, segons documentació adjunta. Facultar a l'alcalde de Bar-celona per nomenar els representats de l'Ajun-tament de Barcelona en l' esmentat consorci.
El Sr. Martí fa avinent que amb l'aprovació dels Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internaci-onal per la Pau de Barcelona culmina el procés de recuperació plena del castell de Montjuïc per a la ciutat. Amb la constitució d'aquest Centre per la Pau, l'Ajuntament en disposarà del 60%, la Genera-litat del 20% i l'Administració general de l'Estat, representada pel Ministeri de Defensa, del 20% restant. Manifesta que la projecció internacional del centre farà que Barcelona sigui, novament, un refe-rent de la pau.
Precisa que les esmenes introduïdes als Estatuts, entre l'aprovació inicial i la definitiva, garanteixen
plenament la complementarietat amb l'Institut Ca-talà Internacional per la Pau i les entitats. L'aprova-ció d'aquest consorci s'afegeix al tancament del Museu Militar, després d'una anàlisi exhaustiva de la propietat i del destí de les diverses peces de la col·lecció, algunes de les quals romandran al recin-te; a la liquidació del Patronat del Castell i a la marxa del destacament; la programació de la reti-rada de les antenes; la presa de possessió per part de l'Ajuntament, amb el nomenament d'una direc-tora, i la decisió de les plenes activitats, amb un pressupost designat dins de Barcelona de Serveis Municipals, SA; i la seva identificació per part de la ciutadania com un nou espai públic privilegiat.
Aprofita per agrair el suport del Grup municipal del PP per tirar endavant aquest expedient, i ex-pressar la idea que el Castell ha començat a ser un equipament viu, referent del Parc de Montjuïc, que honorarà la memòria de la ciutat i que servirà de projecció al món mitjançant els valors de la pau.
El Sr. Trias qualifica de trist el dia d'avui atès que el govern municipal opta per aprovar aquests esta-tuts sense buscar la unanimitat. Considera que significa un pas més en la història desgraciada d'a-quest castell, i també, un pas més cap a referendar l'ordre ministerial que condiciona la seva cessió. Addueix que la història del Castell no mereix aquest desacord, no només polític, sinó també ciutadà i, essencialment, d'ONG i entitats que treballen per la pau i que, de cap manera, volien aquesta mena d'acord en què hi fos present el Ministeri de Defen-sa. Altrament, el govern municipal ha preferit, in-terpreta que per una qüestió d'obediència, tirar endavant per un camí trist i lamentable, i que his-tòricament quedarà, a diferència del posicionament en mandats anteriors, com un plegament a la pres-sió del PSOE de Madrid.
El Sr. Fernández Díaz avança que no vol enfocar la seva intervenció des del vessant històric del Cas-tell de Montjuïc, sinó des del seu futur. Remarca que el seu Grup ha defensat en tot moment que el futur del Castell s'acarés des del diàleg polític i institucional, malgrat que sempre han tingut la percepció que hi havia condicions preestablertes que impossibilitarien l'acord.
El seu Grup persevera, doncs, en allò que sem-pre ha defensat: que es tracta d'una oportunitat magnífica per reconciliar la història de la ciutat amb el Castell de Montjuïc i, aquest, amb totes les ideo-logies i creences. A més, aquest acord ha de per-metre acarar amb convicció el futur del Castell i superar episodis funestos de la història de Catalu-nya i d'EspaCatalu-nya que hi estan associats, per esdeve-nir un referent de reconciliació i una aposta decidi-da per la cultura de la pau.
Cons-titució Espanyola. Igualment, també contemplen la possibilitat que allotgi un fons museístic militar.
Així, doncs, desitgen que el govern de Catalunya no retardi l'aprovació dels Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internacional per la Pau; i rei-teren la seva satisfacció per aquest acord de ciutat amb sentit d'Estat.
El Sr. Portabella considera que els Estatuts han millorat amb les modificacions introduïdes, i el fet que s'hagi substituït en algunes parts la denomina-ció del Ministeri de Defensa per la d'Administradenomina-ció general de l'Estat els sembla un pas endavant, però no suficient per fer-los canviar el sentit del vot. És a dir, hi continuen votant en contra perquè, bàsi-cament, es manté la cessió condicionada que es va fer el 1960 a l'Ajuntament de Barcelona; l'única cosa que canvia en l'actualitat són els usos, abans amb la condició que hi hagués un museu militar i, ara, amb la condició que hi hagi un centre per la pau. Conclou, doncs, que de tot plegat se'n desprèn que Barcelona no té capacitat per determinar quins són els usos del Castell.
Un altre condicionant que vol destacar fa refe-rència a la presa de decisions, que ha de ser per unanimitat, cosa que vol dir que tot i que el Minis-teri de Defensa només tingui una participació del 20% en el Consorci, continua sent imprescindible per a les aprovacions de pes. Per tant, no és sufici-ent amb les administracions catalanes per poder introduir modificacions que es creguin oportunes.
Creuen, també, que Barcelona té una llarga tra-dició de treball en favor de la pau i una gran tradi-ció d'entitats defensores de la pau que haurien de formar part, encara que només fos simbòlicament, dels òrgans gestors dels centres per la pau.
Finalment, posa en relleu que aquest és l'acord més dèbil que ha pres aquest govern municipal, l'únic punt que s'aprova en un Plenari amb només dues forces polítiques que hi estan a favor. Entén que això condiciona la feblesa de l'acord, i posa de manifest la disconformitat majoritària.
El Sr. Gomà recorda que el seu Grup ja va ex-pressar el vot contrari en l'aprovació inicial dels Estatuts del Consorci Centre de Recursos Internaci-onal per la Pau, i ho va fer sobre la base d'un doble desacord. D'una banda, el desacord amb què el Ministeri de Defensa tingués assignada de manera explícita la representació de l'Estat en el Consorci; i d'altra banda, una concepció del centre clarament decantada als plantejaments de les Forces Armades i de la Llei de defensa nacional i no pas cap a les perspectives construïdes pel teixit social que confi-gura el moviment per la pau. Són conscients, en conseqüència, que ambdós elements deriven d'una ordre ministerial amb la qual han expressat sempre el seu desacord, i que ara veuen plasmada en la proposta definitiva dels Estatuts. L'Administració de l'Estat és l'única que determina a quin àmbit de govern li correspon la seva representació, i en aquest cas és al Ministeri de Defensa. No es tracta
tampoc d'una representació menor, sinó qualificada i d'alt contingut polític: la vicepresidència primera correspon a la ministra de Defensa, la primera vo-calia al Secretari d'Estat de Defensa, i la segona també al Ministeri, de manera que es consolida, per tant, l'aposta que ja prefigurava l'Ordre ministerial. Així doncs, en la mesura que no s'ha alterat substancialment cap element, el vot del Grup muni-cipal d'ICV-EUiA continua sent contrari. Tanmateix, valoren positivament els canvis que s'han introduït en els Estatuts, sobretot els que es refereixen a l'encaix amb l'Institut Català Internacional per la Pau, i estan convençuts que el centre de Montjuïc i l'Institut han de treballar a partir de la complemen-tarietat i la sinergia.
Lamenten que aquest hagi estat el resultat del procés constituent, i reitera que sempre han apos-tat per un Castell de Montjuïc vinculat a la pau i a la memòria democràtica, per un Centre per la Pau a Barcelona estretament vinculat al moviment per la pau i amb capacitat de diàleg amb tothom. Tanma-teix, avança que no deixaran de treballar perquè se superin els desencontres actuals, perquè les discre-pàncies no obstaculitzin els espais de confluència, que confien que es podran trobar en el procés de desplegament del centre, a fi de fer avançar la cul-tura per la pau, el desarmament, la desmilitaritza-ció i el paper de Barcelona com a ciutat de referèn-cia al món de la pau i de la gestió pacífica de conflictes.
El Sr. Martí observa que aquí s'han expressat po-sicions plenament coherents per part dels grups polítics, llevat del de CiU. Indica que no entén que defensin els criteris que esgrimeixen, quan en al-tres ocasions CiU no ha tingut inconvenient a posi-cionar-se al costat del Ministeri de Defensa. Ara, contràriament, estan absolutament en contra de la seva presència en un òrgan de gestió d'un Consorci on hi representa una petita part. Igualment, creu que està equivocat en considerar com un argument de desgast que l'acord entre l'Ajuntament i el go-vern de l'Estat és contraproduent per a Barcelona; els ciutadans i les ciutadanes volen acords entre els governs per tirar endavant projectes, i el que sí que passarà a la història és que es va produir un acord amb el suport d'una majoria del Plenari per la plena sobirania del Castell de Montjuïc. Aquesta és una realitat que d'aquí a ben poc s'haurà imposat, i el Sr. Trias lamentarà les seves paraules. Per tant, li demana que, ara que encara hi és a temps, rectifi-qui i se sumi a aquest acord, que titlla de plena-ment sensat i factible, i que realplena-ment canvia el curs de la història i marca un abans i un després en relació al significat del Castell per a la ciutat.
