IES PUIG DE SA FONT
Curs 2013-2014
PROGRAMACIÓ
BIOLOGIA I
ÍNDEX EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
1. Objectius de l’Educació Secundària Obligatoria 3
2. Les competències bàsiques 4
3. Ciències de la Naturalesa 9
4. Programació de Ciències de la Naturalesa de primer d’ESO 11 5. Programació de Ciències de la Naturalesa de tercer d’ESO 32 6. Programació de Biologia i Geologia de quart d’ESO 51 7. Metodologia i atenció a la diversitat 60 8. Alumnat amb necessitats educatives especials 61
9. Avaluació 62
10. Recuperació de pendents 63
BATXILLERAT
1. Objectius generals del batxillerat 66
2. Programació de Biologia i Geologia de primer de batxillerat 67 3. Programació de Tècniques Experimentals de primer de batxillerat 80 4. Programació de Ciències per al Món Contemporàni 95 5. Programació de Biologia de segon de batxillerat 100
MÒDULS VOLUNTARIS. Àmbit cientificotècnic 116
LLENGUA VEHICULAR 151
PROJECTE DEL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGÜES 151
PLA DE FOMENT DE LA LECTURA 151
MATERIAL I RECURSOS DIDÀCTICS 152
PROFESSORAT DEL DEPARTAMENT 154
FUNCIONAMENT DEL DEPARTAMENT 155
COORDINACIÓ PER NIVELLS 156
OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA
a) Conèixer, assumir i exercir els seus drets i deures en el respecte als altres, practicar la tolerància, la cooperació i solidaritat entre les persones i els grups, exercitar-se en el diàleg fiançant els drets humans com a valors comuns d’una societat plural, oberta i democràtica.
b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç de les tasques de l’aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
c) Fomentar actituds que afavoresquin la convivència i evitin la violència en els àmbits escolar, familiar i social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra civilització, la igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independència del seu sexe, rebutjant qualsevol tipus de discriminació.
e) Desenvolupar destreses bàsiques, en la utilització de les fonts d’informació per, amb sentit crític, adquirir nous coneixements, així com una preparació bàsica en l’àmbit de les tecnologies, especialment les de la informació i la comunicació.
f) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s’estructura en diferents disciplines, així com conèixer i aplicar els mètodes per identificar els problemes en els diversos camps del coneixement i de l’experiència. g) Desenvolupar l’esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la
participació, el sentit crític, la iniciativa personal i la capacitat per aprendre a aprendre, per planificar, per prendre decisions i per assumir responsabilitats, valorant l’esforç amb la finalitat de superar les dificultats. h) Comprendre i expressar amb correcció texts i missatges complexos,
oralment i per escrit, en llengua catalana i castellana, valorant les seves possibilitats comunicatives des de la seva condició de llengua comuna de tots els espanyols i d’idioma internacional, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i l’estudi de la literatura.
i) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada.
j) Conèixer els aspectes bàsics de la cultura, la geografia i la història d’Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conèixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.
k) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els relatius als drets, els deures i les llibertats dels ciutadans, i adoptar judicis i actituds personals respecte a ells.
l) Conèixer el funcionament del cos humà, així com els efectes beneficiosos per a la salut de l’exercici físic i l’alimentació adequada, incorporant la pràctica de l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
m) Valorar els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum, la cura dels éssers vius i el medi ambient, contribuint a la seva conservació i millora. n) Valorar la creació artística i comprendre el llenguatge de les diferents
manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d’expressió representació.
LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
El desenvolupament de les competències bàsiques
El treball en les àrees i les matèries del currículum, a fi de contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques, s’ha de complementar amb diverses mesures organitzatives i funcionals:
− L’organització i el funcionament dels centres i la participació de l’alumnat.
− L’ús de metodologies i recursos didàctics determinats.
− L’acció tutorial permanent.
− La planificació de les activitats complementàries i extraescolars. L’avaluació de les competències bàsiques
L’avaluació de les competències es durà a terme a través dels punts següents:
− El desenvolupament de la matèria.
− El reconeixement de la pròpia competència bàsica.
− El nivell d’aptitud assolit en cadascuna de les vuit competències: • El domini de la llengua oral i escrita en múltiples contexts
Expressar pensaments, emocions, vivències i opinions; donar coherència i cohesió al discurs; gaudir escoltant, dialogant, llegint i expressant-se de manera oral i escrita.
• L’ús espontani de raonaments matemàtics
Conèixer i fer servir els elements matemàtics bàsics en situacions reals o simulades de la vida quotidiana, i posar en pràctica processos de raonament que conduesquin a la solució dels problemes, a l’obtenció d’informació i a la presa de decisions.
• L’ús responsable del medi ambient i dels recursos naturals
Ser conscient de la influència que té la presència humana en l’espai i de les modificacions que introdueix, adoptant una actitud crítica en l’observació de la realitat i en l’anàlisi dels missatges informatius i publicitaris, com també uns hàbits de consum responsable en la vida quotidiana.
• L’autonomia i l’eficàcia en el tractament crític de la informació
Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació per organitzar i processar la informació, i resoldre problemes reals de manera eficient, mostrant una actitud crítica i reflexiva.
• La participació social i la valoració de la democràcia
Exercir activament i responsable els drets i els deures de la ciutadania, valorant les diferències i reconeixent la igualtat de drets entre diferents col·lectius, especialment, entre homes i dones.
• La capacitat d’expressar-se artísticament i gaudir fent-ho
Desenvolupar la iniciativa, la imaginació i la creativitat per dur a terme creacions pròpies; conèixer les diferents manifestacions culturals i artístiques; interessar-se per la conservació del patrimoni.
• El control de les capacitats d’aprenentatge pròpies
Ser conscient del que se sap i del que s’ha d’aprendre; conèixer les potencialitats i les mancances pròpies, aprofitant les primeres i cercant motivació i voluntat per superar les segones.
• La capacitat d’escollir i de tirar endavant projectes individuals i col·lectius Marcar-se objectius, planificar, mantenir la motivació, prendre decisions, actuar, autoavaluar-se, extreure conclusions, aprendre dels errors, valorar les possibilitats de millora, etc.
Contribució de la matèria a l’adquisició de els competències bàsiques La competència científica es troba del tot relacionada amb la capacitat per conèixer i interactuar amb el món físic. Un coneixement correcte del món físic requereix, precisament, l’aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de cadascuna de les ciències de la naturalesa i l’ús de les seves relacions. A més, aquesta competència també requereix els aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens naturals. És necessari, per això, aconseguir la familiarització amb les diverses maneres pròpies del treball científic: discussió sobre problemes d’interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia; plantejament de conjectures i inferències fonamentades; elaboració d’estratègies per obtenir conclusions; planificació i implementació de dissenys experimentals; anàlisi i comunicació dels resultats mitjançant l’ús de la terminologia científica adient per a cada cas, etc.
D’altra part, convé tenir en compte que alguns aspectes d’aquesta competència requereixen una atenció específica. És el cas, per exemple, del coneixement del propi cos i les relacions entre els hàbits i les formes de vida i la salut. També ho són les implicacions que determinats comportaments individuals i col·lectius i la utilització dels desenvolupaments cientificotecnològics, derivats d’un model econòmic concret, tenen en el medi ambient. En aquest sentit, és necessari evitar caure en actituds simplistes d’exaltació o de rebuig del paper de la tecnociència, afavorir el coneixement de la naturalesa i les arrels dels grans problemes als quals s’enfronta avui la humanitat i cercar solucions per avançar cap a la sostenibilitat.
La competència matemàtica està íntimament associada als aprenentatges de les ciències de la naturalesa. En el treball científic es presenten sovint situacions de resolució de problemes de solució més o menys oberta, que exigeixen posar en joc estratègies associades a aquesta competència i la utilització adequada de les eines matemàtiques a cada context: mesura, tractament de dades, elaboració i interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, ús de models matematitzats, etc. que convé treballar en la recerca de respostes a cada problema concret relacionat amb els fenòmens de la naturalesa.
La contribució d’aquesta matèria a la competència en comunicació lingüística, oral i escrita, es realitza a partir del coneixement i de l’ús del llenguatge de la ciència, imprescindible per descriure fets i fenòmens. D’altra banda, la
configuració i la transmissió de les idees i les informacions sobre la naturalesa, posa en joc una manera específica de construcció del discurs, dirigit a argumentar o a fer explícites les relacions entre conceptes, idees, fets, fenòmens, etc. La cura en la precisió dels termes utilitzats, en l’encadenament adequat de les idees o en l’expressió verbal d’aquestes relacions farà efectiva la contribució. La utilització del català com a llengua vehicular en l’estudi de les matèries científiques pot contribuir de manera molt important a capacitar els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva activitat.
La competència en el tractament de la informació i la competència digital pot dur-se a terme a partir de la consideració que el treball científic té maneres específiques per a la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la presentació de la informació que s’utilitza, a més, de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o gràfica.
Així, afavoreix l’adquisició d’aquesta competència la utilització de recursos com són els esquemes, els mapes conceptuals, la producció i la presentació de memòries, textos, etc. D’altra banda, en la faceta de competència digital, també es contribueix, mitjançant la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), a l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la, simular i visualitzar situacions, obtenir i tractar dades, etc. Els recursos propis de les TIC també permeten, de manera especial, la modelització de fenòmens, la qual cosa permet mostrar una visió actualitzada de l’activitat científica.
La contribució de les ciències de la naturalesa a la competència social i ciutadana està lligada, en primer lloc, al paper de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d’una societat democràtica per a la seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia ens diu que l’art, la ciència, la tècnica, la política, l’economia i els interessos de la societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i el saber, o sigui, la cultura. En segon lloc, el coneixement sobre determinats debats que han estat essencials per a l’avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor l’evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.
En aquesta línia de consideració global del coneixement, cal subratllar també la contribució que la ciència pot aportar també a la competència cultural i artística. Efectivament, el desenvolupament científic i les seves aplicacions s’acompanyen sovint d’estratègies basades en l’observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc., pròpies de l’art i de les diverses formes en què es manifesta. A més, per expressar idees, conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics. Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, han de constituir un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.
Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. L’aprenentatge al llarg de la vida, en el cas del coneixement de la naturalesa, es va produint per la incorporació d’informacions provinents unes vegades de la mateixa experiència i, altres, de mitjans escrits o audiovisuals. La integració d’aquesta informació en l’estructura de coneixement de cada persona es produeix si es tenen adquirits, d’una part, els conceptes i teories essencials lligats al nostre coneixement del món natural i, d’altra banda, els procediments i destreses que són habituals en el treball científic. Això comporta la necessitat de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el coneixement amb els altres.
Finalment, la contribució al desenvolupament de l’autonomia i la iniciativa personal pot abordar-se des de la formació d’un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. És important, en aquest sentit, assenyalar el paper de l’estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d’enfrontar-se a problemes oberts, de saber resoldre les dificultats, d’assumir els errors com a part del procés de descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi, d’implicar-se en allò que sol anomenar-se l’aventura de fer ciència.
Desenvolupament de les competències bàsiques
1. Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic − Conèixer els diferents nivells d'organització del cos humà.
− Diferenciar els grups d'aliments i valorar els beneficis d'una dieta equilibrada.
– Reconèixer l'estructura bàsica, la funció i les malalties relacionades amb l'aparell digestiu.
− Conèixer el funcionament dels aparells i sistemes corporals responsables de la nutrició, la percepció i la locomoció.
− Desenvolupar hàbits de vida saludables que contribueixin a evitar malalties i a millorar la qualitat de vida.
− Conèixer l'aparell reproductor humà, el seu funcionament i els mètodes anticonceptius.
− Classificar els principals recursos naturals.
− Reconèixer els principals impactes mediambientals.
− Relacionar la formació del relleu amb l'acció dels agents geològics externs.
− Reconèixer les principals funcions de l'atmosfera.
− Interpretar mapes meteorològics. 2. Competència matemàtica
− Aplicar el llenguatge matemàtic per fenòmens naturals.
− Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.
− Descriure un fenomen del medi físic utilitzant eines matemàtiques.
3. Tractament de la informació i competència digital
− Organitzar la informació relativa a un tema elaborant esquemes i mapes conceptuals.
− Redactar memòries en les quals s'interrelacionin els llenguatges natural, gràfic i estadístic.
− Elaborar informació textual o gràfica utilitzant diferents programes informàtics.
− Cercar recursos educatius a Internet. 4. Competència social i ciutadana
− Considerar els avantatges i els inconvenients d'una situació per prendre decisions fonamentades.
− Comprendre l'evolució de la societat sota el prisma dels avenços científics.
− Alliberar la societat de prejudicis sense fonament científic.
− Contribuir a l'alfabetització científica per valorar adequadament les investigacions recents.
− Jutjar els debats científics que han contribuït a l'extensió dels drets humans.
5. Competència en comunicació lingüística
− Argumentar les afirmacions de caràcter científic i tècnic.
− Explicar oralment o per escrit les etapes successives d'un experiment.
− Descriure fenòmens naturals utilitzant un lèxic precís.
− Transmetre idees sobre la natura.
6. Competència per aprendre a aprendre
− Analitzar les causes i les conseqüències d'un procés natural.
− Adquirir les destreses creatives lligades al treball científic.
− Cercar una coherència global dels coneixements científics.
− Integrar els nous coneixements a l'estructura de coneixement personal.
− Expressar idees oralment i per escrit. 7. Autonomia i iniciativa personal
− Potenciar l'esperit crític davant d'informacions de qualsevol mena.
− Dur a terme projectes de tipus experimental i desenvolupar la capacitat d'anàlisi.
− Proposar hipòtesis i analitzar-ne la coherència amb les observacions realitzades.
CIÈNCIES DE LA NATURALESA. ESO.
Les ciències de la naturalesa constitueixen la sistematització i formalització del coneixement sobre el món natural amb la finalitat de generar models que ajudin a comprendre’l i a preveure quin serà el comportament dels fenòmens i processos naturals. La construcció d’aquests models –alhora explicatius i predictius– es du a terme mitjançant procediments propis del quefer científic, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis, el disseny d’experiments, l’observació, etc., que han permès la construcció del coneixement científic i la millora de les condicions de vida de la humanitat. Aquest coneixement ha de formar part, sens dubte, de la cultura bàsica que ha de tenir l’alumnat en acabar l’ESO per a una inserció adequada en la societat. En tots els cursos es recullen conjuntament els continguts relacionats amb les maneres de construir la ciència i de transmetre l’experiència i el coneixement científics. Es remarca així el seu paper transversal, en la mesura que són continguts que es relacionen igualment amb tots els blocs i que s’han de desenvolupar de la manera més integrada possible amb el conjunt dels continguts del curs.
OBJECTIUS GENERALS D’ÀREA
Les ciències de la naturalesa en l’educació secundària obligatòria tenen com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre i expressar missatges de contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat; elaborar i interpretar diagrames, gràfiques, taules, mapes, i altres models de representació, i utilitzar expressions matemàtiques elementals i codis científics diversos, per tal de poder-se comunicar en l’àmbit de la ciència.
2. Utilitzar els conceptes, principis, lleis i teories fonamentals de la ciència, així com les estratègies pròpies del treball científic, per comprendre els principals fenòmens naturals, els fets rellevants de la vida quotidiana i les repercussions del desenvolupament tecnocientífic.
3. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies pròpies de la metodologia científica, com ara la identificació de problemes, la formulació d’hipòtesis fonamentades i deduccions lògiques, els dissenys experimentals, l’anàlisi de resultats, la consideració d’aplicacions i repercussions de l’estudi realitzat, i la recerca de coherència global.
4. Obtenir informació sobre temes científics utilitzant diversos mitjans i fonts, especialment els relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació, transmetre-la emprant diferents suports, valorar críticament el contingut d’aquesta i emprar-la per orientar i fonamentar les pròpies opinions i actuacions.
5. Adoptar actituds crítiques, basades en el coneixement científic, per analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques rellevants i socialment controvertides.
6. Tendir a actuar en funció d’actituds i hàbits favorables a la cura i promoció de la salut personal i comunitària, fonamentats en el coneixement científic, per tal d’assumir els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les addiccions, la sexualitat i la prevenció de les malalties en general.
7. Comprendre la importància d’utilitzar els coneixements provinents de les ciències de la naturalesa per satisfer les necessitats humanes i per prendre decisions en relació amb els problemes locals i globals que ens afecten. 8. Conèixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la
societat i el medi ambient, amb atenció als problemes amb què es troba avui la humanitat, i especialment a aquells que afecten més directament les Illes Balears, així com la necessitat de recerca i aplicació de solucions adients per avançar cap a la sostenibilitat.
9. Reconèixer el caràcter creatiu i provisional del coneixement científic i les seves aportacions al pensament humà al llarg de la història, apreciant la importància del debat obert i lliure de dogmatismes dins l’evolució cultural de la humanitat, així com la contribució de la ciència i la tecnologia a la millora de les condicions de vida dels humans.
10. Adquirir coneixements sobre els elements naturals i socioculturals del medi a les Illes Balears i en altres àmbits geogràfics de major abast, i utilitzar-los per fonamentar valors, actituds i comportaments favorables a la conservació dels recursos, així com a la millora de la qualitat ambiental.
PROGRAMACIÓ DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA
PRIMER D´ESO
L’estudi de la Terra a l’Univers configura el primer curs. Després de començar amb una visió general de l’Univers, se situa la Terra com a planeta i s’estudien les característiques de la matèria que la constitueix per seguir amb la introducció al coneixement de l’atmosfera, la hidrosfera i la geosfera. Tot seguit s’inicia l’estudi de la diversitat dels éssers vius que l’habiten.
Continguts
Continguts comuns
- Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic: plante-jament de problemes, formulació d’hipòtesis, descripció d’objectes i fenò-mens, realització d’experiments i petites investigacions, per comprendre mi-llor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi plante-ja.
- Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per seleccionar informació sobre el medi natural.
- Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la utilització d’a-questa informació per conèixer-la.
- Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les persones.
- Utilització curosa dels materials i els instruments bàsics d’un laboratori i res-pecte per les normes de seguretat en el laboratori.
- Respecte per l’entorn natural i fiançament d’actituds favorables a la seva conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals re-latives a la insularitat de la nostra comunitat.
- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.
- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.
Bloc 1. La Terra a l’Univers
- L’Univers, estrelles i galàxies. La Via Làctia i el Sistema Solar.
- Els planetes del Sistema Solar. La Terra com a planeta. Altres components del Sistema Solar.
- Els moviment dels astres. Moviments de la Terra i els fenòmens relacionats: durada de l’any, estacions, dia i nit. Moviments de la Lluna i les seves fases. Els eclipsis.
- Utilització de tècniques d’orientació. Observació del cel diürn i nocturn de les Illes Balears, a simple vista i amb instruments senzills.
- L’astronomia a les Illes Balears.
- Evolució històrica de les concepcions del lloc de la Terra a l’Univers: el pas del geocentrisme a l’heliocentrisme com a primera i gran revolució científica.
Bloc 2. La matèria a l’Univers
- La matèria. Propietats generals de la matèria.
- Estats en què es presenta la matèria a l’Univers. Característiques i relació amb la temperatura. Canvis d’estat.
- Realització d’experiències senzilles en què es manifestin les propietats ge-nerals de sòlids, líquids i gasos.
- Identificació de mescles i substàncies pures. Utilització de tècniques de se-paració de mescles.
- Els elements que hi ha a l’Univers.
- Els materials i la seva utilització en la vida quotidiana.
- La generació de residus i la gestió sostenible: reducció, reutilització, recupe-ració i reciclatge.
- El problema i la gestió dels residus a les Illes Balears.
Bloc 3. Materials terrestres
- L’atmosfera. Estructura, composició i propietats de l’atmosfera. Importància del debat que va portar a establir-ne l’existència.
- Fenòmens atmosfèrics. Variables que condicionen el temps atmosfèric. Dis-tinció entre temps i clima. La predicció del temps a les Illes Balears. L’esta-ció meteorològica.
- Maneig d’instruments per mesurar la temperatura, la pressió, la velocitat i la humitat de l’aire.
- Elaboració de taules de dades i gràfiques de paràmetres com temperatura i pluges. Interpretació de mapes del temps senzills.
- Reconeixement del paper de l’atmosfera, de la importància de l’aire per als éssers vius i per a la salut humana, i de la necessitat de contribuir a tenir-ne cura.
- La contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic. Els efectes del canvi climàtic a les Illes Balears.
- La hidrosfera. La importància de l’aigua en el clima, en la configuració del paisatge i en els éssers vius. La distribució de l’aigua a la Terra en les seves formes líquida, sòlida i gasosa.
- El cicle de l’aigua a la Terra i la seva relació amb el Sol com a font d’ener-gia.
- Reserves d’aigua dolça a la Terra: aigües superficials i subterrànies. Impor-tància de la seva conservació. Les reserves d’aigua a les Illes Balears. - Aigua i salut. La potabilització. La contaminació de l’aigua i la seva
depura-ció.
- Els problemes de l’aigua a les Illes Balears: malbaratament, sobreexplota-ció, salinització i contaminació.
- La gestió sostenible de l’aigua. Necessitat d’adoptar mesures d’estalvi d’ai-gua. La dessalinització i l’ús de l’aigua depurada.
- La geosfera. Introducció a l’estructura interna de la Terra.
- Diversitat de minerals i característiques que permeten identificar-los. Obser-vació i descripció dels minerals més freqüents.
- Tipus de roques i característiques que permeten diferenciar-les. Observació i descripció de les roques més freqüents. Utilització de claus senzilles per identificar roques. Les roques més abundants a les Illes Balears.
- Importància, utilitat i explotació dels minerals i les roques. Les pedreres a les Illes Balears: explotació, usos i impacte.
Bloc 4. Els éssers vius i la seva diversitat
- Factors que fan possible la vida a la Terra.
- Característiques comunes dels éssers vius. Les funcions vitals: nutrició, re-lació i reproducció.
- La unitat dels éssers vius: el descobriment de la cèl·lula.
- Introducció a l’estudi de la biodiversitat. Aproximació a la classificació dels éssers vius. Els cinc regnes.
- Utilització de claus senzilles d’identificació d’éssers vius.
- La diversitat com a resultat del procés evolutiu. Els fòssils i la història de la vida.
- Els éssers vius més senzills: virus, bacteris, protozous i algues.
- Els fongs: característiques generals. Els bolets, les floridures i els llevats.
- Els vegetals: característiques generals. Les molses, les falgueres i les plan-tes amb flors. Les planplan-tes de les Illes Balears.
- Els animals: característiques generals. Els animals més senzills, els mol-luscs, els artròpodes i els vertebrats. Els animals de les Illes Balears.
- Utilització de la lupa i el microscopi òptic per a l’observació i la descripció d’organismes unicel·lulars, fongs, plantes i animals.
- Valoració de la importància de mantenir la diversitat dels éssers vius. Anàlisi dels problemes associats a la seva pèrdua.
- Les espècies en perill a les Illes Balears. Els espais protegits de les Illes Ba-lears: situació, extensió i tipus de protecció.
- Responsabilitat davant la necessitat de conservar la flora i la fauna de les Illes Balears com a part del patrimoni natural.
- Respecte per totes les formes de vida i actitud crítica davant l’explotació ir-racional, el maltractament i la mort innecessària d’éssers vius.
A continuació es desenvolupen aquests blocs de continguts per unitats didàctiques, tal i com es treballaran a primer d’ESO, ja estan ordenades en la manera que es veuran al llarg del curs i que es pot consultar a la temporalització.
UD 0.- EL MÈTODE CIENTÍFIC
Aquesta unitat introductòria és per donar a conèixer a l’alumnat els
procediments que s’utilitzen en el treball científic,
Utilització d'estratègies pròpies del treball científic com el plantejament de problemes i discussió del seu interès, la formulació i posada a prova d'hipòtesi i la interpretació dels resultats. L'informe científic.
Interpretació d'informació de caràcter científic i utilització de l'esmentada informació per formar-se una opinió pròpia, expressar-se amb precisió i argumentar sobre problemes relacionats amb la naturalesa. La notació científica.
Valoració de les aportacions de les ciències de la naturalesa per donar resposta a les necessitats dels éssers humans i millorar les condicions de la seva existència, així com per apreciar i gaudir de la diversitat natural i cultural, participant en la seva conservació, protecció i millora.
Utilització correcta dels materials, substàncies i instruments bàsics d'un laboratori. Caràcter aproximat de la mesura. Sistema internacional d'unitats. El respecte per les normes de seguretat al laboratori.
UD 1.- L’ UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR OBJECTIUS
- Conèixer la nostra galàxia i saber situar-hi el sistema solar. - Conèixer com està organitzat el sistema solar.
- Saber explicar correctament quins són els moviments de la Terra. - Conèixer els diferents tipus d’astres que formen el sistema solar.
- Conèixer les teories més importants sobre la situació de la Terra a l’univers i l’e-volució que han tingut al llarg del temps.
CONTINGUTS
- Característiques de l’univers. - Estrelles i galàxies.
- El sistema solar. - Els planetes
- Realització d’un mural per representar el Sistema Solar i les distàncies entre els distints planetes.
- Identificació i interpretació dels moviments de la Terra. - Elaboració d’esquemes i dibuixos de les constel·lacions.
- Valoració del coneixement científic com un coneixement revisable i comprova-ble.
- Valoració de l’evolució experimentada per l’astronomia al llarg de la història. - Reconeixement i valoració d’algunes de les aportacions que hem rebut gràcies
al treball i les investigacions de les persones que es dediquen a l’astronomia. CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber quina és la nostra galàxia i saber situar-hi el sistema solar.
- Ser capaç de fer un esquema que expliqui com està organitzat el sistema so-lar.
- Saber explicar correctament quins són els moviments de la terra.
- Poder anomenar els diferents tipus d’astres que formen el sistema solar i les característiques bàsiques de cada tipus.
- Saber explicar les teories més importants sobre la situació de la terra a l’uni-vers.
UD 2.- EL NOSTRE PLANETA, LA TERRA
Aquesta unitat serà impartida conjuntament amb el departament de Geografia i Història, ja que també està a la seva programació. Per tant, el departament de Biologia i Geologia només tractarà els temes següents:
OBJECTIUS
- Conèixer els moviments de la Lluna.
- Conèixer l’origen dels eclipsis i diferenciar-ne els del Sol dels de la Lluna. CONTINGUTS
Conceptes:.
- Moviments de la Lluna - Eclipsis.
Procediments:
- Activitat de simulació per explicar els moviments de la Terra. - Construcció d’aparells senzills relacionats amb els eclipsis.
Actituds:.
- Interès per donar explicació científica als fenòmens que es poden observar de manera natural.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber explicar correctament quins són els moviments de la Lluna. - Saber explicar la diferència entre un eclipsi de Sol i un de Lluna
Aquesta unitat serà impartida conjuntament amb el departament de Geografia i Història, ja que també està a la seva programació. Per tant, el departament de Biologia i Geologia tractarà els punt següents:
OBJECTIUS
- Conèixer la composició química de l’aire i les propietats dels seus components. - Analitzar les propietats fisicoquímiques més importants de l’aire.
- Conèixer la importància de l’aire per als éssers vius
- Adoptar mesures quotidianes per combatre la contaminació de l’aire. - Conèixer la composició de l’atmosfera i les seves capes.
CONTINGUTS
Conceptes
- L’atmosfera terrestre. Composició de l’aire. - Estructura de l’atmosfera.
- L’ origen de l’atmosfera.
- L’impacte de les activitats humanes.
- La correcció de l’impacte sobre l’atmosfera.
Procediments
- Realització d’esquemes de les capes de l’atmosfera.
- Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes propietats bàsiques de l’aire.
- Estudi des principals problemes ambientals.
Actituds
- Descobriment i apreciació de la singularitat del planeta Terra. - Valoració de la importància de l’aire per als éssers vius.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber fer un esquema de les capes de l’atmosfera i assenyalar els fenòmens que hi tenen llooc a cada una.
- Ser capaç d’explicar què és l’atmosfera i els seus components majorotaris. - Saber explicar la importància de l’aire per als éssers vius.
- Conèixer algunes mesures per evitar la contaminació atmosfèrica.
UD.4- LA HIDROSFERA TERRESTRE
Aquesta unitat serà impartida conjuntament amb el departament de Geografia i Història, ja que també està a la seva programació. Per tant, el departament de Biologia i Geologia tractarà els punts següents:
OBJECTIUS
- Conèixer l’estructura, composició i propietats de l’aigua.
- Explicar alguns fets a partir del coneixement de la composició i de les propie-tats de l’aigua.
- Explicar la importància de l’aigua per als éssers vius. - Interpretar i conèixer el cicle de l’aigua.
CONTINGUTS
Conceptes
- L’aigua a la Terra.
- L’aigua: estructura, propietats i importància per als éssers vius. - El cicle de l’aigua.
- L’aigua que necessitam. L’aigua potable. - La qualitat de l’aigua.
Procediments
- Planificació i realització d’experiències senzilles dirigides a estudiar algunes propietats bàsiques de l’aigua.
- Exemplificació del cicle de l’aigua a les Balears.
Actituds
- Valoració de la importància de l’aigua per als éssers vius. - Interès per buscar i aportar material de suport.
- Actitud responsable i col·laboradora en els treballs i les investigacions en equip. CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Enunciar i descriure les propietats de l’aigua. - Saber elaborar esquemes sobre el cicle de l’aigua.
- Saber explicar la necessitat d’aigua que tenen els éssers vius. - Ser capaç d’explicar algunes de les causes que contaminen l’aigua. - Poder explicar què és l’aigua potable.
U D 5.- ELS MINERALS
OBJECTIUS- Conèixer el concepte de mineral.
- Conèixer algunes propietats físiques dels minerals. - Identificar minerals a partir de les seves propietats. - Diferenciar entre els minerals amorfs i els cristalls. - Reconèixer els processos que poden originar minerals. - Conèixer les formes d’extracció i els usos que es fan.
CONTINGUTS
Conceptes
- Els minerals: definició, components, característiques. - Minerals amorfs i minerals cristal·litzats.
- Classificació i origen dels minerals.
Procediments
- Descripció i aplicació del concepte de mineral. - Identificació i descripció de les propietats minerals. - Ordenació dels minerals segons la duresa.
- Identificació de minerals segons que siguin components majoritaris de les ro-ques.
Actituds
- Sensibilització davant el desgast que representen per a la natura les pedreres i altres explotacions mineres.
- Interès per conèixer i diferenciar els minerals més comuns. - Valoració negativa de l’ús abusiu dels recursos minerals.
- Curiositat per saber de quins materials estan fets els objectes que ens envol-ten.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber diferenciar mineral de roca. - Saber definir el concepte de mineral.
- Conèixer algunes propietats físiques dels minerals.
- Saber identificar minerals a partir de les seves propietats.´
- Saber alguns exemples d’extracció i els usos que es fan dels minerals.
UD 6.- LES ROQUES
OBJECTIUS- Comprendre la relació que hi ha entre minerals i roques. - Identificar i reconèixer els diferents tipus de roques. - Comprendre com es formen les roques.
- Conèixer els processos que formen el cicle de les roques. - Reconèixer els principals usos que es fan d’aquests materials.
CONTINGUTS
Conceptes
- Roques, definició, classificació i origen. - Cicle de les roques.
- Usos de les roques.
Procediments
- Observació i interpretació d’esquemes i taules descriptives. - Disseny d’experiments.
- Identificació de roques i minerals.
Actituds
- Interés per conèixer les roques i les seves utilitats.
- Comprendre l’impacte ambiental de la combustió de les roques sedimentàries orgàniques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber definir el concepte de roca.
- Saber anomenar els tipus de roques i i explicar de manera senzilla com es for -men.
- Ser capaç de posar exemples dels distints tipus de roques.
- Saber fer un esquema senzill que expliqui els processos del cicle de les roques. - Conèixer les roques que tenen majors utilitats en el nostre entorn.
UD.7- ELS ESSERS VIUS
OBJECTIUS- Comprendre que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i que aquesta és una de les característiques que els defineix com a éssers vius
Descriure les característiques de les cèl·lules i com es duen a terme les funci -ons vitals en el nivell cel·lular.
- Classificar els éssers vius, segons el nombre de cèl·lules que tenen, en unicel-lulars i pluricel·unicel-lulars.
- Enumerar les funcions vitals i esmentar alguns dels processos que comprenen. - Reconèixer els nivells d’organització de la matèria viva.
- Conèixer i aplicar els criteris de classificació que són útils quan es tracta de di -ferenciar els grans grups d’éssers vius.
- Enumerar els cinc regnes d’éssers vius i explicar les diferències més importants entre ells.
- Conèixer perquè els vegetals són autòtrofs i els fongs i animals heteròtrofs - Expressar de forma resumida i elemental l’evolució de la vida sobre la terra. - Resoldre problemes relacionats amb la diversitat i classificació dels éssers vius.
CONTINGUTS
Conceptes
- Els cinc regnes d’éssers vius.
- Les funcions vitals i alguns dels processos que comprenen. - Els nivells d’organització de la matèria viva
- Classificació dels éssers vius :criteris
Procediments
- Diferenciació entre éssers vius unicel·lulars i pluricel·lulars. - Identificació de les funcions bàsiques de la cèl·lula.
- Enumerar els diferents nivells d’organització dels éssers vius. - Recerca de criteris per fer diferents tipus de classificacions.
- Elaboració i aplicació d’una bateria de preguntes per identificar i reconèixer si determinats elements són éssers vius o éssers no vius.
- Identificació dels principals models taxonòmics als quals pertanyen diversos animals , a partir de l’observació de les seves característiques més rellevants i amb ajuda de claus o guies.
- Creació d’un gran mural on, mitjançant un diagrama, es representi una classifi-cació tan completa com sigui possible dels distints tipus o classes d’organis-mes.
Actituds
- Interès per la informació científica.
- Reconeixement del fet que l’ésser humà és un ésser viu, i que comparteix amb els altres habitants de la Terra característiques comunes tant important com l’organització cel·lular.
- Valoració del treball sistemàtic i constant en la investigació a fi d’extreure’n con-clusions.
- Consciència de la importància de conservar la biodiversitat.
- Reconeixement, valoració i estima envers la gran varietat d’éssers vius amb els quals convivim, de forma quotidiana, a la localitat.
- Interès per conèixer la gran diversitat de la vida a la Terra.
- Valoració de la tasca feta per científics de tots els temps en el camp de la siste-màtica.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber enumerar i descriure de manera senzilla les funcions vitals i les caracte-rístiques que defineixen un ésser viu.
- Conèixer que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i que aquestes són les unitats mínimes de la vida.
- Ser capaç de classificar els éssers vius segons el nombre de cèl·lules.
- Saber enumerar les principals característiques de les cèl·lules procariota i eu-cariota.
- Saber enumerar les principals característiques de les cèl·lules animals i vege-tals.
- Saber fer un esquema bàsic de l’estructura de les cèl·lules.
- Enumerar els cinc regnes d’éssers vius, i especificar quines són les caracterís-tiques que defineixen els éssers de cada grup i les que els diferencien dels altres regnes.
- Conèixer què és una espècie i com s’anomena científicament.
- Saber utilitzar claus dicotòmiques senzilles de classificació d’animals.
UD.8- ELS ANIMALS VERTEBRATS
OBJECTIUS- Descriure les característiques que permeten agrupar els animals en un regne i identificar les que els separen en dos gran grups: els animals vertebrats i els ani-mals invertebrats.
- Explicar les característiques que permeten separar els vertebrats en cinc grups, i identificar les diferències pel que fa a la realització de les funcions vitals.
- Analitzar les característiques dels diferents grups d’animals i indicar les que serveixen per diferenciar-los i classificar-los.
- Interpretar una clau dicotòmica perquè serveixi per diferenciar més espècies d’animals.
- Utilitzar fonts documentals diverses per obtenir informació.
- Desenvolupar una actitud favorable a la conservació de la fauna del nostre país i del món.
- Conèixer la classificació de la nostra espècie i els seus orígens. CONTINGUTS
Conceptes
- Els animals. Característiques generals del regne. Diversitat. - Les funcions vitals en els animals: nutrició, relació i reproducció. - Els vertebrats: peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.
- L’espècie humana: característiques, classificació i origen.
Procediments
- Establiment de criteris que serveixen per classificar la diversitat animal. - Anàlisi i interpretació d’esquemes i gràfics anatòmics.
- Utilització d’una clau dicotòmica.
- Observació i interpretació de fotografies.
- Creació d’un mural on es recull la major diversitat de vida animal possible.
Actituds
- Interès per conèixer la diversitat dels animals.
- Descobriment, valoració o admiració davant la gran diversitat d’animals i de for-mes de vida que podem trobar al nostre voltant.
- Actitud favorable a la protecció de la fauna amenaçada i a la conservació.
- Valorar la diversitat en l’espècie humana, comprenent que som una espècie més dels vertebrats que habiten el nostre planeta.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Descriure les característiques que permeten diferenciar entre un animal verte-brat i un inverteverte-brat.
- Identificar els grups de vertebrats i descriure’n les característiques més impor-tants.
- Saber utiltizar una clau dicotòmica senzilla per classificar vertebrats.
- Saber classificar de la nostra espècie i explicar, de manera senzilla, els seus orígens.
UD.9-ELS ANIMALS INVERTEBRATS
OBJECTIUS- Aprendre a reconèixer els animals invertebrats i a distingir-los dels vertebrats. - Reconèixer les característiques de cada grup d’invertebrats.
- Associar les diferents funcions vitals que realitzen amb les adaptacions al medi en què viuen.
- Adquirir criteris per classificar invertebrats.
- Comprovar la utilitat d’un model experimental per explicar observacions de la naturalesa.
CONTINGUTS
Conceptes
- Característiques d’estructura, organització i funció dels invertebrats.
- Diversitat dels invertebrats: els grups més importants i les severs característi-ques.
- Adaptacions al medi.
Procediments
- Identificació i descripció de fotografies, dibuixos i esquemes. - Aplicació de criteris per classificar els invertebrats.
- Elaboració de models experimentals.
- Realització d’esquemes i ús de la informació del llibre per classificar inverte-brats.
Actituds
- Comprendre i valorar la diversitat dels invertebrats.
- Prendre consciència de la importància dels invertebrats en l’equilibri dels eco-sistemes i la necessitat de la seva conservació.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber anomenar els grups més importants d’invertebrats i les característiques bàsiques de cada un.
- Saber assenyalar el que distingueix els quatre grups d’artròpodes.
- Ser capaç de descriure les característiques dels distints grups d’invertebrats. - Saber classificar invertebrats utilitzant claus senzilles i tècniques d’observació. - Saber descriure alguns exemples d’adaptacions al medi.
UD.10- LES PLANTES I ELS FONGS
OBJECTIUS- Reconèixer les característiques comunes a totes les espècies que formen el regne de les plantes.
- Enumerar diversos criteris de classificació en el regne vegetal i aplicar-los per agrupar les espècies .
- Descriure les característiques generals dels grups més importants de les plan-tes.
- Conèixer les parts d’una flor.
- Conèixer, expressar i representar en esquemes els processos reproducció de les plantes.
- Comprendre com s’alimenten les plantes, el paper de la llum del Sol en el pro-cés, les diferències entre alimentació i respiració, les variacions del dia i de la nit i la importància d’aquest tipus d’alimentació en l’ecosistema.
- Explicar el paper que tenen en la reproducció d’una angiosperma les flors, els fruits i les llavors.
- Valorar les plantes pels beneficis que aporten als éssers humans i raonar la ne-cessitat de conservar-les i respectar-les.
- Desenvolupar una actitud d’interès per conèixer la gran diversitat del grup de les plantes.
- Conèixer les característiques pròpies dels fongs i els seus grups principals. - Aprendre els passos necessaris per fer-ne una classificació.
CONTINGUTS
Conceptes
- Les plantes: característiques comunes i classificació per la forma
- La classificació de les plantes: Briòfits, pteridòfits, gimnospermes i angiosper-mes.
- La nutrició de les plantes: l’alimentació i la respiració.
- La reproducció de les angiospermes. Cicle vital, fecundació i germinació de la llavor.
- El regne dels fongs: característiques i classificació. - Observació mostreig i classificació de plantes.
Procediments
- Observació directa de les plantes i de les seves parts
- Realització d’un mural amb els diferents tipus d’espècies endèmiques de la flo-ra de les illes Balears.
- Identificació d’exemplars de plantes de la localitat, de la comunitat o del país, al natural o en fotografies o dibuixos.
- Observació a la lupa de les parts d’una flor.
- Recerca d’informacions sobre el problema que suposa el risc d’extinció d’algu-nes espècies vegetals i sobre els factors que el motiven.
Actituds
- Desenvolupament d’una actitud favorable a la conservació de la biodiversitat. - Interès per conèixer la gran diversitat de les plantes.
- Reconeixement i valoració de l’activitat humana aplicada a afavorir la vida de les plantes i la bellesa de la natura.
- Adquisició d’hàbits i comportaments positius quant a la protecció de les plantes.
- Lluita contra el col·leccionisme innecessari de qualsevol vegetal.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber descriure les característiques més importants del regne vegetal, que són comunes a tots els membres del grup i les diferencien dels éssers dels altres grups.
- Enumerar els quatre grans grups en què es classifiquen les plantes i explicar les característiques que diferencien cada grup dels altres.
- Ser capaç d’elaborar un esquema que representi l’estructura de la flor. - Poder explicar el procés d’alimentació de les plantes.
- Saber explicar la diferència bàsica entre la saba bruta i la saba elaborada. - Saber explicar la importància de la fotosíntesi.
- Saber explicar la funció de les flors, els fruits i les llavors.
- Reconèixer i descriure les característiques de estructura, organització i funció dels fongs mitjançant fotografies i dibuixos.
UD.10- ELS ÉSSERS VIUS MÉS SENZILLS
OBJECTIUS- Identificar les característiques principals dels organismes que formen el regne dels protoctists.
- Conèixer l’estructura dels bacteris, així com la forma en què realitzen les seves funcions vitals.
- Reconèixer l’estructura general dels virus, així com el seu cicle d’infecció.
- Analitzar les causes per les quals, determinats microorganismes poden ser be-neficiosos o perjudicials per a la biosfera i per a les persones.
- Conèixer algunes malalties infeccioses, la forma de contagi i el tipus de micro-organisme que les causa.
- Entendre com funcionen les vacunes i els antibiòtics, i valorar la importància del seu ús controlat.
- Aprendre els passos per agafar mostres i poder observar microorganismes al microscopi.
CONTINGUTS
Conceptes
- Característiques generals del regne dels protoctists.
- El regne de les moneres, característiques principals, estructura i cicle vital. - Característiques, estructura i cicle d’infecció dels virus.
- Els microorganismes i el seu paper a la biosfera.
- Les malalties infeccioses, el seu procés infectiu, prevenció i curació.
Procediments
- Interpretació i elaboració de dibuixos esquemàtics.
- Observació i interpretació de fotografies, imatges, dibuixos i gràfics. - Classificació dels éssers vius, aplicant un criteri científic.
- Maneig del microscopi per reconèixer i classificar éssers vius. - Anàlisi de texts científics.
Actituds
- Apreciar el valor i el benefici de la majoria dels microorganismes.
- Mostrar interès per conèixer els organismes que no es veuen a simple vista. - Comprendre la importància dels hàbits de prevenció de malalties.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber descriure les diferències d’estructura, organització i funció dels diferents grups que componen el regne dels protoctists i reconèixer els criteris de clas-sificació.
- Saber realitzar dibuixos esquemàtics de l’estructura típica dels organismes del regne de les moneres i descriure les funcions vitals.
- Saber explicar, de manera bàsica, l’estructura i el cicle d’infecció dels virus. - Conèixer l’origen i vies de contagi de malalties infeccioses comunes.
UD.-12. LES PROPIETATS DE LA MATÈRIA
OBJECTIUS- Conèixer quines són les propietats de la matèria. - Reconèixer les magnituds fonamentals més usuals. - Reconèixer algunes magnituds derivades.
- Aprendre a calcular mesures i expressar-les correctament. - Conèixer les unitats d’us més comú.
- Aprendre els passos per realitzar una representació gràfica. CONTINGUTS
Conceptes
- La matèria i les seves propietats generals i específiques. - Magnituds fonamentals i derivades.
- Unitats: Sistema internacional.
Procediments
- Interpretació i elaboració de gràfiques.
- Resolució de problemes numèrics que incloguin canvis d’unitats. - Realització de mesuraments utilitzant les unitats adequades.
Actituds
- Mostrar interès per realitzar mesuraments precisos. CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber explicar què és la matèria i distingir-ne les propietats generals i les espe-cífiques.
- Saber diferenciar les magnituds físiques fonamentals de les derivades.
- Ser capç de reconèixer magnituds fonamentals, com la longitud, la massa, el temps i la temperatura, utilitzant les unitats d’us més comú.
- Saber realitzar mesures de massa i volum dels materials.
- Saber expressar mesures segons el sistema internacional d’unitats.
- Saber realitzar representacions gràfiques per analitzar les dades obtingudes en un experiment.
UD.- 13: LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA
OBJECTIUS- Identificar les diverses formes en què pot presentar-se la matèria. - Conèixer les condicions en les quals pot una substància canviar d’estat.
- Reconèixer la diferència entre mescla i substància pura, i entre un element i un compost.
- Comprendre la necessitat de reciclar els residus.
CONTINGUTS
Conceptes
- La matèria: formes, estats i canvis.
- Mescles: definició i mètodes de separació. - Substàncies pures: composts i elements. - Materials dels segle XXI.
- Residus i reciclatge.
Procediments
- Observació i interpretació d’esquemes, dibuixos i imatges. - Obtenció de conclusions d’un experiment científic.
- Interpretació de texts científic.
Actituds
- Comprendre i valorar el procés i la necessitat del reciclatge. CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Saber explicar les formes diferents en què es presenta la materia.
- Ser capaç d’enumerar les principals característiques dels sòlids, líquids i gasos. - Saber representar les dades obtingudes, interpretar resultats i obtenir
conclusi-ons d’experiments que expliquen les propietats i canvis en la matèria. - Saber definir mescla, dissolució, substància pura, element i compost. - Saber explicar el procés de reciclat de residus i la necessitat de reciclar.
UD.-14: LA COMPOSICIÓ DE LA MATÈRIA
OBJECTIUS- Aprendre a reconèixer els àtoms com a components de la matèria. - Identificar els elements químics de la taula periòdica.
- Familiaritzar-se amb els símbols dels elements. - Distingir entre àtom, molècula i cristall.
- Comprendre el significat de les fórmules de les substàncies. CONTINGUTS
Conceptes
- Àtoms, definició i teoria atòmica. - Àtoms, molècules i cristalls. - Elements químics.
Procediments
- Utilització i anàlisi de representacions i models gràfics. - Comprensió i utilització de fórmules de substàncies. - Interpretació de textos científics.
Actituds
- Mostrar interès per conèixer l’estructura de la matèria.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
- Definir l’àtom i enumerar els postulats de la teoria atòmica de Dalton. - Representar un àtom segons els models atòmics.
- Definir element químic, símbol, nombre atòmic. - Saber què és la taula periòdica.
- Explicar les diferències entre àtom, molècula i cristall.
- Reconèixer i representar molècules de substàncies mitjançant dibuixos. - Explicar què és una fórmula química i quina informació conté.
- Explicar les propietats d’elements químics de la natura i relacionar-les amb els usos que se’n fan.
CONTRIBUCIÓ A LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
1 .-C o m p. e n co m un ic a ci ó li ng ü ís tic a 2 .-C o m p. m a te m à tic a 3 .-C o m p. e n e l c o ne ix e m e n t i la in te ra cc ió a m b e l m ó n fí si c 4 .-T ra ct . d e la in fo r. i co m p d ig ita l 5 .-C o m pe tè n ci a s o ci a l i c iu ta d an a 6 .-C o m pe tè n ci a c u ltu ra l i a rt ís tic a 7 .-C o m pe tè n ci a p e r a p re nd re a a p re n d re 8 .-A u to n o m ia i in ic ia tiv a p e rs o na l
Unitat 1. L'univers i es sistema solar. X X X X X X
Unitat 2. El planeta Terra. X X X X X X
Unitat 3. L'atmosfera terrestre. X X X X X X
Unitat 4. La hidrosfera terrestre. X X X X X
Unitat 5. Els minerals. X X X X
Unitat 6. Les roques X X X X
Unitat 7 . Els éssers vius. X X X X
Unitat 8 . Els animals vertebrats. X X X X X
Unitat 9. Els animals invertebrats. X X X X X
Unitat 10. Les plantes i els fongs. X X X X X X
Unitat 11. Els éssers vius més
Unitat 12. La matèria. X X X X X X
TEMPORALITZACIÓ
Les unitats didàctiques es treballaran en aquest ordre al llarg del curs:
PRIMERA AVALUACIÓ SEGONA AVALUACIÓ TERCERA AVALUACIÓ
Unitat 12. Les propietats de la
matèria.
Unitat 13. Mètode científic. La
diversitat de la matèria.
Unitat 14. La composició dels
materials.
Unitat 1. L'univers i el sistema
solar.
Unitat 2. El planeta Terra.
Unitat 3. L'atmosfera terrestre.
Unitat 4. La hidrosfera
terrestre.
Unitat 5. Els minerals. Unitat 6. Les roques. Unitat 7. Els éssers vius.
Unitat 8. Els animals
vertebrats.
Unitat 9. Els animals
invertebrats.
Unitat 10. Les plantes i els
fongs.
Unitat 11. Els éssers vius més senzills.
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
La qualificació serà ponderada de la següent manera:
-Proves escrites: 60 % (es tendran en compte les faltes d’ortografia) -Quadern de classe i feina diària a l’aula: 10 %
-Feina diària al laboratori i informes de laboratori: 10% -Deures i treballs: 10%
-Actitud, puntualitat, participació, comportament a classe, al laboratori i a les sortides: 10 %
L´alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També pot aprovar si en té dues d’aprovades i una de suspesa, sempre que la mitjana de les tres surti aprovada.
La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant el curs. RECUPERACIÓ
Al llag del curs, el professorat de cada grup decidirà el procediment més adient segons les característiques de l'alumnat.
haurà de presentar-se a la convocatòria de setembre, on realitzarà una prova escrita de tots el continguts de la matèria. A més a més, haurà de lliurar la feina d’estiu.
METODOLOGIA
Aquest curs, el departament continua amb la metodologia, iniciada fa uns quants cursos, de treballar amb agrupaments flexibles. Per això, s’han agrupat de dos en dos, i un de tres en tres. Dos grups tenen les Ciències de la Naturalesa a les mateixes hores en el seu horari setmanal; la qual cosa dóna la possibilitat de fer un tercer grup. És a dir, de cada dos grups se’n podran fer tres; això permet fer una distribució de l’alumnat d’acord a distints criteris, que en el nostre cas és fer els grups el més heterogenis possibles amb l’objectiu de disminuir ràtio per a què tot l’alumnat pugui accedir a la feina experimental al laboratori, així com poder fer una feina més dinàmica en l’ús de les noves tecnologies.
Enguany, continuam apostant pels agrupaments flexibles, ja que hem comprovat que el rendiment de l’alumnat és major. Els agrupam seguint un criteri heterogeni perquè, d’aquesta manera, els alumnes tenen una major motivació amb un ambient de diversitat i varietat, sense una catalogació predeterminada.
A causa del número de grups de primer d’ESO, hi haurà tres agrupaments de dos i un agrupament de tres.
Això suposa que al cap de dues setmanes d’haver començat el curs, una vegada ja es tenguin els resultats de l’avaluació inicial, els resultats del primer control i es comenci a conèixer l’alumnat es podran fer els agrupaments que es trobin més convenients segons les característiques dels grups.
Aquests agrupaments, de totes formes, no són definitius, en el sentit que hi pot haver canvi d’alumnat d’un grup flexible a un altre, depenent de l’evolució de cada un dels alumnes. Per això, serà molt important la coordinació entre els professorat a les reunions de departament.
La possibilitat dels agrupaments flexibles ve donada per la destinació a ells de les hores de desdoblaments. Així i tot, tenir la ràtio petita ens permetrà que tots els grup puguin anar setmanalment al laboratori per treballar els continguts de la matèria des de la pràctica, bàsic en aquesta matèria de caire experimental.
PRÀCTIQUES AL LABORATORI I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS
Pràctiques previstes per a primer d’ESO: • Material de vidre del laboratori
• Estudi de propietats principals de l’aigua
• Propietats dels minerals
• Classificació de minerals
• Observació de minerals
• Observació de roques amb lupa binocular
• Classificació de roques
• Estudi i funcionament lupa binocular
• Estudi i funcionament del microscopi
• Observació de cèl·lules vegetals: la ceba
• Observació de cèl·lules animals: mucosa bucal
• Observació de microorganismes d’un estanc
• Dissecció d’un animal vertebrat: peix
• Classificació d’animals invertebrats
• Observació de plantes autòctones de les Balears
• Estudi i observació de les parts d’una planta
• Estudi i observació de les parts d’una flor
Activitats complementàries i extraescolars.
• Visita al taller de Menut. Sortida que es farà juntament amb el departament de Geografia i Història. És una sortida que està dins el programa de la co-missió de medi ambient del centre.
• Visita a l’Aquarium. Sortida que es farà juntament amb el departament d’an-glès. L’objectiu és realitzar una dissecció d’un peix en and’an-glès.
OBJECTIUS GENERALS DEL TERCER CURS D’ESO
1. Aprendre a relacionar-se amb els altres i a participar en activitats de grup amb actituds solidàries i tolerants, valorant críticament les diferències i rebutjant els prejudicis socials, així com qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (a, c)
2. Conèixer i respectar els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes, preparant-se per a l’exercici dels primers i per al compliment dels preparant-segons. (a)
3. Assimilar hàbits i estratègies de treball autònom i en equip que afavoreixin l’aprenentatge i desenvolupament intel·lectual de l’alumnat. (b)
4. Valorar positivament les diferències entre individus rebutjant els prejudicis socials i qualsevol forma de discriminació basada en diferències de raça, sexe, creences o classe social. (c)
5. Establir relacions afectives amb persones de diferents edats i sexe, superant qualsevol tipus de discriminació basat en les característiques personals i socials. (d)
6. Aprendre a gestionar la informació (recerca, selecció i tractament de dades), interpretar-la i valorar-la de forma crítica; i a transmetre-la als altres de manera organitzada i intel·ligible. (e)
7. Otilizar les noves tecnologies de la informació i de la comunicació per a la gestió i l’anàlisi de dades i la presentació de treballs i informes. (e)
8. Utilitzar estratègies d’identificació i resolució de problemes en diferents àrees de coneixement, mitjançant l’aplicació del raonament lògic, la formulació i la contrastación d’hipòtesi. (f)
9. Conèixer i valorar críticament el desenvolupament científic i tecnològic que ha tingut lloc al llarg de la història en els diversos camps del saber. (f)
10. Adquirir coneixements bàsics sobre les lleis i mecanismes que regeixen el funcionament de la natura. (f)
11. Conèixer-se cada vegada més a si mateix amb una imatge positiva, exercir una creixent autonomia personal en l’aprenentatge, buscant un equilibri de les diferents capacitats físiques, intel·lectuals i emocionals, amb actitud positiva cap a l’esforç i la superació de les dificultats. (g)
12. Comprendre i produir missatges orals i escrits en llengua catalana i castellana. (h)
13. Iniciar-se en l’anàlisi i interpretació de textos literaris relacionant-los amb el seu corresponent corrent i gènere literaris. (h)
14. Adquirir una destresa comunicativa funcional en la llengua o llengües estrangeres objecte d’estudi. (i)
15. Valorar la necessitat de conèixer, protegir i conservar la geografia i el patrimoni artístic, cultural i lingüístic d’Espanya i del món, entenent la diversitat lingüística i cultural com un dret indiscutible dels pobles i dels individus. (j) 16. Conèixer i respectar els mecanismes i valors que regeixen la societat i
desenvolupar una actitud favorable a conèixer-los i comprendre’ls millor. (k) 17. Comprendre els aspectes bàsics del funcionament del cos humà i
desenvolupar actituds i hàbits positius cap a la conservació i prevenció de la salut individual i col·lectiva (dur una vida sana amb un exercici físic periòdic, una higiene acurada, una alimentació equilibrada...). (l)
18. Desenvolupar hàbits i actituds que afavoreixin el propi desenvolupament individual i la conservació del medi ambient. (m)
19. Saber interpretar, valorar i produir missatges que utilitzin diversos codis artístics, científics i tècnics amb la finalitat d’enriquir les possibilitats de comprensió i expressió de forma precisa, creativa i comunicativa. (n)
Les lletres entre parèntesi (a, b, c...) indiquen l’Objectiu d’Educació Secundària Obligatòria al qual fa referència cadascun dels objectius del Tercer Curs.
