Ajuntament de Barcelona
Revista de la Guàrdia
Urbana de Barcelona
Nova convocatoria per a
promoció interna
núm. 6 març 2003
Sector de la Via Pública
4a entrega de postals
col·leccionables
4a entrega de postals
col·leccionables
La immigració,
B a rc elona
2
La imatge
3 B
a rc elona
Índex
Editorial
- Innovació, eficàcia, servei
De portada
- Els deu lemes finalistes
- Reconeixement a la Guàrdia Urbana
A fons
- Convocatòria d´un concurs d´oposició interna
Notícies GUB
- Balanç de l´accidentalitat a 2002 - Presentació del GPS a Global Geo 2003 - Campanya “De marxa sense entrebancs” - Cursos de remissió de sancions
- Sentència per als assassins de Juan Miguel Gervilla - Conferència sobre mobilitat a Nova York
Notícies IPA
- Campanya d´ajut a Bòsnia i Herzegovina
Bravo Charlie November
- Comís de pistoles simulades a La Rambla
Som notícia Seguretat viària
- Campanya per a l´ús del cinturó de seguretat
L’expert opina
- Victòria Camps, catedràtica d´ètica a la Universitat Autò-noma de Barcelona, parla sobre immigració
Formació
- Conclusions d´Oriol Pujol sobre el seminari de lideratge
Recorda
- Mesures de seguretat als controls d´alcoholèmia
Parlem de...
- Funcions de l´Oficina d’Obres
Material i equipament
- L´Oficina de Radar
Taula rodona
- Debat sobre Immigració
El reportatge
- Programa de Prevenció a l´Escola
La nostra gent
- L´experiència del caporal Manuel Godoy
A peu de carrer
- Entrevista con el agente Francisco Nevot
La nostra història
- 1843-1943: El llibre del centenari
Guarda-t´ho
- L´evolució dels escuts de braç IV
Jocs de Policies i Bombers
- Entrevista amb Diego Rodríguez, Director del CEGUB - Els esports preferits: Pentatló policial i tir al plat-TRAP
Activitats esportives i socials
- V Campeonato de Bicicleta de Montaña - Rècord de participants al VIIè Open d´Escacs
A ciutat / Humor
- Barnacentre rep el premi de mobilitat - Vinyeta Nasi
El tauler
- Carta a Salvador Moll Morata - Associació “Zero 7 Barcelona”
- Agraïments, noves incorporacions, jubilacions...
Els nostres convidats
- Josep Maria Pou, actor
Al meu parer
- Eduardo Paricio: Més seguretat, més justícia?
5
GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial:Evelio Vázquez, Eva Llo-rach, Carme Pallarés, Miquel Fernàndez, Qui-que Ríos, Sergi Amposta, Juani Gómez, Mà-rius Comorera, Mònica Navas, Susana Suárez
Director:Evelio Vázquez
Serveis editorials:Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació:Mònica Navas ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra
Redacció:Susana Suárez, Loli Rivas
Col·laboradors en aquest número:
Salvador Auberni, Joaquim Arandes, Eduard Calderon, Alicia Leal, Xavier Moragas, Josep Lluís Peña, Sara Puerta
Fotomecànica i impressió:Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
de Barcelona
Guàrdia Urbana
Ajuntament
8
10
13
14
15
18
20
23
33
34
35 22
36
38
39 24
26
32
12.941
11.981
12.916
EVOLUCIÓ DE L’AC
EVOLUCIÓ DE L’AC
16
30 4
40
42
B a rc elona
4
Editorial
L
’alcalde Joan Closva destacar en el discurs inaugural de la II Convenció Municipal per a la Innovació"l’extraordinària eficàcia" de la Guàrdia Urbana. Una eficàcia que es va veure avalada per la presentació a concurs de vint projectes innovadors, set dels quals van ser nominats per a la votació final que es va realitzar com a cloenda de la jornada que es va celebrar al World Trade Center. Tots els projectes, els presentats i els nominats,
representen la voluntat de Guàrdia Urbana de fer
més eficaç la seva acció a través d’uns recursos i un tipus d’organització que representen una
millora constant en el seu servei als ciutadans.
Una voluntat de servei que ha quedat també expressada a través dels deu lemes finalistes del concurs que vam iniciar a través d’aquestes pàgines i que va tenir molt bona acollida per part dels lectors de GUB, que va rebre més de 100 propostes. Volem reiterar-vos les gràcies a tots als qui vau participar en la iniciativa així com significar que tots els lemes, també els finalistes, retraten fidelment quins són els nostres valors i la nostra missió: ajuda, protecció, compromís, proximitat, convivència. I, és clar, servei.
I justament amb la voluntat de seguir millorant aquest servei, la propera convocatòria d’un concurs d’oposició intern, de la que donem abasta informació en aquest número de GUB, permetrà a aquells agents i comandaments que ho desitgin, optar a una categoria laboral superior. De ben segur que en la motivació del personal de Guàrdia Urbana, el reconeixement a la seva activitat i la possibilitat de poder assolir noves fites professionals representen un paper transcendental. Si treballem amb més satisfacció, podrem oferir també un millor servei al ciutadans.
Innovació,
eficàcia, servei
Els lemes retraten els nostres
valors: ajuda, protecció,
B a rc elona
5
De portada
Ajuda i protecció
Proximitat i convivència
Sempre al teu costat
Servei per la convivència
Compromís i servei
Sempre al seu costat
Al servei de tots
GUB, el servei a prop teu
Vetllant per la convivència
Sempre a prop
ELS DEU LEMES ESCOLLITS
La iniciativa, emmarcada en
el projecte Missió i Valors,
va ser reconeguda en la
Convenció per la Innovació
Seleccionats els
lemes
finalistes
A la Segona Convenció Municipal per a la Innovació, un dels projectes reconeguts
va ser el procés de definició de la missió i valors corporatius. En el marc d’aquesta
inicitiva, es va posar en marxa la recerca del lema per a la Guàrdia Urbana. En
aquests moments, ja hi ha triats els deu lemes finalistes.
E
l projecte de Definició Participativa de la Missió i Valors de Guàrdia Urbana va ser una de les idees nominades en la Segona Con-venció per a la Innovació, on Guàrdia Urba-na va participar amb un total de 20 projectes inno-vadors. En el marc d’aquest projecte va néixer la idea de crear un lema per a la Guàrdia Urbana. L’ob-jectiu de la iniciativa és transmetre un missatge a la ciutadania i als propis agents dels valors de Guàrdia Urbana, amb un lema que els distingeixi i amb el qual tot el col·lectiu se senti identificat. Per aquest motiu, es va fomentar la implicació de tots, i es va posar en marxa un concurs perquè els agents i co-mandaments poguéssin participar també en la re-cerca.La Crida es va fer per mitjà d’aquesta revista i la resposta dels agents va ser més que excel·lent. Guàrdia Urbana va rebre prop d´un centenar de propostes de lemes. Tots ells van aparèixer publicats
en l’anterior número de la revista (GUB-5). Actual-ment, el jurat ja ha triat deu finalistes , a partir dels quals sorgirà el nou Lema.
7 B
a rc elona
6
Guàrdia Urbana i la distribució de serveis als agents operatius. Està previst que al març de 2003, els 180 vehicles de la flota disposaran de la tecnologia GPS. Al mateix criteri temàtic pertany el projecte de gestió electrònica per la imatge, presentat per la Unitat d´Accidents. La idea consisteix a interrela-cionar la proposta de sancions amb la gestió electrònica de la seva
imatge.
Una altra proposta seleccionada, dins l’àm-bit de Benefici per als ciutadans i usuaris, va ser el projecte d´ates-tats ràpids, també de la Unitat d´Accidents. El projecte consisteix en la creació d´una oficina mòbil de Guàrdia Urba-na, que possibilita la in-troducció de les dades d´un accident de trànsit al mateix lloc on s´ha
produït. En la mateixa categoria es va nominar el projecte de gestió operativa de la nit, de la Divisió Nocturna. En aquest nou sistema de gestió, s’esta-bleix una reorganització dels efectius nocturns, per tal de millorar l´eficàcia de serveis i recursos.
El PAIGUM (Pla d´Atenció Integral al Guàrdia Urbà Malalt) també va ser una de les iniciatives destacades, dins l´àmbit dels Microprojectes imagi-natius. El PAIGUM vol donar suport als agents amb alguna evidència de psicopatologia o d´addicció, en molts casos provocades per l´exposició a situacions límit o de risc.
També en l´àmbit dels Microprojectes imagina-tius es van nominar el Pla d´Acollida. Aquests pla pretén afavorir la integració al cos del personal nouvingut o reincorporat.
Per Guàrdia Urbana, aquest reconeixement comporta el repte d´aplicar amb èxit les millores dissenyades, i també de continuar el camí de la in-novació i de la millora del servei al ciutadà. S
L
´acte va comptar amb la presèn-cia del professor japonès Shoji Shiba, expert en l´aplicació de la qualitat total a la gestió. La seva ponència va tractar sobre les Quatre revolucions pràctiques a la gestió, que segons Shiba són l´orientació al client, la qualitat, la participació delsempleats a la gestió i l´aprenentatge creuat de dins a fora de l´organitza-ció. Actualment, el Doctor Shiba és professor visitant de l´Institut de Tecnologia de Massachussets, i ha re-but el premi Deming, un dels guar-dons més importants del món a l´àrea de la Gestió de Qualitat Total.
Una sessió magistral
En el marc de la Convenció es van oferir diferents ponències i presentacions
De portada
Guàrdia Urbana va
participar amb vint
projectes, set dels quals
van ser nominats
Reconeixement
a la innovació
L
a Convenció Municipal per a la Innovació pretén afavorir el contacte i l´intercanvi en-tre directius i tècnics de l´organització muni-cipal per millorar la gestió del treball quoti-dià. La conferència, sota el lema Treballant pels ciu-tadans, va ser inaugurada per l´alcalde Joan Clos.Al seu discurs inaugural, Clos va agrair l´esforç de Guàrdia Urbana per cobrir la retirada de la Policia Nacional. També va destacar “l´eficàcia extraor-dinària”del cos, i la seva capacitat de resposta a les exigències de l´entorn.
Durant la Convenció es van realitzar 14 tallers en grups de treball, on diversos representants de Guàrdia Urbana van oferir ponències. També es van presentar a concurs un total de 240 projectes d´in-novació, realitzats per diversos organismes munici-pals i que es van agrupar en sis grans eixos temà-tics: Benefici per als ciutadans/es i usuaris/es, Apli-cació més eficaç de les tecnologies, Contribució a la participació cívica, Contribució a la sostenibilitat i a la qualitat de l’espai urbà, Impacte positiu en
l’or-ganització i els empleats, i Microprojecte imagina-tiu. Guàrdia Urbana va participar amb vint projec-tes, set dels quals van ser nominats per votació fi-nal dels directius municipals. Dolors González, ge-rent de Serveis Generals de l´Ajuntament, va desta-car la major presència de Guàrdia Urbana a la Con-venció, respecte de l´anterior edició.
Els projectes de Guàrdia Urbana
El projecte GPS a les Patrulles, representat per la Divisió de Coordinació, va obtenir la segona posició entre els nominats. La proposta, que optava al pre-mi en la categoria d´Aplicació més eficaç de les tecnologies, consisteix a la incorporació del sistema GPS per millorar la gestió de la flota de vehicles de
El 23 de gener va tenir lloc la Segona Convenció Municipal per a la Innovació.
Aquesta trobada pretén millorar la gestió i l´eficàcia de l´organització dels diferents
organismes municipals. Guàrdia Urbana va presentar 20 projectes d´innovació, set
dels quals van ser nominats per a la valoració final.
9 B
a rc elona
8
A fons
La Guàrdia Urbana
es
promociona
28 caporals, 8 sergents i 6 sotsinspectors. Aquestes són les xifres de la
convocatò-ria de promoció interna per a 2003. Les bases de la convocatoconvocatò-ria per als empleats
que vulguin optar a alguna de les 42 places ofertades serán publicades durant les
properes setmanes a la gaseta municipal.
B
en aviat hi haurà promoció interna a Guàrdia Urbana. La convocatòria d´un concurs d’oposició permetrà als membres del col·lectiu que ho desitgin aspirar a una nova categoria professional.El total de l´oferta en aquest procés de promo-ció interna s’eleva fins a 42
places, un 40% més respecte a la darrera convocatòria, que es va fer l’any 2001. Aquell cop, un total de 30 guàrdies urbans van poder ascendir de categoria. En-guany, del total de places ofertades a concurs, 28 són per a la categoria de capo-rals, 8 per a la de sergents i 6 per al càrrec de sotsinspec-tors.
La iniciativa vol donar resposta a les aspiracions i expectatives de projecció professional dels membres del cos, com ho demostren les 419 sol·licituds
presenta-des en la darrera convocatòria de promoció inter-na, quan el nombre de places ofertades era només de 30.
Aquesta promoció interna, a més, s’inscriu en la línia de sosteniment, professionalització, raciona-lització i rejoveniment de la plantilla de Guàrdia Urbana, i que afecta també el seu quadre de co-mandaments.
La Gaseta Municipal recollirà en les pròximes setmanes les bases d´aquesta convocatòria de pro-moció interna. S
El total de places
ofertades és de 42, un
40% més respecte a la
darrera convocatòria
Les bases de la convocatòria es podran consultar ben aviat a la Gaseta Municipal
La normativa vigent
L
a promoció interna d’enguany aplicarà el nou Reglament d'accés, promoció i mobilitat de les policies locals, aprovat pel Decret 233/2002 de 25 de setembre (número 3732 de 3.10.02 del Diari Oficial de la Generalitat). Se-gons el DOGC, l’objectiu de l’esmentat Decret és“aprovar el Reglament d’accés, promoció i mobi-litat de les policies locals, per tal de regular el rè-gim d’accés a les escales i categories d’aquestes, el personal interí que hi pot prestar serveis, els concursos de mobilitat horitzontal i les permu-tes”.
Amb l’aprovació d’aquest Decret, el departa-ment d’Interior pretenia assignar als ajuntadeparta-ments
“uns instruments comuns que els permetin do-tar-se del personal més idoni per al correcte de-senvolupament de les funcions policials i garan-tir d’aquesta manera un servei públic local de se-guretat eficaç i una acurada satisfacció dels inte-ressos generals”.
El DOGC que recull la normativa, assenyala tam-bé que la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les poli-cies locals, “preveu que l’Escola de Policia de Ca-talunya ha d’elaborar un pla de carrera profes-sional per al conjunt de les persones membres de les policies locals de Catalunya, el qual ha de contribuir a consolidar el model de seguretat pú-blica de Catalunya”. S
Imatge de la darrera convo-catòria de noves places per a agents
CATEGORIES OFERTADES
28 Caporals
8 Sergents
6 Sotsinspectors
El passat mes d’octu-bre es van incorporar 100 nous agents a Guàrdia Urbana, 72 s’acabaven de llicen-ciar a l’Escola de Poli-cia de Catalunya i la resta provenien d’al-tres policies locals
B a rc elona
10
1999 2000 2001 2002
12.941
11.981 12.916
11.440 (-4,5 %)
EVOLUCIÓ DE L’ACCIDENTALITAT
EVOLUCIÓ DE L’ACCIDENTALITAT
9,4 % 90,6 %
danys materials
TOTAL ACCIDENTS TOTAL VÍCTIMES VÍCTIMES MORTALS 11.440
13.747 35
víctimes
Notícies GuB
Altres objectius municipals són la prevenció d´acci-dents i la promoció d´actituds cíviques. Amb aquest propòsit s’ha posat en marxa una campanya, en col·laboració amb el RACC, sobre l´ús del cinturó de seguretat (veure pàg 16). Guàrdia Urbana, a més, controla l´acompliment de les normes viàries vincu-lades a d’altres campanyes de sensibilització, com l´ús del casc, o la prohibició de l’ús de mòbils. S
Els
accidents
baixen
un 4,5% al 2002
L’any 2002 es van produir a Barcelona 11.440 accidents de trànsit, un 4,5% menys
que l’any anterior. Segons l´informe de l´Ajuntament sobre l´accidentalitat a
Bar-celona, hi ha hagut 541 sinistres menys que l´any 2001. Aquestes xifres consoliden
la tendència decreixent en el nombre de percanços urbans iniciada l´any 2000.
E
l darrer estudi municipal d´accidentalitat confirma la tònica decreixent en el nombre de sinistres a Barcelona, tot i que el descens de 2002 (un 4,5%) no és tan accentuat com l’any anterior, en què la reducció va ser del 7,2%. La majoria dels accidents tenen lloc a la xarxa viària barcelonina, i 654 esdevenen a les rondes. Les col·li-sions i els atropellaments es mantenen com els ti-pus d’accidents més habituals.La gravetat dels sinistres també s´ha atenuat. La taxa de letalitat ha disminuit i el nombre de vícti-mes mortals ha passat de 59 persones l´any 2001 a 35 persones al 2002. Un total de 13.747 persones han resultat lesionades, una xifra que també supo-sa un descens del 4,4% respecte a l´any 2001.
Més de la meitat dels accidents del 2002 han es-tat provocats per col·lisions, i un 14,7% han eses-tat atropellaments. La manca d´atenció durant la con-ducció, la desobediència dels senyals dels semàfors i la violació de les distàncies de seguretat són les tres primeres causes dels accidents.
Seguretat i educació viària
El Pla municipal de seguretat viària per al perío-de 2002-2003 pretén disminuir el nombre i la gra-vetat dels accidents, mitjançant els estudis d´acci-dentalitat. Guàrdia Urbana treballarà en coordina-ció amb l´Institut Municipal de Salut Pública per elaborar informes sobre la sinistralitat a Barcelona. Guàrdia Urbana porta a terme un programa d’e-ducació viària a les escoles des dels anys 40. Ac-tualment, durant el curs acadèmic, es promouen ac-tivitats dirigides a la formació d´hàbits correctes per vianants, conductors i usuaris de transports públics.
La manca d´atenció
durant la conducció és
una de les principals
11
eus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Bre
Guàrdia Urbana presenta
el GPS al Globalgeo 2003
E
l Palau de Congressos de la Fira de Barcelo-na va ser l´esceBarcelo-nari de la primera edició del Saló Internacional de la Geotelemàtica Glo-balgeo 2003, celebrat entre l’11 i el 13 de febrer. Guàrdia Urbana va participar amb el nou sis-tema de localització via satèl·lit GPS. Aquesta tec-nologia permet conèixer la situació exacta de les patrulles que estan de servei, i també visualitzar-lesal mapa de la ciutat ubicat a la Central de Coman-dament. Aquest procediment optimitzarà la gestió de flotes i dels recursos disponibles.
El nou sistema s´està aplicant de forma pro-gressiva. Al desembre de 2002, el GPS es va incor-porar a uns trenta vehicles, i durant el primer tri-mestre de 2003 s’incorporarà a la resta. Més enda-vant està previst instal·lar-lo també a les motos. S
E
l projecte De marxa sense en-trebancs és la nova estratègia impulsada pel Pla d’Acció so-bre Drogues de Barcelona, un programa creat per l’Institut Munici-pal de Salut Pública (IMSP).Com a eina d´aquesta campanya, L´IMSP ha editat per a Guàrdia Urba-na un díptic informatiu i uUrba-na guia orientativa amb propostes d´actua-ció. Aquestes guies s´han repartit a totes les Divisions i Unitats Territo-rials.
L´objectiu del Pla d’Acció sobre Drogues és afa-vorir el treball conjunt de diferents departaments
municipals, entre els quals es troba Guàrdia Urbana, per tal de millorar la qualitat de vida dels ciutadans. El pla pretén arribar als consumidors i al seu entorn familiar i comunitari. El propòsit és la consolidació de les estratègies de lluita contra les dro-gues, per tal d´impedir-ne el con-sum, evitar la marginació i ajudar les persones que volen abandonar l’hàbit. S
De marxa sense entrebancs
L’intendent Carles Reyner explica les característiques del GPS al conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig
Aquest procediment
optimitzarà la gestió
de flotes i dels
recursos disponibles
12
reus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Breus • Br
B
a rc elona
Notícies GuB
Formar, abans de multar
G
uàrdia Urbana ofereix als ciutadans la possibilitat de remissió de certes sancions de trànsit mitjançant l´as-sistència a cursos de formació. L’objec-tiu és sensibilitzar els ciutadans assis-tents al respecte de les normes de cir-culació i proporcionar-los coneixe-ments bàsics sobre prevenció i segure-tat viària. Per tal que els ciutadans san-cionats puguin acollir-se a aquesta op-ció, han de concórrer dos requisits: que el conductor no hagi comès cap altrainfracció de trànsit l´any anterior i que assisteixi a una sessió sobre seguretat viària.
Les classes es conceben com sessions dinàmi-ques, participatives i obertes, on els assistents trobin un espai per dialogar i solucionar dubtes. Els cursos
són impartits per instructors del Servei de Formació de Guàrdia Urbana els dis-sabtes al matí, de 9 a 13.30 h. També hi han col·laborat membres de TRACE (As-sociació Catalana de Traumàtics Cranio-encefàlics i Dany Cerebral). El monitor és l´agent Juan Antonio Castilla.
Els alumnes han acollit els cursos de manera molt positiva, amb una actitud de respecte i participació. Els ciutadans valoren en especial el diàleg establert amb els agents-monitors, la participació i l´exposició dels casos.
L´any 2002 es van impartir sis sessions, que van comptar amb un total de 87 alumnes. Guàrdia Urba-na imparteix aquest cursos des del 1999. Es tracta d´una opció recollida a l´article 74 de l´Ordenança de Circulació de Vianants i de Vehicles. S
E
l passat 17 de desembre, coincidint amb les dates en les quals es recorda el segon any de l’assassinat del guàrdia urbà Juan Miguel Gervilla,l’Audiència Nacional es va pronunciar so-bre el cas i va condemnar a 54 anys de presó als dos etarres assassins de l’agent de Guàrdia Urbana.José Ignacio Krutxaga i Fernando García Jodrá
van ser sentenciats a més de 50 anys de presó per l’assassinat de Gervilla, comès el passat 20 de de-sembre de 2000, a l’avinguda Diagonal.
Amb aquesta nova condemna, juntament amb l’anterior per l’intent d’atemptat contra el perio-dista Luis del Olmo, els dos etarres sumen una pe-na de 122 anys de presó. Lierni Armendáriz,la ter-cera integrant del comando terrorista operatiu a Barcelona entre març i juliol del 2000, va ser con-demnada a 24 anys de presó per aquest mateix motiu. S
E
l 20 de gener es va celebrar a Barcelona la conferència "La Mobilitat a Nova York", a càrrec d´Iris Weinshall, Comissaria de Transports de Nova York. L’acte forma part del ci-cle "La Mobilitat a les Grans Ciutats", celebrat en-tre maig de 2002 i gener de 2003, en el marc del Pacte per la Mobilitat. Per aconseguir més fluïde-sa en el trànsit urbà –sobretot desprès de l´11-S, l´Ajuntament novaiorquès ha adoptat mesures, com ara cobrar per operacions de càrrega i descà-rrega, restringir les maniobres de turismes al cen-tre de Manhattan, o obligar els cotxes que circu-lin per la Zona Zero a portar dos passatgers.El trànsit a Nova York
Els assassins de
B a rc elona
13
Notícies IPA
La
IPA
espanyola,
amb
Bòsnia
La IPA (International Police Association) és una associació de policies amb
delega-cions a 58 països, que pretén afavorir l´amistat i la cooperació entre les policies de
tot el món. La delegació espanyola de la IPA, amb seu al Vallès Oriental, ha iniciat
una campanya d´ajut a Bòsnia i Herzegovina.
L
a IPA va quedar formalment constituïda a Gran Bretanya l´any 1950 sota el lema Servo per Amikeco, una expressió en esperanto que es tradueix com "Servir per Amistat". L´asso-ciació està reconeguda per les Nacions Unides com a organisme consultiu. Al 1961, el cap de Guàrdia Ur-bana de Barcelona, Ramon Trepat,va fundar la Sec-ció Espanyola, amb seu a Barcelona. Actualment s´han establert delegacions a les diverses autono-mies, i hi ha uns 7.400 socis a tot l’Estat espanyol.Al novembre de 1999, un grup de 15 Mossos d´Esquadra (la majoria socis de l´IPA) van viatjar a Bòsnia per repartir material escolar i sanitari. La ini-ciativa va rebre una acollida entusiasta. Aquest país es troba en plena postguerra, i viu una difícil transi-ció democràtica. Segons un estudi d´UNICEF, a Mos-tar els nens han quedat seriosament afectats pel conflicte. El 90% dels enquestats han vist com ferien una altra persona, el 62% han presenciat morts i tots han patit bombardeigs i trets a certa distància. La majoria dels nens recorden les vivències traumàti-ques i pateixen insomni, ansietat i depressions.
Tenint en compte aquesta situació, la IPA va de-cidir continuar la labor humanitària iniciada, priorit-zant l´assistència als més petits amb la provisió de material escolar i sanitari. També hi ha ajuda per la resta de la població civil, especialment les dones i els ancians. Els socis de l´agrupació IPA del Baix Llobre-gat estan duent a terme aquesta segona fase. Els membres de l´Expedició IPA, que van viatjar a Bòsnia a l´octubre de 2002, van ser els agents Eloy Ariza, se-cretari de l´IPA Vallès Oriental,Carlos Mirandai Mi-guel Ángel Bascón.
Altres iniciatives han estat la creació d´un desta-cament de socors a Mostar i l´enviament de
medica-ments i material sanitari, que van ser lliurats al maig de 2002.
La campanya ha rebut una excel·lent acollida a Bòsnia i Herzegovina, i tant la població civil com els responsables de centres educatius i hospitalaris han mostrat el seu agraïment. L´agent Ariza afirma que aquesta iniciativa ha deixat una forta empremta a la població, i que “ara coneixen una associació inter-nacional de policies anomenada IPA, que aplica el seu lema allà on va”.S
Amistat i serveis
La finalitat de la IPA es la unió amistosa del
major nombre de policies de tot el món,
en actiu o jubilats. L´associació ofereix un
ampli ventall de serveis: Intercanvis entre
els fills dels socis, assistència en viatge,
seminaris i cursos de formació, jornades
lúdiques de convivència i activitats. També
es posen a disposició dels socis les Cases
IPA, allotjaments a ciutats de tot el món.
B a rc elona
14
Bravo Charlie November
A
gents de Guàrdia Urba-na van requisar un to-tal de 197 pistoles si-mulades d´aire compri-mit, en una intervenció realitza-da el passat 3 de febrer. La con-fiscació es va produir després d´una exhaustiva investigació policial a tots els locals comer-cials de la La Rambla.Les esmentades armes es ve-nien sense autorització en alguns establiments d’aquest conegut passeig barceloní. La investigació del cas es va dur a terme a totes les botigues de venda d´objectes
de regal i souvenirs de la zona, però només van ser localitzades a tres de les botigues on es feia la ven-da, ja que aquestes estaven exposades al públic. Després de detectar la infracció, els agents van pro-cedir a la denúncia administrativa dels tres locals comercials.
Segons l´article 55 del Reglament d´Armes, aquest tipus de material només es pot vendre a
ar-Comissades
200
armes
simulades
Les armes simulades es
venien sense autorització
a tres botigues de
souvenirs de La Rambla
meries i botigues especialitza-des, prèvia autorització de la “Intervención de Armas de la Guardia Civil”. Segons la Llei, els compradors han de ser majors de 16 anys. Al llibre de registre s’ha d´inscriure el nom, cognom i DNI dels propietaris d´armes, per tal de controlar les persones que adquireixen aquests articles. Cap dels establiments denunciats acomplia aquests requisits. S
Imatge de dues de les pistoles comissades
El passat 3 de febrer, Guàrdia Urbana de Barcelona va comissar 197 armes
desti-nades a la venda il·legal. Les armes es comercialitzaven sense autorització en
di-versos establiments de La Rambla de Barcelona. Els agents van procedir a la
de-núncia administrativa de tres d´aquests locals.
E
l passat 14 de desembre la Guàrdia Urbana va detenir un presumpte lladre a Ciutat Vella que havia desvalisat un pis del carrer de Sant Domènech del Call. El lladre, un italià de 27 anys amb el nom de Enzo S., havia robat objectes valo-rats en 25.000 euros. En ser descobert davant d’unapatrulla d’agents de Guàrdia Urbana per la família propietària del pis on acabava de robar, el lladre es va amagar al pessebre vivent de la plaça de Sant Jaume per fugir de la persecució de la policia. Entre el botí, el detingut havia pres també la bicicleta del fill petit de la família propietària del pis. Aquesta va ser la pista que el va delatar, ja que la familia va re-conèixer la bicicleta a pocs metres del habitatge. S
B a rc elona
15
Som notícia
El passat mes de gener, els diaris "20
minutos" i "El Mundo" van entrevistar
l'agent Nabil Osman Serghini, el primer
agent d'origen marroquí de Guàrdia
Ur-bana. Osman, que porta14 anys a Espanya,
actualmente viu i
treballa a
Barce-lona. L’agent
Os-man presta els
seus serveis a la
UNOC, la Unitat
Nocturna
Opera-tiva Centralitzada.
Els
re-porters del
programa
"En
Di-recte", de
TV3, van
se-guir durant
un matí les
interven-cions de la patrulla ciclista de l'Eixample.
Els agents Angel Echevarría, Vicente
Ver-dejo i Agustín Cervera van explicar quines
són les funcions d´aquest destacament.
Reporters del programa "En directe",
de TV3, van seguir les pràctiques de
regu-lació del trànsit que els alumnes de
l'Es-cola de Policia de Catalunya fan a
Barce-lona. La imatge mostra un alumne a la
plaça Virrei Amat. L'inspector Robert Pujol
i l'agent
Ro-gelio Nogués
els van donar
instruccions
sobre
l´ava-luació i la
senyalització
del trànsit.
City TV
entrevista
al
sotsins-pector
Joa-quim
Gó-mez, amb
motiu de la
col·labora-ció de Guàrdia Urbana amb Avismón. Per
Nadal, els ciutadans van deixar regals pels
avis als tradicionals templets des d´on es
regulava el trànsit als anys 60. Els
guàr-dies, vestits amb salacot, van recollir els
obsequis i els van fer arribar a Avismón.
Els serveis informatius de Catalunya
Ràdio van entrevistar el caporal Godoy el
mateix dia de la seva jubilació. Godoy es
va acomiadar servint el cos de la mateixa
manera que quan hi va entrar. Durant la
campanya
d´Avismón,
Go-doy va culminar
la seva
trajectò-ria regulant el
trànsit damunt
del tradicional
templete i amb el
salacot.
17 B
a rc elona
16
Seguretat viària
L
’ Ajuntament i la Fundació RACC, amb el suport de l’empresa IDIADA, han po-sat en marxa la campanya “Porta´l sempre cordat. Et pot salvar la vida”, Les dues entitats promotores van decidir col·labo-rar en aquesta acció en conèixer les conclusions de diversos estu-dis sobre l´ús del cinturó a la ciu-tat de Barcelona.Segons la VIIa enquesta del RACC sobre mobilitat i seguretat viària, un 11,4% dels conductors catalans (358.000 persones) no utilitzen el cinturó de seguretat, i
el percentatge augmenta fins el 16% als trajectes urbans. Preguntats sobre les causes, els enquestats argumenten que obliden la col·locació del cinturó (39,6%), que es incòmode (37%) i que no estan acostumats (17%). Existeix una minoria (un 17%) que afirma que el cinturó disminueix la seguretat, en augmentar el risc de quedar atrapats dins el vehicle.
Els estudis realitzats per l´Ajuntament i pel RACC, que han comptat amb la col·laboració de l’Àgència de Salut Pública de Barcelona i de la Guàrdis Urbana, evidencien la necessitat d´un can-vi d’hàbits en el comportament dels ciutadans. Per aquest motiu la campanya informa sobre l´eficàcia de l´ús del cinturó a les ciutats. L´objectiu és que els conductors prenguin consciència i adoptin una conducta de protecció, tant per a ells mateixos
com per a la integritat de la resta de passatgers.
El rol de l’agent
Guàrdia Urbana tindrà una im-portant participació en aquesta iniciativa. Durant un temps, els agents informaran els conductors de Barcelona sobre l´ús obligatori del cinturó. Amb aquesta acció es
pretén incrementar la seguretat viària i disminuir el nombre d´accidents a l´entorn urbà. En una fase posterior, els agents passaran a sancionar les in-fraccions de la normativa.
Segons els regidors Carmen San Miguel i de Mobilitat, Francesc Narváez,el programa vol cons-cienciar la població "abans de posar la Guàrdia Urbana a denunciar". Quant a la possibilitat d´in-crementar les sancions per no utilitzar el cinturó,
la regidora explica que aquest tipus d´infraccions ja estan reglamentades mitjançant una llei estatal que l´Ajuntament no pot modificar.
El pressupost total de la campanya és d´uns 12.000 euros, destinats a la implantació de diver-ses estratègies d´informació i comunicació. En aquest sentit, el passat octubre l´Ajuntament va convocar una roda de premsa per informar els pro-motors de les diverses iniciatives a seguir. També s´editarà un CD amb diferents apartats, que es dis-tribuirà a les escoles. El CD inclou dades d´acciden-talitat, estudis sobre l´eficàcia del cinturó a acci-dents urbans i recomanacions diverses.
El pla també contempla la realització i difusió d´altres elements de comunicació, com ara bande-roles, pòsters i articles a les revistes GuB, Club (RACC) i Barcelona Informació (Ajuntament). Tant els CDs com els pòsters es distribuiran majoritària-ment a autoescoles, centres públics i privats, bi-blioteques, caps de comunicació i delegacions del RACC. S
ÚS DEL CINTURÓ SEGONS GRUPS D’EDAT
SI
el porten
ÚS DEL CINTURÓ SEGONS POSICIÓ AL VEHICLE
NO
Conductor Passatger davant Passatger darreraSI
edat
el porten
NO
L’oblit és la principal raó que donen els conductors i passatgers que no duen posat el cinturó
El cinturó té una eficàcia estimada d’entre un 45% i un 65% en la reducció de morts per accident
14,9%
85%
10,5%
90%
60,8%
39%
el porten
el porten
25 a 64 anys
+ de 65 anys
16,1%
83,89%
10,7%
89,2%
10,6%
89,37%
18 a 24 anys
Guàrdia Urbana tindrà un
paper actiu, informant
els conductors sobre l’ús
obligatori del cinturó
Imatge de la campanya que han posat en marxa l’Ajuntament i el RACC
A l`àmbit de la seguretat viària, una de les principals mesures preventives és l´ús del
cinturó de seguretat. L´Ajuntament i la Fundació RACC duen a terme la campanya
"Porta´l sempre cordat, et pot salvar la vida". Guàrdia Urbana participa en aquesta
iniciativa intensificant la vigilància i proporcionant informació als conductors.
Campanya per a
l’ús del
cinturó
de seguretat
Informació al ciutadà
B a rc elona
18 19
L’expert opina
Victòria Camps, catedràtica d’ètica a la Universitat Autònoma de Barcelona, ens
parla sobre la immigració, un fenomen candent a la nostra societat. Des del seu
punt de vista, Camps destaca la solidaritat com a eix principal d’una integració que
ara per ara segueix sent una assignatura pendent també a Barcelona.
"Els
processos
d’integració
són llargs i difícils"
- GuB: Possiblement un dels fenòmens que més defineixen socialment les nostres ciutats en els últims anys és l’ingent flux d’immigració. Com veu l’evolució d’aquest fenomen migratori?
- Victòria Camps (VC): La veig sobre tot com una oportunitat d’enriquir-nos socialment amb mane-res de pensar i de fer diferents, de sortir de la nos-tra closca de país desenvolupat on les persones, en general, poden satisfer sense problemes les neces-sitats més bàsiques i urgents. La veig també com una ocasió perquè la política es plantegi noves maneres de fer més real la igualtat d’oportunitats, i perquè les persones desenvolupin el sentit de la solidaritat i de la convivència.
- GuB: En el seu llibre d’ "Introducció a la filoso-fia política" fa referència als problemes de la de-mocràcia i concretament a qüestions com la inso-lidaritat i la intolerància...
Qui és Victòria Camps
Victoria Camps, nascuda a Barcelona el
1941, és doctora en Filosofia i
catedràtica d’ètica de la Universitat
Autònoma de Barcelona. En l’actualitat,
combina la carrera docent a la
universitat amb la participació en el
Consell de l’Audiovisual de Catalunya,
un organisme que depèn de la
Generalitat de Catalunya i analitza els
continguts que difonen els mitjans de
comunicació. Autora d’entre d’altres
llibres de Virtudes públicas (premi
Espasa de Ensayo 1990), El siglo de las
mujeres (1999) o Una vida de calidad
(2001), Camps aposta per mantenir un
equilibri entre el respecte i la integració
de cultures, com a fórmula per assolir
un nivell de convivència idoni a les
societats presents i futures.
- VC: Som solidaris i tolerants mentre ens deixin tranquils i no ens destorbin. La solidaritat es mos-tra precisament quan cal renunciar a alguna cosa pròpia per donar entrada a altres persones. Les re-accions que es donen contra la construcció de mesquites, o la transformació de determinades es-coles públiques en eses-coles d’immigrants, mostren que l’acceptació de l’altre és només teòrica.
- Gub: Quin és el nostre compromís com a habi-tants d’aquestes ciutats "acollidores" dels nou-vinguts?
- VC: Tant de bo les nostres ciutats fossin verita-blement "acollidores". El nostre compromís és, precisament, procurar que ho siguin, en el ple sen-tit de la paraula. Acollir vol dir repartir, tractar de comprendre i d’ajudar a persones que han de mar-xar del seu país perquè allà no sobreviuen. És un compromís que ha de ser assumit tant per les ad-ministracions com pels ciutadans, no excusant-se en què sempre és l’altre el que té l’obligació d’a-frontar el problema.
- GuB: Des de la seva experiència com a docent, quins serien els valors a transmetre?
- VC: No m’he trobat encara, com a docent, amb el problema de la integració dels immigrants. Crec
que el que cal fer és afrontar amb prudència i sen-tit comú les diferències culturals per mantenir un equilibri entre el respecte als costums dels altres i la necessitat d’integrar-los en la nostra cultura. La convivència amb persones que procedeixen d’al-tres cultures ens ha d’ajudar a pensar quins valors han de ser universals i quins són relatius i particu-lars. No podem deixar de transmetre el que repre-senta per a nosaltres el valor de la igualtat com a no discriminació, per exemple, per raó de gènere.
Victòria Camps, catedràtica d’ètica
El del maltractament de la dona és un cas idoni per aprendre a distingir els costums que poden ser to-lerats i els que no poden ser-ho.
- GuB: Quina és l’aportació de la Guàrdia Urbana com a policia propera a la ciutadania, en aquests processos d’integració social dels immigrants?
- VC: La proximitat a la ciutadania ha de ser per-cebuda per tothom, incloses les persones que no són ciutadans de ple dret perquè tenen una altra nacionalitat. És important fer evident la voluntat d’ajudar a la integració de la immigració i no es-talviar esforços per tal que l’immigrant se senti re-alment acollit.
- GuB: Quins creu que han de ser els objectius d’una policia democràtica, per tal de garantir
pro-"No hi ha fórmules
màgiques per assolir
la integració dels que
són diferents"
"Som solidaris
i tolerants mentre
ens deixin tranquils
i no ens destorbin"
L´escola és un primer pas en la integració
cessos d’integració social dels col·lectius d’immi-grants?
21 B
a rc elona
20
Formació
"M’ha impactat
l’actitud decidida de
servei a la ciutadania"
Oriol Pujol, habitual col·laborador d’ESADE, EADA i EMI, va dirigir el seminari sobre
lideratge impartit dins el Pla de Formació de la Guàrdia Urbana. En declaracions
posteriors a les classes, el professor va destacar la idoneïtat de fer un curs de
lide-ratge i comunicació als agents i va comentar la bona impressió que li han causat.
E
l director del seminari de li-deratge, Oriol Pujol,va acce-dir a la demanda de fer uns comentaris sobre l’experièn-cia d’impartir aquest curs a Guàrdia Urbana, dins el Pla de Formació del 2002. Salvador Auberni, assessor tècnic de Formació i alumne de Pujol en les seves classes sobre lideratge, va preguntar-li sobre la seva expe-riència en el seminari.Expert en Ciències de la Conducta Humana, Oriol Pujol comenta la "utilitat" d’adreçar als res-ponsables policials seminaris sobre temes com la comunicació, el lideratge o la motivació, molt fre-qüents entre empresaris o comercials. De fet, l’ob-jectiu final proposat per Pujol és "millorar les for-mes de comunicació amb els seus col·laboradors i aprendre a motivar-los efectivament".
Una filosofia de vida
Oriol Pujol, budista per convicció, explica la se-va filosofia vital, basada en uns se-valors i principis apresos a la Índia que guien la seva “conducta hu-mana” i l’ajuden“a viure amb plenitud".
Extrapolant aquests valors a la professió de guàrdia urbà, Pujol marca com a prioritat "màxima" viure en plenitud de la mateixa manera que a la vi-da personal i descarta les "mitges tintes" perquè
"perds mitja vida i la plenitud s’esvaeix".
Durant els cursos impartits, Pujol va destacar
com l’havia impactat "l’actitud decidida de servei a la ciutadania"i "la seva capacitat vital, la seva disposició al diàleg, a l’autocrítica i a adaptar-se positivament a les noves demandes socials i va-lors que en general guien la seva vida personal i professional". Una experiència enriquidora que va resumir en la idea principal dels seminaris: "assu-mir els fets per actuar proactivament i no reacti-vament". S
El Perfil
Oriol Pujol és expert en Ciències de la
Conducta Humana i presideix el Human
Growth Institute i l’Associació Vikas.
Pujol figura entre els col·laboradors
assidus d’entitats com ESADE, EADA i
EMI i confessa que ensenya "als
directius a no angoixar-se", i defensa
com a filosofia de vida la fórmula "res
per obligació, tot per devoció".
PLA DE FORMACIÓ 2002 EN XIFRES
accions formatives
44
425
3.433 1.850
edicions
o cursos
hores
impartides
alumnes
Balanç d’un any
d´
aprenentatge
"Servei, ciutadania i valors" ha estat el lema del Pla de Formació de Guàrdia
Urba-na durant l´any 2002. El balanç d´objectius assolits ha estat pleUrba-nament
satisfacto-ri, i ja s´està enllestint el programa per aquest 2003. L’any passat, les activitats
formatives van aprofundir en el debat de temes d’actualitat, com la immigració.
E
l Pla de Formació 2002 ha desenvolupat as-pectes importants per a l´eficàcia de les ac-tuacions policials. Sota el lema “Servei, ciutadania i valors”,les activitats formati-ves també han aprofundit en el debat sobre diver-sos temes candents, com ara la immigració i la violència de gènere.El tema de la immigració s´ha treballat amb in-tensitat, abraçant-ne les dimensions legislativa, so-cial i cultural. També s’ha aprofundit en qüestions com la violència de gènere i els permisos de con-duir per a estrangers.
El programa formatiu ha impulsat la qualitat pedagògica mitjançant la millora dels recursos didàctics i metodològics, per tal de fer més estimu-lant l´aprenentatge. S´han tractat els temes que més interessen als usuaris per a un millor desenvo-lupament de la seva tasca professional, i s´han in-troduït aspectes rellevants per a la millora global de l’organització.
També és destacable l’esforç realitzat en la pu-blicació de documentació. Un exemple d´aquesta acció són els Dossiers de Formació Permanent, pu-blicats a la base documental de Guàrdia Urbana a la part de la intranet municipal. Aquests docu-ments resulten útils per fer consultes puntuals i ac-tualitzar coneixements.
Formació per a sergents
Durant el 2002, s’han iniciat les sessions infor-matives-formatives per a sergents. L’objectiu és proporcionar coneixements sobre la Formació Per-manent que rebran els caporals i agents que tenen sota el seu comandament. Aquesta activitat ha es-tat valorada positiva per part de tots els assistents.
Una altra de les accions destacades en el marc del pla formatiu ha estat la participació en el dis-seny i realització del nou Pla d’Acollida. Aquest projecte pretén facilitar la incorporació al cos de noves promocions d’agents i de personal adminis-tratiu, i també les reincorporacions de personal en excedència.
La campanya ha inclòs, també, sis sessions sobre Seguretat Viària. Aquestes classes s´adrecen a ciu-tadans amb denúncies de trànsit que poden acollir-se a la Remissió de Sancions. Aquesta opció ha es-tat molt ben rebuda pels ciutadans.
Al 2002 s´han realitzat un total de 44 accions formatives, repartides en sessions de formació per-manent, especialitzada, contínua, i formació per a comandaments.
Actualment s’està elaborant el Pla de Formació 2003, a partir del propi observatori i de les consul-tes plantejades a l’Estudi de Necessitats. S
B a rc elona
22
Recorda
La realización controles de alcoholemia es una práctica habitual de la Guàrdia
Ur-bana, que requiere una serie de medidas de seguridad básicas para potenciar la
protección de los agentes y evitar posibles accidentes. Es importante tomar
pre-cauciones al ubicar la patrulla de control y al detener a los vehículos.
C
omo primer paso a la hora de organizar un control de alco-holemia, los agentes deben comunicar a la Central de Mando antes de iniciar la actuación, el motivo por el que se va a realizar el control y la ubicación exacta de la pa-trulla, aportando datos como la direc-ción, el tipo de vía, la hora, etc.Es importante también contemplar una serie de medidas básicas de auto-protección, que harán más fáciles las tareas de los agentes en las operativas de controles de alcoholemia.
A la hora de escoger el lugar de colocación de la patrulla, hay que seleccionar una ubicación segura
para realizar la parada. Es convenien-te colocarse cerca del arcén derecho, en isletas naturales, o zonas fuera de la corriente circulatoria. Dependien-do de las circunstancias, se deberá tener en cuenta la luminosidad y el estado del pavimento, que puede es-tar mojado por la lluvia o resbaladizo por otras causas.
Además de equiparse con el cha-leco reflectante, será recomendable que los agentes señalicen con el bra-zo, mediante señales acústicas, conos y/o linternas la posición del control de alcoholemia al resto de vehículos que circulan (ver gráfico para el resto de consejos de seguridad). S
NORMAS DE SEGURIDAD PERSONAL EN CONTROLES DE ALCOHOLEMIA
• Conviene tener encendidas las luces de emergencia.
• Siempre evitar parar a los vehículos en el carril de la izquierda o carriles centrales.
• Una vez parado, intentar hacer la prueba fuera de la corriente circulatoria.
• Al acercarse al vehículo, hay que hacerlo por las zonas que eviten un posible atropello de otros vehículos o una posible agresión del conductor y acompañantes.
• Se debe ordenar que pare el motor y las órdenes serán de forma educada, clara, corta, concisa y además mantendremos la distancia de seguridad personal (1’5 metros).
• Según el tipo de conductor y/o de acompañantes, el otro agente tiene que vigilarlos y dejar de hacer los trámites habituales.
• Ponerse el chaleco reflectante
• Escoger la ubicación más idónea y segura para realizar la parada (arcén derecho, isletas naturales, zonas fuera de la corriente circulatoria...)
• Nunca colocarnos delante del vehículo que queremos parar. Siempre calcular la velocidad y la posibilidad real de frenada.
• Vigilar las condiciones de pavimento mojado por lluvia, luminosidad, diurna/nocturna, contraluz solar, iluminación artificial...
• Si es posible, colocar un carril de seguridad y/o estacionamiento señalizado con los elementos de la dotación del vehículo policial.
• Hacer señales con el brazo, señales acústicas, utilizar conos, linternas, etc.
La mejor seguridad personal es la que tu practicas.
Vigilar es cosa tuya
Protección
en un
B a rc elona
23
Parlem de...
L’oficina
que
té cura de les
o
b
res
L’Oficina d’Obres és la responsable de planificar les accions d’ordenació i
informa-ció de les grans noves obres a la via pública. També s’encarrega de la valorainforma-ció de
l’impacte en la mobilitat, vetllant pel manteniment de les condicions òptimes per
a vianants i vehicles.
L
’Oficina d’Obres està integrada a la Divisió de Coordinació. La seva finalitat és participar en la planificació de les accions d’ordenació i d’informació de les noves grans obres a la ciutat, així com fer el seu seguiment i la valoració de l’impacte en la mobilitat. Ha de vetllar, en tot mo-ment, per les condicions de seguretat viària dels vehicles i, molt especialment, per la dels vianants. Per aquest motiu, i atesa la necessitat de valorar i coordinar l’impacte sobre el trànsit rodat i de via-nants que poden ocasionar les diferents obres que es realitzen als espais públics de la ciutat, la participa-ció del departament en els dictàmens que elabora el Comitè Permanent és decisiva per a la posterior aprovació per part de la Comissió d’Obres i Circula-ció de les diferents ocupacions.Entre les seves competències es troba gestionar les sol·licituds i els permisos de les obres de mante-niment, reparació i/o millora, tant les relatives a les condicions d’ús de la via pública com les d’infras-tructures. A més, l’Oficina d’Obres, juntament amb el Departament de Planificació, coordina la planifi-cació de les obres amb les diverses situacions que es donen a la via pública, per preveure possibles casos de conflicte o colapse.
Un element imprescindible per dur a terme aquesta feina és la futura implementació, a les uni-tats territorials i als districtes, d’un sistema d’infor-mació d’actuacions al carrer (ACER) que coordinarà i planificarà les obres i altres actuacions. Tota infor-mació gestionada a través d’aquest sistema podrà ser consultada pels ciutadans a la web de trànsit de l’Ajuntament per tenir coneixement, en tot moment, de les obres a la via pública i la seva repercussió. L’Oficina d’Obres també té per funció inspeccionar i
fer el seguiment directe al carrer de les obres, fent acomplir les condicions de seguretat i el termini d’execució definits en els plans d’execució de les obres. Aquesta supervisió es complementa amb la realitzada per les diferents unitats territorials.
L’inspector Eduard Calderón és el responsable d’aquesta Oficina, que treballa per aconseguir unes obres el menys molestes possible i sense perill, i també per millorar els procediments d’informació als ciutadans. S
Instal·lacions de l’Oficina d’Obres
Una activitat intensa
Aquest departament està immers en la
revisió de tot tipus de planells, informes
tècnics, visites a obres, reunions i
25 B
a rc elona
24
Material i equipament
Radar,
l’aliat ocult
L’oficina de radar, que es troba situada a la Unitat de Circulació de Zona Franca, és
el departament que gestiona el servei de radar. Aquí és on s’inicia el procés
san-cionador i també els tràmits derivats de les deteccions d’infraccions dels radars de
Guàrdia Urbana.
L
’oficina de radar de Guàrdia Urbana gestiona i tramita cada any unes 76.000 denúncies per excés de velocitat. Els equips de radar poden instal·ar-se al cotxe patrulla, en un cotxe camuflat, en dispositus estàtics o mòbils, o també sobre un trípode específic. Són capaços de detectar el trànsit en tots dos sentits per separat i simultàniament. També detecten el moviment en un pla horitzontal, com la calçada de circulació; o vertical, com els ponts, ja sigui amb llum diürna o nocturna.L’equip de radar o cinemòmetre es composa bà-sicament de tres elements: l’antena, la unitat de co-mandament central (o computadora digital) i la cà-mera fotogràfica. El seu funcionament comença amb la projecció d’un feix de senyal radar emès per l’antena, quan detecta un vehicle en moviment. Aquest senyal genera un missatge Doppler, que es detecta i es descodifica a la unitat de comanda-ment. La unitat avalua el missatge i el converteix en un valor xifrat en quilòmetres per hora. A partir d’aquestes dades, la càmera fotogràfica efectua ex-posicions en diapositives, que proporcionen la imatge del vehicle infractor amb la matrícula iden-tificativa i les dades necessàries per poder emetre la sanció.
Abans d´iniciar aquest procés, cada agent ope-rador programa la unitat de comandament central, i introdueix les dades imprescindibles; data, hora, lloc, número d’equip, número d’agent i velocitat sancionable, aplicant al límit de la via els marges d’error establerts per llei. Aquests marges d’error s´estableixen en base a dues mesures diferents, la generada pel cinemòmetre i la que s´obté del velo-címetre dels vehicles, un dispositiu analògic que permet enregistrar una possible oscil·lació de l’agu-lla.
Un cop programada la unitat, el radar detectarà qualsevol vehicle que circuli a més velocitat de
l’es-tablerta, n´avaluarà la situació i, si procedeix, l’in-fractor serà fotografiat i sancionat.
El tràmit administratiu
El procés administratiu s’inicia amb les fotogra-fies que ha efectuat l’equip de radar. Existeix un criteri per determinar qui és l’infractor i comprovar que les dades que s’observen al radars són clares i inequívoques. Les fotografies que no acompleixen aquests requisits són descartades automàticament. A continuació, les sancions són remeses a l’Institut Municipal d’Hisenda, que notificarà la incidència als infractors i atendrà els possibles recursos.
A més de la sanció, l´oficina presenta al ciutadà la fotografia de la seva infracció. A partir d´aquí, Guàrdia Urbana proporciona diversos serveis rela-cionats amb la notificació de la sanció al ciutadà:.
En primer lloc, s´intenta rebatre la disconformitat de l´infractor respecte de la multa imposada, des-prés es respon la sol·licitud de comprovació de da-des dels recursos rebuts, es faciliten fotografies per als contenciosos administratius i, finalment, es quantifiquen les tasques efectuades mitjançant es-tadístiques. Des del març de 2002, Guàrdia Urbana també s´ocupa de visualitzar i sancionar les infrac-cions de semàfors comeses a les cruïlles controlades per càmeres.
La Unitat de Circulació, on pertany l’oficina de radar, col·labora amb la Unitat d’Accidents i les uni-tats territorials per tal d´incidir en els punts de la ciutat amb l’índex més alt d’accidentalitat. La Guàrdia Urbana posa especial atenció als accessos a la ciutat, per tal de disminuir la mitjana de veloci-tat amb què es circula a Barcelona. Un altre projec-te és la instal·lació de radars fixes a les rondes, els punts on s’assoleixen les velocitats més elevades.
Balanç del 2002
L’any 2002 es van efectuar 100.722 denúncies d’excés de velocitat, de les quals 2.032 van ser no-tificades a l’acte a l’infractor. La velocitat mitjana dels infractors va ser de 84 Km/h i a les rondes de 107 Km/h. La Guàrdia Urbana, la Prefectura Provin-cial de Trànsit, el Servei Català de Trànsit i els mit-jans de comunicació van fer especial incidència en aquest tema. Un dels principals objectius dels
cos-L’objectiu es concienciar el
ciutadà sobre la reducció
de la velocitat de circulació
a la ciutat de Barcelona
Dissuadir o sancionar
Els controls de velocitat amb radar
tenen dos propòsits principals. D´una
banda, l’aspecte dissuasori, mitjançant
els senyals d’avís de control per radar,
les campanyes publicitàries de
l’Administració, els ressò del tema als
mitjans de comunicació, etc. De l´altra,
una vessant sancionadora, ja que des de
la darrera Reforma de Llei sobre
Trànsit (Llei 19/2001), el fet de
sobrepassar en més d’un 50% la
velocitat màxima autoritzada, sempre
que suposi superar al menys en 30
Km/h l’esmentat límit màxim és una
infracció molt greu, que comporta la
retirada del permís de conduir per un
termini de fins a tres mesos.
sos de seguretat és reduir els accidents provocats per aquest tipus d´infraccions.
27 B
a rc elona
26
Taula rodona
Reflexiones sobre la
inmigración
L
a ciudad tiene una nueva realidad. Un diez por ciento de los ciudadanos son personas in-migradas. Los origenes e identidades de cada persona no pueden ser obstáculo para disfru-tar plenamente de la condición de ciudadano. La Guàrdia Urbana está transformándose para conse-guir una nueva mirada, que nos permita percibir a “los otros” como una parte de nosotros mismos en la ciudad. E l conocimiento de las realidades mutuas y la individualización de los conflictos son los instru-mentos clave para una óptima convivencia.La mesa redonda contó con la participación de
Valentín Río,responsable de operativo del Plan de la Interculturalidad del Sector de Servicios Personales;
Iria García,coordinadora de la Secretaria Técnica de Prevención; Gemma Pinyol, coordinadora del Pro-grama Migraciones de la Fundación CIDOB; los agentes Raúl Pradasy Rafael Arco,y Nabil Osman Serghini, agente español de origen magrebí de la UNOC (Unidad Nocturna Operativa Centralizada).
Durante el debate se abordó la evolución y la si-tuación actual de los movimientos migratorios, y también la convivencia de personas y familias de di-versos ámbitos culturales, que cohabitan en el terri-torio. Los asistentes coincidieron en la ne-cesidad de actualiza-ción y adaptaactualiza-ción constante de los me-canismos de asistencia
a los colectivos de in-migrantes. Un proceso que requiere la forma-ción continua del per-sonal de Guàrdia Ur-bana, a fin de mejorar la comprensión de la realidad multicultural y la confirmación de
los agentes como referentes de autoridad y confian-za para el inmigrante.
La xenofobia es evitable
El miedo al extraño se considera la raíz de la xe-nofobia. La estigmatización de colectivos es uno de los principales elementos que inducen a esta situa-ción. Este hecho nos perjudica como sociedad, pues-to que ser inmigrante no es sinónimo de ser delin-cuente. Y si un delicuente tiene un origen, no todos los que lo comparten han de ser considerados como tales.
Cuando se detiene a una persona, se genera un rumor en la calle. Si la persona es inmigrante, el ru-mor se adereza y suele ser aumentado. Si se ha pro-cedido correctamente, la confianza aumenta, pero si se ha procedido erróneamente, nadie saldrá a dmentirlo, y como el rumor se extendió el daño ya es-tá hecho. Estos rumores suelen agrandarse, conver-tirse en cíclicos y generar males mayores. El estigma de ser “narcoemigrantes” de los colombianos es un ejemplo de dicha estigmatización.
Del estigma al individuo
Por parte de Guàrdia Urbana, exis-te desde hace tiempo una tendencia muy positiva a la individualización de los hechos en los que intervienen inmigrantes. Raúl Pradas aclaró que "cuando llega un requerimiento, se sabe discernir quien es el delincuente y se le trata como tal sólo cuando delinque". Pradas re-marcó que el distrito de Ciutat Vella fue pionero en la organización de charlas a los inmigrantes, en las que se les explicaban las normas para evitar la coli-sión social.
También es muy importante el trabajo de colabo-ración y coordinacionación de Guàrdia Urbana con los trabajadores sociales, los educadores sociales de calle, los equipos de pevención y los servicios exper-tos, como el de mediación, que pueden ayudar a tra-bajar en equipo ante situaciones conflictivas en los diferentes territorios.
El debate describió la realidad migratoria como un fenómeno muy cambiante, una realidad que obliga a las ciudades a crear recursos adecuados a los problemas que genera. Valentín Río habló de con-flictos vinculados a "la comisión de delitos, situa-ciones de exclusión social y problemas de convi-vencia". En breve se pondrá en marcha un servicio de traducción presencial y telefónica de urgencia de 24 horas de cobertura, a disposición de toda la red municipal, y obviamente al servicio de Guàrdia Ur-bana, que garantizará la comunicación en más de 33 idiomas, incluyendo el lenguaje de signos.
Factores de rechazo
El agente Nabil Osman afirmó que en los colecti-vos de inmigrantes hay diferentes grupos, y que
"nunca se puede hablar de integración a un grupo que no quiere integrarse". Según Osman, algunas personas vienen a trabajar para ahorrar dinero y vol-verse a su país. Para estas personas, integrarse es
si-nónimo de gastar dinero y no aceptan el proceso. En relación a esta cuestión, Osman evocó el con-cepto de "sulta", un término que en Marruecos equi-vale a la autoridad legal. Valentín Río afirmó que aquí también existe esta normativa, y es tarea de las autoridades proporcionar claves para que los inmi-grantes entiendan y acepten esta autoridad.
Otro factor que se planteó fue el desconocimien-to del mundo musulmán, que provoca numerosas re-ticencias. Iria García habló de "miedo ancestral" pa-ra describir la actitud hacia este colectivo. Osman di-jo que en Marruecos se considera a Europa como un continente contrario
al Islam, que quiere alejar al inmigrante de su religión. Ésta es una de las causas del re-chazo a la integración.
Gemma Pinyol, coordinadora del Pro-grama de Migración de la Fundación CIDOB
Raúl Pradas, agente UT1 (Ciutat Vella)
Iria García, coordina-dora de la Secretaría Técnica de Prevención
Nabil Osman Serghini, agente UNOC (Unidad Nocturna Operativa Centralizada)
