1 / 2013
Revista del Zoo de Barcelona
Convocades les beques de
recerca i conservació 2013
Creació de la nova beca
Antoni Jonch
Nova instal·lació per als
hipopòtams
Programa de cria
3
Editorial
És una gran satisfacció per a tot l’equip del Zoo donar un nou pas en el treball conjunt en favor de la fauna autòc-tona de Catalunya, de la mà del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya i de l’Àrea d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, tot acollint un nombre important de tritons del Montseny i assumint la responsabilitat de participar activament en el programa de cria en captivitat.
El Programa de Recerca i Conservació del Parc Zoològic de Barcelona, seguint les directrius i estratègies d’actuació establertes pels comitès de recerca de l’Associació Mundial de Zoos i Aquaris (WAZA) i de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), té com un dels objectius prioritaris la investigació aplicada a la conservació de les espècies a escala global, tant in situ com ex situ, per tal de contribuir a la preservació de la biodiversitat del planeta.
En aquest marc, una de les quatre línies principals de treball que estem potenciant des de la Fundació Barcelona Zoo dins del Programa de Recerca i Conservació és la recerca aplicada a la fauna de l’àrea mediterrània i, de manera especial, a la fauna autòctona de Catalunya.
A hores d’ara, a més d’aquest nou projecte amb els tritons del Montseny, del qual trobareu un ampli informe en pàgines interiors, duem a terme projectes de conservació de la tortuga mediterrània, de la trenca i de la tortuga de rierol, agrupant esforços amb els centres de recuperació de fauna de Torreferrussa i de Vallcalent, amb l’associació d’amics de la trenca i amb el Consorci del Delta del Llobregat i l’Ajuntament de Viladecans, respectivament. Amb la Generalitat de Catalunya es va participar activament en el projecte de conservació de la llúdria i ara es treba-lla també en els projectes de conservació a les nostres instal·lacions del voltor negre i del trencalòs, i mitjançant la cessió d’exemplars de diferents espècies nascuts al Zoo com ara esplugabous, martinets blancs, becplaners o xots, n’afavorim l’alliberament a la natura.
Aquests projectes il·lustren amb nitidesa la important xarxa col·laborativa existent a Catalunya, en la qual les admi-nistracions i les entitats aportem els recursos i esforços per avançar plegats en la conserva-ció de la fauna del nostre entorn.
Al Zoo de Barcelona ens sentim especialment complaguts de ser aparador i centre de divul-gació i sensibilització de la tasca que es desenvolupa en aquest camp, i d’afavorir la trans-missió dels valors vinculats a la protecció de la biodiversitat a la comunitat i als visitants.
Sònia Recasens
Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de B:SM i de la Fundació Barcelona Zoo.
Editada per Zoo de Barcelona
Parc de la Ciutadella, s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 80 · Fax: 93 221 38 53 Mail: [email protected] · www.zoobarcelona.cat
Director: Rafael Cebrian Cap de redacció: M. Neus Miró
Consell de redacció: Manel Aresté, Eulàlia Bohigas, Anna Costa, Jordi Fàbregas, Josep Garcia, Jordi
Indiano, Àlex Mascarell, Mayra Nieto i M. Josep Virgos, Marta Sanmartín
Coordinació: Jordi Fàbregas
Fotografia: Arxiu Zoo, Miquel Bada, Jordi Canal-Soler, Francesc Carbonell, Rafael Cebrian, Jordi
Fàbregas, Pep Herrero, Jorge L. Mederos, Irene Navarro, Gemma Sauvalle, C. F. de Torreferrussa
ZOOCLUB Parc de la Ciutadella s/n · 08003 Barcelona · Telèfon: 93 225 67 86 · [email protected]
El Zoo de Barcelona no es fa responsable de les opinions expressades pels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial del contingut d’aquesta publicació amb finalitats comercials, sigui quin sigui el mitjà o procés de reproducció,
sense autorització de l’editor.
Gran Via Carles III, 85 bis 08028 Barcelona
Director General de B:SM: Ignasi Armengol Sots-directora General d’Operacions: Anna Xicoy
DIVISIÓ ZOO
Director del Zoo de Barcelona: Miquel Trepat Director d’Operacions: Emilio Rodríguez Director de Col·lecció Zoològica: Joaquim Lacueva
Cap de Parc: Jordi Indiano Cap d’Educació: Isabel Martínez Cap d’Administració: Marisa Mainar Cap Comercial i de Màrqueting: Anna Costa
Cap de Manteniment: Jorge Cerón
M
aquetació i impr
essió:
Icàr
ia I
nicia
tiv
es S
ocials
D
ip
òsit legal:
B
-30671-98
DESCOBREIX
LA FAUNA SALVATGE D' ÀFRICA
ZOOCLUB BARCELONA:
Tel. 93 225 67 86 · [email protected]
TABIASAFARIS:
C/Presó, 9 Àtic · 43201 Reus
Tel. 977 345 088 · Mov. 670 682 533/667 569 696
www.tabiasafaris.com · www.tabiasafaris.es.tl
Prepara't per a descobrir un dels llocs més màgics del planeta, la sabana africana, un increïble safari en 4x4 on us endinsareu en els
grans parcs del nord de Tanzània, Serengeti, Ngorongoro, Taranguire i Manyara per observar tota la naturalesa i la fauna que viuen en
ells. Elefants, girafes, zebres, lleons, guepards, gaseles, lleopards i molts més seran els protagonistes d'aquesta gran aventura. A més
de visitar un poblat Masai, on coneixereu tots els costums d'aquesta tribu ancestral.
JA P
OTS
FER
EL T
EU S
OMN
I
REA
LITA
T PE
R
NOM
ÉS
1.99
0 EU
R.
UN VIATGE INOLBIDABLE PER A TOTA LA FAMÍLIA A TANZANIA!
5
6 Actualitat
Recull d’últimes notícies del Zoo de Barcelona
13 Els nostres animals
Un dromedari del Zoo amb una història
excepcional
14
Conservació del tritó del Montseny:
el vertebrat més amenaçat de Catalunya
18 Educació
21 Pòster
Colom de Nicobar
26 Fundació Barcelona Zoo: Recerca i
conservació
El Floquet de Neu com a model per estudiar
les bases genètiques de l’albinisme
28 Viatges
Un Viatge a Komodo
31 Veterinària
Què és una quarantena?
32 El nostre Zoo
A Tanzània amb el Zoo
34 Llibres
35 Zoolidari
36 Zooclub
38 Quadern de camp
41 Ecoiniciatives
42 Amb el suport de...
26
32
28
14
7
6
FO
TO
-Z
OO
Aquests són els guanyadors
Actualitat
Actualitat
E
l 13 de gener es van lliurar els premis de la tercera edició del concurs de fotografia FOTO ZOO, organit-zat pel Zoo de Barcelona amb el patrocini de Sony i la col·laboració del Gremi d’Hotels de Barcelona, l’associació Arca de Noè i la Federació Catalana de Fotografia.El nombre de participants va assolir la xifra de 160, que van pre-sentar un total de 486 fotografies repartides entre quatre cate-gories: Primer pla, Animals en grup, El Zoo i les persones i Animals en moviment. En cadascuna d’elles es van concedir quatre premis i dos accèssits.
L’acte va comptar amb la participació del director del Zoo, Mi-quel Trepat, i dels representants de les empreses i associacions col·laboradores.
Les fotografies guanyadores i les finalistes s’exposen a l’Espai Goril·les, tot just al costat de l’entrada de la Ciutadella.
LLIURAMENT DELS PREMIS DE LA TERCERA
EDICIÓ DEL CONCURS FOTO ZOO
FO
TO
-Z
OO
Aquests són els guanyadors
1er premi. Animals en grup. Kam Yuen Tong. GUARDIÁN
1er premi. El Zoo i les persones. Marta Lorite Castro. MANO A MANO
FO
TO
-Z
OO
MANO A MANO MANO A MANO
1er premi.1er pla. Arnaldo Asturiano Martínez.
ACÉRCATE UN POCO MÁS 1er premi. Animals en movimen
t. Joan Masdeu Viñas. ANEM A CAPBUSSAR-NOS
FO
TO
-Z
OO
Aquests són els guanyadors
FO
TO
-Z
OO
Aquests són els guanyadors
FO
TO
-Z
OO
Aquests són els guanyadors
FO
TO
-Z
OO
Aquests són els guanyadors
1er premi. El Zoo i les persones. Marta Lorite Castro. 1er premi. El Zoo i les persones. Marta Lorite Castro.
E
l Zoo deBar-celona va p a r t i c i p a r amb un estand propi a la 49a edició del Festi-val de la Infància, que es va celebrar del 27 de desembre passat al 4 de gener d’enguany, a les instal·lacions de Fira de Barcelona. Els nostres visitants van poder gau-dir de dos tallers ben diferents. Per una ban-da, al matí es pintava la cara als infants que ho desitjaven, que en total
van ser 898 durant els 9 dies de durada del saló. Per la tarda es va organitzar un taller de xapes en què els nens pintaven un
dibuix, el retallaven i se’ls feia una xapa.
A tots els participants en els tallers, se’ls va obse-quiar amb una entrada gratuïta per visitar el Zoo, vàlida per al 2013, i una xocolatina del museu de la Xocolata. A més, a l’es-tand s’informava tothom que hi estigués interessat sobre la possibilitat de fer-se socis del Zoo Club mitjançant un tríptic, i sobre les activitats del Departament d’Educació. En resum, doncs, podem concloure que la presència de l’estand del Zoo al Festival de la Infància va ser tot un èxit.
9
8
Actualitat
Actualitat
PER A SOCIS I FAMILIARS
PER A SOCIS I FAMILIARS
Ens trobareu a
NOMÉS 20
€
Higiene bucal
(neteja + revisió per sessió)
25% DESCOMPTE
en qualsevol tractament
FINANÇAMENT
fins a
18 mesos sense interessos
GRATIS
visita i diagnòstic
complet en 1ª visita
HOSPITALET
Av. Ponent, 19Tel.: 93 448 21 23
SABADELL
Via Alexandra, 12 - 14Tel.: 93 724 40 99
BARCELONA
Roger de Flor, 271Tel.: 93 459 06 07
www.odontquality.cat
Cuidem més del teu somriure
amb més avantatges
C M Y CM MY CY CMY K
E
l dissabte 23 de fe-brer es va fer un ho-menatge al reconegut na-turalista Félix Rodríguez de la Fuente. L’acte va comptar amb la presència de la seva filla, Odile, a qui acompa-nyaven el naturalista Martí Boada, el director del Zoo, Miquel Trepat, el president de l’Arca de Noè, Joan Ma-teu, i altres representants de la Fundació Félix Rodrí-guez de la Fuente.El Zoo de Barcelona i
l’Asso-ciació Arca de Noè van instal·lar fa 31 anys un monòlit a l’entra-da principal del parc dedicat a Rodríguez de la Fuente, i el 17 de gener de cada any –coincidint amb la festivitat de Sant Anton– s’organitza un acte en record del desaparegut naturalista. El desenvolupament i ampliació del Zoo durant els darrers anys, però, havia fet que el monòlit quedés allunyat de les zones de passeig més habituals dels visitants, i per aquest motiu s’ha de-cidit canviar-ne la ubicació i situar-lo en un espai més visible. La zona escollida ha estat la situada davant de la remodelada instal·lació dels llops ibèrics, animals als quals va dedicar gran
part de la seva tasca divul-gativa Félix Rodríguez de la Fuente.
A més, s’ha descobert una placa amb el seu nom en el quadre d’honor que pre-sideix l’entrada del Zoo del carrer Wellington.
El Zoo ret homenatge a Félix
Rodríguez de la Fuente
C
om a cloenda dela commemora-ció del 120è aniversari del Zoo, el passat 20 de desembre es va in-augurar una exposició retrospectiva sobre el Centre d’Experimenta-ció i Adaptad’Experimenta-ció Animal d’Ikunde, que va estar actiu a la Guinea Equatorial entre els anys 1958 i 1969, i on Jordi Sabaté Pi va descobrir el goril·la albí Floquet de Neu.
L’exposició, situada al costat del Punt d’Informació, és un recor-regut a través de 12 plafons visuals i didàctics en què s’explica la important tasca conservacionista i de recerca impulsada pel Zoo durant els anys seixanta. S’hi fa una menció especial a An-toni Jonch, aleshores director del Zoo i principal impulsor del Centre d’Ikunde, que va apostar fermament per l’educació i la recerca, convertint el Zoo en un dels centres de referència mun-dial en aquest àmbit. Tal com s’explica en els plafons, durant aquells anys, a Ikunde es van dur a terme importants investi-gacions i descobertes, les més destacades de les quals van ser les relatives a la granota goliat, l’anur més gran del món, i el descobriment del goril·la albí, Floquet de Neu.
Neix la primera cria
de l’Accra al Centre
de Cria de Primats
Amenaçats a Ghana
L
’Accra és una femella de mangabei de coroneta blanca nascuda al Zoo de Bar-celona el desembre de 2005que el desembre del 2011 va ser enviada a Ghana, al Centre de Cria de Primats Amenaçats del Zoo d’Accra, en el marc de les transferències d’animals que formen part del programa EEP del mangabei de coroneta blanca per promoure una població sana i pròspera d’aquesta espècie, greument amenaçada a la seva àrea d’origen a Ghana.
El passat 18 de febrer va néixer la primera cria de l’Accra, un mascle que han anomenat Kwdjo-Evans seguint la tradició de la cultura Akan ghanesa, d’acord amb la qual els nens prenen el nom del dia de la setmana que neixen (Kwdjo = dilluns), mentre que el segon nom és en honor del cuidador del grup de man-gabeis a Ghana, que es diu Evans i fa 18 anys que en té cura. Mare i cria es troben perfectament, i l’Accra, tot i ser una mare primerenca, està cuidant molt bé el seu petit. Esperem que en els pròxims anys arribi a formar una gran família!
E
ls hipopòtams comuns del Zoo han estrenat una nova instal-lació que s’ha dissenyat pensant en un doble objectiu: el benestar dels animals i facilitar la feina dels cuidadors.La nova àrea està formada per un llac, divisible en dues parts sepa-rades per una barrera que podem obrir o tancar, i dues zones de ribera, amb el sòl cobert de turba. Aquesta separació en dues zones permet l’associació o la separació dels diferents individus, millorant així les possibilitats de maneig dels animals per part del personal del Zoo. Els visitants disposen ara d’una balconada que s’endinsa sobre el llac per observar els animals en el seu hàbitat.
Una de les principals característiques de la nova instal·lació és la construcció d’un petit edifici on hi ha un nou sistema de filtració de l’aigua, eficient i sostenible, que permet mantenir-la en perfectes condicions, tant d’aspecte com de salubritat, durant llargs perío-des, aconseguint d’aquesta manera un important estalvi d’aigua. La casa dels filtres s’ha naturalitzat amb roques, vegetació i una casca-da, de manera que queda perfectament integrada en el conjunt.
Exposició retrospectiva sobre el
Centre d’Experimentació i Adaptació
Animal d’Ikunde
Miquel Trepat, director del Zoo, i Sònia Recasens presidenta de B:SM, durant l’acte d’inauguració de la instal·lació
11
10
Actualitat
Actualitat
La Machinda va al dentista
L
a Machinda, una de les filles d’en Floquet de Neu, ja té 35 anys, una edat força avançada per a un goril·la, i últimament ha presentat algun problema a la dentadura. Davant la impossibilitat, per qüestions òbvies, de portar-la a la consulta d’un odontòleg, van haver de ser els dentistes els qui el passat 12 de febrer es van desplaçar fins al Zoo. Els doctors Arturo Anadón i Esperanza Causapé li van ex-treure una molar que li provocava infeccions i van aprofitar per fer-li una neteja bucal, per la qual cosa el nostre equip veterinari va haver d’anestesiar totalment la Machinda, que, de ben segur, no hauria col·laborat administrant-li nomésuna anestèsia local. Moltes gràcies a tots dos per la seva ajuda i col·laboració!
N
o és desconeguda la importància dels insectes per ala salut del planeta. De fet, la Terra no tindria l’aspecte que té avui si no existissin les aproximadament un milió d’espècies d’insectes conegudes que l’habiten. I encara n’hi ha moltes per descobrir.
L’ordre de les mosques (ordre Diptera) és un dels més diversos i, com no podia ser d’una
altra manera, també a Collserola, el Parc Natural més proper a la nostra ciutat, se’n poden trobar una gran quantitat de diversitat ben variada. Des de l’any 2009, l’estudi sobre la biodiversitat d’insectes que fem a Coll-serola ha aportat moltes novetats, i entre elles al-gunes mosques que no eren conegudes al parc,
com l’espècie Austrolimnophila (Austrolimnophila) latistyla
(Stary, 1977), un dípter de la família dels limònids (família Limo-niidae) que ja era conegut a la península Ibèrica però que en el cas de Catalunya podria tractar-se de la primera cita d’aquesta espècie.
Aquesta família també és molt nombrosa i de moment n’hem trobat diverses espècies en el bosc mediterrani que estudiem al
parc, entre elles: Neolimonia dumetorum (Meigen, 1804), Limo-nia phragmitidis (Schrank, 1781) i Limonia nubeculosa (Meigen, 1804). Aquestes mosques són només alguns estels més de la constel·lació d’espècies de l’ordre de les mosques que hi viuen i, sobretot, dels centenars d’espècies d’insectes que encara espe-ren ser descobertes al Parc Natural de la Serra de Collserola.
Per saber més: http://cano-pycollserola.wordpress. com/
Jorge L. Mederos López Projecte: Biodiversidad Insecta Collserola
E
l passat 10 de gener, Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i Ignasi Armengol, director general de B:SM, van signar, en presència de Miquel Trepat, director del Zoo, i Xavier Bellés, director de l’Institut de Biologia Evolu-tiva, un conveni de col·laboració per als propers tres anys en virtut del qual Tomàs Marquès i Bonet, reconegut especialista en la genètica de grans simis i professor de l’ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre de recerca conjunt UPF-CSIC, co-ordinarà les activitats de docència i recerca en l’àmbit de la ge-nètica, i també les classes pràctiques d’estudiants de la UPF a les instal·lacions del Zoo, on treballarà conjuntament amb M. Teresa Abelló, conservadora de primats.En el marc del conveni, es donarà molta importància a l’estudi de l’albinisme de Floquet de Neu per tal d’esbrinar dades so-bre la biologia molecular i la bioquímica de l’albinisme. També està previst dur a terme una identificació genètica dels animals més rellevants del Zoo, estudiant-ne la variació de regions en l’ADN per fer estudis de parentiu, de consanguinitat i pèrdua de variabilitat genètica en poblacions reduïdes, així com estudis de diferenciació taxonòmica en espècies d’interès.
Pel que fa a les activitats docents, els estudiants de la UPF del grau en Biologia Humana, de les assignatures de Zoologia i d’Evolució Humana i Salut, així com els del grau en Humanitats, podran fer classes pràctiques al Zoo supervisades per profes-sors de la UPF.
Miquel Trepat, Josep Joan Moreso, Ignasi Armengol i Xavier Bellés
E
l passat 20 de febrer, Albert Jiménez Tomás va presentar el seu treball final de grau en Biologia, “Análisis demo-gráfico y genético de la población europea en cautividad del mangabey de coronilla blanca Cercocebus atys lunulatus”, fruit de la recerca feta l’any anterior a la secció de primats del Zoo i que va ser mereixedor d’una molt bona qualificació. Els seus tutors van ser els professors Domingo Rodríguez Teijeiro i Fran-cesc Oliva Cuyas, de la Facultat de Biologia (UB), i la conserva-dora de la secció de primats del Zoo, M. Teresa Abelló Poveda. D’acord amb les dades obtingudes, l’autor conclou que la po-blació mantinguda pels zoos de l’EAZA de mangabei de collar (primat africà amb un elevat risc d’extinció) presenta un crei-xement lent però constant i que en els últims 10 anys n’ha mi-llorat la variabilitat genètica i disminuït la consanguinitat. Se-gons l’estudi, el programa de cria (AEP / EAZA) que coordina la gestió global de la població europea des del Zoo de Barcelona, en supervisa anualment l’estat demogràfic i genètic i fa les re-comanacions necessàries per a un bon maneig de tota la po-blació, està mostrant la seva eficàcia pel que fa a la preservació d’aquesta espècie en captivitat.Collserola, explorant la biodiversitat
del bosc mediterrani
L’aventura
de la
ciència
continua!
Creix la població del
mangabei de coroneta
blanca
13
12
Un dromedari del Zoo amb
una història excepcional
De tant en tant ens agrada
recordar l’aventura que vam viure
amb el Mariano al desert.
Q
uatre nois, als quals més tard s’hi va sumar una noia, vàrem emprendre fa 30 anys una travessa que possiblement avui seria impracticable. Sortírem del sud de Tunísia, creuàrem el Sàhara d’Algèria i tota la península Ibèrica fins a arribar al cor dels Pirineus a llom de tres dromedaris.Aquells joves teníem entre 20 i 24 anys, avui tots superem els 50. Quan parlem del desert, en els nostres ulls s’encén una llum i una vivesa encisadores. El desert és com una droga i, malgrat la duresa i les privacions que patírem, sempre més n’hem sentit un inevitable enyorament.
L’experiència va ser molt dura –iniciàrem la marxa en ple mes de juliol a temperatures extremes– però sobretot molt enriqui-dora i plena d’entranyables records i milers d’anècdotes, però el que tots cinc en destaquem és l’hospitalitat sense límits, ge-nerosa i inesperada de la gent del desert. Com més hostil és el medi, més afables són els seus habitants.
Cavalcar en dromedari no és tasca fàcil quan l’animal no et coneix, però és infinitament més difícil quan tu no coneixes l’animal. Quan els nois de la “Hesperion 83” sortírem de
Tuní-sia només sabíem que dient “iSahh” (o alguna cosa semblant) la bestiola començava a caminar. Tota la resta ho vàrem haver d’aprendre sobre la marxa.
Un cop a casa, els dromedaris varen ser donats al Zoo de Bar-celona.
En Mariano, un mascle una mica mandrós, va romandre molts anys al nostre Zoo i, coneixent-lo com només es pot conèixer un dromedari després d’haver fet plegats 3.000 km durant més de tres mesos, podem afirmar que ha estat molt feliç en gaudir d’una merescuda jubilació. En certa manera, estem segurs que el Mariano també ha tornat al desert com ho fem nosaltres de tant en tant: somiant en espais oberts de silenci nítid, en estels enormes i imminents, en la fressa de la sorra que cruix amb les passes com les veles d’un vaixell en alta mar.
Ara, després de 30 anys, gaudim del plaer de recordar, i sabem que el camí que vàrem recórrer romandrà amb nosaltres per sempre més. I cada cop que sentim parlar del Zoo ens ve al cap la imatge del Mariano, i amb ell, el record de l’aventura.
Miquel Bada
Els nostres animals
Els nostres animals
En Mariano va viure al Zoo de Barcelona de juliol de 1984 fins al maig de 1990, quan fou traslladat al Safari d’Elx en un intercanvi amb un altre exemplar de la mateixa espè
-cie. La seva vida al Zoo va ser plàcida i tranquil·la, i només es va veure alterada un cop, quan va participar a la caval-cada de Reis de la nostra ciutat.
Actualitat
L
a Fundació Barcelona Zoo ha obert el període de pre-sentació de sol·licituds per a les tres beques que ator-garà enguany a diferents projectes de recerca i con-servació. La novetat d’aquesta convocatòria és la Beca Antoni Jonch, creada en memòria i homenatge al que fou director del Parc Zoològic del 1956 al 1985 i destinada a treballs de recerca en fauna autòctona. La dotació econòmica és d’un màxim de 6.000 € durant un any i s’adreça a investigadors de qualsevol nacionalitat amb el títol de llicenciat, enginyer o equivalent, o que estiguin estudiant l’últim curs de llicenciatura o enginyeria. D’altra banda, també es convoca la 9a edició de la Beca Flo-quet de Neu que s’atorga al millor treball de recerca en primats elaborat per llicenciats o estudiants d’últim curs de llicenciatu-res, enginyeries o equivalents. L’objectiu de la beca, creada en memòria del famós goril·la albí, és promoure la investigació i la conservació dels primats i els treballs d’investigació que hi op-ten, han d’alinear-se amb els objectius generals del Programade Conservació i de Recerca del Zoo de Barcelona. A més, s’han d’adequar a alguna de les disciplines considerades d’interès pel programa: conservació, ecologia, genètica, etologia, capacitats cognitives, reproducció, comunicació o benestar animal, tant en condicions de captivitat com de llibertat. La dotació econò-mica per a l’any 2013 és de 9.000 €.
Finalment, la Fundació Barcelona Zoo ha convocat la 5a edició de les Beques del Programa d’Investigació i Conservació (PRIC) destinades a projectes específics d’investigació, d’acord amb els objectius generals del programa.
El termini d’admissió de sol·licituds acaba a les 14 h del 30 de maig de 2013 i la documentació s’ha d’enviar per correu electrònic a l’adreça [email protected] en format pdf.
Tota la informació relacionada amb les beques es pot consultar i descarregar a través de la pàgina web: http://www.zoobarce-lona.cat/ca/fundacio-zoo/fundacio-barcelona-zoo/.
Ignasi Armengol, director general de B:SM i patró de la Fundació Barcelona Zoo, i Miquel Jonch, fill d’Antoni Jonch, signen el conveni de creació de la Beca Antoni Jonch.
La Fundació Barcelona Zoo obre la convocatòria 2013
de les beques per a projectes de recerca i conservació
15
14
Els nostres animals
Els nostres animals
Els nostres animals
Els nostres animals
Descripció de l’espècie
El descobriment de noves espècies no és un fet aïllat ni ex-clusiu de zones remotes i inexplorades del planeta. Els avenços en les tècniques d’anàlisis genètiques han permès reorganitzar l’arbre filogenètic de molts grups d’éssers vius i descriure noves espècies.
Tot i tractar-se d’un dels Parcs Naturals més visitats i proper a grans nuclis urbans, no va ser fins a final dels anys 70 que els
Conservació del tritó del
Montseny: el vertebrat més
amenaçat de Catalunya
naturalistes descobriren una petita població de tritons que vi-via en un torrent del Montseny. Aquesta població s’havi-via man-tingut desconeguda gràcies a la inaccessibilitat del seu hàbitat i a la seva activitat nocturna. Els posteriors estudis genètics efectuats pels investigadors Salvador Carranza i Fèlix Amat van demostrar que, tot i la similitud amb el tritó del Pirineu, es trac-tava d’una espècie totalment diferent que s’havia separat dels seus parents pirinencs ara fa 1,5 milions d’anys, a causa de l’aï-llament geogràfic.
Amb posterioritat a la descoberta, es va fer una prospecció in-tensa per tot el massís del Montseny per determinar l’àrea de distribució del tritó. Se’n van descobrir noves poblacions a les dues vessants de la conca del Tordera, i es va detectar la presèn-cia de l’espècie a set torrents en total, quatre al nucli occidental i tres a l’oriental. Aquesta separació ha portat a una diferenci-ació genètica i morfològica entre els dos nuclis poblacionals. L’àrea de distribució geogràfica total és inferior a 10 km2 i la
dis-tribució lineal total dels torrents no arriba a 8 km.
La distribució ve lligada a les seves característiques biològiques, que limiten molt l’hàbitat potencial i la capacitat de dispersió. És una espècie d’aigües fredes i molt oxigenades i per tant queda limitada a les capçaleres dels torrents, a unes altituds compreses entre 600 i 1.200 m. Necessita substrats d’esquist amb moltes fis-sures per on accedeix a les aigües subterrànies, imprescindibles per superar els períodes de sequera estival, que en alguns casos deixen els torrents temporalment sense aigües superficials.
El tritó del Montseny és l’única espècie de vertebrat exclusiva de Catalunya i només la trobem en aquest massís, on es calcula que hi queden menys de 1.500 exemplars. La població, molt re-duïda i amb una àrea de distribució molt petita i fragmentada, ha fet que la UICN hagi catalogat el tritó del Montseny com “En perill crític d’extinció”. Per garantir-ne el futur, s’ha elaborat un pla de conservació conjunt entre la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya que inclou accions de gestió de l’hà-bitat, seguiment de l’evolució de les poblacions i un programa de cria en captivitat.
Principals amenaces sobre l’hàbitat
La sobreexplotació de l’aqüífer per a usos comercials, la tala forestal i el reemplaçament de les espècies autòctones per plantacions més comercials poden provocar un augment de la temperatura i la desaparició del microclima humit amb la pos-terior extinció de la població. Els boscos replantats són pobresen sotabosc i això produeix l’arrosse-gament de terra a la llera del torrent, que provoca la saturació de les fissures rocoses i incapacita la utilització de les aigües subterrànies com a refugi durant les sequeres estivals.
El perquè del programa
de cria
La conservació ex situ de les espècies més amenaçades ha de servir de reforç, en cas que sigui necessari, a la conser-vació in situ, que és el veritable pilar de la pervivència de les espècies. Veient la delicada situació en què es trobava el tritó del Montseny es va considerar oportú iniciar un programa pilot de cria en captivitat.
En tractar-se d’una espècie que mai no s’havia criat en captivitat es va comen-çar amb un programa experimental. L’any 2007 es van capturar 20 exemplars de les dues poblacions descrites, que es van traslladar a unes instal·lacions especialment dissenyades al Centre de Fauna de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda), que depèn de la Generalitat de Catalunya.
Actualment, ja es disposa d’un document tècnic que estableix les directrius a seguir dins el Programa de Cria en Captivitat. S’hi defineixen dos objectius ben diferenciats: la creació d’una reserva genètica i l’obtenció d’exemplars per a reforçaments poblacionals.
Amb la creació d’una reserva genètica es vol mantenir en cap-tivitat la màxima representació de la variabilitat genètica que presenta la població salvatge. D’aquesta manera, si mai es pro-duís una situació catastròfica que portés a l’extinció de part dels individus en llibertat, no representaria una pèrdua irreme-iable en la riquesa genètica de l’espècie.
Amb l’alliberament dels exemplars criats en captivitat es podrà ampliar l’àrea de distribució de l’espècie a nous torrents les ca-racterístiques d’hàbitat dels quals ho permetin, i també refor-çar les poblacions existents si les densitats actuals no estigues-sin al màxim de capacitat.
De moment, els exemplars de les dues poblacions (oriental
i occidental) es mantenen separats. De fet, es consideren dos programes de cria independents. Els estudis genètics més es-pecífics, a escala nuclear, que s’estan duent a terme, gràcies a la col·laboració del Zoo de Barcelona mitjançant el finançament de les beques PRIC 2011, acabaran de definir quina és l’estruc-tura de la població i les unitats evolutives a conservar, i amb aquesta informació s’haurà d’acabar de dissenyar tot el progra-ma de reserva genètica i d’alliberaments.
Durant els sis primers anys
s’han criat amb èxit més de
900 tritons
17
16
Les femelles posen els ous entre
les escletxes de les pedres
Els nostres animals
Els nostres animals
Els nostres animals
Els nostres animals
PROJECTES DE RECERCA I CONSERVACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA FAUNA AUTÒCTONA
E
l Programa de Recerca i Conservació del Parc Zoològic de Barcelona, seguint les directrius i estratègies d’actuació establer-tes pels comitès de recerca de la WAZA (Associació Mundial de Zoos i Aquaris) i de l’EAZA (Associació Europea de Zoos i Aquaris), té com un dels seus objectius prioritaris la recerca aplicada a la conservació de les espècies a escala global, tant in situ com ex situ, per tal de contribuir a la preservació de la biodiversitat del planeta.I en aquest marc, una de les quatre línies principals que es volen potenciar en el desenvolupament del programa és la recerca aplicada a la fauna de l’àrea mediterrània, i de manera especial, a la fauna autòctona.
Entre els projectes que el Parc Zoològic ha portat a terme els darrers anys en aquest àmbit cal destacar: Projecte de conservació del ferreret Alytes muletensis
Projecte de conservació de la llúdria Lutra lutra
Projecte de conservació de la tortuga mediterrània Testudo hermanni Projecte de conservació de la trenca Lanius minor
Projecte de conservació de la tortuga de rierol Mauremys leprosa
El Parc Zoològic també ha col·laborat en la conservació d’altres espècies autòctones mitjançant la cessió d’exemplars nascuts a les seves instal·lacions al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, dependent del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, per al seu alliberament a la natura: esplugabous Bubulcus ibis, martinets blancs Egretta garzetta, becplaners Platalea leucorodia, ducs Bubo bubo i xots Otus scops.
Amb la Generalitat de Catalunya es treballa també en els projectes de reproducció en captivitat a les nostres instal·lacions del trencalòs
Gypaetus barbatus i el voltor negre Aegypius monachus.
Com funciona el programa de cria
Les instal·lacions estan pensades per simular, tant com sigui possible, les condicions ambientals dels torrents del Montseny. S’han dissenyat uns sistemes d’aquaris amb un elevat volum d’aigua en circulació constant, col·locats en una sala refrigerada l’escala de temperatures de la qual es mou entre 8 ºC a l’hivern i 14 ºC a l’estiu.
Pel que fa a l’alimentació, s’ha intentat mantenir una dieta varia-da integravaria-da per diferents aliments congelats utilitzats comuna-ment en aqüicultura: pinso, fetge, tonyina fresca, etc. Per raons de bioseguretat no se’ls alimenta amb presa viva, tret de les lar-ves que, donada la dificultat d’alimentació, són alimentades amb artèmia salina que es desclou al centre mateix.
Els adults viuen en parelles separades en diferents aquaris. Per tal de mantenir la màxima variabilitat genètica dins l’estoc cap-tiu, s’ha de tenir molt clara la procedència de cada un dels des-cendents i garantir la representació equilibrada de tots els repro-ductors. Per facilitar la gestió de la reserva genètica s’utilitzen programes informàtics que permeten veure els encreuaments que s’han de realitzar entre els diferents fundadors.
S’han observat còpules durant tot l’any, amb un màxim durant el període comprès entre febrer i l’estiu. El mascle es manté amb la cua enlairada fins que s’apropa la femella, llavors l’envolta i intenta ajuntar les dues cloaques per introduir-li l’espermatòfor. S’ha comprovat que la femella és capaç de retenir espermato-zous viables i pondre ous fèrtils després de gairebé un any des de l’últim contacte amb un mascle.
Les postes comencen a final de febrer i van en augment fins a ju-liol, tot i que també se n’han observat al novembre. Cada femella pot arribar a pondre més de 150 ous, tot i que la xifra és molt variable, i ho fa, d’un en un, entre les escletxes de les pedres. Per evitar depredacions per part dels adults, els ous són retirats setmanalment i col·locats en uns altres aquaris on continuaran el desenvolupament embrionari que, a una temperatura d’uns 12ºC, triga un mes i mig a completar-se.
En néixer, les larves mesuren poc més d’un centímetre, i ja pre-senten les extremitats anteriors i una coloració blanca amb certa pigmentació dorsal. Durant la fase de creixement desenvolupen les extremitats i agafen la coloració fosca, i al cap d’un any, apro-ximadament, fan la metamorfosi, tot i que en alguns casos s’ha observat que es produeix als 6 mesos i en altres el procés s’ha allargat 2 anys.
En els exemplars salvatges s’ha observat que la maduresa sexual s’assoleix a partir del quart any de vida. Actualment, els primers exemplars nascuts al centre de cria ja han arribat a aquesta edat però, tot i que s’han produït còpules i la posta d’alguns ous, en-cara no s’ha aconseguit criar una nova generació. Caldrà esperar fins a l’any vinent per tancar el cicle reproductor en captivitat.
Resultats i futur
Durant els sis primers anys del programa de cria en captivitat portat a terme pel Centre de Fauna de Torreferrussa s’han criat
amb èxit més de 900 tritons. Amb el pas del temps s’han anat millorant les tècniques i actualment ja es disposa d’un document tècnic que descriu els Protocols per a la Cria en Captivitat i Maneig Sanitari de les poblacions captives. Finalment, la inauguració de les noves instal·lacions del Zoo de Barcelona, amb exemplars de la població oriental, i la previsió que el Centre de Fauna de Pont de Suert entri a formar part pròximament del projecte, amb exemplars de la població oc-cidental, permetrà tenir estocs separats de cada una de les po-blacions captives i evitar el risc que fins ara representava tenir tot els exemplars reproductors només en el CF de Torreferrussa. Pel que fa als reforçaments de la població salvatge, de manera experimental ja s’han alliberat més de 400 exemplars de dife-rents edats en dos tordife-rents. Tot i que les característiques de
l’es-Josep Mª Pelegrí, Conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, amb Sònia Recasens, Presidenta de B:SM durant l’acte d’inauguració de la nova instal·lació.
El conegut naturalista Martí Boada escolta les explicacions de Carles Muntada, cuidador del Terrari del Zoo
Instal
·lacions del
Centre de Fauna de
Torreferrussa
pècie en fan molt difícil el seguiment, les prospeccions al cap d’un any han demostrat una supervivència força esperançado-ra. Caldrà veure si aquests exemplars són capaços de reprodu-ir-se en llibertat i formar poblacions viables per si mateixes.
Francesc Carbonell, Mònica Alonso, Raquel Larios, Elena Obon, Emilio Valbuena.
19
18
PROJECTES PER A JOVES
Dies 25, 26, 27 i 28 de juny
· VOLEM UNA LLAR! (de 14 a 16 anys) Dies 15, 16, 17, 18 i 19 de juliol · FOTOGRAFIA ANIMAL (de 14 a 16 anys)
de 10 a 14 h
Projectes de quatre dies:
Per als socis del Zoo-Club: 103,00 €
Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 91,80 €
Per als no socis del Zoo-Club: 112,00 €
Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa-mília nombrosa: 103,00 €
Projectes de cinc dies:
Per als socis del Zoo-Club: 128,75 €
Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 114,75 €
Per als no socis del Zoo-Club: 140,00 €
Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa-mília nombrosa: 128,75 €
· Places limitades.
· Inscripcions a partir del 6 de maig
Festes d’aniversari
· Per a nens i nenes i adults (recomanades per a infants
de més de 4 anys)
Aquest any has de ser original! Convida els teus amics a celebrar el teu aniversari al Zoo i que els dofins et felicitin! Hi haurà es-morzar, pastís d’aniversari i passeig veient els animals del Zoo.
Dissabtes i diumenges de 10.15 a 12.45 h.
Per als socis de Zoo Club: 235 € fins a 10 nens, 296,85 € fins a15 nens*
(assistent addicional: 23,50 €/persona)
Per als no socis de Zoo Club: 280 € fins a 10 nens, 352,90 € fins a15 nens*
(assistent addicional: 28 €/persona)
* Cada festa només admet un homenatjat. En cas de voler fer una celebració per a dos infants s’han de reservar dues festes.
Les places reservades que no es presentin hauran d’abonar 5,60 € en concepte de menú.
Per si uns quants amics voleu celebrar una festa tots junts! Podreu esmorzar i bufar les espelmes del pastís d’aniversari i apropar-vos als animals del Terrari.
En tot moment estareu acompanyats per educadors.
Dissabtes i diumenges de 10.15 h a 12,45 h.
PER A GRUPS DE MENORS DE 8 ANYS Preus especials fins a 30 infants:
per als socis de Zoo Club: 408,90 €/grup
per als no socis de Zoo Club: 526,55 €/grup
PER A GRUPS DE MAJORS DE 8 ANYS Preus especials fins a 40 infants:
per als socis de Zoo Club: 526,55 €/grup
per als no socis de Zoo Club: 649,80 €/grup
· Cal reservar tan aviat com sigui possible.
· Cal fer el pagament de la festa d’aniversari en el moment de la inscripció.
CURSOS
Educació
Educació
Activitats 2013
Casals de Zoologia
ESTIU 2013
· Per a nens i nenes de 5 a 13 anys.
· Activitats per a les vacances escolars.
Si vols saber com treballem, d’on vénen els animals, i veure’ls més a prop...
Si vols conèixer nous amics i passar molt bones estones... Ho podràs fer passant les vacances amb el Departament d’Educació!
Programa
Dies 25, 26, 27 i 28 de juny
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) · EXPLOREM I INVESTIGUEM! (de 5 a 8 anys) · MICOS I MONES (de 5 a 13 anys)
· THE ZOO IN ENGLISH (de 8 a 10 anys) Dies 1, 2, 3, 4 i 5 de juliol
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) · EXPLOREM I INVESTIGUEM! (de 5 a 8 anys)
· GASTRONOMIA ANIMAL: L’ALIMENTACIÓ AL ZOO (de 5 a 13 anys)
· DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (de 7 a 10 anys) · INICIACIÓ A LA FOTOGRAFIA ANIMAL (d’11 a 13 anys) Dies 8, 9, 10, 11 i 12 de juliol
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) · EXPLOREM I INVESTIGUEM! (de 5 a 8 anys)
· CONEIX LES CRIES I ELS CADELLS DEL ZOO! (de 5 a 13 anys) · DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (de 7 a 10 anys) Dies 15, 16, 17, 18 i 19 de juliol
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) · EXPLOREM I INVESTIGUEM! (de 5 a 8 anys) · DE DRAGONS I COCODRILS (de 5 a 13 anys) · DIBUIXA ELS ANIMALS DEL ZOO! (de 7 a 10 anys) Dies 22, 23, 24, 25 i 26 de juliol
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys) · EXPLOREM I INVESTIGUEM! (de 5 a 8 anys)
· VIURE A L’AIGUA, QUINA AVENTURA! (de 5 a 13 anys) · THE ZOO IN ENGLISH (de 8 a 10 anys)
Dies 29, 30 i 31 de juliol, i 1 i 2 d’agost · LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)
· LA VOLTA AL MÓN EN 80 ESPÈCIES (de 5 a 13 anys) Dies 5, 6, 7, 8 i 9 d’agost
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)
· VIURE A L’AIGUA, QUINA AVENTURA! (de 5 a 13 anys) Dies 26, 27, 28, 29 i 30 d’agost
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)
· DESCOBREIX EL MÓN DELS MAMÍFERS (de 5 a 13 anys) Dies 2, 3, 4, 5 i 6 de setembre
· LA GRANJA I ELS PONIS (de 5 a 8 anys)
· CONEIX LES CRIES I ELS CADELLS DEL ZOO! (de 5 a 13 anys) · THE ZOO IN ENGLISH (de 8 a 10 anys)
Dies 9 i 10 de setembre
· SIGUES CUIDADOR DEL ZOO! (de 5 a 13 anys)
de 9 h a 16 h
Casals de dos dies:
Per als socis del Zoo-Club: 84,40 €
Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 76,00 €
Per als no socis del Zoo-Club: 94,10 €
Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa-mília nombrosa: 84,40 €
El Parc Zoològic de Barcelona es reserva el dret a modificar o anul-lar les activitats programades si no hi ha un nombre suficient d’as-sistents o si es produeix alguna incidència que ho justifica.
Dissabtes d’aventura
· Per a nens i nenes de 4 a 11 anys.
· Activitats per als dissabtes al matí.
Si vols saber com són els animals del Zoo, com neixen, què mengen, com en tenim cura...
Ho pots apuntar tot al teu quadern de treball que també té passatemps. T’esperem al Departament d’Educació per acom-panyar-te en la teva aventura al Zoo!
Calendari d’activitats:
6 d’abril: Com aprenen els dofins?
14 d’abril: Les mones del Zoo
20 d’abril: Dragons i altres llangardaixos
27 d’abril: Elefants i hipopòtams
4 de maig: Els dofins del Zoo
11 de maig: La feina dels veterinaris
25 de maig: Lleons i altres carnívors
1 de juny: Les cries del Zoo
8 de juny: Com es treballa al Zoo?
15 de juny: Foques, morses i lleons marins
Dissabtes de 10 a 13 h
Per als socis Zoo Club: 19 €
Per als no socis de Zoo Club: 26,85 € Només per als socis de Zoo Club!
Inscripció per a tres Dissabtes d’aventura diferents: 42,65 €
· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.
· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.
· Places limitades.
Els secrets del Zoo
· Activitats de diumenge al matí per a petits i grans.
Voleu saber quins altres animals hi ha al Zoo? Coneixeu la Bassa de les Granotes? Quins són els projectes de conservació que es fan al Zoo?
Veniu al Departament d’Educació per descobrir tots plegats aquestes i altres incògnites!
Us emportareu un dossier de record i un petit obsequi.
Calendari d’activitats:
7 i 21 d’abril: El Zoo portes endins
5 i 19 de maig: Coneix els lleons marins i els dofi ns!
2 i 16 de juny: Les aus del Parc
Diumenges de 10 a 12.30 h
Família sòcia de Zoo Club: 30,25 € per família (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement d’11,20 € per nen a partir del tercer.
Família no sòcia de Zoo Club: 89,60 € per fa-mília (inclou 2 adults i 2 infants). Suplement de 17,90 € per nen a partir del tercer.
· Inscripcions fins al dimecres anterior a la data de l’activitat.
· Cal fer el pagament de l’activitat en el moment de la inscripció.
· Places limitades.
NOVA
ACTIVITAT!
INFORMACIÓ: Tel. 902 457 545 de 9 a 20 h RESERVES: www.zoobarcelona.cat
CURSOS externs
JORNADES TEORICOPRÀCTIQUES: CONEIX ELS PRIMATS: BIOLOGIA, COMPORTAMENT I ESTAT DE CONSERVACIÓ Dates: 6 i 7 de juliol
Horari: Dissabte de 10.30 a 14 h i de 16 a 20.30 h Diumenge de 9 a 15 h
Preu: 125 €
Inscripció i reserves a [email protected]
Club Bio-Èpsilon:
Estem preparant activitats conjuntes amb altres institucions cul-turals i educatives. Seran activitats combinades per tal d’ampliar els centres d’interès i augmentar la participació dels assistents.
DEL ZOO A LA PLATJA. ELS TRESORS DE LA MEDITERRÀNIA
· Per a nens i nenes de 4 a 11 anys. Dissabtes al matí.
18 de maig. Preus: Per als socis del Zoo-Club: 10,00 € Per als no socis del Zoo-Club: 12,00 €
· Per a famílies. Diumenges al matí.
5 de maig i 2 de juny. Preus: Família sòcia del Zoo-Club: 32,00 € per família (inclou 2 adults i 2 infants; 3 infants en el cas de famí-lies nombroses). Suplement de 10,00 € per nen a partir del tercer. Família no sòcia del Zoo-Club: 40,00 € per família (inclou 2 adults i 2 infants; 3 infants en el cas de famílies nombroses). Suplement de 12,00 € per nen a partir del tercer.
Dissabtes de 10 a 13 h
ABRIL,
MAIG,
JUNY I
ESTIU
2013
EN GRUP
INDIVIDUAL
Casals de dos dies:
Per als socis del Zoo-Club: 168,80 €
Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 152,00 €
Per als no socis del Zoo-Club: 188,20 €
Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa-mília nombrosa: 168,80 €
Casals de dos dies:
Per als socis del Zoo-Club: 211,00 €
Per als socis del Zoo-Club amb carnet de família nombrosa: 190,00 €
Per als no socis del Zoo-Club: 235,50 €
Per als no socis del Zoo-Club amb carnet de fa-mília nombrosa: 211,00 €
· Places limitades.
Hi ha un servei de guarda d’infants que inclou l’entrada una hora abans de l’inici del casal, i una hora un cop acabada l’acti-vitat (8 a 17 h). Preu: 4,55 €/hora
DADES BIOLÒGIQUES
Pes:450 - 600 g
Llargària: 32 - 35 cm
Incubació:28 - 32 dies
Nombre d’ous:1 - 2
Longevitat: més de 10 anys
Reproducció: Ovípara
Alimentació: Herbívora
Vida social: Gregària
COLOM DE NICOBAR
C
ALOENAS
NICOBARICA
FITXA TÈCNICA
CLASSIFICACIÓ
Classe: AUS
Ordre: COLUMBIFORMES
Família:COLÚMBIDS
Gènere:CALOENAS
Espècie:NICOBARICA
ECOLOGIA
Distribució:
La seva àrea de distribució abasta una àmplia extensió de Malàisia, Indonèsia, Nova Guinea i les illes Filipines.
Hàbitat:
Habita als manglars, selves i boscos plujosos ben conservats, des del nivell del mar fi ns als 700 m d’alçada. En alguns llocs és capaç d’adaptar-se a boscos secundaris i àrees forestals aprofi tades per l’home.
C
ALOENAS
NICOBARICA
DADES BIOLÒGIQUES
DADES BIOLÒGIQUES
Pes:450 - 600 g450 - 600 g
Llargària: 32 - 35 cm 32 - 35 cm
Incubació:28 - 32 dies 28 - 32 dies
Nombre d’ous: Nombre d’ous:1 - 2 1 - 2
Longevitat: més de 10 anys més de 10 anys
Reproducció: Reproducció: OvíparaOvípara
Alimentació:
Alimentació: HerbívoraHerbívora
Vida social: Vida social: GregàriaGregària
FITXA TÈCNICA
FITXA TÈCNICA
CLASSIFICACIÓ CLASSIFICACIÓ
Classe: AUS AUS
Ordre: COLUMBIFORMESCOLUMBIFORMES
ECOLOGIA
ECOLOGIA
Distribució: Distribució:
La seva àrea de distribució abasta una àmplia extensió de Malàisia, Indonèsia, La seva àrea de distribució abasta una àmplia extensió de Malàisia, Indonèsia, Nova Guinea i les illes Filipines.
Nova Guinea i les illes Filipines.
Hàbitat:
Habita als manglars, selves i boscos plujosos ben conservats, des del nivell Habita als manglars, selves i boscos plujosos ben conservats, des del nivell del mar fi ns als 700 m d’alçada. En alguns llocs és capaç d’adaptar-se a boscos del mar fi ns als 700 m d’alçada. En alguns llocs és capaç d’adaptar-se a boscos secundaris i àrees forestals aprofi tades per l’home.
secundaris i àrees forestals aprofi tades per l’home.
COLOM DE NICOBAR
C
ALOENAS
NICOBARICA
SITUACIÓ DE L’ESPÈCIE
És un colom gran, de fi ns a 35 cm de longitud, amb un vistós plomatge de colors verds, blaus i daurats, la cua blanca i unes llargues i primes plomes que pengen del coll i arriben més avall del pit. El bec, de color fosc, presenta una destacada protube-rància a la base.
Cria en colònies, normalment en petites illes, que en alguns llocs sense pressió humana poden estar formades per cente-nars de parelles. El niu és una senzilla estructura de branqui-llons construïda a les branques dels arbres.
En les darreres dècades, s’ha produït una disminució considera-ble de les poblacions en moltes zones de l’àrea de distribució a causa de la desforestació del seu hàbitat selvàtic, la captura d’exemplars per al consum humà o la comercialització com a ocells de gàbia, i també per la depredació provocada pels ma-mífers introduïts en moltes de les illes en què viu l’espècie. Al Parc Zoològic de Barcelona es reprodueix amb regularitat una important colònia d’aquest amenaçat colom.
Segons les llistes vermelles de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura), preparades per la Comissió de la Supervivència d’Espècies, la situació del colom de Nicobar
Caloenas nicobarica és de GAIREBÉ AMENAÇAT.
Extint
Extint en estat salvatge
En perill crític
En perill
Vulnerable
Gairebé amenaçat
Preocupació menor
ESCALA DE LA UICN
27
26
Fundació Barcelona Zoo: Recerca i conservació
Fundació Barcelona Zoo: Recerca i conservació
l dia 5 d’octubre de 1966 comença la història d’un dels goril·les més carismàtics que mai s’han conegut. Aquest dia, el reconegut etòleg Jordi Sabater Pi va rebre una visita al Centre d’Ikunde, a la Guinea Equatorial, dels ha-bitants de la regió. Aquests membres de la tribu fang portaven una cria blanca de goril·la. El professor va rebre l’animal en una situació tan precària que va acceptar quedar-se’l i només els pagaria si sobrevivia. Afortunadament, gràcies a la cura d’en Sabater Pi el petit goril·la es va adaptar bé a les condicions en captivitat i al cap d’un mes el va enviar al Zoo de Barcelona. L’arribada del goril·la albí va suposar una gran alegria i va cau-sar sensació tant a escala nacional com internacional, on va ser portada de la prestigiosa revista National Geographic de març de 1967. Ja des del primer moment se’l va anomenar Floquet de Neu, nom pel qual se’l va conèixer
mundial-ment. Com a curiositat, degut a què en aquells temps el desconeixement sobre els primats i la seva gestió en captivitat era molt gran, la dona del veterinari de l’època, Román Lue-ra, es va emportar el jove goril·la a casa seva durant un any. Després, en Floquet va viure gairebé 40 anys al Zoo de Barcelona, fins al 2003, i va arribar a tenir 21 fills. De la seva descendència, actualment viuen 11 néts i 3 besnéts. A part de la gran per-sonalitat del Floquet, els
seus trets físics més característics eren la pell rosada, el pèl blanc i uns ulls extraordinàriament blaus. Tot això combinat amb problemes com la fotofòbia i altres defectes visuals el feia un cas comú d’albinisme.
Aquesta malaltia es coneix força bé en els humans i se n’han caracteritzat els gens responsables. A més, l’albinisme és
ob-servat en multitud d’exemples d’animals com ara ratolins, conills, esquirols i fins i tot balenes, que han inspirat obres literàries com ara Moby Dick. De tota manera, en goril·les és extremament rar, i l’únic cas conegut és
el del Floquet.
Malgrat els molts anys que el Floquet va viure al Zoo, mai
no es va arribar a trobar la causa genètica
del seu albinisme. Els goril·les són uns primats molt semblants als humans i des d’un punt de vista evolu-tiu compartim un ances-tre comú fa menys de 10 milions
d’anys. Donada aquesta semblança i ja que els gens encarregats de la pigmentació de la pell estan molt conservats podem utilitzar el co-neixement que tenim ara de les bases genètiques d’aquesta
malal-El Floquet de Neu com a
model per estudiar les bases
genètiques de l’albinisme
Mutació responsable de l’albinisme del Floquet de Neu. Mutació responsable de l’albinisme del Floquet de Neu.
E
tia en humans per esbrinar quina era la causa de la manca de pigmentació del Floquet.
El camp de la genètica es troba en un procés de renovació que està revolucionant aquesta disciplina. S’han fet grans avenços en noves tecnologies per llegir tota la informació genètica (ADN), el nostre codi de la vida. Gràcies a això, hem pogut se-qüenciar el genoma complet del Floquet de Neu i comparar
les seves mutacions amb les d’altres goril·les que no pateixen albinisme. Per tal que un individu presenti albinisme, ha de tenir “mutacions” (alteracions) en les dues còpies del seu ma-terial genètic (el provinent del pare i el de la mare). Així, per comparació de genomes amb característiques molt diferents (albí contra no albí), hem aconseguit identificar una variant en el genoma del Floquet, no coneguda en humans, en un dels
Els goril
·les són uns
primats molt semblants
als humans i des d’un
punt de vista evolutiu
compartim un ancestre
comú fa menys de 10
milions d’anys.
gens candidats a l’albinisme que provoca que no es produeixi melanina i, per tant, que es mostri aquesta coloració blanca tan característica.
Malgrat que els descendents del Floquet no són albins, però sí portadors d’aquesta mutació genètica, el cas més proper a un altre goril·la albí es pot observar a Holanda, on un besnét del Floquet de Neu anomenat Nakou, amb les dues mans parcial-ment rosades, ens recorda el nostre enyorat goril·la. Paradoxal-ment, el Floquet ens va deixar fa gairebé 10 anys afectat per un càncer de pell, una malaltia associada a la característica que el definia i per la qual el recordarem durant molt de temps: el fet de ser albí.
Javier Prado-Martínez,
Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), PRBB.
Tomàs Marquès-Bonet,
Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC), PRBB.
Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA).
29
28
per boscos de vegetació de sabana, amb herbes seques, arbustos i palmeres. El camí s’enfi la per la muntanya i ens creuem amb un grup de macacos de Java Macaca fascicularis. Els dragons adults els cacen de tant en tant, però el seu menjar predilecte solen ser els russas Cervus timorensis o els búfals aquàtics Bubalus bubalis, que vaguen tranquils pels boscos alimentant-se sense fer cas de la nostra presència. Prop d’un rierol veiem un d’aquests búfals, mig devorat per un dragó que descansa a prop. No ens hi apropem. Les mossegades dels dragons infecten les ferides i les preses, per més grans que siguin, acaben morint de septicèmia al cap d’uns dies. També és molt perillós
apropar-se als nius de posta dels dragons. Les femelles aprofi ten els que construeixen els megàpodes Megapodius reinwardt, grans ocells que gairebé no volen i que ponen els ous sota terra per ser incubats per l’escalfor del sol i la matèria en descomposició. El nostre guia localitza un niu a prop del camí. Hi veiem la femella dragó que vigila que ningú no s’apropi als ous. Les cries naixeran a l’abril i de seguida pujaran als arbres per protegir-se dels hàbits caníbals dels adults. De tornada a les ofi cines del parc un gran mascle adult se’ns creua pel camí. De cos musculat i pell rugosa, avança movent-se lentament, amb les llargues urpes fregant el terra i traient intermitentment la llengua bífi da per analitzar les olors de l’aire. Sembla sorgit d’una pel·lícula de dinosaures i no ens estranyen tots els mites i llegendes de bèsties enormes que explicaven els
habitants nadius, que no es van confi rmar fi ns que els holandesos en van poder capturar uns exemplars el 1910. Aquest, és un dels més grans que hem vist: un gegant de més de 2,8 m de llarg. S’atura un moment, gira el llarg coll cap a nosaltres i després, sense gairebé ni fer-nos cas, prossegueix el seu pas i s’endinsa en la vegetació seca.
Restem fascinats reconeixent la sorprenent evolució que, en unes illes tan petites, ha donat lloc a uns dragons tan grans, els autèntics gegants de Komodo. Tornem a la barca i posem proa cap a Labuanbajo, a Flores, on acabarà el viatge. Mirem enrere i veiem com l’illa de Komodo desapareix rere l’horitzó. Sabem que allà s’hi amaga una terra on els dragons de les llegendes s’hi fan realitat.
Per saber-ne més:
www.komodonationalpark.org www.jordicanal.com
Jordi Canal-Soler
Soci del Zoo-Club nº 32.237
Viatges
Viatges
ituat entre les illes de Sumbawa i Flores, el Parc Nacional de Komodo està format per les grans illes de Komodo, Rinca i Padar i vint-i-sis illots més petits. Fundat el 1980 per protegir el dragó de Komodo, el parc també salvaguarda la resta de la fauna i fl ora terrestre i, sobretot, la costanera, ja que sota l’aigua alberga un dels ecosistemes marins més rics del món. S’hi pot arribar en llanxa des de l’illa de Flores, però una de les millors maneres d’apreciar la magnifi cència del parc és fer-ho des de Lombok, navegant durant quatre dies a bord d’una embarcació tradicional. Aquest sistema de transport permet parar-se en algunes platges desertes per practicar snorkel entre dotzenes d’espècies de peixos i coralls o, després de sopar un tradicional nasi goreng a bord, gaudir de la visió
d’un estol de centenars de guineus voladores Pteropus vampyrus
abandonant el manglar on descansen de dia per anar a buscar el sopar de fruites entre els boscos de les illes.
Un llarg moll de fusta ens dóna la benvinguda a l’illa de Komodo. La nostra embarcació s’hi amarra i baixem a terra. Les ofi cines del parc i una petita botiga són els únics edifi cis entre arbres esparsos de tamarinde. Uns quants dragons de Komodo Varanus komodoensis, adormits sota els pisos alçats de les cabanes, descansen a l’ombra. Són les estrelles del parc i aquí són considerats perillosos. Qualsevol excursió al llarg dels recorreguts de l’illa s’ha de fer obligatòriament amb un guia, que va armat amb un pal de fusta.
Un d’aquests guies ens porta a fer el circuït més llarg. Avancem
Un viatge a Komodo
Des del cim més alt de l’illa de Laba, a uns dos-cents metres d’alçada, es té una molt bona visió del mar de Flores. El panorama és magnífi c, de cales retallades sota penya-segats coral·lins amb platges blanques d’aigües turquesa on fondegen alguns vaixells de vela de perfi l esmolat. Mirant cap al sud, es pot veure una illa més gran, de valls erosionades i muntanyes encrestades com si fossin la columna vertebral d’un drac adormit. És una terra seca, erma i agresta, però d’una bellesa fascinadora i un nom que evoca el misteri d’una natura indòmita: és l’illa de Komodo, a Indonèsia.
S
31
Veterinària
Què és una quarantena?
S
egurament tots tenim una idea sobre què pot voler dir el concepte de quarantena: aïllar o separar per-sones o animals durant un període, per evitar o limi-tar el risc que transmetin malalties contagioses. En aquest número de la revista explicarem els matisos i les excep-cions que té la definició acadèmica, i veurem com l’apliquem al Zoo de Barcelona i com l’adaptem a les necessitats dels nostres animals.tes en origen. D’aquesta manera podem valorar l’estat de salut de l’animal mentre es recupera dels canvis viscuts, i ens asse-gurem que quan l’intro-duïm definitivament al grup estigui en òptimes condicions sanitàries. Així arribem a l’altre aspecte interessant: la durada del període de quarantena. És realment de quaranta dies? Per respondre a aquesta pre-gunta cal començar dient
que gràcies a la millora dels programes de medicina preventiva registrada ens els darrers anys als zoològics, les poblacions cap-tives gaudeixen de bona salut. Aquest fet, facilita poder valorar en cada cas quina és la millor instal·lació on passar la quarantena i quina en serà la durada. Per exemple, els animals que pertanyen a espècies socials no estarien en bones condicions si els man-tinguéssim en total aïllament i durant massa temps, per la qual cosa sovint passen la quarantena en reserves de les seves instal-lacions futures per tal d’anar-se acostumant a les olors (contacte olfactiu) i, posteriorment, als companys (contacte visual), fins que se’ls pot donar d’alta i iniciar l’adaptació al nou espai i la in-troducció al grup.
Per tant, quan arriba un nou animal al Zoo, des del primer mo-ment el mantenim sota control sanitari amb l’objectiu d’assegu-rar-nos que el seu estat de salut i de benestar són òptims. Per aquest motiu, segons l’espècie decidim el millor lloc on passarà el període de quarantena, i segons l’espècie i els resultats de les proves realitzades en fixem la durada, que pot ser inferior, igual o supe-rior als quaranta dies.
Marta Sanmartin, Veterinària.
L’arribada d’un nou animal és el resultat de tot un seguit de trà-mits entre els quals s’inclouen els requeriments sanitaris, que depenen de la legislació de cada comunitat autònoma o país. A banda dels requeriments oficials de les autoritats, cada zoològic afegeix les proves que creu pertinents, segons les espècies. Així doncs, els nouvinguts arriben al Zoo amb uns informes veterina-ris i unes proves sanitàries prèvies realitzades als zoos d’origen. En termes generals, les proves que sol·licitem són: coprologies, per detectar paràsits en femtes; malalties transmissibles a les persones, anomenades zoonosis i que són diferents segons les espècies; a més d’altres proves segons la procedència, la possi-bilitat d’establir quarantenes més o menys llargues o la dificultat per obtenir determinades mostres.
Durant el període de quarantena al Zoo, els nouvinguts passen una revisió veterinària i es repeteixen algunes de les proves
Bali al teu Abast
11 dies des de
775,00
697,50
Més vol internacional (aprox. 950 )
“El nostre viatge a Bali està sent un cúmul d'experiències, que estem vivint a tots els nivells. Els nens estan gaudint com bojos amb la natura (els dracs de Komodo i els micos, juntament amb els peixos i esculls de coral i els diferents insectes i altres animals que s'apropen a ells).
Els paisatges són fantàstics i el menjar sorprenentment bo (atès que no som especialment amants del picant, encara que el nen es va afeccionant). Els hotels són esplèndids, molt confortables (els nens estan especialment al lucinats) i la gent molt agradable, sempre disposada a col laborar. ... ¡¡És un dels millors viatges de la nostra vida!!*N. Martínez y Família, Agost 2011, Membre del ZooClub
