Didáctica de la geografía económica
Texto completo
(2) UNIVERSIDAD FACULTAD. DE. SECCIÓN. DE. FILOSOFÍA DE. D I D Á C T I C A. BARCELONA Y. LETRAS. PEDAGOGÍA. D E. L A. G E O G R A F Í A. E C O N O H I C A. TOMO. I. T. esis. por JOSÉ. Doctoral. dirigida. el CatedrStico FERNANDEZ. Dr.D,. HUERTA. Muria B o i r e l l. Felip.
(3) ÍNDICE. Introducción . 15 PARTE: La Geografía y su D i d á c t i c a . CAPITULO I :. Bosque.jo. sobre. l a Ciencia. Geográfica.. Concepto. 1. I m p o r t a n c i a da e s t a c i e n c i a. 4. Valor instructivo. 6. Valor. B. educativo. CAPITULO I I :. Didáctica. de l a. Geografía.. Principios. IB. Dificultades. 24. P r o b l e m á t i c a de su c o n t e n i d o. 29. Madurez d i s c e n t e. 34. Enseñanza d i f e r e n c i a l CAPITULO I I I :. p o r edades. 38. B a s e s p e d a g ó g i c a s de l a Pedagogía. Econó-. mica . El. concepto. de l a G e o g r a f í a. I m p o r t a n c i a de l a G e o g r a f í a. Económica. 56. Económica y de su ensañanza. 60. Valor i n s t r u c t i v a y educativo. 62. La G e o g r a f í a. 64. Económica y l a compcenosión i n t e r n a c i o n a l .. CAPITULO I V : Fundamentos d i d á c t i c o s de l a. Geografía. Económica. Selección Principios. d e l contenido. didáctico. 70. geográficos. 73. Principios psico-sociales. 75. Principios políticos. 78. P r i n c i p i o s económicos. Bl. La G e o g r a f í a. económica como s í n t e s i s de l o s. diferentes. factores. 83. CAPITULO V : Métodos p a r a l a enseñanza. qeooráfica.. Generalidades. 91. Métodos g e n e r a l e s. 94. Métodos e s p e c i a l e s. ¿. 96. Métodos e s p e c í f i c o s CAPITULO V I : R e c u r s o s i c o n o -. 101 didácticos.. Generalidades. 112. Constructivos. 115. Audiovisuales. 117. Máquinas de enseñar. 128. El. 144. a u l a de G e o g r a f í a.
(4) CAPITULO V I I : M o d e l o s. VErbo-did5cticos.. Modelos verbo-didáaticos. 151. E l Maestro. 154. El libro. como Modelo. como ayuda d i d á c t i c a. 171. Transmisión m a g i s t r a l y programada. 194. 2- PARTE: T e o r í a y Técnica de l a Enseñanza. Programada.. CAPITULO V I H : P r o b l e m a s m e t a d i d á c t i c o s ñanza. de l a E n s e -. roqrnmada.. C i e n c i a de l a C o n d u c t a. .. Las t e o r í a s c o n d u c t i s t a s que más han i n f l u i d o. 20?. en l a. Enseñanza Programada El aprendizaje. 213. como o b j e t o de e s t u d i o. e. investiga-. ción. 231. CAPITULO I X : Evolución de l a EnseíJanza Antecedentes. y precursores. Momento c r i t i c o Avance. Programada. 242. de l a Enseñanza P r o g r a m a d a :. Skinner .. 246. de l a Enseñanza P r o g r a m a d a. 256. CAPITULO X: Técnica de l a Enseñanza Programada. 25 6. Enseñanza P r o g r a m a d a .. 265. E l Programa. Características. como e s t r u c t u r a. 278. S i s t e m a s de programación CAPITULO X I : C u e s t i o n e s faicultades. 284 en t o r n o. de l a u t i l i d a d y d i -. de l a Enseñnnza. Programada.. P r o b l e m a s de i m p l a n t a c i ó n. 306. Objeciones. 311. Ventajas. 317. Áreas de e f i c a c i a. 322. 3§ PARTE: E l a b o r a c i ó n. de u n ' P r o g r a m a. de G e o g r a f í a. Económica.. CAPITULO X I I : Construcción d e l P r o g r a m a . Programación. 332. E t a p a s de l a Programación. 335. Sistemia REJEM. 33 8. E l a b o r a c i ó n de f i c h a s. 332. Ayudas e i n d i c a c i o n e s. 355. Densidad d e l programa. 359. CAPITULO X I I I :. Evaluación d e l. Programa.. Diseña y E t a p a s e x p e r i m e n t a l e s. 364. Plan de,Trabajo. 366. Primera fase. 367. Segunda f a s e. .. 376.
(5) Tercero fose:. 381. r Los alumnos a n t e l a Enseñanza Programada 49 PARTE: E s t u d i o c o m p a r a t i v o. 383. y Conclusiones.. CAPITULO X I V : E s t u d i o c o m p a r a t i v o. de Métodos de. Enseñanza de l a Geografía Ensayos experimentales. Económica.. de comparación de m é t o d o s . .. 393. P l a n de t r a b a j o. 395. Primera fase:. Ensayo r e d u c i d o. 395. Segunda f a s e :. Diseño c o m p l e t o. 405. L o s alumnos a n t e dos s i s t e m a s de enseñanza. ........ 413. CAPITULO X V : C o n c l u s i o n e s . Conclusiones experimentales. 418. Pro$pecci6n d i d á c t i c a. 420. Programa p r o p u e s t o :. Esquema y c a r a c t e r í s t i c a s TOMO. PROGRAMA, APÉNDICES Y BIBLIOGRAFÍA,. I I. ..... 425.
(6) I N T R O D U C C I Ó N.
(7) L a s c i e n c i a s de l a educación e x p l i c a n y l a p r á c t i c a p e dagótica d e s t a c a como t a r e a , p r i m o r d i a l d e l maestro l a de f a c i l i t a r e l aprendizaje po y e s f u e r z o ,. p a r a c o n s e g u i r con l a mázima economía de t i e m -. una instrucción más profunda y una educación más. completa. Es pues, misión de, l o s didactas i n v e s t i g a r que métodos de enseñanza r e s u l t a n más e f i c a c e s p a r a que e l e s c o l a r l l e v e a calDo con gusto e l a c t o de a p r e n d e r , y a l mismo tiempo. e l rendimiento. s e a máximo. Por lo tanto, trabajo. c r e í s e r í a de g r a n i m p o r t a n c i a d e d i c a r m i. so^bre l a Didáctica de a l g u n a mailieria de l o s planes; d©. estudioa Primarios, y Medios. C o n s i d e r a b a que e s t a a s i g n a t u r a debía p o s e e r un v a l o r. ins-. t r u c t i v o , una u t i l i d a d p r á c t i c a , p e r o a l a vez. un g r a n v a l o r. for-i. m a t i v o , p a r a e l d e s a r r o l l o t o t a l y armónico de l a p e r s o n a l i d a d del estudiante. Además; quería que t u v i e r a un f a c t o r de a c t u a l i d a d , que s i r v i e r a de p u e n t e entre: l a e s c u e l a y l a v i d a y que s u s h o r i zo n t e a. ftieran. amplios p a r a a b a r c a r tanto e l s a b e r humanístico. como e l c i e n t í f i c o y t é c n i c o , l a se comprende, pues., que en ésta e n c r u c i j a d a de. C i e n c i a s e n c o n t r a r a a l a Geografía que t a n t o e s t u d i a a l a l ' i e r r a como a l hombre que d e s c r i b e. fenómenos y b u s c a s u s causas., que l e i n t e r e s a. e l mundo f í s i c o y e l mundo humano, que se c e n t r a en e l p r e s e n t e , como r e s u l t a d o de u n pasado y preparación de un f u t u r o . P e r o l a Geografía e r a demasiado a l a Geografía económica^ que se l e s h a concedido. amplia, y por e l l o , me ceñí. GonsideiD que e s t a rama es. una de l a s. poca i m p o r t a n c i a en muchos p l a n e s : de e s -.
(8) t u d i o y que, dando por. c o n o c i d o s s u s conceptos b á s i c o s , h a. ocasionado no pocas c o n f u s i o n e s en l o s aluginos; y , s i n embargo,. estimo que es u n a de l a s ramas más i n t e r e s a n t e s y de mayor. a c t u a l i d a d de l a Geografía. S i n su c o n o c i m i e n t o es c a s i i m p o s i b l e l e e r un p e r i ó d i c o , e n t e n d e r l a s r e l a c i o n e s e n t r e p o l í t i c a n a c i o n a l o l o s movimientos E l objetivo. países,Ea. migratorios.. esencial del estu dio. de l a Geografía. econó-. m i c a de España, es comprender l a s i d e a s "hásicas a c e r c a d e l desa©'; r r o l l o de n u e s t r a s a c t i v i d a d e s : económicas en su i n t e r d e p e n d e n c i a y en su valoración en e l conjunto hispánico y en s u s r e l a c i o n e s con e l r e s t o. d e l mundo. Todo e l l o. sin olvidar,. en ningún momento,. e l p o r qué de c u a n t o s problemas atañen a t o d a l a problemática que se c o n s i d e r a . F i n a l i d a d e s , de e s t a Una v e z bosquejado. Tesis. e l tema, pensé en l o s alumnos y v i . que. ningún i n d i v i d u o es: exactamente i g u a l a o t r o ,. cada c u a l . t i e n e su. i n d i v i d u a l i d a d : p e c u l i a r . Siendo, pues,diferentes, t e l a s : mismas t a r e a s y a n t e e l mismo a p r e n d i z a j e. responderán a n de modo muy d i -. verso . P o r e l l o l o s nuevos s i s t e m a s de enseñanza t i e n d e n a l a s formas i n d i v i d u a l i z : a d a s : , a f i n de que c a d a alumno pueda r e a l i z a r el. aprendizaje. según sus p r o p i a s c a r a c t e r í s t i c a s de r i t m o , c a p a -. cidad, aspiraciones, trabajo. etCo i i s i se s i e n t e n máa r e s p o n s a b l e s de s u. y a l a vez l l e g a n a e s t a r máa c a p a c i t a d o s p a r a. resolver. l o s d i s t i n t o s problemas que se l e s p r e s e n t e n en l a v i d a c o m u n i t a ria. y social» ActuaLmente se p r e s e n t a como una superación y s i s t e m a t i z a -. ción de l o s s i s t e m a s i n d i v i d u a l i z a d o s , l a Enseñanza Programada. B a p r e n s a pedagógica de todo oL mundo se está preocupando de e s t a nueva t é c n i c a . Cada vez se: r e a l z a más s u e f i c a c i a. dentro. de l a i n s t r u c c i ó n n o r t e a m e r i c a n a , país donde nació y más se p r a c tica.. También l a ITrlSSCO p i e n s a a d o p t a r l a p a r a l a rápida. alfabe-.
(9) tisación y enseñanza en l o s países. subdesarrollados.. Un problejiia que a c t u a l m e n t e s e está t)lanteaxido , e s p e c i a l mente en l a Enseñanza K e d i a es e l d e l gran aumento d e l alumnado. S s t e c r e c e a un rlimo. superior a l d e l p r o f e s o r a d o. c^ue sse c a p a c i t a. para l a d o c e n c i a . S i en e l I i u P l a n de D e s a r r o l l o Económico y S o c i a l se espera a que l a mayoría. de l o s raucliacáios coEiprendidosm. e n t r e l o s 10 y l o s 1 4 arlos c u r s e n B a c M l l e r a t o e l e m e n t a l , l o s p r o f e s o r e s n e o e s i taran técnicas, a u x i l i a r e s , p a r a l a enseñanza, s i es que e l l o s q u i e r e n c o n s e r v a r s u misión de educadores y e l c o n t a c t o p e r s o n a l con cada uno de s u s aluíimos, físte. OS: o t r o de l o s , m o t i v o s , que van a conceder a l a Enseñan-. z a Programada, un l u g a r p r i v i l e g i a d o entre:- l o s s i s t e m a s d o c e n t e s . E s t e t i p o de enseñanza e s mucho m i s a c c e s i b l e tigación científica. que. a l a inves-. t r a d i c i o n a l » Yiendo como e l g r a n a v a n -. ce d e mucíias- c i e n c i a s s e debe en g r a n m e d i d a a l o s e x p e r i m e n t o s , pensemos en l a m e d i o i n a , f í s i c a , e t c » ;. podemos e s p e r a r que l a e x -. perimentación: tambi én. tendrá c o n s e c u e n c i a s p o s i t i v a s e n ' e l campo dé l a enseñanza. Con l a programación de l a Geografía eGo,nóraica p a r a alumnos de ;„ia de B a c h i l l e r a t o , i n t e n t o c o n t r i b u i r a l a a p l i c t e l ó n de- e s t e moderno sistem.a en n u e s t r o p a í s , y a que l o s r e s u l t a d o s m u e s t r a n que e s e f i c a z ; y ventajoso. p a r f l a formación de n u e s t r o s. S n l a ' i ' e s i s atendemos a l a Geografía,. escolares.. en g e n e r a l , y a l a. Geografía 0oo,nóraica en p a r t i c u l a r , desde e l punto de: v i s t a de s u Didáctica,. Continuamos con f a c e t a s de l a Enseñanza programada. y n o s centramos en l a e l a b o r a c i ó n - * un, programa de Geografía e c o .nómica y s u v a l i d a c i ó n , p a r a t e r m i n a r con un e s t u d i o. comparativo. e n t r e l a Enseñ^za í r o g r e a a d a y l a t r a d i c i o n a l y l a s c o n c l u s i o n e s correspondientes* En tomo a p a r t e f i g u r a n e l programa, l o s apéndices y l a bibliografía*.
(10) E s t e e s t a d i o l o i n i o i e , g r a c i a s a l a ayuda prestad» p o r l a Comisaría de Proteoción E s c o l a r q.ue me concedió una -Beca de I n i c i a c i ó n a l a I n v e s t i g a c i ó n y s e continuó dentro d e l P l a n de Investigación correspondiente. a l Fomento de I n v e s t i g a c i ó n de l a. Universidad, E n l a h o r a de l o s ^ r a d e c i m i m t o s q u i e r o h a c e r c o n s t a r m i reconocimiento. a l Dr»Fernández, H u e r t a , q u i e n con su entusiasmo. d i r i g i ó m i l a b o r y me animó a que me i n i c i a r a en e l. fascinante. campo de l a i n v e s t i g a c i ó n pedagógioa d© t i p o e x p e r i m e n t a l ; a l Dr« ¥ i l á T a l e n t í q u i e n me o r i e n t ó , informó y d i i i g i ó en todo l o r e f e r e n t e a l a c i e n c i a g e o g r á f i c a y sus últimos:- a v a n c e s ; a l equipo de compaleros M c e a o i a d o s y alumnos de l a Sección, que a d s c r i t o s a l Departamento de C i e n c i a s , E x p e r i m e n t a l e s y D i f e r e n c i a l e s de- l a Educación, t r a b a j em en Snsefíansa Programada e I n vestigación: Psicopedagógica, Muy e s p e c i a l es m i g r a t i t u d a l o s D i r e c t o r e s , Maestros j. Profesores,. alumnos de l a s i n s t i t a t ó o n e s d o c ^ ü e s que oon t a n t o. interés; acogieron- m i ensayo, preocupados en m e j o r a r l a s t é c n i c a s didácticas;. D i r e c t o r a d e l C o l e g i o Jesús María d© San G e r v a s i o ,. Raa.Madre j l r a c e l i j D i r e c t o r a d e l G-mpo I s c o l a r '*Hius y x a u l e t " , D a . A n t o n i a Solanes.; D i r e c t o r a de l a E s c u e l a B e t a n i a , D a . B o s a I P Omedes:; D i r e c t o r d e l I n s t i t u t o N a c i o n a l de 'Snsefíanza, M e d i a " I n f a n t a I s a T ^ e l " , Don J u a n R e y e s Fernlndes» D i r e c t o r d e l C o l e g i D Jesús, María y José, P a d r e S a l v a d o r M a s s i p ; D i r e c t o r a d e l C o l e g i o S a g r a d a F a m i l i a , R d a . M M r e L o u r d e s íis^ D i r e c t o r d e l C o l e g i o Academia S a n t a E u l a l i a , Don /mdrés • Mañero y D i r e c t o r - d e l Grupo E s c o l a r C e r v a n t e s , Don i-afredo Saez - R i c o ..
(11) PRIMERA PARTE. G e o g r a f í a y su D i d á c t i c a.
(12) CAPITULO I. Bosquejo. sobre l a C i e n c i a. Geográfica.
(13) GONCEP-IO l a Geografía es una c i e n c i a q.ue nadie en l a a c t u a l i dad intentaría e l i m i n a r l a nx siq:uiera de itt enseñanza p r i m a r i a , ato dos l o a actores coinciden en h a l l a r l a áigna te ser i n c l u i d a en l o s cuestionarios y no como materia Gomplemem;aria sino como d i s c i p l i n a fundera.en.i;al lio,. (1). e incluso según m s recuerda Chica. y Re-. algunos «u-cores l a han ciuerido anplear como núcíleo b á -. sico en l o s sistemas cte ensefLanza concentrada. "lia. Geografía nos rodea de t a l modo, i^ue se puede i n -. d u i r eaitre l a s c i e n c i a s s o c i a l e s , i g u a l q.ue o t r o s l a incluyen en t r e l a s naturales", ( 2 ) » L a Geografía se h a l l a , pues, p o r encina de l a s diferencias existentes entre l a s Ciencias c u l t u r a l e s , -tO. tomar de todas e l l a s j. naturales y l a s. a l d a r l e s a todas. algo,des-. vanece l a apasición q.ue hay entre ambos grupos de c i e n c i a s y r e a l i z a en l a vida e s p i r i t u a l una acción etluilibradora. Es, se-. gún EOS recuerda lombardoRadice,"por su naturaleza una c i e n c i a de a>rre0.ación**,. t4); eatre múltiples aspectos de H i s t o r i a , l.Iine-. ralogía, (Química, F í s i c a , Bottánica, Zoología, iíntiopología,. etc.. Ea Geografía , según l a define e l " D i c t i o n a r y of Geographical lenas " de M i l i "es l a c i e n c i a de l a d i s t r i M c i ó n e i n terdependencia de fenómenos en.. l a s u p e r f i c i e de. lierra" ( 5 ) .. Su íntima relación con l a H i s t o r i a es de todos c o n o c i da, " L a H i s t o r i a y l a Geografía son l a s c i e n c i a s eseneiales de i n formación, S l l a s reagrupan a un c i e r t o n i v e l l o s conocimientos generales d e l hombre, tan-co l a s c i v i l i z a c i o n e s ; del tiempo actual como l a s del pasado'* (6),. L a Geografía es l a His-Goria en e l espa-. c i o , l o mismo que l a H i s t o r i a es. l a Geografía en e l tiempo" C7).. Pero su relación con l a s C i e n c i a s naturales y e l am"bien.
(14) t e f í s i c o no l o es menos, y a q.iie " e l medio f í s i c o e j e r c e una i n C n e n c i a t a n i m p o r t a n t e como c o m p r e n s i b l e sobre e l género de v i d a , e l comportamiento. y l a s concepcioües de- l o s l i o m b r e s . . I » a. misión de l a Geografía es: m a n i f e s t a r en q.ué'medida l a v i d a liumana h a s:ido m o d i f i c a d a p o r e l medio y e 1 medio p o r e l homlare" Martonne en e l p r e f a c i o. de s u. "Traite. (8).. de góogrephie phi-. s i q u e " ' n o s d i c e , c[uw l a Geografía moderna e s t u d i a ",1a. distriM-. Gión en l a s u p e r f i c i e d e l g l o b o , d e l o s fenómenos f í s i c o s ,. bioló-. g i c o s y humanos, l a s c a u s a s de e s t a distrilsución y l a s r e l a c i o n e s l o c a l e s de e s t o s fenómenos*^ C9)'o-. Oliene u n carácter' e s e n c i a l -. mente c i e n t í f i c o y f i l o s ó f i c o , pero también u n c a r á c t e t. descrip-. tivo y realista» Su ol^jeto no es, sólo, e l e s t u d i o d e l hombre, sino,también, de l a T i e r r a. j s a conjunto, p o r e H o. r a r lo-s: fenÓQienos; de l a s u p e r f i c i e. n o s hace- c o n s i d e -. d e l g l o b o desde- e l punto de.. v i s t a - de- l a t o t a l i d a d misma d e l gloTío. "'(10). •. Pero s i n o l v i d a r l a. fisonomía p.ropi^ de c a d a r é g i ó n i Q:Studiando p u e s , " l a s r e l a c i o n e s - , t a n i m p o r t a n t e s p a r a e l hombre que- e x i s t : e n e n t r e l o s elementos s i c o s i j lo.s. elementos. fí-. económicos y humanos y que confiermí a c a d a. región s u p e r s o n a l i d a d p a r t i c u l a r ". (11).. P e r o l a Geografía no e s s ó l o una c i e n c i a e s p e c u l a t i v a sino-, también , p r á c t i c a como nos: l o r e c u e r d a " l a d e f i n i c i ó n d e l canadiense. B r o u i l l e t t e , a l a f i r m a r que l a Geografía e s l a c i e n ^ . >. c i a de l a S i e r r a que e s t u d i a l o s fenómenos d e l medio, "bre puede- s a c a r bu. s u e t e n t o. cómo e l hom. de. l o s elementos n a t u r a l e s y cómo ha. i n v e n t a d o t é c n i c o s ' p a r a l a s a t i s f a c c i ó n de- s u s n e c e s i d a d e s ciales». esen-. (12). E s , p u e s , u n a c i e n c i a de r e l a c i ó n p o r q u e ,. como d i s e Reed. " e n f o c a l a atenció-n solare l a s r e l a c i o n e s e n t r e l a s a c t i v i d a d e s h u manas y l o s f a c t o r e s. g a o g r á f i c o s o fo.ima de presentación que- p e r -. m i t e e l ecrpleo de p r i n c i p i o s ; de o r g a n i z a c i ó n p l e n o s de s i g n i f i c a -.
(15) l i a , Geografía se propone, d a r a c o n o c e r e l medio n a t u r a l en qxxe v i v e n l o s hombres, l a misma d i v e r s i d a d n a t u r a l de l o s s e r e H humanos;. B a acción d e l medio s o b r e l a v i d a humana j. l a s t r a n s f o m a c i o n e s q.ue l o s hcmhres hacen s u f r i r áL m e d i o .. O sea. l a d o b l e c o r r i e n t e hombre-medio y s u s múltiples c o n s e c u e n c i a s , KL p r o g r e s o en e l oonocimiento g e o g r á f i c o , t a n t o. para. e l i n v e s t i g a d o r como p a r a e l alumno, se r e a l i z a p o r una extensión, cada v e z más amplia de l a información y p o r un análisis:, cada más hondo, de l o s fenómenos.. vez.
(16) J^ECESIIHD JE _ IHPORT^JCIA En una época en q.ue l a s , d i s t a n c i a s están- d e s a p a r e o i e n do^ e n que l a s p e r s o n a s s i e n t e n e l deseo o l a n e c e s i d a d de v i a jar,. es; i r a p r e s c i n d i l D l e e l c o n o c i m i e n t o. d e l mundo en q.ue v i v i m o s ; .. E l t u r i s t a y e l . e m i g r a n t e aprenden g e o g r a f í a en e l l i b r o inmenso de l o s p a i s a j e s q.ue a p a r e c e n a n t e s u s o j o s » l i a t e l e v i s i ó n 7 e l c i ne nos t r a n s p o r t a n a o t r o s r i n c o n e s de l a t i e r r a » L o s p e r i ó d i c o s , l a r a d i o e i n c l u s o l a s c o n v e r s a c i o n e s nos. h a c e n i m a g i n a r l o s l u g a r e s de; l o s c u a l e s s e está h a b l a n d o .. pues " l o s e s t u d i o s geo-. g r á f i c o s c o n s t i t u y e n u n a n e c e s i d a d p a r a l a g e n t e de nues.tro t i e m po, s u i m p o r t a n c i a s e a c r e c i e n t a de día en día ". (14)». P e r o no b a s t a e s t e c o n o c i m i e n t o geográfico i n t u i t i v o . H a ce f a l t a que estemos c a p a c i t a d o s p a r a o b s e r v a r l o que s e nos p r e s e n t a , r e c o r d a r l o que. VQEOS,. r e l a a i o n a r i o con n u e s t r o s c o n o c i m i e n -. t o s y comprender sus causas y s u s c o n s e c u e n c i a s .. Es necesario. pre-. p a r a r a l a s jóvenes g e n e r a c i o n e s p a r a que s i e n t a n y v i v a n geográficamente». Además. * * e l e s p í r i t u geográfico, e s u n espírituí i n t e r n a -. c i o n a l abierto h a c i a l a s geografías v e c i n a s " ( 1 5 ) . S i leemos a t e n t a n e n t e e s t a s p a l a b r a s de R a b i n d r a n a t h T a gore'*. l a educación más a l t a e s l a que no s e l i m i t a a i n c u l c a m o s. conocimientos,. s i n o que pone n u e s t r a v i d a en armonía con todo l o ;. e x i s t e n t e " ^ {2.6):f comprendéranos q^ue l a m a t e r i a más i n d i c a d a p a r a enseñarnos a v i v i r sintónicamente con t o d o l o e x i s t e n t e. e s l a GeO-. graíía. l ' a n b i l n d e b a o s r e c o r d a r q.ue " g r a n número de p r e j u i c i o s que s e oponen & l a comprensión i n t e r n a c i o n a l s o n d e b i d o s p r e c i s a mente a l a i g n o r a n c i a de c u e s t i o n e s r e l a c i o n a d a s con l a enseñanza de l u geografía*^. (17) .. S i e s t a c i e n c i a se enseñara de modo i n t e l i g e n t e y h o n e s t o , adecuado a l a m e n t a l i d a d d e l , alumno, t a n c o u p l e t a como: f u e r a.
(17) p o s i b l e p a r a üar- una iniagea d e l mundo en s u i n t e r d e p e n d e n c i a j l o s alumnos aprenderían- a comprender, respe'bar y amar a los. seres. liumanos de t o d o s l o a p a í s e s , r a z a s , c u l t u r a s y r e l i g i o n e s , ¥ i s t a s u n e c e s i d a d e i m p o r t a i c i a pasareiiDS a e s t u d i a r más d e t a l l a d a m e n t e s u s v a l o r e s i n s t r u c t i v o s y e d u c a t i v o s ..
(18) Yalor instructivo " Ito que salDemos. de g e o g r a f í a nos tícompafía constan^temen-. t e en n u e s t r a s , c o n v e r s a c i o n e s ,. l e c t u r a s , - . i f i a j es y r © a e x i o n e B » C l 8 > .. r o so puede s e r una p e r s o n a c u l t a s i n unos cono c i m i e n t o s. geográfi-. c o s , p o r e l l o e l . f i n último de s u enseñanza e s i n c u l c a r en e l a l u m no un e s p í r i t u geográfico q.ue a s n o n i c e con s u formación, g e n e r a l , lio.' ea s o l o s u f i n a l i d a d , como n o s d i r á S t e e r s l a concepción a n g l o s a j o n a ,. « e l s a b e r p o r saberj. siguiendo. s i n o e l saTjer p a -. r a o ^ r a r j t r a n s f o r m a r en "bien, de l a s comunidades Iiermanas. (19).. P o r l o t a n t o s u . v a l o r i n s t r u c t i v o será t e ó r i c o y p r á c t i co a l a v e z ». ^ s e ñ a r á a l siumno^,. a) una termiíaología l o c a l , n a c i o n a l e i n t e r n a c i o n a l , que l e p e r m i t a d e s c r i i s i r de manera p r e c i s a y a c e r t a d a todo l o q.ue l e it>de-a y comprender .todo euirnto se l e. esjlica.. b.) a t r a n s c r i b i r gráficament.e aquello- que h a v i s t o , do p o r l o t a n t o u n a m a i j e r i a que a s o c i a l a l i a s b i l i d a d manual a. s.ienla. r8£le,xión» cf a comprender i n t u i t i v a m e n t e l a comarca en que v i v e , l a p a t r i a j l a s r e l a c i o n e s , c o n l o s p.a£ses exferafíoa, al- á c o l a b o r a r e n l a preparación de xm ^ i a j a ,. excursión. o paseo, a) a s o l u c i o n a r ' i m p o r t a n t e s pK>l)lemas do a l g u n a a p r o f a s i o n e s , como l o s de. a g r i c u l t o r , c o m e r c i a n t e , lefofiista,. marino, c a r t e r o ,. te-. ato.. T ©1 c o n o e S n i a n t o t e ó r i c o , repar-eutirá posátivaaente e n e l quehacer práctico y p o r e l l o. "actualmente, l o s países o c c i a e n -. t a l e s se- h a n dado c u e n t a de- l a t r a s c e n d e n t . a l i m p o - r t a n c i a d e l c o n o c i m i e n t o g e o g r á f i c o de- s u t e r r i t o r i o p a r a e l d e s a r r o l l o -. su. economía y , a l f i n de. c u e n t a s , p a r a l a e l e v a c i ó n . d o l n i v e l , medio a© v i d a ae- s u s h a b i t a n t e s " m). * 2 o r © l i o no e s de-: extraüarncs.
(19) l a p o s t u r a de Üiricart a l conceder, máxima i m p o r t a n c i a. en l a enseñanza s u p e r i o r l a. a l a Geografía A p l i c a d a p a r a q.ue de las., a u -. l a s , universitariaa,r¡iás; q.ue p r o f e s o r e s de enseñanza m e d i a , s a l g a n p r á c t i c o s o e x p e r t o s en (geografía que puedan a s e s o r a r en t o d o s l o a p r o b l e m a s que se p r e s e n t e n de t i p o económico, urbanístico e incluso político. X e s que. l a Geografía e s una m a t e r i a de consideración. p o l i v a l e n t e . T i e n e r e l a c i ó n con t o d a s l a s m a n i f e s t a c i o n e s de l a v i d a a n i m a l y c o n s i d e r a l a s - füerz.aa de l a i . n a t u r a l e z a , , s e c e n t r e finalmente,. en e l hombre, a l , que r o d e e c o n s u amhiente y l e p r e -. sione h a s t a q u e p e r s o n a l m e n t e l o g r e e l e q u i l i b r i o ' ^ (21),,.
(20) Valor. educativo. P e r o no e a sólo s u v a l o r i n s t r u c t i v o l o q.ue hace. intere-. s a n t e o ú t i l e s t a m a t e r i a , s i n o s u v a l o r e d u c a t i v o que e s inmenso. D e s a r r o l l a no sólo l a s f a c u l t a d e s i n t e l e c t u a l e s. sino,también,los. s e n t i m i e n t o s , modela l a s a c t i t u d e s y p r o p o r c i o n a una r i c a gama de v a l o re So " E d u c a r a b a s e de Geografía t a l h a de s e r . Hay que p e r s e g u i r o f r e c e r a l nifio un. c a u d a l de elementos p a r a que en s u a n b l e n t e n a t u r a l pueda comprender, p o r s í s ó l o , todo hecho. geográfico,. p a r a que a l c a n c e a l e e r en l a n a t u r a l e z a que l e r o d e a y , p o r e x tensión, s e a capaz de i m a g i n a r l o que no ve y l o que o i r á h a b l a r o l l e g a r á e s c r i t o a n t e sus o j o s en l i b r o s y P r e n s a ,. P e r o no sólo. se t r a t a de eso» Hay que c a p a c i t a r a l niño p a r a q u e , pueda i n t e r p r e t a r l o s hechos geográficos,. estén o no en s u ambiente, pero que. l l e g a n a é l a t r a v é s de u n a representación g r á f i c a . . , . E d u c a r a n tes- que i n s t r u i r " ( 2 2 ) . L a Geografía s e d i r i g e "a l a observación, será, p o r t a n t o , i n t u i t i v a y concreta;, a l a imaginación, será p i n t o r e s c a , a l r a z o n a m i e n t o , será d e m o s t r a t i v a ;. a l a memoria, será s o b r i a y p r e -. cis,a'^(2:3), y así podríamos, i r enumerando c u a l i d a d e s y c a r a c t e r í s ticaso-. F a v o r e c e a q u e l l a s d i ^ o s i c i o n e s " s i n l a s c u a l e s uno no puede s e r un verdadero. geógrafo: e l s o i t i m i e n t o. de l a c o m p l e j i -. dad, d e l mundo, l a a f i c i ó n a l a v i d a en p e r p e t u a evolución y , e n fin,. fijándonos p a r t i c u l a r m e n t e en l a g e o g r a f í a humana, e l s e n t i -. do proflindo) de l a u n i d a d humana*' (24.) » i a i a l i c e m o s aunque brevemente, l o s , p r i n c i p a l e s a s p e c t o s de s u v a l o r a). educativo,. L a observación : l a Geografía enseña a o b s e r v a r , a. d i s t i n g u i r l o e s e n c i a l de l o aceñden-fcal, a c e n t r a r s e s o b r e d e -.
(21) t e m i n a d o s aspectos, vos,. o f i j a r s e en fenómenos simultáneos,sucesi-. etc* C u l t i v a c i e r t o sentido r e a l i s t a f r e n t e a l a s cosas y e l. mundo;- q.ue n o s . l o d e a , Segfe.I^idal. de l a Blaclie- " e s t a enseñanzra debería s e r v i r. p a r a d e s p o j a r y a c l a r a r c i e r b a s i d e a s en e l e s p í r i t u de l o s n i f i o s | debería a s o c i a r s e a s u s i m p r e s i o n e s p r i m e r a s y d e s p e r t a r en e l l o s e l e s p í r i t u de observación'* (25),. ^•Ita.o'bservación e a ©1 antídoto de l a memoria l i b r e s c a y e l a l i m e n t o da una memoria i n t e l i g e n t e m e n t e bién h a c i e n d o una: l l a m a d a a l a imaginación. ejercitada.. Svoca tam( especialmente. de. l a imaginación-- representació-nl que s u p l e l a oliservación p o r l a des;cripció-n, l a. fetografía,. e l mapa, e t c . üa representación s e r e a -. li2¡Q- p o r analogía o p o r c o n t r a s t e con l o s hechos observados. direc-. tamente-i e s a n a c i e r t a d a s e de o l s e r v a c i ó n d i r i g i d a a l n i v e l de l o ausente"' (26},». S i n emhargo. ' ^ l a observación de l o s fenómenos n a t u r a l e - s e s siempre l a f u e n t e p r i m e r a y fundamental d e l c o n o c i m i e n t o geográfico-*-' 12?)-» "^-5 va. H. I«a nionioria; e s o t r a f a c u l t a d que e s t a enseñana-a c u l t i -. alunmo áébe . r e t e n e r un: vocaTs-ulario. y u n » lo.-caliz,ació-n. *'Ita. llamada a l a monorla e s i n e v i t a l ) l e. p u e s t o que- l a Geografía más e l e -. m e n t a l supone u n a n o m e n c l a t u r a l o c a l i z a d a . . . * s i l a i n t e l i g e n c i a no es l a m ^ o r i a , tampoco e l t r a b a j o " i n t e l e c t u a l e s posiTsle s i n e l apoyo de r e c u e r d o s p r e c i s o s * * ( 2 8 ) . • El. a p r e n d i z a j e puramente nrjmemotecnico,. que e r a e l común. no h a c e muchos afíos, cede a l paso a un e s t u d i o compren.^vo. y razo-. nado. D e l c u l t i v o de l a memoria r e t e n t i v a pasamos: a una memoria r a z o n a d o r a qu@ s a m.Tve d o l dato concrei» p a r a compararlo- con, l a n u e v a cuestión que s a l e p l a n t e a ,. te. cuerdos, gracias; a l a ; i n t e l i g e n c i a , sien^re necesita c u l t i v a r ligencia.. de u n c o n j u n t o de datos y r e dedace-, i n d u c e , e t c . P e r o que. l a memoria como, f i e l ayuda de s u i n t e -.
(22) o) I-a i n t e l i g e n c i a y e l r a z o n s m l e n t o : hace comptirar y c o n t e s t a r a l o s i n t e r r o g a n t e s. l a Geografía nosdel. 'ZcaSrno?, ?cuán-. do?, ?dónde2, ? p o r q.ué?. S i a l o s t r e s p r i m e r o s puede. contestar. muchas v e c e s l a memoria, e l último e s p r o p i o de l a i n t e l i g e n c i a , P e r o hay q.ue ens.efíar una Geografía r a z o n a d a . " S s ' p r e c i s o e v i t a r que l a l e c c i ó n s e a u n a s e c a n o m e n c l a t u r a , una s e r i e de nombres p r o p i o s q u e s a d i r i g e n essílusivcanent e a l a m e m o i i a . , . l o que e l niño no h a y a comprendido no podrá apio ve c h ^ & s u i n t e l i g e n c i a * * f 2 9 ) • Bebemos, t e n e r p r e s e n t e que no conseguimos ningún o b j e t i v o c u a n d o . l o s . al.uranos son capaces de r e p e t i r l a l e c c i ó n que han ¿prendido de memoria, s i n o cuando. tie-. nen, s u i n t e l i g e n c i a geográficamente fel,en d e s a r r o l l a d a p a r a comp r e n d e r l o s hechos de- l a Geografía, aun a q u e l l o s que no h a n aprén dido. ''Memas l a Geografía, p o r s.u p e r p e t u a evolución,. insta-. l a en l a mente d e l nifío l a i d e a de cambia e i n f l u e n c i a y c o l a b o r a e n l a comprensión de fenómenos h i s t ó r i c o s , a r t í s t i c o s e i n c l u so l i t e r a r i o s , , • ^Se debe e n f o c a r ,. e s t a c i e n c i a , • en una p e r s p e c t i v a d i -. námica;; e s ' d e c i r en u n c o n t o r n o donde: l o s probclemas a c t u a l e s. j. f u f a m s sm esponen, y en, l a medida de l o p o s i l í l e , s e e x p l i c a n p o r l a evolución que h a c o n d u c i d o a l a s i t u a c i ó n p r e s e n t e " ( 3 0 ) . , d)' H. espíritu', r e l i g i o s o :. e l mundo e s l a g r a n ob,ra- d e .. D i o s . S u .contemplación n o s hace^ e l e v a m o s de l o s e f e c t o s ; a l a s causas*. a l g o que n o s habla^expresión m e n i s t a de l a s r e l a c i o -. n e s d e l hombre- con l a S i e r r a e n ciue h a b i t a , s i n o l v i d o . - • 6. mm-. deli de un: p r i n c i p i o s u p e r i o r de c o m s o l i d a d " , t 3 1 ) . **ün e s t u d i o activo, interesmtQ,. de l a v i d a tendrá q u e h a c e m o s a d m i r a r l a. ol¡ra d e l Cre,aaQr «CS'S),» A n t e l a b e l l e a a de u n l u g a r - , l a anoomía de u n p a i s a j e.
(23) l a p e r f e c c i ó n ele un fenómeno, e t c . no podemos más que a d m i r a r nos y l a admiración e s e l p r i m e r paso p a r a u n p r i n c i p i o e x p l i c a t i v o y remontarnos, a l C r e a d o r . " P o r l a contemplación d e l mecanismo asombroso de n u e s t r o mundo y de todo e l U n i v e r s o , que nos p r e s e n t a l a Geografía y l a Cosmografía, n o s elevamos a l c o n o c i m i e n t o y amor s i n l í m i t e s d e l Creador Supremo de t o d a s perfecciones. las. (35).. También podeiios jtiacer que l o s alumnos i n t u y a n a l g u n a s de l a s . c u a l i d a d e s : de D i o s que más s e r e f l e j a n. en s u o b r a t o m n i -. p o t e n c i a , bondad, amor, armonía,unidad en l a d i v e r s i d a d , e t c . '* '^:*Cu,ando l a Geografía alionda en e l e s t u d i o de estos.; p r o b l e m a s y e x p l i c a l a s l e y e s d e l a . l o c a l i z a c i ó n de l o s , d i s t i n t o s fenómenos sobre l a s u p e r f i c i e t e r r e s t r e. c o n t r i b u y e en a l t o grado a darnos. a c o n o c e r l a ; suprema amonía que; p r e s i d e a l a s a c t i v i d a d e s d e l Cosaos". (34). "I»a Geografía. visiones generales;. es l a c i e n c i a de l a s grandes s í n t e s i s y. e s t e e s p r e c i s a m e n t e s u mayor a t r a c t i v o ,. y. pocas como e l l a pueden d a r , a q u i e n e s l a s e s t u d i e n , una v i s i ó n más armónica y completa de l a u n i d a d de l a creación. "(35).. e) E l p a t r i o t i s m o : t o d o s saboiios que l a Geografía. j la. H i s t o r i a " s o n i n s o s l a y a b l e s en l a formación d e l s e n t i m i e n t o y e l espíritu nacionales "^(36). E l e s t u d i o de e s t a c i e n c i a i n c l u s o en l o s alumnos más jóvenes, empezando p o r l a Geografía l o c a l " d e s a r r o l l o e n e l n i ño en forma p a u l a t i n a , l a c o n c i e n c i a de: f o i m a r p a r t e d e una c o munidad, l a que d a v i d a a un determinado p r e c i s a m e n t e e l suyo. núcleo d e poblacióm,. "(37)•. ,JO. a d q u i r i r - e s t a c o n c i e n c i a : de comunidad y a l c o n o c e r su p u e b l o , cora^irca, nación, hace a m a r l a de u n modo r e a l i s t a y a b i e r t o , p o r q u e es i m p o s i b l e amar l o que no s e c o n o c e . i U . comparar- s u país con e l c o n o c i m i e n t o. de l o s o t r o s p a í s e s l e p r o p o r o i o. n a u n a e s c a l a o b j e t i v a p a r a v a l o r a r y un g r a n deseo de t r a b a j a r. -.
(24) p a r a e n g r a n d e c e r su P a t r i a . P o r e l l o t o d a s l a s n a c i o n e s s e preocupan de q.ue sus ciudadanos adquieran unos c o n o c i m i e n t o s geográficos "básicos. l o l a m e n t a b l e ea que a l g u n o s m o d i f i q u e n l a r e a l i d a d en b e n e f i c i o de s u país, o en p e r j u i c i o de- o t r o s j e n t o n c e s ,. en l u g a r de d e -. s a r r o l l a r un p a t r i o t i s m o - sano y r e a l i s t a s i r v e p a r a fomentar unos n a c i o n a l i s m o s mal e n t e n d i d o s , una p a t r i o t e r í a hueca de fundament o s y una a g r e s i v i d a d o d e s p r e c i o. de- l o s . demás con t o d o s l o s m i -. t o s y p r e j u i c i o s p r o p i o s de una g u e r r a p s i c o l ó g i c a , pero no de l a enseñanza de una C i e n c i a , f). lia. compren,sión. i n t e r n a c i o m l ?. s i e l c o n t e n i d o do e s -. t a m a t e r i a en e l alumno "amplía l o s h o r i z o n t e s de s u e s p í r i t u , l o libera. de l o c a l i s m o s y l o p r o y e c t a h a c i a e l mundo e x t e r i o r. "(33),. e s t a es pues,, l a c i e n c i a máa adecuada p a r a h a c e r comprender l a s r e l a c i o n e s que unen l o s p u e b l o s d e l mundo e n t r e s í ,. especialmen-. t e en u n a época en que l o s v i a j e s pasan a s e r cada vez más rápidos y fáciles. (39).. Ita enseñansa de l a Geografía debo h a c e r comprender,. ade-. cuadamente a cada e d a d , l o s p r o b l e m a s m u n d i a l e s én sus j u s t a s pr£ p o r c i o n e s , e l afán de todos; p a r a c o n s e g u i r una v i d a giás d i g n a , e l p a p e l que é l y s.u p a í s , puede y debe r e a l i z a r , en l a s t a r e a s de todos l o s hombres y p u e b l o s p a r a c o n s e g u i r u n a v i d a más j u s t a y feliz,. y p a r a s o l u c i o n a r l o s problemas e s e n c i a l e s y v i t a l e s , e t c . ^' l a Geografía c o n t r i a u i r á de e s t e modo, 4 i n c u l c a r en. l o s jóvenes l a ú t i l nación de l a s o l i d a r i d a d que debe e x i s t i r e n t r e t o d o s l o s hombres y que l a Une seo l l a m a comprensión i n t e r n a cional "(40). 1, -. P a r a e l l o propone que l o s maestros, s e ocupen áet. D e s a r r o l l a r en l o s nlíios u n estado. de ánimo f a v o r a b l e. a. l a comprensión i n t e r n a c i o n a l , h a c e r l e s t o m a r c o n c i e n c i a de l o s l a s o s que unen t o d o s l o s p u e b l o s d e l mundo y h a c e r l e s a p t o s p a r a comprender l a s o l J l i g a c i o n e s que- impone l a s o l i d a r i d a d u n i v e r sal:.
(25) 2.-. Rebuscar i n i o m a c i o n e s concernientes a o t r o s países. y o t r o s p u e b l o s sobi'e: l a aportación de t o d a s l a s r a z a s , de t o das, l a s r e l i g i o n e s j de t o d a s l a s n a c i o n e s a l p a t r i m o n i o. cultu-. r a l de- l a l i u m a n i d a d ; . , . . e l d e s a r r o l l o d e l a cooperación i n t e r n a c i o n a l y l a n e c e s i d a d de f u n d a r una comunidad m u n d i a l ; l o s s u cesos a c t u a l e s y l o s problemas contemporáneos, etc.etc». acontecimientos'/. (41)» g). Además l a enseñanza de l a Geografía debe c o n t r i b u i r. a q.ue l o a aluimaos a d q u i e r a n " c i e r t a s c u a l i d a d e s p e r s o n a l e s. tales. como l a t o l e r a n c i a , e l s e n t i d o de cooperación, e l r e s p e t o d e l prójimo y e l s e n t i d o de r e s p o n s a b i l i d a d " ( 4 2 ) ..
(26) Ghico R e l i o "Metodología y t é G n i c a s de l a ensefianza de l a • Geografía."Bordón".59 (2); TeTnánáez^ Eixerta". Bág.657.. l a Geografía m a t e r i a e s c o l a r muy n e c e s i - -. t a d a de e s t u d i o s m a d u r a t i y o s . '^Rev.Bsp.de P e dagogía'^ H 2 . 6 4 j p á g , 3 B 3 . ('3). S c h n a s s Enseñanza de la^ Geografía, de l a Histt^oria y M u o a . Pión c í v i c a . P a g , 2 0 , ,. (4). .. {'5)'. C i t a d o p o r C a l z e t t i Didáctica especial,pág>186. Citado por. Stamp ' " á G l o s a r y o f G e o g r a p l i i c a l ''. • l e m a , pag<,209 (ó) Maestracoi. l e Q o u r r i e r de l a Rechiircíie^ PedaR'ogique,,i|anvier, 1965,pág,95.. .. (;7l R e c l u s , C i t a d o p o r C a l a e t t i D i d á c t i c a e s p e c i a l P a g , 1 8 4 , (8}. IlL'IESGO• l ^ e n s e i g n a m e n t de l a G e o g r a p l i i e , pág, 9-10. ( ? l M a r t o n n e , l ' r a i t ó de G e o g r a p l i i e p l i i s i g u e . p á g . 2 4 , (IQlCIiolley.. Citado, p o r. Dubois. l a enseñanza de l a , I - I i s t o r i a y. l a Geografía p , 2 9 . ( l l X JTnesTO. l^enseignement. (12;). C i t a d o p o r Bsctuerra. (13)^ Raed ,. P s i c o l o g í a de l a s m a t e r i a s de enseñanza p r i m a r i a ^ p a g ,. ( 1 4 ) Ort;.ega. Metodología de l a , Geografía y de l a H i s t o r i a , p a g , 5 9 ,. (l,5)lfo.ttgier. l*enfant. (1.6).. de; l a GÓograpliie p . l O D i d á c t i c a de l a Geografía,p,10. gáograplie, pág. 1 3 0 ,. CitadO' e n , M a n u e l de l*Trneacp pou.r l.*ensei.gnement la. (17).- Une SCO, (18). Demengeoa lili «ii. I m. de. Gáographie,pag»l. E a n u e l de l a Geo.grapliie. pág, 5. Bu. r o l e de l a G e o g r a p h i e dans 1* enseignement, l a. ••MMIII'WJIiwiniiimi. Sáograpliie» p á g * 7 g) P i t a . (20) P l a n s. i m a l e s , Montevideo. 1 9 5 9 pág,270-271. ? H a d e s a p a r e c i d o l a Geografía d e l B a d i i l l e r a t o ? *^S1 C o r r e o Español»* S I P u e b l o ,Paseo de Bilbao**año 1957,.
(27) (21). Fernández H u e r t a . L a G-eOf^rafía; m a t e r i a muy n e c e s i t a d a de e s t u d i o s m o d u r a t i v o s . " R e v . E s p . d e Pedaso2Ía"n2 64» pág.,123. (22) S c h n a s s ,. Enseñanza de l a Geo.j^,rafía. Enseñanza de l a H i s t o r i a y Educación c í v i c a , pago 1 1 4 .. (23) C l i a r r i e r ,. Peda.^,op:ía v i v i d a , tomo I I pág. 5 8 .. (24) S o r r e. 1.a Geo.^rap]iie,pag.. (25) _ I i á a L de Xa_Blananj&. 4. L a Geop-:rafía en l a E s c u e l a P r i m a r i a . " L a. EnseiEanza de l a Geografía'* pág» 1 3 2 , (26')^ Pebesse e t Debes s e .. P l a c e de lTensei?,nement. géor;;rapiiique au. c o u r s du développament de l ^ e n f a n t (27) Bullp_n ^. V a l o r educativo. de. l o s e s t u d i o s. (28) P e b e s s e e t Debesse J l a c e de 1* enseignement. pág»35. ^eO:?,ráficos,pa;'^o50 geográgBiiq.ue au. c o u r s du déveXoppement de^ l^enfant,páp:o34 ( 2 9 ) Lavass_eur, L a enseñanza de l a Geografía en l a e s c u e l a p r i m a r i a , pág. 3 6. (30) S p p r c i i ,Il.lÍuljr2iRe^ IJanuel de l^Unesco p o u r 1* enseignerxient Geograplile,. de l a. págo2.. (31) D g n t i n _ C e r e ceda, GÓmo se enseña la. Geografía, pág «7 (32). BarreiTO,. ITovísimo método p a r a l a ; confección de mapas,pág.11.. (35)Cl]ico H e l i o , Uetodología, y t é c n i c a de l a enseñanz.a de l a Geografía. ^^^^ 2 ^ i £ ^ '. ^Bordón'S 3 9 págo. 6 ó 2 .. "í'aLor e d u c a t i v o de l o s e s t u d i o s. (35) Gasas T o r r e s ,. M a n u a l de Geografía ^j:energl,. geográficos,pago37, de i 0 . 1 i x , n o t a. d e l t r a d u c t o r pág, X I . (36). GMco^jr .^.Q,^,p-,9.^ Metodología y t é c n i c a s de l a enseflanza d a l a Geografía,. (37) V i l á Y a l e n t í. "Bordón" n £ . 3 9 pág.660.. F i n e s y medios d e l e s t u d i o de l a Geografía l o c t l. gn l a e s c u e l a " V i d a E s c o l a r ' ^ n £ . 2 7 p á g o 5 , (3^) ^.laps; 1 :. (39) B e n o i t .. L a a n t i g u a G e o g r a f í a . , , . " R e v . d e Educación" n£i.65, ^. M a n u e l de l.*ünesco p o u r l^enseignemeni? Geograpñie, pág. V ,. ^ pago77.. de l a.
(28) {¿yo) Sporcte Y l ' u l l p p e ^ . , LlanuBl de 1'Une acó. pago. ( 4 1 ) Unesco,. L^onaeif^nemen-b de l a Géo>ctrapliie,páfi:« 1 2 .. ( 4 2 ) ,Unesco,,. E^enseir^nement:. de l a Geor^rapliie ,pág:9l3..
(29) CAPITULO. D i d á c t i c a de l a. II. Geografía.
(30) I^IETODQIÍOGÍA. DIDAGgIGÁ. DE ItA. GEOGRAPÍA. Principios Recordemos,en p r i m e r l u g a r , l a d e f i n i c i ó n p r o p u e s t a a l I S Congreso I n t e r n a c i o n a l de Geografía q.ae d i c e : " e n cuanto rama de l a enseñanza,tiene p o r o b j e t o l a d e s c r i p c i ó n de l a s u p e r f i c i e terrestre. c o n s i d e r a d a en s u s d i f e r e n t e s. elementos. físicos y b i o -. l ó g i c o s , cuya combinación. y encadenaniento d e t e r m i n a n l a f i s o n o mía d e l globo'*. (1).. De e s t a d e f i n i c i ó n se desprenden y a a l g u n a s o r i e n t a c i o nes p a r a au enseñanz:a, pero fijémonos principalmente,según i n d i c a Cereceda, que " en l a enseñanza de l a Geografía e l maestro debe' tener presente. en t o d a e x p l i c a c i ó n l o s t r e s pun'iXDS c a p i t a l e s s i -. guientes: á) l a Geografía e s c i e n c i a v i v a y s i n t é t i c a . B) Ita Geografía e s ciencáa de r e l a c i ó n , y e l fenómeno geográfico, resultado. complejo. de e l e m e n t o s c o a c t u a n t e s y manco-. munados . C) l a Geografía l o c a l i z a liechos y fenómenos ( 2 ) . E s t u d i a d o s y a l a i m p o r t a n c i a e d u c a t i v a e i n s t r u c t i v a de éste materia y los. amplios o b j e t i v o s ñanza, debemos, p r e g u n t a r n i l s ;. que s e p r e t e n d e n c o n s u e n s e -. ?s.erá ésto f a c t i b l e ? ,. p i o s básicos deberá t e n e r p r e s e n t e e l maestro?,.. ?qué. ^ué princi©dificulta-. des p r i n c i p a l e s h a l l a r á e l alumno?, ?cuál deberá s e r e l. Vamos a i n t e n t a r c o n t e s t a r , interrogantes.. aunque b r e v a n e n t e , a. contenido?,. estos. Y así analizaremos en p r i m e r l u g a r algunos p r i n -. c i p i o s b á s i c o s que t o d o maestro debe t e n e r en cuanto áL enseñar. S i n p r e t e n d e r s e r e x h a u s t i v o s , podríamoa c i t a r , e n t r e e l l o s , , l o s p r i n c i p i o s d e l i n t e r é s , motivación, a c t i v i d a d , , r e a l i d a d , a c t u a l i d a d , comparación,, síntesis., e t c ..
(31) a) I n t e r é s t P a r a que todo a p r e n d i z a j e n e c e s a r i o que e l alumno esté i n t e r e s a d o. sea e f e c t i v o e s. en e l l o , que t e n g a l a s u -. f i c i e n t e motivación i n t r í n s e c a y e x t r í n s e c a , pero l a p r i m e r a es muclio más i n t e r e s a n t e . L a mejor motivación es que e l a l u m n i comprenda s u c o n t e nido en forma a c t i v a y en conexión con l o a fenómenos que l e. cir-. cundan y con l o s problemas que a f e c t a n a l grupo en que v i v e . E s importante,,por e j e m p l o ,. s a b e r queír'es'una c i u d a d ma-. n u f a c t u r e r a de algodón^ s i t u a r l a , pero es mutslio máa i m p o r t a n t e c o n o c e r ©1 v a l o r de l o s a r t í c u l o s de algodón p a r a l a comodidad d e l hombre, s a b e r dónde y cómo s e c u l t i v a e l algodón, cómo se h i l a y se c o n v i e r t e. en t e l a s , como se d i s t r i l i u y e en l a T i e r r a y hasta; qué. grado ea i m p r e s c i n d i b l e p a r a v e s t i r . o que s u s t i t u t i v o s pueden emplearse.. Una v e a e l alumno ha comprendido é s t o , s e i n t e r e s a r á p o r. s a b e r dónde están ubicados, l o s p r i n c i p a l e s t e l a r e s , p o i q u e posee y a un fondo,. de i n t e r é s con que puede r e l a c i o n a r semejante información,. y con r e f e r e n c i a. a l cual tiene. cierto. significado,. jeidemás. p a r a que una enseñanza s e a i n t e r e s a n t e debe s e r a c t i v a . E n una c l a s e a c t i v a n i s e d a , n i s e toma l a l e c c i ó n i l a l e c c i ó n se c o n s t r u y e e n t r e alumnos y p r o f e s o r . c i t a s i t u a c i o n e s nuevas, necesidades,. E s t e es q u i e n s u s -. e t c . E l alumno. interviene. prácticamente en l a e x p o s i c i ó n , en l a solución de p r o b l e m a s , obtención de m a t e r i a l e s i n f o r m a t i v o s ; gráficos,etc.etc.. en l a. en l a confección de mapas,. " L a c l a s e h a de t e n d e r a un d i á l o g o , a una c o n -. v e r s a c i ó n e n l a que t o d o s p a r b i c i p e n . A t r a v é s d e l diálogo b i e n orientado por e l profesor. s e puede g u i a r e l t r a b a j o de l o s alumnos". ( 3 1 . A l i o r a b i e n , u n a c l a s e a c t i v a exige mucho más d e l p r o f e s o r ,. que. una s i m p l e esqplicación o l e c t u r a de un l i b r o , porque en e l p r i m e r caso " l a preparación, l a e x p e r i e n c i a s o r juegan u n p a p e l f u n d a m e n t a l ". y. e l e n t u s i a s m o d e l profe©-. (4)o. Una l e c c i ó n no t e r m i n a cuando l o s alumnos y a saben l a s definiciones,. nombres,etesino. cuando s o n capaces de r e v i v i r. y.
(32) dar v i d a a l a a n o c i o n e s a p r e n d i d a s , a p l i c a r l e s en l a r e a l i d a d , r e c o n o c e r l a s en l o s mapas, f o t o g r a f í a s , e t c . P o r eU.o t o d a l e c c i ó n c o n s t a de n o c i o n e s a. a s i m i l a r y e j e r c i c i o s. a realisar.. También se debería, según i n d i c a Reed, a p r o v e c h a r l a s a c t i v i d a d e s l ú d i c a s de l o s niños ( 5 ) . S u afán c o l e c c i o n i s t a ( estampas, prodactos,,. f o t o g r a f í a s , e t c , ) ; s u deseo de a c t i v i d a d r e -. p r o d u c t o r a de c r o q u i s y r e l i e v e s de v i v i e n d a s ,. de. de comarcas, construyendo. tipos. vehículos de t r a n s p o r t e , h e r r a m i e n t a s , de t r a b a j o , e t c . R g a l i d a d : L a Geografía " a d q u i e r e s u verdadero. aspec-. t o y r e l i e v e cuando s e e s t u d i a en l a v i d a . . . L a Geografía " está hecha" y " s e h a c e " cada día sobre l a s u p e r f i c i e de l a t i e r r a " ( 6 ) . E s p o r l o t a n t o una c i e n c i a que " se preocupa esencialmente; de l o s fenómenos v i s i b l e s ; d e s c r i b e : l o a a s p e c t o s r e a l e s v i s i b l e s de l a s u perficie. de l a T i e r r a " (7) , P o r e l l o. debe b a s a r s e en l o s heciios c o n - ,. c r e t o a que e l alumno c o n o c e . L a s n o c i o n e s y p a l a b . r a s que emplee d e ben e v o c a r imágenes r e a l e s que haya v i s t o . P o r e l l o es t a n i m p o r t a n t e e l c o n o c i m i e n t o r e a l , l a i n t u i c i ó n s e n s i b l e de l o s . fenómenos.. S d i n a s s n o s r e c o m i e n d a que t r a temos s u c o n t e n i d o. en forma de cuadro ^ p a r t i c u l a r e s i n t u i t i v o s y. l l e n o s de v i d a , de- modo que podamos e x t r a e r de e l l o s . plásiJicamentc l o s hechos típicos.". {8).. C l o s i e r d i c e q u e " a p a r t . i r de l o c o n c r e t o , e l p r o f e s o r e n señará l a Geografía g e n e r a l y s o b r e t o d o l l e v a r á a l o a alumnos, a p e n s a r geográficamente " (9) *•. .. E s t e s e n t i d o de l o r e a l n o s a l e j a r á. de. l o s dos g r a n d e s. p e l i g r o s que encraña;. e l v e r b a l i a u o y l a abastracción» " I n c u r r e n l o s alumnos, en v e r b a l i s m o cuando r e t i e n e n p a lalsrras en l u g a r de imágenes c l a r e s ; y p r e c i s í s s ; ( 1 0 ) , De e l l o. se de-. duce l a n e c e s i d a d d e l c o n o c i m i e n t o d i r e c t o : de. l o s heclios g e o g r á f i coa ( e x c u r s i o n e s ; , v i s i t a s , e t c ). o i n d i r e c t a (mapas,fotos,etc.). « B l e s t u d i o de l a Geografía l o c a l , como n o s r e c u e r d a T i l a V o l e n t i " íspresent'á uno d e l o s mas. l e c i s i ^ o s ^ y. esfuerzos.
(33) c o n t r a e l memorlsmo y e l v e r b a l i s m o , y en f a v o r de una e s c u e l a a c tiva.... E l conocimiento de l a l o c a l i d a d r e p r e s e n t a p a r a e l niño. e l paso más l ó g i c o e i m p e r c e p t i b l e desde s u p r i m e r r e d u c i d o ambient e a l mundo e x t e r i o r . . . E l c o n t a c t o con l a r e a l i d a d a f í n a en e l n i ño l a observación, aumenta s u p o d e r de a n á l i s i s y l e dotB de unos c o n o c i m i e n t o s y un v o c a b u l a r i o p r e c i s o y v a r i a d o " , ( l l f Cuando en e l e s t u d i o geográfico n o s aléjanos d e l s u e l o "•directamente o b s e r v a b l e no puede ya ^ n o apoyarse en numerosos g r a bados y en d e s c r i p c i o n e s y n a r r a c i o n e s de v i a j e s , observación d i r e c t a. p r o d u c t o de l a. y que p o r c o n s i g u i e n t e , responden a l a r e a l i -. dad de l a s c o s a s , poseen e l v a l o r de e z p e r i e n c i a y son i n t u i t i v o s " (12). P o r e l l o l a enseñanza de e s t a m a t e r i a r e q u i e r e t a n t o mat e r i a l g a r a l o q u e no s e pueda o b s e r v a r directamente». Recordemos. como d i c e GaSaS T o r r e s que ** l a Geografía l i a de e n t r a r p o r l o s o j o s " o l a a b s t r a c c i ó n r c l segundo d e f e c t o de l o s a p u n t a d o s - es qued a m o s en l a g e n e r a l s i n d e s c e n d e r a d a t o s , c i f r a s y hechos. reales. c o n c r e t o s . T moviéndonos en e s t e p l a n o e s muy f á c i l i n c u r r i r en d e duccri.ones f a l s a s. " e l abtteso: de l a deducción, q u e nace de u n a f a l t a. de comprensión de l a c o m p l e j i d a d de l o s he d i o s g e o g r á f i c o s . . .. nos. conduce a e2plicacá.one-s s i m p l i s t a s y a f o r z a r l o s ; r a z o n a m i e n t o s " (14) y así l o s áLumnos pueden l l e g a r a c r e e r q u e sólo h a y una c£Lase de d e s i e r t o s ,. de p a i s a j e marí-timo, e t c . O t r a razón más p a r a a c u -. d i r a l c o n o c i m i e - n t o r e a l e i n t M t i i r o de l o que se e x p l i c a . c) A c t u a l i d a d ; E l o b j e t o de l a Geografía está e n c o n s t a n t e e v o l u c i ó n . E l mundo f í ^ c x » ; s e m o d i f i c a p o r m u l t i t u d de f a c t o r e s y e l mundo v i v o aún l o hace a u n riiano s u p e r i o r . De ahí nace e l g r a n v a l o r de enseñar a l niño e l s e n t i d o d e l cambio, l a e v o l u ción y e l p r o g r e s o . P e r o j u n t o a e s t a concepción dinámica no debemos o l v i d a r que e s t a m a t e r i a "debe p r e s e n t a r s e en l a e s c u e l a e l e m e n t a l y m e d i a , d e l mismo modo qu© e n l a s u p e r i o r , como u n a enseñanza a c t u a l " ( 1 5 ) ».
(34) porque " l a Geografía es c i e n c i a d e l p r e s e n t e ". (16).. E l l o implicará una p u e s t a a l día c o n s t a n t e de t o d o s l o s d a t o s p a r a a d a p t a r s e a l o s cambios f í s i c o s y humanos. E l m a t e r i a l debe r e n o v a r s e j así no p e r m i t e u s a r s i e m p r e l a s mismas fías,. e s t a d í s t i c a s , e t c . Pensemos,por ejemplo,. fotogra-. en e l mapa; p o l í -. t i c o de Á f r i c a . E l que s e a u n a enseñanza a c t u a l , no q u i e r e d e c i r que no pueda s e r e a t a b l e ,. s i n o que a l e x p l i c a r tengamos e n c u e n t a s i h a. habido m o d i f i c a c i o n e s i m p o r t a n t e s p a r a i n d i c a r l a s o señalar a que: época s e r e f i e r e. e l dato. concreto.. E l s e n t i d o de l o a c t u a l también n o s o b l i g a a i n t r o d u c i r en n u e s t r a enseñanz;a a q u e l l o s : hecáios g e o g r á f i c o s que l o a aLumnoa l e e n en l a p r e n s a , o b i e n oyen p o r l a r a d i o , d). televisión,etc.. l o c a l i z a c i ó n t E n todo hecho geográfico h a y que e s t u -. d i a r e l cómo, cuándo y dónde. No b a s t a con s a b e r cómo es u n a n a ción c u a l q u i e r a , e j . una montaña, u n p u e r t o , u n a c i u d a d , ert.Oo; s i e s t a imagen es l a a c t u a l o a h o r a s e está m o d i f i c a n d o en T:al s e n t i d o ( l a montaña puede t r a n s J o a b a r s e en u n a c a n t e r a , e l p u e r t o s e r abandona(i), l a c i u d a d i r c r e c i e n d o , e t c ) ; dónde e s t á , l o c a l i z a r L a en e l g l o b o ,. es n e c e s a r i o. saber. mspa.etc.. S i n l a r e f e r e n c i a (xmatante a l o s mapas s i n l a ayuda de l o c a l i z a r s i e m p r e y d e l i m i t a r l o a fenómenos, l a Geografía r e gional corre e l peligro. de t r a n s f o r m a r s e a b s t r a c t o , i r r e a l ^ ( 1 7 ) .. X e s t a d e l i m i t a c i ó n y l o c a l i z a c i ó n debe h a c e r s e " e n p r i m e r l u g a r , porque una de s u s t a r e a s e a c a r t o g r a f i a r e l mundo; en segundo l u g a r porque de e s t e a n á l i s i s de l a l o c a l i z a c i ó n de l o a hechos n a cen l o s p r o b l e m a s y l o s f a c t o r e s e z p l i c a t i v o s ". (18).. Una v e z c o n o c i d o s e l cómo, cuándo y dónde podemos p a s a r a comparar, s i n t e t i z a r y e x p l i c a r e l p o r qué de l o s ; h e c h o s . e) Comparación v s í n t e s i s : " l o d o fenómeno - xma montaña, -•. '. •. ">. f. un r í o , u n a c i u d a d , e t c , - no debe; s e r e s t u d i a d o solamente en s i mismo, como u n a p i e z a única y r a r a , s i n o como un elemento de u n.
(35) conjunto amónieo en e l niie todas., sus part:es se a c l a r a n y complementan mutuamente "(19).. l a atención de l o s alumnos no debe- c o n c e n t r a r s e en u n iieoiio) c o n c r e t o s i n o q u e debe compararse c o n o t m s : s e m e j a n t e s . por e j ^ p l o ,. Así,. en e l e s t u d i o r e g i o n a l " l a comparación p e r f i l a l a d e -. f i n i c i ó n de l a s r e g i o n e s , m a t i s a d e n t r o de u n a s e r i e . j p e r m i t e e s t a b l e c e r una c l a s i f i c a c i ó n , u n a t i p o l o g í a r e g i o n a l " 1203, E s t a comparacdón de r e g i o n e s puede r e a l i z a r l a e l niño p e queño que aun no s e a capas de • comprender t o d a l a i n t e r d e p e n d e n c i a y l a s í n t e s i s completa de l o s . e l e m e n t o s , JE^eiX) e s t e p r i m e r paso l e YEjí&acilitando l a f u t u r a e a p l i c a c i ó a c i e n t í f i c a y ' u n i t a r i a de l o s ' liedlos... '. -. Á medida que e l alumno' i?a d e s a r r o l l a n d o s u c a p a c i d a d de comprensión y s í n t e s i s e l maestro puede i r i n t r o d u c i e n d o l B en l a v e r d a d e r a Geografía c i e n t í f i i o a p a r a f^ití-liarisarse. con l a n a d ó a de c o m p l e j i d a d , e i n f l u e n c i a mutua e n t r e fenómenos. » l a o r i g i n e O - i d a d de l a enseñanza g e o g r á f i c a d e s c a n s s s o b r e el-• a n i l l é i s d e - l a s r e l a c i o n e s e n t r e los., fenómenos,,, l a s í a t e s i s ; g e o g r á f i c a a d q u i e r e todo s u v a l o r cuando r e v e l e l a i n t e r d e p e n d e n c i a entre, l o s : l i e d l o s n a t u r a l e s y l o a liechos humanos "C21><» S i n embargo e s t e t i p o de m s e ñ s i z a r e q u i e r e - u n a g r a n madures p o r p a r t e d e l alumno y se-gún Fernández I l u e r b a " l a v i s i ó n geográfica. con-sen-. tido- de u n i d a d e : ^ l i c a t i v a no e s p r o p i a de l a . e s c u e l a ; p r i m a r i a y t r o p i e z a c o n d i f i c u l t a d e s ; en l a. secundaria,'*C22).o.
(36) DifiGultades E f e c t i v a i i e n t a e x i s t a n d i f i c u l t a d e s p a r a q.ue e l niño c a p t e todo e l s i g n i f i c a d o j. contenido de e s t a m a t e i i a , p o r e l l o e s n e -. c e s a r i o una graduación en s u enseñanza de acuerdo con l a eirolución ^.entíiL d e l niño y s u grado de maduri.ez; e s p e c í f i c a . Examinemos a l g u n a s de l a s p r i n c i p a l e s d i f i c u l t a d e s QLUO presenta. El,^-,esp.acip.;, e l niño no conoce e l e s p a c i o . ; conoce l o s campos: que se. e x t i e n d e n a l r e d e d o r de s u p u e t l o o c i u d a d ,. conoce. asimismo a l g u n a s c a l l e s de s u . c i u d a d , pero no t i e n e u n a i d e a comp l e t a de e l l a , y en g e n e r a l l a s i t ú a de. forma 'bastfflite vaga en e l espacá-Oo El. e s p a c i o e s un concepto d i f í c i l q.ue, c o r r e s p o n d e. l u t a m e n t e c o n ¿La d e t i e m p o . E n un e s c o r z o r e l a c i o n a ! ' perfectamente. abso-. filosófico Kantiano se. p o r c o r r e s p o n d e r a l a s formas " a p r i o r i ". de l a i n t u i c i o n o S i n oabargo l a semejanza también l a podemos, e n contrar. c o n c e n t r a m o s en l o s momentos; m a d u r a t i v o s , t a n fundamen-. •feales en t o d a consideración didáctica*^(25). lú, niño l e r e s u l t a t a n d i f í c i l r e p r e s e n t a r s e l a d i s t a n c i a que nO;S. s e p a r a ; de ámérica como l a distSQ:.ci.a que, n o s s e p a r a de l o s íberoso ^ S i n embargo rápida j. e l s e n t i d o d e l e s p a c i o s e d e s a r r o l l a máa. fácilmente que e l d e l tiempo,- p o r q u e responde a una n e c e -. s i d a d más. inmediata'*» ( 2 4 ) . Ta que p a r a i r - de un l u g a r a o t r o debe r e c o r r e r un- es^pacio,. ampliando e s t a i d e a c o n c r e t a que- e l p o s e e , ' p o r q u e l a h a v i v i d o ,. y a t r a v é s de e s t a e x p e r i e n c i a p e r s o n a l , l l e g a a comprender l o que: es e l espacio» B.) l a representación. éel medio. f í s i c o y humano:. I»a G e o -. g r a f í a e x i g e una representación de t o d o s l o s p a i s a j e s que c o n s t i t u t ^ f ?.
(37) e l medio f í s i c o j l o s modos de v i d a de l o s 'hombres que l o s h a b i t a n . , iüiora b i e n , e l niño apenas conoce e l ambiente e n que v i v e . P o r e l l o se h a de empezar' p o r aquí. Luego mostrándoles d i b u j o s ,. fotografías,. e t c , y p o r medio de comparaciones y o p o s i c i o n e s lograreiMJS h a c e r l e s comprender l o s p a í s e s que no conoce. Cuando en un segundo paso r e p r e s e n t a o e s t u d i a l a s r e a l i d a d e s p o r medio de símbolos "debe t e n e r s e muy en c u e n t a que e l c h i c o no s e e n c u e n t r e con ningún símbolo d e l que no t e n g a n i n g u n a imagen m e n t a l de e l " (23) » L a Geografía debe e n s e S a r l e a c o n o c e r y comprender e l med i o en que v i v e , t a n t o. e n l o f í s i c o como en l o humano. Se c o i i s i d e r a. e s t a m a t e r i a como l a " c i e n c i a " - ' de l a organización d e l e s p a c i o . . . , E L p a i s a j e humano es. l a expresión v i s i b l e y g e o g r á f i c a de u n a c i v i l i z a c i ó n , de toda. s.u v i d a económica y s o c i a l , . . . , Ssbe análisis, de l a organizacá-ón d e l e ^ a a i o puede h a c e r s e en t o d o s l o s n i v e l e s de l a enseñanza p a r t i e n d o d e l p a i s a j e l o c a l , d e l e s t u d i o de sus. element o s , de SUS; t r a n s f o r m a c i o n e s r e c i e n t e s ". (26),. L a l e c t u r a de, Itos; mapats: los,m.apas son. o b s t r a c c i o n e s , u n s i s t e m a de: s i g n o s b a s t a n t e dejados, de l a r e a l i d a d . P a r a e l l o h a y que aprende:r a l e e r e i n t e r p r e t a r l o a mapas comO' e l nifio aprendió a l e e r e i n t e r p r e t a r l a s l e t r a s y l o a números. "KL- mapa d e . p o r s í p l a n t e a u n a s e r i e de p r o b l e m a s t é c n i cos j p;edagógicoa de v i t a l , irrberés. E n p r i m e r término h a y que l l e v a r a l ánimo doL e s c o l a r l a convicción de que e l mapa e s una r e p r e s e n t a c i ó n de t i p o c o n v e n c i o n a l , en l a q u e c a d a s i g n o , c a d a c o l o r o d e t a l l e t i e n e que s e r t r a d u c i d o . E s t o se^ cionsigue c o n l a l a b o r i n t e ligente. d e l M a e s t r o h a c i e n d o i r a l o s niños d e l t e r r e n o - e l m,apa y. v i c e v e r s a » p a r a e v i t a r - l a r u t i n a de l a a n o m e n c l a t u r a s ' * . ( 2 ? ) . G r a c i a s a l a oliservación y numerosos e j e r c i c i o s. sobre. e l t e r r e n o , l o a alumnos se i r á n f a m i l i a r i z a n d o en v e r l a c o r r e s pondencia entre l o a accidentes d e l suelo y l o s signos n a l e s que l o a r e p r e s e n t a n en e l ma-pa,.. convencio-.
(38) Y sólo después de esba enseílaiiz-a^ u e l manejo de l o s m a pas o e s f e r a s serán ú c i l e s . Xa que: " l a l i a b i l i d a d p a r » u t i l i z a r l o s mtipas y l a s e s f e r a s no se a d q u i e r e au'tx)máticamente en e l c u a r t o grado (unos 9 ó 10 años) | se debe aprender y a desde l o s p r i m e r o s grados y d e s a r r o l l a r l o l e n t a m e n t e , gradualmante y d e l i b e r a d a mente s i n qué ningún punto quede ajeno a e s t e a p r e n d i z a j e " (28). y. no pensemos que^ l o s t r e s a d j e t i v o s sean u n a p u r a r e d u n d a n c i a , s i no que i n d i c a n l a d i f i c u l t a d , d e l a p r e n d i z a j e y l a s c a r a c t e r í s t i c a s que debe t e n e r p a r a l o g r a r e E é x l o o . I n una; s e r i e de ea-Dudios r e a l i z a d o s en E s t a d o s U n i d o s (líowe, E s k r e i d g e , Tñomas) s e compiobó l a . d i f i c u l t a d o ineptituÉt de l o s e s c o l a r e s , h a s t a unos 1 2 afíos,. p a r a i n t e r p r e t a r mapas y. g r á f i c o s . , Po:dría p e n s a r s e que l a emergencia; de l a c a p a c i d a d i n t e r p r e t a t i v a fuese posuerior,. p e r o ,. como señala Fernández E u e r b a. " l a conclusión s e r í a i l e g í t i m a » , l o únic» que: podemos a f i r m a r es que c o a. l o s s i s t e m a s , o r d i n a r i o s de enseñanza s e produce u n f r a -. caso en l a l e c - b u r a de mapas y g r á f i c o s " (29)». Referente, s l a edad en que. a l . alumno e s capas i e i n t e r p r e t a r y l e e r mapas h a y muy d i f e r e n t e s o p i n i o n e s . l e i f y R u s . t i n a f i r m a n que e l t r a b a j o de a p r e n d e r a l e e r l o s mapas"es c a s i t a n i m p o r t a n t e y d i f í c i l a)mo a p r e n d e r l a l e c i t u r a . . . » no nos desentendamos d e l e s f u e r z o hacer». p s i c o l ó g i c o que debe:. ílo l o e x e c r e m o s tampoco;S=l S I niño d e l c u r s o p r e p a r a t o -. r i o e s muy capází de aprend.er a l e e r l " l 3 0 ) , Fleming, de s u a e^studioa. realiS:ados. s o b r e e l p a r t i c u l a r , c o n c l u y e d i c i e n d o que " s i n i m t r u c c i ó n d i r e c t a l o s alumnos de nueve a once años t i e n e n p o c a ap.titud- p a r a l e e r mapas, g r á f i c o s : y p.lanos;, pero p o s e e n l a madurez s u f i c i e n t e p a r a eíg.ro,vechar en l a enseñanza s i ésta se- r e a l i z a " ( 3 l f . D e l e s t u d i o de 2 h o r p C52) s e deduce que l o s alumnos de 11" grado que t u v i e r o n e s t a enseñansa s u p e r a r o n i n c l u s o a l o s d e l c o n t r o l de U I X I grado:* T p o r l o t a n t o a e s t a edad de 1 1 o 1 2 afíos.
Documento similar
Aquesta tesi és conseqüència de feina realitzada pels professors Miquel Àngel Fiol, José
We present a case study in which the differences between time-lapse cross-hole resistivity measurements ac- quired before, during and after the tunnel drilling below the test site
La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) ha estat
Aquesta estratègia de treball, que es basa en l´ús dels pictogrames com a material d´aprenentatge, ha afa- vorit el desenvolupament de la comunicació i expressió oral en els nens/es
La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha
La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través
There is only one in vitro study where the effect of LD-RT on circulating levels of TGF-b 1 and leukocyte adhesion to endothelial cells was assessed.. This study also corroborated
La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a