4
11
13
33
19
23
30
39
3
Editorial
4
De portada:
Barcelona aposta per integrar la moto a la ciutat8
A fons:
Operació Estiu10
Notícies:
Marató blaugrana a Protocol d’operacions conjuntesa Sancions contra el vandalisme
al Bicing a Ciutat de la Justícia
18
Els nostres recursos:
70 noves motos i dos cotxes càmera20
Actuem:
Falsificadors d’eurosaCaçat el motorista kamikaze a
Operació 0’25 a Part en ple carrer
22
Reportatge:
La Guàrdia Urbana posa fre a les festes de barra lliure23
BCN es mou:
BCN estrena la primera Oficina de la Bicicleta aBusos 100% accessibles
26
Parlem de:
la UNO-429
El convidat:
Màrius Serra30
Cos a Cos:
Servei d’Integració Social de Barcelona (SIS)32
Un apunt d’història:
I així va néixer la Guàrdia Urbana34
Aprèn a cuidar-te:
Cames sem-pre en forma per patrullar36
Activitats:
Montjuïc acollirà el I Campionat d’Espanya de BTT aMarató èpica al Sàhara
38
El tauler + Desconnecta
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
correu-e:[email protected]
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Clara de Yzagui-rre, Carme Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Vanessa Martínez i Àlex Palau
Director:Evelio Vázquez
Coordinació:Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios
Redacció i fotografia:Àlex Palau i Vanessa Martínez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona Tel. 93 243 08 35 Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL
Dipòsit legal:B-52.027-2001
L
a revista GuB s’oxigena per dins i per fora. No és una taula rasa, sinó la cul-minació d’un procés que, al llarg dels darrers anys i gràcies a les vostres apor-tacions, ha anat modificant alguns aspectes de la revista per fer-vos-la més propera, més oberta, més interessant i més útil.Estrenem una nova imatge que, partint del rigor que ha de tenir una publicació policial, millora el disseny per donar cabuda a l’actualitat de més unitats i territoris. Però tam-bé per donar encara més protagonisme a les persones amb apartats com el “Jo ho vaig viure”, on es recolliran les vivències de servei dels agents.
Al llarg dels propers números s’aniran instal·lant a les pàgines de la revista les noves seccions. De tres d’elles ja en teniu el primer tast en aquest número. La secció “Cos a cos” presentarà reportatges sobre el treball que els diferents equips de guàrdies duen a terme en coordinació amb els altres serveis de Barcelona. En les pàgines de l’“Aprèn a cuidar-te” s’explicaran recomanacions i hàbits saludables directament vinculats a la tas-ca de policia: des de com tenir cura de les tas-cames després d’estar moltes hores drets, a la millor dieta que podeu seguir segons l’estació de l’any i el vostre horari de servei. So-ta l’epígraf del “Barcelona es mou” es recollirà l’actualiSo-tat urbana que més ens afecSo-ta vinculada amb els àmbits de la mobilitat i de la convivència ciutadana. La quarta incor-poració, titulada “Som Proximitat”, plasmarà les millors iniciatives de les unitats en ma-tèria de policia de proximitat.
Volem que sentiu la revista més vostra. Per això, donem la benvinguda a tots els com-panys i companyes que hi vulguin contribuir aportant propostes, suggeriments, articles i experiències personals.
La teva revista es renova
La GuB incorpora noves seccions i un millorat disseny
per donar cabuda a l’actualitat de més unitats i territoris
i per donar encara més protagonisme als agents
Editorial
L
es motos han deixat de ser l’ovella negra deltrànsit per convertir-se en actors necessaris en la mobilitat urbana sostenible. Tot i això, les xi-fres d’accidentalitat són preocupants: els 21 conductors morts a Barcelona durant el 2008 eren tots motoristes, i més del 40% havien consumit alcohol o drogues. Davant d’aquesta realitat, experts de l’àmbit policial, tècnic, polític i de la indústria del motor van aprofitar el XVI Fòrum de la Seguretat Viària per plante-jar mesures que frenin l’accidentalitat urbana i l’incivis-me dels vehicles de dues rodes.Controls més estrictes
La primera proposta, en veu del cap de la Guàrdia Ur-bana, Xavier Vilaró: reduir a 0,15 la taxa màxima d’al-cohol permesa als motoristes durant els dos primers anys de carnet. “En una moto fa falta més d’equilibri, per tant, la taxa d’alcohol hauria de ser menor que per a un conductor de turisme”, va justificar. En la mateixa línia, Vilaró va apostar per realitzar multicontrols d’alco-holèmia que impedeixin als motoristes esquivar les pro-ves, i va defensar la necessitat que les diferents admi-nistracions treballin de forma transversal per fomentar la sensibilització en matèria de seguretat viària. Un dels principals debats en torn al marc normatiu dels vehicles de dues rodes és
el B+3: la norma que per-met als posseïdors d’un permís B amb tres anys d’experiència conduir una
moto de fins a 125 cc: la meitat dels motoristes morts a Barcelona l’any passat conduïen amb aquest permís. Tanmateix, les dades de la DGT mostren bons resultats en l’aplicació d’aquesta mesura al conjunt de l’Estat i la consideren un pas endavant en la seguretat viària.
La llibertat de moviments i la descongestió del
trànsit són la cara més amable de les motos.
L’amarga: un alt nivell d’incivisme i una
sinistra-litat que l’any passat es va traduir en 7.000
ac-cidents. Experts i representants del sector es van
reunir al maig a Barcelona per estudiar les
pro-postes que han d’afavorir la integració d’un
vehi-cle que guanya protagonisme a la ciutat.
El 2009 s’instal·laran 10 noves graelles avançades i
càmeres fotodenúncia d’alta definició capaces de
registrar millor la matrícula de motos i ciclomotors
Barcelona aposta per
inte
L’efecte positiu de les tres graelles pilot instal·lades el 2008 (a la foto, la de Balmes amb Gran Via) tindrà rèplica enguany a unes altres 10 cruïlles de la ciutat
Més graelles i noves càmeres
Davant la dualitat de si cal adaptar la ciutat als moto-ristes o els motomoto-ristes a la ciutat, l’Ajuntament mou fit-xa. Al llarg del 2009 s’implantaran a Barcelona una desena més de graelles avançades per a motos als se-màfors de les cruïlles més conflictives, després de comprovar l’efecte positiu de les tres graelles pilot ins-tal·lades l’any passat. El Consistori també canviarà les càmeres fotodenúncia ubicades a les 38 cruïlles amb més accidents per unes altres de més definició, ja que
tegrar
Les mesures per frenar la sinistralitat de les motos van tenir un punt d’inflexió el 8 de maig, amb l’apro-vació de la reforma del Reglament de Conductors. Entre les novetats destaca la creació del carnet A2
per a motos entre 125 i 500 cc, la prohibició que els menors d’edat puguin transportar un acompanyant i l’elevació de l’edat mínima per conduir ciclomotors de 14 a 15 anys. Els canvis busquen la “gradualitat” perquè els conductors adquireixin pràctica abans d’accedir a motos de gran cilindrada.
Nou carnet i nous requisits:
AM (<49): tenir 15 anys i superar un examen teò-ric i pràctic.*
A1(<125 cc): Tenir 16 anys o el carnet B amb dos anys d’antiguitat. Els menors d’edat no podran dur passatgers.**
A2 (<500 cc): Tenir 18 anys o dos anys d’expe-riència amb l’A1.**
A (+ 500 cc): Tenir 20 anys, haver estat titular de l’A2 durant 2 anys i superar una formació específica.**
* En vigor a partir de l’1 de setembre del 2010 ** En vigor a partir de l’1 de novembre del 2009
les actuals presenten dificultats per enregistrar les ma-trícules de motos i ciclomotors.
ITV contra el trucatge dels ciclomotors
Una de les mesures que ja s’apliquen més ben valorades pels experts va ser la ITV obligatòria per als ciclomotors. El director de Serveis a la Mobilitat, Àngel López, va mos-trar-se molt satisfet amb els resultats: “Aquest procedi-ment comença a posar en ordre el ciclomotor. Ja hi ha un munt de motos rebutjades, i això són vehicles que, o
dei-El nou Reglament fa més gradual
l’augment de cilindrada
xen d’estar en circulació, o reparen les seves mancan-ces”. I és que, segons dades del director de la DGT, Pe-re Navarro, en quatPe-re anys s’ha triplicat el nombPe-re de matriculacions de motos a Espanya i era necessari fer un control tècnic de les mateixes, sobretot pel que fa al tru-catge. “Si el teu ciclomotor té una velocitat màxima de 45 km/h i el truques i fas que corri el doble, eleves el risc d’accident perquè els frens no estan preparats per respondre davant la nova velocitat”, va explicar el rela-cions públiques d’Honda, Albert Cavero.
Carril bus-moto
Els experts en mobilitat de les capitals de França i Ità-lia van presentar les experiències que es duen a terme a les seves ciutats. Tom Duckham, cap de la London Motorcycle Policy Unit, va plantejar l’ús del carril bus per a motoristes, una pràctica que ja s’ha adoptat a Madrid però que a Barcelona ha estat frontalment re-butjada, i va explicar l’èxit d’un programa formatiu de conducció sobre dues rodes. Les estadístiques demos-tren que, sis mesos després de la seva finalització, la sinistralitat entre els alumnes es redueix un 27%. L’expert en Seguretat Viària Luca Pascotto també va posar l’accent en l’educació com a punt de partida per reduir l’accidentalitat en una ciutat, Roma, que regis-tra 350.000 desplaçaments diaris sobre dues rodes. Pascotto va trencar amb la visió romàntica del passeig en vespa per la ciutat eterna amb una dada: 30 acci-dents al dia. “Volem implantar l’examen pràctic per obtenir el carnet A, però el punt central és l’educació des de petits, crear futurs conductors responsables”.
Com seria BCN sense motos?
280.000 motocicletes es desplacen cada dia per la ciutat. Però, què passaria si, d’un dia per l’altre, tots els motoristes decidissin canviar les dues rodes pel cotxe? Segons un estudi realitzat pel RACC, en una Barcelona lliure de motos el parc de turismes augmentaria un 45%, seria necessari crear un 35% més de places d’aparcament i fer créixer la via pública un 35% per evitar el col·lapse circulatori.
La Guàrdia Urbana potenciarà
els multicontrols per tal d’evitar
que els motoristes eludeixin les
proves d’alcoholèmia
La Guàrdia Urbana potenciarà
els multicontrols per tal d’evitar
que els motoristes eludeixin les
proves d’alcoholèmia
La Guàrdia Urbana intensifica
les alcoholèmies a motoristes
Educant conductors responsables
Tres experts, tres opinions i un únic objectiu: millorar la protecció de
con-ductors i vianants. Reunim a representants de l’Ajuntament, el RACC i la
in-dústria del motor perquè expliquin el seu punt de vista enfront del que és el
gran repte de la seguretat viària: l’educació i la conscienciació.
“
Cal fer atractiva la seguretat
subvencionant cursos o reduint
impostos als vehicles més segurs
”
“
Que la iniciativa pública i
privada actuïn per separat és bo
per a l’Educació Viària
”
A
Allbbeerrtt CCaavveerroo,, relacions públiques d’HONDA
“La seguretat és avorrida. El ‘què m’han d’ensenyar a mi que porto 10 anys conduint’ està molt arrelat. Cal fer atractiva la seguretat amb fórmules com subvencionar els cursos de conducció, gravar amb menys impostos els vehicles més segurs, etc. Ara per ara, l’única diferència entre un vehicle amb més dispositius de seguretat que un altre és que el primer és més car”. “Com pot ser que un motorista amb experiència es mati fent corbes? Ha sobreestimat la seva capacitat? No anava ben protegit? El motorista ha de ser conscient dels molts factors que en-volten els seus trajectes. La consciència social, l’educació, comença a casa, no a l’escola”.
P
Peerree SSaauurreett,, director del Departament Tècnic de la Fundació RACC
“No és dolent que la iniciativa pública i la privada actuïn per separat en l’àmbit de l’Educació Viària, perquè generen una diferència que ajuda a què el producte final sigui millor. El fet de no tenir tots els actors treballant exactament en el mateix, però sí en la mateixa direcció, ens dóna una visió més àmplia”.
“Són necessàries tres generacions per canviar les actituds de les persones. Per això cal treballar la cultura de la seguretat entre conductors però també entre els fabricants. En una moto, un sis-tema com la frenada intel·ligent pot marcar la diferència entre caure i matar-te o sobreviure”.
“
És necessari estandarditzar
l’Educació Viària per assegurar
uns mínims formatius
”
À
Ànnggeell LLóóppeezz,, director de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona
“En l’educació viària tots els actors hi posem la millor intenció, però cal una estandardització que asseguri uns mínims formatius. L’aprenentatge de la conducció es composa de tres parts: els coneixements tècnics, les capacitats i les aptituds. La base que t’ensenyen és mecànica, la conducció conscient i responsable l’has de fer tu voluntàriament, i aquí és on hem d’incidir”. “El reglament de circulació no està adaptat a un parc de motos com el que tenim a Barcelona. Però, hem de fer ciutats per a la moto o conscienciar els que utilitzen la moto a la ciutat? El pri-mer és educar, després ja adaptarem les infraestructures”.
Barcelona posa a punt
els seus
serveis
per a l’estiu
M
és ciutadans –barcelonins i turistes– fent unús intensiu de l’espai públic, doncs més agents al carrer, més inspeccions a locals, més neteja, més transport públic i més aten-ció social. Amb aquesta premissa engega l’Operaaten-ció Estiu a Barcelona. El dispositiu de coordinació i reforç dels ser-veis municipals comptarà amb un mínim de 1.099 efec-tius diaris de la Guàrdia Urbana (813 els fesefec-tius), que pa-trullaran de forma intensiva la ciutat en col·laboració amb els equips dels Mossos. L’objectiu: mantenir la qualitat de l’espai públic durant els mesos en què els carrers més bu-llen de gent i d’activitat.Dispositius especials
L’Operació Estiu s’allargarà enguany fins a l’octubre per donar cobertura a esde-veniments multitudinaris
Del 15 de juny al 4 d’octubre,
arrenca el dispositiu
estival de coordinació i reforç dels serveis municipals
com el Tour de França o la Red Bull Air Race. A més de per a la prova ciclista més important del món i la cursa aèria, la Guàrdia Urbana desplegarà dispositius especials per a les grans celebracions ‘pròpies’ que es concentren en els propers mesos: la revetlla de Sant Joan, les festes majors de Gràcia i de Sants, la Nit Blanca i les 24 hores de Montjuïc, la Mercè o la Diada. Una bona prova de foc per als 194 nous guàrdies que s’incorporaran en pràcti-ques a les unitats el proper 2 de juliol.
Presència a tota la ciutat
Un dels objectius bàsics de l’Operació és assegurar la pre-sència d’agents a tota la ciutat, però, en especial, als
Més d’un miler de guàrdies patrullaran la ciutat per
controlar en especial l’ús intensiu del centre, el
litoral i els punts de més concentració de persones
La Guàrdia Urbana va avançar al maig el dispositiu
per lluitar contra l’increment de la venda ambulant a
platges i carrers que propicia l’arribada de la calor
L’arribada anticipada de la calor ha avançat també l’aparició d’uns clàssics dels estius a Bar-celona: llauners, venedors ambulants de menjar i quincalla, però també oferents dels serveis més variats al carrer o a peu de sorra. Per això, Guàrdia Urbana va avançar al maig un dels plats forts de l’Operació Estiu: la macro campanya contra la venda ambulant. El dispositiu im-plica en especial a les unitats costaneres, amb el reforç diürn de la USD i nocturn de la UNOC. El setge a la venda ambulant inclou patrulles uniformades per les places i platges al llarg de tot el litoral, així com una profusió d’agents de paisà. El primer cap de setmana de la cam-panya, del 30 de maig a l’1 de juny, es van decomissar 10.297 objectes entre begudes, entre-pans, roba i complements, i es van imposar 824 denúncies per venda ambulant il·legal.
824 denúncies en tres dies per venda ambulant
punts on es fa un ús més intensiu de l’espai públic. El servei estival de la GUB multiplicarà la presència als dis-trictes centrals (Ciutat Vella i l’Eixample), a l’entorn de les Fonts de Montjuïc i de l’estadi Sant Jordi (Sants-Mont-juïc), i, per suposat, a les set platges del litoral (Ciutat Ve-lla i Sant Martí). També s’establiran dispositius específics al Parc Güell i a la Ciutadella, als mercats de Bellcaire i de Sant Antoni, a la Rambla del Raval o a Les Rambles.
Sorolls i locals a ratlla
De juny a setembre es posa en marxa la 9a Campanya de minimització acústica de l’oci nocturn, amb l’objectiu
d’augmentar el control del compliment de l’ordenança de soroll, en especial pel que fa als bars amb vetlladors. En aquest marc, es prioritzaran les actuacions a l’entorn dels establiments –on se solen generar més molèsties per so-roll que als propis locals–, i es treballarà en la sensibilit-zació de propietaris, clients i vianants. Està previst actuar en 60 zones de confluència d’oci nocturn i en prop de 550 bars i discoteques. Per assegurar la resposta munici-pal, l’Ajuntament s’ha marcat la fita d’inspeccionar en un termini màxim de 10 dies totes les queixes per soroll de locals i aires condicionats.
En coordinació amb la campanya de minoració de soroll, aquest estiu els serveis d’inspecció tècnica dels districtes revisaran el 80% dels vetlladors amb llicència i tots els que es detecti que no la tenen, així com els obstacles no autoritzats al carrer (jardineres, expositors, etc.) de boti-gues i bars, i controlaran l’ocupació d’espai que fan els quioscos de premsa i de gelats.
Coordinació policial. L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, flanquejat pels caps de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra durant la presentació de l’Operació Estiu, el 4 de juny
Objectius específics de la GUB:
•Controlar l’ús intensiu de platges i places
•Controlar que els locals compleixin la normativa
•Prevenció i seguretat ciutadana (col·laboració amb CME)
•Evitar festes no autoritzades
•Reduir la contaminació acústica
•Garantir els nivells de civisme i convivència
•Garantir la mobilitat i la fluïdesa del trànsit
•Garantir la seguretat viària (per reduir l’accidentalitat)
El “Copa, Lliga i Champions” ha acompanyat l’apoteòsic final de
tempora-da del Barça, en un insòlit mes de maig en què la Guàrdia Urbana ha
enca-denat fins a set grans operatius. El 2-6 aconseguit al Bernabéu va ser el
pri-mer ‘èxit’ que va llançar al carrer als barcelonins. El darrer: la victòria en
la Lliga de Campions i la rua de celebració dels tres títols.
C
inc celebracions i un mateix patró: victòria, progressiva arribada d’aficionats al centre de Barcelona i –ja de bona matinada– irrupció de grups violents llançant objectes de tot ti-pus contra els efectius policials, avís per magafonia, càrrega i detencions. Els disturbis han deixat una fac-tura a la ciutat de 250.000 euros, entre els danys al mobiliari urbà (senyalització, enllumenat, contenidors, Bicing) i el servei extra de neteja. Un cost que es va anar reduint gràcies ame-sures com el conveni en-tre l’Ajuntament i TV3 per traslladar les celebracions de Canaletes a la més
se-gura i accessible plaça de Catalunya; la instal·lació de pantalles gegants per seguir els partits des de diferents punts de Barcelona o el control de la venda ambulant d’alcohol al centre (les patrulles de la Guàrdia Urbana van decomissar 6.800 llaunes durant la celebració de la final de la Copa del Rei). Així, es va passar dels 100.000 euros en danys de la nit en què el Barça es va classificar per a la final de la Champions, als 1.500 euros de quan es va proclamar campió de Lliga.
La Guàrdia Urbana va participar al maig en cinc
macro-dispositius per les victòries del Barça i en
els dos acompanyaments als campions
Efectius de la Guàrdia Urbana contenen el públic durant el seguici de l’autocar dels tricampions, el 28 de maig Milers de barcelonistes
van seguir la rua escortada per la GUB. A sota, Messi llueix la gorra de la UPAS durant la celebració
02/05:Partit Madrid 2 - Barça 6
06/05:Semifinal de la Champions
13/05:Final de la Copa del Rei
14/05:Rua pel títol de Copa del Rei
20/05:Consecució de la Lliga
27/05:Final de la Champions
28/05:Rua dels tricampions
Set dispositius
en un sol mes
Els festejos van deixar més de
250 detinguts i danys per valor
de 250.000 euros. La UEFA i
l’Ajuntament estudien un model
que acabi amb els incidents
comerços del centre, tal i com havia passat en la cele-bració de la Champions del 2006.
La regidora Assumpta Escarp ja ha anunciat que l’Ajuntament seguirà treballant amb la UEFA per tro-bar un model que acabi amb els incidents que duen aparellats les victòries blaugranes. “No es pot donar per fet que qualsevol celebració hagi d’acabar així. Ha de ser cívica i alegre, com ho fa el 99% de la gent”, va expressar Escarp. En la causa oberta contra els més de 250 detinguts que va haver-hi durant els diferents festejos, el Consistori estudia acusar de delicte –per reiteració de faltes– a aquells imputats que tinguin an-tecedents per fets similars.
Acompanyant als cracks
Les celebracions blaugrana també han deixat detalls entranyables, com el crack Lionel Messi lluint una bar-ret de plàtan de la UPAS durant la rua de celebració en què la Guàrdia Urbana va escortar l’autobús del Barça. Durant les més de tres hores de recorregut, un ampli dispositiu policial va flanquejar als jugadors blaugrana garantint que no es produissin incidents en-tre la marea d’aficionats que festejaven el triplet.
La Champions marca el repunt
La victòria en la Lliga de Campions va ser el colofó a un desbocat mes de maig blaugrana. Uns 150.000 aficionats van envair els carrers del centre, en un fes-teig que va acabar amb un grup d’entre 150 i 200 ra-dicals enfrontant-se a les forces de seguretat. Els dis-turbis es van saldar amb 119 detinguts (49 per part de la GUB i uns altres 70 pels Mossos d’Esquadra), i 153 assistents, quatre guàrdies i 85 mossos ferits. Tanma-teix, en aquesta ocasió no es van produir saquejos en
E
l millor? Que avui no hi ha cole!”; “I les gorres!”; “Jo vull pujar a les motos patrulla”. Les frases s’encavalquen da-vant la pregunta “Què és el que més us ha agradat de la festa?”, però el núvol de nens es dispersa en sentir l’avís per megafonia: “Co-mença l’exhibició de la Unitat Canina”. Gairebé 4.000 nens de 40 escoles de Barcelona van celebrar la Festa de l’Educació Vià-ria al Parc del Fòrum, el passat 15 de maig. En-guany, se celebrava la de-sena edició consecutiva i una de les novetats va ser la implantació del Joc de l’Eixample, presentat a principis de mes a la UT-2.La canalla de primària va gaudir d’una jornada de tallers, jocs i regals a tra-vés dels quals van apren-dre a identificar senyals de trànsit, a moure’s en bici amb seguretat o a conèixer millor el districte on viuen.
La visió dels joves
Els comes etílics, l’abús de drogues, la conducció temerària o els llums de discoteca han protagonit-zat la majoria de treballs finals del programa de prevenció “La Guàrdia Ur-bana a les escoles”, que van presentar els alumnes de secundària de 15 insti-tuts, el passat dia 22 de maig, al Caixaforum. Tot i que la subtilesa dels pe-tits gestos també va tenir
El Joc de l’Eixample és la darrera idea dels monitors per inculcar l’Educació Viària de manera divertida als més petits
Jocs i sms
per
conscienciar
Jocs i sms
per conscienciar
L’Educació Viària
tanca el curs amb les festes dels més
petits al Parc del Fòrum i de secundària al Caixaforum
Els ‘sms’ dels
adolescents
“Si beus i condueixes tu no ets l’únic q pateixes”
“Al cotx, la gasolin sens plom i el conductor sens alcohol” “Quan condueixis, no l’agafis! S xl teu b!”
cabuda: creuar un carrer mentre es mira el mòbil o llençar brossa a terra apa-reixien als vídeos dels adolescents com conduc-tes de risc i incíviques. “Les casualitats et sal-ven”, resava un dels eslò-gans, i és que, com expli-cava un grup d’alumnes: “Un dia creues sense mi-rar i no et passa res, ni al dia següent... Casualment mai no passa res, fins el dia que passa”. Per comu-nicar-se amb els adoles-cents, cal emprar el seu llenguatge, i el mòbil és avui dia un complement indispensable a la motxilla dels escolars. Seguint aquesta màxima, enguany els monitors d’Educació Viària van animar els alumnes a crear sms breus i impactants per alertar dels perills de les distrac-cions al volant o de con-duir beguts.
Dispositiu conjunt de control de vehicles de transport entre la Unitat de Circulació de Guàrdia Urbana i l’ART dels Mossos
Nou procediment
d’operacions conjuntes
La Instrucció 04/09
fixa el protocol en l’organització de
dispositius coordinats entre GUB i altres cossos policials
C
ada cop més importants i habituals, les opera-cions conjuntes són un element clau en el Sis-tema de Seguretat Pública de Barcelona, que permet millorar els nivells de convivència i de seguretat ciutadana. Per aquest motiu, al març va entrar en vigor la nova Instrucció 04/09. Un referent operatiu que estableix el procediment de planificació d’aquests dispositius, en determina el nivell i àmbits de responsa-bilitat, i fixa el mecanisme d’informació que cal complir després de cada actuació per valorar-la a posteriori.Dos nivells operatius
El nou procediment distingeix dues categories d’opera-cions conjuntes, en funció dels cossos i unitats que hi intervenen. El nivell 1 inclou les operacions en què par-ticipen una o més unitats territorials de Guàrdia Urbana i dels Mossos (UT, UNO i ABP). El nivell 2 correspon a les accions coordinades en què intervenen unitats cen-tralitzades (UPAS, UNOC, Brimo, etc.), efectius de Poli-cia Nacional, de Guàrdia Civil i/o d’altres policies locals, o aquelles operacions amb criteris de nivell 1 conside-rades de caràcter especial pel seu alt impacte.
La Unitat de Circulació va dur a terme, entre febrer i abril, un seguit de dispositius conjunts amb l’ART dels Mossos d’Es-quadra amb l’objectiu de vigilar la circulació de vehicles de transport de mercaderies i de viatgers al seu pas per Barce-lona. Els controls es van ubicar a l’entorn de Zona Franca, a la sortida del Fòrum de ronda Litoral i a l’aparcament d’au-tobusos del Parc Güell. Els equips, formats per entre sis i nou patrulles segons el dispositiu, van realitzar més d’un cente-nar d’inspeccions a camions i autocars. La majoria de les 72 sancions interposades van ser per no respectar els descan-sos, per excessos de pes en la càrrega i altres problemes tèc-nics, i vuit vehicles van ser immobilitzats. El balanç ha estat molt positiu i la voluntat d’ambdós cossos policials és repe-tir els dispositius periòdicament.
Exemple de coordinació
El nou protocol estableix un marc
genèric per a la planificació i
Els jutjats estrenen
nova seu
a L’Hospitalet
Els primers edificis de la Ciutat de la Justícia van començar a funcionar el
2 de maig. La concentració dels 152 jutjats de BCN i L’Hospitalet resol la
dispersió de serveis que resultava incòmoda a professionals i ciutadans.
E
l cor compartit de la Justícia de Barcelona i de L’Hospitalet de Llobregat ja ha començat a ba-tegar. Des del maig, funcionen a ple rendi-ment l’edifici ‘F’, que acull la Fiscalia Provin-cial de Barcelona i els Jutjats de Menors, i l’edifici ‘H’, seu de l’Administració de Justícia de L’Hospitalet, amb el registre civil, cinc jutjats d’instrucció, un de violèn-cia sobre la dona i sis jutjats de Primera Instànviolèn-cia. Des de principis d’estiu també són operatius els edificis ‘G’, on s’ubica l’Institut de Medicina Legal de Catalunya –responsable de verificar els drogotests–, i ‘I’, on hi ha els Jutjats d’Instrucció deBarcelona. Durant els pro-pers mesos, i fins a l’octu-bre, s’anirà completant la part final de la mudança
amb el trasllat a la Ciutat de la Justícia dels Jutjats Pe-nals (edifici ‘P’) i dels Jutjats Civils (edifici ‘C’).
Es calcula que quan el complex estigui 100% opera-tiu s’hi desplaçaran diàriament 12.500 persones, un vo-lum que no ha de causar problemes d’accessibilitat grà-cies a la profusió de transport públic. A les diverses lí-nies d’autobús, tren i metro que hi arriben actualment, s’hi afegirà la nova línia 9, que tindrà parada a les por-tes del conjunt judicial, i els nous carrils bici que com-plementaran la instal·lació d’estacions del Bicing que s’ha dut a terme recentment.
El software de la GUB
s’oferirà a tota Espanya
Els municipis canaris implantaran el programa d’accidents de Guàrdia
Urbana
i la DGT estudia oferir-lo a nivell estatal
L
’Ajuntament de Barcelona i el Govern de les Ca-nàries han signat un conveni perquè tots els municipis de les Illes puguin utilitzar l’aplicatiu de gestió de l’accidentalitat de la Guàrdia Urba-na. El programa es va implantar fa dos anys al municipi canari de La Laguna i ha resultat tan eficient que la DGT estudia facilitar-lo en un futur proper a tots els ajunta-ments de l’Estat.El software, desenvolupat en exclusiva per a la Guàrdia Urbana de Barcelona, permet crear de forma automàtica mapes detallats de la sinistralitat combinant dates, horaris i punts de concentració d’accidents. Una aplicació molt útil a l’hora de determinar les mesures correctores en ma-tèria de senyalització i ordenació viària. L’aplicatiu també permet als agents elaborar el croquis del sinistre directa-ment sobre la base cartogràfica digital del municipi, de manera que l’atestat es completa en temps real, o que les asseguradores es descarreguin informació de qualsevol ac-cident en el que s’hagin vist involucrats els seus clients.
L’aplicatiu permet crear mapes
d’accidentalitat i croquis sobre la
cartografia digital del municipi
L’interés de la DGT per oferir el programa d’accidents a nivell estatal mostra la bona sintonia entre aquest organisme i la Guàrdia Urbana. Pere Navarro (Barcelona, 1952) és director general de trànsit des de maig del 2004, un alt càrrec que no li ha impedit mantenir un estret vincle amb la seva ciutat natal. No en va,
aquest enginyer industrial va ser al capdavant del Servei de Transports i Circulació de Barcelona durant cinc anys.
En primera persona
Pere Navarro Olivella
Injecció econòmica
a la seguretat viària
La recaptació de les denúncies als conductors s’invertirà en educació
viària i ajudes a les víctimes
L
’estesa i impopular creença que afirma que lessancions són una mera acció recaptatòria de les administracions té els dies comptats. La Comis-sió de Seguretat Viària del Congrés va aprovar al març una esmena a la reforma del Règim Sancionador del Trànsit, que permetrà destinar la recaptació íntegra de les sancions de trànsit a projectes de seguretat viària. La mesura, proposada des de la plataforma Ponlefre-no, és vigent des del juny i tanca la trilogia de la refor-ma legal encetada al 2007 amb el carnet per punts i la modificació del Codi Penal.
Els diners obtinguts a través de les denúncies aniran a parar a un compte bancari gestionat per l’Estat, i es des-tinaran a eliminar punts de concentració d’accidents, a ajudar a les víctimes d’accidents o a accions d’educació viària per conscienciar els més joves, entre d’altres.
Des del passat 18 de maig, els agents de la
Guàr-dia Urbana poden imposar sancions de 750 euros
–i fins a 3.000 euros en els casos més greus– als
que malmetin les bicis o les estacions públiques.
Segons una auditoria presentada pel RACC a
prin-cipis d’aquest any, més del 10% de la flota del
Bicing és robada o pateix el vandalisme dels
in-cívics.
B
icings al fons marí, abandonades a parcs,amb els ancoratges serrats, aparegudes a Lleida o amb superpoblació d’usuaris repar-tits en seient, barra i roda. Des del passat 18 de maig, aquestes escenes no queden impunes. La Guàrdia Urbana ha iniciat una campanya de control de l’ús dels vehicles i les estacions. Els agents aplicaran l’Ordenança de Civisme a aquells que malmetin el ser-vei públic de bicicletes. Així, els graffittis i les guixa-des a estacions i vehicles es consideren una infracció lleu i se sancionen amb multes de fins a 750 euros. Si l’usuari, però, les neteja immediatament, la sanció no es farà efectiva. Les actituds vandàliques que malme-tin el servei i ocasionin destrosses considerables deri-varan en sancions que poden arribar als 3.000 euros.Amb aquesta decisió es vol posar fre al ‘maltracte’ que pateix el Bicing. Una auditoria feta pel RACC al fe-brer va determinar que tres de cada quatre bicis del servei presenta alguna anomalia. Cada any, el 12% de la flota queda inservible, unes 640 bicicletes, de les que 400 desapareixen literalment i la resta pateixen severs atacs vandàlics, amb un cost per a l’Ajuntament de més de 240.000 euros.
Champions deslluïda
Un exemple recent: 120.000 euros en destrosses al Bicing va costar-li a Barcelona la festa blaugrana per la victòria del Barça i la
clas-sificació per a la final de la Lliga de Campions. En-tre els aficionats que van omplir a vessar la plaça de
Catalunya i la font de Canaletes en un ambient festiu, alguns incívics van aprofitar la gresca per atacar el ser-vei de bicis públiques: estacions cremades, vehicles vandalitzats, llums arrencats... Després de valorar els quantiosos danys, el Consistori va decidir anul·lar el servei de lloguer de bicicletes durant els festejos per la consecució de la Copa del Rei i la final europea del 27 de maig.
Una auditoria del RACC revela que cada any una
de cada 10 bicicletes queda inservible a causa de
robatoris o de severs actes vandàlics
Centenars de bicicletes esperen per ser reparades en el taller del Bicing de Glòries
euros pel
Plató
BCN
Guàrdia Urbana va autoritzar
3.424
permisos per filmacions
l’any passat
B
arcelona està mésde moda que mai i els directors de ci-nema ho saben. L’any 2008 la ciutat va acollir el rodatge de 55 llargmetrat-ges, quatre sèries televisi-ves i més de 400 petitesproduccions. La Guàrdia Urbana va autoritzar un to-tal de 3.424 permisos per rodar a la via pública, i els carrers de la ciutat van veure desfilar actors de la talla de Javier Bardem, Eduardo Noriega o Aitana
Sánchez-Gijón, entre molts altres. I és que després del boom que va suposar Vicky Cristina Barcelona, l’oscaritzada cinta de
Wo-ody Allen, la ciutat sem-bla ser l’escenari idoni per a les històries que després veurem a la petita o gran pantalla.
Manual per a Comunitats de Veïns
L’Ajuntament ha editat una guia per donar suport a les comunitats de veïns que recull consells per organitzar la comunitat, administrar els espais comuns i millorar la convivència. El manual vol proporcionar a propietaris d’habitatges i locals una eina d’informació que els per-meti gestionar situacions ordinàries del dia a dia, però també aquelles susceptibles de generar conflictes.
86%
de compliment del temps d’arribada en serveis per accident de trànsit el mes de maig. És la millor xi-fra registrada per la GUB des de gener del 2008. En el darrer trimestre han augmentat les trucades al 092 per serveis de seguretat i assistencials, mentre que s’han reduït per casos de circulació i administratius.La neteja de persianes s’estén a tota BCN
900.000 euros en ajudes als comerciants fins al 2011 perquè netegin de pintades les persianes dels seus esta-bliments. Amb la mesura, Barcelona dóna una volta de cargol a la lluita contra els graffitis. El fons subvenciona-rà el 50% de la neteja i en garantisubvenciona-rà el manteniment du-rant dos anys. El pla també preveu mesures dissuasòries per als graffiters, en forma de més vigilància policial.
U
na patrulla de paisà de la Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir, el passat 6 de juny, a tres homes acusats d’un pressumpte delicte de fal-sificació de diners. Els agents, en servei de vi-gilància a la zona litoral, van enxampar el grup mentre ma-nipulava les plaques de matrícula de dos cotxes de gamma alta al final del passeig Marítim del Bogatell. Cap d’ells va no va poder donar una resposta coherent al que estavenSANT MARTÍ
- Agents de la GUB intervenen 842.500
euros en bitllets falsos i detenen a tres persones
Falsificadors
d’euros
fent, motiu pel qual es va procedir a la seva detenció. Du-rant la posterior inspecció dels dos vehicles, els agents van localitzar al seu interior 14 feixos de bitllets de 500, amb un valor total de 842.500 euros, que es va comprovar que eren falsificats. A més, es van incautar una gran quantitat de diners en diverses divises, cinc telèfons mòbils i pla-ques de matrícula. Entre els detinguts hi ha dos homes de nacionalitat sèrbia i un tercer de nacionalitat eslovaca.
20 d’abril. 8:30 del matí. Esta-ció del Nord. Un taxista s’a-propa esverat a una furgoneta d’U-PAS demanant auxili. “Pensa-va que volia denunciar un ro-batori. Quan va dir-nos que una dona estava de part en ple carrer ens vam quedar gla-çats!”, explica l’agent Pablo Palomar. “Quan vam arribar, la dona estava semi-inconscient i la nena gairebé fora. Sort que van passar unes noies per allà i una era infermera. Em va dir que agafés la petita, l’embol-callés perquè no agafés fred i l’estimulés. Al moment de
fer-“Jo ho vaig viure”
P
Paabblloo PPaalloommaarr -- UUPPAASS
Un agent d’UPAS atén un part al carrer
ho ja va esclatar a plorar”. Pa-lomar i el seu company José Ruiz van veure’s immersos en un dels serveis més sorpre-nents de la seva carrera. Men-tre Ruiz no se separava de la ràdio i donava avís al SEM i a les unitats properes, Palomar va agafar el nadó i va tenir-ne cura fins l’arribada de l’ambu-lància. Tot seguit, els agents van donar a l’infermera un precinte de cotó per lligar-li el cordó umbilical. “És un dels serveis més macos que mai he fet. Sempre intervenim quan la gent fa coses negatives i aju-dar una criatura a néixer és una de les experiències més boniques que hi ha”.
L’
operació 0,25
omple el calabós
BARCELONA
- 150 proves d’alcoholèmia,
277 positius i 39 detinguts en sis hores
L
’Operació 0,25 de finals de març va jugar amb elfactor sorpresa: va iniciar-se a les 4 de la matina-da –dues hores abans de l’habitual– i va finalitzar a les 10 del matí, una hora més tard que les anteriors. El resultat va ser aclaparador: 277 conductors van do-nar positiu en l’alcoholèmia i 39 d’ells van acabar pas-sant la nit al calabós. Després de declarar davant del jutge, els acusats no reincidents podran bescanviar les condemnes per mesures penals alternatives com treballs en benefici de la comunitat. Durant les nits del 28 i el 29 de març, els 200 agents que van participar en l’ope-ració van tramitar l’ingrés de 88 vehicles al dipòsit mu-nicipal i en van immobilitzar uns altres 64.Breus
Etiquetatge
irregular
Guàrdia Urbana, juntament amb inspectors de l’Agèn-cia de Salut, de l’Agènl’Agèn-cia Catalana del Consum i del districte de Sant Andreu, van immobilitzar el passat mes d’abril 3.250 kg de productes en un magatzem del carrer Santander, per no estar etiquetats en cap de les llengües oficials.
Decomís
de
marroquineria
3.000 bosses falsificades van decomissar els agents de GUB en el registre efec-tuat el 30 de març a dues parades i un magatzem del Mercat de Bellcaire. El va-lor del material intervingut puja a 244.080 euros.
Caçat el
motorista kamikaze
A
gents de la Guàrdia Urbana van detenir l’1 d’abril a Shamil Khabiev, de 22 anys, conegut amb el pseudònim del ‘Rus’. Un motorista que s’havia fet tristament famós per gra-var-se fent cabrioles i acro-bàcies pels carrers dedi-verses ciutats i més tard penjar les imatges a Inter-net. Khabiev va ser detin-gut a Barcelona, després de recórrer amb la seva moto de gran cilindrada en sentit contrari, fent el cava-llet i derrapant, alguns ca-rrers de la ciutat. Ara
s’en-fronta a una acusació per reiterats delictes contra la seguretat del trànsit amb l’agreujant de temeritat.
Fer de la temeritat negoci
Els vídeos que enregistrava el jove han servit als inves-tigadors de GUB per impu-tar el motorista, que ni tan sols té carnet de conduir i que acumula sancions per excés de velocitat, saltar-se semàfors en vermell, no res-pectar passos de vianants i conduir sense llicència. El ‘Rus’ havia participat en anuncis i reportatges i ha-via creat una marca comer-cial al voltant del seu nom, sota la que venia filmacions de les seves temeritats.
El Cotxe Fantàstic
acaba al dipòsit
L
a Guàrdia Urbana va immobilitzar el 12 de maig la nova versió del Kitt, el mític vehicle parlant de la sè-rie El Cotxe Fantàstic... per no tenir els papers en regla. El Ford Mustang Shelby acabava d’arribar de Los Ánge-les i s’havia d’exposar a l’Illa Diagonal per promocionar el remake de la sèrie. Durant el seu trasllat, una patru-lla va demanar els papers del vehicle. En verificar que li mancava la ITV, l’assegurança, el permís de circulació i una matrícula vàlida per al territori, els agents van avi-sar la grua municipal i van sancionar a la productora propietària del vehicle. Kitt va passar la nit al dipòsit, on molts companys van fotografiar-se al seu costat.EIXAMPLE
- Shamil Khabiev, conegut com el ‘Rus’, es gravava fent
cabrioles temeràries pels carrers que després penjava a Internet
SARRIÀ-ST. GERVASI
- Kitt va dormir a Joan Miró
per no tenir els papers en regla
SANT ANDREU
- Els arrestats es dedicaven
a perpetrar robatoris en locals i vivendes
Detinguda una
banda
amb el botí al maleter
L
a matinada de l’11 de maig, la Guàrdia Urbana va detenir tres individus de nacionalitat albano-kosovar que es dedicaven a assaltar establiments. Els imputats van ser vistos per una patrulla de paisà de la UNO-3 a l’alçada de Meridiana i van donar-se a la fuga. Els agents van detenir el conductor i l’acompanyant, a qui van de-comissar dues boles de cocaïna. La sorpresa, però, va arribar en obrir el maleter: eines per perpetrar robatoris, emissores per ‘donar l’aigua’, 600 paquets de tabac, 800 euros i una bàscula. Els altres dos membres van amagar-se a Glòries, on un vigilant va detectar-ne un i va donar avís a la GUB, que el va detenir d’immediat.Cauen un 7% els robatoris de bicis
És la positiva dada que revela l’enquesta feta a un miler de ci-clistes pel Bicicleta Club de Catalunya. Entre juny de 2007 i 2008, un 8,5% dels entrevistats va patir el robatori de la se-va bici, mentre que l’any 2003 eren el 15%. El descens està lligat a l’èxit del Bicing, que ha fet caure la demanda de bici-cletes al mercat negre; a la vigilància per part dels agents de proximitat i a la major prudència dels usuaris, que cada cop més estacionen la bici a casa i utilitzen cadenats més segurs.
L’Info Bici BCN
és a la planta baixa de
l’edifici de Mobilitat (pça. Pi i Sunyer)
El Bicing
compleix dos anys amb 400
estacions a tots els districtes
O
berta al públic de dilluns a divendres de 9 a14 hores, la nova Oficina de la Bicicleta és el punt on qualsevol ciutadà o turista pot consul-tar tot el relacionat amb l’ús d’aquest vehicle a la nostra ciutat. Des d’informar-se sobre activitats i cur-sos, tramitar documentació o formular queixes i suggeri-ments; fins a resoldre dubtes envers la normativa de cir-culació o les millors rutes urbanes per passejar o anar a la feina. El nou punt d’informació també atén a través del telèfon 93/ 402 34 34 i a l’adreça [email protected], a més de comptar amb altres instruments d’utilitat per als ciutadans, com el web www.bcn.cat/bicicleta.Aniversari
amb regust d’èxit
L
a seva irrupció a Barcelona, el 22 de març del2007, fou relativament discreta: 14 estacions i 200 vehicles. Dos anys després, el Bicing dóna per fina-litzada la seva expansió amb una xarxa de 400 estacions i 6.000 bicicletes, que abasten tota la ciutat. Tot i que ja no s’instal·laran nous punts de recollida, el servei no dei-xarà de perfeccionar-se. Recentment s’han introduït nous components a les bicis –com un millorat fre de tambor o pneumàtics protegits–, i aquest any s’implementarà un nou sistema informàtic de gestió i s’ampliarà el nombre d’ancoratges a les estacions més concorregudes. A més, se seguirà treballant per oferir noves prestacions als usua-ris. La darrera en presentar-se: l’iBicing, un servei de con-sulta de la disponibilitat de vehicles via sms.Els propietaris d’un iphone poden visualitzar gratuïtament un mapa Bicing amb les estacions que tenen més a prop i la seva disponibilitat
Més enllà de Barcelona
96 policies locals incorporen el sistema PDA
Els agents de gairebé un centenar de municipis ja disposen de PDA per gestionar les sancions de trànsit. L’èxit de l’expe-riència pionera de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va co-mençar a utilitzar aquests dispositius el 2006, ha animat a 96 poblacions de la província de Barcelona a adquirir 680
BCN es mou
La parada de l’Hospital del Mar va ser de les primeres en adaptar-se per afavorir l’accés de persones amb mobilitat reduïda
Bus
accessible
al 100%
Abans que acabi l’any totes les parades d’autobús
de la ciutat seran accessibles a les persones amb
mobilitat reduïda. Els equips municipals
treballa-ran a contrarellotge dutreballa-rant tota la segona meitat
del 2009 per adaptar i condicionar les 1.800
pa-rades que encara tenen obstacles, a un ritme de
39 per setmana.
A
rbres, bústies, semàfors... Hi ha tota una sè-rie d’elements de mobiliari urbà que es po-den convertir en barreres quan es miren des de la perspectiva d’una cadira de rodes. Les parades d’autobús no en són una excepció. Tot i que la flota de vehicles ja fa temps que va adaptar-se en la seva totalitat amb rampes baixes, no passa el mateix amb les marquesines.Perquè el transport públic és per a tots els barcelonins, el Consistori s’ha proposat que, abans que acabi l’any, totes les parades d’autobús i el seu entorn estiguin adaptats a l’accés per a persones amb mobilitat reduï-da. Com? Doncs reformant-les per aconseguir un espai lliure a la vorera de 2,1 metres com a mínim que per-meti als usuaris en cadira de rodes maniobrar sense problemes en sortir o entrar al bus. En cas que no es puguin moure els obstacles, es desplaçarà la parada uns metres.
Informació audiovisual
Actualment, de les 2.135 marquesines de la xarxa d’autobús metropolità, només 335 estan adaptades als usuaris amb mobilitat reduïda, una situació que can-viarà en els propers mesos. Fins a desembre s’adapta-ran 39 parades cada setmana per aconseguir la fita
d’un bus 100% accessible que s’ha fixat l’Ajuntament de Barcelona. Seguint la mateixa línia d’actuació, en-guany, i fins al 2011, s’instal·laran a les parades d’au-tobús 150 dispositius més del nou sistema d’informa-ció audiovisual. Aquest, a més de mostrar visualment el temps d’espera, ofereix als disminuïts visuals un aparell per activar la informació en format sonor.
agendes electròniques per gestionar de forma més àgil i efi-caç les denúncies. Els dispositius PDA ja funcionen a les po-licies locals de Mataró, Sant Boi, Vic i Sitges, entre d’altres, gràcies a un pla de subvencions de la Diputació de Barcelona dotat amb mig milió d’euros.
Breus
Tot el Metro estarà
adaptat el 2011
Actualment el metro té 84 estacions adaptades als usuaris amb mobili-tat reduïda. El 100% d’accessibili-tat s’assolirà en un termini màxim de dos anys, donat que les 39 esta-cions que encara no han estat con-dicionades es troben en obres o amb el pla de reformes ja aprovat.
Nova mini-flota
El parc d’autobusos de barri es re-novarà abans de l’estiu amb la in-corporació de 25 nous vehicles, més accessibles que els actuals. D’altra banda, l’Entitat Metropolitana del Transport (ETM) renovarà la seva flota d’autobusos de gestió indirec-ta amb 93 nous vehicles.
Barcelona, líder en
l’ús del transport públic
Els barcelonins encapçalen l’ús del transport públic a l’àrea metropoli-tana, invertint una mitjana de 35 minuts en cada desplaçament. Són les dades de la darrera enquesta de mobilitat de TMB, que ha analitzat els 18 municipis de la província.
Carrils verds
per al bus
TMB
provarà un xip que permet prolongar el llum verd de pas per fa-cilitar la mobilitat dels autobusos. La prova pilot d’aquest sis-tema s’està duent a terme a la Gran Via. Mentre circulen per l’avinguda, el xip que duen instal·lat alguns autobusos envia un senyal als semàfors perquè es mantinguin en verd. Això permet que la circulació dels vehicles de trans-port col·lectiu sigui més ràpida, una de les principals demandes dels usuaris, i rever-teix alhora en una major fluïdesa general del trànsit.Seguint la mateixa línia d’actuació, l’Ajuntament ha anunciat que el sistema de priorització semafòrica, que va posar en marxa fa dos anys al carrer Aribau, s’estendrà el proper estiu a cinc carrers més de l’Eixample. Muntaner, València, Mallorca, Villa-rroel i París tindran semàfors que distribuiran el temps que estan en verd en funció del que triguen els autobusos en recórrer-los.
Menys vandalisme
al transport públic
E
ls fets delictius al metro van disminuir gairebé un 10% durant el 2008, mentre que en el cas de l’autobús la reducció va ser del 7,6%. Amb aquestes dades a la mà, l’Ajuntament va qualificar de “satisfacto-ri, tot i que millorable”, elnivell de seguretat que ofe-reix el transport públic de la ciutat a treballadors i usua-ris. TMB invertirà durant aquest any 17,3 milions d’euros per prevenir acti-tuds delictives, vandàliques i incíviques al metro i a la xarxa de busos.
Premi a tota una trajectòria
Parlem de
C
iudad de vacaciones”, ens havien arribat a dir –recorda amb un somriure el sergent Pedro Jiménez–. Afirmar que la UNO-4 és un destí plàcid és un estigma heretat, que cada vega-da quevega-da més lluny de la realitat operativa d’aquesta unitat. Una ullada al mapa de Barcelona permet cons-tatar la varietat i la dispersió dels barris que conformen el territori de la UNO-4. En moltes d’aquestes zones, apartades del centre de la ciutat i on abunden places, jardins i carrerons, existeixen punts Beta i els agents fan patrulla a peu. Unavi-gilància intensiva que també s’ha estès a la zona de Navas i del Clot, de forma coordinada amb la
UNO-1. Cas a part, el del particular barri del Bon Pas-tor: “Sol ser tranquil i no acostumen a avisar-nos quasi mai. Ara bé, el dia que ens criden és perquè se n’ha or-ganitzat una de ben grossa”, confirma el sergent.
Un territori desigual
Les patrulles de la UNO-4 donen servei al nord-est de la ciutat: als districtes de Sant Andreu –base nocturna de la unitat–, Nou Barris i Horta-Guinardó. Un territo-ri ampli, dispar, amb demandes molt diferents.
Les patrulles de la UNO-4 revisen un vehicle robat després d’atrapar els seus ocupants en fuga, a la Meridiana, la nit del passat 15 de maig
UNO-4: un territori més
enllà de les aparences
P. Jiménez: “Està canviant la idea que la UNO-4 és
una unitat tranquil·la. Cada cop tenen més ressò
els operatius que fem en aquest territori”
La Unitat Nocturna IV ha experimentat els darrers
anys un salt qualitatiu i quantitatiu en els serveis.
La clau d’aquest canvi la té una plantilla d’agents,
barreja d’empenta i d’experiència, que ha
desen-volupat un sisè sentit per detectar el delicte allí
on l’aparent calma faria confiar als no iniciats.
“
El districte setè és una zona on predominen els barris residencials i que es caracteritza per la seva baixa con-flictivitat. Amb una notable excepció: la carretera de l’Arrabassada. “Les nits de divendres, però també els dissabtes a la nit i els diumenges al matí, es reuneixen un centenar de motoristes per fer-hi curses. Per això fem molts operatius coordinats amb la UNOC i la UNO-3 en aquest punt”, apunta l’inspector i cap de la uni-tat, Josep Vila Sanou.
El Turó
El territori que reclama una atenció més constant per part dels agents de la UNO-4, és, sense cap mena de dubte, el districte de Nou Barris. I la guinda del pastís: el Turó de la Peira. Un barri que pot concentrar en una nit més serveis que alguns districtes sencers. “Hi fem molta vigilància, sobretot del menudeig de drogues”, explica l’agent Serrano.
Serrano és una de les armes secretes de la unitat, un expert en seguretat ciutadana, un ‘sabueso’ –com el qualifiquen elogiosament alguns companys– que ensu-ma els serveis allí on tot sembla calensu-ma i tranquil·litat. “Aquests barris enganyen, perquè no s’hi mou gaire gent de nit”, explica mentre el cotxe que comparteix amb l’agent Pi Guillem circula entre carrers aparent-ment deserts. En les dues hores següents, acumularan un notori decomís de cocaïna, la persecució i atrapa-ment de tres detinguts en fuga, una actuació en la reti-rada de tres vehicles accidentats de gravetat en un xoc múltiple a la Meridiana i expedientaran un local per in-complir diverses normatives. “I això que avui és di-jous”, postil·len els agents de retorn a la caserna.
Servei de muntanya
Una particularitat del territori de la UNO-4 són les zo-nes forestals. La unitat té sota la seva influència tota l’à-rea muntanyosa de Barcelona, a excepció de Montjuïc i del Tibidabo. Una extensa franja de 7 quilòmetres, gai-rebé deshabitada però farcida de carreteres i vies que connecten el nord de la ciutat amb els municipis veïns de Sant Cugat, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramanet. “Aquest hivern es van gelar totes les carrete-res i vam haver-les de tallar i dur les llevaneus –recorda el sergent Jiménez–; i, ara al maig, ha començat l’èpo-ca de risc d’incendis”. Per això, la unitat disposa de les claus que obren o tanquen les desenes de camins de muntanya, però també d’un expert coneixedor del medi forestal: el caporal Herrero.
Inspeccions a ritme de reggaeton
Allunyats del turisme i la massificació del centre, l’oci nocturn a la zona de la UNO-4 és concentra en dos ti-pus de locals: els que criden l’atenció de manera fla-grant i els que passen pràcticament desapercebuts. Entre els primers, l’indiscutible rei de l’oci nocturn, a ritme de salsa i reggaeton, és l’Heron City. Abans que es
Un exhaustiu treball d’inspecció
de locals ha permès seguir el
rastre al menudeig de drogues i
d’objectes robats. En el que va
d’any, quatre establiments
Parlem de
decretés el seu precinte, el passat 15 de juny, les qua-tre discoteques llatines situades a l’interior d’aquest complex d’oci congregaven prop de 4.000 persones les nits de cap de setmana. Per evitar els problemes deri-vats d’aquesta gran concentració de persones, s’havia convertit en un fet habitual que una patrulla de la UT-8 allargués el servei fins a les dues de la matinada, per forçar als equips de la UNO-4. A més, la unitat venia re-alitzant controls conjunts amb Mossos i UNOC per evi-tar, en especial, que es produïssin els altercats tumul-tuosos que s’havien repetit en aquest punt.
Els petits enganyen
En una operativa completament diferent, els agents de la unitat actuen també sobre les desenes de petits locals dispersos sobretot per Sant Andreu i la part alta de la Meridiana. En aquesta àrea s’ha dut a terme en els da-rrers mesos un treball molt actiu de policia administra-tiva. Les inspeccions en els establiments que acumula-ven més queixes han acabat amb múltiples denúncies –tinença d’armes i de drogues, no respectar l’horari de tancament, oferir serveis de prostitució i un llarguíssim etcètera– i amb quatre d’aquests locals precintats. Petits i grans èxits policials que ajuden a fer més segu-ra i tsegu-ranquil·la la convivència en els barris del peculiar territori de la UNO-4.
51 guàrdies, un sol equip
“La gent que passa per la UNO-4 s’hi acostuma a quedar, i ai-xò ens ajuda a fer pinya, a tenir un equip més cohesionat”. Ho explica el seu cap, l’inspector Josep Vila Sanou, un veterà de la nit que al llarg dels seus 38 anys al Cos ha servit en tots els territoris de Barcelona. Al seu costat, Pedro Jiménez, el sergent més jove de la nit a la Guàrdia Urbana. Una “estran-ya parella” –com els defineixen els seus companys i ells ma-teixos–, barreja d’experiència i d’empenta, que han quallat una sort de família ben avinguda entre els 51 guàrdies en plantilla de la UNO-4. La unitat compta amb molts agents que provenen dels torns de dia dels districtes 7, 8 i 9, i que acumulen un gran coneixement del territori i de les seves principals problemàtiques.
El Turó de la Peira és territori de patrulla intensiva per
als agents: un petit barri que pot concentrar en una nit
més serveis que tot un districte sencer
Una inspecció en un bar aparentment tranquil acaba amb el decomís de drogues i d’objectes robats
GuB: Amb Quiet obres una parcel·la de la teva vida priva-da al gran públic...
MS: Per mi l’escriptura és una exposició. He d’estar im-plicat, la meva intimitat ha de quedar plasmada, tant se val que parli de marcianets de l’espai com del meu fill. Amb Quiet he fet un streaptease molt gran, però m’ha-gués costat més si parléssim d’una malaltia meva o quelcom totalment personal. El meu fill no sóc jo. Per mi un fill no és una projecció d’un mateix. Quiet l’he es-crit rere la cadira de rodes, des de la intimitat, però el meu paper és d’observador. El protagonista és en Llullu.
Vius a Horta, en breu hi arribarà la policia de proximitat...
Amb la Guàrdia Urbana sempre he tingut una relació normal, tot i que arran de la discapacitat del meu fill sí que he tingut més tracte. En el llibre es reflecteix la de-manda d’ajuda que faig respecte voreres ocupades que em fan impossible
circu-lar amb la cadira de ro-des, i em surt l’actitud d’impaciència de: “Home, feu alguna cosa!”.
“Amb
Quiet
he fet un
streaptease
molt gran”
Quin seria el tema per a un concurs de narrativa de la GUB?
M’interessa el llindar de responsabilitat d’un policia. Sa-ber la reacció d’un agent davant una situació que sobre-passa les seves competències i potser no li correspon so-lucionar, però que la seva ètica o el seu instint li ho dema-na. M’agradaria llegir situacions que plantegessin aquesta dualitat: allò que has de fer i allò que et surt de dins fer estant dins d’un cos policial com la Guàrdia Urbana.
TV, ràdio, premsa, narrativa, jocs de paraules... Tria’n un.
Em quedo amb la novel·la, perquè m’hi trobo molt cò-mode. A més, la narrativa és omnívora, menja de tots els gèneres, no té límits. El gènere periodístic m’agrada, pe-rò hi juga molt la immediatesa: són paraules partides per temps. En canvi la narrativa et dona el temps per re-tocar-la, mirar-la, observar-la, viure-la... És com estar enamorat. Has de mantenir la intensitat de la història perquè passa com amb les parelles, si no les cuides i s’escapen, és molt difícil tornar-hi.
Quines passions tens, a banda de l’escriptura?
Viatjar i la gent, i l’una porta a l’altra. A mi un paisatge no m’emociona, jo viatjo per la gent que m’hi trobo, per veure com parlen, com viuen. El que més m’interessa del món és la gent que l’habita.
Màrius Serra: “M’interessa el llindar de
responsabilitat d’un policia. Saber què faria en una
situació en què no té competències però sí ètica”
Màrius Serra
Cos a cos
L
a bona temperatura i el clima mediterrani fande Barcelona un lloc idoni per passejar, anar a la platja i viure-hi, amb o sense sostre. Cada estiu, centenars d’indigents procedents de paï-sos europeus arriben a la ciutat per sumar-se als sense sostre ‘autòctons’. Dormen a la via pública, en barra-ques o en campaments. Comparteixen l’espai amb la resta de ciutadans però en viuen al marge. 13 educa-dors del Servei d’Inserció Social (SIS) recorren diària-ment els carrers de la ciutat per detectar i derivar els sense sostre. Treballen repartits en cinc equips, cadas-cun dels quals cobreix dos districtes. A més de coordi-nar-se amb les patrulles de la Guàrdia Urbana, un cop al mes, l’equip de Policia Comunitària del seu territori els acompanya en la visita i reconeixement d’indigents.Facilitant la tasca del SIS
“L’acollida que tens per part d’un sense sostre quan vas amb la policia és diferent a quan vas sol. D’entrada, marquen més les distàncies. Però quan es tracta de ca-sos complicats va molt bé, perquè tenen respecte a l’autoritat”, comenta Ramon Petit. Ell i l’Andreu Torres són educadors socials i formen l’equip de detecció de sense sostre dels districtes de Sants-Montjuïc i Les Corts. L’Estació de Sants, el carrer Mare de Déu del Port o el Casinet d’Hostafrancs són alguns dels enclava-ments on fan el seguiment d’una setantena de persones que, o bé viuen al carrer, o bé habiten una casa de ma-nera no legal i en condicions d’insalubritat, o bé han construït un campament de barraques en algun solar. “Eradicar els sense sostre és una utopia, però al menys els tenim identificats i en fem el seguiment –expli-quen–. Els oferim menjadors, albergs, tractaments per desintoxicar-se... Però el que volen és fer la seva vida”.
111 milions contra la pobresa
La dels educadors del SIS és una tasca feixuga i sem-pre a mig o llarg termini. Un treball en què a vegades no hi ha directrius clares: “Hi ha situacions molt
com-plexes en les que es fa difícil saber com actuar i no do-nar pals de cec”, afirma Petit, qui cita com a exemple les comunitats de gitanos romanesos: ciutadans euro-peus de ple dret, però amb una cultura nòmada de vi-da al carrer incompatible amb les nostres lleis. Tot i ai-xò, el balanç general és positiu: “En els darrers cinc anys s’han generat places a albergs, s’han fet nous equipaments... Amb el que disposem podem cobrir bé la demanda”. El 2008, el SIS va atendre 4.164 casos i els centres d’acollida en van rebre 4.307, unes xifres lleugerament superiors a les del 2007. Des de l’esclat de la crisi, tant els menjadors com els centres socials estan rebent perfils d’usuaris que no eren habituals, com el de treballadors que han perdut la feina i es tro-ben en una situació econòmica crítica. De moment, però, la crisi encara no ha arribat a la vorera. “Encara no hem notat un increment en el nombre de sense
sos-SERVEIS SOCIALS
- La Guàrdia Urbana patrulla amb el Servei
d’Inserció Social per fer el seguiment dels sense sostre
Vida
al carrer
Campaments controlats
A banda de la patrulla mixta mensual, la Guàrdia Urba-na manté uUrba-na relació continuada amb els Serveis Socials de la ciutat. Aquesta fluïdesa s’alimenta en gran mesura per l’IRIS, que recull les queixes ciutadanes i posa en avís als agents. “Sobretot hi ha queixes per sorolls i ma-les olors, però també et truquen mares que no volen veu-re indigents bevent vi al parc on juga el seu fill”, explica Jesús Recio, agent de la Policia Comunitària de la UT-3. Els Serveis Socials també es posen en contacte amb la Guàrdia Urbana quan detecten situacions que poden afectar a la seguretat ciutadana, mentre que en els des-allotjaments sempre intervenen conjuntament tots dos serveis. Per la seva part, els equips policials impedeixen la creació de barraques i poblats d’indigents: ”Tenim els campaments controlats per evitar que es facin grans. Quan detectem un assenta-ment conflictiu hi enviem el servei de neteja per pres-sionar-los”, explica Vicente Castillo, de la UT-3.
L’any 2008, el SIS va atendre
4.164 casos d’indigència i els
centres d’acollida de Barcelona
van rebre 4.307 persones
Els Serveis Socials són un conjunt d'actuacions i recursos per prevenir la marginació i promoure la integració d'aquelles persones o famílies que necessiten ajuda i protecció social. A Barcelona, els serveis d'atenció primària inclouen l'atenció social polivalent, així com atenció social domiciliària per a persones grans i/o amb disminucions, programes d'urgències i emergències socials i programes d'inserció per a persones indigents i sense sostre (dels que s’encarrega el SIS). L’accés als serveis bàsics es fa a través dels Centres de Serveis So-cials, on educadors, psicòlegs i treballadors socials atenen els ciutadans. Serveis Socials també compta amb professio-nals i programes especialitzats per a col·lectius específics com els drogodependents, els seropositius o les víctimes de la violència conjugal, entre altres.
tre, tot i que estem atents a un possible augment dels casos d’indigència després de l’estiu”, comenta Torres. Per fer front a aquesta hipòtetica situació, l’Ajunta-ment de Barcelona invertirà 111 milions d’euros entre el 2009 i el 2010 per reforçar els serveis de cobertu-ra alimentària, habitatges d’emergència, suport a les persones en atur i atenció a la infància en risc.
Ramon Petit, educador social del SIS:
“
Eradicar
els sense sostre és una utopia, però com a mínim
els tenim identificats i en fem el seguiment
”
Educadors del SIS i agents de proximitat ‘visiten’ un home que dorm sota el porxo de la plaça de Joan Peiró
